APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE LES PLANTES REMEIERES DE LA VALL D’ULLDECONA1

- 7 -

1 Aquest article és una versió del treball de recerca realitzat per Damià Bordes Homs durant el curs acadèmic 2007/2008. El treball va rebre el primer premi en la categoria científico-tècnica de la 6a edició dels premis Ramon Calvo que organitza l’IES Deltebre.

INTRODUCCIÓ Aproximacióal’estudidelesplantesremeieresdelavalld’Ulldeconaésuntreballderecercadirigitalreconeixementdediferentsplantes,ambpro-pietatsmedicinals,delavalld’Ulldecona. Perrealitzaraquestestudi,eltreballs’hadividitenduesparts.Primer,eltreball de camp, que consisteix en la recerca fotogràfica, la recollida de mos-tresdelesplantesescollidesi larecercad’informacióapersones.Uncopobtingudatotalamatèriaprimera,sen’haefectuatlasegonapart,eltreballperescritenelqualpodemobservarlahistòriadelesplantesremeieres,unafitxa en què consta el nom, la imatge i les propietats de cada planta seleccio-nada,lasevasituacióalavalliunherbariambunamostradecadaplanta. La finalitat d’aquest treball és fer conèixer el gran potencial de les plantes i,engeneral,delanatura,jaqueavuidiaamblesnovestecnologiesnon’es-temtenintcura,tambéampliarelconeixementdelnostrepatrimoninaturalifersaberquequasitoteslesplantestenenlessevespropietatsmedicinalsi,comatal,leshemdeconservarigaudir-ne.

1. HISTÒRIA DE LES PLANTES REMEIERES Lamedicinasemprehaestatconsideradalaciènciaprincipali,enlasevabase,hitrobemlesplantes. Lesplantesmedicinalssóntotesaquellesquecontenenunomésprinci-pisactius,elsqualsserveixenpertractardiferentsafeccionsotrastorns. Enaquestapartatesmostra l’antiguitatde lesplantes i com jadesdel’inicidelacivilitzacióhumanase’nvanpoderobservarlesvirtuts.

PerDAMIÀBORDESHOMS

N. 26 - Any 2010

La història de les plantes remeieres es remunta a l’antiguitat humana,quanelsprimershomínidsvantindreunmínimdepercepciódelanaturalesai,apartdecomprovarquepodienextreure’nmenjar,tambévandescobrirque tenien altres utilitats i que podien aprofitar-les per als problemes de sa-lut. Esvanadonarquemoltesplantestenienunssenyalsalesfulles,alafor-ma,etc.,queindicavenperaquèpodienservir.Després,permitjàdel’expe-rimentacióilapràctica,vananarobservantl’úsquese’npodiafer,comperexempleel tripó.Simiremlapartdesotadelafulla,recordal’estómacdelscorders,llavorsassociantaquestasemblanças’empràperaproblemesdebudells.O les nous,quetothomconeix,unavegadatrencadesensrecordenlaformadelcervell.Ambaquestparegutesvaexperimentar iesvacom-provarquelesnousposseïendiferentspropietats:lacrostaverdaespodiautilitzarperalcabell; lacrostadura,peralcrani; lapel·lículagrogaquelacobreix,peralesmeninges,ilamateixanou,peralshemisferiscerebrals.

Lesvirtutsdelesplantestambés’handescobertcontemplantquinesplan-tesingerienelsanimals.Lescabresquemenjavenplantesdecafèesposa-vennervioses.Defet,elsanimalsescomportenperinstinti,perexemple,quansurtenapasturarelprimerquefanésanartastantdiferentsplantes,llavorsveuensil’estómaclesacceptaono.Quanjasabenquinessónbe-neficioses, en mengen. S’ha observat, a més, que quan els animals estan malaltsbusquendiferentsherbesiplantesperguarir-se.Enelcasqueunacabra tinguésgastroenteritis,buscariaunacipris ise’nmenjaria lesarrelsperquèrestrenyenilatallen. Enunprincipi,lesvirtutsdelesplanteserenconegudespelssacerdotsigentgrandelestribus,iméstardpelscuranderosiapotecarisdelesprime-resconcentracionsurbanes.Aixòvaocasionarmoltsproblemesencertesèpoquesde lahistòria,perquèse’lsva tractardebruixots imoltsvansercrematsnomésperutilitzarunsaberpopularitradicional,transmèsdesdegeneracionsperviaoral.

- 8 -

Damià Bordes Homs

Desdefa1700anysabansdeCrist,esconeixl’úsmedicinalde700plan-tesremeierescoml’allol’adormidora.L’úsdelesplantesmedicinalshaestatelprincipidelamedicinaactualisesapquealaXinaialarestad’Àsial’úsdeplantesper tractarmalaltiesesremuntaamésde10000anys,encaraquevanserelgrecsielsromanselsprimersadeixarmanuscritsdelsseusestudisdelesplantesmedicinals.Unexempled’aqueststractatsésl’obraDe matèria mèdica,cincvolumsescritspelmetge,farmacòlegibotànicdel’antigaGrècia,PedanioDioscóridesAnazarbeo, ienquèdescriumésde600plantesmedicinals. Elsprincipisactiusqueocasionenqueunaplantapuguiserconsideradaremeieras’hand’administrarenlasevajustamesura;d’altramanera,espotprovocarunefectecontrari.Delesplantesqueprovoquenl’efectecontrari,sisen’abusa,s’anomeneninnòcues.Hihaplantesquecontenensubstànciestòxiques,comaraelsalcaloides iaixòprodueixques’hagind’administrarparant molta atenció a la quantitat o fins i tot no administrar-se.

