ANY BARCELONA 1. LA DEVANTEBA · any ii. barcelona 1. ;. 25 la devanteba quinzenari catalanista...

4
ANY II. BARCELONA 1. ;. 25 LA DEVANTEBA QUINZENARI CATALANISTA REDACCIÓ Y ADMINJ IÓ POPULAR CATALANISTA; ESCI LO QUE VOLEM bucio^ establint que i llengua catalana ab carácter oficial y que si.in catalans tots los qu unya desempenyin eárrechs públi( per estatuhir nostre dret y llcys civils, sinó tot lo que 'a reten de nostra terra i'itges y m B dintre de Catalunya 's acra llibertat las ce ~^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^llt las qui ir s é impostos, y volem en ti, la facultat ele poder contribuhir á la formació del exèrcit espanyol, per medi de volunta ñt que la reserva regional forsosa presti servey tant sols dintre de Catalunya.» (Del manifest de UN MONUMENT ñor do tantas apologías, exitacions, músicas, dis- cursos, cants; losa I' impresió de tanta ooleiravna; apavhagat cert ay- re fret é ingrat que del acte's despre- nia, el que no i '1 carácter y sinceritat dels grans aconteixements, sino mes aviat. •a tristesa y artifici de las cosas migradas, podrem fer sobre aquet soroll<»s fet, algunas consideracions. reis en Robert un monument" Ni com á geni, ni com á héroe, ni com el ánima b molt acert, (ens alè sarho) ala práctica de la seva proi eneros y magnànim, d' excelenís qualitats que '1 levan apn ble á quants els tractaVan, estaba molt lluny, no obs- tant, de seré! símbol, el i tant, ni solsament un pas mes de riostras constants aspiració Mentres el catalanisme bregaba ab tota energia con- tr; i íors de nostra patria, en V época que 'ls defensors de la personalitat catalana eran perseguits, beiats é insultats desde Madrid, á quinas hurlas no sem- pre' foren ignocents molts dels que mes tart sigueren companys y admiradors polítichs del distingit metje, mentres ens acaí iciavan ab mots çom exaltats bi y altres no menys suaus, i mes tart tan rápida com aparent conversió habían de fer, mentres del poder central rebíam llbladas y mes übladas els que ab tota sinceritat com desinterés predicavam id catalanistas, avans y durant la vergonyosa época del desastre colonia!, en Robert pape!' de 1' un par- tit centralista al altre no sent pas sempre dels que mes se distingiren per sa benevole . era nostras doc- trinas, com tampoeh per sa execració deis sistemas y procediments que tant perjudicials han sigut y son per nostra Patria. Hbntera allavors, aquella forsa intuitiva, aqp v 'isió clara y forta, aquella ánima serena, aquell cor vi- ril que oposantse ferm y resolut ais atropclls deis poli- tichs madrilenys, fos per nosaltres llum y guía, compa- ny y esperó, apóstol v héro I lont eran els que'ns motejan are de intolerants, intransigents y exaltats? Corejaban la marxa de Cádiz cridavan folls, contra 'ls defensors de las llibertats cu- banas y filipinas, aixec.'ivan archs de triomf al mata- dor del héroe preciar de la independencia de 1' últim de dits pobles, atiavan al gob 'nyo! en sas aventu- ras tan criminals com suicidas, y deixaban dinés, à un interés ben crescut, perqué contim int dis- bauxa que había d' acabar ab 1' apoteosis que 'ls cata- lanistas anunciaban!. Vingué la desfeta final, pero no 1 penediment deis que desd' aquí no sois res íeren pera aturarla y que tánt hi contribuirem, sino 1' esferehiment per la pèrdua Probable 6 disminució de sos capitals; el deu diner que es per lo que mes sa mouhen aquest 'dors d' últim.t he rrible, ¡llavors giraren los ulls vers nos- altres, quant lins desdr veus espantadas que et contra'l sistema . que predicavan 1' enfoi tiri regionals y 'Is d' aquí, 'Is mod< :onseqüents ;i sa manera, en lloch d sempre de la política corrn| de tants mal-, en lloch de I ment era, pit-. Is avispats polítie tiraren y I tolla y representant d' nats pro tractaren d' ai que debía tren. . políticas, els anti aborrit despotistru ix podrim ls ma- teixos fracassats homes; probant vestirho tot p isugestiu y p cls menys úti!-. per Catalunya, | mes ben sos per ells, de nostre- programa, talsejant la Manr< ribint en sa bandera, que mes que estan èlart dr las aspiracions d' un poble ho semblava d' una casa d' còrners, una diputació única, un com mich, una zona neutral... No 'n tenían prou dels d, s sofert. '!s íoya por, esperits apocats, la complerta autonomia y.inventaren ajudats pels corifi L ' la bien ¡¡dida. Y en aquest ambent, pobre y acomodatici, i idas aspiracions, bressolat y solicitat per aquets homes, aparegué moventse en aquest estret es- cenari, la figura ei' donar relleu, aprofitant sa popularitat com á metje, sa ; la fácil, sem pe her- oi. A h ! e'l s.ibi que I r ,-, ¡a humanitat ab nous descubrim jeni que adelantantse á la conciencia d' un poble li meistra nous horizons, opos.antse, si, santse, com ;i ver revolt , al estat de cosas pre- sent y sent lins odi,. passa als grans genis, pel ;ue no '1 comprèn. 1' héroe, voluntat po- derosa, huracà ¡och y llamp alhora, portant en son si y sent empès cap à un ideal sublim, 1' home que no tem destruir pera edificar després, e! gran innorador, que 's pressent y s' espera ab fruició y espant, La gran ma- nifestació, 1' objectivació* 1 de 1' ànima catalana, res d' això era i bon metje. I font son sas qualitats de gran home? Com se paten- de caràcter? Mostris son gran y fecond amor à Catalunya. Potser ho siguin 1' haber aparescut tart à la liuvt.i, arrancat de' sa professió per 1' elogi y 1' adulació, soli- citat com A home necessari, I' haber en el consistori de I' Ajuntament, emès copceptes v apreciación! allavors concellers, que 1' endemà desmentia, 1' haber deixat inacabat el discurs de 1' Atent 'Is cranis, per imposi ia 1- haber autorisat els embarebs allavors di aS/ ]• oferiment al en aquella épt mador civil de Barcelona, Sanz y in. dels municipals pera que ajudessin à la poli- cia en la tant honrt a d'apallissar al poble,!' a ab els periodista i un estimat com 'Idat, pa rient anà à trobarlo. no ab la ell sol am que- ¡ts com vulguin, que ondicior its, a ciutat, d' e ho- ' discutibl I ,o pre> 'obert com la figui del lá. inmt I poble ho este- n vida I' i plotin mort, ce>m critiquem de del element que tant bé h rirlo quan no te alfre-s drets q ls que ab i curà i'' ali- via y 1' lltS que S tat favoresqué. Pero, ab tt I, hi vey m una co ¡ siva; la farsa y mala fe, 1' impod polit ideradament, gura secundaria, pera encubrir si dels que erilluernan à tants companys de causa, dels , pe-ra mostrarse.' cara à cara, lien al afany oria d' un bon home, dels que predicant al al poder central, fan brasset'y convidan als representants d' aquet poder, de'ls que te- pte, migradíssim, de lo que deu ser Cata- lunya quan 1' encarnan en la personalitat d' en Robert ó ju • i de un poble •: No i tan mes que un altre aspecte de la tra- dicional y embrutidora política espanj sgracia- dament molt arrelada á Catalunya y son els iniciadors de la del catalanisme. Son els instints de mort, á quins hem de combatre ab totas nostras for son els coixos, els pobres d' esperit, els poruchs que procuran desvirtuar y tornos t<" amí. Son llunya, qui aixeca el monument à Robert. ï\evi#ió y àqulàció A està acordat el día en que 's reunirá iamblea revisionista. Els dies 4 y 5 d' Abril, festes de Pasqua Flori- da, s' aplegarà à Barcelona la 7." riera! de socis y dele- g a t s ei atalanista» pera revisar totes l< #

