1

ANY PLUVIOMÈTRIC 2015-2016 A CATALUNYA Data del document: 11 d’octubre de 2016 (v.1)

L’any pluviomètric 2015-2016 ha estat sec a una gran part de Catalunya. Només en algunes

àrees del Pirineu, Prepirineu i a la conca del Francolí es pot qualificar d’any pluviomètric normal, i encara més restringidament, d’any plujós solament en alguns punts d’alta

muntanya, per sobre dels 2.000 m d’altitud del Pallars Sobirà, Val d'Aran i Ripollès.

Ha estat un dels anys pluviomètrics més secs a diversos punts del país. A les dues sèries

climàtiques amb sèries centenàries existents a Catalunya s’ha recollit un total de precipitació que significa poc més del 50% de la mitjana climàtica de referència corresponent al període

1961-1990, cosa que situa l’any pluviomètric 2015-2016 d’entre els més secs dels últims cent anys tant a l’Observatori Fabra com a l’Observatori de l’Ebre.

Mapes de precipitació i de % de precipitació respecte la mitjana climàtica de l’any pluviomètric 2015-2016

2

ÍNDEX

1. Introducció: objectiu i metodologia ................................................................................... 3

2. Resum de la pluviometria de l’any pluviomètric 2015-2016 .............................................. 5

3. Balanç de la precipitació de l’any pluviomètric 2015-2016 a tot Catalunya ...................... 6

3.1. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2015-2016 ................................................... 11

4. Contextualització històrica de l’any pluviomètric de 2015-2016 ..................................... 12

5. Mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant l’any pluviomètric de 2015-2016 ................. 13

6. Principals episodis de precipitació de l’any pluviomètric 2015-2016 ............................... 15

7. Evolució històrica de la precipitació de l’any pluviomètric als dos observatoris amb les

sèries climàtiques més antigues de Catalunya........................................................................ 18

8. ANNEX ............................................................................................................................... 22

3

1. Introducció: objectiu i metodologia

A l’hora de fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any

pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final

de l’època estival de l’any següent. Se sol escollir aquest període perquè s’inicia un cop acabat l’estiu, que és l’estació amb la màxima evapotranspiració, en el moment de l’any en què la humitat del sòl comença a

recuperar-se i es produeix una recàrrega d’aigua als aqüífers. Per tal de caracteritzar l’any pluviomètric 2015-2016 s’ha escollit el període comprès entre l’1 de setembre de 2015 i el 31 d’agost de 2016.

En els apartats 2, 3 i 4 es presenta la caracterització de l’any pluviomètric 2015-2016 la qual es realitza bàsicament amb l’anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa

d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i també amb les dades registrades a la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada, com la XEMA, pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Ambdues

xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori.

En el càlcul dels valors de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric amb dades de la XEMA, no es

consideren aquells valors mensuals si no es disposa d’un mínim del 95% de dades del mes. Tampoc no es consideren els valors corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació

significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l’últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació en base al dia pluviomètric (de

07 h a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d’acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h

TU). Les taules de dades i els mapes de Catalunya es realitzen calculant el valor de precipitació acumulat segons correspongui al període d’estudi, i el valor de l’anomalia es calcula en relació amb un període de

referència climàtic.

En relació amb el càlcul dels valors d’anomalia, cal comentar que segons l’Organització Meteorològica

Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen

per fer estudis són el 1961-1990, 1971-2000 i 1981-2010. Per al càlcul dels valors d’anomalia, el trentenni de referència que s’utilitza és el període 1961-1990. Els valors mitjans climàtics que s’han

utilitzat s’han extret de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

Quan s’efectua aquesta comparativa s’adopten els criteris següents:

- Molt plujós: si els totals registrats han estat per damunt d’un 190% respecte a la mitjana climàtica - Plujós: si la precipitació ha estat entre un 110 i un 190% respecte a la mitjana climàtica.

- Normal: si els totals registrats s’han situat entre un 90 i un 110% respecte a la mitjana climàtica.

- Sec: si ha plogut entre un 30 i un 90% respecte a la mitjana climàtica.

- Molt sec: si les quantitats registrades han estat per sota del 30%.

