Aproximació als ambients naturalsde la comarca del Valles Oriental

Martí BOADA i JUNCA

1. Evolució i dinámica histórica del paisatge

Un dels aspectes que rnillor caracteritzen el paisatge de la comarca del Valles Oriental,es la seva diversitat natural, car s'hi troben de manera diferent les tres grans regions bio­geográfiques que configuren l'Europa Occidental. Des del típic alzinar amb llur marfullde corologia mediterrania; l'eurosiberiana fageda amb el-lebor verd, fins el vestigials ma­tollars i prats subalpins del Montseny boreo-alpí,

En la dinámica histórica dels paisatges, l'home hi apareix amb intensitats diferents comun important agent modificador.

1.1. Bren introdncció als origens contemporanis

Les actuals biocenosis que configuren la part viva dels paisatges de la comarca delValles Oriental, deixant de banda les fortes transformacions d'origen antropic que s'ini­ciaren segurament amb els primers assentaments neolítics, semblen ser una conseqüen­cia notoria de la darrera fase glacial, el Würm. Aquest va durar aproximadament 100.000anys, situat el seu episodi final uns 10.000anys enrere dels nostres dies. El glaciarisme,pero, segons Llobet, en el Montseny, en forma atenuada de periglaciar, fou el responsa­ble d'un important modelat, que prengué la seva máxima expressió amb unes coladesque caracteritzen les parts altes del massís, arribant per dessota dels 600 m a la vilade Montseny.

Amb la nova situació post-glacial, la vegetació i la fauna lligada als freds, a la neu ials gels, seguiren la direcció d'aquests cap aterres septentrionals.

(497) 11

L'actual tapís vegetal i la seva fauna associada, sembla que, en una part molt notable, proce­deix de les regions circumveínes de clima més sec i temperat del surest europeu, el ProximOrient i el nord d'África. Algunes comunitats d'ambients freds i humits, pero, romangue­ren a les obagues muntanyoses i en algunes valls fluvials amb manifesta inversió térmica.

La manca, pero de paleo-sols importants, de torberes i de jaciments i estacions rics enpol-lens, afegit a l'estat incipient de la ciencia palinologica, dificulten l'aproximació rigo­rosa a la paleo-ecologia de la comarca.

Tanmateix les conseqüencies paisatgístiques del post-Würm, foren la formació a nivellde l'Europa Occidental de les tres grans regions biogeografiques que actualment la confi­guren: La Boreo-Alpina, al nord; l'Euro-Siberiana (Centre-Europea), al centre i la Mediter­ránies al sud. Cada una d'elles ambunes característiques ambientals ben propies,

La nostra comarca latitudinalment es troba efectivament a la regió Mediterránia,

En extensió i de manera més important a la plana hi predominen els elements corologicsd'aquesta regió. Tot i que en alguns indrets muntanyosos del Montseny, Montnegre, Cor­redor, Bertí, Puigraciós, Granera, etc. i en les riberes i fondalades d'alguns cursos d'aigua,hi ha elements centre-europeus que penetren fins a la plana. En canvi, les plantes i ani­mals boreo-alpins es troben minsament i estrictament representats només a l'Alt Montseny.

1.3. Del procés de feudalització ñns la ti de l'Antie Regím

Durant el proces de feudalització (segles Ill-Xll), l'alteració ambiental que no semblariamolt intensa, aniria paral-lela als increments demográfics amb el conseqüent augment desuperfície de conreus i pastures, introducció de tecniques de regadiu, rompudes intensi­ves. Al final d'aquesta etapa i sobretot durant l'expansió catalana per la Mediterránia, semblaque hi juga un paper destacat la diversitat de fustes procedents dels boscos del Montseny,Montnegre, Corredor etc., que eren molt importants per la construcció de vaixells, sobre­tot de les drassanes de la demarcació de Barcelona, Mataró i Arenys (recordi's que el nombred'especies d'arbres actuals és de vuitantanou). El primer en citar els magnífics boscos delMontseny fou Jeroni Pujadas en la seva Crónica.

Ara bé, des del punt de vista de l'estat dels paisatges de la comarca són interessantsles descripcions que en grau i estil en fan alguns viatgers, com l'ambaixador florentí Gui­ciardini (1511), que diu que entre Hostalric i el castell de la Roca, és un lloc de molt malpassar, tot és boscat, molt perillós i ple de bandolers. Als riberals hi havia alguns sembratsi algunes vinyes, més al sud vallesa els horitzons s'eixamplen, els camins són més bonsi abunden els conreus i les pastures, fins i tot reconeix alguns camps de regadiu, amb ca­nals i sequies que porten aigües del Besos. Curiosament, el viatger es dol del mal habitde tirar al Besos tota mena de deixalles i cadavers dels escorxadors, fet que es podria qua­lificar d'una primerenca i profética protesta ambiental.

El conseller del rei de Franca, Joly (1603), parla de la comarca de la Tordera, fms Car­dedeu, com un país arenós, ple d'aiguamolls, difícil de transitar i amb moltes pinedes;cita també l'alzina surera de la que li sorpren l'explotació d'escorca, Pere Gil (1600) ensdescriu una comarca rica en recursos forestals, ramaders i agrícoles i cita algunes explota-

12 (498)

cions minerals singulars, com l'or garbellat a la llera del riu a Palautordera i les ametistesde la capcalera de la Tordera, que tenen anomenada i són obrades per orfebres vigatans.

Una infortunada disposició del virrei castella Garciade Toledo, l'any 1561, en la que manacre­mar tots els hoscos per on hi hagi un camíde pas important, per acabar amb els lladres de camíral, semblahaver estatla causa d'una importantperduade superficie forestal (REGLA, 1962).

Finslafidel'AnticRegim, imoltparticularmentpelmanuscritdefinals del XVIllde Franciscode Zamora, elque avuiéselVallesOriental, ésconsideratpelscronistescomelterritorimésabun­dantdemonts de Catalunya (enunsentitmés forestal i productorque orografic). ProveeixBar­celonaid'altrespobles de la sevaperiferia, de totamenade productes forestals peralacombus­tió: llenya, carbó, costals, feixines, pega (brea). Primeres materies per a carros, carruatges,cadiratge, fusteria, fusteriaderibera (dressanes), ebenisteria, envigats, formes, solesiescloperia.

1.2. Prehistoria i Edat Antiga

El paisatge és dinámic i canviant pel seu propi metabolisme i els factors ambientals quel'acompanyen. Sens dubte, pero, l'home a partir de la revolució neolítica, en la que aban­dona progressivament el nomadisme i les practiques recol-lectores per a sedenteritzar-sei assentar-se territorialment, esdevindra a partir d'aleshores de manera progressiva el res­ponsable principal de les transformacions dels paisatges. Ja en els inicis del Neolític An­tic, es pot dir que cada pam de pastura o de conreu que establirá, ho fara de forma derompudes o artigues, substituint les formes de paisatge natural, principalment boscos ialguns casos aiguamolls (BOSCR, 1985) en formes de paisatge antropicament productius,en un sentit vetust economicista de l'expressió.

Els primers assentaments neolítics coincideixen en l'episodi post-glacial: Balma de Sa­lomó a Granera, Balma de l'Espluga a Sant Quize de Safaja, Can Gafa de Santa Eulalia,Can Tabola de Montmeló, etc.

Del Neolític final fins a l'Edat del Bronze, atesos els jaciments, es caracteritza per unaalteració poc important del medi al Valles Oriental (BOSC, VILA, ALACAMBRA, 1985).L'aparició de la metal-hirgia, pero, especialment a partir del Bronze final o primera Edatde Ferro, tindrá una forta significació als nostres paisatges forestals, amb la creació acíi allá de fargues, com consumidores de carbó vegetal, activitat que persistirá de maneracreixent i amb ritmes diversos fins al llindar de la historia contemporania,

Els ibers s'instal-len majoritariament a les planes tluvials del Tenes, el Besos i la Torde­ra, amb assentaments fortificats als turons, amb una activitat agrícola de carácter cerealis­ta (PARDO, 1985), sobretot concretada a la plana, en detriment dels boscos i dels aigua­molls. Amb la romanització i fins la crisi del segle ID es produeix el més important incrementdemográfic, La creació de diverses vil-les, l'augment de l'activitat agrícola i la implantacióde la vinya i l'olivera suposarien una nova transformació del paisatge. Lligat a la romanit­zació i associat a les especials condicions del relleu, és en aquest llarg període que escrearan dues importants vies de comunicació, que han estat decisives en la construcciódel canemás historie de la comarca. La més important fou la Ruta dels Vasos Apol-li­nars o pre-Augusta (practicament l'actual autopista A-7), que unia Gades (Cadis) amb Roma.L'altra, la via Ausa, N-TI i 152, que unia Barcino amb Ausa (Vic).

(499) 13

L'obertura del comen; ultramarí incentiva l'explotació del castanyer en el Valles humit,per a la construcció de botes i cercols. La nova demanda de castanyer afavorira la sevaintroducció i posterior expansió en detriment dels roures que en molts casos seran substi­tuíts pel castanyer. A mitjans del xvm, les fustes anomenades llaurades, de roure, faig,álber pins, pollancres, etc. són portades a la Fabrica de Cartagena per a la construccióde navilis. En aquesta epoca hi ha en alguns pobles de la comarca els anomenats «Comi­sionados de Marina», que controlen les densitats d'arbres i regulen la seva tala. La signifi­cació de l'activitat forestal és tal que obliga a pendre mesures adrninistratives ben singu­lars. A Sant Celoni amb data 11-8-1768 apareix una ordre que obliga a que cada veí hade plantar cada any al menys cinc arbres!