Lesplantesnos’administrendirectament,sinóquehihadiversosmèto-desperextreure’nelsprincipisactius.Estemparlantd’infusions,cataplas-mes,ungüents,olisessencials...Lesplantestambéespodenutilitzarsolesobarrejant-les,amb laparticu-laritatquejuntesenpotencienlesvirtuts i tenenunefectesuperiorquesis’apliquenperseparat. Lesplantesmedicinalslespodemtrobarpertotelplanetaiperdiferentszonesespodenaconseguirplantesdiferents,peròqueserveixenpera lamateixamalaltia.Tot iaixò,ésmésrecomanableutilitzar lesplantesdelazonaenquèesviuabansqueemprar-neunaaltraqueserveixiperalmateix,però que provingui d’un lloc allunyat. La justificació és molt senzilla: les plan-tesilespersonesd’unamateixazonas’handesenvolupatsotalesmateixescaracterístiquesicondicionsambientals. Actualment,hihamésde25.000plantesremeieresiaEspanyas’usenaproximandament300espèciesdiferentsdeplantesmedicinals.

- 9 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

2. APLICACIONS REMEIERES En aquest apartat, es defineixen els tipus d’aplicacions remeieres dividi-desencincsubapartats:tisanes,preparacionsambolisoalcohols,banys,preparacionsd’ústòpicid’altrespreparacionslocals.

2.1 Tisanes Detoteslespreparacionsambplantesmedicinals,lestisanessónlesmésutilitzadesilesquepresentenunaformaméssegurainaturald’adquirir-neelsprincipisactius.Espodenrealitzarambunasolaplantaoambdiversesalmateixtemps.Engeneral,esconfeccionenprenentcomaelementprinci-pall’herbabaseicomadissolventl’aigua,generalmentcalenta,encaraquetambéespodenrealitzarambaiguafreda.Siestractad’infusionsmixtes,alaplantabase,sen’hihad’afegirunaaltraoaltresqueenreforcinl’accióialgunaoalgunesquefanqueelpreparatsiguiméssaborósimésfàcildeprendre.Espodenendolcirperquèresultinmésagradables,enaquestcasésconvenientfer-hoambmel. Dinsdelconceptedetisana,tenimlespreparacionssegüents: Infusions.Éselmètodemés freqüentd’extracciódelsprincipisactiusd’una planta. Consisteix a abocar aigua calenta, generalment sobre lesparts més tendres —fulles o flors—, i deixar-ho reposar entre 5 i 10 minuts. Generalment,esrealitzadipositantunaculleradetadeplantasecaal’inte-riord’unatassa,laqualcosaequivaldriaaunpesaproximatde2-3grams.Sies tractad’herba fresca, laquantitatsolser-neeldoble.Unavegadal’herbadins,s’hiabocaaiguaqueacabadetrencarabulliriestapaperquènos’evaporinlespropietatsqueestrobenalsolis.Sitéunsaborquenoresultaagradable,ésmillorendolcir-laambmel.Siesdesitjapreparar-laenunacassolaoenalgunrecipient,s’hiabocamiglitred’aigua.Quanestàapuntdebullir,s’hiafegeixen6culleradetesd’herbasecao10detendra—entre20i30grams,respectivament—iessegueixelmateixprocésan-terior.Hadeguardar-sealaneveraoenunllocfrescsiesvolconservar,encaraquenomésd’undia.Generalment,se’nprenende2a3 tassesdiàries.

Decoccions o coccions.Ladecoccióococcióéselmètoded’extracciódelsprincipisactiusd’unaplantatractantdefer-labullirenaiguaafoclentdes de 3 minuts fins a 30, generalment sobre les parts més dures triturades —arrels,tiges,escorcesollavors—,ideixar-horeposaruntempsmínimde10minuts.Peraexecutaraquestprocés,s’hand’abocarunes6culleradetesd’herba seca o el doble de fresca en 3/4 de litre d’aigua. S’encén el foc fins que bulli i es manté així fins que el líquid es redueixi a una tercera part, és a dir,sobremiglitre.Elprocésduramitjahoraaproximadament.Després,calcol·locar un colador sobre la tassa i filtrar-ho. S’ha de conservar a la nevera o

- 10 -

Damià Bordes Homs

enunllocfrescunmàximde24hores.Espodenprendrenormalmententre2i3tassesdiàries.

Maceracions.Lamaceracióéselmètoded’extracciódelsprincipisactiusd’unaplantaqueconsisteixadeixarreposarunaherbaenaiguafredadurantunperíodeconsiderabledetempsquepotoscil·larentre6horesidiversessetmanes.Esconfeccionaenunaproporcióde20partsd’aiguaper1d’her-ba.

Sucs.Encaraquenosiguinpròpiament tisanes,els incloemenaquestgrupperquèenl’elaboraciónointervenendissolventsdiferentsdel’aigua.Elsucs’obtéapartirdellíquiddelesplantesques’extraupermitjàdepressiómanualomecànicament.Espotobtenirdelsfruitsod’altrespartstendresdela planta. Per a aprofitar les propietats medicinals, aquest líquid es pot beure directament o aplicar-se tòpicament, després de filtrar-lo.

