Any VIII Núm.14 Juny 2008 - albanya.cat · tothom, ja que moltes vegades el bé comú pot anar en...

Butlletí Informatiu Municipal

Any VIII Núm.14 Juny 2008

BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008

Índex

1 - Salutació.

2 - Fets i projectes.

3 - Pressupost ajuntament.

4 - Agenda 21.

5 - La bomba d’en Martí.

6 - Balanç de la quina 2007.

7 - Cartell de la festa major 2008.

8 - Carta de la Comissió de Festes.

9 - Estudi de 5 fonts d’Albanyà.

10 - Receptes de cuina.

11 - Els remeis de la Maria.

12 - A vista de pàjaru.

Col·laboren:

Carles Ríos, Jordi Rocas, Roser Catalán, Comissió de Festes, Ajuntament d’Albanyà,

Martí Renart, Joan Juanola, Maria Pons, Marc Ambrosio, Laura Molins.

3


1 - Salutació

Bé, després d’uns anys, en què es va esgotar la inventiva, tornem a publicar

aquesta revista amb informació, històries, fets importants, cultura i moltes més

coses del nostre poble. Des del consistori encoratjar-vos a participar-hi, penseu

que és de tots i per a tots, volem tornar-la a publicar de forma semestral per tant

esperem les vostres col·laboracions (podeu presentar-ho de forma física o al

correu [email protected]). No es tracta d’una revista de caire reivindicatiu, si no

més aviat de donar a conèixer les coses que formen part del nostre dia a dia,

també de la nostra història i temes varis (el temps que ha fet, acudits, remeis

casolans, receptes de cuina, i altres coses que de mica en mica podem anar-hi

incorporant).

Nosaltres, com ajuntament, l’any passat vàrem iniciar una altre etapa que

conclourà d’ací uns tres anys, esperem que en aquest període poguem deixar

moltes coses enllestides, segurament que no totes les que voldríem, però

lluitarem per fer les més que puguem. El que sí és segur, no ho farem a gust de

tothom, ja que moltes vegades el bé comú pot anar en contra del bé particular,

però sempre es tracta d’anar millorant.

Ja tornem a tenir la nostra Festa Major ací al davant, el jovent del nostre

poble es baralla per dur a terme una tasca que cada any és més feixuga, crec que

entre tots hem de donar el nostre suport i ajuda perquè aquesta festa no es perdi,

ha anat passant de mans en mans, però seria una llàstima que per manca de

col·laboració global, es pugui tornar a perdre.

Bé sols desitjar-vos una bona Festa Major.

Consistori d’Albanyà, juny 2008

4


2 - Fets i projectes

• PLA D’OBRES I SERVEIS 2008-2012 Enguany es varem presentar pel proper quinquenni una sèrie d’obres que creiem

importants pel desenvolupament del nostre poble, algunes d’elles ja fa dies que les

estem demanant. Les obres presentades pels propers cinc anys, varen ser

o 2008 - Finalització de la adequació del Camí de Bassegoda en el seu tram

entre el Ferrers i Collet de la Teia.

o 2009 - Adequació de les zona dels camps de Buxeda, pavimentació de

carrers, canvi enllumenat, millora xarxa d’aigua, etc...ampliacions del casc

urbà, per un any la Zona de la Buxeda i per l’altre la zona de la Canova i

Camí de Maçanet.

o 2010 - Obertura de la comunicació entre la carretera de Figueres i la zona de

la Buxeda (carrer Sant Pere).

o 2011 - Adequació de les zona que compren el Camí de Maçanet de Cabrenys

fins a tocar del Camí de Sant Llorenç de la Muga, els canvis previstos a fer

seria: pavimentació de carrers, canvi enllumenat, millora xarxa d’aigua,

millora xarxa clavegueram, etc..

o 2012 - Construcció d’un edifici polivalent a la zona de l’Escola d’Albanyà.

De les nostres peticions, a dia d’avui sols ens han concedit subvenció a tres d’elles

o Finalització de la adequació del Camí a Bassegoda, en el tram entre els

Ferrers i el Collet de la Teia.

o Adequació de la zona urbana dels Camps de la Buxeda

o La construcció d’un edifici polivalent a la zona de l’Escola d’Albanyà.

• MILLORA ACCÉS A CABANELLES PASSANT PER LLIURONA

En aquests moments ja està pavimentat el tros que va des de el Collet de la Teia fins

a Pla d’Aliga, encara que la part feta en aquest darrer punt caldrà ser arranjada, al no

quedar de forma correcta degut a ser el punt d’inici de l’obra i no disposar d’un estat

correcte del formigò.

Ara a partir del Agost es continuarà la millora de la connexió i s’espera que cap al

mes de Novembre estarà finalitzada.

5


• HOMENATGE A MOSSÈN CINTO VERDAGUER

El dia 15 de Juny d’enguany es va dur a terme la descoberta de una estàtua en

homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer a la muntanya del Mont. Aquesta estàtua de

bronze, d’uns dos metres d’alçada, ha sigut finançada a través de una col·lecta

popular, i a idea del Patronat de Mare de Deu del Mont.

• RECONEIXEMENT DE FITES

Les fites (“mojón” en les actes existents en castellà) que delimiten els nostra

municipi amb els municipis veïns es varen crear i signar a l’any 1928/1929, des

de fa un parell d’anys la Generalitat porta a terme la revisió de les mateixes a

petició dels municipis que hi estiguin interessats. Entre l’any 2007 i enguany

s’ha fet el repàs de les delimitacions de Montagut-Oix, Sales de Llierca i

darrerament de Beuda

o Montagut-Oix.

Els límits amb Montagut-Oix comencen

al Treu Gros i acaben a prop del Coma

negra, desprès del Pic de les Bruixes, en

el Pla de la Serra. El recorregut es de 9

fites de molt difícil detecció ja que el

terreny es molt complicat. Durant dos

dies varem recorre diferents fites, algunes varen ser trobades i

d’altres els anys les han fet desaparèixer.

o Sales de Llierca

Els límits amb Sales de Llierca es petit, però consta bastants fites

(13) degut sobre tot a la forma del terreny. Comença al Clot Fosc i

6


acaba al Treu Gros, una gran part del seu recorregut es el riu Borro,

cosa que permet disposar d’un bon recorregut sense fites.

o Beuda

Els límits amb Beuda es composen de 45 fites,

començant al Clot Fosc i acaban aprop del

Manol, entre Falgars i el Soler. de Montagut-

Oix comencen al Treu Gros i acaben a prop del

Comanegra, desprès del Pic de les Bruixes.

Durant dos dies varem recorre diferents fites, algunes varen ser

trobades i d’altres els anys les han fet desaparèixer.

