d

1)

Any II1. —Núm. 151 Barcelona, 22 de novembre de 1924 Preu: 10 cènfs.

4 1 1

SUPLEMENT IL LUST RAT D'EN PATUFET

Març i la T. S. F.per PLANAS

— Mira noi: Tu ja saps queMarç ens ha enviat uns signesper telegrafia sense fils quedeien Jupp; J, U. i dues pés.

Avui ve a veure'm un amic, Tu'et ficaràs a dintre de aqueixa cai-

al qual he assegurat que he re- xa i sense fer el més petit soroll, esta-

but aquesta mateixa paraula rès atent per fer el que vaig a dir-te.Jupp per telefonia.

i'1Qana3

Aquí tens aquesta bom- cridaràs'"Jupp'"peraques-beta. Quan vegis que s'en- ta embocadura que ara t'en-cén... viaré.

• Però sobretot, que es noti ben bque és amb dues pés, card el contrari...

el meu amic veuria que l"enredo — "Passi, passi, Faci el favor de (l'altre des de dins:)abans d'hora... atenció, que ja és seure. Ja veurà si és meravellòs i sor- — Juuuupp, amb dues pés[""aquí'. — prenent. Giro la maneta i... — ,,;[

Núm. CLI — Pág. 370

VIROLET

CONTE JUEUper APA

Ja és sabut que els jueus tenen una afició boja al diner. L'estimen tant, que finscreuen que és necessari en l'altra vida. Per això, en morir alguns d'ells, els parentsi els amics solen posar dins del taüt del difunt una quantitat a manera d'ofrena. Endeixar de viure la senyora Raquel Pomar...

... tots els parents i amics acudirena complir amb la tradició. Els Mau-res hi deixaren un duro, i el cosíd'Hostafrancs, en Ismael Bonnin, hiafluixà catorze pessetes.

Els nebots, els joiers de Girona que homconeix pels Moret, només es desdinerarende 25 pessetes.

L'Abrahamet, fabricant de so-brassades, donà cent pessetes, i elprestamista Rodríguez, sogre delsenyor Moret...

... anà fins a quaranta duros. I així,tot el sant dia, no pararen les ofre-nes de la nombrosa parentela de lasenyora Raquel.

Era cap el tard quan arribà el banquer ... prop de siscentes pessetes, donIsaac Smith. El primer que féu don Isaac fou Isaac va arrufar el nas i afirmà quecomptar quina quantitat havia recaudat la allò era una misèria i que ell sol do-difunta. En constatar que pujava... neria altre tant. I així ho féu: esten-

gué un xec de mil duescentes pes-setes...

... al portador, a nom de RaquelPomar, el deixà a mans de la inte-ressada i recollí les siscentes pes-setes del bagal, havent així donatell tot sol més diner que tots elsamics, coneguts i demés parents.

I.J

-

h6

Niim. CLï — Pàg. '472 VIRO-LET

LA CAMPANA MIRACULO SAper SERRA MASSANA

1.rl

t 'r

lag v

Va arribar a Matagalls un matrimo- L'agutzil els acompanyà a veure el ... i !a piu;e ve oo¡: seguit. — En sentirni anglès amb intenció de visitar el més notable. — Aquesta església té de això, l'anglès manifestà tan vius desit-més típic d'aquell poble pintoresc, tal- bo - els digué — que quan fa seque- jos de fer tocar la campana, que Fa-ment com havien fet amb molts d'al- dat, el senyor rector mana tocar la gutzil l'acompanyà a casa el campa-tres. campana grossa... ner per si aquest podia complaure'l.

El campaner declarà que ell sols to- ... reforçant-ho amb uns quants bit- Acompanyà els anglesos al campa-cava quan li ho manava el senyor rec- llets de banc, que el campaner, cor- nar, i sense pensar-s'hi gens, agafà lator, però l'anglès, que volia compro- romput per la moneda, decidí mancar corda de la gran campana i li donàver si plouria o no plouria, s'entossudí al séu deure, tocant la campana grossa forta estrebada, mentre el míster espe-de tal manera en el seu desig... sense el corresponent permís. raya ansiós el canvi de temps.