2.2 Preparacions amb olis o alcohols Dinsd’aquís’incloutotaunasèriedepreparacionsenquèeldissolventnoés l’aiguasinóalgun tipusd’alcoholobegudaalcohòlica.Enaltres,hiintervenenelsolisvegetalsomineralsquepodenconsiderar-seelmitjàenquèesdissolenelsprincipisactiusocomlabasenecessàriaperasusten-tarelsprincipissobrelapell.Aquestespreparacionssónprocedimentsméscomplexosquenecessitenunamajoratenció iunrespecteescrupolósdelesquantitatsjustesque,sial’apartatanteriorhandeserrespectades,moltmés en aquest, per tractar-se de preparats amb unes concentracions deprincipisactiusméselevats.Dinsd’aquestgrup,podríemmencionar-neelssegüents:

Tintures.Latinturaésunmètoded’extracciódelsprincipisactiusd’unaplantaqueesrealitzadeixantlaplantaenalcoholetílicoetanol—ésadir,alcoholproduïtperdestil·laciódelvi,ambunagraduacióde95ºqueesdi-lueixenaiguasegonseltipusdetintura—,generalmentsobreun50%.Laproporciósolserd’unapartdeplantapercincd’alcohol.Perarealitzar-la,s’handecol·locarlesherbesdinsd’unrecipientiescobreixenambalcohol.Esmantélabarrejaentre10i40diesremovent-launamicatotselsdies.Després, s’ha d’abocar el líquid en un recipient sec i net, filtrant-lo amb una gasa.Hadeconservar-seenunllocfrescunmàximde24mesos.Aquestpreparatpotusar-setòpicamentoperviaoral.Enl’últimcas,esprenenfor-madegotesiesdilueixenaigua,infusióosuc.Abandadepreparar-seambalcohol,espodenfertambéambbegudesalcohòliques,comelvermut,laginebra,elconyacoelvodka,laqualcosapermetquetinguinmillorsabor.

- 11 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Nohadeprendre’sdurantl’embaràsoencasdeproblemesestomacals.Calrespectarladosiadequadaperaevitarintoxicacions.

Xarops.Elxaropésunapreparaciómedicinalqueconsisteixabarrejaral50%ellíquidresultantd’unainfusióounadecoccióambsucreintegraloambmel.S’hadeposarenuncassómiglitred’infusióodedecoccióambmig quilo de mel o de sucre, escalfar-lo i remoure’l fins que els ingredients quedinbenbarrejats.Unavegadafred,esguardaenunrecipientdevidreambuntapnohermèticquepermetilasortidadelsgasosdelafermentació.Hemd’impedirquelallumaccedeixiallíquid,bédeixant-loenunllocfoscointroduint-loenunvidrequenosiguiclar.Ladosiusuals’estableixalvoltantd’unaodosculleradetesdosotresvegadesaldia.

Tònics = vins tònics.Unvitònicésunmètoded’extracciódelsprincipisactiusenquès’utilitzaelvicomadissolvent.Peraaixò,s’introdueixenlesherbesd’unaasissetmanesenvinegre,perquèlapreparaciótinguiunefec-teastringent,oviblanc,sihadetenirunefectediürètic.Espodenprendrededosatrescopetesabansdelesmenjades.Laproporciód’herbesésd’un10%enelcasquesiguinfresquesoun25%sisónseques.Aquestaprepa-ració pot conservar-se fins a 4 mesos, sempre que les herbes es trobin en bonestat,peraixòésimportantqueestiguincobertespelvi.Utilitzaremvinsdequalitat,comeldexerèsoporto.S’utilitzafonamentalmentcomarevita-litzador,diürèticoestomacal.

Maceració en oli calent.Unainfusióenolicalentésunmètoded’extrac-ciódelsprincipisactiusd’unaplantaconsistentacobrirlesherbesambolii escalfar-ho durant un parell d’hores al bany maria. Després de filtrar-se, s’hadeguardarenbotellesdevidrefosquesperunperíodenosuperiora6mesos.Laproporciódelscomponentsrespectealsolisessituaen1/3d’her-bessequeso2/3defresques.Generalment,s’utilitzenelsolisd’olivaodegira-sol.S’empraperaústòpicoperapotenciarelsefectesdelescremesoungüentsperaaplicacionsanalgèsiques,circulatòriesorelaxants.

Maceració en oli fred.Unainfusióenolifredésunmètoded’extracciódelsprincipisactiusd’unaplantaconsistentacobrirlesherbesambolidu-rantdiversosdies.Generalment,s’usaolid’olivadurantunperíodequeoscil·laentre14i45dies.Sivolempotenciarlainfusió,ladeixaremencontacteambel sol. Passats aquests dies, s’ha de filtrar i guardar-se el líquid en un pot de vidrefosc.S’utilitzaperaúsextern.

2.3 Banys Engeneral,lafunciódelsbanysésutilitzarl’aiguaperapracticarimmer-

- 12 -

Damià Bordes Homs

sionsparcialsototalsdelcosenunmedienelquals’handiluïtelsprincipisactius de les plantes medicinals. Normalment, els preparats que s’hi afe-geixensolenserelslíquidsresultantsd’unainfusióobéalgunesgotesd’oliessencial.Elsprincipalstipusdebanyssónelssegüents:

Banys totals.S’utilitzenfonamentalmentperarelaxarelcosoalleujar-neeldolor.Espodenpracticarambaiguacalentaofredasidesitgemactivar-nelacirculació.Espodenutilitzarinfusionsrealitzadesambunparelldeculle-radesper1/2litred’aiguaiabocar-lesal’aiguadebany.Encomptesd’unainfusió,espodenafegir7o8gotesd’oliessencial.

