Anv V i —N ,. 297 13atee1aTv1, 10 de setembre <lo 1927 Preu: 10 eint3

SUPLEMENT IJL LUST RAT D'EN PATUFET

LA CA GA L E OERÀConte de Grimm, dibuix os per D'IVOR

Una vegada hi havia una velleta que vivia enm g del bosc, acompanyada de tres oques. Cadama:í sortia apoiant-s • en la crossa, i anava a cercarherbes tendres . er les oques. Agafava fruites silo s-tres que tenia a l'abast de la se a mà. i carregada,malgrat e.s anys que aparentava tenir, retornava ala

barraca. Quan trobava algú sa.uduvaamicalment, però malgrat això, lagent estava estrrnyada de veure-latreballar tant, i a les criatures els hifeia u a por tremenda i fug en enveure-la. La tenien tots per bruixa.

Un mati nava pel bosc, un jove agrada-ble, sol i pensatiu, quan de sobte •e lipresentà al davant la velleta cer.rega aamb un sac d'herb-s i dos coves gransde fruita. — Avíe, oi. aneu tan e arr e da?—Ella respongué: —Es molt precís el

treballar, no tenim més ben estarl i afegí: — Voleu ajudar-me a po-taraixb a casa? so jove i això no serà res per a

vós, a mas, la meva barr ca és a 'altre cantó del turonet. -No esric acostuma a treballa perquè el meu p re es comtei molt ric, malgrat això us ajudaré p rquè em teu pena. - Siho feu, només heu de caminar una hora i a més e n portareu

les pomes i peres. —El noi va refle-xionar en sentir parlar d'una hora decamí i de la càrr ga, però la vella noel va deixar tornar enrera, lL posà elsaca los espatl es i un cove e cadamà. Ja veieu. ro p9sa res. —Doncs

sembla que sigui pie de plom nopuc cami art — Ella i'ob igà a dur

-ho amb mes ma s modos cels quepodia esperar. En anar pe pla en-cara, però en pujar el turó no po-dia mes, probà de descarregar-se

paró el sac i les ciatel es estaven engan-xadrs al cos 1 braços, de manera que nopo ué fer rea més que seguir pujant. Laveila li va dir que li daria uoa bona propi-na, pe b e 1 más s'hauria estimat que l'ha

-gués descarregat. Al cap d'una estona lavella va saltar al damunt del sec que el

net duia a los espatlles i pesava més del dobled'una persona robusta. E, xicot va pujar com po-gué la muntanya i en arribar a dalt veié unesoques que els venien a rebre i una noia al darre-ra, més lletja que la nit, ma grat tenir un tipusmolt bonic. La vela l'obligà a dur-le fías al peude la barraca picant-:i les cames amb un basto-

net. La noia li va preguntar que .i haviapa-:sat. — Res, aquel xicot ha estat ama-ble d'acompanyar-me fi s aquí. A 1'úitimquan el r.o anava a caure pel pes queduia, la vella sa rè i i permeté descarre-gar-se, ço que féu sense perdre un mo-ment.

l continuarà )

M /N(I S,JegN ,l.

4 TVtitJ 'r' 73.Q.,5.az '

ccE,oa R6uJ 74Pe,e 4 r 7

J ^^ T

EMm, CCXCVII P. 290

VIROLETComença amb un cop de puny i ; acaba amb un aireText d'en JOAQUIM FECIT ' . (Acabament) Dibuixos d'en MIRET

Trigaren alguns anys a tornar-se atrobar, per cert que quan es trobarenatre cop, les coses havien canviat unbon xic. Havia mort el pare de JosepM. i aquest havia heretat tota la granfortunaquehaviaacumulat. A en JosepM. a li tocà posar-se a administraraquells béns, però com que era unximplet acabat, sense al tres dots queungranstock de paveria, va voler espa.

/,

llençat en la rendent i continuà juganti malgastant, fins que es va fer un em-bús tal de deutes, creant-se una situa-ció sense sortida, que l'obligà a des-prendre's dels mobles i quedar-se aixíal carrer.