Transcript of ANY BARCELONA 1. LA DEVANTEBA · any ii. barcelona 1. ;. 25 la devanteba quinzenari catalanista...

A N Y II. BARCELONA 1. ;. 25

LA DEVANTEBA Q U I N Z E N A R I C A T A L A N I S T A

REDACCIÓ Y ADMINJ IÓ POPULAR CATALANISTA; ESCI

LO QUE VOLEM b u c i o ^ establint que

i llengua catalana ab carácter oficial y que si.in catalans tots los qu unya desempenyin eárrechs públi( per estatuhir nostre dret y llcys civils, sinó tot lo que 'a reten de nostra terra i'itges y m

B dintre de Catalunya 's acra llibertat las ce ~ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ l l t las qui ir s é impostos, y volem en ti, la facultat ele poder contribuhir á la formació del exèrcit espanyol, per medi de volunta

ñt que la reserva regional forsosa presti servey tant sols dintre de Catalunya.» (Del manifest de

UN MONUMENT

ñor do tantas apologías, exitacions, músicas, dis­cursos, cants; losa I' impresió de tanta ooleiravna; apavhagat cert ay-re fret é ingrat que del a c t e ' s despre­nia, el que no i '1 ca rác te r y

sinceri tat dels g rans aconteixements, sino mes aviat . •a t r is tesa y artifici de las cosas migradas , podrem fer sobre aquet soroll<»s fet, a lgunas consideracions.

reis en Robert un monument" Ni com á geni, ni com á héroe, ni com el ánima

b molt acert , (ens alè sarho) a l a práctica de la seva proi eneros y magnànim, d' excelenís quali tats que '1 levan apn ble á quants els t ractaVan, estaba molt lluny, no obs­tant , de s e r é ! símbol, el i tant, ni solsament un pas mes de riostras constants aspiració

Mentres el catalanisme bregaba ab tota energia con-t r ; i íors de nostra patr ia , en V época que 'ls defensors de la personali tat ca ta lana eran perseguits , beiats é insultats desde Madrid, á quinas hurlas no sem­pre' foren ignocents molts dels que mes tar t sigueren companys y admiradors polítichs del distingit metje, mentres ens acaí iciavan ab mots çom exaltats bi y al tres no menys suaus, i mes tar t tan

rápida com aparent conversió habían de fer, mentres del poder central rebíam llbladas y mes übladas els que ab tota sinceritat com desinterés predicavam id catalanistas, avans y durant la vergonyosa época del desastre colonia!, en Robert pape!' de 1' un par­tit central is ta al a l t re no sent pas sempre dels que mes se distingiren per sa benevole . era nostras doc­tr inas, com tampoeh per sa execració deis sistemas y procediments que tant perjudicials han sigut y son per nostra Pa t r ia .

H b n t e r a al lavors, aquella forsa intuitiva, aqp v'isió clara y forta, aquella ánima serena, aquell cor vi­ril que oposantse ferm y resolut ais atropclls deis poli-tichs madrilenys, fos per nosaltres llum y guía , compa­ny y esperó, apóstol v héro

I lont eran els q u e ' n s motejan are de intolerants, in t ransigents y exaltats? Corejaban la marxa de Cádiz cr idavan folls, contra 'ls defensors de las l l ibertats cu­banas y filipinas, aixec.'ivan archs de triomf al mata­dor del héroe preciar de la independencia de 1' últim de dits pobles, at iavan al gob 'nyo! en sas aventu­

ras tan criminals com suicidas, y deixaban dinés, à un interés ben crescut , perqué contim int dis­bauxa que había d' acabar ab 1' apoteosis que 'ls cata­lanistas anunciaban!.

Vingué la desfeta final, pero no 1 penediment deis que desd' aquí no sois res íeren pera a turar la y que tánt hi contribuirem, sino 1' esferehiment per la pèrdua Probable 6 disminució de sos capitals; el deu diner que es per lo que mes sa mouhen aquest 'dors d'

últim.t he rrible, ¡llavors giraren los ulls vers nos­

al t res , quant lins desdr veus espantadas que et con t r a ' l sistema .

que predicavan 1' enfoi tiri regionals y 'Is d' aquí, 'Is mod<

:onseqüents ;i sa manera , en lloch d sempre de la política corrn | de tants mal-, en lloch de I ment era, pit-. Is avispats polítie

tiraren y I tolla y representant d' nats pro t ractaren d' ai que debía tren.

. políticas, els anti aborri t despotistru ix podrim ls ma­teixos fracassats homes; probant vestirho tot p

isugestiu y p cls menys úti!-. per Cata lunya , | mes ben sos per ells, de nostre- p rograma, talsejant la Manr< ribint en sa bandera, que mes que estan èlart dr las aspiracions d' un poble ho semblava d' una casa d' còrners, una diputació única, un com mich, una zona neutra l . . .