En la representació dels mapes de Catalunya la interpolació espacial que s’utilitza és: Per a la precipitació, el mètode de la regressió kriging ponderat per zones amb més alta correlació

Per als mapes d’anomalia sempre el mètode de regressió kriging.

4

En l’apartat 5 es presenta una taula-calendari on és fàcil ubicar els episodis de precipitació que s’han

identificat durant l’any pluviomètric 2015-2016 a través d’una imatge gràfica de Catalunya que ajuda a

valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l’episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi

meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent.

A l’apartat 6 s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’any pluviomètric a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que

disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de

l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913.

Sempre s’usa el trentenni de referència 1961-1990 quan en el text es fa referència als valors d’anomalia,

si és que no s’explicita de forma diferent. Ara bé, per aquests observatoris els valors d’anomalia es

presenten en forma de taula calculades per a tres trentennis diferents de referència: 1961-1990, i també 1971-2000 i 1981-2010. En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni 1961-1990.

Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

Per finalitzar, es presenta a mode d’Annex, un resum de les abreviatures i de la nomenclatura tècnica

que s’utilitza al llarg de tot l’informe.

A continuació es presenten també altres aspectes que es consideren d’interès tècnic:

Sempre s’expressa la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre

quadrat.

Sempre s’entén per anomalia de la precipitació la diferència resultant entre el seu valor i el que li

correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència

L’anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor

de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d’un

període de referència.

En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la

primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els

mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior.

L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre i a l’Observatori Fabra la cessió de les dades i el suport facilitat

tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la

qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat

5

2. Resum de la pluviometria de l’any pluviomètric 2015-2016

Els trets més destacables de la pluviometria del període comprès entre el setembre de 2015 i l’agost de

2016 han estat els següents:

1. L’any pluviomètric 2015-2016 ha estat sec a una gran part de Catalunya. El percentatge de la

precipitació recollida ha estat d’entre un 50 i un 90% respecte de la precipitació mitjana climàtica corresponent al període 1961-1990.

2. Només en algunes àrees del Pirineu, Prepirineu i de la conca del Francolí es pot qualificar d’any pluviomètric normal, i encara més restringidament d’any plujós solament en alguns punts d’alta

muntanya, per sobre dels 2.000 m d’altitud, al nord del Pallars Sobirà, sud de la Val d'Aran i Ripollès.

3. En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2015-2016 ha estat sec tant a les conques

occidentals, com a les orientals. Normal a la conca del Francolí, i a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Segre i Ter.

4. Ha estat un dels anys pluviomètrics més secs a diverses estacions. A les dues sèries climàtiques amb

sèries centenàries que es disposen a Catalunya ha estat d’entre els més secs i a tots dos observatoris la precipitació recollida significa poc més del 50% de la mitjana climàtica de referència corresponent al

període 1961-1990:

- A l’Observatori Fabra (103 anys de dades), ha estat el 2n més sec amb només 365,2 mm (no tant sec com el 2004-2005 que va registrar 341,7 mm).

- A l’Observatori de l’Ebre (109 anys de dades), ha estat el 3r més sec amb només 302,6 mm recollits, (encara més secs van ser els anys 1923-1924 i 1924-1925, amb 302,5 i 212,6 mm respectivament).

5. Tant l’estiu, com l’hivern i la tardor han estat estacions majorment seques. La primavera en canvi va presentar trets de normalitat pluviomètrica o fins i tot va ser lleugerament plujosa en alguns punts.

Tot i això, el balanç total per a l’any pluviomètric ha resultat deficitari a una major part del país.

La tardor de 2015 va ser seca a gran part del país, i fins i tot molt seca, a punts de l’Urgell i del Pla d’Urgell. Normal a les valls del Pirineu, i a una part del Prepirineu oriental, Catalunya Central i del

l’Alt i Baix Camp i el Tarragonès. Plujosa a punts del litoral tarragoní, per un episodi de precipitació

abundant que va afectar aquesta zona el mes de setembre, i també a cotes altes del Pirineu i Prepirineu.

