Plat versus Aristtil: Metafsica i CosmologiaMetafsica i Cosmologia Platnica

Plat es defensor de una filosofia ontolgica o metafsicament dualista. La seva teoria sobre el mon de les idees, far que la realitat on nosaltres vivim sigui una mena de cpia del mn de les idees, s a dir, del mn de les essncies. El nostre mn, ser el de les coses que nosaltres observem, per si mes no, ser una pura ficci i imitaci imperfecte de les idees. El mn de les coses constituir, doncs, l'aparena de la realitat i el mn de les idees esdevindr l'essncia de la realitat, sent els models de perfecci, causa i finalitat de les coses. Plat va intentar resoldre el problema de la relaci existent entre els dos mons, es a dir concretar ms com es relacionen les Idees amb les coses particulars. A travs d'una narraci versemblant dins de la seva obra "Timeu" explica l'origen del mn sensible (ja que no pot explicar el mn intelligible pel fet que es etern i immutable) i el perqu de l'existncia de l'esser en les coses sense ser-ho en un sentit ple. En un principi, noms existeix el caos, concebut com una matria catica, desordenada,... i per a que pugui convertir-se en un cosmos (tot ordenat) Plat introdueix la figura del Demirg, inspirat en la Nous d'Anaxgores. El Demirg s el principi ordenador de la matria i haurem de imaginar-lo com un terrissaire amb una pea de fang la qual modelar seguint un model, que seran les Idees o essncies, i sorgir, aleshores cada una de les coses. Aquesta cosmologia es produeix seguint una determinada finalitat, un model teleolgic que fa que tot el que succeeix ho faci d'acord amb un fi determinat, que en aquest cas, les idees seran la causa i finalitat del cosmos, i el Demirg es fixar concretament en la Idea Suprema del B, intentant modelar-la i fer-la el mes bella i perfecte possible. No obstant aix, al tenir el mon de les coses una composici material amb tendncia al desordre, provocar imperfecci i per tant, el mal. Igualment ser la ra per la qual el Cosmos no es totalment perfecte. El Demirg, doncs, s "deu" perqu s bo i savi, per en contraposici al cristianisme, no es omnipotent perqu no crea el mn a partir de si mateix, utilitzant nicament la seva intelligncia i el seu saber fer (techn), i per tant conta amb tres elements preexistents i distints a ell, com son les idees, una massa material catica i el espai preexistent el qual no pot morir i deixa lloc als objectes que es creen. Plat en aquest aspecte s'allunyar del mecanicisme de autors presocrtics que expliquen la formaci del cosmos a partir de causes exclusivament materials ( foc, aigua, toms, ...). No obstant aix, un cop el Demirg hagi ordenat la matria , produir els quatre elements fundamentals a partir dels quals sorgeixen els cossos o objectes: foc, aire, aigua i terra. Cadascun d'ells es correspondr amb una figura geomtrica: tetraedre, octaedre, icosedre i el cub respectivament. Aquesta concepci pren com a model les teories pitagriques dels poliedres.

Metafsica i Cosmologia Aristotlica

Aristtil va ser un filsof empirista posterior de Plat, que a diferencia d'aquest recolzava una postura realista, es a dir, la verdadera realitat s la sensible i es on podrem trobar les idees. Per Aristtil l'esser equival a la substancia. Per llavors, que es substancia? La substancia es a all ltim al quan ens referim quan parlem d'esser, ja que podem referir-nos al esser de moltes formes, per totes es refereixen a la substncia. s l'individu concret i singular, subjecte del que es prediquen els diferents accidents, i all que es en si mateix mentre que els accidents noms existeixen en un altre. Aquesta substancia primera es un compost de matria (hyl) i forma (morph), que no ser una mera juxtaposici, sin un compost inseparable (synolon), ja que no es possible trobar en una substncia la forma sense la matria ni la matria sense forma. La matria s el substrat indeterminat que rep la forma que s aquella que determina a la matria. La forma s la essncia (universal i necessria) que noms existeix juntament a la matria i no separada de la realitat sensible. La matria, dins de la cosmologia aristotlica, t una forma en acte (un contrari) i una altra forma en potncia de la qual n'est privada ( l'altre contrari ), i per tant ser ents com el pas de la potncia a l'acte. ( per exemple, del no ser al esser; de no ser arbre en el cas de la llavor, a ser arbre). Explicar l'Univers com a teleolgic, ja que "la natura no fa res en va", i tota substancia te com a finalitat la millora i el perfeccionament. Aristtil exposar que la causa final de l'Univers ser el Primer Motor Immbil, que far que tot es mogui i es transformi per l'atracci i el desig del perfeccionament, i com a forma i acte pur que s s'identificar amb Du, que encara que no es pugui igualar amb un Du personal i creador en conduir cap a la teologia, i esdevindr tamb un obstacle per al progrs de la cincia. La cosmologia aristotlica estava molt relacionada amb la astronomia, la qual tamb explicava les caracterstiques del univers, el qual s geocntric, geosttic, esfric i finit, dividit en dues parts i amb moviment harmnic circular dels astres. Aristtil creia que la terra era el centre de l'univers la qual estava quieta. Tamb creia que fora del univers noms hi havia el Motor Immbil. Du no te potncia, noms s acte pur i forma pura. Tampoc es mou, no t matria i es inalterable, per al mateix temps es la causa final de tot l'univers i far que tot es mogui i es transformi per l'atracci del desig i del perfeccionament. L'univers estar atret per la perfecci de Du, com a finalitat. L'univers tamb es troba dividit en dues parts: el Mn Supralunar i el mn Infralunar, cadascuna amb lleis prpies. El mn Infralunar es la regi del cosmos que avarca aquella part situada sota de la lluna ( sense incloure aquesta ), s a dir, la regi terrestre, el nostre mn. La caracterstica de aquesta regi es el canvi substancial i accidental, esdevenint el

