Apol·lo i Dafne: "Quan l'amor se'n va per les branques..."

Apol·lo i Dafne … quan l’amor se’n va per les branques…

Ramon Boixader i Blanch. Escola Oberta. Octubre 2014

Índex

I. El Renaixement explicat

II. Humanitas

III. La impremta

IV. La mitologia

V. La cultura clàssica


1ESO

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

2BATX

Música


1ESO

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

2BATX

Ciències Socials


1ESO

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

2BATX

Literatura universal


1ESO

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

2BATX

Història de l’Art


1ESO

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

2BATX

Llengua castellana


1ESO

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

2BATX



1ESO

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

2BATX

Llengua castellana


1ESO

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

2BATX

Llengua llatina


1ESO

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

2BATX


II. Humanitas

RE-NAIXEMENT

Grècia

Roma

Edat Mitjana

s. VIII aC s. V aC s. I aC s. V dC s. X dC s. XV dC s. XVI dC

Renaixement

II. Humanitas

AnqrwpoV - Anthropos

II. Humanitas

Bellesa

II. Humanitas

Amor (platònic)

Cuanto tengo confieso yo deberos;

por vos nací, por vos tengo la vida

por vos he de morir y por vos muero

Garcilaso de la Vega

II. Humanitas

Tòpics

Locus Amoenus

Beatus ille

Carpe diem

http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml

III. La impremta

El llibre

III. La impremta

Els primers llibres

• Llibres orals abans de la paraula escrita

• Segle XIX aC – Mesopotàmia i Egipte

III. La impremta

Primer paper: el papir

• Planta tallada a lleixes i encreuada.

Egipte.

• Origen etimològic del paper

III. La impremta

El papir arriba a Grècia

• Heròdot

• Biblos, port fenici

• Biblon – plural Biblia

• Segles X-IX aC

III. La impremta

...i després el pergamí

• Segle II aC

• Pèrgam (actual Turquia)

• Pell

III. La impremta

A Roma

• Papir des del segle VIII aC

• Pergamí des del segle II aC

• Tauletes de cera

III. La impremta

Els llibres al món clàssic

• Liber, libri (m): escorça, llibre

• Rotlle

III. La impremta

Les biblioteques al món clàssic

III. La impremta

Un invent revolucionari: el còdex

• A partir dels segles III i IV

• Llibre escrit a mà

III. La impremta

El còdex

• Isidor de Sevilla (segle VII dC)

“El còdex està compost de molts llibres; un llibre és

un rotlle. S’anomena còdex a manera de metàfora

dels troncs (codex) dels arbres o les vinyes, com si

es tractés d’un magatzem de fusta perquè conté en

si mateix una gran quantitat de llibres, com si fossin

les branques”

III. La impremta

El palimpsest

• S’esborraven les pàgines i es reutilitzava

III. La impremta

Edat Mitjana: monestirs, copistes,

biblioteques

III. La impremta

I arriba la impremta

• Guttenberg. Segle XV

• Incunabula –”del bressol”

• Nous conceptes: editar, edició

IV. La mitologia

Reuneix la

bellesa del

cos nu i el

món clàssic

IV. La mitologia

El mite en boca d’Ovidi

• Publius Ovidius Naso, poeta romà (s I aC)

• Metamorfosis

• 250 transformacions

• 12000 hexàmetres

• 15 llibres

IV. Apol·lo i Dafne

Dramatis personae: Piton

• Monstre

• Oracles

• Delfos

Apollo and Python, Joseph Mallord

William Turner. 1811, Tate Gallery


Dramatis personae: Cupido

• Infant

• Ales

• Arc

• Entremaliat

Venus e Cupido, Lorenzo Lotto. 1520-

1530, Metropolitan Museum, New York


Dramatis personae: Apol·lo

• Fill de Zeus i Leto

• Germà bessó d’Àrtemis

• Moltes atribucions:

• Medicina

• Profecies

• Música i poesia

• Sol

• Seny

• Bellesa Apol·lo, Simon Vouet.

1640, Museum of Fine

Arts, Budapest


Dramatis personae: Dafne

• Nimfa

• Filla de Peneu

Apollon et Daphne, Theodore

Chasseriau. 1845.


Metamorfosis, Ovidi, Llibre I, versos 452-565

• Noms:

• Apol·lo és Febus o Deli

• Dafne és Peneida

• To humorístic amb Cupido i Apol·lo

• Metàfores clàssiques

• Erotisme en el moviment

• Tristor en l’amor impossible

Dafne, Peneida, va ser la primera estimada de Febus,

no per un cec atzar, sinó pel furor de Cupido.

Deli va veure el nen, orgullós encara de vèncer

la gran serp, quan aquell tensava el seu arc amb el nervi. 455

“Digues, infant juganer, ¿què fas amb les teves armes heroiques”,

li demanà, “molt més escaients a les meves espatlles?

