Any XXIII – Núm. 813 2 d’abril de 2008 L’abat de la Real · que el projecte es pugui...

8
Això era un abat de La Real que estava molt gras, homo pacífic i de bon prou. El rei, que estava més magre que un canyís, en passà, i, com veu l’abat que feia tant d’embalum, li diu: -Com dianxe està tan gras Vossa Paternidat, i jo tan magre? -I això no veu? –diu l’abat–. És que Vossa Reial Majestat té molts de maldecaps, i s’hi afica massa; i jo, si en tenc, les sé prendre s’em- bocadura. Al rei li vengué de nou tal sorti- da, i pensà entre ell mateix: -I aquest pare abat que se’n deu voler riure de mi? Com esvel·la vera! que n’hi he de fer una que ho veurem si n’hi durà, de maldecaps, i si ho tendrà bo de fer, prendre-los s’embocadura. Sobretot, conversaren una esto- na amb l’abat, i com se’n despe- dia li digué: -Pare abat, damunt lo que Vossa Paternidat m’ha dit que es maldecaps no li entren, li faç a sebre que dins tres dies m’ha d’haver contestades aqueixes tres preguntes: 1.ª què valec jo, en dur es millor vestit que tenc; 2.ª quin temps necessitaria un cavall per voltar el món, i 3.ª m’ha d’endevinar es meus pensa- ments. I va amb uns pactes: que si me dóna sa resposta que per- toca an aquestes preguntes, el pesarem d’or, i tot serà per l’aba- dia; i si no hi sap respondre, el faré embarcar per beneit. I dit això, el rei ja li ha estret cap a Ciutat. L’abat romangué sense paraula; i no vos dic res si n’hi entraren, de maldecaps, i si li feien ses pessi- goies endins; i, com més anava, més. Què havia de dormir aquell ves- pre ni es vespre que vengué davant! I sempre capficat i pensa qui pensa amb aquells dimonis de preguntes. Es dia que feia dos, es vespre, l’homo no pogué aguantar pus: crida es monjos i els diu lo que passa. –No la veim en cap de ses mane- res, sa resposta d’aqueixes pre- guntes -digueren es monjos. Lo més avengut seria cridar tota la comunidat i dir-los lo que passa, a veure si n’hi haurà cap que mos don un camí. Com la comunitat sentí aquell reclam, ningú no badà boca, fins que s’aixeca es coc, i diu: -Que puc dir una paraula? -Mentres siga d’això, sí –diu el pare abat. -Idò la diré –diu es coc–: pare abat, jo m’encarrec de respondre an aqueixes tres preguntes, amb uns pactes. -Quins són? –diu l’abat tot d’una, fent un gros alè. -Que m’ha de deixar ets seus hàbits, Vossa Paternidat. -Feta està sa barrina –diu l’abat. Poc hi mancà per tothom esclafir de riure pensant quin paper faria es coc, que era un magrel·lo, just amb sa pell i ets ossos, que casi no feia ombra, dins ets hàbits del pare abat, tan cepat i gruixadot. Lo endemà es coc s’afica dins ets hàbits de l’abat, i ja ho crec que li rossegaven, i n’hi haurien cabuts tres més, de cocs com aquell. Pren es bobiot cap a cal rei, i diu an es criats: -Digau an el senyor rei que som aquí. S’aplega tota la cort i el rei, vestit amb sa roba millor que tenia, s’asseu an es trono, i diu: -Que entr el pare abat de La Real. Entrà, i el feren seure a’s mig, cara per cara del rei. Tothom deia com el varen veure: -I això feren abat? Ell pugen més ets hàbits que no ell! Lo que és roba no n’hi falta!... -Callau –diu el rei–. No feia tan poc comú, no, ha tres dies! Ben gras que estava ell! Són tres pre- guntes que m’ha de contestar que l’han dessustat i li han fuses ses popes! Vaja! Sa primera pre- gunta! Què valec jo