A les vessants de muntanya, el trencament de pendents mitjancant petites feixes, sovintminúscules i suportades amb parets seques, hi són notoris, per implantar-hi cultius de seca,fruiters i molt especialment vinya i oliveres.

Durant aquest període prolifera una explotació singular, la neu i el glac. A la comarcaapareixen dues formes d'obtenció de gel: les poues de neu, a l'alt Montseny i els pousde glac a Castelltercol, Montmeló, Llinars, Aiguafreda, O1zinelles, etc. Segons Ros deRamís (com. verb.), aquest gel s'arriba a exportar a Sicília.

A la plana, abunden els conreus de canem, cereals, naps, remolatxa. EIs regadiussón importants pel sistema de rascloses, bagants, pous i mines. A' Caldes hi ha untipus de regadiu amb aigua calenta, especialment pensat per avancar les collites. Enalgunes planes i riberes s'hi conreuen arbres (ZAMORA, 1789), segurament om, po­llancres i veros.

Aquest període es caracteritza per una forta explotació dels recursos forestals i ramadersa la muntanya, amb les conseqüents modificacions i alteracions de les formes de paisatgenatural. La plana coneix un important creixement demográfic, La millora dels sistemesde regadiu, suposaríen un canvi substancial en l'estructura i funcionament dels paisatgesagrícoles.

1.4. La industrialització

En el període compres de la industrialització a la Guerra Civil, els impactes de l'incre­ment de població i la seva concentració a les viles, les transformacions socials derivadesdels nous modes de producció, les noves energies, l'aparició del ferrocarril, el creixementi millora de la xarxa viaria i les formes de transport rodat, suposen una accelaració enels processos d'explotació dels recursos naturals. S'accentúa el comerc forestal: suro, pi­nyes, llenya, carbó (consum industrial i domestic) i fustes, travesses de ferrocarril, palsde telegraf i enllumenat. El proces d'industrialització, ja en les seves primeres etapes, vaanar estretament lligat als factors ambientals de la comarca, amb la instal·lació de molinsi fargues a les riberes dels cursosd més cabalosos, asserradores, més endavant les indús­tries de tints i acabats, indústria lletera, fins les primeres factorís quírniques es dedicariena l'obtenció de productes quírnics a partir de la llenya i la fusta (Derivados Forestales,DIMSA, etc.). Aquest període d'expansió de la demanda de productes forestals, tinguéun gran impacte en les masses forestals de la comarca. A l'any 1879, Antoni Massó, del'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, fa una proclama (probablement la pri-

14 (500)

mera) de denúncia contra les tales desmesurades que sofreixen alguns boscos de la comar­ca. Segurament, fou durant aquest agitat episodi quan s'assoliren els nivells més alts dereducció i aclarides dels paisatges forestals vallesans.

1.5. De la post-guerra fins els nostres dies

A la post-guerra, i molt partieularment a partir dels anys seixanta, hi ha un ensorramentde les economies forestals i de l'agricultura de muntanya. Aquesta, unida a la forta implan­tació industrial que es concentra significativament en alguns corredors de la plana, provo­ca un descens de població molt gran als municipis de muntanya, amb perdues molt signifi­catives del poblament disseminat. Per contra, als municipis de la plana hi ha un incrementespectacular de la població.

L'augment de població s'acompanya d'un augment de mobilitat d'aquesta. Apareixen noususos dels paisatges associats a la nova demanda social de lleure. Sorgeix un fenomen deles segones residencies, que el capital especulatiu controla amb l'adquisició de sols fores­tals o agrícoles devaluats amb una manca total de control o planificació per part d'unaAdministració ultramontana, més preocupada en el control de les llibertats ciutadanes, queen frenar el creixement especulatiu. Com a resultat, els paisatges vallesans patiren unamoderna agressió de greus conseqüencies: L'aparició d'urbanitzacions il·legals arreu delsmunicipis més o menys muntanyencs o d'economia rural, quasibé sempre sense uns crite­ris rnínims de planejament.

Aquest ha estat un dels traumatismes més notoris de la historia dels paisatges de la co­marca, que unit als canvis d'ús social dels ambients de muntanya, forestals o de ribera,alguns de manera sobtada han vist com les seves biocenosis han perdut la seva indispensa­ble tranquilitat ambiental secular, en ser sobtadament envaíts de manera sovintment mas­sificada, amb artefactes agressius com les motos, els vehicles 4X4, etc. EIs efectes no s'hanfet esperar: increment d'incendis forestals, augment de l'erosió, vandalisme generalitzatcap a les formes de vida silvestres i cap a elements arquitectonics, etc.

A la plana, la creixent industrialització, acompanyada de l'augment progressiu de gransinfrastructures, tot plegat exempt també de criteris racionals d'ordenació territorial i depresa de mesures correctores adients, ha produít impactes de diversa magnitut en el medifísic, l'aigua, l'aire i en els sistemes naturals, sense cap precedent historie.

La moderna preocupació social en els problemes mediambientals, hauria d'ajudar aferpossible una recuperació i un desenvolupament harmonic de la comarca. La qualitat delsseus paisatges s'ho mereix, ja que en darrer terme són indispensables per al mantenimentde la qualitat de vida dels seus habitants.

Actualment, els paisatges vallesans, després d'aquesta historia inseparable amb l'home,són encara merces a la seva excepcional diversitat, dels més rics del país en biodiversi­tat, amb unes dues especies de plantes superiors, un mil-ler de fongs, més de set milanimals invertebrats i uns tres-cents animal s vertebrats. Revelen en definitiva una histo­ria com s'ha dit inseparable de l'home i els paisatges amb una herencia notable indica­dora de qualitat ambiental, que cal com a rnínim preservar, gestionar correctamenti, si pot ser, millorar.

(SOl) IS

2. Els ambients naturals del Valles Oriental

A l'hora de fer una aproximació als sistemes naturals que configuren el mosaicde paisatges de la comarca, hem optat de cara la seva comprensió ates el deliberatesperit pedagogic del treball, per presentar com a grans conjunts, els ambients naturalsprincipal s que la defineixen de cada un s'ha fet un transecte, ubicant-hi les especiesen els espais de més freqüencia en funció de la seva densitat o singularitat. Cada uamb unes diferencies suficients d'estructures i de morfologia com per a diferenciar-losdels altres.

Finalment s'han descrit els vuit ambients naturals, que ens semblen el més tangiblesi notoris. Cada u amb unes diferencies estructurals o morfologiques propies.

1. Medi antropogen. Nuc1is urbans i zones habitades.2. Conreus i erms.3. Brolles i pinedes.4. Alzinars, suredes, perxades i rouredes de roure martinenco5. Riberes, cursos i estancaments d'aigua.6. Cingles, penya-segats, esqueis i tarteres.7. Avetosa fageda i roureda de roure de fulla gran o africa.8. Landes matollars i prats subalpins.

2.1. Medí antropogen. Nuclis urbans i zones habitades.

Aquest és un ambient fortament artificial, humanitzat, amb tota mena de problemes de­rivats de la contaminació ambiental (atmosférica, aquatíca, sonora i odora).

Tot i que a l'hora de definir-lo tipologicament no esta exempt de dificultats, a grans tretspero es pot dir que en grau diferent la flora espontania que s'hi troba, son especies rude­rals i/o arvenses, totes elles nitrofiles, poc exigents ambientalment, amb una gran capaci­tat colonitzadora. Malgrat el seu origen antropogenic, és realment significatiu el paperque hi jugen les plantes i els arbres de carácter ornamental, dels jardins i de l'arbrat viarien l'ordre estetic, lúdic, pedagogic i ambiental; en aquest sentit poden arribar a reduir con­taminació sónica en més de 20 decibelis, i un arbre urba rnitjanament desenvolupat potarribar a absorvir més de 80 kg de pols ambiental en un any. Es també significativa laproducció d'Oz' Són el genotob o zona de cria i reproducció i el recurs trofic per a mol­tes especies de fauna silvestre que viu a les ciutats.

En general, la fauna vertebrada que s'hi allotja, és caracteritzada pel seu comensalismei antropofília. La majoria són especies que es beneficien de l'absencia de predadors natu­rals, de la relativa bonanca i estabilitat termica de l'estructura urbana i de l'elevada produc­ció de deixa1les i la biomassa animal -invertebrats- associada.

A la nostra comarca, com a mínim, podríem diferenciar: a) e1s nuc1is urbans del pla,amb una demografia i una implantació industrial elevades; b) els nuc1is urbans de munta­nya, de població concentrada reduída, escassa industrialització amb un fenomen impor­tant de segones residencies; e) població disserninada, masies (primera i segona residen­cia), arees de lleure i de serveis (restaurants, campings, escoles de natura, etc.).

16 (502)

Des del punt de vista de funcionament com a sistema, cada una de les tres tipologiespresenta aspectes diferents:

El grup a), metabolicament funciona com un ecosistema en estrés continu, s'engega ies mante actiu merces a les entrades sostingudes de materies i energies, que li arribenmitjancant costosos desplacaments horitzontals.

L'estructura exterior dels edificis, lineal, dura i inorgánica, constitueix la superficie quan­titativament més important del sistema. Amb aquestes condicions són poques les especies,tant animals com vegetals, que el puguin ocupar eficientment. Algunes plantes ruderals,pioneres i resistents, ho fan en les clivelles de parets poc o molt envellides, així com enalgunes teulades.

