Aportacions de la psicologia humanista a la medicina esportiva

I Jornades de Medicina de l’esport per a persones majors Palma. Mallorca. Illes Balears, dies 15,16 i 17 d’abril de 2009

Mesa 3: Psicologia de l’esportista major

Participació:

Aportacions de la psicologia humanista a la medicina de l’esport Antoni Ramis Caldentey

http://mallorcaweb.net/arc46


I Jornades de Medicina de l’esport per a persones majors. Palma. Mallorca. Illes Balears, dies 15,16 i 17 d’abril de 2009. Mesa 3: Psicologia de l’esportista major. Participació: Aportacions de la psicologia humanista a la medicina de l’esport. Antoni Ramis Caldentey Contingut:

I Jornades de Medicina de l’esport per a persones majors ........................... 3 Mesa 3: Psicologia de l’esportista major .................................................... 4 Guió i presentació de la intervenció ............................................................. 5 Contingut desenvolupat .............................................................................. 9 I Jornades de Medicina de l’esport per a persones majors. ........................ 10 Mesa 3:.Psicologia de l’esportista major. ................................................... 11 Guió i desenvolupament de la intervenció. ................................................. 12 Heinz Kraschutzki....................................................................................... 13 Intel·ligència emocional. ............................................................................ 14 Necessitats bàsiques humanes i autorrealització personal......................... 15 Posicions vitals o bàsiques. ........................................................................ 16 Aportacions de la psicologia positiva.......................................................... 19 Apendix: Característiques psíquiques de les persones majors i beneficis de l’activitat física............25

I Jornades de Medicina de l’esport per a persones majors Mesa 1 - De 9:00h a 11:00h. Fisiologia de la Ancianitat Moderador: Joan Roig Cañellas Canvis Fisiològics Dr. Rafael Suau Estrany Beneficis de l’Exercici Físic Dr. Juan Roig Cañellas Valoració mitjançant ergoespirometria d’un atleta veterà: Cas pràctic Dr. Fco. Javier Calderón Montero Mesa 2 - De 11:30h a 13:00h. Reconeixement mèdic i Prescripció d’Exercici en l’Esportista Ancià Moderador: Miguel Chiacchio Valoració Funcional Medico Esportiva en la Tercera Edat Dr. Manel González Peris Prescripció d’Exercici Físic Dr. Joaquín Guasch Capacitat d’Exercici i Mortalitat Dr. Miguel Chiacchio Programa de Condicionament INEF Sr. Mateo Dominguez Conferencia Magistral (De 13:00h a 13:40h) "Exercici, Salut i Longevitat" DR. J. FCO. MARCOS BECERRO Lectura de comunicacions - De 16:00h a 16:30h Mesa 3 - De 16:30 a 18:30h. Psicologia de l’esportista major Moderador: Alexandre Garcia-Mas Aspectes psiquiàtrics Dr. Osvaldo Castilla Contreras (Colombia) Beneficis psicològics de la pràctica d’activitat física Alexandre Garcia-Mas. Fundació Mateu Orfila Depressió y Exercici Físic Dr. Mauro García Toro Aportacions de la psicologia humanista a la medicina de l’esport Sr. Antoni Ramis Caldentey Inauguració oficial de las Jornades a las 20:30h - 22:30h

I Jornades de Medicina de l’esport per a persones majors. Palma. Mallorca. Illes Balears, dies 15,16 i 17 d’abril de 2009. Mesa 3: Psicologia de l’esportista major. Participació: Aportacions de la psicologia humanista a la medicina de l’esport. Antoni Ramis Caldentey Pàgina: 3

Mesa 3: Psicologia de l’esportista major Moderador: Alexandre Garcia-Mas Aspectes psiquiàtrics Dr. Osvaldo Castilla Contreras (Colombia) Beneficis psicològics de la pràctica d’activitat física Alexandre Garcia-Mas. Fundació Mateu Orfila Depressió y Exercici Físic Dr. Mauro García Toro Aportacions de la psicologia humanista a la medicina de l’esport Sr. Antoni Ramis Caldentey


Guió i presentació de la intervenció:

I Jornades de Medicina de l’esport per a persones majors

Palma. Mallorca. Illes Balears, dies 15,16 i 17 d’abril de 2009 Mesa 3: Psicologia de l’esportista major

Participació:

Aportacions de la psicologia humanista a la medicina de l’esport

Antoni Ramis Caldentey


.................................

Guió de la intervenció - Agraïment

- 1ª Constatació: Semblances en necessitats i tractaments entre persones grans i

esportistes

- 2ª Constatació: Necessitat de considerar el factor humà en els actes mèdics. Casos

- Aportacions de la psicologia humanista



Casos clínics: • Operació de cataractes • Consulta otorrinolaringòleg per pòlips a les cordes vocals • Consulta traumatològica a un jove esportista • Consulta problemes menisc sra. De 92 anys • Consulta mèdica Dr. Alzina a un pacient amic seu Conclusions: Piaget, Rogers i definició de salut segons l’OMS. Necessitat de les aportacions de la psicologia humanista.

....................................... Aportacions Psicologia Humanista • Daniel Goleman: Intel·ligència emocional • Abraham Maslow: Necessitats bàsiques humanes i Autorrealització personal • Eric Berne (creador de l’A.T.): Posicions vitals o bàsiques • Martín Seligman: Psicologia positiva ...................................... Daniel Goleman: Intel·ligència emocional - La intel·ligència emocional es una forma d’interactuar amb el món - Té molt en compte les emocions i els sentiments - Engloba habilitats tals com el control dels impulsos, l'autoconsciència, la motivació, l’entusiasme, la perseverància, l’empatia, l’agilitat mental, etc. - Aquestes habilitats configuren trets del caràcter com l’autodisciplina, la compassió, o l’altruisme - Trets imprescindibles per a la bona i creativa adaptació social - Aquesta intel·ligència pot resoldre problemes i assolir èxits superiors a la intel·ligència general basada en el quocient intel·lectual


Abraham Maslow: Necessitats bàsiques humanes i Autorrealització Personal

......................................................