Jo, que fereixo amb encert els meus enemics i les feres,

no fa gaire he obert perforant-lo amb sagetes el ventre

verinós de Piton, que cobria tantes jovades. 460

Tu ja fas prou atiant no sé quina flama amorosa,

i el triomf que em pertany no vulguis, doncs, superar-lo”

Diu de Venus el fill: “Com tu traspasses els altres,

Febus, jo et puc traspassar, i com és qualsevol criatura

inferior a un déu, també el teu honor ho és al nostre.” 465

Tal digué, i amb el seu aleteig s’escapa pels aires

ràpidament fins el cim del Parnàs, on cauen les ombres,

i de l’aljava on les porta agafa dues sagetes

amb diferents propòsits: causar l’amor o espantar-lo;

la que el causa és d’or amb la punta lluent i esmolada, 470

la que l’espanta és de plom i acaba en forma rodona.

A la nimfa Peneida el déu aquesta li envia,

l’altra, però, fins al moll dels ossos la clava en Apol·lo.

Ell s’enamora de cop, mes ella en fuig i s’amaga

fins del nom de l’amor enmig dels boscos frondosos, 475

on s’esplaia caçant, i és, a exemple de Febe, soltera;

una cinta li lliga els cabells deixats en desordre.

Molts pretendents va tenir, però ella va rebutjar-los

i sense espòs que li causi neguit, ben sola pels boscos,

no vol saber què són l’himeneu, l’amor i els seus vincles. 480

Força el seu pare li diu: “Un gendre has de dar-me, bonica”;

força el seu pare li diu; “Filla meva, uns néts has de dar-me.”

Ella, talment un crim, odiava els focs del casori

i mostrava llavors el seu rostre vermell de vergonya

mentre abraçava pel coll el seu pare tot suplicant-lo. 485

“Deixa’m, oh pare meu”, li deia, “gaudir d’una eterna

virginitat!, ja que això li concedí el seu pare a Diana.”

Ho consentí, certament, però la teva bellesa

t’és un destorb al desig, i el cos a l’anhel se t’oposa.

Febus, que està enamorat, ha vist Dafne amb desig d’ajuntar-s’hi

vol assolir aquest desig i els seus oracles l’enganyen,

i com la palla més lleu en treure-li el pes de l’espiga,

com s’incendia el rostoll quan un vianant a la vora

deixa un foc per descuit veient que s’acosta el nou dia,

així el déu es consum en flames, i així fa que es cremi 495

tot el seu pit un amor sense cap esperança i estèril.

Veu al damunt del seu coll els cabells penjants en desordre:

“Si es pentinés, ¿com seria?”, es demana; mira els dos astres

dels seus ulls que treuen espurnes, i mira els seus llavis

sense tenir-ne mai prou; admira els seus dits; i les seves 500

mans, i els seus braços mig nus i mig coberts per la roba;

i el que li amaga creu que és millor. S’escapa lleugera

com l’oreig i ni els mots que l’altre li diu no l’aturen;

“Nimfa Peneida, si et plau, espera’m! Per mal no t’empaito;

nimfa, espera’m! Així l’ovella del llop, la gasela 505

del lleó i els coloms esverats de l’àguila fugen,

puix que són enemics; més jo per amor et segueixo!

Ah, dissortat de mi! Vés no caiguis de bocaterrosa

ni els esbarzers t’esgarrinxin la pell, i jo en tingui la culpa.

Vas cap a indrets asprius: no corris tant, t’ho demano, 510

en la fugida i jo també amollaré perseguint-te.

Has de saber, tanmateix, a qui plaus: no es tracta d’un rude

bosquetà, ni un pastor que guarda vaques i ovelles

ineducat. No saps, atrevida, no saps de qui fuges!

No fugiries llavors. A mi m’honoren a Delfos, 515

Claros i Tènedos, sí, i a Pàtara plena de temples;

Júpiter és el meu pare! Per mi les coses que foren,

són i seran es veuen, i els cants a la lira harmonitzo!

És infalible el meu tret, malgrat que una altra sageta

més infalible hagi obert al meu pit aquesta ferida. 520

La medicina també vaig trobar, i m’imploren auxili

a tot el món, i a mi se sotmet el poder de les herbes:

ai de mi, que l’amor no hi ha cap herba que el curi

i les arts que a tothom fan profit no la fan al seu amo!”

Més li voldria dir, quan amb passos lleugers la Peneida 525

fuig aterrida i el deixa allà amb la paraula a la boca,

però encara el complau: el vent li marca les formes,

puix que amb el xoc de l’oreig la seva roba s’agita

i la brisa suau li llença els cabells cap enrere;

és ben formosa quan fuig. El déu juvenil no vol perdre 530

més el temps amb moixaines gentils, i tal com li dicta

el propi amor va seguint sense fre les seves petjades.