Pel que fa a la fauna vertebrada, sols algun vertebrat parietal, com el dragó i la sarganta­na. A les teulades i comises, els falziots i les orenetes, hi troben condiciones semblants,probablement millors, que en els seus antics hábitats naturals, els penyassegats i rocamsde muntanya, així com abundancia de bosses de aeroplancton.

El grup b) sol presentar bona part dels caracters ambientals del grup a), pero és signi­ficativa la reducció de la superfície construida, de manera particular, la vertical. A nivellde flora i fauna silvestre hi ha una forta influencia dels ambients periferics i un incre­ment notori de la flora ornamental, que és utilitzada per diverses especies d'ocells pera criar i ajocar-s'hi.

Totes les variables d'assentaments humans isolats, correspondrien al grup e): masies,corrals de pastor, barraques d'hortes, centrals, embassaments, equipaments hostalers, etc.El poblament vegetal i animal, en una fracció variable, sera de carácter antropofJl, d'aquestssón significatius alguns ocells teuladers, com el pardal comú, (Passer domesticus) i elxárrec (Passer montanus), l'estornell, (Sturnus vulgaris), la puput (Upupa epops) i elmussol comú, (Athene noctua). També sera considerable l'augment d'especies dels am­bients naturals immediats.

Els problemes més significatius són la contaminació ambiental, en totes les seves va­riants i manifestacions, el desordre urbanístic i industrial, la hiperconcentració d'infras­tructures particularment viaries, el vandalisme.

2.2. Conreus i erms

Ambient clarament afavorit per l'home que, tan bon punt s'hi va instal-lar, hi ana gua­nyant espai per a les diverses tipologies de conreus i en algun cas de pastures en detrimentde les formes de paisatge, espontani o silvestre -particularment bosc. Aquest tipus d'im­plantació humana en els paisatges vallesans es troba en diferents intensitats i qualitats ar­reu de la comarca, de la plana a la muntanya, fins a 1.250 m d'alcaria, a partir d'aquí,el clima es fa incompatible amb l'activitat agrícola.

La cobertura vegetal dominant d'aquest ambient és imposada i regulada per l'home; peromalgrat aquest fet, hi ha una gran diversitat de plantes, sobretot anuals, que apareixen es­pontaníament o subespontaniament. Normalment, són especies amb una gran capacitat in-

(503) 17

vasora, en general no gaire exigents ambientalment, que s'instal-len fácilment en subs­tractes de tota mena i que colonitzen els espais conreats. Unes anomenades arvenses,conviuen en els conreus mateix, com els gallerets (Papaver rhoeas) i la vinagrella (Ru­mex sp.). D'altres, les ruderals, escampades per marges, camins i vores de camps, cons­titueixen en alguns casos autentics bardissars, com l'esbarzer (Rubus sp.) i l'aranyoner(Prunus spinosa). En conjunt, la majoria estan en un estat latent d'invasió deis conreus,estadi que assoliran si aquests darrers són abandonats, per esdevenir, primer, rostollsi més tard, erms, que tot seguit tendiran a ser envaíts per les especies més pioneresdeis ambients veíns.

Així mateix, són considerables les plantes anomenades adventícies, procedents, en al­guns casos, de latituds molt llunyanes, que han estat transportades indesitjadament, bar­rejades amb 11avors, principalment de farratges i cereals per cultivar. De mica en micas'han anat instal-lant i propagant, principalment pels paisatges amb més intervenció antro­pica, de manera important, diversos blets (Chenopodium sp.), algunes panissoles (Seta­ria sp.), raím de moro (Phytolaca americana), etc.

Sorprenentment, aquest tipus de paisatge tan intervingut és deis que presenta una mésgran diversitat d'especies vegetals. 1 encara més, si hom considera els dos contingents ques'hi donen: les plantes conreades i les espontánies.

Tot plegat fa que la diversitat productiva de vegetal s en el decurs de les quatre estacionssigui el suport estructural, i sobretot trofic, d'una gran quantitat d'animals. Alguns d'e11s,els més tímids i antropofobics, no hi estan assentats permanentment, sinó que visiten aquesttipus ambient per nodrir-se, i es desplacen cap a d'altres ambients periferics més tran­quils, on hi realitzen la resta de 11ur activitat vital: tal és el cas de la tórtora (Streptopeliaturtur) , l'esparver (Accipiter nisus), el toixó (Meles me/es) i el senglar (Sus scropha),entre molts d'altres.

Algunes especies animals presenten un elevat nivell d'adaptació en aquest medi, comles terranejants cogullada (Galerida cristata) i guatlla (Coturnix coturnix), totes dues decoloració terrosa i vol incompatible amb l'espai arbrat. Altres, per sociabilitat i toleranciaantropica, s'hi desenvolupen optímament: la puput (Upupa epops) i el bitxac (Saxicolatorquata). Singularment, algunes especies de passat forestal, com el xot (Otus scop), s'hihan instal-lat bé, aprofitant l'estructura deis fruiters.

En parlar de la fauna vertebrada dels conreus no podem deixar de referir-nos a certesespecies d'habits en ocasions nocius per a l'agricultura, com la rata talpera (Pitymis dou­decimcostatus) .

És, en definitiva, un ambient natural molt a l'abast -perireries de nuclis urbans ivores de masies- d'un considerable interés, donada la gran biodiversitat que elcaracteritza.

Els problemes més greus que pateix aquest sistema són: la contaminació deis sois ide la vegetació per la utilizació de pesticides i biocides, la presencia d'organofosforatsi organoclorats afecta greument totes les baules de les cadenes alimentáries, l'expansiódemográfica, l'especulació urbanística, el despoblament rural.

18 (504)

2.3. Brolles i pinedes

Aquest ambient l'integren paisatges amb matissos diferents pero que en canvi, presentensemblances en llur morfologia estructural, funcionament i continguts especialment pelque fa a la flora i molt particularment, a la fauna.

Les pinedes i brolles arbrades que cobreixen la comarca presenten una interessant di­versitat bioclimatica, que va de les pinedes litorals de pi pinyer (Pinus pinea) fms lespinedes de carácter submediterrani de pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus silvestris).Les primeres s'escamparien pel Valles sec i les segones ocuparien antigues rouredes humi­des d'alguns indrets del Valles més monta i humit.

Habitualment, aquestes formes de paisatge són series regresives de superfícies fores­tals, abans cobertes d'alzinars o rouredes, que han estat sobreexplotats.

La major part de les pinedes naturals de la zona són esclarissades i tenen un denssotabosc de bruc boal (Erica arborea) , arboc (Arbutus unedo), gatosa (Ulex parviflorus)i estepes (Cistus sp.). En geobotanica aquestes formacions no són considerades boscos,sinó brolles. Aquestes, dones, són formacions vegetals amb la dominancia arbustiva es­mentada clarament heliofiles, és a dir, aimants del sol, que, rarament, assoleixen els 2metres d'alcada, i normalment són estadis de transició cap a d'altres formes de paisatge.

Algunes pinedes, pero, són la conseqüencia de l'abandó de certes practiques agrícoles,actualment poc competitives perqué estan situades en llocs poc favorables, com és el casde les vinyes, avui quasi totes plantades de pins.

En el Valles ponentí i nord hi ha algunes pinedes de pi roig, d'ambient humit, acompa­nyades de boix (Buxus sempervirens) i d'herba fetgera (Hepatica triloba). Les condi­cions ambiental s hi són notoriament diferents: més humides i fredes. AcuIlen plantes ianimals de latituds més nordiques, com en el cas del trencapinyes (Loxia curvirostra)i el reietó (Regulus regulus) , ambdós nidificants.

A la resta de pinedes i brolles vallesanes, les condiciones són netament mediterranies.Plantes punxoses, com l'argelaga negra (Calycotome spinosa) i aromatiques, com el to­manyí (Lavandula stroechas) , etc., integren una estructura vegetal que dóna suport aun poblament faunístic divers, tant per l'oferta trofica com per a la cobertura estructural.

Alguns animals han assolit nivells d'especialització en aquest ambient. Aquest és el cas del'esquirol (Sciurus vulgaris) , curiosament també s'ha pogut observar al pínsá (Fringilla coe­lebs), obrint habilment les pinyesde pi roigo Continuael'exemplelesenjogasadesmallerengues(Parus sp.), i també l'acolorit picot verd, (Picus viridis) que troba en els troncs febles dels pinsbones condicions per a la sevaalimentació a nidificació. D'altres, procedents d'ambients mésoberts com la garsa (Pica pica), aprofiten la inexpugnabilitat dels pins alts, per niar-hi.

Alguns dels animals són de carácter euriotic o transambiental, com l'esparver, (Accipiternissus) que pot cacar en els conreus i prades, niar a l'alzinar i ajocar-se a les pinedes. Al­tres, com els tallarols (Sylvia sp.), colonitzen les brolles en les seves primeres etapes ar­bustives, i en desapareixen, quan l'atapei'ment de les capcades dels arbres fa presencia intensa.

(505) 19

En les zones arbustives i especialment a les c1arianes, durant les estacions primaveralsi estiuenca fortes hi ha insolacions que expliquen la presencia de diversos reptils.