Eric Berne: Posicions vitals o bàsiques Les posicions vitals són 4 (sí importa l'ordre): 1ª.- Jo estic malament - Tu estàs bé

2ª.- Jo estic malament - Tu estàs malament

3ª.- Jo estic bé - Tu estàs malament

4ª.- Jo estic bé - Tu estàs bé

Quarta posició vital: Jo estic bé - Tu estàs bé La persona pot passar, lliure i racionalment, a aquesta 4ª posició, que és una posició superadora de les tres posicions vitals anteriors, posicions irracionals, sentides. ......................................

Martín Seligman: Psicologia positiva 1 Dues certeses sobre la felicitat

2 La fórmula de la felicitat dels filòsofs hedonistes grecs

3 El cervell plàstic

4 L’empatia

5 La psicologia positiva

6 La compassió (compassionate)

7 La Resiliència


Bibliografia i Webs Bibliografia: Heinz Kraschutzki.: “Memòries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca”. Ed. Miquel Font. Palma, 2004 Abraham Maslow: “El hombre autorrealizado. Hacia una psicología del ser”. Ed. Kairós. Barcelona 2007. La primera edició anglesa és de 1967. Dalai Lama i Howard C. Cutler: “El arte de la felicidad”. Ed. Debolsillo. Novoprint SA. Barcelona, 2004. Any de la primera edició anglesa: 1998. Rafael Navarrete: “El aprendizaje de la serenidad. Para un control de la mente”. Ed. San Pablo. Madrid, 1993. Daniel Goleman: “Inteligencia Emocional”. Ed. Kairós. Barcelona, 1996. Primera publicació en anglès: 1995. Eric Berne: “¿Qué dice Vd. Después de decir ‘Hola’?”. Ed. Grijalbo. Barcelona, 1973 Thomas A. Harris: “Yo estoy bien, tú estás bien”. Ed. Grijalbo. Barcelona, 1973 Martin E.P. Seligman: “La auténtica felicidad”. Ediciones B. Barcelona, 2003. WEBs on es desenvolupa aquesta presentació: http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia/jornades01entrada.html http://issuu.com/arc46/docs/jornadesmedicinaesportivaigentgran


http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia/jornades01entrada.html

http://issuu.com/arc46/docs/jornadesmedicinaesportivaigentgran

Contingut desenvolupat

I Jornades de Medicina de l’esport per a persones majors. Mesa 1 - De 9:00h a 11:00h. Fisiologia de la Ancianitat Moderador: Joan Roig Cañellas Canvis Fisiològics Dr. Rafael Suau Estrany Beneficis de l’Exercici Físic Dr. Juan Roig Cañellas Valoració mitjançant ergoespirometria d’un atleta veterà: Cas pràctic Dr. Fco. Javier Calderón Montero Mesa 2 - De 11:30h a 13:00h. Reconeixement mèdic i Prescripció d’Exercici en l’Esportista Ancià Moderador: Miguel Chiacchio Valoració Funcional Medico Esportiva en la Tercera Edat Dr. Manel González Peris Prescripció d’Exercici Físic Dr. Joaquín Guasch Capacitat d’Exercici i Mortalitat Dr. Miguel Chiacchio Programa de Condicionament INEF Sr. Mateo Dominguez Conferencia Magistral (De 13:00h a 13:40h) "Ejercicio, Salud y Longevidad" DR. J. FCO. MARCOS BECERRO Lectura de comunicaciones - De 16:00h a 16:30h Mesa 3 - De 16:30 a 18:30h. Psicologia de l’esportista major Moderador: Alexandre Garcia-Mas Aspectes psiquiàtrics Dr. Osvaldo Castilla Contreras (Colombia) Beneficis psicològics de la pràctica d’activitat física Alexandre Garcia-Mas. Fundació Mateu Orfila Depressió y Exercici Físic Dr. Mauro García Toro Aportacions de la psicologia humanista a la medicina de l’esport Sr. Antoni Ramis Caldentey Inauguración oficial de las Jornadas a las 20:30h - 22:30h


Mesa 3:.Psicologia de l’esportista major. Moderador: Alejandro García Más Aspectes psiquiàtrics Dr. Osvaldo Castilla Contreras (Colombia) Beneficis psicològics de la pràctica d’activitat física Alexandre Garcia-Mas. Fundació Mateu Orfila Avui en dia el concepte de life span s’aplica també a la pràctica d’activitat i exercici físic. No s’entén com una activitat puntual o esporàdica, sinó com l’adaptació comportamental, afectiva i cognitiva de la motivació per realitzar exercici a les característiques d’edat, salut i condicions de cada persona en cada un dels moments vitals. Per tant, també ha canviat el concepte de “beneficis psicològics”, que ha passat de entendrer-se com un fet associat directament a la pràctica, fins al més actual del “benestar psicològic percebut” dins del qual la pràctica d’activitat física és un element més, però no el prioritari. Depressió i Exercici Físic Dr. Mauro García Toro Aportacions de la psicologia humanista a la medicina de l’esport Sr. Antoni Ramis Caldentey 1 Semblances i coincidències entre esportistes i gent gran Resum: Atès que, per motius diferents, les persones majors i els esportistes tenen lesions i problemes semblants i, conseqüentment, precisen de tractaments metges semblants, les conclusions d’aquestes jornades no sols beneficiaran, com diu el President del Comitè Organitzador, a les persones majors que practiquen esport, sinó també a totes les persones majors en general. 2 Aportacions de la psicologia humanista a la medicina de l’esport Resum: Atès que “el factor humà” és primordial en tots els actes sanitaris o no, la psicologia humanista o positiva, cercant el bé de la persona, està a la base de tota bona pràctica de medicina esportiva i de tota activitat física, tant en persones grans, com en persones de qualsevol edat. En aquest sentit, la felicitat, satisfacció per la practica esportiva o qualsevol activitat física, el benestar personal, els trobarem cercant en el “nosaltres”, en les nostres relacions interpersonals, i no cercant-les, únicament, per a la millora física individual de nosaltres mateixos.


