Títol: Ara toca canviar

De cop em vaig trobar assentada a l’escala de l’institut. Tot era diferent i nou.

Deixava l’escola enrere i començava una nova vida molt diferent de la que

havia viscut abans. Ara no era la gran, tocava canviar i ser la petita. Era una

escola que semblava que tot el que feien era màgia. Per un moment vaig

pensar que era un somni, però no! No m’ho podia creure, estava a l’institut on

estudiava en Harry Potter, era increïble! Va sonar un timbre, em vaig pensar

que havia d’anar a classe però d’això res de res, hi havia una prova entre tots

els equips i jo evidentment anava amb el de Harry Potter. No sabia a quina

escola m’havien inscrit els meus pares, però el que sí sabia és que no

m’agradaria, perquè havia perdut els meus amics. Tot era diferent i ja m’hi

acostumaria, la meva vida canviarà però suposo que això és el que deu voler

dir: fer-se gran.

Pseudònim: Emma Massa

Títol: “El somni”

Eren les 7 del matí, va sonar l’ alarma del despertador, i amb un cop de mà vaig

apagar-la, que estava passant!! No ho entenia, tot es bellugava!! Vaig mirar el

rellotge, segons, minuts, hores, totes les broques es movien a tota velocitat...

Ja ho entenia, era el primer dia d’ institut i com que estava nerviosa i se’ m feia tard

passava tot això. Vaig notar de cop que em feia gran i que arribaria tard, així que vaig

arrencar capa la cuina i vaig agafar una poma, la motxilla, i me’n vaig anar.

No em puc creure el que va passar, vaig arribar a l’ institut i em van tancar la porta als

nassos, noooo... havia arribat tard, però, en aquell moment vaig obrir els ulls i...

Tot havia estat un somni!

Pseudonim: Anabela Lopez

Títol: UN PRIMER DIA DIFERENT

Jo m’imagino el primer dia. Estic a casa preparada (la meva mare fent-me

fotos), arriba el moment de marxar a la parada d’autobús. Ja, al carrer penso,

em miraré a un vidre per veure com estic. Fins aquí tot és normal. Al mirar-me

em cau el món a sobre, no estic reflexa-da al vidre. En aquell moment no sé

què fer, però el meu instint diu que el millor és anar a l’institut. Esperant

l’autobús intento parlar amb la gent però fan com si no hi fos, de fet no hi era

del tot... A l’institut ningú em veu, és clar perquè sóc invisible, és una sensació

molt estranya. Passa tot el matí igual, no canvia res. Al arribar a casa tot ha

tornat a la normalitat. La meva mare em pregunta què tal ha anat el primer dia,

jo li dic que molt bé, que crec que em faig gran.

Pseudònim: Gela

Títol: NOVA VIDA A L’INSTITUT

Estava jugant a Geometry Dash. Aprofitant l’últim dia de poder-hi jugar. Jugava

tranquil·lament. Total que ve la meva mare i em diu: Què fas jugant tanta estona el

maleït Geometry Dash?! Pensa que d’aquí molt poc aniràs a l’institut! Jo em vaig

enfadar però el mateix temps vaig pensar: Crec que té raó, em faig gran i si no em paro

de viciar no em trauré el títol de l’institut! Serà molt dur, però s’ha de fer: Eliminaré

Geometry dash i em posaré a practicar per l’institut. Va, a estudiar! La meva mare em

va preparar 10 proves de competències bàsiques i les he de fer totes. Una rere l’altre.

Jo, vaig fer-les ràpid perquè em vaig animar per treure bones notes a l’institut. Quan les

estava a punt d’acabar vaig pensar: Uff... Per fi he acabat 6è i demà vaig a l’institut!

Ara deixaré l’etapa de nen i entraré a l’etapa d’adolescència.

Pseudònim: Fahun Le Shahun

Títol: Adéu poble, vell amic

El vent suau de la costa acariciava la meva pell, les onades esclataven als

meus peus... En aquell moment estava relaxat, imaginant mil històries i perdut

en el meu món.

Vaig sentir veus. En girar-me, vaig veure els meus pares que m’esperaven,

havíem de marxar. Una llàgrima em va regalimar cara avall. Estava trist per

abandonar casa meva, la infància, els amics, l’institut... Però havia de fer el cor

fort i afrontar el destí. De sobte, una sensació estranya em va envair. Què em

passa? Potser em faig gran?

pseudònim: Casimira

Títol: Amulet

Tot va començar un dia assolellat de primavera, el vent em pentinava els

cabells, estava asseguda el jardí contemplant aquelles flors meravelloses. De

sobte arriba la meva àvia amb un petit regal a la mà, era un preciós collaret,

des de aquell dia es va convertir en el meu amulet de la sort. Durant tota la

primària he estat amb ell, hem superat tots els reptes junts, ara em faig gran i

aniré a l’institut, estic a punt de passar a una nova etapa de la vida peró penso

que encara no és moment de deixar enrrere els records de la primària, l’amulet

no és més que una joia, peró jo me la mentinc com un record sentimental.