Mentre la desfeta de la fortuna deJosep M. s'operava, Raül per la sevapart, anava prosperant mercès. al seutreball i a l'encert de les seves inicia-tives que no es basaven mai en la sort,

altre resultat que anar a parar a lapresó com així Ii succeí. En Raul en-t:etant havia comnrat una gran exten-sió de terreny a Calador i dividint -loen carrers i places, féu un herniós ba.•rri que venia en molt bones condicionsper a ell i per als compradors. lograntamb la seva traça fer.ne una platja demoda, valorant enormement el terrenyi les cases que hi havia bastit. Simul.tàniament altres negocis i construc-cions contribuïen a fer créixer la scvaja grossa fortuna. Josep M. a, a la pre-só féu amistat amb el cap d'una banda

terrar !es seves amistats i és féu cons-truir una casa com un palau al carrer

Muntaner.S'embrancà en operacions de Borsa

1 com que tingué la desgràcia de gua..nyar les primeres jugades, això Yen-vaní, creient que els seus guanys erendeguts a la seva perspicàcia i arriscàsumes enormes q e el leren trontollarseriosament, minvant en gran manera

lls I! ►^ ' I c

sinó en la intel •ligència. Els mobles,objectes i ou omòvils de Josep M. fo-ren posats a subhasta per a satisferen part els seus deu es. Raül ignoranta qui pertanyia adquirí el més bodels tres autos, i així deixà per petitesdiligències el seu petit .,_itroé . En Jo-sep M. es trobà en la necessitat detrevailar per a menjar, però com queno estava acostumat ni preparat per afer-ho i a més un orgull mal entès li.

de pillets, i en acabar la condemna,planejaren l'assalt a la caixa de RaülCercós.

Poc s'ho pensava en Josep M. queaquell poderós Raül Cercós fos aquellque hay a conegut en la seva infància,un <infeliç paleta» com ell l'anomena.va. Amb totes precaucions lograrenintroduir-se Josep M. i el (Matamo--ros) en el despatx de Raül i quan jatenien la feina força avançada, forensorpresos per l'ex ..=infeliç paleta> queels apuntava amb una pistola. Tocà untimbre i vingué un criat i lligà el cMa..

la seva fortuna. Entossudit volgué re-fer-se en noves operacions, però noaconseguí altra cosa que haver-sé dedesprendre del palau del carrer deM mtaner, ja aban, d'haver-lo poguthabitar. Amb el que li quedava un copsaldats els de.ites contrets, n'hauriatingut prou per a viure còmodamentsense luxes i sense haver-se de privarde res del necessari, peib ja estava

privava, va rabel lar-se un temps, men-tre aprofitant la llàstima d'algunesamistats, podía viure de «sablassos»...però les portes s'anaren tancant unadarrera l'altra i es trobà amb què nopodia comptar sinó amb ell mateix, iell que es donava de menys de treba-llar, no es donà vergonya de fer al-gans <timos> que Ii permetien anar ti-rant.

Però a la Ilarga això no podia tenir

tamoros» i anava a lligar a Josep Ma..ria, però en Raül no ho permeté: -Vés desgraciat, vés en nom de Déu,pots sortir lliurement. Vet aquí aquè t'ha du el teu orgull. Josep Mariani donà les gràcies i encara en sortirdigué despectivament: —Fasbé de dei-xar-me marxar, al capdavall tot el quetens, no pots haver-lo adquirit honra-dament, som doncs 'companys». Raülllavors es cegà i li descarregà un so-lemne cop de puny, que el féu anar aparar als peus del ¢Matamoros».