amb aquest vestit que duc? -Què val? –diu aquell que tot- hom creia l’abat–. Vint-i-nou diners. Tots com sentiren allò, i el rei es primer, foren com uns picats d’aranya. -Què vol dir –cridaren tots– el rei només valer vint-i-nou diners? -Sí, senyors! –diu l’abat–: vint- i-nou diners i no pus! Jesucrist, que era Déu, el veneren per tren- ta, i trob que posar el rei a un diner manco que el Bon Jesús no és posar-li poc preu! Com el rei i la cort sentiren aquesta, clogueren boca i varen tòrcer es coll. -No hi ha remei –digueren tots–, sa pregunta està ben con- testada, per bé que branquegem. -No res –diu el rei–, sa segona pregunta: ¿quin temps necessita- ria un a cavall per voltar el món? -Li diré –diu l’abat–: si es cavall feia tanta de via com es sol, és ben segur que en vint-i-quatre hores l’hauria voltat. Tothom també quedà de pedra davant tal sortida, i no pogueren defugir d’haver de confessar que sa pregunta estava ben contestada. El rei ja no les tenia totes segures. Confiava així mateix de sa tercera pregunta, que creia impossible d’endevinar, perquè ¿qui és capaç de penetrar es pensament d’un altre? deia ell. -No res –s’exclama el rei–, anem a sa pregunta qui fa tres: a veure, què és que pens jo? -Què ha de pensar! –diu l’a- bat–. Que jo som l’abat de La Real! -No en mancaria més que fos un altre! –digué el rei tot rabent i figurant-se haver-lo safalcat. -Idò sàpiga Vossa Reial Majestat que som un pobre monjo llec que faç de coc a l’aba- dia. I aquí tira ets hàbits de l’abat, i romangué just amb sos seus. -Senyor rei, no hi ha remei, ha endevinat es pensament a Vossa Reial Majestat i a tots noltros. Tots mos pensàvem que era el pare abat i és es coc. Aquí el rei digué: -No hi ha remei, aquest coc mos ha donat es brou! Ventura que és lleuger, i no hi entrarà tant d’or, a sa pesada! Si té sort d’es- ser el pare abat, mos buidava es tresor! A l’acte se n’hi van, an es tresor; pesen es coc d’or, tot dobles de vint i de sis i de dotze lliures, i es coc amb ells més content que un Pasco, i encara és viu... si no s’és mort. Ah, idò? Qui les cerca, les troba. Diari de l’escola Diario de Mallorca . Any XXIII – Núm. 813 . 2 d’abril de 2008 Amb la col . laboració de: Amb el patrocini de: L’abat de la Real Avengut: Adequat, correcte, adient. Branquejar: Esforçar-se a resistir violentament. Capficat: Preocupat. Cepat: Robust, d’ampla ossada i musculatura. Coc: Cuiner. Com esvel·la vera!: Expressió de reafirmació del que es diu. Dessustat: Sec, mancat de substància. Donar es brou: Guanyar, vèncer qualcú en el joc, en una lluita, etc. Esser de bon prou: Treure profit de les coses; especialment, aprofitar bé l’aliment, engreixar-se’n. Fer ses pessigoies endins a algú: Atacar-lo fort, posar-lo en una situació perillosa o difícil. Feta està sa barrina: Acordat. Llec: Persona no religiosa, religiós profés que no té opció a les sagrades ordes, mancat d’estudis. Més content que un Pasco: Molt content, ple de satisfacció. Prendre s’embocadura: Trobar solució, des- fer-se’n (metafòricament). Picats d’aranya: Irritats. Prendre es bobiot: Marxar. Safalcar: Vèncer, dominar. Tòrcer es coll: Claudicar, rendir-se. Valec: Valc. Podeu llegir aquesta rondalla al tom V de la col·lecció Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó, publicat per l’Editorial Moll (pàgines 97-101). Vocabulari