Pseudonim: Lalipolu

Títol: Canvi de lloc instantani

Quan vagi al institut estaré estrany, perquè sentiré que he deixat enrere un record molt

gran de la Escola de Bordils. Perquè es aquesta escola on he estudiat i après des de que

la meva mare em va portar plorant de petit, però jo em sentia gran i me’n alegro que m’

hagi portat a aquesta escola i no a un altra. Perquè aquí he fet als meus amics i gràcies a

la meva mare i al meu pare que es el que ha pagat els estudis que fet, he après moltes

coses que no sabia jo i que ara les se com càlcul, multiplicacions... i mes coses. Bé ho

trobaré a faltar molt perquè a l’institut hi haurà gent més gran que nosaltres, però jo em

faig gran i ja conec molta gent de l’institut i potser amb sentiré com es senten ells, una

persona gran, perquè em faig gran però no m’ oblidaré d’aquesta escola perquè en

aquesta escola ens quedarà un arbre que ha estat des de que hem arribat aquí.

Pseudònim: Wiz Cent

Títol: Canviar d'aires Quan penso que em faig gran m'imagino el primer dia d'institut; Estic dormint i de cop sona el despertador, són les 7 del matí, començo a pensar que he sigut massa exagerada al posar-me el despertador a aquesta hora però m'hes ben igual, no vull arribar pas tard el primer dia!! Sento que em començen a venir diferents emocions a la vegada, per una part estic alegre de començar un curs nou a un lloc nou i per altre banda estic trista de deixar enrere l'escola, sento intriga per com seran tots els nens i nenes de l'institut. De cop, l'emoció de conèixer a gent nova m'envaeix la panxa i sento unes pessigolles; aquesta sensació la solc tenir abans d'actuar en un teatre o de fer alguna cosa nova. No sé el que passarà, però, de ben segur que començaré aquest curs amb un gran somriure a la cara.

Pseudònim: Xenia Joher Camps

Títol: Aquest any toca canviar

Aquest any toca canviar de aire de la escola i anar al del

institut, tenir nous amics i pujar de nivell, m’hauré de aixecar

més aviat, però em vaig comprar el súper despertador multi-

coses et fa els deures i també et fa ser més intel·ligent em

va ajudar a fer tots els deures, serà “guai” per anar amb bus i

parlar amb nous amics i nens, anar al pati i fer exàmens i tot

això de estudiar segur que em passarà rapidíssim , segur que el

primer dia em perdo per el institut. És la hora, em faig gran.

Pseudònim: Manolo el camionero

Títol: em faig gran

Ara que he d’anar a l’institut m’he adonat que em faig gran, faré la evolució a volí, de petit era una simple cera perquè l’únic que fèiem era dibuixar i fer gargots tot el dia. Des de primer de primària soc un llapis amb la punta ven afilada per fer avorrits i llargs textos i divertits esquemes i mapes conceptuals, però ara la cosa es complica, la meva germana m’ha dit que quan et fas gran millor no equivocar-se en els textos ja que no hi ha gomes per volis , però la lletra m’agrada més.

Pseudònim: Vladímir roca corsa

Títol: Records

L’altre dia recordava quant tots els de la classe esperàvem que s’acabés l’hora

d’escola, recordava l’últim dia d’escola, tot i que sabent que encara em

quedava l’institut i algun curs més d’escola, quant era petit i el mestre em

renyava, quant el mestre ens posava deures o quan m’explicava una cosa,

recordo el diumenge a la nit quan me’n anava a dormir, quan el papa o la

mama m’ajudaven a fer alguna cosa, recordo l’hora de menjador...

Però tot això, només son records. Ara m’he fet gran i m’he de guanyar la vida

sol.

Pseudònim: parro.

Títol: Ara és el moment

Ara he de fer un pas molt gran, em sento que marxo a l’altre punta del món.

La meva maleta a punt de explotar com un volcà en erupció de tantes coses

que porto,com si tingues un diccionari a dins del meu cap i em sortissin

lletres, paraules, frases etc... Una llengua mecànica que no para de parlar en

diferents idiomes, uns nervis per vomitar i una por per aquest canvi tant brusc.

Sincerament em sento en un altre món, però ara em faig gran i és hora d’anar

a l’ institut, superar les meves pors per no veure-les més i deixar-les enrere.

Ara és el moment de fer-ho.