V IROLET Núm. CCXCVII...Pivw. 291

D'un v i a t g e a 1 a llunaDibuixos d'En CORNET

(Acabament) per En GUILLEM D'OLORÓ

10 ,^^ ^ X12

C

AIi-Oli, tot d'un plegat, s'agenollà,i alçant els braços al cel començà aimplorar Al •Iah i Mafumet. La causan'era, que la Mitja Lluna apareixiaamb tot son esplendor i el bon moroes sentia enternit. Juli Verd, mentres'

tan`, amb la ullera, estudiava les pro-tuberàncies de l'astre i calculava onanirien a parar. Aviat va veure que elcave es dirigia cap a la punxa supe-rior de l'astre nocturn. Al cap de po-ques hores ja hi eren arribats i el pro-

fessor llençà una anella que s'enganxàa la punta de la Lluna, i restà el covepenjat en l'espai, gronxant-se suau-ment.

Boi XVI, rei dels llunàtics, veiéaquell estrany aparell des de la fines-

- 7r\Ýï9

C^

8

¿

liii o

l o o

S'

tra del seu palau i de seguida hi enviàuna comissió a contractar els dos cos.monautes per a donar una representa-ció en un dels nombrosos Circs quehi ha a la Lluna. Perquè el bon monar-ca creia de bona fe que es tráctava

d'una companyia d'equilibristes. QuanJuli Verd i Alí-Oli foren presentats alseu davant, Boi XVI els féu un discursque el professor no l'entengué, peròAhí-Oli sí perquè havia estat intèrpretd'en Cook a Constantinoble i sabia

totes les llengües, fins la do vedellaamb pèsols. El bon rei els demanavauna exhibició de llurs habilitats. Ali-Oli hi accedí i de seguida ells i el coveforn transportat en triomf el Circ deClàvius, el més gran de la Lluna.

17

^Iy^ gvly^ ^^^t

iT

Allà, davant els llunàtics, Juli Verdi Ah-Oh pujaren pujaren al cove i donarendues o tres voltes al Circ entre elsaplaudiments de la gernació. Afortu-nadament s'esqueia que tots estavende bona lluna i així tot ho trobavenbonic. Però quan Juli Verd volgué fer

un looping, el cove caigué a terra (a donguilles. Els cove es llençà de nou

lluna, millor dit) amb tanta violència - a través dels espais,i amb acurada di-

que la lluna s'esquerdà. Boi XVI, enu- recció anà a parar a l'Institut Freno-

Jat, cridà que els faria pagar el comp- pàtic de Les Corts, on Juli Verd i

te del vidrier, i si no s'apressen a fu- .. Ah-Oh encara encara lii són i m'han explicat

gir, es llunàtics els haurien trinxat aquesta història, que aquí fineix.

amb la mitja lluna fins a fer-ne man.

tin, CCXCVII pag, 292

CONTES ARAD!

meva inantesa, li he entregat el meucor i li he jurat per A1'lah ésser eter'nament la seva esclava. I, oh senyora[jo crec haver fet bé així[ Perquè jo usben juro que prefere xo ésser l'esclavadel vostre fill a ésser l'esposa legi-tima del mateix Califa qne regna aBagdad[ I per res del món, encara queem costés la vida, renunciaria a ésserd'Alí-Nurl

—Ai, filla meva! — féu la mared'Alí-Nur. — Quina desgràcia per totsnosaltres! Alí-Nur, el meu fill t'haenganyat amb tota la seva poca;vergonya!...

I començà a plorar i a desespe-rarse. I totes les esclaves feren elmateix que la mestressa.

Perquè allò que més por feia ala mare d'Alí-Nur era el compro-mís que això representava pel seumarit el Visir, el qual havia com-prat Dolça '.Amiga per encàrrecdel Soldà i, per tant, en trobar-seen una situació tan compromesa,no obstant i ésser un home bo igenerós, encegat, podia fer unadesgràcia amb el seu propi fil'.

Mentre estaven així el pare d'A-Ii- Nur, el Visir Fadleddín ben

-Kakan entrà i veié totes les donesen la desolació i en plors.

— 1 ara[ — féu el Visir: — Emvoleu dir el què passa?