Banys de seient.S’had’abocarelcontingutdelainfusióodecoccióenunapalanganaiasseure-s’hientre5minutsi15ambl’aiguacobrintlapartbaixadel’esquenaielsgenitals.

Banys de mans. Consisteix a utilitzar l’aigua d’una palangana en quès’haabocatelcontingutd’unainfusióodecoccióperaincorporar-neelsprin-cipis.Alesnits,abansdemenjar,sen’abocaelcontingutenunapalanganais’himantenenlesmansdurantuns8o10minuts.

Banys d’ulls = rentat d’ulls = col·liris. Un bany d’ulls, rentat d’ulls ocol·liriésunprocedimentconsistentaaplicarunapreparaciósobreelsullsperquèelsprincipisactiusdelesplanteshiactuïn.Esrealitzaprincipalmentpermitjàd’infusionsrebaixadesoambgotesdetinturarebaixadaenaigua.Peraaixò,s’utilitzaundispositiuespecial,anomenatrentaulls,ques’ompleamblainfusióoambaiguaalaquals’haafegitunparelldegotesdetintura.L’aplicacióesmantésobrel’ullamesuraqueesvaparpellejant.Ésconveni-entquel’aiguanoestiguigairecalenta,encaraquesíques’hadebullirprè-viament.Ésunmètodequenohadeprolongar-semésde20diesseguits.

Banys de peus = pediluvis.Unbanydepeusopediluviésunmètoded’aplicaciódelsprincipisactiusconsistentaabocarelcontingutdelainfusióodecoccióenunapalanganaenlaqualesmantenenelspeusdinsdurantuntempsde8a10minuts.

2.4 Preparacions d’ús tòpic Dinsd’aquestapartat,s’hiinclouenunconjuntdepreparatsambcontingutoliósoaquósutilitzatsfonamentalmentperal’aplicaciótòpica,ésadir,sobrelasuperfíciedelcos.Tenenunafuncióbalsàmica,calmantoprotectora. Cremes.Unacremaésunmètoded’aplicaciódelsprincipisactiusd’unaplantaqueconsisteixadissoldreaquestsprincipisenunabaseoliosaogrei-xosabarrejadaambaigua.Aquestapotserfetaambolisminerals,comla

- 13 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

vaselina,ovegetals,coml’olid’olivaitambéambcera.Enelprimercas,esformen ungüents molt densos i poc oliosos i en el segon, més fluids i olio-sos. Peraelaborar-la,barrejaremlesherbesamblabasegreixosa i leses-calfarembéalbanymariadurant2o3hores,removentdetantentant.Elresultat és una pasta que, després de filtrar-la, es guarda en pots durant un màximde45dies.Aquestas’had’aplicarsobrelazonaafectada.Lapropor-ciós’estableixsobreunaquartapartdeplanta,unaaltraquartapartd’aiguailameitatdebase.

Emplastres.Unemplastreésunapreparaciómedicinalconsistentaapli-carunaodiversesherbessobreunapartdelcos.Perquèpuguinexercir-nel’efecte,s’hand’escalfardurantuns3minuts.Després,unavegadaespre-mudesperaextreure’nl’aigua,calaplicar-lescalentessobrelazonaafec-tada,cobrint-lesambunagasaperquèpuguinsosternir-se inotaquin.Espodenmantenirsobreelcosentre1i3horescomamàxim.S’utilitzenfona-mentalmentperaalleujareldoloronetejarferides.

Locions.Unalocióésunmètoded’aplicaciódelsprincipisactiusdelesherbesqueconsisteixaaplicarambundrapellíquidresultantd’unainfusió,coccióo tintura sobre la zonaafectada.Generalment, s’utilitzenperacalmar dolors produïts per cops o desinflamar. La proporció d’herbes i aiguautilitzadesperarealitzarlainfusióolacocciós’estableixenun50%.Encasd’utilitzartintura,laproporcióseràde20partsd’aiguaper1detin-tura.

Compreses.Unacompresaésunmètoded’aplicaciódelsprincipisactiusdelesherbesconsistentasobreposarundrapambellíquidresultantd’unainfusió,coccióotinturasobrelazonaafectadadurant2o3hores.Igualqueles locions, s’usen per a alleujar dolors i abaixar inflors produïdes per cops. Laproporcióéslamateixaqueladeleslocions.

Ungüents.Unungüent ésunapreparaciómedicinal que consisteix enunabaseoliosaogreixosasobrelaquals’handiluïtlespropietatsmedici-nalsd’algunaplanta.S’utilitzen fonamentalmentpera tractarexternamentlesafeccionsdelapell,peraprotegir-laocomaremeiexternperamoltesmalalties.Peraelaborar-los,hemdeposarenunacassolalabaseiescal-far-la al bany maria fins que s’estovi. Després afegirem les herbes i deixa-remqueesbarreginbédurantunquartd’horaambl’aiguapermanentmentcalenta i removent bé fins que es formi una pasta consistent. La filtrarem i la guardarem en un pot fins a un màxim de 90 dies. L’aplicarem sobre la zona afectadadosotresvegadescadadia.