• RESTAURACIÓ ESGLESIA DE ST. ANDREU DE LLIURONA

Aquest any passat es va dur a terme la restauració de l’Església de St. Andreu de

Lliurona, sufragada, a mitges, per la Diputació de Girona i el Bisbat de Girona. El

tractament va consistir en consolidar el campanar, i al mateix temps aprofitar per fer

el teulat nou, ja que el seu estat era lamentable, al mateix temps que es va fer una

neteja de cara a la porta d’entrada.

Un cap acabada la restauració, es va signar un conveni entre el Bisbat de Girona i

l’Ajuntament a on aquest darrer passa a portar la gestió y control de l’Església de

Sant Andreu de Lliurona durant els propers 90 anys.

L’Església ha sigut desafectada pel Bisbat, poden en qualsevol moment que el

Bisbat ho cregui convenient, tornar a afectar-la.

• NOU DIPOSIT D’AIGUA

Ja fa més d’un any que el nostre capacitat de reserva d’aigua potable va millorar

gràcies al nou dipòsit, en aquests moments disposem en situació normal d’una

reserva de 300.000 litres d’aigua. Aquest fet ens permet que en cas de problemes en

la captació, es pugui disposar d’una reserva que pot durar mes de dos o tres dies.

De totes maneres voldria recordar que l’aigua es un bé escàs, i que convé fer-ne un

bon ús, i que encara estem sota la prohibició de regar, netejar cotxes, etc.. amb aigua

potable de les nostres aixetes.

7


• RECONEIXEMENT DE LES MUGUES FRONTERERES

En virtut del tractat de Límits de Baiona del 26 de maig 1866 signat entre França i

Espanya, cada any es fa la revisió de les mugues amb aquest país. A nosaltres ens

toca la revisió de les corresponents als números 522 fins a la 545, que també

serveixen de delimitació

amb els poblés veïns

francesos de Coustouges,

St. Llorenç de Cerda

Serrallonga i la Manere.

ns,

Enguany, el dia 12 de Juny,

es varen fer des de la 524

fins a la 533, el recorregut

comença pràcticament al

Puig de la Massana (524) i acaba en un caminet que baixa cap a l’Hostal de la

Muga.

Desprès d’aquest recorregut cal signar unes actes amb tots els municipis afectats.

Volem agrair a Sr. Joan Iglesias (Joan del Bertran) que durant trenta (30) anys ha

acompanyat als diferents ajuntaments a fer aquest repàs, i desitjar que ens els

propers anys pugui seguir fent de guia.

• OBRES VARIES

o Adequació de la zona dels Horts de la Plaça, finalitzant la urbanització de la

zona que es va esllavissar davant de Can Rafel.

o Reconstrucció de la paret de la Rectoria, que comunica amb el terreny de

Can Cufí, i adequació antics corrals de la rectoria.

o Dintre d’aquest any, volem arranjar el tema de la depuradora. Encara no en

tindrem una de nova, però si que la existent cal eliminar-la, ja que no fa res

de res i ens obliga a dur manteniments de neteja cada cert temps..

o Clot del Ferrers

EL dia 30 de Juny es durà a terme el formigonat del tros del cami a

Bassegoda que pasa per sobre del Clopt del Ferrers. Durant dos dies el camí

restarà tallat.

8


3 - Pressupost de l’ajuntament

AJUNTAMENT D'ALBANYÀ

PRESSUPOST 2008

RESUM GENERAL PER CAPÍTOLS

DESPESES 2008 CAPITOL 1 DESPESA DE PERSONAL 17.245,30 CAPITOL 2 DESPESA BENS CORRENTS I SERVEIS 109.858,17 CAPITOL 3 PASSIUS FINANCERS 1.150,00 CAPITOL 4 TRANSFERENCIES CORRENTS 4.060,00 CAPITOL 6 INVERSIONS REALS 69.699,31 CAPITOL 9 PASSIUS FINANCERS 3.300,00 TOTAL 205.312,78 INGRESSOS 2008 CAPITOL 1 IMPOSTOS DIRECTES 30.474,29 CAPITOL 2 IMPOSTOS INDIRECTES 8.200,00 CAPITOL 3 TAXES I ALTRES INGRESSOS 22.309,00 CAPITOL 4 TRANSFERENCIES CORRENTS 87.650,18 CAPITOL 5 INGRESSOS PATRIMONIALS 500,00 CAPITOL 7 TRANSFERENCIES CAPITAL 56.179,31 TOTAL 205.312,78 Ajuntament d'Albanyà, març de 2008

9


4 - AGENDA 21

Sobre les agendes 21 locals: Les agendes 21 locals pretenen ser unes eines que facilitin als ajuntaments unes

pautes per tal d’assolir un desenvolupament sostenible del municipi a curt i a llarg

termini. Tant a nivell medi-ambiental com econòmic i com social.

Agenda 21 del sector nord de Salines - Bassegoda:

Antecedents:

En el cas que ocupa Albanyà, es va decidir elaborar una agenda 21 conjuntament

amb els municipis que inicialment formaven el Consorci “Salines-Bassegoda” (és a dir

Maçanet de Cabrenys, Darnius, La Vajol, Agullana, Sant Llorenç de la Muga i Albanyà)

i Boadella i Les Escaules. Posteriorment, i amb l’acord unànime de tots els pobles, es va

acordar que els pobles de Navata i Vilanant també s’incorporessin al projecte.

Aquesta iniciativa municipal compta amb els suports del FEDER (Fons Europeu

de Desenvolupament Regional) i de la Diputació de Girona. Gràcies a aquests suports,

els municipis que formen part d’aquesta Agenda 21 tenen subvencionats el 90% del cost

de redacció d’aquest treball.

Després del concurs públic, es va adjudicar els treballs de redacció a l’empresa

GEOSERVEI S.L.

Objectius:

L’objectiu final d’aquesta Agenda 21 és la redacció de 3 projectes: El PALS (Pla

d’Acció Local per a la Sostenibilitat), el RUSNU (Regulació dels Usos del Sòl No

Urbanitzable) i un estudi de connectivitat social, paisatgística i ecològica.

Altres objectius importants són fer una diagnosi del municipi (veure en quin

estat econòmic, social i medi-ambiental es troba) i sobretot fomentar la participiació

ciutadana (tothom està convidat a oferir les seves idees de municipi). Un cop acabat de

redactar aquest projecte també es disposaran d’eines que permetin mesurar el

percentatge d’aplicació efectiva del PALS.

10


PLA d’ACCIÓ LOCAL per a la

SOSTENIBILITAT (PALS)

Què és:

És un pla estratègic que s’elabora a partir de l’anàlisi i la diagnosi dels aspectes

territorials, ambientals, econòmics i socioculturals del poble i proposa seguir una línia

d’accions sostenibles pel futur.

Com es redacta el PALS:

L’elaboració del PALS es redueix en tres fases:

1 - Anàlisi del territori.

Es fa una presentació al municipi per saber de què va el tema. En el nostre cas, la

presentació es va fer el passat dia 9 de maig d’enguany.