Transcript of Any XXIII – Núm. 813 2 d’abril de 2008 L’abat de la Real · que el projecte es pugui...

Això era un abat de La Real queestava molt gras, homo pacífic ide bon prou.El rei,que estava més magre que uncanyís, en passà, i, com veu l’abatque feia tant d’embalum, li diu:

-Com dianxe està tan grasVossa Paternidat, i jo tan magre?

-I això no veu? –diu l’abat–. Ésque Vossa Reial Majestat té moltsde maldecaps, i s’hi afica massa; ijo, si en tenc, les sé prendre s’em-bocadura.Al rei li vengué de nou tal sorti-da, i pensà entre ell mateix:

-I aquest pare abat que se’ndeu voler riure de mi? Comesvel·la vera! que n’hi he de feruna que ho veurem si n’hi durà,de maldecaps, i si ho tendrà bode fer, prendre-los s’embocadura.Sobretot, conversaren una esto-na amb l’abat, i com se’n despe-dia li digué:

-Pare abat, damunt lo queVossa Paternidat m’ha dit que esmaldecaps no li entren, li faç asebre que dins tres dies m’had’haver contestades aqueixestres preguntes: 1.ª què valec jo,en dur es millor vestit que tenc;2.ª quin temps necessitaria uncavall per voltar el món, i 3.ª m’had’endevinar es meus pensa-ments. I va amb uns pactes: quesi me dóna sa resposta que per-toca an aquestes preguntes, elpesarem d’or, i tot serà per l’aba-dia; i si no hi sap respondre, elfaré embarcar per beneit.I dit això, el rei ja li ha estret cap aCiutat.L’abat romangué sense paraula; ino vos dic res si n’hi entraren, demaldecaps, i si li feien ses pessi-goies endins; i, com més anava,més.Què havia de dormir aquell ves-pre ni es vespre que venguédavant! I sempre capficat i pensaqui pensa amb aquells dimonisde preguntes.Es dia que feia dos, es vespre,l’homo no pogué aguantar pus:crida es monjos i els diu lo quepassa.–No la veim en cap de ses mane-res, sa resposta d’aqueixes pre-guntes -digueren es monjos. Lomés avengut seria cridar tota lacomunidat i dir-los lo que passa,a veure si n’hi haurà cap que mosdon un camí.Com la comunitat sentí aquellreclam, ningú no badà boca, finsque s’aixeca es coc, i diu:

-Que puc dir una paraula?-Mentres siga d’això, sí –diu el

pare abat.-Idò la diré –diu es coc–: pare

abat, jo m’encarrec de respondrean aqueixes tres preguntes, ambuns pactes.

-Quins són? –diu l’abat totd’una, fent un gros alè.

-Que m’ha de deixar ets seushàbits, Vossa Paternidat.

-Feta està sa barrina –diu l’abat.Poc hi mancà per tothom esclafirde riure pensant quin paper fariaes coc, que era un magrel·lo, justamb sa pell i ets ossos, que casi

no feia ombra, dins ets hàbits delpare abat, tan cepat i gruixadot.Lo endemà es coc s’afica dins etshàbits de l’abat, i ja ho crec que lirossegaven, i n’hi haurien cabutstres més, de cocs com aquell.Pren es bobiot cap a cal rei, i diuan es criats:

-Digau an el senyor rei quesom aquí.S’aplega tota la cort i el rei, vestitamb sa roba millor que tenia,s’asseu an es trono, i diu:

-Que entr el pare abat de LaReal.Entrà, i el feren seure a’s mig, caraper cara del rei.Tothom deia com el varen veure:

-I això feren abat? Ell pugenmés ets hàbits que no ell! Lo queés roba no n’hi falta!...

-Callau –diu el rei–. No feia tanpoc comú, no, ha tres dies! Bengras que estava ell! Són tres pre-guntes que m’ha de contestar

que l’han dessustat i li han fusesses popes! Vaja! Sa primera pre-gunta! Què valec jo amb aquestvestit que duc?

-Què val? –diu aquell que tot-hom creia l’abat–. Vint-i-noudiners.Tots com sentiren allò, i el rei esprimer, foren com uns picatsd’aranya.

-Què vol dir –cridaren tots– elrei només valer vint-i-noudiners?

-Sí, senyors! –diu l’abat–: vint-i-nou diners i no pus! Jesucrist,que era Déu, el veneren per tren-ta, i trob que posar el rei a undiner manco que el Bon Jesús noés posar-li poc preu!Com el rei i la cort sentirenaquesta, clogueren boca i varentòrcer es coll.

-No hi ha remei –diguerentots–, sa pregunta està ben con-testada, per bé que branquegem.

-No res –diu el rei–, sa segonapregunta: ¿quin temps necessita-ria un a cavall per voltar el món?

-Li diré –diu l’abat–: si es cavallfeia tanta de via com es sol, ésben segur que en vint-i-quatrehores l’hauria voltat.Tothom també quedà de pedradavant tal sortida, i no poguerendefugir d’haver de confessar que sapregunta estava ben contestada.El rei ja no les tenia totes segures.Confiava així mateix de sa tercerapregunta, que creia impossibled’endevinar, perquè ¿qui éscapaç de penetrar es pensamentd’un altre? deia ell.

-No res –s’exclama el rei–,anem a sa pregunta qui fa tres: aveure, què és que pens jo?

-Què ha de pensar! –diu l’a-bat–. Que jo som l’abat de La Real!

-No en mancaria més que fosun altre! –digué el rei tot rabent ifigurant-se haver-lo safalcat.

-Idò sàpiga Vossa ReialMajestat que som un pobremonjo llec que faç de coc a l’aba-dia.I aquí tira ets hàbits de l’abat, iromangué just amb sos seus.