Per acabar, anotem que aquest és sens dubte el tipus de paisatge que presenta més riscd'incendi en el nostre país, car moltes de les especies vegetals que hi habiten són pirofites,amb una gran capacitat de combustió. Per aixo es fa de tot recomanable, servar-hi com­portaments molt cautelosos, especialment durant l'estiu, epoca de máxim perill. Altresriscos i amenaces són l'especulació urbanística, la freqüentació agressiva, la mala gestióforestal.

2A. Alzinars, suredes, perxades i rouredes de martinenc

Probablement, aquests hagin estat en algunes epoques preterites els paisatges forestalsdominants en el conjunt de la comarca. Des del punt de vista historie, els estudiosos delsregistres polínics (REILLE, PONS) estan cada vegada més convencuts del paper que vatenir l'home en l'expansió dels alzinars despres de la darrera glaciació. El pol-len de l'alzi­na és escas en el registre pol-línic i sembla que deiva estar circumscrita a algunes zonesrefugi des del final del Würm fins fa uns 10.000 anys, com s'ha dit la seva expansió poste­rior hauria estat associada a les activitats humanes (LLORET, 1991). Compartim amb aquestautor que és impossible entendre la dinámica dels ecosistemes mediterranis sense integrar-hil'acció de l'home com a element base.

Actualment, malgrat la importancia territorial, estan notablement reduíts i substituítsper formacions forestals secundaries, particularment pinedes de pi blanco Les raons d'aquestaregressió son diverses, la majoria amb un punt de convergencia comú: l'acció de l'home,la qual s'ha manifestat historicament de diverses maneres. El carboneig i l'extracció dellenya són els factors regressius més importants. Es carbonaven principalment els boscosmés allunyants de les bones comunicacions, ja que la forta reducció en pes de la llenyatransformada en carbó disminuia les dificultats del transport, habitualment es feia ambmatxo de basto

La tala d'aquests boscos ha estat i és encara una practica habitual en les zones munta­nyoses del Valles; es fa per el sistema de torns i ve regulada per la Llei Forestal, aprovada,recentment pel Parlament catala,

Malgrat l'aparent salubritat d'aquests boscos, cal dir que l'impacte huma ha estat moltfort, de tal manera que és difícil de trobar-hi conjunt d'alzinars que superin els cinquantaanys. La major part del bosc és menut o de rebrot, l'area basal i la densitat d'arbres ésrelativament baixa. EIs boscos més ben desenvolupats tenen una mitjana de valors normalsper dessota de les desitjables en un paisatge relativament ben preservat. Tot i que la crisidel sector forestal dels darrers decennis, ha afavorit la progressió i millora d'algunes mas­ses forestals ben gestionades.

EIs boscos d'alzines (Quercus iZex) i sureres (Quercus suber), en tenir les capcades ata­peídes de fulles persistents, presenten una estabilitat climática i llumínica interior moltacusada, de la qual cosa se'n deriva la uniforrnitat estacional que els caracteritza. Feno­men que explica el sedentarisme de bona part dels ocells que s'hi ubiquen i la relativaactivitat hivernal d'alguns amfibis, reptils i petits marnífers.

20 (506)

El poblament vertebrat sol presentar una coloració molt discreta i, en el cas dels ocells,unes dimensions molt reduídes. És molt difícil de fer-hi observacions visuals. No hi hauna gran diversitat d'especies ja que no m ha gaire variabilitat trofica. Algunes hi habitenperqué aquí troben condicions de refugi i seguretat superiors a d'altres ambients naturals,tot i que, a l'hora de cercar el menjar van als espais oberts.

Afavoreix la nidificació i el refugi de diversos ocells i alguns altres vertebrats.L'escorca per els mateixos principis enunciats, és més rica en invertebrats que la delsalzinars. Tot plegat fa que encara que les poblacions vertebrades són molt semblantsen ambdos ambients, les suredes, pero, tenen una densitat d'animals més gran, particu­larment d'ocells.

El roure martinenc (Quercus humilis) no arriba a formar-m boscos, apareix general­ment junt amb l'alzina, en petites quantitats i principalment en les obagues. Junt amb l'al­zina i la sureda produeix grans quantitats de glans, que són la menja principal de diversosanimals forestals.

Aquests tipus de paisatge són poc transitables per a l'home perqué tant el sotabosc coml'estrat lianoide n'impedeixen el transít normal. Com que la tranquilitat és un dels factorsque rnillor tipifiquen aquest ambient, m viuen especies animals marcadament antropofa­bes, que hi troben refugi de les persecucions de carácter cínegetic o cultural.

Les amenaces més importants són el risc d'incendi, l'excés d'obertura de pistes fores­tals, les tales desmesurades, les línies d'alta tensió, la freqüentació agressiva, les recol-lec­cions selectives i la pressió cinegética descontrolada.

2.5. Riberes, cursos i estancaments d'aigua

Aquest conjunt natural compren diversos ambients ecologics, tots ells vinculats al mediaquatíc, A grans trets, agrupa aquells animals i vegetals que m mantenen dependenciesdirectes o indirectes.

Hi ha dones, la vegetació de ribera, els cursos dels rius, les rieres, els torrents, elssots, les fonts, els abeuradors, els biots i llurs arees d'influencia. Alguns tenen entreells caracters forca diferents. Vegeu, si no, els cursos de mitjana i alta muntanya-encaixonats, rapids i d'aigües netes- en contrast evident amb els del pla -lents, deHit ample i amb nivells de contaminació molt elevats-. BIs cursos aquatics vallesansd'aigües contínues més importants són la Tordera, el Congost, el Tenes, el Besos i lariera de Caldes, amb alguns tributaris notables com les rieres d'Olzinelles, de Gualba,de Pertegas, de Vallgorguina, de Trentapasses, de Vilamajor, de Vallfornés, de Picamena,de I'Avencó, del Rossinyol, etc.

Algunes formes artificials de retenció d'aigües, com les basses de regar i els abeuradors,també tenen un especial intereso Per a algunes especies animals són el medi ideal per des­envolupar-s'hi la fase larvaria. Aquest és el cas de diversos mosquits, espiadimonis, pixa­Hits, com també gripaus, granotes, tritons i salamandres. Alguns embassaments, per laseva grandária i antigor, han arribat a assolir condicions ecologiques semblants a les d'unestany natural. L'exemple més clar és l'estanyol de Santa Fe -inicialment artificial-, el

(507) 21

qual ha assolit uns caracters naturals de gran valor, ja que té moltes i variades especies,tant animals com vegetals;, sens dubte, les poblacions de granota roja (Rana temporaria)i les de gusarapa de muntanya (Sorex araneus) són molt notables. Ambdues especiestenen al Montseny la localitat més meridional de la seva distribució en la regió paleartica.Altres estancaments significants d'aigua són elllac d'en Viada, al terme de Fogars de Mont­clús, l'Estanyol, prop de la Serra Bardina al Brull, el de Vallfornés, el de Sto Esteve dePalautordera, el de l'Avencó d'Aiguafreda, el del Crous de Fuirosos al Montnegre i el deGranera.

Dels ambients naturals, l'aquatic és sens dubte el més vulnerable i el més amenacat.Actualment, els principals cursos d'aigua dels massissos del Valles, en arribar al pla, es­devenen autentiques clavegueres, particularment la Tordera i el Congost. La forta conta­minació que sofreixen abassega, quasi de manera total, el poblament animal i vegetal queels són propis i l'anorreen quasi de manera absoluta; d'aquesta manera, els organismesvius d'aquest medi tan singular i important, s'extingeixen.

Antigament, per exemple, la plana al-Iuvial de la Tordera i del Besos eren, en algunstrams, aiguamolls, on diverses especies d'aus aquátiques hi criaven. Fins recentment, en­cara ho feien l'oreneta de ribera (Riparia ripariay, la xivitona (Tringa hypoleucos) i l'áneceoU-verd (Anasplatyrhynchos) , entre d'altres, com també era normal la hivernada del bernatpeseaire (Ardea einerea), del beeadell (Gallinago gallinago), etc. Avui, aquests pobla­ments estan quasi anorreats de tot, car la forta contaminació, com també la pressió cinege­tica, n'expliquen l'actual desertització.

Les conques de la Tordera i del Besos són importants rutes migratories, en les qualss'hi poden observar especies tan singulars com la cigonya negra tCiconia nigra) i la grua(Grus grus) en epoca de paso

La recuperació dels ambients aquatics de la comarca és una urgencia i un paradigma,car aquesta segurament sera o no sera ambientalment en funció de la capacitat de restaura­ció de les agressions que ha sofert i sofreix modernament.

2.6. Cingles, penya-segats, esqueis i tarteres

L'estructura física d'aquest ambient ecologic és molt accidentada, generalment esta for­mada de cingles, penya-segats verticals al solo esqueis i codines amb molta pendent, sen­se cobertura vegetal quantitativament rellevant.

Aquests aspectes impedeixen la presencia abundant d'animals. Les especies més habi­tuals són algunes aus, pero hi són molt rars els altres vertebrats com els amfibis, els rep­tils, els mamífers, als quals exceptuant alguna rata-pinyada (quiropters) els és practica­ment impossible d'establir-s'hi i fins i tot d'accedir-hi.

Altra cosa són els rocams més suaus, com les codines, els esqueis i les tarteres, sovinthabitats per mamífers molt tímids com el gorjablane (Martes foina). A les vessants mésassolellades hi proliferen alguns reptils com el rar Ilangardaix verd (Lacerta viridis) ila sargantana de roca (Podareis muralis).