L’hivern de 2015-2016 va ser sec, i fins i tot molt sec a punts de l’Alt Empordà, Gironès, Selva, Garrotxa, Osona, Ripollès, Cerdanya, Vallès Occidental, Barcelonès, Baix Llobregat, Alt Penedès,

Montsià i de forma gairebé general al Baix Ebre. Lleugerament plujós a una part del Segrià, del Pla

d’Urgell i de l’Urgell, i també en algunes zones de més altitud al Pirineu occidental. La primavera 2016 va ser normal a una major part de territori. Lleugerament plujosa a zones del

nord, de l’interior i de la vall de l’Ebre, però també va ser seca als tres extrems de Catalunya amb els indrets més secs localitzats a punts del Baix Llobregat i de l’Alt Penedès.

L’estiu de 2016 ha estat sec al conjunt de Catalunya, i un dels més secs dels darrers anys. La precipitació recollida ha quedat clarament per sota de la mitjana climàtica. Fins i tot es pot

qualificar de molt sec a prop d’un 40% de la superfície del país. Les àrees on l’anomalia de

precipitació negativa ha estat més marcada han estat alguns sectors de Ponent, del Prepirineu occidental, de la Catalunya Central, prelitoral Central i Sud i pràcticament tot el litoral. Concretament,

a punts de les Terres de l’Ebre i de Ponent no s’han arribat a recollir 10 mm en tot l’estiu.

6

3. Balanç de la precipitació de l’any pluviomètric 2015-2016 a tot Catalunya

De la distribució geogràfica dels totals de la precipitació recollida durant l’any pluviomètric de 2015-2016

es constata que realment ha estat un any sec.

Els valors mínims de l’any, inferiors als 400 mm, més habituals a la Catalunya seca, s’han registrat enguany no només en aquest sector que abasta el Segrià, el Pla d’Urgell, l’oest de l’Urgell, el sud de la

Noguera, el nord i oest de les Garrigues, i el nord de la Ribera d’Ebre, sinó que també a altres comarques

tant del terç sud com el Montsià, al Priorat, i a d’altres sectors del litoral i prelitoral Central i Nord.

A diversos punts del Baix Empordà, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Bages, Anoia, del sud del Barcelonès, Garraf, Priorat i Urgell, el valor anual ha quedat fins i tot per sota dels 350 mm. I encara més

exageradament, no s’han assolit els 300 mm anuals a punts de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Segarra,

Garrigues, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià. El valor més baix s’ha registrat a la Ribera d’Ebre, al Pantà de Riba-roja amb poc més de només 200 mm.

El percentatge de territori que no ha assolit els 550 mm és aproximadament d’un 67%, essent un 31% el

que ha quedat per sota dels 400 mm.

Pel que fa als valors màxims, han quedat restringits al nord del país, a les zones muntanyoses del Pirineu

i Prepirineu, suposant només una extensió equivalent a poc més del 4% del territori els indrets que han superat els 1.000 mm.

Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 1000 mm enregistrades a les EMA i les

estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 1450,3

Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1331,9

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 1304,7

Setcases-Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 1265,5

Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1225,0

Molló - Fabert Ripollès 1103,7

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 1100,3

El Port del Comte (1.816 m) (XOM) Solsonès 1058,6

Beget (XOM) Ripollès 1046,9

Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1022,9

Sant Pau de Segúries (XOM) Ripollès 1003,6

Taula 1: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2015-2016

7

Cal destacar que a l’estació de Sant Joan de Toran (Val d’Aran) de la XOM, sense disposar de l’any

complet de registres (atès que es va integrar a la XOM una vegada iniciat el setembre del 2015) ha estat

el punt de Catalunya on s’ha registrat el valor màxim de l’any pluviomètric 2015-2016, 1540 mm. Curiosament Vielha, a la mateixa comarca i a una altitud similar, sobre els 1.000 m ha registrat només

718,5 mm.

