Antoni Gaudí i Cornet.pdf

7/21/2019 Antoni Gaud i Cornet.pdf

1/19

Antoni Gaud i Cornet

Antoni Gaud i Cornet (Reus o Riudoms,[1] 25 dejuny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va serun arquitecte catal que ha estat reconegut internacio-nalment com un dels genis ms rellevants de la sevadisciplina.[2][3]

Gaud es va traslladar per realitzar els seus estudisd'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves pri-meres obres van estar inudes per diversos estils com elneogtic, mudjar, barroc, ns a arribar a l'explosi delmodernisme on va aconseguir implantar un estil propi,amb la utilitzaci dels seus estudis sobre la natura i lesformes reglades de la geometria, la utilitzaci de totes lesarts aplicades per la decoraci dels seus edicis i la recu-peraci per l'ornamentaci de l'antic mosaic transformatper Gaud en trencads, convertit en una nova tcnica.La seva contribuci a l'arquitectura s nica i est consi-derat com un dels mxims exponents del modernisme.[4]Des de la infantesa Gaud va ser un atent observadorde la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors ila geometria. Malgrat tenir grans edicis realitzats, delsquals cada vegada es fan ms monograes, el que ms fa-ma l'hi ha donat arreu del mn s sens dubte el Templede la Sagrada Famlia, obra encara en construcci i que amesura que sala, la seva popularitat i admiraci conti-nua creixent.[5]

1 Biograa

1.1 Infantesa i joventut

Antoni Gaud i Cornet va nixer el dimecres 25 de junyde 1852. El lloc exacte del naixement s discutit,[1] se-gons uns, se situa a Reus, on a la seva casa natal hi t unaplaca dedicada; i segons altres al Mas de la Calderera deRiudoms (Baix Camp), que era propietat de la seva fa-mlia. El que s que se sap segur s que l'endem del seunaixement fou batejat a l'esglsia prioral de Sant Pere deReus.[6]

Antoni fou el cinqu ll del matrimoni format per Fran-cesc Gaud i Serra, orind de Riudoms i Antonia Cornet iBertran de Reus;[7] des de petit va tenir un problema reu-mticque li va impedir portar una vida normal per la sevaedat i que l'acompany per sempre. Aix li va comportartenirun carcter retret i reservat.[8] Els metges livan reco-

manar unadieta vegetarianaiquepassegsdetantentant,i per aquest motiu es va convertir en un vegetari[9][10] igran caminador. A causa de la seva malaltia no podia ju-

Casa natal de Gaud, segons algunes versions, al Carrer Sant Vicen i Alegre de Reus

El Mas de la Calderera de Riudoms on nasqu l'arquitecte segons algunes versions

gar amb els altres nens i va faltar a fora classes, a les quehi arribavaa lloms d'una burra. Aquests fets li van perme-tre passar moltes hores observant els animals, les plantesi les pedres.Va estudiar el Batxillerat al collegi dels Escolapis deReus, on va mostrar els seus dots de dibuixant enencarregar-se de les decoracions per les funcions teatralsescolars, tamb va realitzar dibuixos per la revista El Ar-lequn de la que no es conserva cap exemplar.[11]

Tant el seu pare com el seu avi eren calderers i disposa-ven d'un taller i l'habitatge de la famlia al raval de SantFrancesc de Riudoms,[12] de qui va aprendre la capacitat

1
https://ca.wikipedia.org/wiki/Escolapishttps://ca.wikipedia.org/wiki/Batxillerathttps://ca.wikipedia.org/wiki/Vegetarianismehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Reumatismehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Reumatismehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Prioral_de_Sant_Pere_de_Reushttps://ca.wikipedia.org/wiki/Prioral_de_Sant_Pere_de_Reushttps://ca.wikipedia.org/wiki/Baix_Camphttps://ca.wikipedia.org/wiki/Riudomshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_de_la_Caldererahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Reushttps://ca.wikipedia.org/wiki/1852https://ca.wikipedia.org/wiki/25_de_junyhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Geometriahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Naturahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Arquitecturahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Arts_aplicadeshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Geometriahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Barrochttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Arquitectehttps://ca.wikipedia.org/wiki/1926https://ca.wikipedia.org/wiki/10_de_junyhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/1852https://ca.wikipedia.org/wiki/25_de_junyhttps://ca.wikipedia.org/wiki/25_de_junyhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Riudomshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Reus


2/19

2 1 BIOGRAFIA

de crear i treballar en tres dimensions.De molt jove visqu les escorrialles del romanticisme, iamb el seu amic Eduard Toda i Gell, amb qui va com-partir els estudis de batxillerat al collegi de les EscolesPies[13] i Josep Ribera i Sans, conegu a fons les runes

del monestir de Poblet que li don una gran familiaritatamb aquest tipus d'arquitectura histrica.Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitecturaa l'Escola de la Llotja i l'Escola Provincial d'Arquitecturade Barcelona, que desprs d'uns anys d'estudis previs cur-s entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diversesfeines: de calderer,[14] o en diferents estudis d'arquitecteso demestres d'obres.A nals de1873o principis de1874,durant la seva formaci, ja havia fet el seu primer projec-te, el pla general per la Cooperativa Obrera Mataronesa,la que seria la primera cooperativa obrera de tot l'estat, atravs del reusenc Salvador Pags i Inglada, cooperativaper a la qual tamb n'elabora la bandera.[15]

Treballa com delineant per Josep Fontser i Mestre, du-rant els anys 1873 al 1878, al projecte del parc de la Ciu-tadella on a la Cascada monumental les parts en les qualsva intervenir Gaud van ser principalment a la gruta il'aquari, a la reixa que circumda el parc i mercat del Born.Comdelineant de l'arquitecteFrancesc dePauladel Villari Carmona, treballa a l'absis i cambril de la Mare de Dude Montserrat al monestir benedict, l'any 1876. Els tre-balls que realitza tamb per aquesta poca com delineantper Leandre Serrallach i Mas, sn un altar per Masnou,la casa Grabulosa i la vil-l'Arcdia a Montjuc.[16]

El 1876 moren tant la seva mare com el seu germ Fran-cesc, i tres anys ms tard la seva germana Rosa, i Gaudha de fer-se crrec de la Rosa Egea, la lla disminudapsquica de la seva germana Rosa.Durant la seva poca d'estudiant va realitzar dibuixosd'unsprojectes on saprecien els seusdots perfeccionistes,demostrant la seva capacitatperal dibuix i l'aquarella:[17]

No fou un alumne especialment brillant i ns i tot suspen-gu unes quantes assignatures. Finalment, el 15 de marde 1878 va obtenir el ttol d'arquitecte.[18]

1.2 Els inicis ( 1878 -1882 )

Aconseguit el ttol d'arquitecte l'any 1878, projecta la se-va taula de treball de fusta i metall fos realitzada pel fusterEudald Punt i Lloren Matamala el metall, dibuixa la se-va targeta professional amb el domicili al carrer del Call,11, 3r.La primera etapa de l'arquitectura d'Antoni Gaud estbastant marcada per la comuni amb l'ideari cooperati-vista. Continua treballant en la Cooperativa Obrera Ma-taronesa amb el projecte del Casino recreatiu (1878), que

no es va arribar a executar, i de dues de les cases pels tre-balladors (1878), i el 1883 la bscula, la porteria; el seutreball ms destacat dels realitzats en aquest conjunt: la

Detall dels fanals de la Plaa Reial dissenyats per Gaud

sala de blanqueig, amb una estructura de la coberta fe-ta en peces curtes de fusta subjectades amb caragols queconguren arcs parablics. Posteriorment continuaria laseva vinculaci amb el disseny del conjunt de la coopera-tiva amb la creaci de l'estendard de la societat (1884) ila decoraci d'una sala per una festa cultural el 1885. Esconserva la sala de blanqueig amb els arcs parablics i unpavell de serveis.[11]

Va rebre el 1878 l'encrrec municipal per part del'ajuntament de Barcelona de realitzar el disseny d'unsfanals de sis braos per la plaa Reial, el coronament dela part superior mostra la representaci del cas del durom Mercuri, aix com dues serps enroscades al bracentral,[20] els altres fanals de tres braos hi sn collocatsdavant del Govern Civil al Pla de Palau.[21]El 14 de maig de 1878 realitza un disseny de quiosc deserveis, parada de ors i indicador pblic, de marbre i vi-dre i amb una marquesina per guardar del sol i la pluja.L'encrrec d'Enric Girossi de Sanctis, que pensava repar-tir per la ciutat de Barcelona 20 quioscs, no va arribar arealitzar-se per problemes econmics del comerciant.[22]

Durant aquest any de 1878 va realitzar un projecte d'unteatre per l'entitat recreativa La familiar del Putxet, ala llavors poblaci de Sant Gervasi de Cassoles, aquestaobra s desapareguda actualment.