nostre mon mbil i heterogeni. Tots els cossos que componen aquesta regi estan compostos de quatre elements ltims que posseeixen diferents naturaleses i llocs naturals: Terra, aigua, aire i foc. Aix doncs, els moviments que observem en els distints essers es deu a la tendncia de cada element que el composa a ocupar el seu lloc natural. Per exemple, si tirem una pedra, aquesta caur perqu busca recuperar el seu lloc propi ( en aquest cas s el centre de la terra ) per restaurar l'ordre perdut. El Mn Supralunar es la regi que avarca la lluna i tot el que es troba ms enll d'ella: cinc planetes ( Mercuri, venus, mart, jpiter i saturn ), el sol i les estrelles. Aquesta regi es absolutament diversa de la regi terrestre , ja que aqu impera l'ordre, la harmonia i la regularitat. Igualment el mn Supralunar t un moviment circular i uniforme. L'univers aristotlic no t principi ni final, s etern. Igualment, s finit ja que ms enll del mateix univers no hi ha res perqu ell es tot el que hi ha. Si l'univers ocups un espai hauria alguna cosa que no s l'univers ms enll del univers mateix, i aix es impossible. Per tant, el final del univers aristotlic seria l'ultima esfera del mon Supralunar, constituda per estrelles fixes. Fora d'aquesta esfera noms quedaria el Primer Motor Immbil.

Conclusions: Idealisme versus Realisme i Demirg versus Motor Immbil

Per concloure, Plat i Aristtil van ser dos autor molt contraposats en l'mbit de la ontologia i de la cosmologia, per no obstant van tenir una certa similitud en la aquesta ltima. Aristtil al viure en l'poca d'autocrtica platnica, i va fer la seva prpia critica a la teoria de les idees del seu mestre. Va considerar positiva la recerca socrtica de les essncies, per va criticar a plat que aquest separs les essncies de la realitat sensible. Plat va posar les idees en un mn a part i al duplicar la realitat havia augmentat el problema d'explicar el canvi i la multiplicitat de la fisis. Aristtil, no obstant, va intentar explicar la realitat sensible des d'ella mateixa i sense dualismes (hilemorfisme). Per tant, la substancia aristotlica ser una sntesi dels dos mons platnics, ja que cadascuna d'elles ser alhora matria/cosa i forma/idea. Posat en el cas de decidir quina teoria metafsica s ms possible a primera vista, posats que Plat al duplicar els mons possibles triplica el problema d'explicar el canvi, i Aristtil sintetitza els dos mons explicant l'esser dins de l'esser, defendria la teoria aristotlica pel fet que no s necessari crear un mn perfecte a part per poder explicar la realitat imperfecte del nostre mn. En l'mbit de la cosmologia, Plat havia intentat conciliar l'oposici HeraclitParmnides ( canvi es logos de la fisis - canvi admet el no esser) situant el canvi Heracliti en el mn de les coses i l'esser Parmenidi en el mn de les idees. Per a Aristtil la soluci platnica no permetia explicar realment el canvi de la fisis, ja que no podia explicar-se com el mn perfecte i immutable de les idees podia ser la causa i explicaci del mn imperfecte i canviant de les coses. No obstant aix, tots dos autors arriben a una mena de teologia. En Plat ser simbolitzat com el Demirg i en Aristtil ser el Primer Motor Immbil, que en tots dos casos, esdevindr una analogia de la concepci de Du, per en cap cas ser un "Du Pare" creador, sin dissenyador i transformador. De igual manera, totes dues concepcions tenen en com l's dels quatre elements, s a dir, comporta una clara influncia dels autors presocrtics i els seus arjs en la explicaci cosmolgica de l'univers. Ambds estan convenuts de que el mn ents com un tot exigeix una explicaci i que aquesta explicaci no pot ser immanent al mateix mn, sin que d'una o altra manera ha de ser transcendent. Si en el cas que tingussim que decidir quina argumentaci cosmolgica s a primera vista ms convincent estarem en un fangal. Les dues maneres d'explicar la seva concepci sn totalment diferents, ja que mentre que Aristtil intenta teoritzar, Plat exposa una mena d'historieta en forma de mite. Que seria ms tangible? Un mite convincent o una teoria abstracta casi incomprensible que difcilment podria convncer a alg? Si ms no, totes dues teories estan subjectes a la especulaci i de certa manera estan "flotant en el aire", i personalment crec que al ser una qesti d'imaginaci i de seducci intellectual, la teoria platnica es en prima facie ms plausible.