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 280 mm, enregistrats durant l’any pluviomètric 2015-2016 a les estacions gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Pantà de Riba-roja Ribera d'Ebre 215,6

els Alamús Segrià 249,8

Tornabous Urgell 251,7 Batea Terra Alta 256,9

Gandesa Terra Alta 259,2 Castellnou de Seana Pla d'Urgell 263,1

Lleida - Torre Ribera (XOM) Segrià 266,3 Riba-roja d'Ebre - Dipòsits d'aigua (XOM) Ribera d'Ebre 270,8

Les Borges Blanques - Mas del Boter (XOM) Garrigues 271,7

Illa de Buda Montsià 273,5 Golmés Pla d'Urgell 273,5

Mollerussa Pla d'Urgell 274,1 Castelldans Garrigues 276,2

Miravet (XOM) Ribera d'Ebre 276,3

Lleida - la Bordeta Segrià 277,4 Sant Martí de Riucorb Urgell 278,0

Juneda (XOM) Garrigues 279,7 Taula 2: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2015-2016

En relació amb els valors de precipitació acumulats durant el període comprès entre l’1 de setembre de

2015 i el 31 d’agost de 2016, la figura 1 il·lustra la distribució dels totals de precipitació recollits durant

l’any pluviomètric 2015-2016:

8

Figura 1: Mapa de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2015-2016

9

Per tal d’avaluar els totals pluviomètrics obtinguts arreu del país, s’efectua una comparativa amb les

mitjanes climàtiques pluviomètriques de cada punt. D’aquesta comparativa es constata que a la major

part de Catalunya el percentatge de la precipitació recollida en aquest període ha estat d’entre un 50% i un 90% respecte de la precipitació mitjana climàtica corresponent al període 1961-1990, per al qual cosa

s’ha de qualificar de forma molt generalitzada com a un any sec.

Només en algunes àrees del Pirineu i Prepirineu i de la conca del Francolí es pot qualificar d’any pluviomètric normal, i encara més restringidament d’any plujós solament en alguns punts d’alta

muntanya, per sobre dels 2.000 m d’altitud, al nord del Pallars Sobirà, sud de la Val d'Aran i Ripollès

La taula 3 mostra les estacions on la precipitació enregistrada ha assolit o superat el 110% de la mitjana

climàtica de referència al llarg de l’any pluviomètric 2015-2016:

Nom de l’EMA Comarca

Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%)

Valors màxims del període: setembre 2015 – agost 2016

Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 119,0 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 117,7

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 117,0 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 115,1

el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 110,4 Taula 3: Llistat d’EMA que han registrat els percentatges més elevats de precipitació respecte de la mitjana climàtica durant l’any pluviomètric 2015-2016

A l’altre extrem, els majors dèficits pluviomètrics s’han ubicat a la Noguera i al Pallars Jussà on no s’ha arribat a assolir el 70% de la precipitació mitjana climàtica.

La taula 4 mostra les estacions on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat, en què el percentatge de

la precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica de referència ha estat inferior al 50%:

Taula 4: Llistat d’EMA que han registrat els percentatges més baixos de precipitació respecte a la mitjana climàtica durant l’any pluviomètric 2014-2015

La figura 2 il·lustra la distribució geogràfica del percentatge de la precipitació de l’any pluviomètric 2015-2016 ,expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

Nom de l’EMA Comarca

Percentatge respecte a la mitjana climàtica (%)

Valors mínims del període: setembre 2015 – agost 2016

el Prat de Llobregat Baix Llobregat 45,0

Castellbisbal Vallès Occidental 45,1 Illa de Buda Montsià 47,5

Canaletes Alt Penedès 47,9 els Alfacs Montsià 48,1

Aldover Baix Ebre 48,5

Sant Martí Sarroca Alt Penedès 49,3 Ulldecona - els Valentins Montsià 49,8

10

Figura 2: Mapa de percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-

1990 l’any pluviomètric 2015-2016

11

3.1. Precipitació estacional durant l’any pluviomètric 2015-2016

En referència a l’evolució estacional de la precipitació, tant l’estiu, com l’hivern i la tardor han estat

estacions majorment seques. La primavera en canvi va presentar trets de normalitat pluviomètrica o fins i tot va ser lleugerament plujosa en alguns punts. Tot i això, el balanç total per a l’any pluviomètric ha

resultat deficitari a una major part del país.

La tardor de 2015 va ser seca a gran part del país, i fins i tot molt seca, a un petit sector entre les

comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Va ser normal a les valls del Pirineu, així com a una estreta franja que abastava l’oest del Prepirineu oriental, i la Catalunya Central i part de les comarques de la Segarra,

l’Anoia, l’Alt i Baix Camp i el Tarragonès. També va ser plujosa en alguns punts del litoral tarragoní, com a resultat principalment de l’episodi de precipitació abundant que va afectar aquesta zona el mes de

setembre, i també a cotes altes del Pirineu i Prepirineu.