No 'n tenían prou dels d, s sofert. '!s íoya por, esperits apocats , la complerta autonomia y . inventaren ajudats pels corifi L' la bien

¡¡dida. Y en aquest ambent, pobre y acomodatici, i

idas aspiracions, bressolat y solicitat per aquets homes, aparegué moventse en aquest estret es­cenari , la figura ei' donar relleu, aprofitant sa populari tat com á metje, sa ; la fácil, sem pe he r ­

oi. Ah! e'l s.ibi que I r ,-, ¡a humanitat ab nous

descubrim jeni que adelantantse á la conciencia d' un poble li meistra nous horizons, opos.antse, si, santse, com ;i ver revolt , al estat de cosas pre­sent y sent lins odi,. passa als g rans genis, pel

;ue no '1 comprèn. 1' héroe, voluntat po­derosa, huracà ¡och y llamp alhora, portant en son si y sent empès cap à un ideal sublim, 1' home que no tem destruir pera edificar després , e! gran innorador, que 's pressent y s' espera ab fruició y espant, La gran ma­nifestació, 1' objectivació*1 de 1' ànima catalana, res d' això era i bon metje.

I font son sas qualitats de g ran home? Com se paten-de caràcter? Mostris son g r a n y fecond

amor à Catalunya. Potser ho siguin 1' haber aparescut tar t à la liuvt.i,

a r rancat de' sa professió per 1' elogi y 1' adulació, soli­citat com A home necessari , I' haber en el consistori de I' Ajuntament , emès copceptes v apreciación! allavors concellers, que 1' endemà desmentia, 1' haber deixat inacabat el discurs de 1' Atent 'Is cranis, per imposi ia 1- haber autorisat els embarebs allavors di a S / ]• oferiment al en aquella épt m a d o r civil de Barcelona, Sanz y

in. dels municipals pera que ajudessin à la poli­cia en la tant honrt a d ' apa l l i s sa r al pob le , ! '

a ab els periodista

i un estimat com 'Idat, pa rient anà à t robarlo.

no ab la ell sol

am que-¡ts com vulguin, que ondicior its,

a ciutat, d' e ho-' discutibl

I ,o pre> 'obert com la figui del

lá.

inmt I poble ho este- n vida I' i plotin mort , ce>m critiquem de del element que tant bé h rirlo

quan no te alfre-s dre ts q

ls que ab i curà i'' ali­via y 1' lltS que S tat favoresqué.

Pero, ab tt I, hi vey m una co ¡ siva; la farsa y mala fe, 1' impod polit ideradament, gura secundaria, pera encubrir si dels que erilluernan à tants companys de causa, dels

, pe-ra mostrarse.' cara à cara , lien al afany oria d' un bon home, dels que predicant al al poder central , fan b r a s s e t ' y convidan als representants d' aquet poder, de'ls que te-

pte, migradíssim, de lo que deu ser Cata­lunya quan 1' encarnan en la personalitat d' en Rober t ó ju • i de un poble •:

No i tan mes que un a l t re aspecte de la tra­dicional y embrut idora política espanj sgracia-dament molt ar re lada á Cata lunya y son els iniciadors de la del catalanisme. Son els instints de mort , á quins hem de combatre ab totas nostras for son els coixos, els pobres d' esperit , els poruchs que procuran desvir tuar y tornos t<" amí.

Son llunya, qui aixeca el monument à Robert.

ï\evi#ió y àqulàció

A està acordat el día en que 's reunirá iamblea revisionista. Els dies 4

y 5 d' Abri l , festes de Pasqua Flori­da, s' ap legarà à Barcelona la 7."

riera! de socis y dele­ga t s ei atalanista» pera revisar totes l<

#

A 'Dl

i n t e r i o r m e n t a c o r d a d e s , lo qua l • r a r q u e

componen

a q u e s t e s basi ¡ e r r o r s ó

N o s t r e s a s s a m b l e a s

se r e u n e i x e n <'ii p o b l a c i o n s di es clig-

.1! honor , no ncia ;i llocli d e t e r m i n a t c o m tes en

q u e 's llej i' han ap lé -

!. .1 ( r i r o n a y à T a r i . reuni t e n c a r a c a p a Bar ­

ría, p e r a q u e no ' s p o g u é s d i r que hi híi

; oni ,

- una c i u t a t com la n o s t r a ,

pr imi p r e u . Pe r h

o m p t e 1' i m p o r

y p e r

a n t e r i o r s , a )e q u é ' s t r a e :

no hi de d o g m a t i s a r l o s |

: a t a l an i s t e s , y son t an r a d i c a l s q

p | fons de! cor que c s t a m -

a n o s t r a i

d ra le -TO lamí ' :

afreix e r r o r s que en el t r a n s c u r s del

, y l l a v o r s , si r e s p e c t a la p r o p i a d ig ­

n i t a t , •va lment a b p r o p ò s i t d'

lixfs, a l ia v o r e s si que

- tridtvidí

de lo

a v i a t p o r t a r á n d i t i l i ta t pos i t iva ¡'i han

a l g u n

per lo qu [ rag i

se pugui :ar C o r t s ( ' a t a l a i si no 'n t i n g u é s s i m p r o u de tem]

in a r a . T a m l rjoure la q

de t ' ranzi-. a b lo qual ens ti

mol t

a v u y :ia r e ­

de M a n r 11 ' V a d o -

aís a l i a s f ede ra l s , q u a n j u s t a m e n t aqii no ' l s

er p a r t i t s po l l t i çhs e s p a n y o l s que n en-

:ii a cos tu m a t s .

3 individi i que hi hai'm de coi»

de T . iot lo que pa r l i d ' e l ecc ions , q u e

•ai del C á t a l a : .

a v u y . d' a u n e ; ¡llant y á pun t

i u r e en el d<

I .a í e s isif'i de l< v á m de­m o s t r a r la poeh l e m p s , s' imp<> :nt ¡11-

nsab le . Y si ' l s d e l e g a t s o b r e n en 1

no hi ha d u p t e que a c o r d a r á n la la .

I ' r e p a r i t i t a t s a d h e r i d e s , que hem de t e n i r mol t d' i n t e r é s en qi c e l o n a resu l t i

LA AFINITAT

n t c ó p s hem di t , c o m s e m b l a

P a r , e m • hi ha qui

idrens , t o r n a r e m á es-. P o s a r n o s t r e s ideas s o b r e c o m , q u e

y d e q u i n a ma

' afins del c a t a l a n i s m e

ruit lo m a t e i x c r i t e r i 5 ,„ i a

• d e v ' a r í a r l ° a b l« nou , e d i t a t a b que

c a m b i a n l a s m o d a s d e i s s o m b r e r o s d n y o r a s so-b r e t 0 1 l ns l ia d e m o s ! e r a l ' .