S’entrega una enquesta a tots els veïns del poble per fer una “radiografia” de la

situació actual. Què en pensa la gent sobre diferents temes municipals.

2 - Diagnosi estratègica.

Es fa el primer fòrum de debat. Tothom està convidat a participar-hi i a dir-hi la

seva. Com creu cadascú que s’hauria de gestionar el municipi tant a nivell ambiental

com econòmic i com social. A partir d’aquí es poden treure les primeres conclusions.

3 - Pla estratègic.

Es fa el segon fòrum de debat. Com en el primer, tothom està convidat i aquí

s’anirien perfilant les idees que han anat sortint. A partir d’aquí es redacta el document i

es procedeix a implantar el PALS com un full de ruta a seguir per l’ajuntament quan

s’hagin de tractar temes relacionats amb aquest document.

11


ESTUDI de CONNECTIVITAT

i

REGULACIÓ dels USOS del SÒL NO

URBANITZABLE (RUSNU)

ESTUDI DE CONNECTIVITAT: Aquest estudi es farà a nivell supramunicipal i servirà per trobar una continuïtat

en els municipis bàsicament en el paisatge. És a dir, allà on dos municipis facin

frontera, hi haurà d’haver el mateix tipus de paisatge. Per posar un exemple gràfic, allà

on hi ha el límit de municipi entre Albanyà i Sant Llorenç no hi podrà haver, en una

banda un polígon industrial i en l’altra banda uns camps de cultiu. S’intentarà que hi

hagi una certa homogeneïtat entre els territoris encara que pertanyin a municipis

diferents.

Per fer aquest estudi, a l’igual que amb el PALS, es recolliran una sèrie de dades

dels municipis, s’analitzaran i es contrastaran les dades del municipi A amb les del

municipi B i finalment s’elaboraran propostes.

RUSNU: Aquest document pretendrà regular les activitats que es puguin fer en el sòl no

urbanitzable. A l’igual que el PALS, aquest document es farà de manera individual per

cada municipi. I, a diferència dels anteriors, serà vinculant pels ajuntaments. És a dir

que els ajuntaments l’hauran d’aprovar per ple i s’hauran de regir per les normes que li

siguin d’aplicació. Aquest document però, no prevaldrà per sobre de reglaments

superiors com el PEIN, la carta de paisatge i el pla director de l’Empordà.

Per elaborar aquest document, a l’igual que els altres, es procedirà a una

recollida de dades i al seu posterior anàlisi. També s’incorporaran aspecte que s’hauran

tingut en compte en l’estudi de connectivitat i es dividirà el territori en zones. Cada zona

podrà, o no, tenir una ordenació i/o regulació diferent a les altres.

12


PARTICIPACIÓ Per redactar tota aquesta Agenda 21 és molt important la participació i la

implicació de tothom. Si són pocs els que hi participen, aquests documents seran

segurament molt bons per alguns i molt dolents per d’altres. En canvi, si són molts els

que hi participen, aquests documents seran rics en idees i tothom s’hi veurà una mica

reflectit.

Si voleu informar-vos del procés d’elaboració d’aquesta Agenda 21, podeu fer-

ho mitjançant el tríptic informatiu que s’ha repartit pel poble, podeu anar a l’ajuntament,

per les cartes de convocatòria a reunions, notícies als diaris i a l’àrea pública de

descàrrega a la web http://www.geoservei.cat. També es pot sol·licitar una cita amb els

tècnics de l’empresa a l’ajuntament. Si voleu participar-hi, podeu fer-ho mitjançant els

mateixos canals.

PRESENTACIÓ A ALBANYÀ: La presentació que va tenir lloc a Albanyà el passat dia 9 de maig de 2008, va

reunir un total de 16 assistents, que representa l’11.7% de la població i va ser el segon

poble en població relativa que va tenir més assistència de tots els pobles que redacten en

conjunt l’Agenda 21 després de Les Escaules (12 persones i 14% de població relativa).

La propera reunió que es farà al municipi serà al mes de setembre, amb la data

exacta encara per definir, i també a la rectoria. En aquest cas ja no serà una presentació

sinó que serà un fòrum d’idees. Tothom està convidat a assistir-hi i participar-hi.

Foto general dels assistents a la presentació de l’Agenda 21

13

http://www.geoservei.cat/


5 - La bomba d’en Martí

Una història molt important que us explica en Marti Renart i Vilanova. A les

acaballes de la Guerra Espanyola més o menys pel març de l'any 1939; jo llavors,

encara no tenia 10 anys, però recordo que durant dies i dies la quantitat de gent i bestiar

que anaven direcció a França. Aquestes persones eren els Rojos que fugien per por de

les tropes franquistes. La majoria d’ells anaven armats, passaven per les cases demanant

menjar ... Si teníem alguna cosa, no podies dir que no perquè igualment s'ho

emportaven. Només de veure les armes que tenien et feien agafar por. El meu pare quan

va adonar-se que començaven a passar els primers Rojos, va posar dos pernils que

teníem del porc que havíem mort aquell any, dins una caixa de fusta clavada amb

puntes, i els va amagar a una bauma que hi ha molt a prop de la casa de les Arcades,

enmig d'un bosc, per poder-los salvar. Els meus pares van coure una perola de mongetes

per si demanaven alguna cosa per menjar. Els deies que eres gent pobre, que no tenies

res més per donar-los i també deien: -Nosaltres també tenim les nostres penes, un fill

mort a la guerra i un altre desaparegut que no sabem res d'ell.

El pare agafava una saca a l'esquena i una picassota i se n’anava a baix a la

Collada a esperar la gent que passava a indicar-los el camí d'anar a França, perquè no

pugessin a casa. Així la gent marxaven contents perquè ja sabien que anaven bé. Però

era una pena veure aquelles corrues d'homes, dones i criatures de cinc, set o deu anys.

El qui no ho veu no s'ho pot ni imaginar. Allà als camps del Casalot hi havia un camp

que era ple de naps (d'aquells que són pels porcs) i segur que hi havia més de cent

persones menjant naps com si fossin pomes. Se’ls menjaven sense pelar. Mireu bé el

que fa la gana. Entre la gent i el bestiar no va quedar cap nap; més n’hi hagués hagut.

