Antoni Gaudí i

download Antoni Gaudí i

of 19

  • date post

    06-Feb-2018
  • Category

    Documents

  • view

    235
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of Antoni Gaudí i

  • 7/21/2019 Antoni Gaud i Cornet.pdf

    1/19

    Antoni Gaud i Cornet

    Antoni Gaud i Cornet (Reus o Riudoms,[1] 25 dejuny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va serun arquitecte catal que ha estat reconegut internacio-nalment com un dels genis ms rellevants de la sevadisciplina.[2][3]

    Gaud es va traslladar per realitzar els seus estudisd'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves pri-meres obres van estar inudes per diversos estils com elneogtic, mudjar, barroc, ns a arribar a l'explosi delmodernisme on va aconseguir implantar un estil propi,amb la utilitzaci dels seus estudis sobre la natura i lesformes reglades de la geometria, la utilitzaci de totes lesarts aplicades per la decoraci dels seus edicis i la recu-peraci per l'ornamentaci de l'antic mosaic transformatper Gaud en trencads, convertit en una nova tcnica.La seva contribuci a l'arquitectura s nica i est consi-derat com un dels mxims exponents del modernisme.[4]Des de la infantesa Gaud va ser un atent observadorde la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors ila geometria. Malgrat tenir grans edicis realitzats, delsquals cada vegada es fan ms monograes, el que ms fa-ma l'hi ha donat arreu del mn s sens dubte el Templede la Sagrada Famlia, obra encara en construcci i que amesura que sala, la seva popularitat i admiraci conti-nua creixent.[5]

    1 Biograa

    1.1 Infantesa i joventut

    Antoni Gaud i Cornet va nixer el dimecres 25 de junyde 1852. El lloc exacte del naixement s discutit,[1] se-gons uns, se situa a Reus, on a la seva casa natal hi t unaplaca dedicada; i segons altres al Mas de la Calderera deRiudoms (Baix Camp), que era propietat de la seva fa-mlia. El que s que se sap segur s que l'endem del seunaixement fou batejat a l'esglsia prioral de Sant Pere deReus.[6]

    Antoni fou el cinqu ll del matrimoni format per Fran-cesc Gaud i Serra, orind de Riudoms i Antonia Cornet iBertran de Reus;[7] des de petit va tenir un problema reu-mticque li va impedir portar una vida normal per la sevaedat i que l'acompany per sempre. Aix li va comportartenirun carcter retret i reservat.[8] Els metges livan reco-

    manar unadieta vegetarianaiquepassegsdetantentant,i per aquest motiu es va convertir en un vegetari[9][10] igran caminador. A causa de la seva malaltia no podia ju-

    Casa natal de Gaud, segons algunes versions, al Carrer Sant Vicen i Alegre de Reus

    El Mas de la Calderera de Riudoms on nasqu l'arquitecte se- gons algunes versions

    gar amb els altres nens i va faltar a fora classes, a les quehi arribavaa lloms d'una burra. Aquests fets li van perme-tre passar moltes hores observant els animals, les plantesi les pedres.Va estudiar el Batxillerat al collegi dels Escolapis deReus, on va mostrar els seus dots de dibuixant enencarregar-se de les decoracions per les funcions teatralsescolars, tamb va realitzar dibuixos per la revista El Ar-lequn de la que no es conserva cap exemplar.[11]

    Tant el seu pare com el seu avi eren calderers i disposa-ven d'un taller i l'habitatge de la famlia al raval de SantFrancesc de Riudoms,[12] de qui va aprendre la capacitat

    1

    https://ca.wikipedia.org/wiki/Escolapishttps://ca.wikipedia.org/wiki/Batxillerathttps://ca.wikipedia.org/wiki/Vegetarianismehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Reumatismehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Reumatismehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Prioral_de_Sant_Pere_de_Reushttps://ca.wikipedia.org/wiki/Prioral_de_Sant_Pere_de_Reushttps://ca.wikipedia.org/wiki/Baix_Camphttps://ca.wikipedia.org/wiki/Riudomshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_de_la_Caldererahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Reushttps://ca.wikipedia.org/wiki/1852https://ca.wikipedia.org/wiki/25_de_junyhttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Geometriahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Naturahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Arquitecturahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Arts_aplicadeshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Geometriahttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Barrochttp://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Arquitectehttps://ca.wikipedia.org/wiki/1926https://ca.wikipedia.org/wiki/10_de_junyhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/1852https://ca.wikipedia.org/wiki/25_de_junyhttps://ca.wikipedia.org/wiki/25_de_junyhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Riudomshttps://ca.wikipedia.org/wiki/Reus
  • 7/21/2019 Antoni Gaud i Cornet.pdf