" m c h t i u « e r v a r la p u r e s a de i s

Har i' a n a n a c a t a l a n a

IS qu ' h a n

es d ' t m a n o r e n t r e l s

S a b q u i ai a b riostr,

que a q u ,

la jus t ic ia d

humanas debilitat

:., qi;<- va C l " li vida 5 tit.

han i m p o s a t y tal nort

a p l a u d i m , c u a n t s ' ho ae­

r á i s tan con . los a p l a u d i -

a u t o n o m i a de t o t a s las na<

l e rmin i c u a n la

q u e a b

.¡els

•un,

í e l s p o b l e s . N o h a b e w aplau­di t a l s n t a h

l ' e l l s h i i

a m a p r o b a r los a r t i c l e s demn.vdr\

a l s d i s e u ,

R o b e r t va sa t i s fo rnos

p a r a b l e

l e a l p r i n

n t i r d e l , „ u . , h

o m p l a u ,

i b i s -is p r e d i ,

:t y a p a r i a r m e s c l a r . ! . , , , r m o .

p f e ü d i r t o t s l o

n : ' V " ; " in d - u t i l i t a t , C a t : ; 1 U n V 1 ' ° h i Cap á n o s a h

als c a t a l a n s q ü ' ,

n l a s ' á r i

in q u e fos J a t r e ah t o t a s . . o s t r a s .

t a t d e C a t a l u n ^

, 'in los go l

« n b a t u t to taS l a s U i v e r t a t s ¿ a t a l 1 0 ^ ' ; [a m a t e i x a m o n e d a c o m b a t i ó l o s à b to t n ° r

t n 'S v i o e r i t e r i t a i s e n e m i c h s d e lora „.. ^ ^ d e

vrtí lai lo al t r a c t a r a b los de d ins .

/.o.

SEMPRE 'L MATEIX E l s p r o c e d i m e n t s d e u h e n a n a r e n c a r r i l a t s , -segons

p r i n c i p i s . E l s p r i n c i p i s f o n a m e n t a l s del c a t a l a n i s m e

es la n a c i o n a l i s a c i ó c a t a l a n a p e r la d i g n i f i c a c i ó d< Is

ois; e ls p r o c e d i m e n t s q u e s e s e g u e i x i n p e r a Ja im­

p l a n t a c i ó de n o s t r e p r i nc ip i n a c i o n a l i s t a , deuh

r i g o r o s a m e n t r e s p e c t a t s , s e m p r e q u e la e x e c u c i ó d '

a q u e s t o s no a p a r e l l i n la d e s m o r a l i s a c i ó d e n o s t r e s co-

r r e l l i g i o n a r i s . D o s son e l s p r e c e d i m e n t s q u e fins en la

a c t u a l i t a t s e p r e s e n t a n p e r a la c o n s e c u c i ó de nost

isa El de l s e v o l u t i u s q u e i n t e n t a n i m p l a n t a r n o s t r e

p r o g r a m a , b a r r e j a n t s e a b las n o m b r o s a s c o l l a d a s d e

p o l i t i c a i r e s e s p a n y o l s , a p r o f i t a n t el d r e t e l e c t o r a l y e ls

q u e sols t r e v a l l é m p e r n o s t r e t r iomf , a b la e x t e o s i ó de

n o s t r e c r e d o p e r t o t s i , els c e r v e l l s d e l s q u e p a r ­

lan la l l engua c a t a l a n a , y un c o p h à g i m r e c o n q u e r i t ai­

xò, i m p o s à p e r n o s t r e d r e t legal sjegons la h i s t o r i a y el

i ona l í t a t d e C a t a l u n y a . A r a ra r e f u t a r e ! s is te i •o lu t iu s . c s índispert-

ues t s i s t e m a de p r o p a g a n d a s ia de p e r I, v al c o m b a t r e ! , no d e v e m i n t e n t a r c o h i b i r

el d r e t que t e n e n nos : . e m b l a n !

s ino ú n i e a i n e n t p r o c u r à .'i mida de n o s t r a s f o r s a s , e v i t a r

io ts q u a n t s sen t in !' espe i

t i t u e i x i n e n t r e ' l s od í s y r e n c u n i a s q u e a g e r m a n a

om la e l e c t o r a l q u e s e r v e i x p e r e n l a y r á a l s hom a l t r e s v o l e m q u e a q m ts q u e d i n ba ix un sol nivell e n l a y r a i s , i

t o t s ¡^ de n o s t r a t e r r a . D ' a q u e s t a m a m

i n d r é m ídols á qui a d o r a r , s ino que

s o s t e n i r , p e r a q u e s t a s t r e v a l l a r é m s e n s a p a s i o n a m i

ni c r idor j r é y la c o n c i e n c i a t r a n q u i l a .

la llet o r del i a t à l a n i s m e com

. a i x e n s a . Be , ftftdém t o t s r e c o r d a r l o s a q u e l l s t e m p s , p e r

no l lun) ; [U6 'l c a t a l a n i s m e nsa

a l b o r o t s ni p a r a u l a d a s , p e r o a b la fo r sa del g e g a n t

r t o t a s |a r a d a s tic- C a t a l u n y a s ' i n a u g u r a -

ban Associa* t l a n i s t a s , y ;i la i n a u g u r a l d' e l l a s ,

q u i n d e v a s a l l d e c o n c o r d i a y a l e g r i a ; d ' u n g r a p a t d'

h o r a s l luny v e n i a n coi i s( i m a d i s s i m s e n f o r t í n t s e

i.ament e ls c o r s a b sa g e r m a n o r q u e s e m b l a v a ines-

t ron . IVOFS si q u e ' ls de la n o s t r a c o r d a t o t s

eram uns y ma] sortia una mala p t r o s s e j a r h o n r a s a c a t a l a n i

d i r s e h o n r a t , y al) qu ina Sa t i s facc ió , a n s

ni d i sp l i c ina s , i o t s í o r m u v a n una so la p i n y a p e r hono­r a r a lia i t o t s v e n t s , n o s t r a ban

j ! lot p a s s a an el m o n , y la pau y las g r a o s no solen dui du

r a r en!