Aquelles vaques i eugues que portaven les robaven de les cases de pagès. Es pensaven

que quan serien a França el bestiar seria seu, però no va anar com ells pensaven. Molt

d'aquell bestiar ja no va arribar ni a la frontera, va quedar a meitat del camí de Ribelles,

al Coll de Bassegoda i a la Collada de Principi, totes aquelles muntanyes van quedar

plenes de bestiar. Van passar pel Carig de Lliurona i també es van emportar una euga i

una de Serra d’Oliva, les feien servir per anar a cavall i per portar les coses que ells

duien, perquè portaven tants dies caminant que ja no podien més. Aquella euga del

Carig, en Joan, la va anar a buscar a Principi i no li volien donar, però aquell animal va

14


sentir la veu del seu amo i no van poder-la aguantar, perquè va anar corrent amb en Joan

del Carig, així la va poder recuperar. I la de Serra d’Oliva igualment. Va anar-la a

buscar una noia tota sola, va passar per les Arcades que ja era fosc i tenia por d'anar sola

a casa seva i els meus pares em van fer anar a acompanyar-la. Tenia més por jo que ella,

vàrem arribar a casa seva, aquella gent ploraven perquè quatre o cinc rojos armats

volien menjar i també que els tenien que acompanyar a França. Però al final van dir:

-Dormirem a la cabanya i demà al mati ens direu per on hem de passar per anar a la

frontera. L’endemà al mati ja no eren a la cabanya, van marxar sense dir res, però Déu

ni do, vàrem passar un vespre molt malament, un plorava per aquí i l'altre per allà, i jo si

no hagués tingut por hauria anat més ràpid a dormir a casa. Però al final la cosa es va

calmar i vaig poder sopar una mica, vaig menjar un plat d'escudella i a dormir, em vaig

ficar al llit tremolant de por pensant - encara fossis a les Arcades-. Més tard, aquelles

dues germanes van venir a dormir al meu llit. Jo de la por que tenia encara no dormia, i

estava mirant de reüll quan s'anaven despullant (ho recordo com si fos ara) feien unes

tetes, jo pensava que coi és tot això, tu no en tens pas d'aquestes coses, però jo quiet a

dins el llit fins que elles es van posar al meu costat, una a cada banda, i em van dir:-

encara tens por? I jo contestava: - Sí, vull anar a casa meva. I elles em van dir: - Ara

dorm, demà al mati ja t'acompanyarem a les Arcades. Així vaig passar la nit, jo era

massa petit per elles i elles massa grans per mi. Quan em vaig despertar jo estava sol, no

vaig sentir quan es van llevar, jo vaig aixecar-ho, em vaig rentar la cara i em van donar

un bol de cafè amb sopes de pa sec (que almenys feia un mes que estava fet).

Desprès d'haver esmorzat, les dues germanes van venir acompanyar-me fins al

Portell de la Llebre que des d'allà ja veiem les Arcades, llavors ja no tenia por perquè ja

veia casa meva. Per mi, el més important de tot el que va passar en aquell mes de març

de 1939 era quan vaig veure aquells tres aeroplans i que un dels tres va llençar una

bomba a l’Amorriador d'en Trulls. Jo crec que la llençaven al bestiar i a tota aquella

gent que anaven en direcció a França però per sort no va explotar. Sí que va explotar

una altre que van llençar al camí a prop de la Collada d'Espinau, que va fer un forat que

Déu ni do. Hi havia un pi molt gran al costat que va quedar esporgat de dalt. A baix,

després d'uns anys va quedar sec, de totes maneres no va ocasionar cap desgràcia, ja que

en aquells moments no passava ningú per aquells entorns.

La bomba que van llençar a l’Amorriador d'en Trulls i que no va explotar, la van

descobrir els pastors perquè en aquell lloc hi havia uns roures molt grans, que per cert

encara n'hi ha algun, i a l'estiu els ramats d'ovelles anaven a l'ombra d'aquells roures. Jo

15


llavors encara no havia complert 10 anys, i amb el meu pare havíem anat moltes

vegades a veure-la i tocar-la. Ell m'explicava que aquesta bomba l'havien trobada els

pastors del Carig i del Trulls venint amb els ramats per aquí. Jo i altra mainada l'havíem

anat a veure altres vegades.

Jo a l'any 1940 vaig anar a França a vigilar vaques al mas “el Paradells”, de

Costoja i la meva mare m'hi va acompanyar. Però a principis de l'any 1941, vaig anar a

una altra casa que es deia “el Palomer”, de Sant Llorenç de Cerdans. Per sort, hi vaig

estar poc temps ja que no em tractaven gaire bé. Al mateix any vaig tornar a les Arcades

de Lliurona. El 18 d'agost del 1942 vaig anar a vigilar vaques a cal cosinet de Darnius,

en aquesta casa encara hi estava pitjor que a la casa “Palomer” i al 1943 vaig anar al

“Mas Ros” de Cabanelles. Allà ja feia de mosso, llaurava els camps, i totes les feines de

pagès, però només hi vaig estar sis mesos. Llavors ja em faltava poc per fer els 15 anys,

i si havia d’anar a les Arcades per treballar el bosc, tallar pins, alzines i fer carbó,

aquesta era la meva carrera. Això era a finals del 1944, feia tan sols 5 anys que havia

acabat la guerra, el que més teníem era misèria, poca cosa per menjar i molt per

treballar. En aquell temps jo no m'enrecordava de la bomba que no havia explotat a

l'any 1939 a l‘Amorriador d'en Trulls, terme del Carig de Lliurona. Jo llavors tenia

altres coses per pensar, m'havia de llevar al matí quan encara era fosc i fer dues hores

caminant per aquells monts de Déu per anar a ajudar al meu pare o als germans més

grans que estaven fent carbó. Treballant molt per menjar poc, així anàvem més lleugers.

El dia 18 de desembre de 1956 vaig casar-me amb la Maria del “Soler” de Sous, i al

1957 amb el seu germà, en Marcelino, o sigui, el meu cunyat, vam anar a tallar pins de

la muntanya on hi havia la bomba. Anàvem cada dia des del Soler a treballar a

l’Amorriador d'en Trulls, al mateix lloc on estava la bomba. Teníem el cabàs penjat en

un pi molt a prop de la bomba. Mentre fèiem els àpats la miràvem i la tocàvem amb les

mans, hi pujàvem de peus sense saltar-hi; es veia completament bé. Un cop vam acabar

la feina en aquest lloc, ja no vaig recordar més la bomba.

Quan era la temporada dels bolets, a vegades passava molt a prop del lloc on

estava la bomba i sí que hi pensava que havia d'estar per algun lloc no massa lluny però

com que havia passat ja molt de temps no es veia, cada vegada es recordava menys.

Com jo, hi havia molta altra gent que també sabia que hi havia aquella bomba per allà

però no li donaven importància. Era un artefacte de la guerra com moltes altres coses

que es trobaven en aquells anys.

16


Ja ningú feia cas de res, però a mi m'agrada molt caminar per la muntanya i si

puc descobrir una cosa nova m'encanta, i la meva filla Margarita li agrada encara més

que a mi. Quan podem, anem d'excursió per aquells paratges de Lliurona i al bac del

Caritg, tota la serra del Pla del Vi fins arribar a la Teuleria del Caritg, i allà em

pregunta: -Aquest camí on va a parar? Aquella casa que es veu allà tan lluny com es

diu? Quina gent hi vivien? On van anar? Per què varen marxar? Aquesta font quin nom

té? Aquest serrat com es diu? .. i jo li explico tot allò que encara recordo. Fa més de 60

anys, no és que jo tingui més memòria que altres persones sinó perquè hi poso interès en

tots aquests antics noms que jo havia sentir a dir a la gent gran que vivien en aquelles

meravelloses cases del petit poble de Lliurona i les cases dels entorns.