- 14 -

Damià Bordes Homs

2.5 Altres preparacions Esdescriuenaquíunconjuntdediversespreparacionsques’utilitzenambdiferents finalitats per a alleujar afeccions localitzades.

Gargarismes = gàrgares.Ungargarismeogàrgaraésunmètoded’apli-cació dels principis actius consistent a remoure el líquid resultant d’unainfusió, decocció o tintura sobre la gola per mitjà de l’ajuda de l’aire ques’expulsadelspulmons.S’utilitzenperacombatrelesafeccionsbacterianesd’aquestapartdelagola.Espermetengolirellíquid.Sielsgargarismesesrealitzenambtintura,s’hadediluirenaiguacalentaenunaproporcióde20partsd’aiguaper1detintura.

Glopeigs.Unglopeigésunmètoded’aplicaciódelsprincipisactiusqueconsisteixaagitarellíquidresultantd’unainfusió,decoccióotinturadinsdelaboca.S’utilitzenfonamentalmentperacombatrelesnafresolesafeccionsbacterianesd’aquestapartdelcos.Lainfusióodecocciós’hadediluirenlamateixaproporcióqueelsgargarismes.

Vaporitzacions.Unavaporitzacióésunmètoded’aplicaciódelsprincipisactiusdelesplantesmedicinalsconsistentenlasevaabsorciópermitjàdelvapord’aigua.Peraaixò,utilitzaremoliessencial(unes8gotesperlitred’ai-gua)oinfusionsbencarregadesd’herbesantisèptiquesidescongestionants(5culleradesd’herbaperlitred’aigua)iaiguabencalenta.Hoposaremtotdinsunapalangana,hisituaremelcapasobreienseltaparemdemaneraquepuguemabsorbir-neelsvaporsdurant1/4d’hora.Aquestmètodes’uti-litzaperatractarlesafeccionsdelesviesrespiratòries.

Pessaris.Unpessariésunmètoded’aplicaciódelesplantesmedicinalsqueconsisteixaintroduiralavaginalaplantamedicinalbarrejadaambunabaselubricant.Comabase,s’utilitzensubstànciescomelcacauolagliceri-na.Aquestspreparatsestandirigitsarealitzarunafunciólocaldirectasobrelazonaalaquals’apliquen.

Supositoris. Un suposi-tori és un mètode d’aplica-ciódelesplantesmedicinalsconsistentaintroduiral’anuslaplantamedicinalbarrejadaambunabaselubricant.

- 15 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

3. FITXES TÈCNIQUES DE LES PLANTES REMEIERES En aquest apartat, hi trobarem les fitxes de les plantes seleccionades ambinformaciósobrelanomenclaturaenllatíitambéelnompopular,aixícomunabreudescripciódelatipologia,lespropietatsielsremeispopularsicasolans.

3.1. Berbena

Nom en llatí:Verbena officinalis Nom local:berbena

Família.Verbenàcies.

Hàbitat.Campsivoresdecamins.

Característiques.Herbaperenne,unpocpubescent,decreixementas-cendent. La tija és quadrangular d’entrenusos llargs i nusos amb fullesoposades, lesqualsgeneralmentsóndentades.Lesespiguessón laxes(fins a 30 cm) reunides en inflorescències terminals de flors petites i lilià-cies.

Propietats. Ajuda a calmar els nervis. És eficaç en les indigestions, les pal-pitacionsielsvertígensprocedentsdelahipocondria,icombatlagrip.Engeneralesconsideratònica,estomacaliantiespasmòdica.

Remeis locals.Laberbenaserveixperacalmarelsnervis,ésantineuràlgi-ca.Espreneninfusió. Comacuriositat:s’agafaundrap,se’nfansetplecsialsetès’introdueix

- 16 -

Damià Bordes Homs

unabarrejadeberbenafrescaambclarad’ou.Esposaelsetèplecencon-tacteamblapellonhihaunblau,s’embolicaiesdeixatotalanit.Prèvia-ment,s’hadeferunforadetalblauambunaagulla.Aldiasegüent,lasangdelblauésalsplecsdeldrap.(MaricínForcadelliCarmenOrtizForcadell)

3.2. Borratja, borraina o borranya

Nom en llatí:Borago officinalis Nom local:borratja,borraina,borranyao flors cordials

Família.Borraginàcies.

Hàbitat.Estrobaenzonesdedeixallesorgàniques.

Característiques.Plantaanualdelafamíliadelesborraginàcies.Potarribaraunaalçadamàximade60cm.Lestigessónerectes,cobertesdepèlsrí-gids i aspres. Té les flors agrupades en cimes pèndules, amb corol·la de fins a2,5cm,blavaiestamsenagrupamentcuneïformedecolorpurpuri.