Per la guanteria d'Esteve Comella del carrer d'Aviny,es va realitzar una vitrina de ferro i vidre que sexhib al'Exposici Universal de Pars d'aquell any, on tamb es
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gervasi_de_Cassoleshttps://ca.wikipedia.org/wiki/1878https://ca.wikipedia.org/wiki/14_de_maighttps://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_de_Palauhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Mercuri_(mitologia)http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/1878https://ca.wikipedia.org/wiki/1885https://ca.wikipedia.org/wiki/1884https://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_(arquitectura)http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1883https://ca.wikipedia.org/wiki/1878https://ca.wikipedia.org/wiki/1878http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1882https://ca.wikipedia.org/wiki/1878https://ca.wikipedia.org/wiki/Arquitectehttps://ca.wikipedia.org/wiki/1878http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Masnouhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Altarhttps://ca.wikipedia.org/wiki/1876https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Montserrathttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Absishttps://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Paula_del_Villar_i_Carmonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Paula_del_Villar_i_Carmonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Ciutadellahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Ciutadellahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Cooperativahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Cooperativa_Obrera_Mataronesahttps://ca.wikipedia.org/wiki/1878https://ca.wikipedia.org/wiki/1873https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Provincial_d%27Arquitectura_de_Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Provincial_d%27Arquitectura_de_Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_de_la_Llotjahttps://ca.wikipedia.org/wiki/1870https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Poblethttps://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Ribera_i_Sanshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme


3/19

1.3 Historicisme. A la recerca d'un estil propi (1883-1900) 3

Vitrina per la guanteria d'Esteve Comella (1878)

va mostrar els plnols del Casino de la Cooperativa deMatar. A la vista de la vitrina a Pars, Eusebi Gell liva encarregar, per al seu sogre el marqus de Comillas,els mobles per la capella-pante del Palau de Sobrellanoa Comillas, projectada per l'arquitecte Joan Martorell iMontells, l'execuci del mobiliari es va fer als tallers dePunt; hi ha un banc, un reclinatori i una poltrona de res-patller alt amb talles de baixos relleus.[23]

Amb motiu de l'Exposici d'Arts Industrials al Fomentdel Treball Nacional, inaugurada el 21 de desembre de1880 al palau del marqus de Castellvell al carrer de laCanuda de Barcelona, va escriure un article, l'nic deGaud, comentant 30 dels 700 objectes exposats; es vapublicar en dos lliuraments al diari La Renaixensa ambdata del 2 i 4 de febrer de 1881 en catal.

Entre els anys 1879 i 1881 i per l'esglsia del conventde religioses de Jess i Maria a Sant Andreu de Palomar(enl'actualitatesglsia parroquial de sant Paci),Gaud vaprojectar el disseny del mosaic rom del paviment (moltsemblant a la marqueteria emprada en un taulell per lafarmcia Gibert realitzat en aquest mateix any). Projec-t tamb per aquestes religioses, una custdia, l'altar iuns llums de fusta daurada simulant dracs amb les llumssostingudes a les seves boques; aquestes lmpades juntamb part d'un cadirat es conserven al collegi de Jess-Maria de Sant Gervasi de Cassoles, mentre que l'altar i lacustdia van desaparixer durant la Setmana Trgica de

1909. El mosaic d'opus tesselatum es conserva a l'esglsiade sant Paci perfectament restaurat.[24] Per aquesta ma-teixa congregaci religiosa i per la capella del collegi de

Tarragona[25] va fer un altar en marbre blanc i a l'antipedies troben tres medallons amb els busts d'uns ngels, elcentral porta una creu i estan collocats sobre un fons devidre blau va fer tamb un ostensori amb una cpula deforma parablica destruda juntament amb els setials deles monges el 1936.[26]

Durant l'any 1882 va signar juntament amb altres arqui-tectesun manifest a favor del projecte per la novacatedralde Barcelona de Joan Martorell i Montells, projecte quehavia realitzat a llapis i que Gaud es va encarregar dedelinear a tinta xinesa; nalment es va construir la faanade l'arquitecteJosep Oriol Mestres. Tamb per Joan Mar-torell va dibuixar un projecte d'esglsia per un monestirbenedict de Cuevas de Vera, actualment Cuevas del Al-manzora a la provncia d'Almeria, dedicata l'Esperit Santi que no es va arribar a realitzar. Encara per aquestes ma-teixes dates va collaborar amb Martorell a l'esglsia deles Saleses amb un estil neogtic semblant al de Viollet-le-Duc amb paviments cermics i l'altar al mig del creueri en un altre projecte per l'esglsia del collegi dels Jesu-tes del carrer Casp, d'estil neobizant. Grcies a aquestescollaboracions, va sorgir la recomanaci de Joan Mar-torell perqu Gaud passs a encarregar-se de la direc-ci d'obres del Temple de la Sagrada Famlia a Francescde Paula Villar, el qual havia renunciat per desavinencesamb la junta d'obres del temple.[27]

1.3 Historicisme. A la recerca d'un estilpropi ( 1883 -1900 )

Casa Vicens (barri de Grcia)

Durant aquesta etapa utilitza,de forma molt lliure i perso-
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Vicenshttps://ca.wikipedia.org/wiki/1900https://ca.wikipedia.org/wiki/1883https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Paula_Villar_i_Lozanohttps://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Paula_Villar_i_Lozanohttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Creuer_(arquitectura)https://ca.wikipedia.org/wiki/Viollet-le-Duchttps://ca.wikipedia.org/wiki/Viollet-le-Duchttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Esperit_Santhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Cuevas_del_Almanzorahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Cuevas_del_Almanzorahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Oriol_Mestreshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Martorell_i_Montellshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/1882https://ca.wikipedia.org/wiki/1936http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Marbrehttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Mosaichttps://ca.wikipedia.org/wiki/1909http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Altarhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gervasi_de_Cassoleshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Marqueteriahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Andreu_de_Palomarhttps://ca.wikipedia.org/wiki/1881https://ca.wikipedia.org/wiki/1879https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Renaixensahttps://ca.wikipedia.org/wiki/1880https://ca.wikipedia.org/wiki/21_de_desembrehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Martorell_i_Montellshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Martorell_i_Montellshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Comillas


4/19

4 1 BIOGRAFIA

nal l'art musulm i els estils gtic o barroc, seguint el cor-rent historicista de moda en aquella poca, amb un esforper superar els estils histrics i aconseguir una plstica iunes formes estructurals prpies. Inventa una quantitatconsiderable de mecanismes, sistemes i elements arqui-tectnics, formulant un llenguatge arquitectnic de gransimplicitat constructiva, amb el predomini de la lnia rec-ta sobre de la corba.Es poden apreciar les inuncies historicistes a les sevesobres, com l'art mudjar, amb l's del ma escalonat, lapolicromia de les rajoles com l'any 1883 quan projec-ta la seva primera obra d'envergadura, la Casa Vicens, aGrcia, per una famlia benestant propietria d'una fbri-ca de cermica,[28] i inspirada en l'arquitectura islmica ioriental que destaca en aquell moment per l'original uti-litzaci de la pedra, el totxo, i la cermica. Destaca l'estilmorisc de la decoraci interior on es veu un cel ras, cupu-lar, format per guix policromat a sala del fumador, sim-plement per tal de formar un espai misteris.[29] Segonsdiuen els orientals una frase esdev ms certa com msvegades es repeteix, aix Gaud va emprar a la decoraciper cobrir murs o sostres o parets la cermica, l'estuc o laforja repetitiva, com la reixa de la casa Vicens, dita delmargall, que ms tard va posar tamb al parc Gell.

Reixa del Margall al parc Gell

La construcci oriental va ser estudiada per Gaud a

unes colleccions de fotograes que va adquirir a l'Escolad'Arquitectura de Barcelona, on es va deixar inspirar pelselements decoratius de fusta i cermica, el ma vist i perl'art extremo-oriental, els dracs, aix com pel volum i lesformes generals d'exemples de l'ndia o Prsia.[30]

Aquell mateix any passen dos fets que seran cabdals enla vida de Gaud, ambds propiciats per Joan Martorell iMontells, arquitecte que havia fet una casa a la Ramblaper l'industrial Joan Gell i Ferrer, i que es convertia enel seu mentor: Per una banda s Martorell qui presentaGaud al ll de Joan Gell, Eusebi Gell i Bacigalupi, iper l'altra se li encarrega, seguint el consell de Martorell,

la continuaci de les obres de la Sagrada Famlia per di-vergncies entre l'anterior arquitecte, Francisco de Pauladel Villar, i els promotors, l'Associaci de Devots de Sant

Josep, que l'any 1881 havia comprat un gran terreny en-tre els carrers de Marina, Provena, Sardenya i Mallorcaa Barcelona, per construir-hi el temple. Aquest encrrecva contribuir a fer fams en el mn catlic un arquitecteque tot just comenava.

Gell i Gaud,catalanistestots dos, van simpatitzar de se-guida i durant 35 anys, ns al 1918, any en qu Gell vamorir, la relaci es va mantenir forta i es va traduir endiverses realitzacions. De fet, Eusebi Gell va ser en partel seu mecenes, tot i que tan sols era sis anys ms granque Gaud, per comptava amb una fortuna doncs haviaheretat els negocis del seu pare i a ms, shavia casat ambIsabel Lpez, lla d'Antonio Lpez y Lpez, marqus deComillas, i li va correspondre administrar les notablesfortunes familiars.

La reixa amb el drac als Pavellons Gell .

El primer encrrec de Gell va ser el prtic d'entrada aunanca pagesaque havia comprat alsafores de lesCorts,Can Cuis de la Riera. Gaud va fer servir de nou l'estilneo-mudjar, realitz el mur de maoneria amb diversesportes, destacant la principal amb una reixa de ferro enforma de drac, amb ulls de cristall; aquesta gura repre-sentaria a Lad, el drac guardi del Jard de les Hespri-des, venut per Hrcules al seu onz treball -episodi quenarra Jacint Verdaguer al seu poema L'Atlntida, dedicata Antonio Lpez y Lpez, primer marqus de Comillas,que era el sogre d'Eusebi Gell, on podem percebre el

possible origen de la gura d'entrada als pavellons-. Da-munt del drac hi ha un taronger fet d'antimoni, allusiutamb a les Hesprides. La forma del drac correspon a laposici de les estrelles de la constellaci de la Serp, enla que fou convertit Lad com cstig pel robatori de lestaronges.[31]

Tamb com a resultat de la seva relaci amb Gell, elmateix any Gaud va realitzar els plnols de la nca ElCapricho a Comillas (Cantbria) per Mximo Daz deQuijano, cunyat d'Antonio Lpez,que es construeix entre1883 i 1885, i on saprecia la torre molt assimilable a unminaret d'Isfahan a Prsia. El 1893 va fer el projecte peruna escola a Tnger[32] que mai es va arribar a executar.Mentrestant, un jove Gaud de 31 anys tenia carta blan-ca per pensar un projecte diferent per al Temple Expia-
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Comillashttps://ca.wikipedia.org/wiki/El_Caprichohttps://ca.wikipedia.org/wiki/El_Caprichohttps://ca.wikipedia.org/wiki/Antimonihttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacint_Verdaguerhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1918https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanismehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Paula_Villar_i_Lozanohttps://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Paula_Villar_i_Lozanohttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Martorell_i_Montellshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Martorell_i_Montellshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Vicenshttps://ca.wikipedia.org/wiki/1883https://ca.wikipedia.org/wiki/Barrochttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80