Jo des de l'any 1972 que amb la meva família vivíem a les Preses però no

deixàvem de recordar aquelles estimades cases envoltades d'un bosc preciós. Així com

les Arcades que és on vaig néixer jo el dia 7 d'octubre de l'any 1929, com la casa del

Soler de Sous on va néixer la meva dona, Maria Quintana i Verdaguer el dia 10 de

febrer de l'any 1940 i en aquest mateix mas és nascuda la nostre filla gran, la Margarita

Renart Quintana el 29 de novembre de l'any 1957. I l'altre filla, la Marta Renart

Quintana, que és nascuda a l'Hostal de l'Arç de Lliurona el dia 13 de març del 1961. O

sigui que tan els pares com les filles tenim les vertaderes arrels fundades en aquells

antics territoris de quan tot allò era Bassegoda (Garrotxa). A partir de l'any 1965 va

pertànyer a Albanyà (Alt Empordà) però de la mateixa manera nosaltres ho recordem

mentre visquem. Per mi, el més maco és que fa 21 anys que vaig amb la meva família i

altres amistats a passar els caps de setmana al mas “El Soler” de Sous. Fa almenys 15 o

16 anys, un dia fent petar la xerrada, parlant de noms de cases, fonts, camins, coses

d'anys enrere vaig recordar una cosa molt interessant, (ara m'ha vingut a la memòria):

l'any 1939 va caure una bomba a l’Amorriador d'en Trulls i no va explotar, segur que

encara hi és. I la Margarita va dir "Ostres papa ja hi podem anar!" i jo li vaig dir "Calma

ja tenim temps, abans no mori ja hi anirem." Però el temps anava passant i mai arribava

el dia oportú per anar a mirar allà a on era.

Les dues filles i el marit de la Margarita, en Josep Pujol que és el cuiner i tenen

un restaurant a Olot (l'Hostal de l'Arç) pel desembre del 2000, varen fer un mes de

vacances per Nadal, pensant que aniríem a la recerca de la bomba, però es van esgotar

les vacances i no vam anar-hi, un dia per una cosa i un altre dia per una altra. La qüestió

és que tot va quedar pendent. Però el 24 de desembre del 2001, van tornar a fer un altre

17


mes de vacances i un dia la Margarita va dir: - Aquest any sí que l'hem d'anar a buscar. I

jo li vaig dir: - A buscar-la no, però mirar si la trobem, sí. I per fi el dimarts dia 15 de

gener del 2002 pel matí, la Margarita va agafar el 4x4 i vam anar fins al final d’una

carretera que està a pocs metres d'allà on hi havia la bomba. Jo portava una aixada i un

estassabarders, i vam anar fins al lloc que més o menys jo em pensava que podia estar la

bomba. Vaig començar a mirar amunt, avall, per tots costats, recordant més o menys

l'any 1957 quan tallava els pins, però jo tot ho recordava molt canviat. Amb l'aixada

vaig mirar tres o quatre llocs, però res de res. La Margarita ja començava a dir: "Papa,

haurem de tornar un altre dia, perquè amb avui no en farem pas prou". Però jo tossut

com sempre, vaig anar fins a tocar els roures, i vaig adonar-me del camí vell, que amb el

temps es va tapar de verder i havien fet un altre de nou. Quan vaig adonar-me d'aquest

camí, li vaig dir a la Margarita que la trobaríem per allà, i ella em va dir: "Sí home,

perquè tan ràpid?", i jo li vaig explicar: "Mira, el camí que passàvem abans era aquí, a

tocar els roures". Jo sabia que la bomba estava a uns 25 metres del camí vell, i aquest

s'ha fet fa pocs anys. El terreny coincidia, però el camí no m'acabava d'agradar. Però un

cop vaig haver experimentat el camí, va ser trobar el lloc exacte on era la bomba. Feia

una mica de fondo, vaig tallar unes romegueres que tapaven el terreny. (Això era a uns

dos metres i mig del camí que en aquests moments es fa servir). Vaig agafar l'aixada i

vaig començar a treure terra, el primer que em vaig trobar va ser una arrel de pi que

passava per damunt de la bomba, la vaig tallar (una mica apartat per si hi havia la

bomba, que no explotés). Vaig continuar amb l'aixada i vaig sentir una fresa, com si

rasqués algun ferro molt llis, perquè si hagués trobat alguna pedra, l'aixada s'hi hauria

enganxat. Vaig seguir rascant fins allà a on arribava la bomba. Vaig dir molt content:

"Margarita, ja la tenim!" i ella em va dir: "Vols dir papa? Ja ho crec que sí (vaig dir jo)

ja m'ho semblava que havia de ser aquí. Amb les mans apartava la terra fins que ja la

vàrem veure. L'alegria va ser immensa, no només meva sinó de tots dos.

Després de 45 anys que no l'havia vist, estava col·locada de la mateixa manera

que jo sempre havia dit, només que ara estava uns dos pams sota terra. La Margarita va

tirar fotos a la bomba, a mi amb l'aixada, la gorra .. , de tots costats. Desprès la vàrem

tornar a tapar una mica amb terra i branques perquè no es veiés i tot seguit vàrem anar a

la casa del Soler a donar la novetat i a dinar, que ja era hora. Eren les tres de la tarda, ja

tota la família ens estava esperant per dinar, però també per saber si l'havíem trobada.

18


Només d'arribar al Soler, la Margarita els va dir que no havíem trobat res, i ens

ens van dir: "que tot això ja s'ho pensaven, després de tants anys pensàveu arribar i

moldre? No és tan fàcil.". Però al cap d’una estona, els deixàrem bocabadats quan els

vàrem dir que sí que l'havíem trobada. I després de dinar vàrem tornar al mateix lloc per

ensenyar-la als que no havien vingut a la recerca i varen quedar convençuts. Em varen

felicitar perquè desprès de tants anys, poder trobar el lloc on estava amagada, és un gran

mèrit. Vaig estar molt contents i la Margarita també. Després, vam avisar a l'alcaldessa

d'Albanyà, que és on pertanyen tots aquells terrenys i el divendres 18 de gener va venir

l'alcaldessa i un periodista de Figueres, Santi Coll. Vam tornar a anar al lloc on era la

bomba, jo ja portava l'aixada per tornar-la a destapar. El periodista anava tirant fotos a

la bomba i m'anava fent preguntes de tot el que jo recordava d'aquells anys de la Guerra

Civil Espanyola. La Sra. Alcaldessa va dir-me que si volia, ella s'en cuidaria d'avisar als