Aleshores la seva muller sal-.çà, s'eixugà les llàgrimes i digué:

— Oh pare d'Alí-Nur! Jura-mper la vida del Profeta (que sobreell - siguin la preguera i la pau d'Al'lah!), que et conformaràs amb totel que et diré. Si no ho vols així pre-fereixo la mort abans que parlar-te[

Llavors el Visir Jurà i la mared'Alí-Nur co::tà al seu marit la malapassada que havia fet d'enganyar naDolça-Amiga per arrencar-li el jura.ment de fidelitat eterna.

Alí-Nur n'havia fet de verdes i demadures a son pare i a sa mare i peraixò, el Visir, en oir explicar la queacabava de jugar-los, quedà aterrorit.zat i s'esquinçà les vestidures, espegà cops de puny al pit i al rostre,es mossegà els punys, s'estirà els ca-bells i la barba i reboté lluny el tur-bant tot desesperat. La seva mullerprovà d'aconhortar-lo dien'--li que ella

,Coll tin m ció

s'encarregava de donar-li els deu mildinars d'or, els quals es procurariavenent part de les seves joies; pe:ò elVisir replicà:

— Ah, desgraciada mullerl Creustu que és pels deu mil dinars que emdesespero? Es pel me -i honor i per lameva pròpia vida que estan en perill,pel que temo!

- Però home!—féu ella.—El Soldàignora l'existència de Dolça-Amiga. Tupots despendre altres deu mil dinars

en la compra d'una altra esclava mbdestinació al Soldà i nosaltres ensguardarem na Dolça'-Amiga pel nos-tre fill Alí-Nur. Ella l'estima, jaara, amb tota lá passió de la sevaànima perquè ell ha endevinat el tre-sor que hem trobat amb ella, puix queés perfecta amb totes les perfeccions[

— Mes ai[ Mare d'Alí-Nurl — res-pongué el Visir. — Tu oblides l'ene-.Inic que nosaltres deixem el darrera:El segon Visir El-Mohin ben-Sauí, elqual, un dia o altre acabarà per sa'bar-ho tot[ Quan aquest dia arribarà,Sauí acudirà a la presència del Soldài ti d`.rà: «Oh mon rei i senyor! Vetací que el Visir que cada dia t'acon-sella i de la fidelitat del qual no dub»

VIROLT

ADAPTATS PER JOAN GOLS

IL •LUSTRACIONs DE JOAN JUNCEDA

tes, prengué un dia, de les teves cai.xes, deu mil dinars d'or per comprar.te una esclava. I has de saber que alcap de pocs dies l'esclava fou com-prada: Una esclava com no en podriestrobar altra de semblant al món. Enveure-la tan extraord:nàri.ament for-mosa, el teu fidel Visir digué al seufill Alí-Nur: « Pren-la, fill meul Valmés que sigui per fu, aquest tresor,que no pas per aquest vell Soldà quitan confia en la meva honorabilitat.>

I el seu fill es féu amo de la mera-vellosa esclava que t'era desti-nadaf

A aquestes paraules del meuenemic Sauí, el Soldà que m'esti-ma, es negarà a donar-li crèdit;però ell insistirà i lf demanarà:`Permet-me de invadir amb tos sol'.dats la casa de Fadleddín i jo etportaré l'esclava, dele qual et par-lo, i tu podràs amb els teus propisulls veure tot el que acabo de de'.nunciar-tel»

Aleshores el Soldà, que és fe-ble, li permetrà de venir contranosaltres, arrencarà Dolça'-Amigadels nostres braços fer llençar -laals peus del Soldà, el qual en inte-rrogar-la, haurà de saber la meyaignomínia i la meva vergonya deLavis d'ella mateixa!

Llavors jo seré durament cas.tigat der la mà justiciera del Sol.