Guió i desenvolupament de la intervenció: 1 Agraïment. A l’organització i al Coordinador Alexandre Garcia-Mas per convidar-me i als assistents per la vostra assistència. Justificació de la meva participació a les Jornades: 1 Soc persona major. 2 Soc persona relacionada (interessada) amb la pràctica física i esportiva, amb les persones adultes i majors, i en la salut (com a mitjà necessari, tot i que no suficient, pel benestar personal de les persones i social dels grups): No soc metge, però sí soc psicòleg humanista-social i educatiu. 2 Primera constatació: Quan me conviden a participar en les jornades, llegint el títol (“Medicina del deporte para personas mayores”) la primera constatació que faig és el conjunt de coincidències entre esportistes i persones majors, pel que es refereix a les necessitats de prevenció i tractaments mèdics: Conseqüentment, atès que, per motius diferents, les persones majors i els esportistes tenen lesions i problemes semblants i, conseqüentment, precisen de tractaments metges semblants, les conclusions d’aquestes jornades no sols beneficiaran, com diu el President del Comitè Organitzador, a les persones majors que practiquen esport, sinó també a totes les persones majors en general. 3 Segona constatació: La consideració del factor humà com a primordial en tot acte mèdic. Piaget deia: “Per a ensenyar matemàtiques a un nin és més important conèixer el nin que conèixer les matemàtiques”. Carl Rogers, en la seva “teràpia centrada en el client”, explicava (i aplicava) que era més interessant centrar-se en cada client que en la tècnica psicològica en sí mateixa i, atès que aquesta era la seva tècnica (i la seva estratègia), com més es centrava en el client, més ho feia en la seva tècnica. Això es pot traslladar (i s’hauria de traslladar) a la pràctica mèdica de l’esport o general o de qualsevol especialitat. Casos: operació de cataractes, consulta otorinolaringòleg, jove esportista lesió a una cama, del Dr. Alzina, i de la Sra. Conxa de 92 anys. 4 Aportacions de la psicologia humanista I una vegada fetes les constatacions anteriors reflexion, quina pot ser l’aportació que es pot esperar de mi, per la meva formació i pràctica professional, com a psicòleg humanista? O dit d’una altre manera, quines són algunes aportacions que pot fer i fa la psicologia humanista a la medicina de l’esport i al benestar personal de les persones i social dels grups? En aquest sentit la psicologia humanista i la medicina, des de camps professionals distints, cerquen la mateixa finalitat: El benestar personal i social, es a dir, la salut. Recordem la definició de salut donada per l’OMS, i recollida en la seva Carta Fundacional del 7 d'abril de 1946 i concebuda originalment per Stampa (1945): "La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'afeccions o malalties ". “Globalización y salud”: http://www.fadsp.org/pdf/globalizacion%20y%20salud.pdf Aportacions presentades: Sr. Kraschutzki: “Moral lliberal i les 5 màximes de Ghandi”; Dr. Goleman: “Intel·ligència emocional”; Dr. Maslow: “Necessitats bàsiques humanes i Autorrealització”; Dr. Berne: “Posicions vitals bàsiques (AT)”; Dr. Seligman: “Psicologia positiva actual”


http://www.fadsp.org/pdf/globalizacion y salud.pdf

Heinz Kraschutzki: “Memòries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca”. Ed. Miquel Font. Palma, 2004 - “La moral prussiana es basa en: Obediència cega, disciplina total, compliment del deure, fidelitat absoluta, odi a l’enemic”. - “Moral lliberal: Amor per la natura, ‘pensament socialista’, ignorar convencions i classificacions ‘de classe’ tradicionals”. - “Les cinc màximes de Ghandi: 1 Defensar sempre la veritat. 2 Alliberar-se de la por. 3 No emprar cap mètode violent. 4 No tolerar cap injustícia. 5 Veure, en cada ser humà la llavor divina i despertar-la”.


Intel·ligència emocional. Constatam empíricament la necessitat del metge de tenir, en la seva interacció amb el pacient o client, més intel·ligència emocional que intel·ligència general o científica. Igualment, qui tingui accés al client (normalment el psicòleg) hauria de formar-lo, pel seu propi benefici, en intel·ligència emocional. Daniel Goleman: “Intel·ligència Emocional”. Ed. Kairós. Barcelona, 1996. Primera publicació en anglès: 1995. “La intel·ligència emocional es una forma d’interactuar amb el món que té molt en compte els sentiments i engloba habilitats tals com el control dels impulsos, l'autoconsciència, la motivació, l’entusiasme, la perseverància, l’empatia, l’agilitat mental, etc. Aquestes habilitats configuren trets del caràcter com l’autodisciplina, la compassió, o l’altruisme, que resulten imprescindibles per a la bona i creativa adaptació social. Aquesta intel·ligència pot resoldre problemes i assolir èxits superiors a la intel·ligència general basada en el quocient intel·lectual”.