Mossos d'Esquadra de Figueres. Jo li vaig dir que fes tot allò que fos convenient. Un

cop els Mossos varen ser avisats, em van trucar per posar-nos d'acord per anar al mateix

lloc de la bomba. Ells varen haver d'avisar els Mossos artificiers de Barcelona per fer-se

càrrec de la bomba. El divendres 25 de gener, la Margarita, un mosso de Figueres, els

tres artificiers i jo, vam tornar al lloc de la bomba. Per darrer cop, l'aixada, els guants, la

gorra ... i tornar a desenterrar la bomba. Després ells s’en van cuidar de posar-la dreta i

li varen treure un "pitorro" que portava en un lateral, i així no hi havia tant de perill. La

màquina de fotos de la Margarita no va parar, tirava fotos a cada moment, sense perdre

ni un detall. D'aquesta manera tenim records de tot això, que és una cosa que val la pena

poder-ho guardar, i recordar tot aquell paisatge tan estimat com és l’Amorriador d'en

Trulls. Quan la Margarita va acabar de tirar fotos, varen agafar un cabàs molt gran que

portaven els mossos i la varen posar a dins entre dos. Van agafar la bossa per les anses,

ja amb la bomba a dins, i la van portar fins al cotxe (a uns 200 metres de distància).

Segons els mossos, la bomba pesava uns 70 Kg (Déu ni do), la van carregar al seient de

darrera del seu “Patrol”, perquè amb el trontoll del camí que s'havia de fer, d'aquesta

manera estava més protegida i no hi havia tan de perill que explotés. Seguidament,

vàrem agafar els cotxes i vàrem anar a la casa del “Soler” de Sous a dinar. Eren les

quatre de la tarda quan dinàvem tots, els mossos i nosaltres, després de dinar vàrem

marxar tots fins a Can Vilà de Cabanelles i allà ens vàrem acomiadar. Jo i la família

cap a Olot i els mossos cap a Figueres, a fer esclatar la bomba d'en Martí. Els Mossos

em varen prometre que quan l'haguessin fet explotar me'n guardarien un tros del que

quedés, per petit que fos, com a record de la meva bomba. Després de 62 anys d'estar a

19


sol i serena i molt de temps enterrada, va fer una explosió que molta gent de Figueres es

va espantar. La varen fer explotar en una pedrera entre Figueres i Llers. Va quedar tota a

trossets petits però els Mossos d’entre la ferralla varen poder recollir tres o quatre

trossos molt petits, els varen posar en una capseta petita i varen venir a dinar a l' Hostal

de l'Arç i me la varen portar perquè m'ho havien promès. Jo vaig estar molt content, i

ara guardo la capseta amb tots els trossos a dins, i això quedarà de mostra per tota la

meva vida i per totes les generacions que vagin vinguent. Una mostra de la bomba d'en

Martí.

Els mossos de Figueres després de portar-me la mostra de la bomba varen

felicitar-me per la memòria que havia tingut, perquè desprès de 62 anys no és tan fàcil

com sembla tot això que has descobert. Ara jo, Martí Renart felicito a tots els que m'heu

acompanyat i ajudat a la recerca de la bomba de la Guerra Civil Espanyola dels anys

1936-1939.

El dia 11 de març desprès de 55 dies d'haver trobat la bomba jo ja pensava que

tot estava enllestit. Però els de TV3 es varen posar en contacte amb mi ja que havien

llegit la meva gran història i que els hi faria molta gràcia de poder-ho filmar i el dilluns

dia 11 de març varen pujar fins a Falgàs de Segaró. Jo vaig anar amb el meu Mitsubishi

a esperar-los a Falgàs i d'allà, al Soler de Sous, que la Margarita ja ens esperava per anar

al lloc on la bomba havia estat tants anys. El dia que hi vam anar, com us podeu

suposar, la bomba ja no hi era, però varen filmar el forat on havia estat la bomba que

estava completament igual, fins i tot, encara hi havia el rovell del ferro de la bomba.

Varen tirar fotos i filmar el més maco que varen veure. Va quedar tot molt bé, i el

mateix dia a les vuit del vespre, la Margarita i jo vàrem sortir per TV3 i tota la vall de

Lliurona, el forat de la bomba d'en Martí. Aquestes coses m'alegren molt i molt perquè

són fets que passen poc sovint, però gràcies a tot això hem sortit per televisió. Tot

aquest panorama és per recordar-lo sempre més. Adéu siau a tothom i moltíssimes

gràcies.

Martí Renart i Vilanova

Les Preses, 25 de març 2002

20


6 - Balanç de la Quina 2007

INGRESSOS DESPESES

NÚMEROS LOTERIA NADAL 303,00 € PA (60 PANETS) 30,00 €

CARTRONS QUINA (NO ESPECIAL) 1.644,00 € CARNISSERIA VILARRODÀ 40,10 €

BARRA+ESPECAIL 840,00 € XAI 118,00 €

ESMORZARS 30,00 € BASARS 19,05 €

SAMARRETES 310,00 € MAIA (PA) 9,92 €

ESCLAT 12,69 €

GROS MERCAT 840,11 €

JOMAR 103,80 €

AKI (CAVALLETS) 30,80 €

OBSEQUI "CANARI" 30,70 €

CAL MUSIC 24,70 €

DONACIÓ AMPA CEIP LLERS 274,00 €

SAMARRETES (PAGAMENT A COMPTE) 400,00 €

EMILIANNA 4,68 €

BLAT DE MORO 0,86 €

TOTAL 3.127,00 € TOTAL 1.939,41 €

DIFERÈNCIA 1.187,59 €

21


22


23


8 - Carta de la Comissió

Benvolguda gent d’Albanyà, un any més ens disposem a celebrar la Festa Major del

poble. Com ja sabeu, la Comissió de Festes disposa d’un equip de dues persones que

cada any, i des del 2003 amb la vigent comissió, duen a terme la recollida de les

aportacions voluntàries que veïns i empreses del poble fan, i gràcies a les quals és

possible finançar la Festa Major.

Les aportacions veïnals suposen una

important partida en el pressupost

d’aquesta festa, fins a suposar el 43

% dels ingressos bruts. Tal i com

veiem al gràfic adjunt de

Financiació Bruta de la Festa Major

2006. Cal remarcar que les altres

partides de financiació representen el

seu percentatge en brut, és a dir,

manca restar-hi les despeses que aquestes generen (begudes i menjars pel bar, compra

de trofeus i premis per al campionat de botifarra, les lluminetes,...) el que ens porta al

segon gràfic, amb un resultat en el qual les donacions voluntàries representen el 79 %

dels ingressos nets de la Festa Major !.

Les dades de la present estadística són

representatives del període 2003-2006 i

per simplificar el present text, no es

relacionen detalladament els anys 2003,

2004 i 2005, en els quals, aquestes

gràfiques que adjunto, varen resultar

pràcticament invariables.