Ara bé; ço que el campaner no re- ... malgrat d'haver transcorregut molt No cal dir que en tombar-se la cem-cordà, fou que la darrera vegada que temps, durant el qual havia tronat i pana abocà damunt l'anglès i els seusla tocó li quedà per casualitat boca plogut, omplint les pluges la campana acompanyants el xàfec més copiós queper amunf,ïnantenint-se sempremésen com una immensa copa, podien esperar-se, mantenint la sevaequilibri... fama de miraculosa.

VIRO'LET Núm. CLI — Pàg. 37.3

LADibuixos do CORNET

INQUANTA anys enrera no era pastan plaent com ho és ara, el viat-jar. Actualment hom pot traslla.dar-se a l'altra part de món sensegairebé cap molèstia i amb el mí-nim de fadiga. Els aptos lleugers ide suau suspensió, els trens deluxe amb totes les comoditats i elsràpids vaixells a vapor que sóntalment hotels surants, escursenles distàncies, sense que el vist»

ger tingui d'amoïnar-se per res... mentre dugui la carteraben proveïda.

Abans hom tenia de recórrer rutes inacabables dins d'uncotxot de mala mort, pelant-se de fred a l'hivern i torrant-sede calor en ple estiu, i molt sovint amb l'ail al cor pel perilld'anar a raure a les mans dels bandolers que feien de les se-ves amb la més gran gosadia i la més complerta impunitat.

Les escenes de robatori a mà armada en plena carretera ola por de que es realitzessin, donaven lloc a incidents diver-sos, molts d'ells tràgics i no pocs de còmics. D'un dels dar-rers vaig a donar-ne compte als bons amics llegidors del Vi-ROLET.

* s

Era ben bé per necessitat que en Felicià anava pel mónamb aquell temps terrible. Mes era persona manada i no po-dia pas disposar a la seva voluntat. L'endemà al matí tenia d'ésser a Ciutatvella, on afers inajornables l'esperaven,i no teniamés remei que emprendre el viatge sense fer gairebé esment

del trasbalsat estat atmosfèric. Així fou que treient forces deflaquesa i amb la major resignació possible, pujà a la dili-gència que sortia capaltard de la vila on es trobava acci-dentalment.

En l'interior del vehicle no hi havia ningú. Això contrarià aen Felicià per un cantó i l'alegrà per l'altre. Indubtablementque sense companyia podio posar-se amb més comoditat, migjeient si calia per tal de cercar el repòs, però, en canvi, elviatge resultava molt més pesat i avorrit sense la distracciód'una conversa. A més — i això el bon home no gosava con-fessar-s'ho — el dimoni de la por acostuma fer_ més de les se-ves en la soletat i en la quietud que entre moviment i gatza-re. Car tinc de dir que en Felicià estava esporuguit de debòi que n'hi havia pas per menys. Tot sovint es sentien expli-car fets desagradables portats a cap per la colla de bandolersque infestaven el país, i dies enrera un d'aquests malfactorshavia intentat d'aturar pistola en mà aquella mateixa diligèn-cia que feia trontollar el cos tremolós del viatger.

Feia un temps de mil dimonis. La pluja queia copiosa.ment i el vent xiulava esfereïdor. «Si no fos pel sinó — pensa-va en Felicià, — em quedaria a Vilafosca. Com s'hi deu estarbé en aquestes hores al voltant del braser de casa en Martí!.