Necessitats bàsiques humanes i autorrealització personal.. Maslow

Aportacions del Dr. Maslow, relatives a l’escala de necessitats bàsiques humanes, i autorrealització personal. Aquests coneixements seran de gran utilitat al metge de l’esport en la seva relació amb el pacient. Maslow denuncia l'actitud, comuna en la psicologia clínica, consistent en centrar-se en l'estudi de lo anormal i en l'estudi de les patologies, fixant-se en els aspectes negatius i desintegradors de la personalitat, encara que sigui amb la intenció de “curar” o corregir la patologia o el desordre. Maslow creu que la psicologia (ciència de la persona) ha de centrar-se en l'estudi de persones sanes i emocionalment sense problemes ja que, per a ell, la persona és naturalment bona i tendeix a la seva autorrealització personal (“L'home autorealitzat”). Necessitats bàsiques humanes: La persona, naturalment bona, per a arribar a la seva autorrealització personal deu superar una escala de necessitats bàsiques pròpies: 1 fisiològiques, 2 de seguretat, 3 d’estimació, amor i pertinença a grup, 4 d’estima i valoració externes, 5 d’autorrealització (autoestima i autovaloració), 6 de conèixer, 7 estètiques. Autorrealització personal: Tots decidim el nostre projecte de vida: aconseguir una carrera determinada, que ens permeti un treball, que ens doni satisfacció en el seu acompliment i remuneració suficient per a arribar a l'autonomia econòmica personal; igualment decidim si formar una família amb o sense fills/as,... La consecució d'aquest projecte personal constitueix la nostra autorrealització personal. (característiques diferencials de les persones majors respecte de les persones adultes i joves): Necessitats específiques.


Aportacions del Dr. Berne. (fundador de l’Anàlisi Transaccional): Les posicions vitals o bàsiques: Posicions vitals o bàsiques (Jo estic bé per que tu estàs bé) Juntament amb els "estadis del Jo" i “l’anàlisi de les transaccions", les "posicions vitals o bàsiques" és el concepte fonamental de l'anàlisi transaccional (T.A.). L’Anàlisi Transaccional és un paradigma humanista i social fundat per Eric Berne (1910-1970) l’any 1957 i seguit, entre d’altres com a membre destacat, per Thomas A. Harris. Té com a fonaments la psicoanàlisi clàssica i els estudis neurològics del Dr. Penfield. I com a plantejament tècnic l’aprenentatge, per part de la persona, d’analitzar les pròpies transaccions, els estadis implicats en cada transacció (unitat de comunicació constituïda per un estímul comunicatiu i la resposta corresponent) i la pròpia posició vital. El conjunt d’aquest estudi fa que la persona tengui la informació i recursos suficients per a dirigir-se a si mateixa i ser responsable del seu propi futur, sigui quin hagi estat el seu passat. De la psicoanàlisi pren el fet de que molts dels sentiments i comportaments de la persona es deuen a causes inconscients. El fet de poder conèixer aquestes causes (portar-les de l’inconscient al conscient és el que permet dominar la situació i modificar-ne les conseqüències emocionals i conductuals de la personalitat de la persona). El Dr. Penfield era un neurocirurgià que, quan operava a cervell obert, estimulava distintes zones de l’escorça cerebral. Quan el pacient tornava en sí li demanava si havia passat alguna cosa. El pacient li deia que durant l’operació (l’estimulació cerebral) havia recordat records d’infància que ja tenia oblidats, i no sols els records i el seu entorn espacial i social, sinó les sensacions que tenia quan passava aquell fet. El Dr. Penfield va arribar a la següent conclusió experimental: "Al Cervell es graven i evoquen junts els aconteixements i els sentiments que els acompanyen". El Dr. Berne, d’aquestes dues fonts (la psicoanàlisi de Freud i la neurologia de Penfield) conclou: "La conducta d'una persona està notablement influïda per les experiències gravades juntament amb els seus sentiments a la infància”. Les posicions vitals són cada una de les creences que una persona té referent a la seva pròpia existència, en relació a la seva vida i a la percepció de la dels altres. Això implica: a) són posicions habituals (no esporàdiques); b) són posicions relatives al jo en relació a la resta de les persones relacionades. Igualment, la posició vital és la decisió que pren el nin als primers anys de vida (especialment als dos primers) que té que veure amb la forma de percebre’s i sentir-se i amb la forma de considerar i veure a les altres persones. Aquestes percepcions (del jo i dels altres) es deuen a missatges rebuts, estímuls domèstics, relacions familiars, amb amics, els professors... Les posicions vitals són 4 (sí importa l'ordre): 1ª.- Jo estic malament - Tu estàs bé 2ª.- Jo estic malament - Tu estàs malament 3ª.- Jo estic bé - Tu estàs malament 4ª.- Jo estic bé - Tu estàs bé