L’hivern de 2015-2016 també va ser sec, i fins i tot molt sec a punts de l’Alt Empordà, Gironès, Selva,

Garrotxa, Osona, Ripollès, Cerdanya, Vallès Occidental, Barcelonès, Baix Llobregat, Alt Penedès, Montsià i de forma gairebé general al Baix Ebre.

L’absència de precipitació de forma continuada al llarg de l’hivern 2015-2016 va ser comuna a diverses zones del país i es va donar per exemple el registre de la ratxa seca més llarga (jornades consecutives

amb una pluja diària inferior a 1 mm) a l’Observatori Fabra de Barcelona, on no hi va ploure cap dia (més

d’1 mm) entre el 4 de novembre del 2015 i el 5 de febrer del 2016, assolint els 94 dies, valor que supera àmpliament els 85 dies de ratxa seca registrada l’any 1928. L’hivern 2015-2016 només es pot considerar

lleugerament plujós una part del Segrià, del Pla d’Urgell i de l’Urgell, i també en algunes zones de més altitud al Pirineu occidental.

La primavera 2016 va presentar trets de normalitat pluviomètrica a una major part de territori, essent lleugerament plujosa a zones del nord, de l’interior i de la vall de l’Ebre, i també va ser seca als tres

extrems de Catalunya amb els indrets més secs localitzats a punts del Baix Llobregat i de l’Alt Penedès.

L’estiu de 2016 ha estat sec al conjunt de Catalunya, i un dels més secs dels darrers anys. La precipitació recollida ha estat escassa a gairebé tot el territori, i ha quedat clarament per sota de la mitjana climàtica.

Fins i tot es pot qualificar de molt sec (precipitació inferior al 30% respecte dels valors mitjans climàtics)

a prop d’un 40% de la superfície del país. Les àrees on l’anomalia de precipitació negativa ha estat més marcada han estat alguns sectors de Ponent, del Prepirineu occidental, de la Catalunya Central, prelitoral

Central i Sud i pràcticament tot el litoral. Concretament, a punts de les Terres de l’Ebre i de Ponent no s’han arribat a recollir 10 mm en tot l’estiu.

Figura 3: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

estacionals per a la tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu que configuren l’any pluviomètric

2015-2016

12

4. Contextualització històrica de l’any pluviomètric de 2015-2016

A totes les 14 EMA de la XEMA que ja disposen de més de vint anys de dades completes en els períodes

corresponents a l’any pluviomètric, el 2015-2016 ha estat d’entre els 10 més eixuts, i a sis d’aquestes

estacions ha estat entre els 3 primers més secs:

Nom de l’EMA Comarca anys sèrie

Posició de l’any

2015-2016 com a any sec a la sèrie

Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 20 1r

Cabanes Alt Empordà 21 1r Vinyols i els Arcs Baix Camp 24 3r

Viladecans Baix Llobregat 20 1r

Cabrils Maresme 20 1r el Poal Pla d'Urgell 23 2n

Entre aquestes EMA hi figura l’Observatori Fabra, ubicació que també disposa d’una estació manual centenària, la qual s’analitza a l’apartat 7.

Taula 5: Anàlisi dels anys pluviomètrics previs de caràcter sec precedents a diverses

estacions de la XEMA

L’any pluviomètric ha estat el més sec a 4 de les 14 EMA que disposen de més de vint anys de dades per

a un any pluviomètric. Són les següents:

Nom de l’EMA Comarca anys sèrie

PPT (mm)

any pluviomètric

2015-2016

2n any

pluviomètric

més sec

PPT (mm)

Barcelona – Obs. Fabra Barcelonès 20 355.4 2004-2005 375.6

Cabanes Alt Empordà 21 445,6 2007-2008 490,3 Viladecans Baix Llobregat 20 361,1 2004-2005 366,0

Cabrils Maresme 20 385,5 2004-2005 406,7 Taula 5.: Estacions de la XEMA amb més de vint anys de dades on l’any pluviomètric de 2015-2016 ha estat el més sec i següent any de la sèrie més sec

Si s’amplia l’abast a les dues estacions de Catalunya que disposen de sèries centenàries, l’hivern 2015-2016 ha estat el vuitè més sec d’entre els últims 103 hiverns a l’Observatori Fabra i el 12è més sec dels

111 hiverns en què s’ha mesurat precipitació a l’Observatori de l’Ebre.