Propietats.Afavoreixl’eliminaciód’orinadel’organisme.Elseuúsésmoltinteressantencasosd’obesitatitambéquanconvé,atravésdel’orina,eli-minartoxinesdelcos,coméselcasdelesmalaltiesreumàtiques,delfetge,problemescardíacs, etc.Aquí segurament influeixel fet que les fullescontenen colina, element que forma part del complex de vitamina B,

- 17 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

imprescindibleenelmetabolismedelsgreixos(lasevaabsènciapotarribaraproduircirrosi,augmentdelapressióarterialoproblemesrenals).Espotferunainfusiódurant30minutsde15gdefullessequesiprendre-se’nunatassadesprésdelsàpatsprincipals. Augmentalasuor,així,amésdelsusosanteriors,ésparticularmentefec-tiva per ajudar a combatre les afeccions del pit: tos, angines, bronquitis,constipat, etc. Es fa una decocció d’una de les flors seques per litre d’aigua. Se’nprenen4tassetesaldia. És beneficiosa en les afeccions de la pell (grans, pústules, furóncols, her-pes, etc.) i té un efecte tonificant, augmenta la seva fortalesa i millora el seu aspecte. Influeix en aquestes propietats la presència de l’àcid nicotínic o nia-cinaqueresultamoltútilenlaprevenciódelesmalaltiesdelapell,aixícomels trastorns nerviosos o gastrointestinals. Es poden aplicar cataplasmesamblainfusiód’ungrapatdefullessequesperlitred’aiguaiferbanysambaiguaenlaquals’introdueixunparelldelitresdelamateixainfusió. Les fulles tendresespodenprendre coma verdurabullida.Enaquestcas,esaconsellablebeure’selsucdelacoccióperquèencontétoteslespropietats.Lesfullestambéespodenmenjarcruesenamanides,fregides,saltejades,ambformatge,arrebossadesambmel,etc.

Remeis locals.Laborranyas’utilitzacontraelsconstipats.S’empratotalaplanta, tant la flor com les fulles. Es pren en infusió i, un cop feta i preparada peringerir,ésrecomanableafegir-himel.Tambéespreparaambunungüentper a mantenir la pell fina. (Pascual Altaba i Maricín Forcadell)

3.3 Cirereta de pastor, arç blanc o espinal

Nom en llatí:Crataegus monogyna Nom local:cireretadepastor,arç blancoespinal

- 18 -

Damià Bordes Homs

Família.Rosàcies.

Hàbitat.Ocupabarrancs,margesdeboscos,voresderiu,sempreenllocshumitsofrescos.

Característiques.Arbust, tot iquepotarribaraconvertir-seenunarbretde fins a 6 metres d’alçada. Les branques posseeixen unes punxes, fortes i agudes.Lesfullescaduquesestandivididesenunsquantslòbulsprofunds.Les flors són blanques i fines, amb cinc pètals i cinc sèpals, amb la típica aparençadelafamíliadelesrosàcies.Elfruitéscomestible,vermell,petitifarinós,depocaqualitat.Eraconsumitenlaprehistòria,talcommostrenlesrecerquesantropològiques.

Propietats. Les flors de la cirereta de pastor tenen propietats antiespasmò-diques,sedantsiregularitzantsdelsistemacirculatoriidelcor.S’assequeniesprenenenformad’infusióentractamentspera lahipertensió, l’arteri-osclerosi, les palpitacions i les arítmies del cor, els espasmes nerviosos,l’angoixail’insomni.

Remeis locals.L’espinal téunavirtutcardiotònica,peraregular latensióarterial:siestélatensióalta,aquestaplantal’abaixai,siestébaixa,l’apuja.Espreneninfusió,enladosiquecadacadascúcreguiconvenient,segonsl’estatdelatensió.(JoanSansanoiMaricínForcadell)

3.4 Coscollina o espino cerval

Nom en llatí:Rhamnus alaternusNom local:coscollinaoespino cerval

- 19 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Família.Ramnàcies.

Hàbitat.Estrobaenzonesbaixesimitjanes,amblacarrascaielmarfull.

Característiques.Arbustdefullaperenneque,silescondicionsdelsòlhopermeten,potesdevenirunarbre.Lesfulles,d’uncolorverdintens,sónova-des amb el marge dentat i, de vegades, lleugerament punxant. Les flors són petitesiunisexuals,situadesenexemplarsdiferents.Elsfruitssónmenutsiesfèrics,rojosprimerinegresenmadurar.

Propietats.Lafustadelacoscollinaespotemprarenebenisteria.Nos’uti-litzaenpaisatgismeijardineria.L’escorças’empravacomapurgantielfu-llatge,comaastringent.

Propietats locals.Lacoscollinaésunaplantaquerebaixalapressiódelasang.Espreneninfusiódosotresgotsaldia.(MaricínForcadell)

3.5 Cua de cavall o herba pixona

Nom en llatí:Equisetum arvense L.Nom local:cuadecavalloherba pixona

- 20 -

Damià Bordes Homs

Família.Equisetàcies.

Hàbitat.Alcostatdelsrius,rierolsivoresdeparetshumides.

Característiques. Planta perenne que pot mesurar fins a 60 cm. Té les tiges erectesmarrópàl·lides,buides idures,moltaspresal tactequecreixenapartirderizomesmoltvigorosos.Sónplantesmoltprimitivesquevanestarrelacionadesamblesfalgueresidelesqualsesconeixenunes50espèciesentotelmón,lamajoriadelesqualsal’hemisferinord.

Propietats.Aquestaplantas’hautilitzattradicionalmentenmalaltiesrelacio-nadesambelsproblemesderetenciódelíquids.Enaquestsentitespotcon-siderarlacuadecavallcomundelsmillorsdepuratiusqueespotusarperatractarmalaltiesoproblemescoml’obesitat,l’excésd’àcidúric,lesmalaltiesreumàtiquesilesmalaltiesdel’aparellurinari.Espreparaunadeccociódemitjahoraise’nprenenduestassesdiàries.