Pseudònim: Pètal de rosa

Títol: En Marc i el director malvat

En Marc és un nen que té 12 anys i li falta poc per anar a l'institut, el

problema és que en Marc és molt baixet i sempre s'en riuen d'ell i sempre

està trist, té molta por a anar a l'institut perquè creu que encara se'n riuràn

més d'ell. Al primer dia d'institut està molt amagat perquè no vol que el

vegin, de seguida quan veu al seu amic l'Oriol es posa molt content de

veure'l, ja que és l'únic amic amb el que pot confiar. Quan entren a classe,

molts nens el molesten, peró tot aixó canvia quan el director ofereix at

tothom un esmorzar que ha cuinat ell, en Marc no el tasta perqué no li

agrada l'aspecte d'aquell menjar. A la segona classe en Marc veu que els

alumnes es comporten molt estrany, ara no se'n riuen d'ell ni el molesten i

tota l'estona estàn callats, i el dia encara es torna més estrany quan veu la

recepte del director a la seva sala, en Marc s'espanta molt quan veu que a la

recepta hi posa: Controlador de cervells. Quan arriba a casa, va a veure si el

seu amic l'Oriol hi és, però la seva mare li diu que havia anat a casa del

director. Va a altres cases i diuen el mateix, que estaven a casa del director.

En marc vol saber què pasava i va a casa del director. Es sorprén molt quan

veu que hi ha un forat enorme al jardí i or al costat, i encara més quan ve

tots els alumnes de l'institut a dins de la mina. De cop surt el director amb

un mando que controla les ments dels alumnes, el director veu en Marc i

comença a correr cap a ell, en Marc, com que és tant petit, s'escapa tota

l'estona, fins que el director beu una mena de poció, i es torna gegant, en

Marc veu que encara queda una mica de poció i se la beu i es torna més gros

i alt, "em faig gran ara sí que el podré vèncer" diu, agafa una mica del

menjar del director, s'enfila al sostre i li tira el menjar a la boca, agafa el

mando i diu que se'n vagi a l'espai i de seguida allibera als altres nois. Aquell

dia va ser un heroi, i mai més se'n van riure d'ell.

Pseudònim: Megabiel.

Títol: El MEU AMIC MAGLEV

Fa molt de temps vaig conèixer un robot que es deia Maglev que era de Springfiel .

amb va dir que notava que es feia gran perquè tenia uns quants cargols rovellats.

Tenia un amic que era una nevera i era l’últim any que anaven a la escola Futaba una

escola que t’ensenyen a fer anar tots els “trastos” i mecanismes .Aniran a un institut

que apar de ensenyar-te tots els cables i la ferralla del cos t’ensenya a fer noves coses

amb el teu cos com vola o treure foc pels ulls. En Maglev esta molt conten però a lora

no gaire perquè no es podrà carregar tan com abans, en cavi el seu amic nevera

sempre esta i estarà connectat i carregat. Pro això va passar fa molt i molt de tems

abans de tenir els meus dos fis en Jonipastores i en Bonzo i la meva dona la Filiberta

leraigou , abans de convertir-me en papa ós...

Aquest va ser al millor amic que duran vaig tenir molt de temps .

Pseudònim: Panxo

Títol: MICRORELATS

Per fi em faig gran. Ja canviaré de primària a l´institut però la mare vol que canviem

de casa. Després que m´havien dit els pares que tornarem a Romania no volia creure

que faré l´institut al meu país on vaig néixer. Estava tan il·lusionada que ni podia

dormir. Ja feia molt que no havia anat a Romania. A més, m’agrada més l´escola de

Romania perquè allà ja no fan servir las llibretes i en canvi treballen amb la tablet.

Pseudònim: Emy

Títol: Em faig gran

En Tomàs era un simple marcador fluorescent de color verd. Es sentia inútil, ja

que havia de fer un esforç molt gran per subratllar una frase sencera. A

mesura que s’anava fent gran, podia subratllar més part del text.

Sense adonar-se’n ja anava a l’institut, no gastava la tinta en marcar allò que

ell creia que no era interessant o important. Allà va conèixer colors que mai

havia vist, com el marcador maragda, l’ocre, el carmí i un piló més!

També va conèixer un marcador lila, que es deia Júlia Marcader, avui si obres

l’estoig d’en Dimitri els trobaràs tots dos.

Pseudònim: Tomàs Massot Rovira

Títol: LA FORÇA DE L’AMISTAT

En Marc i en Biel estaven asseguts un al costat de l’altre. Aquell dia en Biel hauria de marxar i la idea d’haver de fer el gran pas a l’ institut un sense l’ altre, a cap del dos els feia gràcia.

En Marc va dir: -Mai voldré deixar l’escola on hem passat tants moments junts i on hi tinc tants records...-. En Biel li va respondre; -De fet, no és això fer-se gran? Deixar l’ escola enrere, els amics... per a poder començar una nova etapa, l’ institut i així fer-ne de nous... - Tens raó, potser fer-se gran no és tan dolent. Saps? I si compartim un record? Un objecte que quan un dels dos trobi a faltar molt a l’altre, el miri i no es senti tan sol. En Biel es va treure la seva polsera. Li va explicar que quan el trobés molt a faltar, que se la posés. I així ho va fer en Marc.

I va sentir una força, que el feia tornar més gran, era l’amistat. Perquè per a molta gent aquella polsera només podien ser tres fils, però per ells era molt més que allò... I aviat en tindria més.