-Senyor rei, no hi ha remei, haendevinat es pensament a VossaReial Majestat i a tots noltros.Tots mos pensàvem que era elpare abat i és es coc.Aquí el rei digué:

-No hi ha remei, aquest cocmos ha donat es brou! Venturaque és lleuger, i no hi entrarà tantd’or, a sa pesada! Si té sort d’es-ser el pare abat, mos buidava estresor!A l’acte se n’hi van, an es tresor;pesen es coc d’or, tot dobles devint i de sis i de dotze lliures, i escoc amb ells més content que unPasco, i encara és viu... si no s’ésmort.Ah, idò? Qui les cerca, les troba.

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXIII – Núm. 813 . 2 d’abril de 2008

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

L’abat de la Real

Avengut: Adequat, correcte, adient.Branquejar: Esforçar-se a resistir violentament.Capficat: Preocupat.Cepat: Robust, d’ampla ossada i musculatura.Coc: Cuiner.Com esvel·la vera!: Expressió de reafirmació del que es diu.Dessustat: Sec, mancat de substància.Donar es brou: Guanyar, vèncer qualcú en el joc, en una lluita, etc.Esser de bon prou: Treure profit de les coses; especialment, aprofitarbé l’aliment, engreixar-se’n.Fer ses pessigoies endins a algú: Atacar-lo fort, posar-lo en unasituació perillosa o difícil.Feta està sa barrina: Acordat.Llec: Persona no religiosa, religiós profés que no té opció a les

sagrades ordes, mancat d’estudis.Més content que un Pasco: Molt content, plede satisfacció.Prendre s’embocadura: Trobar solució, des-fer-se’n (metafòricament).Picats d’aranya: Irritats.Prendre es bobiot: Marxar.Safalcar: Vèncer, dominar.Tòrcer es coll: Claudicar, rendir-se.Valec: Valc.

Podeu llegir aquesta rondalla al tom V de la col·lecció Aplec derondaies mallorquines d’en Jordi des Racó, publicat per l’Editorial

Moll (pàgines 97-101).

Vocabulari

IES Arxiduc Lluís Salvador (Palma)

Automatitzam el centre!

Linux a tots els ordinadors del centre

Fa uns anys en el departament de la famíliaprofessional d’Electricitat i Electrònica del’IES Arxiduc Lluís Salvador nasqué la idea dela possibilitat de realitzar una automatitzacióreal al centre, amb els objectius per un costatdidàctic, ja que la participació en aquest pro-jecte estaria adreçada als alumnes de ciclesformatius del nostre centre, i per altre demillorar la gestió energètica per a aconseguirun estalvi d’energia.

L’automatització està estructurada endiferents zones d’influència de l’edifici,per talque el projecte es pugui desenvolupar peretapes i que els alumnes de succesives pro-mocions en puguin gaudir.

El sistema es basa en la instal·lació d’unautòmat que controla tant la calefacció comel llum de cada espai formatiu.

Pel que fa a la calefacció, l’autòmat regulael pas d’aigua a cada radiador mitjançant unaelectrovàlvula, la qual rebrà informació d’untermostat (detecció de temperatura) i unsensor de moviment (detecció de presència).Cada autòmat podrà actuar sobre varisespais formatius dins una zona d’influènciaconcreta.

S’actuarà sobre cada electrovàlvula tan-

cant-la quan:-S’arribi a la temperatura desitjada mit-

jançant termostat.-El sensor de moviment no detecti

presència ninguna dins l’espai formatiu.Pel que al llum, el mateix autòmat el con-

trola comandant els contactors en funció dela informació que rep dels sensors de presèn-cia. S’apagarà el llum quan no es detectiningú dins l’espai formatiu.

A més, està previst la utilització d’una einainformàtica com és l’SCADA, per tal de visua-litzar tota aquesta informació a un monitor,des d’un punt concret com pugui ésser con-sergeria o despatx d l’equip directiu.

Podem dir que els alumnes que hi hanparticipat aquests darrers anys han estatmolt satisfets (hi havia alumnes que senseestar dins el grup de treball, en volien partici-par), i és que així aconseguim, apart de resol-dre algunes mancances del centre, treure elsalumnes de dins les aules/tallers per acostar-los, encara més, al món pràctic i a lesinstal·lacions reals, augmentant així la sevaautoestima i intentant fer realitat la il·lusióque aquests alumnes varen posar en la matrí-cula del corresponent cicle formatiu.

Tal vegada un dels trets més característics del nostre centre ésla implementació de programari lliure.Aquesta va néixer a relque de cada vegada augmentava la necessitat de tenir mésmitjans informàtics per part del professorat i es va decidir (faaproximadament 8 anys) per part de l’equip directiu, la com-pra de nous ordinadors per a cobrir la demanda.

Aquí es va plantejar a la junta directiva, a proposta delcoordinador TIC, que amb el que valia la compra del progra-mari, comptant amb els paquets d’ofimàtica i sistema opera-tiu equivalia pràcticament a un PC.