Remeis locals. La cua de cavall és utilitzada per a desfer l’areneta delsronyons i lespedres.Contésilici i tambéserveixperaenfortirelsossos.Tambés’anomenaherbapixona,perquèfaorinarmolt.Espreneninfusió.S’agafenunstronxetsdecuadecavall,estrenquenatrossets,sen’agafaunpessiciespreparaunainfusió.(JoanSansano,Ma-ricínForcadelliBenjamínBordes)

3.6 Cua de gat o rabo de gat

Nom en llatí:Sideritis tragoriganumNom local:cuadegatorabodegat

- 21 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Família.Labiades.

Hàbitat.Enllocssecsienzonesunamicaàrides.

Característiques.Plantaperenne,llenyosa,glabrescentencaraquevisco-saiglandulosaaltacte.Lesfullessónsenceres,agudes,linearsiavegadesles superiors amb alguna dent punxant. Les flors se situen a verticil·lastres distantsoquasicontigus,presentencalzesambunanelldepèlsal’interiorilescorol·lessóngroguenques.

Propietats.Espreparaeninfusió.Serveixperarentarlesferidesambcotóenpèlbanyatd’infusió. Uncopnetejadalaferida,esposaunaquantitatpetitadelainfusióenundrap humit i s’embena la ferida amb una gasa.També és útil contra les infla-macionsintestinals.

Remeis locals.El rabodegats’utilitzaperalmald’estómac i tambépercombatrelagastroenteritis.Quanespreparalainfusió,ésrecomanableapa-garelfocalaprimerarebullidainodeixarquebullimés.(JoanSansano,MaricínForcadelliEsterHoms)

3.7 Didalera, dedalera o digital

Nom en llatí:Digitalis obscura Nom local:didalera,dedaleraodigital

- 22 -

Damià Bordes Homs

Família.Escrofulariàcies.

Hàbitat.Rocós,boscosclars,muntanyes,etc.Engeneral,repel·leixelster-renyscalcaris.

Característiques.Ésunaherbabiennal,ésadir,elseucicledevidaduradosanys;enelprimer,formaunarosetadefullesbasals,enfeltradesi,enelsegon, produeix tiges que porten flors en penjolls unilaterals. Aquestes flors semblenundidal (d’aquíelnomcol·loquial)decolorvermell,amb taquesvermellesfosquesambvoresmésclaresalagola.

Propietats.Exerceixsobreelcorunaacciódoblesobreel ritmecardíac.Aquestsmedicamentsaugmentenlaforçadecontracciói,almateixtemps,abaixen lafreqüènciadelsbatecs,demaneraqueelperíodederelaxacióentresístolessiguimésllarg.D’aquestamanera,iapesarquetreballamés,elmúsculcardíacdescansamillor. Laingestióenquantitatssuperiorsalesrecomanadeséstòxicaperalahumanitatiperalsanimalsdepastura.Elssímptomescomprenennàusees,diarrea,dolorabdominalialteracionsacusadesdelafreqüènciacardíacaielpols.Silesquantitatssónelevades,provocaconvulsionsilamort,perlaqualcosahad’utilitzar-senomésambcontrolmèdicofarmacèutic.

Remeis locals.Aquestaplantas’empraeninfusió.Esglopejaellíquidiser-veixpercalmareldolordental.Ésbosaberqueéstòxicaiesrecomananoutilitzar-la perquè anteriorment s’utilitzava en una proporció molt exacta iavuidias’hanperdutaquestsconeixements.(LatiaEmíliaiRafelCucala)

3.8 Doradella o doradeta

Nom en llatí:Ceterach officinarum Nom local:doradellaodoradeta

- 23 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Família:Ramnàcies.

Hàbitat.Escletxesdelesroquescalcàriesidelsespaisentrelespedresdelsmurs,niquenosiguinespecialmentombrejatsihumits.

Característiques. Falguereta d’uns 10-15 cmamb frondes profundamentlobulades,deformasinusoïdal,quedelimitenuns10a15parellsdelòbulsarrodonits,disposatsdemaneravagamentalternaabandaibandadelsra-quis.Lacarasuperiordelesfrondesésd’unverdlleugeramentesgrogueït.Encanvi,lacarainferiorésdaurada,laqualcosadónaorigenalseunom,jaque té un recobriment d’escames que reflecteixen la llum, la protegeixen de lacaloriamaguenelssoruslinears.

Propietats.Plantaastringent.S’utilitzacontralatosicomadiürètica.Tambéés útil per a provocar més flux d’orina. Peralatosolagola,esprenentassesd’infusiócalentesiperal’orina,enplastos.Tambéésútilperaferrebaixarlasang.

Remeis locals. La doradeta és una planta que s’utilitza sobretot per alsconstipats.Espreparaeninfusiódelesfulles.(MaricínForcadell)

3.9 Herba felera, aristolòquia o caputxes

Nom en llatí:Aristolochia longa Nom local:herbafelera,aristolòquia ocaputxes

- 24 -

Damià Bordes Homs

Família.Aristoloquiàcia.

Hàbitat.Herbassarsdesòlshumits.

Característiques. Planta herbàcia amb les flors típiques de les aristoloquià-ciesdeperianttubulósambunlimbesencerunilateral.Fullesenformad’oumésomenystriangularsamblabaseformadaperduesprofundesorelles,sónalternesipeciolades.

Propietats.Aquestaplantaencaranohaestatmoltestudiadapelsfarma-còlegs.Nomésliatribueixenunús:s’utilitzaperaalleujareldoloralspartsiperacalmarelsnervis.