Pseudònim: Suen 2.0

Títol: El meu somni

El meu professor ens ha explicat que aniríem a visitar el institut i ja sentia com

si estigues volant per la classe. Amb les xuixes a la butxaca i amb la roba

blanca esteve fent yoga .E baixat tranquil·lament i hem fico a la classe a

dormir, EL SOMNI HI HA COMESA!!.després de les vacances de l’estiu

,hi ha ve la hora de anar el institut, i de sobte sona el despertador me aixecat

ràpidament i me ficat la roba .Hi ha estava llista i me pujat el autobús i e

pensat la paraula hi ha hem faig gran. Historia acabada conte rallada

Nom: Simona Georgina

Títol: MICRORELAT

Des de que vaig néixer, tinc una granota a dins meu. Ella m’ajuda fer els

passos necessaris a la vida. Quan era petita, la granota feia petits salts, ara

com que vaig creixent, la granota també creix, i els seus salts també. Un dels

salts més grans que haurà de fer la granota és el pas a l’institut. Perquè la

meva rutina diària canviarà per complet, i també perquè ara sóc més

independent, més autònoma. I estic molt contenta d’estar canviant, perquè

cada vegada noto que em faig gran. Espero no perdre mai la meva granoteta,

ja que m’ha ajudat molt en tots aquests anys. Crec que en aquests moments,

la granota deu sentir-se igual de nerviosa que jo, fins i tot més. Ara espero

ansiosa l’entrada a l’institut, noto que sóc capaç de fer de tot, em sento feliç.

Pseudònim: Carlota23

Títol: PER SEMPRE L’INSTITUT A LA MEMÓRIA!

Quan arribo a casa de l’avi m’encanta, perquè m’explica llegendes que no se sap si són veritat o mentida. Els que les han passat, no ho volen explicar. Es diu que quan perds la memòria i l’estàs recuperant, el primer que et ve el cap és l’institut. També hi ha rumors que diuen que, a les persones que la memória els ve més ràpid, el primer que expliquen és la vida a l’institut. Narren tot el que s’hi aprèn (que és un munt de coses) socials, naturals, art, música, llengües importants per el futur… Però la màgia de l’institut no només és aprendre coses sinó, fer amics que mai oblidaràs. És una part de la vida que em repercutirà molt quan em fagi gran però no només a mi, sinó també els altres i, a més, creixes com a persona.! El meu avi ha passat per aixó i, per aquesta raó, m’ho explica perquè pugui saber com és d’important, perquè si és el primer que recordes de tot el que t’ha passat, deu ser impressionant. No sé si hi passaré, ni si m’hi acostumaré però el que sé és que, quan hi entri serà perquè em faig gran.

Pseudònim: Oriol Nogué

Títol: Em faig gran

Ahir estava molt nerviosa perquè avui començava a l’institut. Quan avui m’he despertat i he

obert els ulls estava en una aula de l’institut, m’he mirat al mirall i ohhhh! m’havia convertit en

una professora!!. De sobte, entren uns alumnes a la classe, estaven tant o més espantats que jo.

Ens presentem i, tot seguit, posem una pel· lícula. Quan només queden deu minuts m’expliquen

el que han fet a l’estiu . Al acabar sona el timbre, ens despedim i... de sobte sento una veu

familiar:

-Sandra – és la meva mare - arribaràs tard a l’institut el teu primer dia !. En aquesta nit

m’havia fet gran.Tot havia sigut un somni, baixo a esmorzar , em vesteixo i pujo a l’autobús.

Aquí comença la meva aventura!

Pseudònim: Sandra

Títol: UN RELLOTGE ESPECIAL

Hi havia una vegada una nena que es deia Sara i feia 6è. Faltava molt poc pel seu

aniversari i els seus pares li van regalar un rellotge molt especial: et transportava al lloc

que desitgessis en aquell moment.

-Em faig gran- pensava , perquè li faltava un pas cap a l'institut. Com que estava

nerviosa per veure com li aniria aquesta nova etapa, el rellotge la va transportar cap a

l'institut i, per un moment, va poder avançar-se en el temps i veure: les classes, els nous

professors, els amics i les amigues que aviat coneixeria, la nova vida que li esperava,

el nou món que se li obriria... Quan va tornar a casa ja estava més calmada, va sopar

molt ràpid i se'n va anar a dormir tranquil.la i alhora amb moltes ganes de que arribés

el dia de demà.

Pseudònim: Corall del Mar.

Títol:

Fa dotze anys, en el jardí d'una casa gran i preciosa al costat del mar, hi va néixer una

dent de lleó groga i molt bonica. Cada dia els nens d'aquella casa l'anaven a veure i li

explicaven tot el que havien fet durant el dia; a la flor li agradava molt.

De mica en mica la dent de lleó es va anar fent gran i al llarg del temps va anar

aprenent un munt de coses. Un dia quan els nens van anar a veure la flor, es van adonar

que... La flor havia florit!! ara ja no era tant sols una flor de color groc, sinó que s'havia

convertit en una preciosa flor de color blanc.