'dà, i seré objecte de despreci i deburla per aquells que avui em res-pecten i m'estimen! I el meu ene'.mic serà enlairat i jo perdré la vi—

da i la hisenda!La mare d'Alí-Nur, a aquestes pa-

mulas del seu espòs replicà:— Creu-me, espòs meu! No parlis

a ningú d'aquest afer i veuràs comningú no en sabrà res. Confia en lavoluntat d'AI • lah i ja veuràs com nopassarà res del que no hagi de passar.

El Visir, ale--hores, es calmà pelque respecta a les conseqüències delpresent, però quedà indignadíssimcontra son fill Alí-Nur.

Alí-Nur, en fugir de la cambra deDolça- Amiga, se n'anà al carrer i va-gabundejà durant tot el dia i esperàque fos arribada la nit per tornar d'a.magat a casa i esmunyir-se a la cam.bra de sa mare, al departament de les'

VIROLET

Núrn. CCXCVII -- P ,;, 293

dones, per tal d'evitar la còlera de sonpare el Visir. Sa mare, en veure'l liféu un gran sermó; però acabà.- perabraçar-lo i besar-lo i perdonar-lo.1 l'amagà ajudada per totes les altresdone.., les quals l'estimaven així ma»teix i l'aconsellaren de guardar-se deles ires del Visir. I així passà unabona meada, durant la qual Alí-Nur,de dia se'n tenia d'anar de casa i tor-nar d'amagat a lanit, ala cambra desa mare, en la qual.en secret, es veienamb sa estimadaDolça »Amiga.

Un dia la mared'Alí-Nur vau elseu marit de bonhumoriaprofità 1'o»casió per dir-li:

—Fins quan, ohespòs meu l pensesservar aquesta cò-lera contra el nos-tre fill Alí-Nur? Escert que hem per-dut l'esclava, laqual no pots por-tar al Soldà per»què ella mateixa etperdria en confes-sar-li que no volésser d'ell sinó delnostre fill[ Però ésque vols perdreaixímateix Alí-Nur?Perquè jo veig benclar que si aquestestat de coses con-tinua així, el nostrefill fugirà per sem»pre de la casa pa-terna i aleshoresserem nosaltres elsque el plorarem,aquest fill únic, elfruit de les nostres entranyes!... — I labona mare hagué d'eixugar-se les lié-grimes que li havien lliscat galtesavall.

I el Visir, emocionat, li digué:— I com ho faríem per fer-lo tor-

nar?I ella li respongué.— Mira: Aquesta nit vina a la meva

cambra. Segurament Alí-Nur vindrà.Quan tu el veuràs faràs com si el vol»guessis matar; però acabaràs per per-donar-lo i donar»ii Dolça-Amiga permuller. Car Dolça- Amiga, pel que jomateixa he pogut veure és perfecta entot i per tot, i estima de tot cor el nos-tre fill i Jo sé que ell, així mateix, estàben enamorat d'ella. Llavors jo et do»naré, tal com vaig dir-te, els deu mildinars per que puguis comprar una al-tra esclava per al Soldà!

El Visir s'avingué al pla de sa mu-

llar i, al vespre, en entrar Alí-Nur ala cambra, se li abalançà al damunt,el tirà a terra i es llevà un coltell i féucom si anés a occir-lo. La mare iéuun xiscle i es precipità entre el seumarit i el seu fill.

— Què fas, espòs meu!— El vull matar! — feia el Visir,

irat.— Ell s'ha ben penedit[

I Alí-Nur, ajegut en terra, digué:— Oh pare meul Tindràs cor per

sacrificar-me?Aleshores el Visir, amb els ulls

plens de llàgrimes respongué:— I tu, desgraciat i com has gosat

atemptar contra la meva pau i, potser,contra la meva vida!...

El Visir acabà per perdonar el seufill, el qual s'alçà i besà la mà de sonpare i la de sa mare i romangué enuna actitud sotmesa i respectuosa.

— Vols, doncs, de debò, per mu»ller na Dolça- Amiga? — li preguntà alcap d'una estona de silenci.