h o r i t z ó •

en t q u e p o r t a v a p r e s s a , mol ta p r e s s a ,

ú n i c a m e n t le c u r t a q u e e s la

v ida de l s ho rneas , p e r o no m e d i a n lo l l a r c h q u e ha si-

Ltalunyaj y la m o l l a í e y n a q u e hi

h a v i a qu de c o m e n s a l reeul l i a l g u n a c o s a ; y

aqu< o r r e - u d a s , a b I' e x c u s a de q i r

pobl ron a n i m ó s , p e r e x i g i r s ino de g r a t

p e r forsa lo que d e d r e t li p e r t o c à , s e n s t i n d r é p r e s e n t

que las g r a n s o b r a s qui las du n i e r m e son els m e s t r e s

fadrjnSj , e ls a p r e n e n t s y m a n o b r a s , y

n ni han fet p e r a e d u c a r an a q u e s t o s , s e n s r e c o r ­

d a r s e t ampoc h q u e a c t u a l m e n t el m o h i m e n t c a t a l a n i s t a

no es a l t r a cosa q u e la r e v i f a l l a d ' u n pob tó , e n s u -pit p e r u n a g e y a m o l t l l a r g a , y q u e li i

vans q u e to t , de s a s e n d o r m i s c a d a s e n e r g í a s , y tot

j u s t d e s p e r t , s e n s e n f o r t i r l o l' han d e b i l i t a t a c o m p a -

da e n t r e mit.x de l s t a b e r n a r i s de

po l í t i ca e s p a n y o l a , p a r t i n l s e a b a q u e s t o s el pa y las en-

om si r e s e l s d i g u é s la n o s t r a h i s t o r i a . . . Y ha eh i t lo q u e e r a do m p

al s,i y a c t u a l m e n t a b g r e u r e c a n s a p o d e m d i r q u e ja t o t s son u n s ; p e r a fe r se q a p a í d' a i x ò so ls t e n i m q u e fu­llejà sos p e r i ó d i c h s , en el ls sols hi p r e v a l , V e s c a n d o ! p e r !' i n su l t , r e s de d o c t r i n a , ú n i c a m e n t la r i o t a I ble y del foll.

T o t s a q u e t s i m p a c i e n t s de c a s a l o r m a n una a l t r a

p i n y a , m e s no a b n o s a l t r e s q u e e n s m a l - m i r a n p e r nos­

t r a i ac ia , s ipó a b e l s v i v i d o r s d e la p o l í t i c a .

a b los c o r r u p t o r s de l pob le fent un t r e p i joch de l s c

n o m s C a t a l u n y a y Ks y de t an t vius no h a h o n t a g a f a t !

Bé, pot r i u r e V !•

%

LA D E V A N T E R A

ció, mes que sàpiga y entengui que no tot está podrit á Catalunya, hi queda quelcom de sá que guarda ardent el foch sagra t del catalanisme, y en sa purificació hi es-mersarem totas las nostras energías! Que sfipigan v en­tenguin nostres gobernanta, que de res els ha de servir aquest nou joch que intenta confeccionar per cassar ab nosaltres els últims esplets del catalanisme radical, ab aqueix projecte de lley, d ma de] sufragi e blert.

Que 'us el t reguin si volen, ei dret á ocupar llocos en las dependencias del Bstat ú municipi, que no hi compareixerem .i fer de comparsa en la comedia < tora), e! dret d' ésser catalans no ens el t rauran pas y es á lo que únicament van dirigits tots els nostres es­

tos. Q u e ' n s port in mestres bordenclis en las (.-.colas,

que 'ns hem farem de nostres pér poch qui :udi. Que endogaíín, si ai.xi els plan i professions com la de notari y al tres que, indirectament depenguin del Estat

• mnicipi, que nosaltres cada vegada qu' m s ve, obligats ha ajüpirnos, se ta pera donar lloch á un nou ju­rament per nostra doslliuransa.

V avuy com sempre proclamem el mateix: no hi ani­rem als comicis y al no anarhi, no será ni per igno­rants , ni per desconfiats, ni per indiferents com alguns suposan, no hi anirem per lo còhvensuts qu' estem en nostre cr i ter i , per lo que som y per lo que tenim dret a

r.

A L S COMICIS NO 111 M l · IXS Q U E 'S »NV( >QUIN L A S C Ò R T S O >NS1 I S PS D E

C A T A L U N Y A , perqué aquestas no ia lluyta d' homens, sinó de colectivitats degudament eonstitu-hidas per dret propi y perqué haurem assolit :

sita pera cumplir com á bons catalans d e v a n t l a noàtra historia: ésser ben lliures y úniclis amos de lo

DURANT \ B

Ivl ókmí del Bol

Bl prop-passal dia 9 s' estrena al ftq'uesta ciutát lh t ragedia El càthi del Sol, original de

ngit amieh y estimat cohipa'hj a, I' eminent d r a m a t u r g En Àngel < ¡uimerá,

No 'n farem pas un judici crítich de 1' obra perquè no s' avindria amb [i r iódichy per ser molt curt l' espay de que podem disposar Sol donem compte perquè /:'/ camí del Sfft es una nova joya

I lira catalana qu' honra á n' aquesta ! que tant y tant Jeu al geni de i' autor de Mar y Cel y Terra baïxa.

ELteatre estaxapiéJl.Yesar com en ca.de ''i solemnitat per las ¡letras patri,is y En Guimerà

n triomf mes en el camí del Art altont tanta glo-n-i na conquistat.

Amb aquells hermosos endecasílabs que li son euliar.s 1' autor ens pinta amb tons magis t ra ls una pari d aquella famosa expedició de catalans y aragi ' ' 'rient que aeapdillá Roger de Flor y que per las en­e j a s de y }' apatia dels grechs tina linal 1 assesinat de Roger y de sos almo

Los tipos de Roger , Ofiria, I )emetri , Joan de Nar­gó y Guerau d' Arenas atquireixen èn mans del autor Un relleu extraordinar i , llàstima q tors de K'o-

a no estesin á la al tura de las circunstancias. Sobre sortiren lo Sr. Horréis (Ro 5rà. Delhom [i >ía que en ajgun n l'ets uns actors mals, lo Sr. \"iI'I;is (Demetria fent un paper molt supe-" o r á sas íorsas, no logra idr.et lo tipo, los Srs. Olivé (Ñargó) y Slarti (Guerau) i ntonar, los demés actors i res de part icular . de conjunt pésimament executadas y ensajadas, sols sorti a r rodonida la primera en que hi intervenen ta nyora More ra y Srs . Soler y Capdevila amb Santularia y nens Borràs decorat nou dels Srs. Moragas y Alarma y Vi lumara molt encertat . Los frajos massanous no semMavanpas gue r re r s després de

i campanya. Al linal deis segón y ters acte tingué dj aixecarse varias vegadas la cortina per acallar los

i'.diments de la concurrencia. bi En Guimerà la ió per

'H dar re ra obra.

Vetaqúi que 'ls de L A DEVANU :RA molí . ya cuan portavarn per capsalera '1 nom de La

Xtiaó Catalana nos havém distingit sempre per a tacar contínuament ,i la gent de dintre casa que xipollejan ab el ( 'a ta lanisme.