La decisió va ser la migració cap a programari lliureGNU/Linux. Així, amb l’estalvi que suposava la compra dellicències es podien comprar un nombre més elevat demàquines i, a més, quedant al 100% cobertes les necessitatsbàsiques per a les tasques pròpies del professorat: navegar,ofimàtica, correu...

La introducció d’aquest sistema no va suposar cap proble-ma important. Els problemes més comuns eren que ambl’StarOffice (actualment s’empra l’OpenOffice) teníem dificul-tats per obrir documents com ara exàmens i programacionsdels departaments.Si aquests documents tenien taules, imat-ges, peus de pàgina... quan els obrien mai quedaven el 100%bé. Molta de la feina va consistir en la migració de la docu-mentació. Aquest era un aspecte molt important per al pro-

fessorat. La feina que havien fet altres anys/cursos l’haviend’emprar amb aquest “nou sistema”. Pensem que hi ha pro-gramacions de departaments que superen les 200 pàgines.S’ha d’agrair en aquest aspecte la paciència, dedicació ivoluntat del professorat per duu a terme aquesta tasca.Actualment aquestes qüestions estan totalment superades itot el professorat empra el sistema amb normalitat.

Quant a l’alumnat també, i des de fa anys, treballa ambGNU/Linux. Les distribucions que tenim instal·lades, a horesd’ara, són la mandriva 2006, 2007 i 2008. Els principals avan-

tatges de la utilització d’aquest sistema són:-Econòmica: el programari que empram, a més de ser lliu-

re, també és gratuït.-Llibertat d’ús: ho podem instal·lar a tants d’ordinadors

com volguem i a més ho podem compartir amb tothom,sense restriccions.

-El programari instal·lat per l’escola està disponible perquèsigui copiat pels estudiants, per dur a casa.

-A més complim així amb la proposta aprovada pelParlament de les Illes Balears, i per unanimitat de tots elsgrups parlamentaris, per la qual s’insta el Govern de les IllesBalears a fomentar l’ús de programari obert.

Actualment el major inconvenient per acabar d’introduirel GNU/Linux està en el programa de gestió dels centres.Sembla, emperò, que s’està treballant en la seva migració pertal que es pugui accedir via web.

Cal dir, també, que hem estès el programari lliure cap a laweb. Així disposam del “VirtualArxiduc” on hi ha l’entorn deformació Moodle. Aquí hi tenim documentació, cursos i semi-naris, dirigits tant a l’alumnat com al professorat, amb l’avan-tatge que està disponible dins i fora de l’escola. Pensam queaquest és un bot molt important quant a l’extensió de l’edu-cació, en el sentit d’apropar l’escola també a les famílies a tra-vés de la xarxa.

Per la publicació d’aquesta experiència, l’IES Arxiduc Lluís Salvador serà obsequiat amb els dos volums de l’obra

Marinas de Tramuntanai els autors participaran en el sorteig d’un viatge d’un cap de setmana

per a dues persones a una capital europea

2 Diario de Mallorca Dimecres, 2 d’abril de 2008Diari de l’escola

Games and experiencesConcurs

L’activitat de primària d’aquest mes pertany al llibre Storytellers 4 i la de secundària a Active for ESO 3, les dues obres editadesper Richmond Publishing.

En haver resolt amb els alumnes l’activitat corresponent, l’heu d’enviar (indicant el nom del professor, el nom i adreça delcentre i el curs que participa) a:

RICHMOND PUBLISHINGGremi de Teixidors, 26, local 11

07009 Palma de MallorcaFax 971 75 56 77

Tres dels grups-classe que participin i contestin correctament seran obsequiats amb un d’aquests tres premis:1. Un lot de lectures2. Un lot de diccionaris3. Un lot de Handbooks for teachers

Entre els professors que hagin participat un mínim de quatre vegades al llarg del curs se sortejarà un viatge d’un cap de set-mana a Londres per a dues persones.

Per a aquest concurs la llista de guanyadors sortirà publicada dia 30 d’abril i les respostes s’hauran de rebre abans de dia25 d’abril.

Secondary

Primary

Diario de Mallorca 3Dimecres, 2 d’abril de 2008 Diari de l’escola

4 Diario de Mallorca Dimecres, 2 d’abril de 2008Diari de l’escola

Se celebraran al CEP de Palma els propers10, 11 i 12 d’abrilLa Comissió Europea, sensible als canvissocials, va publicar fa uns anys el “Libro blan-co de la educación y la Formación. Enseñar yaprender: hacia la sociedad de conocimiento”en el que figura com un dels objectius”Hablar tres lenguas comunitarias”. Per altrabanda, la Unió europea, en la cimera de capsd’Estat i de Govern que va tenir lloc aBarcelona l’any 2002, va establir com un delsobjectius prioritaris per a 2010, la competèn-cia lingüística de tots els ciutadans europeusen dues llengües a més de la pròpia.