22 (508)

Aquest tipus d'ambient sol esser habitat parcialment o transitoriament per algunes aus-rapinyaires i grans corvids-> que lligades a altres entitats ecologícament superiors, apro­fiten la inexpugnabilitat dels rocams per niar, descansar, atalaiar, etc. i evitar així l'intru­sisme. Hi ha pero, altres especies totalment lligades a aquest medi; són les anomenadesrupícoles o rupestres.

L'accidentat relleu i l'escassetat del sol expliquen l'absencia quasi absoluta d'arbres i ar­bustos. Les formes de vegetació més abundants són els líquens i determinades molses;en els replanets i escletxes s'hi troben diferents plantes, la majoria rupícoles, per tant benadaptades a aquestes condiciones de sol sumament pobre i sotmés a canvis climátics moltforts.

A les canals i pendissos, particularment els d'orientació Nord, s'hi troben especies decaracters latitudinalment més nordics, l'habitat optim de les quals seria de característiquesfisiografiques diferents de les que presenten les localitats vallesanes, vegi's l'exemple dela genciana groga (Gentiana Zutea), típica de les prades pirinenques, o el nabiu (Jilc­cinum rnyrtillus) i la boixerola (ArctostaphyZos uva-ursi); tots dos arbustos solen anaracompanyats de certs boscos subalpins i alpins de coníferes i bedollars, així com tambésón propis de matollars i landes de regions montanes més septentrionals). Al Valles aques­tes especies es troben en llocs rocosos, sobretot a la vessant Nord de les Agudes (massísdel Montseny), com a testimonis relictes d'una situació climática anterior, més freda, ique han subsistit de manera relictual gracies a les condicions microclimatiques que trobenen aquests indrets, efecte que els a permes, algunes vegades de manera ben excepcional,la subsistencia. És també altament remarcable la presencia de plantes considerades calcí­coles, com l'orella d'ós, (Ramonda rnyconi) i l'onosma borda (Saxifraga aizoon), en unterritori netament silícic, a les vessants Nord i Sudest de les Agudes i el Matagalls respec­tivament (massis del Montseny).

En els rocams calcaris vallesans de Bertí, Riells del Fai i Granera, predomina una vege­tació clarament vinculada a la composició calcaría d'aquests substractes.

Malgrat la seva heterogeneítat, aquest ambient és sens dubte un dels més singulars delValles monta, des del punt de vista de les rareses biogeográfiques i d'especies d'ambientestricte: el rupícola.

Les principals amenaces son la perdua de la inexpugnabilitat i de la tranquilitat ambien­tal, derivades de l'excursionisme agressiu modero, les recol-leccions selectives, alguns pro­jectes d'electrificació.

2.7. Avetosa, fageda i roureda

L'avetosa, a la comarca, sols es troba a l'alt Montseny. Situada a partir dels 1.200m d'alcária, El nucli més important amb uns 4.000 arbres es troba a l'obaga delTuró de l'Home, en un ambient propi dels paísos centreuropeus, amb poblacions d'ani­mals i plantes isolades de llurs poblacions europees, més nordíques, Algunes d'aquestsespecies, com el reietó o la becada, tenen en el Montseny el límit sud de la sevaárea de distribució a Europa.

(509) 23

L'avetosa troba en les aixelles més obagues de la muntanya, un refugi ambiental recorda­tori de períodes més freds. Actualment esta suportant un considerable estrés ambiental(hídric i possibles efectes de la pluja ácida), sembla que esta en una incipient fase regres­siva, suportant una dura lluita amb el faig, que tendeix a colonitzar-la i a reduir-li efectius.

La fageda és el bosc superficialment dorninant en les parts altes del massís del Mont­seny, a la comarca hi ha algunes interessants localitats relictuals a la vall d'Olzinelles iel turó Gros al Montnegre, a Sto Quize Safaja i un nucli de bosc a Castellcir.

El faig és l'arbre dorninant en aquest sistema forestal, i el més representatiu dels arbresde la regió Centreuropea. De fulla caduca, anualment en produeix més de 2,5 tones perhectárea. Aquesta aportació anual de fullaraca fa que en descompondre's forrni un tipusde sol molt ric en materia orgánica, entre la qual hi abunden diverses menes d'animalonscom escarabats, miriápodes, acars oribatids, cucs, etc... , que de manera ordenada van trin­xant les fulles fins a convertir-les en un sol organicament ric i fértil.

La fageda és un ambient caracteritzat per la gran diversitat estacional, que es posa demanifest fins a nivell cromatic. Cada estació de l'any es caracteritza amb una coloraciódiferent. Hi ha pero durant l'any dos grans periodes per a les biotes d'aquest paisatge. Latardor i l'hivern, sense cobertur foliar, representen una entrada térmica i llurnínica com­pletament contrastada amb el tancament termic i llurnínic de la primavera i l'estiu. Aquestsfactors condicionen extraordinariament els poblaments, que en el cas de la fauna vertebra­da és variada d'una estació i l'altra.

El període de més activitat animal és a la primavera i a l'estiu, a causa de les baixestemperatures de la resta de l'any. El nombre d'especies d'animals vertebrats típics és moltreduít i molt especialitzat. La considerable extensió territorial i l'alunyament d'aquest medide les grans concentracions humanes en fan un bon refugi per a certes especies anomena­des antropofobes, és a dir molt temeroses de l'home. Actualment, les fagedes del Mont­seny pateixen una preocupant hiperfreqüentació.

Les rouredes hurnides de roure de fulla gran, ocupen algunes vessants del Montsenyi del Montnegre, presenten un gran interés biologic, cal dir que fins l'actualitat han estatpoc estudiades. Al Montegre hi ha unes rouredes úniques a Catalunya de roure africa,d'una singularitat distribucional extraordinaria.

Els perills que amenacen l'equilibri ecologic d'aquests ambients són la freqüentació enqualsevol de les seves manifestacions agressives associades als nous usos socials; en aquestsentit convé recordar que la majoria d'aquests ambients estan afectats per la figura de PareNatural, la qual cosa és una garantia de control de les activitats forestals i urbanístiques

•que els podrien afectar, pero en canvi fins avui no n'hi ha cap pel que fa al control deles modernes, massives i agressives freqüentacions sense nord ambiental.

2.8. Landes, matollars i prats subalpins

Aquests tipus de paisatge es troba circumscrit a l'alt Montseny, per damunt de les mas­ses forestals, forma part dones d'un paisatge vallesa local i molt reduit, amb una singulari­tat extrema.

24 (510)

EIs prats subalpins i els matollars de ginebró nan, es troben de manera vestigial alscims més alts -Turó de I'Home, les Agudes, Matagalls-. Les landes ocupen vastes ex­tensions, de les quals la més important és la zona de la Calma, aquesta és una peneplanad'uns 12 km de longitud, amb una mitjana altitudinal de 1.000 m. Sembla que antiga­ment, la Calma i d'altres paisatges semblants de la periferia del Matagalls i havien estatpoblats d'extenses fagedes i avetoses que varen desapareixer de resultes de factors clima­tics i antropogenics,

Probablement, un deIs esdeveniments histories que va contribuir majorment a la regres­sió deIs avets i d'altres arbres d'interes per la fusteria de ribera, va ser l'expansió catalanaper la Mediterrania: l'episodi almogaver va ésser significativa en aquest sentit, car pera la construcció dels vaixells s'empraven grans quantitats de fusta d'avet, i els del Mont­seny eren molt més facilment transportables a les importants drassanes del Maresme queno els avets pirinencs. A aquest fet s'afegí l'aparició de les pastures. EIs ramaders, perinstal-lar-hi els ramats, van eliminar grans extensions de bosc. Finalment, l'artigueig ­una forma molt arcaica de conreu, que va perdurar fins la immediata post-guerra-, fouel darrer factor economic que va contribuir de manera important a la regressió del boscen diverses arees altes del massís.

L'acció humana sobre aquests espais dona pas a la formació de vastes extensions de ter­ritori ocupades per arbustos i mates baixes, denominades landes, particularment de gines­tell, balec, bruguerola, ginebro, bruc d'escombres, etc.

EIs caracters que diferencien aquest ambient natural d'altres són, particularment, la du­resa i diversitat del clima, les grans extensions amb escasses visites humanes i I'abundan­cia de corrents termics, que a les fondalades i valls formen corrents ascendents, les qualssón aprofitades especialment per les aus migradores i les d'envergadura, com les rapinyaires-aguiles i fu1cons.

El mantell vegetal és format d'una vegetació baixa i en general estructuralment unifor­me que configura un tipus de paisatge obert. Un altre aspecte molt important que hiconcorre és la gran diversitat estacional, és a dir, durant l'hivern les temperatures sónmolt baixes, amb llargs períodes de glacades i neu, i en canvi, a l'estiu, s'arriben a as­solir temperatures molt elevades. Aquest fort contrast climátic determina la presenciad'animals i vegetals molt resistents, capaces de suportar aquestes variacions. En el casdel poblament animal vertebrat, no són gaires les especies que hi hivernen, cap en aques­ta epoca d'adversitat ambiental la majoria es desplacen cap a d'altres contrades de climamés benigne.

Les fonts d'alimentació principals són a grans trets -sobretot a la primavera i a l'estiu­la diversitat de floracions que hi ha, així com les restes organiques deIs ramats. Aquestsfactors, entre molts d'altres, expliquen l'existencia de nombrosos insectes i d'altres inver­tebrats, que són la dieta principal deIs animals insectívors que hi viuen en abundancia;aquests, al seu torn, són la font trofica básica deIs diferents carnívors, especialment rapi­nyaires.