\ ' a m atacar un día á u' els vius que penjantse ais í'aldons d'l ai I'ola vieja volian liaver el ce! ab ias deiUs, y un cop aquets \ ¡us van caure del burro càm continuar a tacant los y e n c a r e ' l s a taquém avuy perqué i abrogat la a l ternat iva dintre '1 Catalanisme ab tot y no ser al tre cosa que desferras inservibles. I [avém cri

. a i ab ranun t s elec­torals lustigats per aquells regionali.stas des terras y contra 'ls companys que fregats una mica han resultat de llautó y e n c a r e t a r a t . \ paraula havém tin­gut sempre ii auells que dintre '1 nostre camp vólian sentarhi plassa de po lítichs, y aqnet inti vetfi y i '

Migrat se 'ns fes el buyt al entorn qu ontinuáriam la mateixa tas

liu dintre nostre. No hem cuidat n ; J

acitat de las massas inconscients, h cupat tan sois d' obrar i , veritat que i' cresia no s' ha inventat pera üo Y ab aquesta

ra dl obra 'ns re. S' ens

ia ab el dit com a pi cioñs i radas qui ab 1' a c r e de protector, tothom ens vol enmenar pel bon cami. . . .

nyorsmeus ; som revolucionaris. No ha de menester cuar t y ajuda de ningú ni 'ns espant.

'nsdiu m riio\; que se ' n sd iu llet­jos: tambi ú hem demanat parer sobre In nostre íesomia.

Anjichs y abvei >m y niie prou p a l t re ma r lo tant , Continua­rem fent igual com fins avuy que la nostra ta cessaria. Lo qu a r e n práctica las mesrud i -

;;e que prescriuhen neteja molta neteja.

¡Y com no 'ns h a \ e m de hi haigi dintr tisme tanta bruticia!

-quina eneja,, que ja ho direm ¡nosal­tres no cabem éi la pell solsament de pensarhi!

Eurejta! S' han acabat las afinitats are tots serem h'ntre poch qi itatuit, ¡ev; si no hi ha des-

EL \ OXi > O B L I G A T O R I ¡He, que fá patxoca! Are si que tan com

no tindrem d' anar á votar y per consegüent no hi haurá cap diferencia perqué tots votarem y tots farem dipu-

I tats y regidors y qui sap, si quan hi haurem t robat lo ; gust també voldrem Sèrne nosalti •

Pero vaija per are , qu' ho emboliquin amb uns i quans fulls de gaze ta , q u ' h o amaneixin amb uns b | discursos y d' aqui un parell d' anys, á segir pel ma-, tei.x cami, amb aixa» y DEO CÈNTIMS nos donaran un : llonguet.

lar <

S' estéi comensant una nova tragedia. I I moltas explicacions, déspr itfoltas protestas de sinceritat pera disfressar hipocresías, han determinat

i se tan fort com siga possible 1' heroe iniciador dels Congresos de ant del sol Nai­

xent. re si que ja no hi creen ab els símbols.

De totas maneras no hi mal que nodongui un be. Ja feyá massa falta la representació d' un nou espectacle pels gran rotat ius.

Tornan ;1 sentirse pels ca r re r s els i i que recordan la desgracia de 11 Ultimas rrotit

('.rau vicií < Hi quin balans mes maco que 's p s co­

is s' cspatllan! Y sobre tot, qu' are es molt llunyà el perill

bre.

Retallei t recompa rada d' Arenys de Mar.

;mpsa I a Rie

y per últim lins á vint anys d ;i n' aquell que b: per ca r re r ó á domicili-

qu' habem rebut! ¡Ay pobres aspirants éi di­putats y i cos!

Volen dirme si parlan de broma ó estriñen en serio: si es lo primer confesso que 'n soban muy. a re , si es lo darrer , ho fan massa fort, pero per nosaltres noque -din, endevanï que tenen la ri apròp.

¡Are si que serem felissos! si no ho sabían, los hi vuv dir. ¡ag

si que nes, á la lliberal y democrática Espanya , ¡r als seus honora-

na nova llibei

aiiuian i el sist- ormitat

A l á seva tradició \- en cumplimií de ra

..ment la qüestió .''. la dimi-y seguidament per al t res motius,

s y g raves de la patria han discursejat de tal manera v han escaudalit-¿at de tal a l t re , que d4 a ropeas ens retirar, la seva paternal amistat .

Del assumpto del aliï) rnnger ja ningú 'n paí

\' ¡ a r cert qu' es una llàstima que s* hagi apaga t tan aviat el d i m i •

:s una llàstima, | i qu' hauria donat molt joch si s' hagés t rac:

i 's veu que no ' Is hi convenia ni als uns p . 1' enl'ondir en 1' i t robario

relliscós v 's limita fir del compromís, esco-om anguilas,

'n dehuen tenir de culpa quan els mati lats del jefe han procurat t irarhi t e r ra as-sobre!

tots modos, ja 's va pronunciar la consigna \To me toquéis la Marina!» pro va du­

r a r molt poch rato. \\> çrech que varen convencers de que esfavan en ter re d1 ensá que la /

Pro y aja, no y éi mes s' hi va guanyar molta gloí

ra tant si cuatre ci

ver i tables nacionalistas de Catalunya, pel so] f< : tendre aquestos que la base del catalanisme fos edu­

cat iva , á fí d ' a i s mvell intelectual del po' per dis[: i I' estat de cultura indisj

i ' una manera conscient nosti dat, lent que d' una \ po-lítichs, que ab ell hi han : 11 lo moure com á un

t á mera I de temporada; ara . d prés d' un ¡!a:-ch espay de temps, en que 'Is assistents éi las eadiras de la Rániblá que descubrí en I ¡as

a vol las han abandonadas, per sal-tai- si/ta las barcassas de la política, en el sorral de las amb ¡as, la I 'eu que ja passa de mala so: al veurer el traspéis lieróich d' aquets últims, envers lo seu i it.it ab motiu de la inaimuraoió tlel monument den Robert , diu, per boca den Verdaguer y Callis: «Fins els poehsque,

r las miserias del esperit de ban-a . h a n g . mor ía del gran eapdil!

de las aspiración: i cor els n' ha fet mal; y, en sou ¡a nt, s: associan també a! acte de justi­cia que cumpleix avuy ( 'ataiunva posant la primera pe­dra del monument Oi \ ELLA AI.M.é 'A (per lo vist nosaltres no som ningú i al patrici que me dament sapigué pensar y obrar segons el seu espe;

La sort que 'ls pbchs e. per las tonterías del i ¡l de bandería i' han tor lis á forsa de ti­

biadas \ tampocli [iiesta, jqué sino!... forefi capassos d' escarmentar semblant brava ta ab un

uíell al dit no hi vá tant bé, com sobre '1 parti­cular, aquell adagi català que diu:

nt acanalat Y d' amich at .