El fet de viure a una comunitat multicultu-ral i plurilingüe, on educar en el respecte i lacomprensió, és la clau per la convivència; lanostra societat s’ha d’enriquir de les personesi seves cultures. Ens estam internacionalit-zant. Basta visitar els nostres centres educa-tius per veure aquest fet. Caldrà esforçar-se enun exercici de comprensió i respecte envers elconeixement d’altres llengües estrangeres amés de les oficials a la nostra comunitat.Aquest ha de ser i serà un valor afegit.

La importància i necessitat del coneixe-ment de llengües estrangeres es fa palès dinsun món on, de cada vegada més, hi ha menysfronteres i més mobilitat, tant de personescom de mercaderies i conseqüentment aixòimplica un intercanvi cultural. Per altrabanda, l’avanç de les tecnologies de la infor-mació i comunicació afavoreix aquesta inter-nacionalització que exigeix, cada vegadamés, el domini de llengües estrangeres.

Per aquestes i altres raons el CEP de Palmadóna suport a activitats de formació perma-nent que afavoreixen l’ensenyament-aprenen-tatge de les diferents llengües estrangeres delcurrículum de la nostra comunitat que sónl’anglès, el francès i l’alemany, mitjançant tottipus d’esdeveniments: cursos, seminaris, jorna-des, grups de treball i/o formacions a centres.

Una de les activitats emblemàtiques dinsel pla de formació del CEP de Palma relacio-nada amb l’ensenyament de llengües estran-geres són les “Jornades de llengües estrange-res”, adreçades al professorat que les impar-teix als nostres centres educatius de les IllesBalears. Les jornades tenen unes activitatscomunes per a totes tres llengües i d’altrespròpies per a cada una. El contingut d’activi-tats el podeu consultar a la pàgina web delCPR de Palma: http://cprpalma.caib.es

Enguany se celebra la XXI edició i s’in-clouen algunes novetats que vos avançam acontinuació:■ Performance. Espectacle visual que

inclourà, la dansa, la música i un recital depoemes.

■ Una taula rodona. L’estat de les llengüesestrangeres a la nostra comunitat.

ObjectiusAquestes Jornades tenen com a objectius:■ Actualitzar el professorat de llengües pel

que fa als darrers corrents metodològics id’innovació educativa.

■ Intercanviar i mostrar experiències innova-dores.

■ Informar el professorat, mitjançant l’expo-sició de llibres i materials didàctics.

Les Jornades compten amb la col·labora-ció de diferents editorials, acadèmies, cen-tres avaluadors i llibreries. Tots ells ensesponsoritzen a prestigiosos ponents i

exposen els seus materials recentmentpublicats. Agraïm sincerament la sevacol·laboració.

La resposta del professorat és altamentpositiva; es pot comprovar amb el nombred’inscripcions rebudes.

Els interessats en participar en aquestesjornades tenen temps fins al dia 6 d’abril perfer la preinscripció a http://cprpalma.caib.eso bé per fax al 971 24 95 32.

Monserrat García i Aina CarrerasAssessores CEP de Palma

XXI Jornades de Llengües estrangeresApuntsActivitats

Cultura popular

Dins el tercer cicle de conferènciesde cultura popular i tradicionalque organitza l’Escola de Música iDanses de Mallorca avui, 2 d’abril,Gabriel Janer Manila parlarà sobreCançons d’amor i festa. L’acte secelebrarà a la seu de l’Escola(Carrer Costa de Can Santacília,núm. 3 - primer pis, Palma) a partirde les 19.30 h. Podeu consultar elprograma complet del cicle ahttp://www.emidm.com

Lúnia

Dissabte 19 d’abril, i amb motiu dela celebració del Dia del Llibre, lacompanyia Norai presentaràLúnia, un espectacle per a públicfamiliar basat en el llibre delmateix títol de Marta Barceló,guardonat amb el Premi GuillemCifre de Colonya l’any 1996 i pub-licat per La Galera. L’espectacle ésrecomenat a infants a partir de 8anys i es farà al Centre Cultural EsCine de Pòrtol.Començarà a les 12hores. Més informació al 636 785772.

