L'aprenentatge

ÍNDEX

1. La conducta instintiva 2. L'aprenentatge3. Tipus d'aprenentatge

1. Condicionament Clàssic2. Condicionament operant3. Aprenentatge Vicari

4. Factors que influïxen en l'aprenentatge

1. La conducta instintiva

* És quan una conducta és la mateixa per a tots els individus de la mateixa espècie* És una conducta innata* És estereotipada: S'executa tota en bloc, sense adaptacióTé l'home eixa conducta instintiva?

PRENSIó SUCCIó

2. L’aprenentatge

* És individual* És adquirida, a través d'uns hàbits* L'aprenentatge és important per l'adaptació en la vida dels individus.

La capacitat d'aprendre augmenta a mesura que augmenta l'escala zoològica i guarda relació amb el desenvolupament del sistema nerviós.

3. Tipus d’aprenentatgeConductismE

Behaviour

Per a les Teories Conductistes, allò rellevant en l'aprenentatge és el canvi en la conducta observable d'un subjecte, com este actua davant d'una situació particular. La consciència, que no es veu, és considerada com "caixa negra". En la relació d'aprenentatge subjecte - objecte, centren l'atenció en l'experiència com a objecte, i en instàncies purament psicològiques com la percepció, l'associació i l'hàbit com a generadors de respostes del subjecte. No estan interessats particularment en els processos interns del subjecte pel fet que postulen la “objectivitat”, en el sentit que només és possible fer estudis de l'observable.

3.1. Condicionament clàsicEl condicionament clàssic, va ser demostrat per primera vegada per Ivan Pavlov. Aristòtil ja havia proposat quelcom semblant quan va dir que "Quan dos coses solen ocórrer juntes, l'aparició d'una portarà l'altra a la ment". La teoria del condicionament clàssic, diferix ja que posa especial èmfasi en no fer cap al·lusió a conceptes com "ment". Açò li va valdre un premi Nòbel en 1904. En el procés, va dissenyar l'esquema del condicionament clàssic a partir de les seues observacions:

EI -------> RI

EC -------> RCLa primera línia de l'esquema mostra una relació natural, entre un estímul (EI = Estímul incondicionat) i una resposta (RI = Resposta incondicionada). P.e. Els gossos saliven (RI) naturalment davant de la presència de menjar (EI).No obstant això, en virtut de la contigüitat temporal, és possible que un altre estímul passe a evocar també la RI, encara que abans no ho fera. Per exemple, la presència del so d'un diapasó uns segons abans de la presentació del menjar: després d'alguns pocs assajos, el soroll del diapasó evocaria per si sol la resposta de salivació. Es completa així la segona línia, i la campana es convertix en un estímul condicionat que produïx una resposta condicionada.

Condicionament Clàsic• Multitud de fòbies es deuen a això.

– Una fòbia és un por desproporcionada davant d'objectes o situacions concretes com, per exemple, als insectes (entomofobia) o als llocs tancats (claustrofòbia). També se sol catalogar com a fòbia un sentiment d'odi o rebuig cap a quelcom que genera molts problemes emocionals, socials i polítics (xenofòbia)

• Deuen el seu origen a l'associació d'idees• La desaparició d'una associació s'anomena Extinció

– L'extinció pot produir-se també per teràpies com la tècnica de "immersió" o les teràpies graduades

d'exposició

3.2. Condicionament Operant

• El condicionament operant és una forma d'aprenentatge en què la conseqüència (l'estímul reforçador) és deguda a la resposta que prèviament ha emés el subjecte. El condicionament operant implica l'execució de conductes que operen sobre l'ambient. Per tant, és fruit de l'associació d'una certa conducta amb l'obtenció de resultats positius o negatius

• El condicionament operant és un tipus d'aprenentatge associatiu al desenrotllament de noves conductes en funció de les seues conseqüències, i no amb l'associació entre estímuls i conductes reflexes existents com ocorre en el condicionament clàssic.

• Els principis del condicionament operant van ser desenrotllats per B.F. Skinner qui li va donar el nom, encara que hui es preferix el de condicionament instrumental

• En el condicionament operant les conductes s'emeten espontàniament i les seues conseqüències determinen l'aprenentatge. Així, les conseqüències agradables tendixen a enfortir una conducta. En canvi, les conseqüències desagradables tendixen a debilitar una conducta

Tipus de Condicionament operant1. Reforçament. Qualsevol addició (per a augmentar la freqüència del comportament) o

retir (per a disminuir la freqüència del comportament) d'algun estímul com a conseqüència de qualsevol conducta.

• Reforç positiu: Quan la introducció d'una conseqüència positiva augmenta la freqüència de la conducta .

• Reforç negatiu: Quan es retira un estímul aversivo i fa que augmente la freqüència de la conducta.