5/19

1.3 Historicisme. A la recerca d'un estil propi (1883-1900) 5

El Capricho , a Comillas (Cantbria)

tori de la Sagrada Famlia en els terrenys de Sant Martde Provenals, un poble aleshores independent del pla deBarcelona. Entre 1883 i 1893 es va realitzar la prime-ra fase de la construcci del temple, que va consistir en lacripta, d'estilneogtic(1883-1891) i l'absis(1891-1893).Per la casa del promotor de la Sagrada Famlia Josep Ma-ria Bocabella, l'any 1885, qui prviament havia aconse-guit llicncia papal per la seva realitzaci, projecta un al-tar, reliquiari i sagrari, tant la taula de l'altar com el re-taule sn de fusta de caoba construts pel fuster i modelis-ta Frederic Labria, amb imatges de la Sagrada Famlia,Santa Teresa i Sant Francesc de Paula.[33]

Van inuir en Gaud les idees que Eugne Viollet-le-Duc

va transmetre en el seu llibre Diccionaire Raisonn et En-tretiens sud l'Architecture, on sexposa el valor que t lanatura per l'arquitectura; noms calobservar i, desd'aqu,crear.

Palau Episcopal d'Astorga (1889) amb estil neo-gtic

Gell li encarrega un habitatge per al seu s personal, elPalau Gelldel carrerNou de la Rambla deBarcelona. La

idea de l'industrial era que el nou edici iguals o supersel Palau Moja, situat a la Rambla cantonada amb el carrerde Portaferrissa, que era propietat del seu cunyat, Claudi

Collegi de les Teresianes

Casa de los Botines a Lle

Lpez, segon marqus de Comillas. La construcci co-mena el juliol de 1886 amb pedra de les pedreres delpropi propietari amb la que esvafer les columnes amb ca-pitells hiperboloidals. La faana cont audaos elementsde ferro forjat en lloc de les aleshores corrents portes defusta i una pea claude la casa s la decoraci per al men-jador, amb murals del pintor Aleix Claps i Puig, amic deGaud.[35]

Altres obres d'aquesta poca sn el Palau Episcopald'Astorga, on el bisbe Grau va decidir encarregar-li la

construccid'un nou palauepiscopalal seu amic Gaud,elqual en lloc de desplaar-se va demanar que se li envies-sin fotograes, i detalls del terreny, la catedral d'Astorgaera gtica i Gaud va tenir en compte tots aquests detallsper l'elaboraci dels plnols, amb l'acceptaci perpart delbisbe, va viatjar el 1888 i davant el terreny va realitzar di-verses modicacions. Davant la mort del bisbe Grau el 21de setembre de 1893 i pel poc enteniment i traves amb elsCanonges de la catedral,desprs de dissenyar la lpida delbisbe, Gaud va dimitir.[36]

El Collegi de les Teresianes a Sant Gervasi de Casso-les collegi i casa mare de l'orde teresi a Barcelona,

que havia estat comenada per l'arquitecte Joan Baptis-ta Pons i Trabal,[37] va ser elegit Gaud, pel pare Enricd'Oss i Cervell, per continuar l'obra. Es va construir
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Pons_i_Trabalhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Pons_i_Trabalhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gervasi_de_Cassoleshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gervasi_de_Cassoleshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Astorgahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_Episcopal_d%27Astorgahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_Episcopal_d%27Astorgahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_los_Botineshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_Mojahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_Episcopal_d%27Astorgahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1885https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Bocabellahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Bocabellahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Absishttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Criptahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_de_Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_de_Barcelonahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Comillashttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80


6/19

6 1 BIOGRAFIA

amb un carcter molt ms sobri que els seus contempora-nis com el Palau Gell i el d'Astorga, l'efecte que vaacon-seguir l'arquitecte s d'estil gtic realat pels gablets es-trets. L'interior es divideix en tres naus al llarg de l'edici,al primer pis es troben uns passadissos llargs amb uns arcsparablics que sestenen ns on arriba la vista, aquestsarcs a ms del fet decoratiu tenen la missi de sostenirgrans pesos. La nau central est dividida en set rectanglesamb el simbolisme extret del llibre Las Moradas o Casti-llo interior de santa Teresa i la metfora que feia servir deles set mansions per descobrir els set estrats de la recercaespiritual.[38]

El 1891 rep l'encrrec dels comerciants de teixits Maria-no Andrs i Simn Fernndez,provedorsd'Eusebi Gell,per la realitzaci d'una casa a Lle l'anomenada Casa delos Botines. El seu aspecte s monumental, jaque es trobasituada enple cor de la ciutat i es tracta d'una casaa quatrevents, d'estil neogtic, consta d'una planta baixa comerci-al i habitatges a les plantes superiors, es va realitzar ambpedra calcria i la coberta de pissarra. Va ser criticada perpart d'alguns professionals en observar la poca estabilitatque podria tenir, ja que sestava construint amb noms elsmurs de crrega exteriors i uns pilars de fosa a la plantabaixa, en conixer aquests rumors Gaud va dir que voliaels rumors per escrit, per emmarcar i situar al vestbul uncop acabada l'obra. Sobre la porta principal de la faanaes va collocar un Sant Jordi amb el drac realitzat per Llo-ren Matamala a Barcelona. Els plnols de l'edici es vantrobar dins d'un tub de plom collocat sota de l'esttua deSant Jordi, en una restauraci de 1951 que va haver de

ser desmuntada l'escultura.[39]

La seva esttica mediterrnia fa que l'arquitectura deGaud, ns i tot tenint la natura com inspiraci, es plan-tegi la imatge de la cultura catalana, recolzant-se al llen-guatge arquitectnic de l'poca medieval, a l'empara delmovimentde laRenaixena, per calia reconstruir les tra-dicions amb les necessitats de l'poca actual. Agaf del'arquitectura gtica la seva verticalitat, per elaborantun nou sistema constructiu que contrarests el pes de lesvoltes, de les quals Gaud va dir:Aix va anar desenvolupant Gaud la seva arquitecturaallunyant-se del goticisme, la corba de la parbola dnala sensaci de moviment, s a la construcci de la criptade Santa Coloma de Cervell i al Temple de la SagradaFamlia on millor es pot apreciar.Durant l'any 1891 va realitzar un viatge a Tnger en com-panyia del segon marqus de Comillas Claudi Lpez iBru, per veure el terreny on, per crrec del marqus, ha-via de construir un edici per les Missions CatliquesFranciscanes. Va comenar a dissenyar el 1892 amb granillusi i al transcursd'un any el teniaamb la planta, l'alat,i la resta de detalls, constava d'esglsia, hospital i una es-cola. El projecte no es va arribar a terme, per Gaud hova tenir emmarcat en el seu estudi a la vista de tots elsvisitants. Aquest projecte li va servir per utilitzar algunade les solucions exposades, a les torres de la faana del

Projecte per les Missions Catliques Franciscanes de Tnger (1891)

Naixement de la Sagrada Famlia.[41]

Des de 1895 a 1901 es va construir per Eusebi Gell, escreu en collaboraci amb Francesc Berenguer, el cellerde les Bodegues Gell, situada a la zona del Garraf propde Sitges, en unes propietats de Gell que havien pertan-gut al Cabildo catedralici de Barcelona, va ser realitzatamb una petita esglsia i saprecia en les xemeneies certasemblana amb el projecte de les missions de Tnger. Enaquest any per la famlia Gell va projectar un pante quehavia de realitzar-se a la muntanya de Montserrat, nomses t notcies per la descripci de Josep F.Rfols, que vaveure els plnols, i diu que era una tomba excavada a laroca amb un vestbul per capella.[42]

1.4 Modernisme. Creaci i innovaci ambestil propi ( 1900 -1914 )

La segona etapa creativa d'Antoni Gaud coincideix ambel moment lgid del modernisme, en el que desenvolupaun llenguatge personal colorista i alegre, amb un apro-fundiment en la religiositat, especialment reectida en elTemple Expiatori de la Sagrada Famlia.

Pavell de la Companyia Transatlntica a l' Exposici Universal de Barcelona de 1888 .