Maria Antònia Salvà

Organitzades pel Departament deCultura i Patrimoni del Consell deMallorca, els dies 3 (horabaixa), 4 i5 d’abril se celebraran lesJornades d’estudi Maria AntòniaSalvà, Escriure sense context: per auna definició de la primera escrip-tora moderna. Els actes se cele-braran a Palma i Llucmajor i lainscripció finaliza avui, 2 d’abril.Podeu ampliar la informació al971 21 95 25 o visitant la pàginaweb del Consell http://www.con-selldemallorca.net/

Drogodependències

Des del Servei Municipal deDrogodependències del’Ajuntament de Palma s’haorganitzat un taller d’atenció a lesfamílies de joves en situació derisc, dirigit a pares i familiars dejoves consumidors de qualquedroga (ja sigui tabac, alcohol oqualsevol altra). El taller s’iniciaavui i constarà aproximadamentde deu sessions d’una hora i mitja.La freqüència és d’una vegada a lasetmana (el dimecres) alcapvespre, cap a les 19.30 h i fins ales 21 h. Més informació al 971 2562 15.

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a [email protected]

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

Durant el mes de març ha nascut unanova revista gratuïta que s’ha batiat ambel nom de Magazín Mac. Es distribueixpels més de 150 centres on s'imparteixensenyament secundari, entre públics,concertats i privats, a més de les escolesoficials d'idiomes. Té una tirada de20.000 exemplars i compta amb més de50 pàgines a tot color, la qual cosa fa queel producte sigui molt atractiu visual-ment.

El seu director, Jaume Salvà i Lara,

professor de l’IES Ramon Llull, vol que larevista es convertesqui en una eina desit-jada i útil per a professors i alumnes. Pelque fa a les seccions, hem de dir que hitrobarem articles sobre ciència, viatges,llengua, història, excursions, entrevistes,còmic, noves tecnologies, etc. S’intenta,per tant, que tothom hi trobi el seu racó,és a dir, la revista es dirigeix clarament aun públic heterogeni en edat i en inte-ressos.

La revista presenta un format, un dis-

seny i uns articles de qualitat que nopareixen els d’una revista gratuïta. El Macha pogut sortir gràcies al suport institu-cional, és a dir, d’una banda el Consell deMallorca i de l’altra la Conselleriad'Educació i Cultura del Govern de lesIlles Balears, tot i que la idea és aconse-guir també el suport privat.

Josep Antoni Calvo i Femenies, professorde l’IES Marratxí,i Catalina Bestard i Mateu,professora de l’IES Calvià

Ha nascut el magazín Mac, una nova propostaper als centres educatius

Les nostres escoles

Nom: COL·LEGI PÚBLICSON FERRIOL

Nivells d’ensenyament:educació infantil iprimària

Adreça: Carrer deMargalida Monlau, 59 -07198 Son Ferriol(Palma)

Telèfon i fax: 971 42 79 03

Correu electrònic: [email protected]

Web: www.cpsonferriol.cat

Matrícula: 440 alumnes(153 d’infantil i 287 deprimària)

Professorat: 31Serveis: Guarderia, menja-

dor, activitats extraesco-lars, ludoteca, reforçeducatiu i transportescolar

C.P. Son Ferriol (Palma)

La propera setmana, C.P. Gabriel Vallseca (Palma)

“Hem aconseguit treballar en xarxa conjun-tament amb l’equip d’orientació i desuport, serveis socials, associació de pares imares i policia tutora del centre. Tenim unaAPiMA activa i col·laboradora i això ha fetque el centre milloràs des de molts de cai-res: augment de recursos, solucions ràpi-des, sol·licituds de millora, activitats detipus lúdic i de socialització… i moltesd’hores dedicades al centre”, manifestaAntònia Pons Sureda, que ocupa el càrrecde directora des de fa 7 anys.“Però, en fa 32que treball aquí”, emfatitza.

-Feis la presentació del col·legi...-L’antiga escola pública de Son Ferriol fouconstruïda en el centre del poble i va serinaugurada l’any 1925. Des del gener de1992, treballam en aquest nou edifici ubi-cat dins la urbanització de Son Ramis, enun solar de 10.000 m2. Es va fer com escolad’una línia; però, ja de tot d’una, es va veureque seria insuficient i durant el curs2002/03 es va ampliar i va quedar unaescola completa de dues línies.

-Descriviu l’immoble actual.-Són dos edificis ben diferenciats, peròambdós d’estil molt modern. El d’educació

infantil consta de tresbolets separats i a cadabolet hi ha dues classes.Ha estat Premi Ciutat dePalma d’Arquitectura. Elde primària és molt oberti lluminós, totes les por-tes són de vidre. Constade planta baixa i dospisos; té un cicle perplanta. Comptam ambaules de música, informà-tica, recursos pedagògicsi projeccions.