13

5. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant l’any pluviomètric

de 2015-2016

Pel que fa a les nevades, i de manera general, es pot afirmar que el mantell nival al Pirineu durant l’any 2015-2016 ha estat inferior que durant l’any pluviomètric anterior, i molt menys encara que els anys

2012-2013 i 2013-2014. Tot i així tampoc es pot dir que hagi estat un any de molt poca neu.

Durant la tardor de 2015, les primeres enfarinades de neu es van donar ja, com és habitual, durant la

segona quinzena de setembre a la zona de l’Aran - franja nord de la Pallaresa, però no va ser fins a finals de novembre quan al Pirineu es van observar acumulacions més importants, destacades al vessant nord

de la serralada, amb gruixos significativament superiors als registrats durant el novembre anterior, fins i

tot superiors al valors mitjans d’aquest moment de l’any, tal com es mostra a la figura 6 pel cas de les EMA de Bonaigua (2.266 m ) i Certascan (2.400 m). Per contra, a la meitat oriental del Pirineu i

especialment al seu vessant sud, el mantell nival no va ser gens present fins els últims dies de la tardor, amb gruixos sensiblement inferiors fins i tot que els dels anys menys nivosos de les sèries disponibles en

alguns dels casos com ara són Port del Comte o al vessant nord del Cadí.

A l’hivern 2015-2016, i en contraposició amb els hiverns dels darrers anys, les zones d’alta muntanya al

Pirineu i Prepirineu no van rebre nevades molt destacades . Durant tot l’hivern el mantell nival va ser gairebé absent o va presentar poc gruix, sobretot al sector més oriental. Durant el desembre el mantell

nival no va fer més que minvar a tot el Pirineu, al gener es va tornar a fer present com a causa de diferents episodis de precipitació, més abundants al sector occidental, i al final de febrer va ser quan la

neu s’hi va fer present de manera més general com a resultat de les diferents que durant aquest mes es

van produir.

Finalment, la primavera de 2016 va ser en general més nivosa que la de l’any 2015, gràcies sobretot a un parell d’episodis, un a principi d’abril que va deixar gruixos de neu nova al Pirineu de 20 a 60 cm a les

estacions d’alta muntanya situades entre els 2.000 i els 2.500 m, i un segon a principis de maig que va

afectar més el Pirineu occidental.

A la figura 6 es mostren corbes d’evolució del gruix de neu mitjà diari per a una selecció d’estacions de la XEMA que disposen de les sèries més llargues d’aquesta variable (figura 5) durant el període

corresponent a l’any pluviomètric (1 de setembre - 31 d’agost) corresponents a l’any en curs, l’any més nivós i l’any menys nivós a cadascuna de les EMA.

S’ha considerat com a anys més i menys nivosos de la sèrie aquells en què la mitjana del gruix de neu

mitjà diari ha estat la més alta o més baixa, respectivament, en el període corresponent a l’any

pluviomètric.

14

Figura 4: Corbes d’evolució del gruix de neu mitjà diari per a l’any més nivós, el menys nivós

i l’any en curs, sobreposades a la mitjana climàtica diària de la sèrie d’anys disponibles

15

6. Principals episodis de precipitació de l’any pluviomètric 2015-2016

En la següent taula es poden identificar els períodes (com a interval de dies del mes) en què s’han donat els episodis de precipitació i/o de neu. Gairebé en tots es mostra un mapa de distribució de la precipitació, excepte quan l’episodi va presentar poc abast territorial i/o va deixar quantitats molt reduïdes. Si l’episodi va deixar també neu, però de forma modesta al territori aquest s’assenyala amb el símbol . Si la nevada va ser significativa per la seva extensió al territori es mostra també un mapa de gruix de neu, a la dreta del de precipitació.