Dintre del modernisme, als pasos amb un grau ms grande desenvolupament industrial, s on es va situar pre-
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1914https://ca.wikipedia.org/wiki/1900https://ca.wikipedia.org/wiki/Tomba_excavada_a_la_rocahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Tomba_excavada_a_la_rocahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Montserrathttps://ca.wikipedia.org/wiki/Sitgeshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Garrafhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Berenguer_i_Mestreshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Volta_(arquitectura)http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_los_Botineshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_los_Botineshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1891http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Gablet


7/19

1.4 Modernisme. Creaci i innovaci amb estil propi (1900-1914) 7

Tribuna dela Casa Calvet .

ferentment per part del sector intellectual una renova-ci de l'arquitectura. A Catalunya amb el precedent de laRenaixena i amb el desig de construir una cultura nacio-nal catalana, es van donar uns signes propis al modernis-me. Des de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888proposta per l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet,juntament amb el desenvolupament econmic es va plan-tejar l'experincia arquitectnica amb l'obra que va cons-truir Llus Domnech i Montaner el Caf-restaurant del'Exposici, que es va donar com el primer inici d'edicimodernista a Barcelona.[43] L'alcalde de Barcelona li vaencarregar un pla de reforma interior de la ciutat. Final-ment, no es va portar a terme i Gaud va participar ambdibuixos a la Secci d'Arquitectura i amb la realitzacidel pavell de la Companyia Transatlntica a la SecciMartima, es tractava d'un remodelatge total que presen-t la Companyia a l'Exposici Naval de Cadis de 1887i que era un projecte fet per Adolfo Garca Cabezas.[44]L'arquitecte hi afegunporxoiunsmerletsamb unes per-sianes basculants que canviaren totalment l'aspecte. Al

museu de la Sagrada Famlia hi ha models de guix, jaque el pavell va desaparixer quan es va fer el passeigMartim.[45]

L'any 1904 Gaud va projectar un xalet per al pintor LlusGraner al carrer Nou de Santa Eullia 40 de Barcelona,del que noms es va construir la tanca.[46] Per al mateixGranervadecorar laSalaMerc, ala Rambla,unlocalpera espectacles de cinema, actualment desapareguda.[47]

El 23 d'octubre de 1906 mor el seu pare, Francesc Gaudi Serra, als 93 anys, al xalet del Parc Gell on shavientraslladat l'any anterior, i es queda amb la companyia dela seva neboda Rosa Egea ns a la seva mort el 1912.D'aquesta etapa s la Casa Calvet, una de les seves obresms conservadores, va ser un encrrec dels successorsde Pere Mrtir Calvet comerciants txtils, per construiruna casa de pisos i dedicar la planta baixa i soterrani peral negoci. La faana la va realitzar dibuixada en plnolsper tamb en una maqueta de guix per poder mostrarmillor la decoraci escultrica. Es va construir en pedrade Montjuc i a la tribuna principal t representats re-lleus amb bolets, ja que el senyor Calvet era micleg,dalt de tot de la faana, els bustos dels tres sants pa-trons de Vilassar de Dalt, d'on eren els Calvet. Va ser elprimer edici guardonat per l'Ajuntament en el Concursanual d'edicis artstics (1900). Per aquesta casa va dis-senyar Gaud els primers mobles orgnics realitzats perCasas & Bards, en fusta de roure i formes curvilniesamb estudis ergonmics, van ser una gran innovaci enel camp del mobiliari. Encara se segueixen fabricant percolleccionistes gaudinians.[48]

La torre Bellesguard (1900-1909), construda amb pedrai ma, t molta ms projecci vertical que horitzontal,ajudada per una torre troncocnica coronada amb la creude quatre braos tan tpica de Gaud. Les golfes amb elsseus arcs de ma sn una demostraci de mestratge en lautilitzaci d'aquest material, tal com tamb es pot veurea La Pedrera i al Collegi de Santa Teresa de Ganduixer.Els mosaics dibuixats per Domnec Sugraes juntamentamb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edici.

Parc Gell , amb l'escalinata i la sala hipstila i la plaa al fons.

El Parc Gell (1900-1914) havia de ser una urbanitza-ci de gran categoria, amb aproximadament60 habitatgesdisseminats en un immens jard, als voltants de la ciutati amb una vista panormica sobre tot Barcelona per varesultar un fracs comercial, venent-se noms dues par-

celles. En el disseny del parc es posa clarament de mani-fest la m i l'estil peculiar de Gaud, evident en qualsevolelement, per petit que sigui. Existeixen formes ondades,
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Bellesguardhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Ergonomiahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilassar_de_Dalthttps://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Calvethttps://ca.wikipedia.org/wiki/23_d%27octubrehttps://ca.wikipedia.org/wiki/La_Ramblahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1904https://ca.wikipedia.org/wiki/Merlethttps://ca.wikipedia.org/wiki/Porxohttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Cadishttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_dels_Tres_Dragonshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_dels_Tres_Dragonshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Paula_Rius_i_Taulethttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunyahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Calvet


8/19

8 1 BIOGRAFIA

semblants als rius de lava, i passejos coberts amb colum-nes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes deles superfcies estan cobertes amb trencads, trossos decermica o de vidre a manera de mosaics de colors. Elpunt central del parc est constitut per una immensa pla-a buida, la vora de la qual serveix de banc i ondula comuna serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquestbanc est recobert tamb de trencads fet de petites pecesde cermica i vidre obra de Josep Maria Jujol. La plaaest parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Co-lumnes, composta per vuitanta-cinc columnes semblantsa estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre lescolumnes shi troben unes decoracions circulars all onno es van construir les columnes que hi havia previstesinicialment (havien de ser cent). Fins a aquest lloc hi ar-riba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de gra-ons disposats simtricament al voltant d'una escultura desargantana que sha convertit en l'emblema del jard. A

l'entrada principal del parc salcen dos edicis de pur estilgaudini, ambsostres de corbessuaus, apndixs estranys imotius geomtrics. El de m dreta s la Casa del Guarda,ideada i dissenyada per Gaud com a habitatge per al por-ter del Parc Gell. Acull l'exposici Gell, Gaud i Bar-celona. Expressi d'un ideal urb, del Museu d'Histriade Barcelona MUHBA.[49]

Part superior del terrat de la casa Batll

La Casa Batll (1904-1906) s el resultat de la reformatotal d'una antiga casa convencional construda l'any1877per Emili Sala Corts. Per a Josep Batll i Casanovas,

Gaud la va refer i la va dotar d'una estructura i un estilcompletament nous, la inspiraci principal s la natura,l'escala des del vestbul pren una forma com de gran co-

lumna vertebral d'un dinosaure, mentre les seves paretsestan cobertesamb mosaics blaus engradacicap a unco-lordeblaumsintens,laqualcosadnalasensaciqueenpujar per l'escala sascendeix cap al cel. La importnciade la decoraci es fa palesa en una imaginaci extraordi-nria, on totselsdetalls van serconcebuts per l'arquitecte,des del sistema de ventilaci ns als poms ergonmics deles portes, la faana est coberta de trencads, amb unescorbes que mostren un conjunt d'aparena orgnica, lapart superior que dna al terrat, realitzada amb rajoles decermica verda de diverses tonalitats i trencads, dna lasensaci de ser el llom d'un drac.[50]

La reforma de la Catedral de Mallorca (1904-1914), fetaen temps del bisbe Pere Joan Campins fou criticada so-bretot per la destrucci d'alguns elements, com el corre-dor dels ciris mudjar, per que elimin el retaule barrocde la capella Reial que tapava la capella de la Trinitat iel retaule gtic i comen a obrir els nestrals i rosasses.Avan l'altar major ns davall la primera volta del pres-biteri i mud el cadirat des del cor renaixentista del migde la nau central ns als murs laterals de la capella Reial;entre la capella Reial i la primera columna constru unestribunes amb els elements del cor i del presbiteri i collocles trones a continuaci de les columnes esmentades. Snobra de Gaud, tamb, la decoraci de cermica amb elsescuts d'armes els bisbes de Mallorca, posats al mur decada costat de la ctedra episcopal, i els texts del Ponti-cal Rom amb lletra de ferro forjat daurat damunt el siti.Tamb s obra de Gaud la reixa que tanca l'absis prin-cipal, amb l'escut de la ciutat descompost en els seus dos

elements; els lampadaris de les columnes (popularment,les trobigueres), la maqueta del baldaqu penjat amb ca-bles i amb illuminaci elctrica interior, que havia de serprovisional; el tornaveu, ara desaparegut de la cantoria otrona major, i el disseny dels smbols de la baslica (tin-tinbul i conopeu) i altres elements. Collaboraren ambGaud, Joan Rubi i Bellver, Josep Maria Jujol i JoaquimTorres-Garcia; aquest darrer va dir:

El terrat de la Casa Mil , 'La Pedrera'

La Casa Mil (1905-1907), coneguda com 'La Pedrera',molt polmica en el seu moment, per les agosarades for-mes ondulades de la faana de pedra i els ferros forjats re-
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Torres-Garciahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Torres-Garciahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jujolhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Joan_Campinshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Mallorcahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Drachttps://ca.wikipedia.org/wiki/Organismehttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Ergonomiahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Dinosaurehttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Sargantanahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jujol


9/19

1.5 La dedicaci exclusiva a la Sagrada Famlia (1914 - 1926) 9

Cripta de la Colnia Gell .

torts que en decoren les balconades i nestres, dissenyatsengranpart perJosepMaria Jujol, qui tamb va projectaralguns dels cels rasos de guix. Una de les caracterstiques

ms importants de la Pedrera, s la seva faana, senseuna lnia recta realitzada en pedra(d'on li ve el nom), ambmoviment semblant a les onades del mar, tota ella sem-bla extreta d'un altre mn, el terrat s un espai accessibleamb els sistemes de ventilacions i xemeneies que prenenformes de gran fantasia, com si fossin guerrers emmas-carats, el misteri que es percep en aquestes alades s aconsonncia amb l'edici i el seu arquitecte amb el seuestil agosarat.[51]

El mar de 1910 va passar una temporada de reps a Vic,on li van demanar idees per al centenari de Jaume Bal-mes, va proposar la construcci d'una font i projectar el

disseny d'uns fanals de basalt i ferro forjat, que van serenderrocats el 1924.Entre abril i juny de 1910 es va celebrar al Grand Palaisde Pars, nanat per Eusebi Gell, una exposici dedi-cada a Gaud, en la qual va participar amb un centenard'ampliacions de fotograes i models en guix de maque-tes de la Sagrada Famlia i el Palau Gell. En moltes re-vistes artstiques de Frana es van publicar bones crti-ques sobre aquestes obres. Part d'aquestes obres van serpresentades posteriorment el maig de 1911, en el I Sald'Arquitectura celebrat al Parc del Retiro de Madrid.[52]

El 7 de febrer de 1916 va morir el seu amic el bisbe de

Vic, Josep Torras i Bages. Gaud project un monumenta la seva memria que havia de ser posat davant del portalde la Passi de la Sagrada Famlia, apareix un esbs en el

dibuix d'aquesta faana realitzat el 1917.En la darrera etapa de les seves construccions predomi-nen els elements geomtrics. D'aquesta etapa destaca lacripta de la Colnia Gell, una de les colnies industrialsde Catalunya amb una font important de natura, situada a