— Oh sí, pare! Jo la vull per mu»ller ! — respongué amb passió Alí-Nur.

— Doncs jo te la concedeixo ambuna sola condició: Que em juris quemai prendràs en mulleratge legítimaltra muller mentre ella visqui; que

mai la maltractaràs i mai te la ven-dràs per res del món!

— T'ho juro per la vida del nostreProfeta i sobre el llibre sagrat delKoran!

— Si així ho fas, la meva benedic»ció t'acompanyarà per sempre, i sino, sobre el teu cap caigui la mevamaledicció!

Després d'això, la joia més com»pleta invadí el pa-lau del Visir i lesnoces d'Alí- Nur iDolça -Amiga tin»gueren lloc, si béen la intimitat perno despertar sos-pites ni recels, ambla Inés gran alegriaque hom puguiimaginar-se.

I visqueren unabona anyada en labenaurança i en lafelicitat més enve-jables.

Al cap d'aquesttemps, el pared'Alí-Nur caiguémalalt: En eixir delbany, un dia, agafàun refredat tan fortque li donà una fe»bre que en pocsdies el deixà unaombra del que- ha-via estat. En sentirque l'hora de laseva mort s'atansa-va cridà el seu fillAlí-Nur i li parlàaixí:

— Fill meu: To-ta benaurança té unlímit; tot el bé téun terme; tot termi»ni, un venciment i

tota copa un beuratge amargant: Avuia mi em toca el torn de beure amb lacopa de la mort! Només vull fer-te dosencàrrecs abans de morir. L'un és, queno perdis de vista les darreríes del'home i l'altre que curis sempre benamatent de ma filla estima-la, ta fidelmuller Dolça -Amiga!...

Després recità els dos actes de fede la religió musulmana:

— Jo testimonio que no hi ha altreDéu que Al • lah! I jo testimonio queMohammet és el profeta d'AI'lah!

Després exhalà el seu darrer sos-pir i el seu nom fou escrit per sempremés entre el dels elegits benaventu-rats.

(Continuarà

Núm. CCXCVII — Pag, 294 ®I R O L P; r

' ^ Contra C: i C C 1 (^ d^ S ^ =i

rf,

i tibi

1^I

Es una cosa pesadaviure tan prop del terrat;arribes a dalt suat,la cara congestionadai el respir afadigat[

Quina joia l'alpinisme,- que bonic és el pujar

i els records arnuntegarino hi ha res com el turism eper al cos exercitar.

Quina pols[ faci el favorde no espolsar les estoresal carrer a aquestes hores.M'ha posat tot fet un porca mi i a aquestes senyores!

t y ^„ r` - tea'

A ^.

La moto és un goig sens fi[córrer per la carreteraamb núvols de polseguera[Vaja, no em puc divertipas de cap millor manera[

Dimontri de restaurant!Mit¡a hora estic esperantque em portin un tall de lluç)Això ja és un gros abúslAquí mai més m'hi veuran.

La pesca amb canya m'agrada.Es cert que triga a picai passa alguna vegadaque en tota la matinadano pesques res, pro què hi fa!

Quins carrers a Barcelonamés mullats i plens de fanglCaminar-hi fàstic dóna,passa un auto i la fas bonasi portaves vestit blanc[

Oh, dels ànecs la caceradintre l'estany enfangatés un esport de primera[mai tan fort he distrutatcom en aquesta fanguera!

Així hom rondina amb furord'allò que altres cops admira,car ja digué Campoamor:«Tot és segons el color 'del cristall amb què hom ho mira.

—Xelín, vinal que vols fer descarrilar el tren?(De Th- Passing Show)

EL FALS H 1 P N O: I T Z A D O R

VIROLE1 Núm. CCXCVII ... p, 295

Barnum, el cèlebre director de Circque amb tant d'èxit operà el segle pas-sat a Nord-amèrica, era famós per lesseves genialitats. Una vegada haviaposat al programa l'anunci d'una ses-sió d'hipnotisme i quan arribà l'horade la representació, l'hipnotitzador nova comparèixer.