Les tres primeres posicions vitals: Recordem que segons el T.A., el cervell pot registrar, recordar i reviure qualsevol classe d'aconteixement. Lo enregistrat pot ser evocat i tornar-se activar en qualsevol moment. Es més, les experiències més crucials són les tengudes els primers anys de la nostra vida. Als dos primers anys de vida l'evolució de la intel·ligència sensomotora (Piaget) pareix conduir a un estat d'equilibri que bordeja el pensament racional. L'A.T. pensa que aquest estat d'equilibri s'aconsegueix al final del 2n any o durant el 3r. com a conseqüència de la conclusió que el nin estableix sobre sí mateix i sobre els altres. A aquesta conclusió se la denomina "Posició vital". La primera posició és la que el nin adopta al final del primer any. Al final del segon any el nin pot passar a la segona o a la tercera o romandre a la 1ª. La posició a la que el nin es posa (1ª, 2ª o 3ª) governa els actes de la persona durant tota la vida a no ser que, conscient i voluntàriament, la persona canviï a la 4ª posició. Característiques comunes a les tres primeres posicions: 1.- Són decisions basades en sentiments. 2.- Són conclusions, no explicacions. 3.- Són creences primitives amb nul consens. 4.- Max Scheler les va denominar com a "sentiment fonamental de la existència". Primera posició vital: Jo estic malament - Tu estàs bé Quan el nin, entre l’any i el segon o tercer, “se n’adona” que quan està malament (fam, mullat, escaldat, mal,...) plora i els altres, normalment representats per la mare o cuidador, venen i li donen el consol necessari (menjar, draps i llençols secs,...) arriba a la conclusió: “Jo estic malament i els altres me duen el consol, la qual cosa vol dir que ells tenen el bé que me donen, ells estan bé”. Posició de sentiment d'inferioritat, d'estar a mercè dels altres. Per a aconseguir l'estat d'equilibri la persona d'aquesta posició vital, pot prendre les següents postures: a) Redactar inconscientment un "guió vital" amb idees que el confirmi en la seva posició. Resultats: - Separar-se de la gent que està bé, ja que és desagradable estar amb la gent que està bé. - Cercar sempre l'aprovació. - Cercar la provocació, de manera que la reacció dels altres el confirmi amb la seva posició. Resultats extrems: Abandó, institucionalització, suïcidi. b) Redactar inconscientment un "contraguió vital" amb idees com: "Tu pots estar bé si ...". Són persones tipus enredadera que aprofiten la seva indefensió per a aprofitar-se del poder dels altres. Són arribistes i trepadors que pugen nivells per a trobar-se, de totes maneres, novament insatisfets.


Segona posició vital: Jo estic malament - Tu estàs malament Quan més es creix el nin més observa els gestos desaprovadors dels pares, majors i altres front els nostres negativismes. Això fa arribar al nin a la conclusió de que els altres tampoc estan bé; també estan malament, com ell mateix. Aleshores, el nin es tanca i no accepta l'ajuda dels altres. El resultat extrem, expressió més típica d'aquesta posició és el nin autista. Tercera posició vital: Jo estic bé - Tu estàs malament Quan el nin té experiències negatives o traumàtiques i les supera pot fer-se dur i projectar sobre els altres la culpa del que està passant. Conseqüentment, a continuació, castiga i fa mal als altres. Aquí es produeix un procés de racionalització: es decideix que la culpa de tots els mals la tenen els altres i es justifiquen les accions més immorals. El resultat extrem més típic d'aquesta posició és el psicòpata criminal. Quarta posició vital: Jo estic bé - Tu estàs bé No obstant tot lo dit, la persona pot passar lliure i racionalment a aquesta 4ª posició, que és una posició superadora de les tres posicions vitals anteriors, posicions irracionals, sentides. Característiques: 1) És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani. 2) És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'hi arriba espontàniament 3) Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta. 4) L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció. 5) Implica una filosofia de vida i uns valors consistents. 6) La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. Es capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus aconteixements a les circumstàncies externes sofertes. Resulta evident que els altres, que es relacionen amb jo, formen una part important del meu entorn. I també que com millor sigui el meu entorn, al sí del que faig la meva vida, millor estaré jo. Una postura intel·ligent, i fins i tot egoista, és procurar que els altres estiguin el millor possible per a jo també poder estar el millor possible. És a dir, passar, racionalment, voluntàriament i intencionadament, a la quarta posició vital.


Aportacions de la psicologia positiva. (Dr. Seligman) Neurocientífics, filòsofs, psicòlegs i budistes troben la felicitat en llocs diversos, però tots arriben a dues certeses: 1 l'escenari no és el jo, sinó el nosaltres, i, 2 estigui on estigui, a ser feliç s'aprèn. Després d'una recerca de més de 2.500 anys, el cèrcol sobre la felicitat s'estreny. Els neurocientífics diuen haver-la vist a través d'un monitor, en forma d'ones cerebrals gamma. Els filòsofs segueixen les seves petjades en els textos clàssics, i els monjos budistes diuen sentir la seva presència a l'asseure's en la posició del lot, tancar els ulls i recitar un mantra. El nou corrent de la psicologia positiva, en canvi, sosté que la persecució és vana: la felicitat ha de (i pod) construir-se-la un mateix mitjançant tècniques molt concretes que tots podem aprendre. En l'any 2000, un filòsof del nostre temps, Alain de Botton, va posar als vells filòsofs a l'ordre del dia en un llibre que va vendre centenars de milers d'exemplars en tot el món: "Les consolacions de la filosofia". En ell demostrava que les paraules dels clàssics eren perfectament vàlides per a donar resposta a les inquietuds de l'home modern i a l'eterna recerca de la felicitat. El passat 9 d'octubre de 2008, De Botton va participar en la II Conferència Europea sobre la Felicitat i les seves Causes, organitzada a Londres pel World Happiness Forum, una institució internacional sense ànim de lucre que propicia trobades multidisciplinars sobre el tema. Allí, De Botton va insistir que, per molts segles que hagin passat, la clau de la felicitat segueix en mans dels filòsofs clàssics. La fórmula occidental (el filòsof Epicur): En l'any 306 a. de C., Epicur va fundar una institució filosòfica l'objectiu de la qual era promoure la felicitat, segons una definició pròpia que assegurava que "el goig és el principi i la fi d'una vida feliç". Aquesta afirmació va donar motiu a nombrosos equívocs. Ja en els seus temps, Epicur era ratllat pels seus veïns de depravat, i van circular a Atenes rumors sobre les orgies gastronòmiques i sexuals que se celebraven diàriament entre les parets de la seva escola. A què si no podria referir-se el savi quan predicava una vida dedicada al plaer? Molts s'haurien sorprès si s'haguessin atrevit a franquejar les portes de la seva casa: un habitatge senzill, en la qual el menjar era escas, procedent gairebé en la seva majoria de les hortalisses conreades en el seu propi hort, més aigua que vi, robes senzilles i, entre els seus habitants, un ambient de recolliment i amabilitat. "L'única cosa que succeïa -aclareix De Botton- era que, després d'un examen racional, Epicur havia arribat a conclusions sorprenents sobre les autèntiques fonts de la vida agradable." La seva particular fórmula de la felicitat constava d'amistat, llibertat i reflexió a parts iguals.. El cervell plàstic: La raó occidental i el saber oriental s'han donat cita en les dues últimes dècades en el regne de la neurociència. El mateix Dalai Lama, en coordinació amb el Mind and Life Institute, propicia des de 1985 trobades entre budistes i científics per establir ponts entre els dos móns. D'aquestes trobades han sorgit iniciatives tan interessants com les que el doctor Richard Davidson desenvolupa en el laboratori de la Universitat de Wisconsin (EUA), experiments en els quals monjos budistes com Ricard han participat com a subjectes d'observació per determinar si la meditació realment transforma el cervell.