Santa Coloma de Cervell, en la que va projectar una es-glsia que no es va acabar de construir. Aquesta esglsiahaviade tenir unaestructura que reprodueix i reinterpretal'evoluci de la planta gtica, amb un plantejament ovoi-de de cinc naus damunt la cripta existent, una nau cen-tral i dues ms a banda i banda, a la que saccediria peruna escala ja realitzada. La cripta est construda ambma de pedra basltica i presenta columnes que aguantenl'empenta dels arcbotants. Es va collocar la primera pe-dra el 1908 i les obres van seguir ns a 1917, que es vanparar com a conseqncia de la Primera Guerra Mundial;l'any segent, amb la mort del mecenes Eusebi Gell, esvan suspendre denitivament. Es pot considerar un pre-cedent del que seria la seva obra cabdal.[53]

1.5 La dedicaci exclusiva a la SagradaFamlia ( 1914 - 1926)

Temple de la Sagrada Famlia

A la mort del seu amic ntim i collaborador Francesc Be-renguer i Mestres, i desprs de la interrupci el mateixany de les obres de l'esglsia de la Colnia Gell i delParc Gell, ats que resulten un fracs econmic, AntoniGaud decideix treballarnicamenten elTempledelaSa-grada Famlia. Tot i que no el pogu veure acabat, Gaudarrib a construir la cripta, l'absis i la faana del Naixe-ment. Va aconseguir un poema mstic, d'una mplia sim-bologia, que vadel mn terrenal a l'espiritual; en el tracta-ment escultric naturalista de les portes de la faana i a laprogressiva abstracci que es pot veure a l'ascensi de lestorres, realment sarriba a copsar un mn ple d'audciesconstructives.[54] Encara avui continua en construcci; en

va deixar nombrosos plnols, projectes i esbossos, apro-tant les tcniques i solucions arquitectniques que va ex-perimentar a la cripta de la Colnia Gell.
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Berenguer_i_Mestreshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Berenguer_i_Mestreshttps://ca.wikipedia.org/wiki/1926https://ca.wikipedia.org/wiki/1914https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundialhttps://ca.wikipedia.org/wiki/1917https://ca.wikipedia.org/wiki/1908https://ca.wikipedia.org/wiki/Arcbotanthttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1917https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Torras_i_Bageshttps://ca.wikipedia.org/wiki/1916https://ca.wikipedia.org/wiki/7_de_febrerhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Madridhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Retirohttps://ca.wikipedia.org/wiki/1911http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Grand_Palaishttps://ca.wikipedia.org/wiki/1924https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferro_forjathttps://ca.wikipedia.org/wiki/Basalthttps://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Balmeshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Balmeshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Vichttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jujolhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80


10/19

10 2 ESTIL

Les obres que actualment es fan per acabar la SagradaFamlia, respecten el projecte original de Gaud en elseu conjunt, per no en els detalls, que estan adaptats al'esttica moderna i a l'estil dels artistes que les duen aterme.

1.6 Mort

Funeral d'Antoni Gaud

El dia 7 de juny de 1926,[55] Antoni Gaud caminava perla Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Haviacreuat el carrer de Bailn prop de la plaa Tetuan. Era uncam que feia molts vespres per anar de l'esglsia de SantFelip Neri ns a la Sagrada Famlia. Tanmateix, aquelldia, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia elvaatropellar i elvadeixar sense sentit. El van dur a la casade socors de la ronda de Sant Pere i d'aqu a l'hospital dela Santa Creu, greument ferit; pel seu aspecte de captairevan trigar a adonar-se que es tractava del genial arquitec-te; aix no va ser ns que va ser reconegut per mossnGil Pars i l'arquitecte Domnec Sugraes i Gras que eltrobaren a la sala de Sant Toms. Quan els amics que liferen costat li proposaren anar a una clnica, Gaud con-

test: El meu lloc s aqu, entre els pobres. Va morirel dia 10 de juny de 1926 a l'hospital de la Santa Creu, ales cinc i vuit minuts de la tarda, i va ser enterrat el dia12 de juny. El seu fretre va ser cobert amb la senyerade l'Associaci d'Arquitectes de Catalunya; es digu unrespons a l'altar major de la catedral de Barcelona,[56] i,tot seguit, va ser dut a la cripta de la Sagrada Famlia, a lacapella de Nostra Senyora del Carme.[57] A la seva lpidahi ha la inscripci:

2 Estil

La inuncia delmudjars evidenten lesprimeres obresdeGaud; laCasaVicens i els interiors del Palau Gell sn

Maqueta polifunicular de cordill i saquets de perdigons del'esglsia de la Colnia Gell.

plenament moriscs. Una mica ms tard, sorprn el mud-jar ja hispnic que sobserva al convent de les Teresianes,

amb ritmes lineals i amb elements de color a la cermica.En els seus estudis va dissenyar complements arquitec-tnics artesanals, dhuc es va encarregar de la seva rea-litzaci, grcies al coneixement que va tenir sobre aquesttreball al taller de caldereria del seu pare, que desprs ja aBarcelona va ampliar en freqentar els tallers de fusteriad'EudaldPunt i eldeLloren Matamala,escultorimode-lista. Tot va inuir a la seva arquitectura, ja que va poderdonar un segell personal a tot el conjunt dels seus edicis;aix es troben dissenyats per Gaud, mobles, marcs d'arcsi portes, portes interiors i exteriors de fusta o de ferro,reixes, xinxa de picaportes, tiradors, panys, etc.[59]

La sntesi arquitectnica ha d'estar unida a la geometriai la mecnica, a les lleis i formes de l'equilibri; la inves-tigaci de Gaud des dels anys 1880 va comenar amb laconstrucci de la casa d'Eusebi Gell i amb l'estudi deles forces de comprensi en arcs i voltes. Els arcs para-blics de ma de melindro o bord, li van permetre de fersostres sense bigues, com Bellesguard, o les golfes de laPedrera.[60]

Estudia els estils histrics junt amb la natura, acumu-lant idees i efectes per les seves creacions. Ell mateix estenia com un gran admirador de l'art grec i un segui-dor de l'art mediterrani, per cercant el sentit ms n-

tim i amb l'esperit ple dels seus sentiments religiosos,s a l'arquitectura gtica on ms troba la relaci entreamb Du. Durant molts anys cerca als seus projectes el
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_grechttps://ca.wikipedia.org/wiki/Voltahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_(arquitectura)https://ca.wikipedia.org/wiki/Geometriahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/12_de_junyhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creuhttps://ca.wikipedia.org/wiki/1926https://ca.wikipedia.org/wiki/10_de_junyhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creuhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creuhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Via_de_les_Corts_Catalanes


11/19

11

mecanisme estructural del sistema de pilars i voltes; laconstrucci de l'esglsia de la Colnia Gell, la projec-ta en una combinaci de funicles o corbes d'equilibri,d'estructures voltades amb el sistema de clcul, com enla famosa maqueta esterosttica de cordill i saquets deperdigons.L'arquitectura de Gaud t algun contacte amb el barrocen aconseguir la percepci dels sentits amb el joc de lesformes geomtriques. Com al barroc, saprecien les for-mes complexes i noms amb la contemplaci de l'obra esdescobreix la sevadinmica;aix es copsa alTemple de laSagrada Famlia, on hi ha una gran fusi entre l'esculturai l'arquitectura a la manera barroca. Antoni Gaud t unavisi corpria de la seva arquitectura, per aix corba elsmurs per aconseguir una ms gran plasticitat, idealitzanttot el que aprecia a la natura, i arribant a les ltimes es-tructures de la seva obra de maduresa, com la SagradaFamlia, ja amb unes lnies d'una gran riquesa i atrevidafantasia, per sempre amb unes formes no agressives.La illuminaci va formar part de la investigaci de Gau-d que porta a terme mitjanant la geometria de llei xaals vitralls i amb la collocaci de les columnes entre ellesmateixes; aix, quan es ltre la llum, queda orientada endireccions de 45 respecte a l'espectador, aconseguint lavisi del relleu i l'harmonia a totes les formes.[61] A lesvoltes que cobreixen les naus empra les curvatures coml'hiperboloide i el paraboloide hiperblic; aix, junt ambles columnes inclinades, produeix la impressi d'un san-tuari misteriosament illuminat.

Voltes amb arcs catenrics de la casa Batll

Sostre de la Cripta de la Colnia Gell amb arcs pa-rablics

Mur de paraboloides hiperblics de tancament de lacripta de la Colonia Gell

Pilars hiperboloidals de la casa Batll

Totes les quatre menes de superfcies reglades:l'hiperboloide, l'helicoide, el paraboloide hiperblici el conoide, varen ser emprades per l'arquitecte a lesseves estructures a les voltes, sostres, murs i pilars.[62]

2.1 Trencads

Una particularitat als acabats per al recobriment nal demurs o terres de les obres de Gaud va ser la utilitzacidel trencads, que saconsegueix amb fragments de rajo-les de cermica vidrada de peces de rebuig de la fbricaPujol i Bausis, emplaada a Esplugues de Llobregat, tren-cades per conformar nous dibuixos o colors, va ser Gaudjunt amb el seu collaborador Josep Maria Jujol el primer

que en va emprar majoritriament durant el modernis-me, aconseguint que fos un senyal caracterstic d'aquestmoviment artstic.