2. Castic. Comportament usat per a extingir o anul·lar algun comportament • Castic positiu perquè l'addició de quelcom negatiu disminuïx la freqüència de la

conducta Este tipus de castic no és recomanable en l'ensinistrament perquè té conseqüències adverses que impliquen dany físic i/o emocional de l'organisme.

• Castic negatiu, perquè el retir d'un estímul positiu disminuïx la freqüència de la conducta

3. Extinció. És la disminució de la freqüència d'una conducta apresa, que ocorre quan aquesta conducta no té conseqüències. És a dir que deixen d'existir les conseqüències que abans reforçaven la conducta.

4. Discriminació i control per l'estímul. És l'augment de la freqüència d'una conducta en presència d'un estímul, però no en presència d'altres.

• També influïx l'interés, desitjos i aspiracions.• Són més eficaços els reforços que els castics

Estrategies de modificació de conducta operant

Hi ha una varietat d'estratègies desenvolupades per a modificar, establir i esvair la conducta

Per exemple:• Emmotlament: la conducta es descompon en les seues parts més simples i

s‘escalona el seu aprenentatge, prenent en un primer lloc les més elementals i avançant cap a les més complexes. Així, es va reforçant una a una, primer les elementals i progressivament, les més complicades, recolzades en les anteriors. Reforçar consistentment conductes semblants a la conducta que pretenem que el subjecte adquirisca

• Encadenament: Suposa descompondre una conducta complexa en conductes senzilles, de manera que cada una d'elles supose un anella de la cadena. L'adquisició de la conducta es produïx per mitjà del reforçament de les “anelles”,

• Sacietat Amb este procediment utilitzarem el reforçador, que manté la conducta, d'una manera contínua fins que este perda el seu valor.

• Cost de resposta definixen el cost de resposta com la pèrdua d'un reforçador positiu disponible amb l'objecte d'eliminar una conducta desadaptativa

• Temps fora: el temps fora consistix a retirar al subjecte de la situació en què realitza la conducta que es desitja eliminar.

• Altres: Contractes de contingència, economia de fitxes, entrenament d'omissió

3.3. Aprenentatge VicariL'Aprenentatge Vicari o Social és una forma d'adquisició de conductes noves

per mitjà de l'observació. S'anomena també modelatge L'aprenentatge vicari també és un paradigma d'aprenentatge desenrotllat de

manera formal pel psicòleg Albert Bandura • En l'aprenentatge vicari, el reforç es basa en processos imitatius del

subjecte que aprén amb el model. En els primers anys, els pares i educadors seran els models bàsics a imitar.

• Un dels conceptes més interessants exposats per Albert Bandura és el d'aprenentatge actiu (aquells coneixements que s'adquirixen al fer les coses), el qual contrasta amb el d'aprenentatge vicari, que és aprendre observant als altres. Pel sol fet de veure el que altres fan i les conseqüències que tenen pel seu comportament, s'aprén a repetir o evitar eixa conducta. El que proposa és que no tot l'aprenentatge s'aconseguix experimentant personalment les accions.

• Bandura també diu que al veure les conseqüències positives o negatives de les accions d'altres persones, les portem com si foren la nostra pròpia experiència en altres circumstàncies.

• Així s'aprenen els valors i les normes socials

Aprenentatge Vicari

• Influïx molt l'observació i la motivació• Es diferencia perquè l'aprenentatge no

s'obté per assaig-error sinó per observació.

• Coincidix en el paper que juga el reforç.• Fases: Adquisició: Observació

Retenció: Recordar-hoExecució: Fer-hoReforçament: Reforç

Zona de Desenvolupament potencial

• Vigotsky és un dels més destacats teòrics de la psicologia del desenrotllament

• La zona de desenrotllament pròxim (ZDP) es referix a la diferència entre les habilitats que ja posseïx el xiquet i el que pot arribar a aprendre a través de la guia o suport que li pot proporcionar un adult o un igual més competent.

• El concepte de la ZDP es basa en la relació entre habilitats actuals del xiquet i el seu potencial.

• Un primer nivell, l'exercici actual del xiquet, consistix a treballar i resoldre tasques o problemes sense l'ajuda d'un altre, amb el nom de nivell de Desenrotllament Real.

• El nivell de desenrotllament potencial és el nivell de competència que un xiquet pot aconseguir quan és guiat i recolzat per una altra persona. La diferència entre eixos dos nivells de competència és el que s'anomena ZDP.

4. FACTORS QUE INFLUÏXEN EN L'APRENENTATGE

– Individuals: Com l'edat, la capacitat intel·lectual, la motivació, l'aprenentatge previ, l'ansietat.

– De mètode: Distribució de l'aprenentatge (Amb descansos)

– Coneixement de resultats (Ajuda o autocorrecció)

– Aprenentatge total o parcial.