Barnum, lluny d'amoïnarse, decidíreprese ter ell mateix el paper de mà-gic. Instruí una noieta equilibrista enel que havia de fer i sortí a la pista aactuar.

El públic el va conèixer i va comen-çar a xiular-lo, però ell, impàvid, vafer asseure la nena en una cadira i vaposar-se a magnetitzar-la. AI cap depocs moments, la nena va fer veureque s'adormia i ell llavors començà amanar-Ii fer coses, que la suposadaadormida complia al peu de la lletra.

Però el public seguia protestant i

cridant que allò era una combinació.Llavors Barnum es dirigí als sorol:o-sos i els digué amb fermesa:

— Que baixi algú de vostès a lapista i si abans de cinc minuts no l'heposat en el mateix estat que aquestanoia, If donaré cinquanta dòlars.

Un home fornit baixà entre elsaplaudiments del públic i plantant-sedavant de Barnum li digué:

— Vejam?Barnum començà a hipnotitzar-lo

i, naturalment, l'home no s'adormia nia tiros. Quan hagueren passat tresminuts, el fals h pnotitzador es traguéel rellotge i digué:

— Em queden encara dos minuts detemps, i, mentrestant, per demostrarque una persona en aquest estat hip-nòtic és insensible al dolor, vaig a ta-llar un dit a la nena adormida.

Sentir això la nena i fugir fou tot u.

—1 aral on ha anat la nena! — ex-clamé Barnum.— Vols-t hi jugar queestava desperta i m'ha sentit!

— I és clar, que estava de^perta,-féu l'home que esperava que l'hipno-titzessin.

— Justa! — exclamà Barnum. — Ellaestava desperta i vostè també, de ma-nera que ja veu com en menys de cincminuts 1 he posat en el mat=ix estatque ella i, per tant, no he ne p-.gar elscinquanta dòlars.

FAULES D'ISOPE. llop i l'ovella

Un Pop, malferit pels gossos, es-tava ajagut a terra. Com que no podiaprocurar-se menjar, en veure una ove-lla li demanà que li dugués aigua deiriu proper. 'Si em dónes beure, jo jatrobaré menjar. — Sí, si et dono beu-re, respongué l'ovella, seré jo qui pa-garé el teu menjar.»

La faula va per al malfactor queposa paranys hipòcrites.

JUSTICIA RÁPIDA

Una gran senyora russa, cercavadida pel seu fillet.

Una amiga seva, duquesa i senyo-ra de molts pobles, li proporcionà unadona d'entre les seves serves, però alcap de quinze dies se l'emportà altravegada, usant del dret feudal que te-nien e:s nobles russos de disposar allur caprici dels serts o pagesos.

La mare del nodrissó presentà unadenúncia als tribunals reclamant queli tornessin la dida, perquè el canvide llet podia ésser perjudicial a lacriatura. El procés fou declarat d'ur-gència.

Cert temps després, un dia que elcoronel de la Guàrdia imperial revis-tava ses tropes, un correu urgent lidugué un plec segellat. El coronell'obrí i veié que era la sentència deltribunal ordenant a la duquesa a po-sar a la disposició de la mare atribu«lada la dida que li havia pres.

Malauradament, l'infantó feia qua-ranta anys que estava dssmamat... iera el susdit coronel de la Guàrdial

— Que ha tornat el nen?— Sí, senyora.— Quan?-- No ho sé, no l'he vist.— Docs com sap que ha tornat?— Perquè falten dos préssecs a la

fruitera.

Gran concurs d'ombres x j n e s g ti e s

N.° 630 — Ramon Costa N.° 631 — Josep Paituví N.° 632 — Josep Puig N.° 633 — Lluís Salmurri

Redacció ..ldiniaistració: Cardenal Casañas. k

lmprecnta. Carrer da Muntaner, 2 1, interia