Les conclusions d'aquests tests són sorprenents i emanen d'un dels descobriments més importants de la ciència en les últimes dècades: el cervell és plàstic. La vella idea que les neurones són les úniques cèl lules que no es regeneren i que el cervell es manté igual (o pitjor) des que arribem a l'edat adulta fins que morim és totalment falsa. Però això no es va saber fins al 1998. Ara sabem que sí produïm teixit neuronal nou i que el cervell pot crear noves connexions cerebrals o reforçar les ja existents mitjançant accions tant externes (acció) com internes (pensament). Per exemple, l'estudi de músics que havien dedicat més de 10.000 hores a practicar amb el seu instrument va mostrar que les àrees cerebrals que controlen el moviment dels dits eren molt més grans que a la resta de les persones. Més interessant encara; amb només imaginar aquests moviments, l'àrea cerebral relacionada s'activa també i es pot exercitar. El doctor Davidson va utilitzar la ressonància magnètica funcional i el electroencefalograma per observar els cervells de monjos budistes amb més de 10.000 hores de meditació a les seves esquenes. Aquestes tecnologies permeten, mitjançant elèctrodes col·locats en el cap del subjecte, veure l'activitat elèctrica del cervell en cada moment i localitzar de forma precisa l'origen de les diferents senyals. Els resultats van permetre localitzar les zones cerebrals que s'activen amb la meditació i amb pensaments com l'altruisme, l'alegria o la compassió. En aquest últim cas, concretament, es va detectar un important augment del flux d'ones gamma que, en els meditats experts, es mantenia molt alt tot i després d'abandonar l'estat meditatiu. Quan aquest tipus d'ona era present, a més, es reduïa l'activitat cerebral relacionada amb emocions negatives com la tristesa i l'ansietat. És a dir, a força de pràctica mental, els monjos s'havien convertit realment en persones més compassives i feliços. Afortunadament, estudis més recents desenvolupats per la doctora Tania Singer mostren que fins i tot meditadors novells poden transformar lleugerament les seves ones cerebrals en només dues sessions. La professora Singer és neurocientífica i desenvolupa la seva tasca en el Centre per a l'Estudi dels Sistemes Socials i Neuronals de la Universitat de Zurich. Per a ella, el comportament social humà es construeix amb aportacions de l'economia, la neurociència, la psicologia i la filosofia. Tot això afecta la nostra manera de relacionar-nos, i la clau del nostre èxit relacional (i, en gran mesura, de la nostra felicitat) es troba en la capacitat de comprendre com se senten els altres. D'això se'n diu empatia. Si l'empatia ens condueix a l'acció, es converteix en compassió. Els últims experiments de la doctora Singer han descobert que tots els éssers humans tenim capacitat d'empatia de manera innata: quan sentim dolor físic, s'activa la mateixa zona cerebral que quan veiem a una altra persona patint aquest mateix dolor. Encara que aquesta capacitat no és igual en tots, els seus experiments també han demostrat que la capacitat per a sentir empatia pot entrenar i augmentar.


Psicologia d'última generació: La unió entre budisme i ciència està donant grans resultats, però el cervell pot ser modificat amb altres tècniques, a més de la meditació. La psicologia positiva és una disciplina que proclama precisament això: vostè pot aprendre a ser feliç, només és qüestió de mètode. El psicòleg nord-americà Martin Seligman és pare de la psicologia positiva i autor de "L'autèntica felicitat" (2002). Es va dedicar durant anys a l'estudi clínic de la depressió, fins que va decidir que la psicologia podia servir per molt més que per curar traumes i malalties. Podia servir per a ser més feliços. Va començar l'abordatge de les condicions d'una vida feliç de forma sistemàtica; ell i els seus col laboradors han creat escales molt precises per mesurar el grau de felicitat o optimisme d'una persona, tests que considera tan precisos com una anàlisi de sang que mesuri el nivell de limfòcits. Per Seligman, la felicitat consisteix a crear una vida que contingui moments agradables, dedicació i compromís amb la tasca que un té, i un propòsit vital que transcendeixi a un mateix. Seligman ha dissenyat una sèrie d'exercicis que entrenen la capacitat per ser feliç en cada una d'aquestes facetes. El seu mètode proposa realitzar el test de nivell de felicitat, fer els exercicis proposats i tornar a passar el test per comprovar els avenços. Garanteix millores. El test està disponible en espanyol a internet gràcies al professor Carmelo Vázquez, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid: (http://spanish.authentichappiness.org). Un altre camí nou en psicologia ho està obrint el doctor Paul Gilbert, al Regne Unit. Gilbert ha desenvolupat la tècnica anomenada compassionate mind training (CMT), a cavall entre la meditació budista, els descobriments neurocientífics i la psicologia conductista. Aquesta tècnica està ideada especialment per a les persones amb un fort sentiment d'autocrítica i vergonya d'elles mateixes que els fa experimentar sovint angoixa, ansietat, odi, depressió i agressivitat. És a dir, tot el contrari a la felicitat. Per revertir aquesta tendència, Gilbert creu que cal estimular el circuit oposat: aquell que ens connecta amb sensacions d'amabilitat, afecte, tendresa i compassió. Amb exercicis de imatgeria mental, tracta d'activar el sistema fisiològic del pacient relacionat amb aquestes sensacions, que possiblement hagi estat debilitat o no suficientment estimulat en el passat. La gran novetat de la CMT és que s'utilitza com a eina principal de la imaginació per influir en el cos i transformar, per un principi similar al que fa que, només amb imaginar que es mossega una llimona, la boca produeixi més saliva. Per exemple, Gilbert proposa als seus clients que imaginin a altres persones en actitud compassiva cap a ells; que s'imaginin a si mateixos i que actuïn com si fossin persones molt compassives; que s'escriguin cartes plenes de comprensió i amabilitat; que aprenguin l'art de l'atenció compassiva, el pensament compassiu i el comportament compassiu. Els estudis de Gilbert duts a terme en els darrers dos anys demostren que aquesta tècnica funciona, fins i tot amb pacients amb problemes greus.