Finalment va arribar l'hora, un dia d'estiu que feia molta tramuntana, aquelles petites

llavors van prendre el vol i van sortir volant pels aires! La Laia, la més petita de totes

elles, va arribar al Carrer Països Catalans. Al principi de ser allà se sentia una mica sola

i enyorava la casa on s'havia criat i les seves amigues. Però, amb el temps es va anar

fent gran i forta per a superar tot allò que la vida li proposava.

Ei, em faig gran i el setembre me'n vaig a l'Institut!!!

Ha arribat l'hora de fer un pas endavant i descobrir un món nou!

Pseudònim: Hola Institut!

Títol:

Estic content o potser trist o potser preocupat o podria ser que

estigués nerviós !o espantat o fins i tot vergonyós. No sé com estic,

estic en blanc. Avui és el meu primer dia d’adolescent. Tindré nous

companys, nous mestres i, sobretot, una nova vida. Començo

l’institut, avui. Quan m’he despertat m’he adonat que em faig gran.

Jo, aniré a un institut diferent del que van els meus antics

companys de classe.

Espero que aquests quatre anys que passaré a l’institut, un lloc

molt diferent de l’escola, siguin molt profitosos.

Pseudònim:

Títol: EM FAIG GRAN

Avui estic malalta i no he pogut anar a l’escola. He trobat a l’habitació, una capsa

molt bonica. L’he obert i m’he trobat que hi deia:”Hola, Núria, sóc la capsa de les

sorpreses i tinc preparada una sorpresa per a tu ara que et fas gran. Pren aquest

caramel i et passarà una cosa increïble”. M’he quedat glaçada, però encuriosida

m’he menjat el caramel i he començat a volar, m’ha portat a l’ institut. He vist les

classes, els nens grans, alguns professors, el pati...

Quan he tornat a casa, he endreçar la capsa amb un somriure de felicitat.

Ara sí que em faig gran!!!

Pseudònim:

Títol: SI EM PARO A PENSAR...

Si em paro a pensar, fa molt poc feia P3 i ara ja faig 6è. Quasi sóc a l’institut! Això vol

dir que em faig gran. Recordo molts moments de l’escola i de vegades m’agradaria que

el temps es pogués parar. És que pensar que des de P3 a ara, o sigui, a 6è, els meus

companys i jo sempre hem anat junts, i ara que em faig gran, i passo a l’Institut ens

separaran!!! Hem passat molts moments bons i dolents però sempre els hem superat

junts. M’agradaria seguir més temps amb els companys, però sé que també s’han de fer

nous amics. M’agradaria que a l’institut, els professors fossin igual de bons que a

l’escola, tant per com ensenyen però sobretot per com ens tracten.

Pseudònim: Dona Bala

Títol: MICRORELAT Jo que a em faig gran, volia saber que que sentiré el

primer dia d’institut.

Però a qui preguntar??? Així que vaig decidir preguntar

a una molt bona amiga meva que ara fa primer d’ESO.

Ella em va dir que no em preocupés que és un

sentiment estrany però que després d’una estona et

sents molt bé d’estar allà.

Però jo tot i saber això encara tinc una mica de por.

Pseudònim: Chiringuito

Títol: “MICRORELAT” Hola, em dic Nuc i visc a Medinyà. Cada dia veig aquell nen que sempre

agafa una mena d’objecte, se'l col∙loca a l’esquena i se’n va. Per a mi, el

temps que està fora de casa se’m fa molt llarg i avorrit. Quan arriba estic

molt content de tornarlo

a veure i, com sempre, tinc ganes de jugar amb

ell.

Ja fa uns dies que el noto estrany perquè quan em desperto no el veig

però en canvi, torna molt aviat i es passa la tarda fent coses

inexplicables.

Finalment, avui m’ha explicat què li passa: “Estimat Nuc, em faig gran i

això vol dir que ara vaig a l’institut”.

Pseudònim: Nuc

Títol: EM FAIG GRAN 2016 Un bon dia al matí era el primer dia de l'institut.

Quan vaig acabar d'esmorzar vaig agafar la motxilla, i quan em ficava les

sabates, vaig notar un molèstia als dos talons pero jo vaig passar.

Quan anava cap a la parada d'autobús, vaig començar a volar i el meu cor

anava a cent. Poc a poc, em vaig començar a tranquil∙litzar i vaig dir: Avui

és el dia que em faig gran perquè he superat la por a volar! Que divertit!!!

Les sabates em van portar a l’institut i, a la tornada, em va passar el mateix

i cada dia ho anava repetint fins que vaig acabar l’ESO i també perquè les

sabates ja m’anaven petites.

Pseudònim: Nature.

Títol: Les sabates!! Quan em faig gran, de vegades amb sento com sabata dreta al peu esquerra i sembla

que aquesta sabata tingui emocions pròpies. Tinc la sensació que quan vagi a l’institut

serè una sabata de peu dret al peu esquerra més pels passadissos de l’institut. Amb mil

altres sabates ben diferents al costat. Cada sabata és diferent: una és blava i bona en

matemàtiques; l’altra és verda i bona amb medi natural; l’altra vermella, i bona en

català,... però totes les sabates s’acostumen a estar al peu contrari i totes les sabates

tenen el seu costat bo encara que estiguin fora de lloc i sempre estan acompanyades

dels mitjons… Mai estan soles.