-Tot l’alumnat és de SonFerriol?-Majoritàriament resideix a Son Ferriol is’Hostalot; però també n’hi ha d’altreszones: Palma, Can Pastilla i d’urbanitza-cions properes (Xorrigo, Puntiró, CanValent i Son Pruners). El fet de tenir aprop grans superfícies comercials, aixícom Son Llàtzer, Aeroport, Mercapalma,EMT, significa que se sol·liciti plaça perproximitat al lloc de feina.

-Quines són les principals necessitats?-Des de la inauguració patim dos proble-

mes, goteres i malesolors.

-Podríeu enumerar elsprojectes que duis aterme a primària?-Escola Solidària, EscolaEcoambiental i Filosofia6/18. Participam des defa 7 anys a la Mostra deTeatre Infantil i Juvenil del’Ajuntament de Palma.Durant aquest curs tot elcentre treballa en untema central que ésl’ART; es fan activitats del

currículum relacionades amb música(òpera) pintura, escultura i cinema.

-I els d’educació infantil?-Tot el que aprenen els nostres alumnes hofan mitjançant els projectes de feina. Afinals de febrer acabàrem un projectesobre el circ que s’havia començat el curspassat i va culminar en una fantàsticarepresentació de circ de tots els alumnesdel curs. Entre altres, tenim els tallers inter-grupals, Protagonista, Filosofia 3/18, Hortescolar, Festa de Primavera, Racons…

ANTÒNIA PONS, DIRECTORA

“El centre ha millorat perquè treballam en xarxa amb l’equip d’orientació, serveis socials, Ampa i policia tutora”

FOTOS: MANU MIELNIEZUK

Diario de Mallorca 5Dimecres, 2 d’abril de 2008 Diari de l’escola

6 Diario de Mallorca Dimecres, 2 d’abril de 2008Diari de l’escola

Visites escolars a GESA ENDESA i a DIARIO de MALLORCA

Tots els nins i nines que visiten les instal·lacions de GESA ENDESA tenen l’ oportunitat de fer-nos arribar els seus dibuixos i els publicarem a les pàgines de Diari de l’Escola.Aquí teniu una mostra dels que ens ha fet arribar el Col·legi Verge de Monti-sion de Porreres (6è curs)

Francisca Mª Julià Rosselló. Thomas Stherer Irene Salleras Roig

Andreu Leiva Petra Picó Ximelis Jhessica B. Delgadillo Álvarez

Mimoun Zougaghi

Jaume Rosselló Salleras

Diario de Mallorca 7Dimecres, 2 d’abril de 2008 Diari de l’escola

Els/les alumnes del Col·legi Santa Mònica de Palma i del Col·legi Públic Blai Bonet de Santanyí visitaren les dependències del Diari de Mallorca, a més de rebre unaexplicació obsequiaren als nins i a les nines amb una samarreta i una bosseta per portar el berenar.

A continuació ens facilitaren la visita a l'estadi del Mallorca.

Cursos d’Infantil del Col·legi Santa Mònica (Palma)FOTOS: B. RAMON

Cursos de 5è i 6è de Primària del CP Blai Bonet (Santanyí)FOTOS: LORENZO

Visites escolars a la Fundació Reial Mallorca i a DIARIO de MALLORCA

Dies passats, els alumnes del Col.legi Públic Galatzó visitaren gratuÏtament,per cortesia de Diario de Mallorca, l’atracció temática Katmandú. Es tracta

d’un edifici ple de misteris, maravelles, mites i magia que els alumnes varendescobrir en una jornada molt divertida.

Cursos de 3r i 4t de Primària del CP GalatzóFOTOS: B. RAMON

8 Diario de Mallorca Dimecres, 2 d’abril de 2008Diari de l’escola

Visites escolars a Katmandú

En el mes d'octubre varen començar un concurs de “Reciclatge iReutilitzacio”, per totes les escoles que visiten les instal·lacions deDIARIO de MALLORCA. Cada nin i nina pot aportar la seva visió del reciclat-ge a través d'un dibuix, un treball amb paper, una redacció.... a partir delsuplement especial que aquí se'ls entrega, suplement dissenyat , junta-ment amb el Consell de Mallorca, Tirme i Baresa.

Convocatòria del concurs

‘Reciclatge i reutilització’Convocam als col·legis perquè comencin a dur els treballs al

DIARIO de MALLORCA per fer el sorteig dels guanyadors ipoder fer el lliurament de premis.

Per a més informació: 971 170 300, de 09:00 a 13:00 hrs.