Tingueu compassió, per favor Des Epicur fins Buda, dels experiments de Davidson als tests de la psicologia positiva o els exercicis de imatgeria de Gilbert, tots els especialistes tenen dues coses molt clares. Una: podem transformar la nostra ment per ser més feliços. Dos: el camí cap a la felicitat passa per la relació compassiva amb els altres. Un no pot ser feliç si el seu entorn no és feliç, i si un és feliç farà tot el possible perquè el seu entorn sigui feliç. El veritable futur de la felicitat sembla destinat a transcendir els límits individuals i convertir-se en una transformació social. Si a finals del segle passat tots els esforços (de l'economia, la psicologia, la ciència) estaven posats en el jo, el destí d'aquest segle XXI és el nosaltres. El monjo budista Matthieu Ricard ho té molt clar: "És interessant que la ciència hagi corroborat que la meditació transforma la ment. Això proporciona credibilitat a l'entrenament mental, desmitifica la noció de meditació, i possiblement això ens permetrà fer una bona contribució a la societat. D'alguna manera tancaria el cercle introduint la meditació a les escoles com a part de l'educació emocional, perquè els nens desenvolupessin major altruisme, mostraran més atenció...". Alguns psicòlegs han començat a provar-ho ja. Una psicòloga americana ha estat treballant amb nens afectats per l'atemptat de l'11-S i ha aconseguit una gran millora de l'atenció i el rendiment escolar d'aquests nois a través de la mindfull meditation. A l'octubre del 2009, Ricard i altres membres del Mind and Life Institute celebraran per primera vegada una reunió als Estats Units en la qual participaran neurocientífics, educadors, sociòlegs, psicòlegs i contemplatius, i en la qual intentaran elaborar un programa experimental sobre meditació en les escoles. En cinc o sis anys pretenen provar en centenars de nens, amb un grup de control, i comprovar si les tècniques de meditació són realment efectives en aquest àmbit. "Cal fer aquest tipus de prova per després implementar polítiques educatives a escala nacional", diu Ricard. "Per a això, perquè es converteixi en una decisió política, necessitem el suport de la ciència. En aquest cas, per a nosaltres la ciència és un camí per aconseguir una societat més compassiva i feliç". L'equip de la professora Tania Singer, per la seva banda, després d'haver localitzat els circuits cerebrals de l'empatia, està preparant una trobada a Zuric l'abril del 2010 en el qual es debatrà com la compassió pot entrar a formar part del sistema econòmic. Altres grans gurus del desenvolupament humà, com el doctor Deepak Chopra, Satish Kumar i Vandana Shiva, pregonen des de fa anys una transformació global de la humanitat des del punt de vista espiritual, econòmic i ecològic, però no ha estat fins ara quan aquestes idees s’han reunit sota un mateix front. Chopra lidera l'Aliança per a la Nova Humanitat, que del 7 al 9 de novembre va organitzar a Barcelona el I Fòrum Humà Europeu. El seu lema: "Trobades per a la transformació personal i social". La felicitat, efectivament, sembla estar cada vegada més a prop, gairebé a l'abast de la mà, però serà probablement una felicitat diferent a la que imaginava la majoria. Encara que, és clar, sempre hi ha excepcions: ¿Algú recorda la frase del Mahatma Gandhi: "Sigues el canvi que vols veure al món"?