Setembre 1-4 6-8 10-11 12-13 15-18 22-24 26-30

010915 060915 100915 120915 150915 220915 260915

Octubre 1-4 5-9 12-15 16-22 25-28

011015 051015 121015 251015

Novembre 1-4 21-28

011115 211115

Desembre 5-8

051215

Gener 1-3 4-7 8-12 13-19 22-24 28-29

010116 040116 080116 130116

Febrer 2-3 6-7 9-13 14-16 18-19 22-23 24-25

020216 060216 090216 140216 180216 220216 240216 260216

Març 2-3 4-12 19-23 25-30 31-31

020316 040316 130316 190316 250316 310316

Abril 1-2 3-6 7-9 10-13 15-17 20-21 22-24 27-28 30-30

010416 030416 070416 100416 150416 200416 220416 270416 300416

Maig 5-6 7-16 18-20 21-22 28-31

050516 070516 180516 210516 280516

Juny 1-8 10-12 13-19 24-26 29-30

010616 100616 130616 240616 290616

Juliol 1-2 4-8 10-15 20-23 25-27 30-31

010716 040716 100716 200716 250716 300716

Agost 3-5 9-10 15-20 28-31

030816 090816 150816 280816

1a quinzena 2a quinzena

26-28 / neu 27-28

13-18 / neu 16-17

16

A continuació es detalla la informació dels totals recollits per als episodis més destacats:

GENER

SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

FEBRER

17

MARÇ

MAIG

JUNY

ABRIL

JULIOL

AGOST

18

7. Evolució històrica de la precipitació de l’any pluviomètric als dos

observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya

A tots dos observatoris, la precipitació de l’any pluviomètric 2015-2016 ha estat molt inferior a la

respectiva mitjana climàtica.

A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació acumulada l’any pluviomètric 2015-2016 ha estat de només 302.6 mm, valor que representa només un 54% del valor climàtic de referència, i se situa com a 3r any

més sec de la sèrie, de 109 anys. Destaquen per eixuts el desembre i gener, i també els mesos de l’estiu.

A l’Observatori Fabra, la precipitació acumulada l’any pluviomètric 2015-2016 ha estat de només 365,2 mm, la qual cosa suposa un 57% del valor mitjà climàtic de referència, i se situa com a 2n any

més sec dels 102 anys de la sèrie. Igual que en el cas anterior els mesos d’hivern van ser molt eixuts. però durant l’estiu el dèficit no va ser

tan important com en el cas de l’Observatori de l’Ebre.

Com ja s’ha comentat en l’apartat general de Catalunya, en aquest observatori s’ha donat el registre de la ratxa seca més llarga (jornades consecutives amb una pluja diària inferior a 1 mm): no hi va ploure

cap dia (més de 1 mm) entre el 4 de novembre i el 5 de febrer, assolint els 94 dies, valor que supera àmpliament els 85 dies de ratxa seca registrada l’any 1928.

A la taula 6 i 7 s’informa sobre quins anys pluviomètrics de les respectives sèries han estat els més secs o els més plujosos per als Observatoris Ebre i Fabra.

A la taula 8 es presenten els valors de la precipitació dels Observatoris Ebre i Fabra de l’any pluviomètric 2015-2016, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència.

A la figura 5 es pot consultar l’evolució de la precipitació de l’any pluviomètric a l’Observatori de l’Ebre (1906-2016) i a l’Observatori Fabra (1914-2016).

A la figura 6 es presenta el percentatge de la precipitació de l’any pluviomètric respecte de la mitjana

climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1906-2016) i a l’Observatori Fabra (1914-2016).

Taula 6: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat l’any

pluviomètric de caràcter més sec

Anys més secs de la sèrie per a l’any pluviomètric (mm)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

1r 1923-1924 212.6 1r 2004-2005 341.7

2n 1924-1925 302.5 2n 2015-2016 365.2

3r 2015-2016 302.6 3r 1964-1965 368.7

4t 1952-1953 322.1 4t 1984-1985 396.9 Taula 6: Anys pluviomètrics que han estat els més secs

Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades

des d’agost de l’any 1913

Observatori de l’Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de juliol de l’any 1905

19

Taula 7: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat també l’any

pluviomètric de caràcter més plujós

Anys més plujosos de la sèrie per a l’any pluviomètric (mm)