Era ja nit fosca quan la diligència s'aturà a la plaça delpoble. El conductor i el majoral anaren a escalfar-se el çosen la taberna, mentre els cavalls reposaven i prenien el pinsode llurs morralets. En Felicià es mig adormia en el recó delcotxe, breçat per la música monòtoña de l'aigua que anavaca?ent amb força.

per JORDI CATALA

rassada una bona estona es reprengué el viatge. En emoment d'arrencar féu entrada en el vehicle un nou passat-ger, embolicat fins el nas i amb la gorra ben ficada, de faisóque gairebé no se li veia de la cara més que la brillantor delsulls. Sense saber perquè, en Felicià esdevingué de pell degallina. Sobtadament li acudiren a la memòria totes les ges»tes dels lladres de camí-ral. Qui sap si el nou vingut erad'aquells agosarats que, simulant viatjar per necessitat, apro-fiten un moment propici per llençar-se sobre els demés pos-satgers i exigir-los -hi els diners amb l'amenaça d'arrebassar-los-hila vida?

En Felicià es penedia de debò d'haver emprès el viatge enuna nit com aquella o, al menys, de no haver baixat a Vila

-fosca. Més ara ja no hi era a temps i havia de sofrir les con-seqüències de la seva barrabassada. El que calia era d'estaratent i vigilar que no fos victime de cap sorpresa. I per do-carona prova de la seva serenitat de la seva valentia, estos-segà fortament. L'intrús girà el cap — del qual seguia noveient-se-li més que els ulls — i també tossí amb força, men-tre es ficava les mans en les butxaques de les calces. En Feli-cià sentí un calfred de terror, tement que el desconegut aga-fés alguna de les armes que devia dur amagades. No deviacreure, però, prou oportú el moment, car restà quiet en lamateixa posició.

La fosca era gairebé absoluta. El llumet que hom haviaencès il • luminava tan feblement, que dels dos viatgers no esveia més que la massa confosa de Llurs cossos. A foro anavaplovent i el vent xiulava encara.

Amb el trontoll, el silenci i ],obscuritat una son dolça imanyaga feia cloure les parpelles d'en Felicià, el qual s'es-forçava, però, en no dormir. El presumpte bandoler era allí,a l'altre extrem del cotxe, espiant-lo, i de segur que espera-va el moment propici per tirar-se-li al damunt i treure-li, ambla vida, els pocs diners que duia. No, no! Baldament la sonel rendís, era necessari d'estar desvetllat, per tal de rebutjarl'escomesa que sense cap dubte l'altre preparava.

Més l'home proposa i Déu disposa. Malgrat ell, els ulls seli clogueren i ben aviat dormia profundament.

3

Un fort sotrac féu despertar als dos alhora. Era ja de diai el sol treia el nas per entre els núvols. Dues exclamacionsde sorpresa sortiren de les boques dels viatgers:

— Caram, Feliciàl D'on surts?— I ara! Tu per aqui, Martí?Aquest esclatà en una riallada.— Ai, vatúa el mónl I quina mala estona m'has fet passar!

T'havia pres per un bandoler. No sé perquè, però em feiesmala espina. Creu que fins que m'he adormit m'has fet estaramb la por al cos.

En Felicià somrigué, i enravenant-se i fent un gest d'indi-ferència, exclamà:

— Doncs, veus? Jo no. Estava aquí dins amb la mateixatranquilitat que si em trobés a dins de casal

JORDI CATALÀ

M'agrada estudiar medicina Ami m'agrada el dibuixper poder adobar persones, com també l'escriure lletresquan la ciència un hom domina i per això jo prenc partsi en pot fer de cures bones! en el concurs de quartetes.

N.-371 AMADEU ALTISEU N.° 372 —JOAN PERICAY

-' 'í )..t N^

^Y..^ ,•i^ Inr'fi!'r

.rom ^ E

L __

Núm. OLI.-Pàg. 374 VIROLET

Gran concurs de Quartetes il•lustrades

N°.367— ANTONI SALAT N.° 368 —JOSEP M. GORINA N.° 369—JORDI VALLS N.°370 —JOSEP O. VALLS

Primer seré escolanet Com que em plauen els plats bonsi després un capellà i a més a mes sóc llaminer,i quan seré més grandet són les meves il fusionsseré frare o ermità. arribar a pastisser.

N.° 373 — DOLORS PERICAY N.° 374 —B. BARENYS

9 e ^l

k 1!