Com a la plana el gos de la Gàl·lia en veure una llebre

busca amb els peus lleugers fer-ne presa, i ella salvar-se,

l’un se li va apropant, i aviat espera obtenir-la 535

quan amb el morro estirat gairebé els talons li mossega;

l’altra, que encara no sap si ja l’ha agafada, es deslliura

dels mossecs amb un salt i tenint-lo a frec se li escapa,

tals, pel desig i el temor, corrien el déu i la noia.

Més el perseguidor, amb l’amor alat ajudant-lo, 540

corre sense parar fins que quasi toca l’esquena

de la que fuig, i olora els cabells que pel coll se li escampen.

Ella, ja defallint, tremola en sentir-se vençuda

tot i la seva fugida, i s’adreça a les ones penees;

“Pare, ajuda’m! Si els rius teniu un poder com a númens, 545

treu-me i canvia’m aquest aspecte massa agradable!”

Ha acabat el seu prec tot just, quan sent que li pesen

tots els membres; el cos se cenyeix d’una escorça ben fina

els cabells en fullam es transformen, els braços en branques; 550

aquells peus corredors arrelen formant una soca

i la corona un cimal; només la bellesa conserva.

Febus, malgrat això, l’estima, i al tronc repentjant-se,

nota encara el seu pit que batega sota l’escorça;

i abraçat a les branques que havien estat els seus membres 555

besa la fusta, però la fusta rebutja aquests besos.

l’immortal “Si no puc fer-te la meva companya”,

diu, “el meu arbre et faré, i així et tindran a la vora,

oh, llorer, els meus cabells, i també el buirac i la lira.

Tu adornaràs els cabdills contents quan veus satisfetes 560

cantin el seu triomf en la processó al Capitoli.

De la casa d’August seràs un fidel sentinella

a cada flanc del portal que al mig ostenta l’alzina;

i com els llargs cabells del meu cap, que sempre són joves

i poblats, tu també lluiràs sempre verdes les fulles.” 565


...quan l’amor se’n va per les branques

• Dafne – Daphne – Laurus – Llorer

• Fulla perenne

• Premia l’excel·lència

• Baccalaureatus


Apollo and Daphne,

Dosso Dossi. 1524


Apollon et Daphné, Nicolas Poussin. 1625

Alte Pinakothek, Munich, Alemanya


Apollo e Daphne, Gian Lorenzo Bernini. 1622-25

Galleria Borghese, Roma, Itàlia


Apollo e Daphne

Giovanni Battista Tiepolo

1743-1744

Museu del Louvre, París, França


Apollo et Daphné,

Theodore Chasseriau.

1845


Apollo and Daphne

Alexandre Benois, 1908


Apollo and Daphne

John W. Waterhouse, 1908

V. Cultura clàssica LA GRÈCIA CLÀSSICA

Segle VIII aC

Segle V aC

Segle I aC

Segle IV aC

ÈPOCA ARCAICA

ÈPOCA CLÀSSICA

ÈPOCA

HEL·LENÍSTICA

Hesíode - Teogonia

Homer, Ilíada i Odissea

Safo de Lesbos, Poemes

Pitàgores

Píndar, Odes

Èsquil, Orestea

Sòfocles, Antígona

Eurípides, Electra

Aristòfanes, Lisístrata

Demòstenes, Filípiques

Tucídides, Històries

Sòcrates

Plató, La República

Aristòtil, Poètica

Plutarc, Vides paral·leles

LA ROMA CLÀSSICA

Segle VIII aC

Segle VI aC

Segle V dC

Segle I aC

MONARQUIA

REPÚBLICA

IMPERI

Plaute, El soldat fanfarró

Terenci, La sogra

Ciceró, Contra Catilina

Cèsar, Guerra de les Gàl·lies

Virgili, Eneida

Ovidi, Metamorfosis

Livi, Ab Vrbe condita

Horaci, Odes

Sèneca, Diàlegs

Tàcit, Annals

Suetoni, Vida dels dotze Cèsars

Primer de Batxillerat 2013-14

V. Cultura clàssica

• Fotografies: The Ancient Greek

Collection

• Música: George Winston, Loretta and

Desire’s Bouquet. Part I

... I des de la punta de les

branques...

és bell allò que hom estima Safo de Lesbos

mhden agan – nihil nimis proverbi

Moltes gràcies

Us esperem el dia 6 amb l’Albert i en Jordi

I el dia 24 amb la Carme

Apol·lo i Dafne: "Quan l'amor se'n va per les branques..."

Documents

Transcript of Apol·lo i Dafne: "Quan l'amor se'n va per les branques..."