Pseudònim: ;)

Títol: L’ INSTITUT Un dia estava tan tranquil∙la anant a comprar i pel camí em vaig fixar que hi havia el meu futur institut.

Aquella mateixa nit vaig somiar que era el primer dia que

anava a l’institut i m’ensenyaven les classes, el pati, el

gimnàs, la sala d’art, el laboratori... Em vaig sentir petita

perquè feia molt poc que era de les grans de l’escola i ara

seria de les petites de l’institut. Al despertarme vaig

pensar, ”em faig gran”, ja que fa poc que vaig començar

l’escola.

Pseudònim: Rossa

Títol: EL PÈSOL Hi ha moltes maneres de sentirse a l’institut: marginat, content, trist,

acollit per els companys…

Però jo en aquest cas, crec que em sentiré com un pèsol, que tothom serà

gegant i jo seré com un pèsol que passejarà per els passadissos de

l’institut. I crec que seré un pèsol que els primers dies aniré una mica

perduda, experimentarà, estudiarà, intentarà treure bones notes…

Encara que sigui un pèsol seré uns dels pèsols més divertits de l’institut.

Però també tinc ganes de anar a l’institut i relacionarme amb altres

pèsols tan divertits com jo.

Pseudònim: pechu

Títol: “QUI MÉS SAP” Ara que em faig gran i he d’anar a l’institut he pensat: qui sabrà millor que ningú què

es pot fer a l’institut? Quantes histories han passat en aquest lloc que ningú, excepte

els alumnes, saben? Demà vaig a veure l’institut i ho preguntaré.

Ara estic a l’institut, la nit passada ho vaig consultar amb el coixí però res, i de cop,

se m’acaba de passar pel cap: el que millor sap que ha passat a l’institut és just el

que tinc a davant meu, aquest plataner! Ell deu tenir 30 o 40 anys mínim! M’ he

assegut a una arrel que sobresurt del terra, i li he preguntat a l’arbre: Tu

que saps

tant de l’institut, em pots donar un consell...de

cop ha fet una ventada i les fulles

han xocat entre elles, l’arbre no m’ha dit res però jo ja l’he entès...

Pseudònim: Shark

Títol: AVUI EL MATÍ ...

Quan m’he aixecat m’ha caigut una sabatilla de quadrats el cap.

- Aixeca’t que has de anar a l’institut! Un bon bol de cereals i una torrada amb melmelada a

esmorzar fort i sa! Aquest dies passen volant!

Com la meva germana aixecar-me aviat per anar el bus i per començar una vida amb 12 anys.

Començar a dir les paraules curtes: Insti, tecno, natus, insta...

Més gent, més nens i fins i tot molts més professors i amics nous! Això es increïble ja sé que

em perdré per allà els primers dies, i arribaré tard a classe, però jo soleta ja em faig gran i

m’haig d’espavilar. A mitja classe, tenir moltíssima gana, per arribar cap allà a quarts de

quatre a casa . Quins dies més durs, però tot i així s’han de aguantar i aprofitar!

Pseudònim: Dinocrem

Títol:

Avui és el primer dia d'institut i estic un pèl nerviosa. Em fa por aquest canvi, tot i que tothom diu que no és res, i sobretot deixar de ser la més gran de l'escola i passar a ser la més petita. M'aixeco d'hora, em pentino, esmorzo, em poso uns pantalons texans, la meva samarreta blava preferida i faig la motxilla. Me'n vaig caminant cap a la parada del bus, on m'esperen les meves amigues, que també semblen estar nervioses, i entrem al bus. Pujo un esglaó, un altre i un altre, fins que puc mirar completament tot el dintre del bus, i en veure cares noves, m'envaeixen unes ganes de conèixer-les que em fa oblidar tota la por que porto a dins, ja no em sembla tan malament anar a l'institut i canviar d'aires, potser és que em faig gran.

Pseudònim: Lacasito

Títol: Em faig gran, institut

Avui serà el meu primer dia d'institut, quan m'he despertat estava plovent moltíssim,

he mirat per la finestra i la pluja era

molt estranya, era d'un color verd i rosa i les gotes queien en forma de quadrat, no li he

donat gaire importància i m'he vestit, he esmorzat i he anat a la parada d'autobús, pel

camí m'he trobat amb les meves amigues, totes feiem cara de son perquè mai ens

havíem aixecat tant aviat. Hem pujat a l'autobús i he pensat que em faig gran i tinc que

anar a l'institut, a mig camí, l'autobús s'ha parat i el conductor ens ha dit que l'autobús

s'ha espatllat i s'ha quedat sense gasolina, el conductor que es diu Gordon, ha trucat a

l'institut i els hi ha explicat el que havia passat, han dit que no passa res. Hem trucat a

un mecànic i hem deixat l'autobús allà i ens han deixat un altre autobús mentre

l'estaven arreclant. Al final hem arribat a l'institut, tots estabem xops de la pluja però ja

ens hem acabat assecant. Aquest dia m'ho he passat molt bé.