    2/19

    2 1 BIOGRAFIA

    de crear i treballar en tres dimensions.De molt jove visqu les escorrialles del romanticisme, iamb el seu amic Eduard Toda i Gell, amb qui va com-partir els estudis de batxillerat al collegi de les EscolesPies[13] i Josep Ribera i Sans, conegu a fons les runes

    del monestir de Poblet que li don una gran familiaritatamb aquest tipus d'arquitectura histrica.Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitecturaa l'Escola de la Llotja i l'Escola Provincial d'Arquitecturade Barcelona, que desprs d'uns anys d'estudis previs cur-s entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diversesfeines: de calderer,[14] o en diferents estudis d'arquitecteso demestres d'obres.A nals de1873o principis de1874,durant la seva formaci, ja havia fet el seu primer projec-te, el pla general per la Cooperativa Obrera Mataronesa,la que seria la primera cooperativa obrera de tot l'estat, atravs del reusenc Salvador Pags i Inglada, cooperativaper a la qual tamb n'elabora la bandera.[15]

    Treballa com delineant per Josep Fontser i Mestre, du-rant els anys 1873 al 1878, al projecte del parc de la Ciu-tadella on a la Cascada monumental les parts en les qualsva intervenir Gaud van ser principalment a la gruta il'aquari, a la reixa que circumda el parc i mercat del Born.Comdelineant de l'arquitecteFrancesc dePauladel Villari Carmona, treballa a l'absis i cambril de la Mare de Dude Montserrat al monestir benedict, l'any 1876. Els tre-balls que realitza tamb per aquesta poca com delineantper Leandre Serrallach i Mas, sn un altar per Masnou,la casa Grabulosa i la vil-l'Arcdia a Montjuc.[16]

    El 1876 moren tant la seva mare com el seu germ Fran-cesc, i tres anys ms tard la seva germana Rosa, i Gaudha de fer-se crrec de la Rosa Egea, la lla disminudapsquica de la seva germana Rosa.Durant la seva poca d'estudiant va realitzar dibuixosd'unsprojectes on saprecien els seusdots perfeccionistes,demostrant la seva capacitatperal dibuix i l'aquarella:[17]

    No fou un alumne especialment brillant i ns i tot suspen-gu unes quantes assignatures. Finalment, el 15 de marde 1878 va obtenir el ttol d'arquitecte.[18]

    1.2 Els inicis ( 1878 -1882 )

    Aconseguit el ttol d'arquitecte l'any 1878, projecta la se-va taula de treball de fusta i metall fos realitzada pel fusterEudald Punt i Lloren Matamala el metall, dibuixa la se-va targeta professional amb el domicili al carrer del Call,11, 3r.La primera etapa de l'arquitectura d'Antoni Gaud estbastant marcada per la comuni amb l'ideari cooperati-vista. Continua treballant en la Cooperativa Obrera Ma-taronesa amb el projecte del Casino recreatiu (1878), que

    no es va arribar a executar, i de dues de les cases pels tre-balladors (1878), i el 1883 la bscula, la porteria; el seutreball ms destacat dels realitzats en aquest conjunt: la

    Detall dels fanals de la Plaa Reial dissenyats per Gaud

    sala de blanqueig, amb una estructura de la coberta fe-ta en peces curtes de fusta subjectades amb caragols queconguren arcs parablics. Posteriorment continuaria laseva vinculaci amb el disseny del conjunt de la coopera-tiva amb la creaci de l'estendard de la societat (1884) ila decoraci d'una sala per una festa cultural el 1885. Esconserva la sala de blanqueig amb els arcs parablics i unpavell de serveis.[11]

    Va rebre el 1878 l'encrrec municipal per part del'ajuntament de Barcelona de realitzar el disseny d'unsfanals de sis braos per la plaa Reial, el coronament dela part superior mostra la representaci del cas del durom Mercuri, aix com dues serps enroscades al bracentral,[20] els altres fanals de tres braos hi sn collocatsdavant del Govern Civil al Pla de Palau.[21]El 14 de maig de 1878 realitza un disseny de quiosc deserveis, parada de ors i indicador pblic, de marbre i vi-dre i amb una marquesina per guardar del sol i la pluja.L'encrrec d'Enric Girossi de Sanctis, que pensava repar-tir per la ciutat de Barcelona 20 quioscs, no va arribar arealitzar-se per problemes econmics del comerciant.[22]

    Durant aquest any de 1878 va realitzar un projecte d'unteatre per l'entitat recreativa La familiar del Putxet, ala llavors poblaci de Sant Gervasi de Cassoles, aquestaobra s desapareguda actualment.

    Per la guanteria d'Esteve Comella del carrer d'Aviny,es va realitzar una vitrina de ferro i vidre que sexhib al'Exposici Universal de Pars d'aquell any, on tamb es

    http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gervasi_de_Cassoleshttps://ca.wikipedia.org/wiki/1878https://ca.wikipedia.org/wiki/14_de_maighttps://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_de_Palauhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Mercuri_(mitologia)http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Barcelonahttps://ca.wikipedia.org/wiki/1878https://ca.wikipedia.org/wiki/1885https://ca.wikipedia.org/wiki/1884https://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_(arquitectura)http://localhost/var/www/apps/conversion/tmp/scratch_3/%EE%BF%80https://ca.wikipedia.org/wiki/1883https://ca.wikipedia.org/wiki/1878https://ca.wikipedia.org/wiki/1878http://localhost/var/www/apps/conversion/t