EIs perills que pateix aquest ambient són la freqüentació excessiva i agressiva (moto-cross,4X4, etc.) i les recol·leccions selectives.

(511) 25

3. Bibliografia

3.1. Títols d'ámbít comarcal

ABEL, J i JORDANA, J. (1987): L'activitat economica al Valles Oriental, col. Espais iSocietat, El Racó del Llibre de Text, Barcelona.

ARRIZABALAGA, A., PARDO, l i SADURNÍ, l (1984): «Els orígens de Granollersi del Valles Oriental», a Pobles de Catalunya, Caixa d'Estalvis de Catalunya-Aj. deGranollers.

BOADA I JUNCÁ, M. (1982): Fauna del Valles, Centre de Documentació, Granollers.BOADA, M. i ROSELL, C. (1990): Bibliografia del Montseny. Aixa, La Gabella, Museu

Etnológic del Montseny, Arbúcies.CANYAMERES, F. (1961): El Valles, vigor i bellessa, Biblioteca Selecta, Barcelona.CARRERAS, 1. et alii (1990): La població i el poblament al Valles Oriental, col. Contra­

punt, Ed. Rourich, La Garriga.DANTÍ I RIU, l (1981): Granollers i comarca. Als segles XVI i XVIII: Evoluciódemogra­

fica i economica, Montblanch-Martín, Granollers.- (1988): Terra i població al Valles Oriental. Epoca Moderna. El creixementdemogra­

fic i economic als segles XVI i XVIII. Aj. Santa Eulália de Roncana,DIVERSOS (1971): Dinámica i perspectiva del Valles, 15 vols., CEDEC-ISPA, Caja de

Ahorros de Sabadell.(1983): «Els últims quixots», a La columnadel Valles Oriental, Imp. Roca, Granollers.(1985): «Els orígens del Valles Oriental», a Introduccióa l'Arqueologia de la comar­ca, Área d'Arqueologia, Museu de Granollers.(1986): El Medi naturaldel Valles, I col. de Naturalistes Vallesans, Annals del CEEM,Sabadell.(1987): El Medi naturaldel Valles, II col. de Naturalistes Vallesans, Annals del CEEM,Sabadell.(1986): «Introducció al Medi Natural del Valles», a Quaderns de Divulgació, Áreade Ciencies Naturals, Museu de Granollers..

GALOBART DURAN, Ll. (1983): El paisatge del Valles, I.G. Sta. Eulalia.GARRIGA I ANDREU, l (1990): El Valles Oriental. Estudi d'una comarca, Consell Co­

marcal, Valles Oriental.GAVÍN, lM. (1990): Valles Oriental. Inventarid'esglésies, Arxiu Gavín, Ed. Portie, Bar­

celona.GORDI, J. i MAS, l (1984): Boscos i brolles del Valles. Aproximació a la vegetaciódel

torrent de can Gurri, col. Torrent de la Feu, Ed. l'Aixernador, Argentona.JANÉ I MARCELLES, A. (1991): Guia de laformació per a l'ocupació. Valles Oriental,

Consell Coordinador del Valles Oriental, Granollers.LLOPÍS LLADÓ, N. (1942): Estudio geológico del Valles del Congost, Inst. Geológico­

Topográfico, Diputació de Barcelona.MAS I CANALS, D. (1981): La geomorfologia del Valles Oriental, Insto d'Estudis Cata­

lans, Barcelona.MASGRAU, R. i FERNÁNDEZ, M. (1989): Valles Oriental. Paisatge. Població. Econo­

mia. Historia. Art. Tradicions, Ed. Barcanova, Consell Comarcal, Valles Oriental.SERRA ROSELLÓ, J. Ermites del Valles, Unió Excursionista de Catalunya, Rafael Dal­

mau Editor, Barcelona.

26 (512)

SOLÉ SABARÍs, Ll. i LLOBET, S. (1957): Formations quaternaires du Valles et du Be­sás, INQUA, Barcelona.

- et alii (1968): Geografia de Catalunya, vol. ID, Ed. Aedos, Barcelona.TINTÓ ESPELT, Ll. (1990): Bibliografia sobre el Valles Oriental, Hemeroteca Munici­

pal, Josep Mora, Granollers.VILA, Pau (1930): El Valles, assaig geografic, Imp. La Ibérica, Barcelona.VILAGINÉS SEGURA, J. (1987): La transició alfeudalisme. Un cas original. El Valles

Oriental. Estudis, Ajuntament de Granollers.

3.2. Títols de territori i medi

ARRIZABALAGA, A., MONTAGUT, E. i GONSÁLBEZ, J. (1986): Introduccióa la Bio­logia i Zoogeografia dels petits mamifers (insectívors i rosegadors) del Montseny(Catalunya), CIRIT, Generalitat de Catalunya.

AVILA, Anna (1988): Balanc d'aigua i nutrients, en una conca d'alzinar del Montseny,Servei de Medi Ambient, Diputació de Barcelona.

BOADA M. et alii (1984): Ulzinar. Vall d'Olzinelles. Montnegre, C.E.D.B.M.M., Ajun­tament de Sant Celoni.

- (1984): Les Pinedes i les Brolles. Sot de Bosc. Montnegre, C.E.D.B.M.M., Ajunta­ment de Sant Celoni.(1984): Flora, fauna i plantes remeieres del Baix Montseny-Montnegre, Premi SantCeloni lCJ77, C.E.D.B.M.M., Ajuntament de Sant Celoni.(1989): Els arbres de la regió del Montseny (1). La vida entom de l'arbre, Premi PauVila 1987, ICE, Universitat de Barcelona.

- (1990): Arboretum -l'arbreda del Montseny-, Ajuntament de Santa Maria de Pa­lautordera.

- (1990): Fauna i home al Montseny i al Montnegre, Ajuntament Santa Maria de Pa­lautordera.

BOLOS, O. de (1983): La vegetació del Montseny, S.P.N., Diputació de Barcelona.CANO, F., CUENCA, M. i SAURÍ, D. (1984): El medi rural i les activitats agráries al

Montseny, S.P.N., Diputació de Barcelona.CERVERA, M. i FRANQUESA, T. (1984): ltinerari pel riu Tordera, Obra Social, Caixa

de Pensions, Barcelona.CROS, R.M. (1985): Flora Briologica del Montnegre, Premi P. Font i Quer, 1982, Inst.

Est. Cat., Barcelona.DIVERSOS (1986): El Patrimoni Biologic del Montseny, Catálegs de flora i fauna, 1, SP.N.,

Diputació de Barcelona.- (1986): Aproximació al medi natural i a la historia de Granollers, Estudis de Grano­

llers i del Valles Oriental, Ajuntament de Granollers.- (1990): Sant Mateu-Cellecs. Un espai a protegir, Comissió Gestora Sant Mateu­

Cellecs.FONTSERE, E. (1950): Una visió meteorologica del Turó de l'Home (Montseny), Ed. GG.,

Barcelona.GONZÁLEZ, J.M. et alii (1CJ78): Les aigües superficials del Montseny, Estudis i Mono­

grafies, UNECA, Diputació de Barcelona.HLADUN, N.L. (1985): Aportaciá a la flora, morfologia i vegetació dels líquens

de la part alta del Montseny, Premi Pius Font i Quer, 1982, Inst. Est. Cat.,Barcelona.

(513) 27

LAPRAZ, G. (1971): Cartephytosocilogique du massifdu Montnegre, Dept. Botánica, Fac.Ciencias, Universidad de Barcelona.

LÓPEZ, J. (1990): Montseny, Guía excursionista, vol. I-TI, C.E.e., Ed. Montblanc-Martin,Barcelona.

LLEONART, P. et alii (1988): Corredor de la Tordera. Un model de creixement industrialvertebrat per l'autopista. El potencial economic el sistama de ciutat de Catalunya,Banaca Catalana & DProP, Generalitat de Catalunya.

LLOBET, S. (1947): El medio y la vida en el Montseny. Compendios de Investigación,Ed. Alpina, Granollers.

- (1951): Granollers. Estudio geográfico e histórico. Compendios de Investigación, Ed.Alpina, Granollers.

MARÍN, E. i MIGUEL, M.R. (1984): Introducción al ecosistema urbano de Mollet delValles, Aj. Mollet del Valles.

MARTÍ, R. i GORINA, M. (1980): Apunts de la historia i geografia de Parets del Valles.MARTÍN, J. (1971): El Bosque en el silvetum del Montseny, Servicio Forestal, Diputación

Provincial de Barcelona.MONTSERRAT, P. (1989): Flora de la Cordillera litoral Catalana (porción comprendida

entre los ríos Besós y Tordera), Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró.MORA, J. et alii (1980): Les Fonts de Vallgorguina, Ajuntarnent de Vallgorguina.

- i RIERA, J.M. (1991): Els Arbres Monumentals i d'Anomenada de Vallgorguina, As­sociació Cultural de Vallgorguina.

PARDO, J. (1951): La Garriga. Geografía y topografía médica, Premio R. Acad. de Medi­cina, 1949, Ed. Alpina, Granollers.