Pseudònim: Mandarina

Títol: EM FAIG GRAN…

Ui! Com passa el temps, ja en tinc 12! Que vol dir això? Doncs vol dir

que s’acosta una nova etapa a la meva vida. I no us penseu pas que

és la primera! No, no! Ja n’he passat d’altres però aquesta vegada és

diferent; em faig gran i en sóc conscient; aquest any començaré

l’institut i faré nous amics i això és xulo, però el que no és tan xulo és que

tindrem molts deures, ens haurem d’aixecar aviat i tindrem molts

professors i assignatures noves.

De totes maneres ens en sortirem.

Ens acostumarem a aquest ritme d’aixecar-nos aviat, de tenir molts

deures, de no dinar fins quarts de quatre de la tarda, de tenir molts

professors... i ens ensortirem perquè serem mes grans i mes madurs.

Pseudònim: CONGUITO

Títol: MASSA BO PER SER VERITAT

En Jan era un nen normal, però era molt baixet i a classe tots se’n reien d’ell. Quan va acabar

sisè estava molt preocupat per si se’n riurien d’ell a l’institut. I a la fi va arribar el matí del

primer dia d’institut i li va passar una cosa increïble, es feia alt a una velocitat impressionant.

En Jan no parava de cridar: em faig gran! Em faig gran! i la seva mare deia: ja ho deia jo que

faria l’estirada. I va anar a l’institut i els nens que el vacil∙laven es van quedar parats. En

realitat, tot l’institut es va quedar parat. En Jan continuava sense creure-s’ho i efectivament

no era veritat, al cap d’un moment, va passar la cosa que ell temia més, es va despertar

d’aquell món imaginari.

Pseudònim: FRESQUIEL

Títol: PRIMER DIA D'INSTITUT

Avui ha estat un dia molt especial perquè he començat l'institut. Al matí m'he llevat a dos

quarts de vuit del matí i només he tingut 10 minuts per arreglar-me, fer la maleta i esmorzar.

Quan he sortit de casa s'ha posat a ploure, però no aigua sinó xocolata desfeta! Quan he

arribat a la parada del bus tothom s'ha posat a riure al veure'mi jo no he entès com era que

ells no estàven plens de xocolata. Per sort, a l'institut les coses han anat més bé. Quin dia

més estrany! A partir d'ara quan pensi en "em faig gran" em vindrà el cap el dia d'avui, no pot

ser!

Pseudònim: Ballarina 6·21

Títol: EL PARDAL

El diumenge 10 de març estava a la meva habitació, llegint un llibre i tenia la

finestra oberta.

Va entrar un pardal que no media més de 8 cm. Jo, a primera vista, ja vaig veure

que no era un pardal com els altres.

Aquell pardal em va dir unes paraules, com podia ser que un ocell pogués parlar?

Ell em va dir que ara ja em faig gran i que ara començaré una nova etapa. A més

també em va explicar que seria més dur: per estudiar, aixecar-me d’hora...

Tot seguit el pardal va marxar voleiant però a poca velocitat.

Jo ja sabia que el següent curs ja no aniria a l’escola i aniria a un nou món

l’institut.

Pseudònim: UANRA

Títol: L’INSTITUT, EL NOU PLANETA

Un dia mentre estava al pati de l’escola vaig notar una estranya sensació, i de

sobte vaig començar a flotar i a pujar amunt, i amunt, i més amunt. Quan vaig

mirar enlaire, em vaig adonar que estava siguent abduït per una nau

extraterrestre!

Els alienígenes em van portar a un planeta anomenat INSTITUT. Allà tot era

diferent: era una espècie d’escola, però més gran, feia un horari diferent, m’havia

de despertar més d’hora i plegava més aviat, tenia un mestre per a cada

assignatura i a la classe hi havia molts nens i nenes i fèiem moltes més

assignatures. Uf quants canvis!!

Un dia em vaig adormir a classe i quan la mestra m’anava a renyar em vaig

despertar, ostres no era a l’institut sinó a l’escola!

Tot havia sigut un somni però moltes coses eren reals, com tot el que havia vist de

l’institut i sens dubte que m’havia adormit a classe!

Aquell somni em va servir per entendre que EM FAIG GRAN i lque ’any que ve

aniria a l’institut, amb nous mestres, nous companys, noves assignatures…

La veritat és que en tinc moltes ganes i crec que m’ho passaré molt bé, però no se

si diré el mateix quan sigui allà.

Pseudònim: Caldera

Títol: Al institut hi falta gent

Hola em dic Kin i sóc un estoig. La meva mestressa es diu Mia i m’agrada molt

perquè em tracta molt bé. Quan un color se’m gasta ella l’arregla i sempre ho tinc tot a

punt.