A mi m'agradaven les bicicletes Anar en barca m'agradaperquè són tan baratetes i sempre 1-e reparatpro un jorn vaig caure de cap que com més i més navegor Ja mai més hi he pensat. molt menys em trobo cansat.

N° 375—C.GRIERA N.° 376 —MARIA GORINA

L1 d ssabte esperoamb molt de delitVIROLET llegeixofins que vaig al llit.

N.°377 —JOSEP CALVET

Per compte d'estiuejari per manca de quartets,me'n vaig a cercar boletsprop del llac de Remolar

N.° 378 MARCELI CARRETA

Pintorjo voldria serpintaria la cigonyaem pintaria una monai pintaria el diner,

N.° 381 — JOAN SANS

Quan jo jugo a futbolm'agrada ter de porter,faig uns ulls d'esparverperquè no em passin cap gol

N. 382 — MONSERRAT UBACI-I

A nii m'agrada molt llegir A mi m'agrada el futbolper passar el temas distret com esport d'ani ma ciómes per fer-me divertir t'hi pots Iluïr fent un golprefeeríxo el VIROLET i ap:audeix l'espectador.

N.° 379—CINTET COSTA N.° 380—RAMONA CAIMARI

^y.0AA7RQ q̂.r4I1s.LC /^yyj^,¡,["

El ciclisme m'agrada fer Sempre que vaig ala mar Em plau tocar el violí Lo que Inés m'agrada amisense aixafar mal cap gos tinc una gran alegria, amb una orquestra bona, és, un xic ans d'esmorzarperquè sinó, allavors de tant que em plau el nedar poder la gent divertir anar-me'n cap e regarun hom fa un mal paper. de l'aigua no em mouria. més bé que el "Noi de Tona". les plantes del meu jardi.

VIROLET Ntim. CLI — Pàg. 375

Rodolins incomplerts La torrada

La Mercè entusiasmada Mentres cou, poc a poquet,

FRASE FETA EL DIBUIX REVELADOR

yl Humoristes extrangers R. Chance! de I e Di ;eche Illustré'4 44 .4i .

%, 43• "jO ^á ^ b HISTORIA DE DOS SENYORS I DE DOS PARAIGÜES

eV)MO.

ot.

e

aCO_

O

Ó(Í)

U Óá ó a

7

owY

—M.áa°'.ó N ..y .^ 0 Ua a^o a beá > o a

aO—'

r •y 2 á .^

y W F Uly

.. . N A Ü

0U a ^'• d UaG U U o N

o

N A C

o U

la o7 u

U 1W2

— Però, escolta: Què rediables -- Estic vigí ant el mo.. parai-mires amb tanta insistència des- gües; el teu, ja fa deu minutsde que havejn començat a sopar? que és fòra.

/ p^ / ^ I I

/

Una prova ben cabal de com un esport aeri pot esdevenir fluvial(Del Chips)

'Redacciói Administració: Cardenal Casañas, 4Impremta carrer de Muntaner, núm. 24 interior

S'ha distret i... O, dolôl

4^ °so • S '35

t•s 9 t /o y ^ 'I , j. 2351

ti 3 :ry t1 U. T. 31 .^ \

Unint els punts per ordre de nu-meració, sempre en línia rectaobtindreu un dibuix insospitat

JEROGLIFIC

1 ' i4i4 loo C.

j.

Com que l'home no en tenia cap, s'apressà d'entrar a casa d'un fotógraf, duent l'equip en elmaletí, car el retrat ienia d'ésser de "cos present".

Nien. CLI — P tg. 376

VIROLLT

per MALLOL

y 4 rY' L^G^ ^d

It: 1

// l2 1r-^j

Hi havia un famós boxejador — \^=home fort, destre i valent — quetenia el defecte de posseïr un capdur com el puny.

Amb motiu d'un combat en prepa-ració, Pempressari digué que per sortiren cartells 1 programes, teniade portar-li una fotografia.

comamiemsemblí.Així; aixi. mateix.Aquestaés la "posi" Oh[...,clàssica de la guàrdia. Ja pot engegar. Ahí..;