PUIG, P. (1990): La Comarca del Baix Montseny?, IRBM, Ajuntarnent de Sant Celoni.PUJADE, J. i SANZ, X. (1990): L:Alzinar i la Pineda a La Roca del Valles, Ajuntarnent

de la Roca del Valles.RIBOT, P. (1975): El Montseny, Ed. Destino, Barcelona.RIU, J.M. (1945): Los encinares del Montseny, o los rayos y pinos de encina catalana,

Cámara Oficial Agrícola, Barcelona.ROSELL, e. (1988): La població de senglar al Montseny. Introducció a la biologia de

l/espécie, S.P.N., Diputació de Barcelona.SALA, M. (1980): La cuenca del Tordera. Estudio geomorfológico, Secc. Pub. Ediciones,

Universidad de Barcelona.SOLDEVILA et alii (1990): El Montseny i les Guilleries, paisatge, mite i literatura, Rutes

literaries, Ed. l'Aixemador, Argentona.TERRADAS, J. et alii (1984): Introducció a l'ecologia delfaig al Montseny, Dep. &010­

gia, UAB, Diputació de Barcelona.VERGES, J.e. et alii (1977): Control de la polución y descentralización: Las empresas

de la Tordera. Sevicio de Estudios del Banco Urquijo, Barcelona.

28 (514)

Pla

tan

ar

Pfa

IBnu

sXh

Ybnd

aP

ass

aca

min

sP

ol)

'go

flu

ma

vicu

lare

elM

.R

o.d

.-

C.

Pu

che

Ag

osl

19

91

1.-

ME

DI

AN

TR

OP

OG

EN

.N

UC

llSU

RB

AN

SI

lON

ES

HA

BIT

AD

ES

MA

STO

FAU

NA

(DR

ata

tra

gin

era

Rat

tus

norv

egic

us[g

]Rat

oll

caso

láM

usm

uscu

Jus

@]M

oste

laM

ust

ela

niv

alis

OR

NIT

OFA

UN

A

CDO

tiba

Tyto

_®

Fa

lcio

lA

pu

sap

us

®O

riloO

tavu

lgar

Hiru

ndor

uStic

a@

Ore

neta

cuab

lanc

aO

eIic

honu

rbic

a®

Tal

iaro

lde

casq

uot

®=.

=P

assB

rdo

me

stic

us

oG

afar

ró5

eri

nu

sse

rln

U$

'VG

arsa

Pb

lpic

a

®E

slo

me

llS

tum

usl/l

I/gar

is

\ Xip

rer

\C

upre

ssus

sem

perv

irerJ

s

Mal

va\

MaIva

_\

I

Pla

nta

tge

defu

llae~

Pfa

n'ag

umla

ncoo

la'a

HE

RPE

TO

FAU

NA

&.S

arga

ntan

aco

mun

ab.

.Prx

Jarc

ism

uraJ

is~Dragó

Ta

ren

laa

mau

rilal

lJca

tje

dcn

er~

-'

Ge

lflss

ust

raJi

s

Mo

rella

_P

arle

tari

aCJf

fici

naJi

s

N 1.0

HE

RP

ET

OF

AU

NA

&G

rip

au

corn

ú

&~~~

~'~r

edor

/)..

Bu

foca

lam

ita

inT

ólil

lA'A

lyte

sO

Osf

etf.i

canS

&S

erp

ver

da

Ma

lpo

lon

mo

nsp

ess

ula

nU

5

OR

NIT

OF

AU

NA

G)X

ori

Qu

er

.Fa

1c(J

Unn

uncu

lus

®M

usso

lcom

úA

then

eno

ctua

@X

Ol

Otu

ssc

op

@,P

erd

iu;.

;."

Ale

cto

risr

ofa

\2J

Gua

tlla

eo

fUfn

lXco

/Urn

ll(

®C

ogul

lada

(j)G

aJen

dacr

is1a

ta7

Pup

ulu

pu

pa

epop

s

®P

arda

lxá

rtec

Pas

serm

onta

nus

®G

rata

palle

sE

mbe

nzaC

irlus

@C

ruix

idel

lM

lliaria

caJa

ndra

@T

alla

rolc

apne

gre

Sylvjam~phaJa

@T

ris'

Cls

lico

/sJu

ncl

fils

@C

ader

nera

C8I

dueh

sca

rdue

hs

@V

erdu

mC

aIdu

ell$

chlc

ms

@P

arda

lde

bard

issa

Pru

neJl

am

odul

afis

@C

apsi

gran

yLa

nius

sena

IQr

MA

ST

OF

AU

NA

[}]

Aat

ane

gra

r-;l

Rar

tusr

attu

s~

Tal

pór:

ilM

icrO

fus

du

od

ec¡

mco

sfa

rus

~R

ata

piny

ada

Myo

tism

yotis

H]e

uco

tosc

Er;

nace

useu

ropa

eus

@)T

oix6

Mel

esm

eles

@]

Mus

aran

yeta

Sun

cus

elru

scus

2,-

CO

NR

EU

SI

ER

MS

@M

.B

oada

-C

.P

uche

Ago

st19

91

1\-

Fig

uera

'Rom

aol,

Fic

Usc

area~

Ros

ms,

trlu

soffl

C¡n

alis

Cam

amill

acu

erer

/M

alric

atia

cham

Dm

¡Ua

prun

u,s

8V1u

m/

Cod

onye

rO

atci

daI

C)'d

onia

oblo

nga

Ga/

actit

eslo

men

tosa

Uev

aman

sC

ap/

CaJ

endu

laar

venS

isVl

1iSV

lnlte

r8

Ca

qu

i~

Dyo

spyr

uska

kI

Bor

ratia

/8o

ra9O

oftJ

cmal

ls

Vin

agre

lla/

Rum

ell

ace

cse

saB

lene

raV

erba

.scu

msp

Fono

H--

-;-c

,,--

----

'F

oeni

culu

mvu

lgar

e

LLlera~~

Eup

horb

iscy

pariS

Sl8

S

Fum

ater

ra~

Fum

anao

ffici

naJi

s

~::~j~Se~~=a

Bos

sesd

e.p

as:=

jor

Cap

sella

burs

a-pa

ston

s

Pre

sse

gu

er

Pru

nus

perS

1C8

HE

RP

ET

OF

AU

NA

.&S

arga

ntan

acuall~ga

&=U

Saig

IaJs

"""""'­

&.C

olob

raIli

saC

om

ne

fag

iro

nd

ica

o

OR

NIT

OF

AU

NA

(j)

Agu

ilam

arce

nca

Cft:

aafu

sgal

icus

@E

spar

ver

Acc

ipit

ern

isu

s@

Pic

aso

qu

es

blau

5itt

a8

ll1D

pa

ea

@P

ico.

gars

erD

en

dro

cop

us

ma

pr

®P

ico

've

rdP

bJsw

ds

®M

aUer

enga

carb

oner

a.

Pw

usm

ajO

f

oM

alle

reng

apal

ila

®=~:nga

emrs

onen

eca

Pa

rusa

isfa

flls

®M

alle

reng

abl

ava

@~a:caeruws

@=~:~~

@~~;~SOOIIYbila

@C:

~;lo

dyre

Slr

oglo

dyte

s

@T=~~fn~:UUJs

Lox

iacu

rnro

stla

@T

alla

rol

gros

SyM

¡¡oo

n@

Col

ltort

Jynx

t«q

wlla

IIA

ST

OF

AU

NJI

UlR

ata

piny

ada

com

una

0~;Spipistrellus

~~~:~~

Eli~~~o~UBfcinus

~;~~IatOOIUS

I!l=~s

sylv

atic

us

[ZJ=a~S

[!}g

:lanJ

SSlJ

la

[i]~sc:;na

F6

Iissy

tolB

stri

s

3.-

BR

OLL

ES

IP

INE

DE

S

AQO

,sl19

91

Tor

tella

tga _......

.

A

~L=:=

cace

eJu

nipe

ws

oJlY

CfB

drus

Aur

6b1

anc

Ace

rca

mp

est

re

IH

arba

falg

ara

Hep

ati:

atri

loba

Boi

xJ

Bw

russ

smp

etV

ire

ns

..•..~,.,";

IF

arig

ola

Th

ymu

svu

Jga

ns

Pi

blan

cP

inus

ha

/ep

en

sis

Est

epa

negr

aC

istu

sm

onsp

ellle

nSJS

OR

NIT

OF

AU

NA

(i)A

stor

Acc

ipite

rge

ntl/I

s

®M

usso

lban

yut

®~s:r::~

rÚs

SW

aJuc

o@

Tu

dó

Col

Um

bapa

Jum

bcJs

®C

ueut

Cuc

uJus

cano

rus

®T

a",o

I<

lega

rrig

a

0~';:~

®C

e_

bn>c

h_"

BM

erla

®TU

fcA

JSm

eruJ

a9

Tor

d¡.

;ri\

turt

1usph

llom

~Jos

\bv

T6t

tora

@S;::

:~~~

~~rs

@'if:~~U'

FritJgilla~

MA

ST

OfA

UN

A

[TIG

cqa

bían

c

~~s:~lar

Su

sscr

op

tla

4.-

ALZ

INA

RS

,S

UR

ED

ES

,P

ER

XA

DE

SI

RO

UR

ED

ES

DE

MA

RT

lNE

NC

élU

.H

oada

•C

.P

uch.

Ago

st19

91

Bru

cbo

al_

am

a..

Alz

ina

Que

rcus

'~J(

{¡a

nti

sclaV

/:::"'"

'./

(~dallia

I~\

EtJ

¡Jho

tbia

am)V

dalrH

des

Cbn

atG

Xuc

lam

el/

Esl

epó

Bru

gu

erO

I;!

La

nce

raet

rusc

aC

lstU

SJa

wJt

O/IU

SC

aIU

1aW

lgan

s

GU

lnde

rP

lmpm

eüa

Gln

ebró

Ser

ver

Pru

nuscera;;;--

San

gUIs

orba

mln

'"Ju

nlpe

rUS

com

mU

fllS

So

'bu

sd

om

es/

ca

Tré

mol

Pop

ulus

tram

ula

.,

Po

llan

cra

Po

pu

lusn

;gfa

Bar

rete

ra ==1~~~SalbaS

arga

-'I·~

5a

lixe

lea

gn

us

Esb

arze

rR

ubus

sp.

'Si

M.

Ha.

da~

c.P

uche

Ag

osl

19

91

Gat

ell

Salu

o:al

locm

erea

5.-

RIB

ER

ES

,C

UR

SO

S1

ES

TA

NC

AM

EN

TS

D'A

IGU

AM

AS

TO

FA

UN

A

!TIM

usa

ran

yad

'aig

ua

Neo

mys

lodi

en5

¡g]C

o",II

deba

seD

tyct

ola

gl.(

Scu

mcu

lus

@!R

atol

ide

cam

pM

uss

pre

lus

~RatW

AM

CO

lasa

pldU

S

Ana

gall

d'a

igu

aV

efor

nca

an

ag

alis

-aq

Ua

f,ca

OR

NIT

OF

AU

NA

CDA

nec

cou-

verd

Ana

spl

atyr

t.ync

hos

@P

olla

d'a

igu

aG

aIJU

lula

chJo

ropu

s@

alau

etA

lced

oar

rhl$

@X

ivilo

naA

cllll

Shy

pole

tJC

OS

®A

ossi

nyol

balq

uer

Gen

,act

Ñt,

®dr

enet

ade

ribe

ra

(j)'=

~u':

'~A

cro

cep

ha

lus

iUU

lldm

act

:U5

@M

alle

reng

acu

alla

rga

Aeg

ilhal

usca

udal

us

®_

"aro

!M

erop

sapt

aSl8

f@

Alig

o!

GJ~::e~'7orrenlera

Mof

aQ/la

c;¡n

e{ea

@C

uere

labl

anca

@=:

-H

lppo

lais

po

lyg

lolta

eR

ossi

nyol

@~:;~~

me

ga

rhyn

ctw

s

Ef,'

hacu

sfu

becu

la@

Ori

o!O

flo/U

So"o

lus

@F

alc

óm

oS

lalX

ut

Fa1c

t:Jsu

bbut

eo

-I

......

."W""'

~canaL

ssa/

Eup

alor

lum

cann

abm

a

II

Gua

deca

vaü

Eq

uls

elu

msl

Ore

ixe

ns

Na

stu

rtlu

mO

fllC

lIld

/e

Esp

iga'

d'ai

gua

Pot

amog

eton

sp

t\E

RP

eT

OF

AU

NA

&.S

alam

andr

a

~=a:

:=an

aa&

~~~~

aigu

a

&T'=

""""""

AT

rtfU

fl.lS

he/v

ellC

llS

en

Tnt

6ias

piat

ATn~s

mar

mot

alU

s~Rellleta

.ó..

Hyf

am

endl

onal

lsm

Gri

paue

l.o.

PeJ

odyl

espu

nctB

lus

~O

olco

rad'

algu

a

&.\::

xes

cury

on

era

Na

trix

ma

ua

Ver

nA

lnus

glu

tino

sa

ICT

IOF

AU

NA

~T

ruita

dem

unla

nya

~=at

ndta

SliP

'ar/

O

~=~S~~:~a

é>~:m6f~$

C)p

nn

uS

caT

pIO

Cer

niol

--'

Aq

wle

gia

vulg

afls

Hau

ea _.-IS

aüc

pude

ntS

ambu

cus

ebul

us

OliV

e\la

1U

gust

rum

vulg

are

IF

reix

Bde

a.ili

agr

anF

faxi

nus

8Jlc

eJsi

or

6.- CINGLES, PENYA-SEGATS, ESQUEIS I TARTERES

ArC¡:bIanc/""'--

HERPETOFAUNA

&. Sargantana raquera

& :~m~ngardalx verd

&~;:tastet-'1Bla"

ORNITOFAUNA

CD Aguilacuabarrada

®=7"'"(0\ '0/00_"",,"",.¿, Duc

0~="'" """-" '"POStns\3J SaJIester

A,.,.",..,.

® Merlaroquera

0~sa:t<:\ -sOCh<onos\!lJCorb

Co"""".,..

Moixerade guilla/ Somus..""....

m M. Bo"•. C. Puche

Pomerola _AmelanctNerovahs

Sajolida /Sat1.treJamontana

EspigolLawtndulaJalifo/ia

Poliot de roca '/Sature,aflUCticosa

Genciana~ GentianaIUt.

f7\ Boixerola\:.I Arr:to!lapl'ly#osuwr_1IfS'

HieraCi- Hietactum$p.

o

oHarbade Sant Segimon5aJtiftagava)flKtiana

.........

Te;x __

~:P:·1i:0~'Sedum.,_,pAIi Victo'.'a;A/NumVl:tOnalI$'

HerbaplgotenrPohpodlUtn vulglUBS;J. vuJgare

TulipaTuli¡Jasyllo'85tns.austrahs

Hel't:fa d'en MínuartMtrlUaltralln:l1oMlr ____

s¡;J.OJOnlfJt1ls

Falsa altabrega __SapolllmaOC'f/flOldtls

----Malatae5empetYlrUmtectorum

34 (520)

Ca

rcá

rmn

eG

an1a

mm

e"""

,a

GE

DA

IR

OU

RE

DA

7._

AV

ET

OS

A,

FA

elM

.R

o.d

.-

C.

Pu

cho

Ag

osl1

99

1

lo1A

5TO

FAlJt

lA

f1l

Rat

ae

sccn

cera

~G

bs,p

s

OR

NIT

OFA

UN

A

Pale

óve

sper

~7::

~~:b

res

A,l

/hu

sttn

na

lIS

Pm

sábo

rrcn

erP

yr,h

ula

pyr

rhu

laB

ecad

aS

coIo

pa1c

fUsl

lCoJ

at

gars

ergr

os=

'oco

po

sm

a¡or

PiC

asoq

ues

b1au

Silra~~l.IiC1

:~sbonelh

Rei

eló

~=~~~~'d'aigUa

Pa

rusp

alu

sln

s

(j) ® ® o ® @ (])

@ ®

Por

rass

aA

sph

od

elu

sal

tJus

HER

PETO

FAU

NA

.&.

Trit

óm

un

tan

yen

cE

upto

ctus

aspe

¡

&:,

~::~d:"_a

&~=

::~

tlEIl

PI¡T

OfA

UN

Jl

&S

erp

devi

dre

&~:fSPld

&~~

~~'ESCUlapj

Ela

phe

tlng

lssl

ma

OIlN

ITO

FAU

NJl

G)G

riva

Tur

dus

I.IIS

CIV

OfU

S

(VC

Olil

griS

De

na

nfh

eoe

nom

lne

®C

olit

ros

De

na

n!h

ehl

span

lCa

@)5

ilneg

reE

mb

efi

zaa

a

®P

asse

reU

Ca

fr1

¡eJl

Sca

nn

ab

sna

®~S<

Xlrx

ador

Lani

usO

Ol/u

flO

<Vve

rcer

oaE

mbe

tizac

:il1u

rtMla

@A

IoS

aA

lau

daa

rvtJ

rlS

lS

MA

STO

FAU

NJl

[iJT

alp

~.~~e~o':~ea

Cle

lhti

on

om

ysgl

aref

Jlu5

~U

ebre

'Lep

useu

ropa

eus

B·-

LAN

DE

S.

MA

TO

LLA

RS

IP

RA

TS

SU

BA

LPIN

S

Cl

..,

Ba

.d••

C.

PU

9he

Ayo

s!19

91

Gljo

l --\pp

Gin

etlró

nan

Jun

ipe

fusn

an

a

~=~u,

=P

""u

,

Peu

cnst

Alc

hem

lMaa

lpln

a

Sale

eG

enIS

Iapu

rgan

s

Cor

nera

Co

ton

ea

ste

rJI

Ileg

em

ma

I~

0.J!.

L.-:z...

~n..'fJt

í~:~n...

.-·-::--

-~Hem:~er\

~Gerde

ra/!I

II

I\G

".,va

:[""

,,.,,me

mum

lomenlo

,"mRub

usda..

"~c~a

~rlln~a;

j~<ao:::

"~u~;::a

l·alu\m

~,,~,,

,,,,"''''

~~'::.":_al'~~

---.J

Gra

nOal

lalE

spun

Yld

ella

grog

aS

erpo

llC

ón'Ia

acau

tsLt

mus

scab

faN

arci

ssus

fXJ8

lIC

US

GaI

ítnlw

nmT

hym

uspu

legi

oidf

Js

Orq

uloe

aM

arxl

vol

Peb

rote

rabo

rda

Mllf

ulle

sO

rcIJ

ysss

pH

elJa

bolu

sph

oBlJ

dus

Ach

IIea

mlll

Blo

/lJm

Bru

cd

'esc

om

bre

sel

leex

J6'

J::a

.saJ

PW

liiC

aru

.5S

p