Tinc moltes ganes de començar a l’institut però m’hauré d’aixecar molt aviat per

anar-hi.

D’una part vull anar a l’institut perquè la meva mestressa em faria servir i tothom em

veuria. També perquè vull fer més amics, més igual si són nois, noies, estoigs, llapis...

mentre em caiguin bé m’és ben igual.

Per altre banda no tinc ganes de començar a l’institut perquè hi ha més exàmens i per

això em traurien el meu millor amic que és el llapis, me’l traurien perquè el llapis

hauria d’escriure més.

En resum crec que m’agradarà anar a l’institut perquè així sortiré més de la motxilla i

de casa.

Estic veient que la meva mestressa s’està fent gran.

Pseudònim: Mia

Títol: Cim serà l’institut a la vida real

Me’n vaig anar a dormir i el cap d’una estona ja estava ben adormit.

Vaig tindre un somni on tot era molt divertit, vaig somiar que ja em feia gran, que

ja començava el primer trimestre d’institut que feia molts amics, que començava a

fer assignatures noves i coneixia els meus profes. Però el que vaig veure de

seguida era que anar a l’instituí no era el mateix que anar a l’escola; que a la

classe, a l’escola, érem vuit però a l’instituí érem 28. Que ja t’havies d’aixecar

molt més aviat.

Ja s’havia acabat el primer dia de institut i vaig anar a casa en autobús, quan vaig

arribar a casa ja tenia moltes ganes de tornar al institut i després amb vaig

despertar,i a partir d’aquell dia m’estic preguntant com serà l’institut a la vida

real.

Pseudònim: NIMAL

Títol: Ràdio Celrà

- Hola Carles, com creus que anirà el dia aquí a l’institut de Celrà?.

- Molt bé, i a més m’han informat que ara arribaran molts nens d’altres pobles.

- Sí, tens tota la raó. Ja es fan grans i ara els toca anar a l’institut. M’han dit que

vindran nens de quasi tots els pobles: de Sant Jordi Desvalls, de Bordils, de Cervià de

Ter, de Medinyà i de Flaçà.

- Bé, passem a les informacions del dia.

- Jordi, hem de fer una pausa a les informacions perquè els nens ja entren, vaig a

entrevistar-ne un.

- Hola ,bon dia. Com et dius?

- Hola, em dic Windows.

- Bon dia Windows.

- És guai l’institut?

- No ho sé, és el meu primer dia.- Però jo crec que serà molt divertit perquè per a mi

tot això és nou, abans anava a l’escola , era una escola molt petita i amb pocs nens.- Bé

me’n vaig que encara arribaré tard el primer dia de classe, adéu.

Pseudònim: Windows

Títol: El microespia

Sí, sí, em sentiu, no puc parlar gaire fort perquè sinó em sentirà. Sóc un

espia, com aquells que s’infiltren per les cases per saber què fa la gent,

però jo m’infiltro als cervells i m’he infiltrat al d’aquest noi per saber com

ho porta, això de l’institut.

Pel que he descobert ho porta molt bé i li fa molta il·lusió. A sobre, els

mestres li diuen que es prepari bé que a l’escola són molt pocs en una classe

i allà a l’institut seran vint-i-cinc.

Ai, ja es fa gran el meu nen però si fa quatre dies encara anava a la

guarderia i ara mira, ja va a l’institut. El temps passa com els trens, en un

tancar i obrir d’ulls.

Pseudònim: Hasghtag

Títol: Em faig gran

L’any que ve aniré l’ institut. A l’institut hi ha molts nens i nenes.

A la meva classe només som vuit. Som sis nens i dues nenes. Allà tindré

un mestre per cada assignatura, crec que tindré més exàmens i deures.

A l’ institut coneixeré més nens i nenes d’ altres escoles. Al matí m’hauré

d’aixecar molt aviat però a la tarda no hauré d’anar-hi. M’estic fent gran

per això he de començar a anar a l’institut, aprendré més i faré més

amics.

Estic molt nerviosa i contenta a la vegada per anar al institut .

Pseudònim: Kika

Títol: Me’n vaig a l’Institut

Ei, hola!, no us havia vist sóc un nen de 12 anys. Ja m’estic fent gran i és

hora d’anar a l’institut. Per una banda tinc moltes ganes d’anar-hi perquè

veuré als meus amics de l’escola que anava abans, però tambè tinc por

perquè m’han dit que l’institut no és igual que l’escola perquè hi hauran més

deures, més treballs i exàmens. També que hi ha molts més nois i noies.

Demà serà el meu primer dia d’institut i estic una mica nerviós. Per sort hi

tinc una germana que m’acompanyarà una mica, quina sort que tinc, eh?

Amb l’ajuda dels meus amics i de la meva germana, no crec que sigui tan

difícil l’adaptació a l’institut.

Bé, desitgeu-me sort, adéu!!

Pseudònim: Raig