Observatori de l’Ebre

Observatori Fabra

1r 1971-1972 1102.5 1r 1971-1972 1289.2

2n 1959-1960 881.2 2n 1943-1944 1102.8

3r 1976-1977 841.7 3r 1987-1988 974.4

4t 1907-1908 809.8 4t 1983-1984 954.7 Taula 7 Anys pluviomètrics que han estat els més plujosos

Taula 8: Valors de precipitació dels Observatoris Ebre i Fabra corresponents a l’any

pluviomètric 2015-2016, i valors dels períodes climàtics de referència

La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de l’any pluviomètric 2015-2016, els valors

mitjans per als tres períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d’anomalia (APPT) expressats en mm.

Observatori de l’Ebre

PPT Any

pluviomètric

2015-2016 1961-1990 1971-2000 1981-2010

302.6 mm 563.2 mm 523.7 mm 508.6 mm

APPT (mm) -261.2 mm -221.1 mm -206.0 mm

Observatori Fabra

PPT any

pluviomètric

2015-2016 1961-1990 1971-2000 1981-2010

365.2 mm 639.8 mm 654.3 mm 619.7 mm

APPT (mm) -274.6 mm -289.1 mm -254.5 mm

Taula 8: valors de precipitació de l’any pluviomètric 2015-2016 a l’Observatori de l’Ebre i Fabra

20

Figura 5: Evolució històrica de la precipitació corresponent als anys pluviomètrics de

l’Observatori de l’Ebre (1906-2016) i de l’Observatori Fabra (1914-2016).

La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de

dades durant el període comprès entre maig i novembre de 1938)

21

Figura 5: Evolució històrica del percentatge de la precipitació dels anys pluviomètrics

respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1906-2016) i a l’Observatori Fabra

(1914-2016)

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l’any pluviomètric del període

1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, anys pluviomètrics més

plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen anys pluviomètrics més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades durant el

període comprès entre maig i novembre de 1938).

22

8. ANNEX

Al llarg de tot l’informe cal tenir en compte els següents aspectes:

1) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern.

2) Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Molt sec < 30% Sec Normal Plujós Molt plujós

≥30% i < 90% ≥90% i < 110% ≥110% i < 190% ≥ 190%

3) Es fan servir les següents abreviatures:

PRECIPITACIÓ (mm)

GRUIX DE NEU (cm)

ALTRES

4) S’utilitza la següent adjectivació:

PRECIPITACIÓ

Intensitat

Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts:

Pluja - Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts - Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts

Abreviatura Nom de la variable

PPT Precipitació acumulada (per a qualsevol període)

PPTx24h Precipitació màxima diària

PPTx1h Precipitació màxima en 1 h

PPTx30min Precipitació màxima en 30 min

PPTx10min Precipitació màxima en 10 min

PPTx1min Precipitació màxima en 1 min

Abreviatura Nom de la variable

GNEUX Gruix de neu màxim diari

GNEUXx Gruix de neu màxim mensual

GNEUXX Gruix de neu màxim anual

Abreviatura Nom de la variable

S/S Sense sensor

23

Neu - Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar

relacionat amb tempesta. - Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

Acumulació

Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores:

Pluja - Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores - Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores - Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores - Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores - Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores

Neu - Minsa: fins a 2 cm - Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores - Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores

5) Llindars de Situació Meteorològica de Perill (SMP)

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu la superació d’uns llindars específics per cada meteor. Per cada meteor es defineix un llindar alt i un llindar baix.

Meteor Llindar baix Llindar alt

Intensitat de pluja Intensitat > 20 mm / 30 minuts Intensitat > 40 mm / 30 minuts

Acumulació de pluja Acumulada > 100 mm /24 hores Acumulada > 200 mm /24 hores

Neu acumulada en 24 hores

gruix ≥ 0 cm a cotes inferiors a 300 metres gruix > 5 cm a cotes inferiors a 300 metres

gruix > 2 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 15 cm a cotes superiors a 300 metres fins a 600 metres

gruix > 5 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 600 metres fins a 800 metres

gruix > 10 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 30 cm a cotes superiors a 800 metres fins a 1000 metres

gruix > 20 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres

gruix > 50 cm a cotes superiors a 1000 metres fins a 1500 metres