Financiació bruta de la Festa Major 2006

Lluminetes5%

Barra divendres

19%

Fanalets1% Botifarrada

1%

Botifarra2%

Donacions43%

Barra diumenge

2%

Anunci cartells

6%

Barra dissabte

21%

Financiació neta de la Festa Major 2006

Net activitats

21%

Donacions79%

La voluntat de la present Comissió de Festes és la d’anar creixent any darrera any i

poder oferir una Festa Major amb més activitats, quines a l’hivern, i d’altres

esdeveniments durant l’any.

24


Quan a finals de l’any 2002

l’Eduard Juanola “en Duardu

de Barcelona”, qui des de

temps immemorials per a mi,

s’encarregava de recollir les

aportacions voluntàries, i al

qual aprofito des d’aquest

text per donar les gràcies per

la imprescindible tasca que

va desenvolupar, va proposar-nos d’agafar la responsabilitat d’aquesta tasca varem

entendre immediatament la responsabilitat que comportava. I sense pensar-ho, vaig

consultar el meu company Xavier i ens varem disposar a fer-hi front. El nostre

antecessor ens va donar valuosos consells i recursos que ens han permès créixer en el

desenvolupament de la recaptació, tal i com és visible en el gràfic 3 del text, on es

presenta sobre les columnes la variació interanual percentual de capital recaptat. El

creixement de la recaptació dels anys 2003-2006 és positiu i només cal comentar l’escàs

interès en la Festa Major d’alguns dels negocis del poble, que són directament

beneficiaris de la celebració d’aquesta.

Evolució 2002-2007 de les aportacions veïnals a la Festa Major d'Albanyà

-24%

15%

13%

2%70%

- €

500,00 €

1.000,00 €

1.500,00 €

2.000,00 €

2.500,00 €

3.000,00 €

3.500,00 €

4.000,00 €

2002 2003 2004 2005 2006 2007

L’esmentat creixement 2003-2006 es veu truncat l’any 2007, on experimen-tem un

retrocés del 24% en la recaptació.

La impossibilitat de complir els objectius de creixement imposats i la important

davallada en la recaptació l’any 2007, és el que em motiva a donar el relleu per dedicar-

me a altres feines igualment necessàries per a la Festa.

Aquest any realitzarà la recaptació el meu company Xavier, qui estic segur que

desenvoluparà juntament amb la Laia una labor professional i impecable al capdavant

d’aquesta tasca.

Finalment i com a cloenda donar gràcies a les persones que desinteressadament i a

vegades al límit de les seves possibilitats any darrera any fan efectius donatius que fan

possible fer realitat la Festa Major.

Marc Ambrosio i Grifé

Comissió de Festes

25


9 - Estudi de 5 fonts d’Albanyà

S’ha fet un estudi sobre les aigües de 5 fonts del terme d’Albanyà. Les fonts

estudiades són: la font del Comú, la font del Rubié, la font de Can Coll, la font de

Lliurona i la font del Bac de Lliurona.

Fig.1 Font del Comú Fig.2 Font de Can Coll Fig.3 Font del Bac

Fig.4 Font de Lliurona Fig.5 Font del Rubié

L’estudi tenia com objectiu fer unes anàlisis físicoquímiques de les aigües

d’aquestes fonts.

Les anàlisis consistien en determinar, una vegada al mes durant els mesos de

setembre, octubre, novembre i desembre del 2007 a cada font, els següents paràmetres:

la temperatura, el pH, la conductivitat, l’oxigen dissolt, l’alcalinitat, els nitrats, la

duresa, el residu sòlid i el cabal.

El pH és la mesura quantitativa de l’acidesa o basicitat d’una dissolució. L’aigua

completament pura té un pH = 7, el valor neutre. Una substància àcida és, per exemple,

el suc de llimona, amb un pH de 2.4 i una substància bàsica és, per exemple, la sosa

caustica domèstica, amb un pH de 13.5.

26


La conductivitat elèctrica és la mesura de la capacitat de conducció elèctrica

d’una dissolució. I és proporcional a la quantitat d’ions que conté.

L’oxigen dissolt, no és l’oxigen de les molècules d’aigua, sinó de les molècules

que s’han dissolt en l’aigua. La solubilitat de l’oxigen en l’aigua depèn de la

temperatura: a major temperatura menys oxigen dissolt. Per altra part, si l’aigua està

contaminada, si té molts microorganismes i matèria orgànica, i si l’activitat respiratòria

d’aquests organismes és gran, tot això fa que disminueixi l’oxigen dissolt en l’aigua. Un

alt nivell d’oxigen dissolt indica que l’aigua és de bona qualitat.

L’alcalinitat és la mesura de la resistència de l’aigua de les reduccions de pH

quan s’afegeixen àcids. Aquesta mesura és molt important per determinar

característiques corrosives de l’aigua degudes sobretot a ions hidròxids, carbonats i

bicarbonats.

Els nitrats són unes sals químiques derivades del nitrogen. Es poden trobar als

aliments o a l’aigua i és degut a la utilització de fertilitzants nitrogenats, a l’agricultura

no ecològica i a l’excessiva aplicació de purins i altres evacuacions de matèries fecals

ramaderes als conreus.

La duresa de l’aigua correspon a la suma dels cations metàl·lics presents en ella,

a excepció dels metalls alcalins. Ara bé, en la majoría dels casos la duresa ve

condicionada fonamentalment pel contingut de sals càlciques i magnèsiques.

El residu sòlid és la quantitat de minerals que hi ha dissolts dins d’una quantitat d’aigua.

L’aigua és molt bona dissolvent, des que penetra en el sòl fins que arriba en forma de

manantial va dissolent els minerals de les roques que atravessa. Les sals minerals que

formaran part del residu sòlid dependran del tipus de roques que l’aigua hagi atravessat.

En funció de la quantitat de residu sòlid, les aigües es classifiquen en aigües de

mineralització molt dèbil, dèbil, mitja o forta.

El cabal d’una font natural, com és el cas, és molt variable. Depèn,

principalment dels fenòmens meteorològics.

Els resultats, en quant a la temperatura són que les fonts del Bac, del Comú i del

Rubié presenten una temperatura quasi constant al llarg d’aquests quatre mesos, mentre

que les de Lliurona i de Can Coll hi podem observar una gran disminució. En quant al

pH, tots els valors determinats entren dins dels límits permesos. Les aigües més

bàsiques brollen de les fonts de Can Coll, del Rubié i de Liurona. En referència a la

conductivitat de les aigües, la font que porta més sals dissoltes és la del Bac seguida de

la de del Comú i la que en porta menys és la del Rubié. Destaquen com a valors baixos

27


d’oxigen dissolt en aigua els de la font del Bac. La que té millors resultats en aquest

aspecte és la font del Rubié. En quant a l’alcalinitat, en general tenen valors entre 200 i

300 mg/l de carbonat de calci excepte la font del Rubié amb valors inferiors a 200 mg/l.