Banc amb trencads del Parc Gell

La tcnica va ser utilitzada per primera vegada per alpicador de l'entrada de la nca Gell de l'Avinguda dePedralbes on l'arquitectura sinuosa convert en necessitattrencar rajoles on no n'hi podia haver de senceres. Des-taca el banc de la gran plaa del parc Gell amb una es-tructura de formig i recobert amb mltiples colors ambla tcnica del trencads.[63]

3 Gaud i el catalanisme

Escut de Catalunya a l'entrada del palau Gell

A l'poca d'adolescncia d'Antoni Gaud, era molt fre-qent la manifestaci de la catalanitat, entre d'altres, ambl'excursionisme i amb la recuperaci del patrimoni arts-tic. Junt amb els seus companys d'institut Eduard Toda iJosep Ribera, durant unes vacances d'estiu, comptant en-tre 15 i 17 anys, van decidir de ferun projecte de restaura-ci del monestir de Poblet, aleshores en runes, es conser-va un dibuix realitzat per Gaud i una memria pels seuscompanys.[64] Cada un d'ells tenia una missi a la recons-trucci: Gaud al gruix de l'obra, construir murs i teula-des, Toda faria l'inventari de la biblioteca i Ribera inves-tigaria la histriade Poblet, ns i tot van arribar a pensar a

la manera d'aconseguir ajuts econmics, muntant una bo-tiga de rcords on es podria vendre el llibre que seditariasobre el monestir, realitzat per Ribera. Aquell setembre
https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Poblethttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Excursionismehttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jujolhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Esplugues_de_Llobregathttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Paraboloidehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Hiperboloidehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Vitrallhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Barroc


12/19

12 4 GAUD I LA RELIGI

Escut amb les quatre barres a l'entrada del parc Gell

els tres amics es van separar. Eduard Toda i Gell va edi-tar Poblet. Datos y apuntes, l'any 1870.[65]

Va ser soci de l'Associaci Catalanista d'ExcursionsCientques entre 1879 i 1889 i va collaborar ambl'Associaci d'Excursions Catalana que es va fusionaramb l'anterior per formar el Centre Excursionista de Ca-talunya. Gaud va realitzar diverses excursions, entre ellesa Granollers on va redactar un informe per la restauracide l'esglsia de Sant Esteve, pertanyia tamb a aquesta as-sociaci des del 1880, el seu amic Eusebi Gell. Una al-tra excursi amb l'associaci va ser la realitzada el 1883a Banyuls de la Marenda, a Perpiny i a Elna, on es vafer una fotograa amb Verdaguer i Guimer i que es vapublicar a la Ilustraci Catalana.[66]

Els smbols de la senyera de les quatre barres apareixen amoltes de les seves obres:

Alpalau Gellsobre lapart central de la planta baixaentre les dues portes d'entrada es pot veure l'escutde Catalunya encarregat per Gaud a Joan Os fetd'una mida de dos metres d'alada, de ferro forjat,amb formes helicodals i per representar els colorsho fa en malla d'i eix continu.[67]

A la porta d'entrada de Bellesguard, l'escut de pedraamb les quatre barres amb dues dates: 1409 del ca-sament de Mart I l'Hum amb Margarida de Pradesi la segona data de 1909 a l'acabament de les obresde Bellesguard.

A la columna de la torre de Bellesguard, s forma lasenyera de Catalunya amb franges helicodals.

A l'escala del Parc Gell apareix l'escut a l'entradajunt amb el cap d'una serp.

Al Primer Misteri de Glria del Rosari Monumen-tal de Montserrat es troba un escut realitzat amb latcnica del trencads.

Segons alguns autors Gaud don suport al moviment in-dependentista,[68] tanmateix la majoria dels autors es de-

canten a pensar que va donar suport al moviment catala-nista. A ms a ms, donava suport a la Lliga Regionalistai incorpor elements de la cultura catalana en les sevesobres. Aix, l'11 de setembre de 1924 les autoritats espa-nyoles (governant el dictadorPrimo de Rivera) van tancarles esglsies de Barcelona per tal d'evitar la celebraci dela Diada, Gaud, per, an a l'Esglsia de Sants Just i Pas-tor i va ser arrestat per negar-se a respondre en castell ala policia.[69]

4 Gaud i la religi

Creu gaudiana de quatre braos al parc Gell

La forta formaci religiosa que va demostrar Gaud alllarg de la seva vida, va comenar amb la rebuda per partde la seva mare que li va transmetre l'amor a la natura i a

Du la fe al Creador d'aquestes meravelles.[70] Se sapque la seva assistncia a missa diria va ser constant alllarg de la seva vida.La seva religiositat incls tamb la seva arquitectura ci-vil, on va emprar smbols com la creu gaudiana de quatrebraos, que va ser constant a la seva obra, aix es pot veu-re, la primera vegada que la va emprar com simple pe-nell fou al Palau Gell, a la casa Batll, en un dels pave-llons del parc Gell, al Collegi de les Teresianes i la casaBellesguard. La seva devoci mariana es fa palesa a lesmltiples inscripcions del Temple de la Sagrada Famlia,les de carcter mari es poden copsar al fris de l'ngelus

de la casa Mil a la part superior de la faana i d'altres estroben a les rajoles de Valncia realitzades expressamentper al gran banc del parc Gell. A la porta de Bellesguard
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Frishttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Bellesguardhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Miguel_Primo_de_Rivera_Orbanejahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Lliga_Regionalistahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanismehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanismehttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosari_Monumental_de_Montserrathttps://ca.wikipedia.org/wiki/Rosari_Monumental_de_Montserrathttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1909https://ca.wikipedia.org/wiki/Margarida_de_Pradeshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1409https://ca.wikipedia.org/wiki/Bellesguardhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Catalunyahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Elnahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Banyuls_de_la_Marendahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Granollershttps://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Excursionista_de_Catalunyahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Excursionista_de_Catalunyahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Excursionista_de_Catalunyahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Excursionista_de_Catalunyahttps://ca.wikipedia.org/wiki/1870


13/19

4.1 Beaticaci 13

executada en forja hi ha la inscripci: Ave Maria senspecat fou concebuda.[71]

L'octubre de 1913 durant el Primer Congrs d'Art Cris-ti de Catalunya, va formar part del comit, en el qual elseu amic el bisbe Josep Torras i Bages va fer el discurs

d'obertura. Era membre de la Lliga Espiritual de la Marede Du de Montserrat, fundada per Torras i Bages, i vaparticipar en el Primer Congrs Litrgic de Montserratl'any 1915.[72]

Al dibuix de l'any 1878, d'un reliquiari que es guarda alMuseu de Reus, al costat d'una imatge de la Mare de Duhi ha una inscripci de Ave Maria i Sanctus, Sanctus,Sanctus, l's d'aquesta invocaci ja ha estat fet abun-dantment per Gaud al projecte de la porta d'un cementiri(1875), es repeteix a un altar d'Alella (1883), a les torresi a la cripta de la Sagrada Famlia aix com l'oratori deBocabella (1885).

A les vores dinsdelscaminsdel parcGell es trobengransboles de pedra en un nombre de 150, que corresponen alsgrans del Rosari, com convidant els passejants a la sevaoraci.Grcies al seu gran mecenes Eusebi Gell, va contactaramb grups eclesistics d'idees renovadores, que el vanajudar amb les seves conviccions religioses. L'encrrecde la realitzaci del Temple de la Sagrada Famlia, va serla seva gran obra, on va posar a ms a ms del seu valorarquitectnic totes les seves inquietuds religioses:

Visita del nunci Francesco Ragonesi, l'any 1915, al Temple de laSagrada Famlia.

Durant la visita que l'any 1915 efectu a la SagradaFamlia del nunci del papa Benet XV, el futur carde-nal Francersco Ragones, li va dir que era un poeta, il'arquitecte li respongu: I qui no se'n sentiria, al cos-tat de l'Esglsia!.[74] Gaud tenia un profund sentimentreligis cristi que el feu dedicar-se en la part nal de laseva vida exclusivament a la construcci del temple de laSagrada Famlia.A causa del seu gran fervor catlic, va realitzar un dejuni

de quaresma l'any 1894, portat a tal extrem que va posaren perill la seva prpia vida, i que va haver d'intervenirTorras i Bages per persuadir-lo que ho abandons.[75]

4.1 Beaticaci

Actualment, est en procs de beaticaci per part del'Esglsia catlica. L'Associaci pro Beaticaci d'Antoni Gaud va sollicitar l'autoritzaci junt amb la petici del'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles de l'inicidel procs per la seva beaticaci, que va ser autoritzatper part del Vatic l'any 2000. L'any 2003 es varen pre-sentar al cardenal Jos Saraiva Martins, al Vatic, tots elsdocuments del treball realitzat ns aquell any al procsdioces de Barcelona. El juny de 2003 el procs cannicqued obert a la Congregaci per les Causes dels Sants aRoma.[76][77]Des de l'any 2003 la dicesi de Barcelona elconsidera servent de Du per les seves virtuts cristianes.L'any 2010 el mossn Llus Bonet i Armengol, rector dela parrquia de la Sagrada Famlia i vicepostulador de lacausa de beaticaci, va manifestar el seu desig que l'any2016 Gaud passi de servent de Du a venerable. El ma-teix any, el cardenal Sistach manifest que l'any 2026 suna data realista per a la beaticaci, que coincidiria ambel centenari de la mort de Gaud i la possible nalitzacidel temple de la Sagrada Famlia.[78]

5 Patrimoni de la Humanitat

La UNESCO va declarar el 1984[79] i el 2005[80] comPatrimoni de la Humanitat algunes de les obres d'AntoniGaud : el Parc Gell, el Palau Gell, la Casa Mil, la fa-ana del Naixement i la cripta de la Sagrada Famlia, laCasa Vicens i la Casa Batll a Barcelona, juntament amblacriptade la Colnia Gell, aSanta Colomade Cervell.La declaraci de Patrimoni Mundial d'aquestes obres deGaud suposa reconixer el seu valor universal excepcio-nal. Aix va ser raonat per la UNESCO[81]

L'obra d'Antoni Gaud representa una excepcional idestacada contribuci creativa al desenvolupamentde l'arquitectura i tecnologia de la construcci a -nals del segle XIX i principis del segle XX.