LA DEVANTERA

l'n que no bada: En Francescb, Cambó, en la r< ció que la Lliga Regionalista de Barcelona, celebrad dia últim del passat Janer, recomanà als delegats de fora que, «escampinarreu ris ideals autonomistas, QUE •S TENÍA QÜE ÉSSER PRÀCTIC] í Y QUE 'S PRE­PARESSIN PER LAS PROPERAS ELECC1 QUE, Á NÓ TARDAR TINDRAN LLOCH.

D' èmps y els entussias-

-;(,>: ar á Madr > Cambó, pera continuar la historia de Catalunya... conlehtp

faswmlè Popular Catalanista

;c la sessió litc-y política, que celebrà

aque; i\ a l a tarde del dia corre staba con­

co volgut

M içrraosaes] Na .'•' alcritud

que dit mestre nos té s, la Sra. Vila an

n p s que no hal ít de sentiria no ha pàs perdut i envejables condicions a ¡rint un t imbre raes plé sa agradosa veu. En la primera par! com-

trangers ratllaren ,. gran altura los dos exccuíans, n

ell : Has d' un pular que feu esclatar I rencia en

is aplaudiments , di : per

molt

Lmb los númei o er di-feri i Associació las poesías l' En BaWomer Par ramon, L1 Escó» d' E n F r e d a r i c b Soicr, «La-

irretina Catalana» de Mossèn Cinto, «La Escola» d' En Tomas Kiera y <La Filosa» d' En Anicet Pagès de P

Seguidament á la segona part comensá la secció política la que hi prengueren part los Srs. I pdevila, S

ret, llegi un ben < scrit travall sobre L'ii pi'en la in il de publicarlo in-

ty nos veyem precisats á d ó n a m e un curt estracte; comensá resenyanl la seva entrada en las filas catalanistas en aquell temps de memorable reeordansa de las de

co; conservaren lo seny mentres lo poble 's de ixabaar ro Is periodichs patriol manifestación as demanant 1' extermini dels que re­cia; u historia de i nets

dividiren seguint los uns per aqu plens de llot . pedruscall de Lmb un home qu '

encaro duya en las its martres qu." la da-van j ban 8as llibertats; rn moments d' indecisió que t ingué despi aquells homes qu' ell cregué apòstols y que tantas cam­panya er la puresa de la idea, tombaban de cami

ir los procediments de política baixa y ras t rera que tant desacredi taren als primers descarriláis als ulls del poble imparcial, sols uns pochs dig :n son lloch d' honor perquè aquells qu ' hagin comprés lo catalanisme no poden deixar de seguir ni un sol moment lo cami dre turer qu' ha de portarnos á la consecució de nostre ideal: combaté amb i Ien convert ir lo catalanisme en par­tit polítich, avansat ó re t rogrado, motiarquich ó republicà,

icions particulars; lo catalanisme no pot ser ni 1' una cosa ni 1' al tre, que per això es tolerant y auto­nomista puig no vol sols la » i de las nación sino que travalla al ensemps per la de cada individuo, la de cada familia, la de dada municipi y la de cada comarca, vol la llibertat complerta per iotas y cada una d tts que constitueixen la huí sens altre límit que la llibertat dels altres y acaba dihent: Humà, concient, just , indomable, redemptor , aij i comprendí lo ' .me.

uídament lo Sr. Capdevila pronuncia un magnifich par­lament ressenyant los principals punís del programa escrit del

lanisme, tots ells amples,llioei ¡us eri los què hi tendencias filosóficas, políticas, socials y re­

is, desde las mes antigás tins á las mes modernas, oberi i s, sense t rabas de cap mena, ni lli­gams que pugu i las iniciativas de ningú, d© senti­ments verament humans y altruistas lins á la exageració, per t reuren la consecuencia de la compler ta inutilitat d' una dre­ta y de una esquerra que posin en contraposició las exclusivament particulars ó internas de cada individuo

il exter ior ets sentiments merament animichs de un y que c ene ral en esclusivista

que tanqui las porta- uell que no tingui las mateixas creencias ó conviccions políticas, combate

quintas y tribj , s u m 8 q u , e n d e r r o c a

una crida á las -. qu- hi assistien en abundó, qu' ¡neulquesin

al 'seus respect ius mar i t s , lilis ó p ] \i i d e a l catalanis­

ta puig que traval lant per 1' enlayrament de Catalunya sallaban por son propi benestar .

aaventura Riera «pie llegi un rs comentant la mà mdxet

n Un detingut análisis del carác te r català,

son: la cuitar, l'esperit pi

j /' amor d la tiiber, , ¡ u c aquestas exelents qualitats

'Ció tonta y acompanyadas de ta d' educació, esdevenen els delectes ¡ icis de

uy está contaminada nostra rassa; aixis la senzilles, se rteix en l a grol ler ia que distingeix els catalans poch

educats; cl sentiment artístic],, mancat d' educació, dona racions pseudo-modernistas y permet intro­

du ïm la música xabacana de las sarsuelas de moda; 1' esperit pníct ich, converteix el còrners en element avaro y egoista; y

geració del amor i la llibertat, condueix i la clase mes inculta del poble al (libertinaje, demagogo, intolerant , incli-nantse á seguir al pr imer xerraire que \s disfressi de redemp­tor, l 'er lo qual aconsella i tots los pi a' obressin sempre á la catalana d' una manera natural 5 cions de cap mena, enmiranílantse en el s de qu' es-

blerta 1' hi temps millors de Catalunya. Finalment lo Sr. Bozzo que presidi 1' acte feu un breu re ­

sumen de tot lo dit per sos companys, comba itralis-me un ¡u- ens aclapara y envileix fins al punt d' in­duir ú establir I

li centre de tot pndrimaner, ahont cl mes sabí creu 1' ran com tot lo mar Medi te r rá , fent

que sigém |- admiració de to ts los pobles civilisats còm la Turquía y cl Il·Iarroch. Acabà donant las gracias ú la concu­rrencia per sa atenció y recomanant á to

ilissesin en lo fons de la seva anim ideals, convensut de que no tardarían en seguir nostres pet-jadas .

I ' escullida concurrencia que omplenaba '1 local no esca-Is aplaudiments sortint molt complascuda de la festa.