La resiliència: En psicologia, el terme resiliència es refereix a la capacitat dels subjectes o grups per sobreposar-se a períodes de dolor emocional. Quan un subjecte, o grup animal, és capaç de fer-ho, es diu que té resiliència adequada, i pot sobreposar-se a contratemps o, fins i tot, resultar enfortit pels mateixos. El concepte de resiliència es correspon amb el terme enteresa o capacitat de recuperació. En l'opinió conductista de Rutter, autor que introdueix el terme als anys 1970, directament inspirat en el concepte de la física, la resiliència es reduïa a una espècie de "flexibilitat social" adaptativa. La resiliència psíquica és el resultat de múltiples processos que contraresten les situacions nocives. La testosterona, en subjectes (sigui quin sigui el seu sexe) sota distrès, disminueix la taxa de testosterona; tal disminució de la testosterona implica un menor grau de autoconfiança, disminució de la proactivitat, reducció de la capacitat d'atenció, increment de la depressió anímica , menor capacitat per efectuar pensaments assertius o creatius, o dificultat per buscar i trobar solucions, o per exercir l'anomenat pensament lateral. El distrès crònic produeix un descens de la taxa de testosterona i, un cop cessat el distrès, es manté baixa la taxa sense una readaptació compensatòria. S'observa que a major activitat cognitiva i a major capacitat intel·lectual augmenta la resiliència. Carta especial de Martin Seligman Dear Friends, I am writing you with a special invitation to an historic event. In the past year, the newly-formed International Positive Psychology Association (IPPA) has gone from zero members to over 4,000 members in 80 countries. With this overwhelming response, IPPA is now planning the First World Congress on Positive Psychology. This Congress will convene the field’s leading researchers and practitioners from around the world in what will be the largest positive psychology gathering ever held. It will take place June 18-21, 2009 in Philadelphia , Pennsylvania , USA . Phil Zimbardo and I will be presenting a special program on the first evening of the Congress. Ed Diener and Lord Richard Layard will be giving keynotes later in the week. Other invited speakers include Mihaly Csikszentmihalyi, Barbara Fredrickson, Antonella Delle Fave, David Cooperrider, Carmelo Vázquez, Ruut Veenhoven, Anthony Grant, Yong-Lin Moon, and many others. We will also have international symposia on vital topics in positive psychology, workshops of best practices in the field, and hundreds of posters from researchers, practitioners, and students from every continent. The only thing missing is you. For more information on the Congress and how you can get registered, please visit http://www.ippanetwork.org, and click on the “World Congress” tab. http://www.ippanetwork.org/wcpp/world-congress.html To take advantage of the Early Registration discount, please register by March 31, 2009. I Jornades de Medicina de l’esport per a persones majors. Palma. Mallorca. Illes Balears, dies 15,16 i 17 d’abril de 2009. Mesa 3: Psicologia de l’esportista major. Participació: Aportacions de la psicologia humanista a la medicina de l’esport. Antoni Ramis Caldentey Pàgina: 23

http://www.ippanetwork.org/

http://www.ippanetwork.org/wcpp/world-congress.html

Please feel free to forward this note to anyone else you think might have an interest in joining us, as well. I look forward to seeing you in Philadelphia in June. Respectfully yours, Martin E.P. Seligman ........................................... Traducció catalana: Estimats amics, Em dirigeixo a vostès amb una invitació especial per a un esdeveniment històric. En el passat any, la recent formada Associació Internacional de Psicologia Positiva (IPPA), ha passat de zero a més de 4.000 membres en 80 països membres. Amb aquesta aclaparadora resposta, IPPA té previst el Primer Congrés Mundial de Psicologia Positiva. Aquest Congrés es reunirà el camp de la recerca i professionals de tot el món en el que serà la major reunió de la psicologia positiva que es celebra. Es durà a terme juny 18.-21., 2009 a Filadèlfia, Pennsilvània, EUA. Philip Zimbardo i jo presentarem un programa especial en la primera nit del Congrés. Ed Diener i Lord Richard Layard donaran notes clau més endavant al llarg de la setmana. Altres oradors convidats inclouen Mihaly Csikszentmihalyi, Barbara Fredrickson, Antonella Delle Fave, David Cooperrider, Carmelo Vázquez, Ruut Veenhoven, Anthony Grant, Lin Yong-Lluna, i molts altres. També tindrem simposis internacionals sobre temes de vital importància en la psicologia positiva, tallers de millors pràctiques de camp, i centenars de cartells d'investigadors, professionals i estudiants de tots els continents. L'únic que falta és vostè. Per obtenir més informació sobre el Congrés i com vostè pot inscriure's, si us plau visiti http://www.ippanetwork.org, i premeu el "Congrés Mundial" fitxa. http://www.ippanetwork.org/wcpp/world-congress.html. Per a aprofitar el descompte del registre anticipat, si us plau, registreu-vos abans del 31 de març de 2009. Si us plau, no dubti en transmetre la present nota a qualsevol altre que pugui tenir interès a unir-se a nosaltres, també. Espero veure'l a Filadèlfia al juny. Atentament, Martin E.P. Seligman


http://www.ippanetwork.org/

http://www.ippanetwork.org/wcpp/world-congress.html

Apendix: Característiques psíquiques de les persones majors i beneficis de l’activitat física “La musculación racional” Luis Luiz Carlos Chiesa Sentiments Comportaments Activitat sexual disminueix progressivament Alegria mantinguda Pors augmenten Ràbia reduïda Repugnància estabilitzada Insatisfacció més fàcilment Èxit i fracàs decreixen ambdós Culpa i remordiments viscuts freqüentment Orgull i vergonya menys sentits Gelosia més intens Enveja tendència a l’increment Odi redueix la capacitat per a Beneficis de l’activitat física en les persones majors: Beneficis de l’activitat física grau de certesa Millora de l’aptitud física 4 Millora l’expectativa de vida 4 Millora la qualitat de vida 4 Redueix el grau de grassa corporal 3 Redueix la perduda de massa muscular 3 Frena la disminució de la capacitat cardíaca pulmonar 2 Niemann 1999: Altres beneficis de l’activitat física en les persones majors Millora la velocitat de locomoció Millora l’equilibri Incrementa el nivell d’activitat física espontània Millora l’autoeficàcia Contribueix a mantenir i incrementar la densitat òssia Ajuda a controlar la diabetis, artritis, i dolences cardíaques Millora l’injesta alimentària Redueix els sentiments de depressió Fiatarone, 1996


Aportacions de la psicologia humanista a la medicina esportiva

Documents

Transcript of Aportacions de la psicologia humanista a la medicina esportiva