L'obra de Gaud mostra un important intercanvi devalors estretament relacionats amb la cultura i elscorrents artstics del seu temps, representada en elmodernisme de Catalunya. Ha inut en moltes deles formes i tcniques que eren pertinents per aldesenvolupament de la moderna construcci en elsegle XX.

L'obra de Gaud representa una srie d'exemplesdestacats de la tipologia de construcci en

l'arquitectura de principis de segle XX, tant resi-dencial com pblica, per al desenvolupament de laqual va fer una important i creativa contribuci.
http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Vicenshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Patrimoni_de_la_Humanitathttps://ca.wikipedia.org/wiki/2005https://ca.wikipedia.org/wiki/1984https://ca.wikipedia.org/wiki/UNESCOhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Venerablehttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/2010http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Romahttps://ca.wikipedia.org/wiki/2003https://ca.wikipedia.org/wiki/2000http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Ricard_Maria_Carleshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Beathttps://ca.wikipedia.org/wiki/1894http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Benet_XVhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosarihttps://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Bocabellahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Alellahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Reushttps://ca.wikipedia.org/wiki/Reliquiarihttps://ca.wikipedia.org/wiki/1915http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Torras_i_Bageshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Bisbehttps://ca.wikipedia.org/wiki/1913


14/19

14 10 REFERNCIES

6 Gaud a l'espai

L'any 2012, la Uni internacional d'Astronomia va bate-jar un petit crter prop del pol nord del planeta Mercuriamb el nom Gaud, en homenatge a Antoni Gaud.[82]

7 Gaud i la msica

L'any 2002 el lutier Guillem Gecub, en el marc dels ac-tes commemoratius del 150 any de naixement de Gaud,va construir un viol inspirat en les formes orgniques del'arquitecte, aquell mateix any en va fer donaci al Museude la Msica de Barcelona.[83]

Viol inspirat en les formes orgniques de Gaud

Detall de l'obertura acstica

Vista del fons

Detall de la voluta

8 Obres

A continuaci senumeren les obres de Gaud.[84]

8.1 Astorga

8.2 Barcelona

8.3 Comillas (Cantbria )

8.4 La Pobla de Lillet

8.5 Lle

8.6 Matar

8.7 Monistrol de Montserrat

8.8 Santa Coloma de Cervell

8.9 Sitges

9 Vegeu tamb

Trencads

Modernisme

Modernisme catal

Gaud Centre Mas de la Calderera

Casa Museu Gaud

Companyia Transatlntica

Reial Ctedra Gaud

10 Referncies

[1] Existeix una certa polmica sobre si va nixer a Reus o aRiudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originriala seva famlia paterna. Tanmateix, gran part dels especi-alistes sinclinen per Reus: Gaud va nixer, segons granpart de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de laplaa Prim de Reus () Tanmateix, ms tard Gaud vadeixar maliciosament obertes aquelles portes en donar aentendreque, de fet, podiahaver nascutal taller del seupa-re, situat tot just entrant al lmit municipal de Riudoms.Gijs Van Hensbergen (2002), pg. 33-35.

[2] lvarez Izquierdo, Rafael. Gaud: arquitecto de Dios(1852-1926) (en castell). Palabra, 1999, p.160. ISBN848239360X.

[3] Gens Terri, Jaume. Gaud, entre l'arquitectura cristiana i l'art contemporani . L'Abadia de Montserrat, 2009, p.138.ISBN 8498831997.

[4] D. Rodrguez (2008) pg.53

[5] Gijs van Hensbergen (2002) pg. 301

[6] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 81

[7] Giralt-Miracle, Daniel. El fenomen Gaud. A: De Gau-d a Picasso: Institut Valenci d'Art Modern, 15 marzo-27 junio 2010 (en castell). IVAM, Institut Valncia d'ArtModern, 2010. ISBN 9788448254018 [Consulta: 2 Abril2011]., pg. 87

[8] Gijs Van Hensbergen, Antoni Gaud , pg. 36.

[9] Frommers Barcelona, 2nd Edition. Peter Stone (2007).ISBN 978-0-470-09692-5

[10] History of Vegetarianism - Antoni Gaudi (1852-1926)


[12] Bergs Mass, Juan. Gaudi, l'home i l'obra. Ariel, 1954,p. 167.

[13] Freixa, Mireia. Gaud en el seu context social i cultural.

[14] Sabine Thiel-Siling, Icons of Arquitecture, pg. 10

[15] J. Castellar-Gassol (2000) pg. 54-55

[16] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg.230-231

[17] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 96-99

[18] Llista de Arquitectos Espaoles (en castell). AnuarioArquitectos de Catalua, 1900, pg. 307 [Consulta: 8 se-tembre 2013].

[19] Judith Rodrguex Vargas, Antoni Gaud, la visin d'un ge-nio Enlla.
http://www.arts-history.mx/semanario/especial.php?id_nota=22062007173805http://archive.org/download/anuario1900asoc/anuario1900asoc.pdfhttp://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm58/bmm58_qc36.htmhttp://www.ivu.org/history/europe20a/gaudi.htmlhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/9780470096925https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/9788448254018http://books.google.cat/books?id=yxnXSAAACAAJhttp://books.google.cat/books?id=yxnXSAAACAAJhttp://books.google.cat/books?id=yxnXSAAACAAJhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8498831997http://books.google.cat/books?id=b2IrqNJ1j-YC&pg=PA138http://books.google.cat/books?id=b2IrqNJ1j-YC&pg=PA138http://books.google.cat/books?id=gtSlaaAPX90C&pg=PA160-IA12http://books.google.cat/books?id=gtSlaaAPX90C&pg=PA160-IA12http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_de_la_Caldererahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Modernismehttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Sitgeshttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Monistrol_de_Montserrathttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Pobla_de_Lillethttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Comillashttps://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Astorgahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercuri_(planeta)http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80


15/19

15

[20] Mercuri va veure lluitar a dues serps i les va separar pac-cament amb el caduceu.

[21] Permanyer, Llus (1998) Un passeig per la Barcelona Mo-dernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa SA. ISBN 84-343-0877-0

[22] J. Bassegoda i Nonell (2002) pg. 50-54[23] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 232


[25] En aquest collegi seduc a partir de 1879 la neboda deGaud, Rosa Egea.

[26] J.Bassegoda i Nonell (1984) pg. 233



[29] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 126[30] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 119

[31] J. Bassegoda i Nonell (1984) p198

[32] Juan Jos Lahuerta: Verdaguer i Gaud al nord d'fricaPDF. pg.8


[34] Viollet-le-Duc. Diccionaire Raisonn . Volum VIII, Style,pg. 494

[35] J. Bassegoda Nonell (2002) pg. 126-128


[37] Ressenya del Catleg de la srie de llicncies d'obres par-ticulars del fons documental de l'antic ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles. (1843-1897) al web de l'ajuntamentde BarcelonaColegio Teresiano in the view point of architectural historyand documentation 1957-2002, de Jos Tomlow (angls)

[38] Gijs van Hensbergen (2002) pg. 137-138

[39] J. Bassegoda (1988) pg.77-78

[40] A. Gaud (1982) pg.117-118

[41] J. Bassegoda (1988) pg. 80

[42] J. Bassegoda (1988) pg. 83-84

[43] A. Surez i M. Vidal (1987) pg. 95

[44] De Puig 2004, p. 11.


[46] Bassegoga, Joan. Graner i Gaudi, una collaboraci pocconeguda. La Vanguardia, 18-07-1969

[47] Sant Barjau. Revista BMM, nm. 58 (2002)

[48] J. Bassegoda (1988) pg. 85-88

[49] MUHBA Park Gell. [Consulta: 23 juliol 2013].

[50] D. Rodrguez (2008) pg. 57

[51] D. Rodrguez (2008) pg. 58

[52] J. Bassegoda (1988) pg. 138

[53] D. Rodrguez (2008) pg. 56

[54] A. Surez i M. Vidal (1987) pg. 100-105

[55] Atropellat per un tramvia. Casa Batll. [Consulta: 7juny 2014].


[57] JaumeCarbonell, (1984)AntoniGaud:Retalls d'un temps,Fundaci Caixa de Pensions, pg. 229 ISBN 84-505-0683-2

[58] I. Puig i Boada (2004) pg. 18. Traducci: Antoni GaudCornet. De Reus. Tenia 74 anys, home de vida exemplar,artes eximi, admirable per les seves obres, autor d'aquest

temple, mor piadosament a Barcelona el dia 10 de junyde 1926. Ac les cendres d'aquest home tan gran esperenla resurrecci dels morts. Reposi en pau.

[59] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 102-105


[61] Francesc Folguera, (1928) Gaud: L'Arquitectura Gaudi-ana, Barcelona, Ed. Canosa

[62] Elements arquitectnics a l'obra de Gaud

[63] D. Rodrguez (2008) pg.56

[64] J. Castellar-Gassol (2000) pg. 30-31[65] Gijs van Hensbergen (2002) pg.47-53

[66] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg.233

[67] Gijs van Hensbergen (2002) pg.125

[68] Gaud, un independentista censurat. El Temps,10/09/2013. [Consulta: 19/2/2014].

[69] Crexell, Joan. Detenci de Gaud l'11 de setembre de1924 (PDF) p. 17-19. Serra d'or, setembre 1987.

[70] Joan Bergs i Masso (1976) Gaud, Direcci General del

Patrimoni Artstic i Cultural, Pamplona pg.10-11[71] J. Bassegoda i Nonell (1984) pg. 180-183


[73] A. Gaud (1982) Escritos a mano, artculos, conversacio-nes y dibujos. Coleccin de Arquitectura, 6. Colegio O-cial de Aparejadores y Arquitectos Tcnicos de Madrid,pg.78



[76] Arquebisbat de Barcelona, Gaudi, beaticat el 2016?