TEATRE INTIM

A darrera funció d' abono de la actual tem-|UO t ingué lloch lo día i del co­

rrent o sentaren los amichs del "• íntim «ElsTeixidors de Silessia»

de Haupmann, versió catalana di ' " lordá y Costo .

quinas representacions han sigut prohi-1 ens presenta las ,

generadoras d ' a q u e l l a gran revolta de teixidors qui tius foren la fam y que tingué Uoch á Silessia 1' any 18

- l o s tipos rve'nen directa ó indh-e. mena de fets . T o t a 1'obra

lueix i la presentació de cinq herm a r r e n . ! l ' , a , u r a l a», >' d '10 . ió cor­

prenedora que fa ba tegar amb , c o r d e l espaciado»

ica- Lo pr imer acte que repre-och de rebrer lo travall de la fábrica del Sr • ens dupte lo mel lo rde 1' obra, es un cuadro al viu

en que presenta ais seis mes detestables de la societat , casta .mes de pa s t a d' ennuch qu' amb son rel hipó-

e n t a envers 1- amo y sa crudel tiranía envers los travall

19 odis ent re uns y abres enlloch de servir de lias d ' U n Í Ó C O ' Presenta també la miseria o,,. S e C a ' ' i n i m a d ' ; " : " e , l s l a b r e s sers, que travallán

den por ta r rnay a s a b W a l ' aliment indispensable i la vida; com a.xis mateix

que perqué dona traval l á mes individuos encare que Slgu. disminuint los ja migrats jornals cumpleix de so! ,,-> 1. „ . J „

b»> 10. 1 ordre que dona de mes las pessas portadas per cr ia tura , a causa d'

igut desmayada en ., er la falta d ' a l i -on t ipo de eos sancer Vio (^ „ • . „ . , , , ^- ' - V l s ' 'o primer acte qu'

s d c , d r a " 'mi aue's " ' l l a : m , h ' '• , i '«"'ci lo ser qu'e no ha deb lega r se j amay a l t r a , í>b un cuar te l &«

""-' d ^ « U , Heequer. . it revolucionan y totejunts portan á aquell poble á la s a j u s t a y l o g m a , ,0 ^ £

' n ' \ c o r l " i t e i x a l a v i tue de tant acos tumat á menjar carn, una vol ta q

menja l ' h a de t r eun ; , , , u „

que, sempre ha^cridat le que es o b j e t e Í "

\ I M (Gottlieb) q u ' a l

i a a" , t n S O r J " ' » t inc i r cu . nurn t ' r ! - esen ,a també 1'es­p u m a de b, esclatar lo polvorí, la , u c n i a

dintre els cors motivada pel qui ni tants sols va amb ells, per W'ittig pel temperament de l'erro, que le no creu ami-los altres y que amb sa disputa amb Kutschc. 1' agent de licía, els dona peu, els encamina allí ahont tal volta no ha-gucran sabut tro

Vens aquí en cuatro ratlla* l' ambent de 1' obra en lo quin i sabut veurer cap teori lent que esiti

á la rebelió, res d< ideas que segons noticias y que per las prohibicions de que había sigut objecte leven crcurcr e ; no puch pas crenrer de cap ma­nera que 1' Haupmann en aques ta obra hagi volgut presentar una obra de tessis, tot lo mes ha presen ta t una obra ahont

18 las clases socials deuent enmirallarse per r sos

y ler que no succehexin muy inés si fos possible lots e. • reíala y per conseguir son ob­

jecte í s i icuen to ta la e x t e n s i ó d e la pa rau­la, puig produint 1: art emoció en to tas las ánimas, lo mateix te de conmourer al instruí t q u e ' 1 q u e no té altres com ments que -Is naturals (Jue 's r ep resen tés loria y amb tota ustesa y exact i tud que no por tar ía á cap revolució , ans al

jcontrari a! millorament de totas las clases de la S

L ' e • etianl els conjunts Ion perfecte , com del re Íntim sobresoríin la Sta. < lazorla y 'Is senyors Pujáis

y Capdevi la y en algunas escenas los Srs. (¡i inénez, Puig| \ C a m p m a n y , los di le par t icular .

¡bi cuan á la t raducció 1 rada pas y respec te á la

fidelitat esperem que 'ls Srs . fordá y Costa es possin d' acord

amb las 1 castel lana é i tal iana; ó los uns ó 'ls altres han donat al | at per l lebre, tot aixó podéc

Are acal ..seas del Tea t re íntim al menys per testa t emporada permit ios 1' amich Gual algunas conside­

racions; a ir aques tas representac ions acordà donar las conferencias preparator ias de que have v t ingué la delicadesa y amabilitat de donar la pr imera de (otas en nostre local per ¡o que nosal tres en jus ta correspondencia determinarem ferü la p ropaganda qu' es tava en nostras mans , aixó es perlari ;ich encare que no mes suscintament , aquel ha siguí 1' origen de nostres ar t ic les , aquet y potser un al tre lo de p o g u e r a labar d' cu tan en tan a lguna cosa, nosal t res que casi sempre per nostra dishort ,

des que aplaudir . Xos t ras esperansas han surt i t fallidas ¿qué hi voleu ferhi? conseqüents amb nostre conciencia, havem aplaudi t cuan ens ha sigut posible, no ho havem fel sempre perquè 110 tots los qui hi han pres par t n' han sigut merexedors . Pe r .portar á bon te rme 1' ideal del Sr. 1 ' hi ha prou amb son hermosíssim sen t iment ar-listich es completament indispensable que tots los qu ' hi in­tervenen també el posseheixin com ell, d' aques ta falta dc -

1 en par t á alguns dels actors y en molt als autors y tra­ductors com los í>rs. Maragal l , Masr ie ra , Jo rdà y Co Caldos y < luell ha provingut el que el Tea t re íntim u. á conseguir son propòsi t , mes per aixó no té de desmayar , ¡avant y lora! que la práct ica corrc tgi rá 'ls delectes no sent aqueta com no son defectes d' origen.

Felicitem ;í tots los que bi han p ies parí pregawtloshia l mateix temps 1' estudi mes constant y no defallir en sa lasca , puig aquet es I' línicb medi de perfecciona;

Ab goig podem dirjoshi: ;á reveurcrl

R.

per falta materia! d' espay óopodémin-^'aquesl número las seccions de Çíblio-

grafía, Noya^yaltrea^ueja teniamcompos-taa

E.tabliment tipográfich d0 JM .ph ORTEGA. S. Pau, 9S..-Barc<ilo„a.

Blocs- Caítos pera F any l i Publicat pçr la impr^mpta "Ca Çatalarça"

Any XIV de sa publicació

Preu 1 pta. $< envia lliure da gasio*

TARJAS CATALANAS En cartró Preu 1 pta.

En fasta y ab lo sageli He La Reiiaixensa -3L p t a s .