En referència als nitrats totes les fonts tenen valors força baixos i han mantingut uns

valors constants durant els 4 mesos de seguiment. En quant a la duresa, classifiquem les

aigües de semidures, és a dir, de qualitat mitja. Atès que el pes del residu sòlid de les

aigües de les fonts estudiades està comprès entre 100 i 400 mg/l, podem concloure que

les aigües analitzades són de mineralització dèbil. En quant al cabal , destaca per la

seva quantitat de cabal la font del Rubié, i la font que ha portat menys aigua ha estat la

font del Comú.

En els gràfics següents comparem, per cada mes, el cabal de les diferents fonts:

Cabal setembre

2,5 3,5 2,60,45

02468

1012141618

FONT DELLIURONA

FONT DE CANCOLL

FONT DEL BAC FONT DELCOMÚ

Font

l/min

Fig.6 Gràfic del cabal del mes de setembre.

Cabal octubre

12,54

5 4,752,25 1,35

02468

1012141618

FONT DELRUBIÉ

FONT DELLIURONA

FONT DECAN COLL

FONT DELBAC

FONT DELCOMÚ

Font

l/min

Fig.7 Gràfic del cabal del mes d’octubre.

28


Cabal novembre

16,25

2,74

6,75

2,60,57

02468

1012141618

FONT DELRUBIÉ

FONT DELLIURONA

FONT DECAN COLL

FONT DELBAC

FONT DELCOMÚ

Font

l/min

Fig.8 Gràfic del cabal del mes de novembre.

Cabal desembre

10,7

0

4,2 3,52,13

02468

1012141618

FONT DELRUBIÉ

FONT DELLIURONA

FONT DECAN COLL

FONT DELBAC

FONT DELCOMÚ

Font

l/min

Fig.9 Gràfic del cabal del mes de desembre.

Laura Molins i Galas

29


10 - Receptes de cuina

PATATA FARCIDA DE BOLETS AMB GAMBES I OU POCHÉ SOBRE MOSAIC DE VERDURES

Patates al forn:

- 4 patates mitjanes.

Embolicar les patates amb paper d’alumini i deixar-les coure al forn a 180 ºC durant

40 minuts.

Farcit de bolets:

- 100 g de bolets macedònia.

- 1 ceba ciselé.

- 6 gambes pelades mitjanes.

- 30 g de vi blanc.

- 20 g d’oli d’oliva.

- Una mica de crema de llet.

Saltejar els bolets. Quan aquests hagin deixat anar el seu suc, si és necessari hi

posem una mica més d’oli, afegim la ceba ciselé i una mica de romaní, l’ofeguem fins

que la ceba estigui transparent. Hi posem les gambes i el vi blanc, deixem reduir.

Retirem les gambes i reservem. Després, buidem les patates cuites i ho afegim als bolets

juntament amb una mica de crema de llet i ho barregem tot junt. Rectifiquem de sal i

pebre. Ho reservem per després farcir les patates.

Mosaic de verdures:

- 200 g de carrota mitjana macedònia.

- 90 g de tomata macedònia.

- 1 branca prima d’api emincé.

- 150 g de porro macedònia.

- 4 espàrrecs macedònia.

Tallar les verdures. Dels esparces en guardarem les puntes per decorar el plat.

Saltegem el porro en una paella amb una mica d’oli, el reservem i escaldem la tomata

per treure-li la pell i les llavors. La salem i la reservem. Coem la resta de les verdures

30


amb aigua i sal per separat fins deixar-les “al dente”. Les refredem amb aigua i gel. Les

reservem sobre paper absorbent.

Ou poché:

- 2 ous.

Trenquem l’ou i el posem en una tassa. Posem aigua a bullir i li afegim un raig de

vinagre. Li tirem l’ou i remenem procurant embolicar el rovell amb la clara. El reservem

sobre paper absorbent.

Al servei per ració:

- 1 tros de patata.

- 3 cullerades de farcit de bolets.

- 3 gambes.

- 1 ou poché.

- 2 c/c de porro.

- 2 c/c d’api.

- 2 c/s d’espàrrecs.

- 2 c/s de carrota.

- 2 c/s de tomata.

Farcir la patata de bolets, col·locar les gambes sobre la patata farcida en forma de

nansa i a l’altra banda posem l’ou poché. Ho posem al forn un parell de minuts.

Emplatar:

En un plat pla col·locar el porro i a sobre la resta de verdures formant un mosaic

de colors, les salem i les amanim amb una mica d’oli d’oliva verge i finalment

col·loquem la patata farcida de bolets.

Decorem amb les puntes dels espàrrecs i la branca de romaní.

BON PROFIT

Carles Ríos i Estalés

31


FILET DE PORC AMB FORMATGE

INGREDIENTS:

8 talls de filet de porc.

2 cebes grans.

1 vaset de vi blanc.

Pebre vermell.

8 llesques de formatge per fondre.

Mantega.

Oli, sal i pebre.

Julivert.

PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ:

Tallar la ceba a rodelles no massa primes. Posar a coure amb el vi blanc i una

mica d’aigua.

Escórrer i espolsar amb el pebre vermell pel damunt. Reservar.

En una paella amb una mica d’oli, fregir els filets de porc, salpebrar i posar en

una platera per anar al forn, untada amb una mica de mantega.

Repartir per sobre i per sota dels filets la ceba i cobrir cada filet amb una llesca

de formatge. Gratinar fins que el formatge comenci a fondre. Espolsar amb una mica de

julivert picat.

QUE VAGI DE GUST

Roser Catalán i de la Herrán

32


11 - Els Remeis de la Maria Maria Pons – la Maria del Camp de l’Illa - HERBES: LAVANDA L’aigua serveix per curar el cansament, els cops diürètics, la faringitis, la migranya, la tos ferina, les neuràlgies, tota classe de ferides i per fer digestió.

LA MATAFALUGA

per l’asma, per la digestió difícil, l’estómac àcid i per netejar les ents.

A FARIGOLA

, antigament els cucs.

LI DE CIGARRES

ps. Aquest li serveix pel mal d’orella (otitis). És un remei que s’utilitzava antigament.

Serveixd

L

L’aigua és desinfectant per tota classe de ferides i llaguescuraven

O S’agafen 5 o 6 cigarres a l’estiu quan canten i es posen amb oli durant un temo

ONSELL:C PEL MAL DE COLL

a junt amb una ullerada de sucre. Tot ben batut s’ha de pendre abans d’anar a dormir.

S’agafa una clara d’ou ben batuda i s’hi afegeix el suc d’una llimonc

EFRANY:R Qui menja per viure

per menjar benta.

s’alimenta, i qui viu re

33


34

Any VIII Núm.14 Juny 2008 - albanya.cat · tothom, ja que moltes vegades el bé comú pot anar en...

Documents

Transcript of Any VIII Núm.14 Juny 2008 - albanya.cat · tothom, ja que moltes vegades el bé comú pot anar en...