[77] S'obre el procs de beaticaci de l'arquitecte AntoniGaudi Data d'accs: 27 de novembre de 2008
http://www.3cat24.cat/noticia/41309/altres/Sobre-el-proces-de-beatificacio-de-larquitecte-Antoni-Gaudihttp://www.3cat24.cat/noticia/41309/altres/Sobre-el-proces-de-beatificacio-de-larquitecte-Antoni-Gaudihttp://www.arqbcn.org/node/1169http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/gaudi.pdfhttp://webs.racocatala.cat/cat1714/d/gaudi.pdfhttp://www.eltemps.cat/article/1528/Gaudi-un-independentista-censurathttp://www.xtec.es/~cgarci38/tecnologia/construccions/gaudi.htmhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8450506832https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8450506832http://www.casabatllo.es/ca/antoni-gaudi/atropellat-tramvia/http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/ca/muhba_park_guell.htmlhttp://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm58/bmm58_qc28.htmhttp://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1969/07/18/pagina-41/33583452/pdf.html?search=bassegodahttp://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1969/07/18/pagina-41/33583452/pdf.html?search=bassegodahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://www.hs-zigr.de/~jtomlow/(67)http://www.hs-zigr.de/~jtomlow/(67)http://www.bcn.es/arxiu/sarria/catala/cat02.htmlhttp://www.bcn.es/arxiu/sarria/catala/cat02.htmlhttp://www.bcn.es/arxiu/sarria/catala/cat02.htmlhttp://www.bnc.es/expos/expo_verdaguer/articles/lahuerta.pdfhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8434308770https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8434308770https://ca.wikipedia.org/wiki/Caduceuhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Mercuri_(mitologia)


16/19

16 12 ENLLAOS EXTERNS

[78] La Vanguardia, 9 novembre 2010, Pocas misas y de granformato

[79] Sessi 8 del comit del patrimoni de la humanitat de laUNESCO WH Committee: Report of the 8th Session,Buenos Aires 1984. [Consulta: 12 d'octubre de 2012].

[80] Sessi 29 del comit del patrimoni de la humanitat de laUNESCO whc.unesco.org. [Consulta: 12 d'octubre de2012]. p222

[81] Patrimoni Mundial: Obres de Antoni Gaud.

[82] Gaud arriba a la superfcie de Mercuri, donant nom a uncrter

[83] l viol 'Gaud' sexposa a l'Auditori del Museu de laMsica de Barcelona. Vilaweb, 2002 [Consulta: 8 juli-ol 2014].

[84] Llista d'obres completes

11 Bibliograa

Bassegoda, Joan. Gaud (en castell). Barcelona:Salvat, 1988. ISBN 84-345-8205-8.

Bassegoda i Nonell, Juan. El gran Gaud . Sabadell:Ausa, 1989. ISBN 84-86329-44-2.

Bassegoda i Nonell, Juan. Antoni Gaud (1852-1926). Barcelona: Fundaci Caixa de Pensions,

1984. ISBN 84-505-0683-2. Bassegoda i Nonell, Juan. Gaud o Espacio, luz

y equilibrio (en castell). Madrid: Criterio Libros,2002. ISBN 84-95437-10-4.

CARANDELL, Josep Maria. Gaud hertic . Reus:Centre de Lectura, 2006. ISBN 84-87873-65-0

Castellar-Gassol, Joan. Gaud La vida d'un visiona-ri . Barcelona: Ediciones de 1984, 2000. ISBN 84-86540-54-2.

van Hensbergen, Gijs. Antoni Gaud . Barcelona:Plaza & Jans, 2002. ISBN 84-01-30507-1.

Rodrguez,Dolors.Catalunya Tota la nostra cultura.volum 2. Barcelona: Edicions 62, 2008. ISBN 978-84-297-6091-0.

De Puig, Jaume. Gaud, els Gell i el Palau. A:El Palau Gell . Barcelona: Diputaci de Barcelona,2004. ISBN 84-9803-001-3.

Puig i Boada, Isidre. El temple de la Sagrada Fam-lia. Barcelona: Nou Art Thor, 1986. ISBN 84-7327-135-1.

Puig i Boada, Isidre. El Pensament de Gaud . Barce-lona: Dux, 2004. ISBN 84-609-1587-5.

A. Surez i M. Vidal. Historia Universal del Arte: Si- glo XX . Volum IX (en castell). Barcelona: Planeta,1987. ISBN 84-320-8909-5.

Antoni Gaud . Barcelona: Serbal, 1991. ISBN 84-7628-087-4.

12 Enllaos externs

Antoni Gaud (La vida d'un geni)

Gaud, per Josep Pla (un Homenot)

La Sagrada Famlia, per Josep Pla (Primera volada- Barcelona)

Estudis sobre el lloc de naixement d'Antoni Gaud

Gaud en el seu context social i cultural

Gaud Centre Reus

Visita virtual de la cripta de la Colnia Gell

Vdeo Gaud, arquitecte i artes

L'obra de Gaud, a Patrimoni.gencat

Pgina del Cercle Artstic de Sant Lluc

Detenci de Gaud l'11 de setembre de 1924
http://www.cadrescatalans.com/toulouse/article/culture/detencio_de_gaudi.pdfhttp://www.santlluc.cat/index.php?lang=cat&sec=sant_lluc&men=historiahttp://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=087af4a3876b0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=087af4a3876b0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18230&p_ex=gaud%EDhttp://virtualcoloniaguell.com/http://www.gaudicentre.cat/http://www.bcn.cat/publicacions/b_mm/bmm58/bmm58_qc36.htmhttp://nova.vidadelamemoria.com/blog/antoni-gaudihttp://www.lletres.net/pla/SagradaFam.htmlhttp://www.lletres.net/pla/SagradaFam.htmlhttp://www.lletres.net/pla/AGaudi.htmlhttp://www.casabatllo.es/ca/antoni-gaudi/https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8476280874https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8476280874https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8432089095https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8460915875https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8473271351https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8473271351https://ca.wikipedia.org/wiki/Isidre_Puig_i_Boadahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8498030013https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/9788429760910https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/9788429760910https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8401305071https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8486540542https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8486540542https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8487873650https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8495437104https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8450506832https://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8486329442https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Bassegoda_i_Nonellhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/8434582058http://www.gaudiclub.com/cat/c_vida/lista.asphttp://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/598776/20021116/violi-gaudi-sexposa-lauditori-museu-musica-barcelona.htmlhttp://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/598776/20021116/violi-gaudi-sexposa-lauditori-museu-musica-barcelona.htmlhttp://caballe.cat/wp/gaudi-arriba-a-la-superficie-de-mercuri-donant-nom-a-un-crater/http://caballe.cat/wp/gaudi-arriba-a-la-superficie-de-mercuri-donant-nom-a-un-crater/http://whc.unesco.org/en/list/320/http://whc.unesco.org/archive/2005/whc05-29com-22e.pdf#decision.8B.47http://whc.unesco.org/archive/repcom84.htm#320http://whc.unesco.org/archive/repcom84.htm#320http://hemeroteca.lavanguardia.es/dynamic/preview/2010/11/09/pagina-3/84919331/pdf.htmlhttp://hemeroteca.lavanguardia.es/dynamic/preview/2010/11/09/pagina-3/84919331/pdf.html


17/19

17

13 Text and image sources, contributors, and licenses

13.1 Text Antoni Gaud i Cornet Source: http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud_i_Cornet?oldid=14114375 Contributors: Llull, Xevi, Hashar,

Mats Halldin, Robbot, Sebasti, Joanjoc, Xcaballe, Enric, Jolle, Friviere, Oersted, Jordi G, Mar, Jordicollcosta, Quistnix, Klemen Kocjan-cic, Vriullop, Wikiwiki-kiki, TirantLoBlanc-Bot, Zwobot, Rembiapo pohyiete (bot), YurikBot, Independncia, Eutopio, RobotQuistnix,Joan sense nick, Leptictidium, Xtv, SMP, GosGroc, Iradigalesc, Paucabot, Gus.dan, A.Guerrero, Lohen11, Interwiki de, Arnaugir, Rf,Panotxa, Amadalvarez, Uhanu, Baggio, TXiKiBoT, Escarbot, Bestiasonica, Thijs!bot, Pere prlpz, KRLS, CommonsDelinker, Beusson,Erotips, Casaforra, Pau Colominas, lex, ToNToNi, Peer, VolkovBot, MarisaLR, Schizodelight, Botx, Mbosch, Kippelboy, TronaBot,Iradigalesc Bot, Aloisius, SieBot, Amporda50, Jey, IradiBot, Dsole, Docosong, Estirabot, Genisbr, Davidpar, Canaan, MuRe, VriuBot,Alexbot, Espencat, robot, Tria, Lowecraft, MelancholieBot, Mezod, Arnyw, LinkFA-Bot, Mafoso, Jaumeortola, Luckas-bot, Jhen-din, Amirobot, Bocachete, Patrimoni.gencat, Akhran, Ptbotgourou, Judesba, Xufanc, EVA (bot), Yonidebot, Mapache1, Gato, Jordiferrer,RlemBCN, RibotBOT, JoRobot,SassoBot,Xqbot, Rubinbot, Lluis tgn,KRLS Bot,ClimentSostres, Joutbis,TobeBot, BotReversor,Gae54,Sincronia Silenciosa, RedBot, Devot de Sant Bernat de Menthon, Dinamik-bot, Mongolo1111, CarlesMartin, Ripchip Bot, Townie, Euskal-duna, Vienlefert, EmausBot, ZroBot, Catalaalatac, Ulldefalco, Salva, Axurit, ArchMaps, WikitanvirBot, Oriol20, Alvaro Vidal-Abarca,Bernardito, Feliuvilassar, Sguastevi, ArnauBot, AvocatoBot, Pere Sallavinera, Luna92, Minsbot, Gerardduenas, BOTerut, PereBot, ArantxaRodriguez, JosepBC, Legobot, Langtoolbot, QuimGil, Maria Barbara Marchi, Magenri, Ninyo, Marina.perello, MariaC

Antoni Gaudí i Cornet.pdf

Documents

Transcript of Antoni Gaudí i Cornet.pdf