Remeis locals.Plantatòxica.Avuidias’haperdutladosiqueenpermetrial’ús.Sesapqueprodueixalcaloides,glucòsidsialgunesessències.(MaricínForcadell)

3.10 Hipèric

Nom en llatí:Hyperycum Perforatum Nom local:hipèric

Família.Gutíferes.

Hàbitat.Alsbarrancs,boscosiprats.

Característiques.Herbaperennedelafamíliadelesgutíferesquepotarribar

- 25 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

fins a 1 metre d’alçada. Tiges erectes amb dos línies laterals. Fulles de pecí-olmoltcurtes,ambnombrosesglàndulestranslúcidesquefal’efectequelafulla estigui foradada. Té flors grogues d’uns dos centímetres, generalment ambtaquesalspètals.

Propietats.Lapresènciadel’hipericinaliatorgapropietatsantidepressivesenelscasosdedepressiólleu.Aquestasubstànciaactuaenl’organismedemanerasemblantacomho fan lesdrogues,peròsensepresentar-neelsinconvenients. No té cap efecte beneficiós en els casos de depressió aguda. Ladosiésde10gotesdetinturatresvegadesaldia. L’úsprolongat—entreuns4i6mesos—constitueixuntònicreparadordelsistemanerviós.Adiferènciad’altressedatius,notéefectesnegatiusperacumulaciódetoxinesalasang,sobretotperalfetge.Ladosiésunaculle-radeta de pols de flors picades dos vegades al dia.

Remeis locals.L’hipèricésantidepressiuicalmant.Espreneninfusió,dostasses diàries durant un temps determinat, segons l’estat d’ànim. (La tiaEmília) Unaltreúséspreparar-neunungüentamboli.Esdeixaunanovenarepo-santillavorsespotaplicarlabarrejacomacicatritzantdeferides.(BenjamínBordes)

3.11 Llapassa o viniebla

Nom en llatí:Cynoglossum officinale Nom local:llapassaoviniebla

- 26 -

Damià Bordes Homs

Família.Borraginàcies.

Hàbitat.Creixenleszonestemperades,envessantspedregosos,terrenysincultivatsivoresdecamins.

Característiques.Lallapassaésunaplantaherbàcia.Téfullesbasalsdis-posadesenrosetadelesquals—alsegonany—emergeixlatija,d’aproxi-madament 1 metre d’altura. Les tiges i les fulles posseeixen un fi borrissol quenon’ocultalaverdor.

Propietats.Laprincipalvirtutd’aquestaherbaésladeserastringent,laqualcsoa permet emprar-la eficaçment contra la diarrea. També en algun escrit sen’esmental’úsperasanarnafres.

Remeis locals.Lallapassaésunaplantatranquil·litzant,espreneninfusióiserveixperacalmarelsnervis.Tambédelamateixamaneraespotutilitzarquantenstosimaldegola.(LatiaEmíliaiMaricínForcadell)

3.12 Malva

Nom en llatí:Malva sylvestris Nom local:malva

Família.Malvàcies.

Hàbitat.Alavoradelscamins,ermsipastures.

- 27 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Característiques. Planta perenne de la família de les malvàcies de fins a 1,5md’alçada.Tigespiloses,llenyosesalabase,tombadesoerectes.Fu-llesmoltvariables,amblòbulsdentats,llargamentpedunculades.Florsde2a4cm,decolorrosaopúrpuraambvenespúrpuresmésfosques.Sèpalsde2a4vegadesméspetitsqueelspètals.Fruitsambanglesprominents,pilosos.

Propietats.Semprequeestinguingrans,nafres,úlceresoqualsevoltipusdelesióalapell,lespropietatsdelmucílagcontingutenaquestaplantaser-viràperablanir-los.(S’usaunemplastredelaplantatendraaixafadasobrelapartdelapellafectada.) Enlesafeccionsdelsprocessosrespiratoris—tos,constipat,dolordepit,etc.—,lessevespropietatsensuavitzenlesviesrespiratòries.Calfergàrga-res amb la decocció de les flors i les fulles seques si es té mal de gola. Una infusiódurant10minutsdedosculleradesdefullessequespertassad’aiguasiestédolordepit.Contralatos,calferunainfusiódurant5minutsd’unacullerada de flors amb dos fulles d’eucaliptus.

Remeis locals.S’empraeninfusióglopejant-laperalmaldelesgenivesifentgàrgaresperalmaldegola.Unaltreúséscontraelrestrenyimentpre-parantunalavativa.(LatiaEmília)

3.13 Manrubio, marrubio o marrubí

Nom en llatí:Marrubium bulgare Nom local:manrubio, marrubioomarrubí

- 28 -

Damià Bordes Homs

Família:Oleàcies.

Hàbitat.Creixespontàniamentenllocsabandonats,voresdecamins,alpeudemurs,entreelsenderrocs,etc.

Característiques.Elmarrubioésunaplantavivaçquecreixen formademata.Ténombrosestigesanguloses,simplesounpocramoses.Lesfullessón oposades, blanquinoses i de forma arrodonida. Les flors són blanques i s’agrupenengrannombrea lesaixellesde les fullessuperiors.Ésunaplantamoltvellosaquefaunaolorcaracterística,semblantal’aromad’unapoma.

Propietats. A les flors, trobem petites quantitats d’essència, una mica de resines,ceres,tanins,unglucòsidiunasaponinaambcaràcteràcid.Tambéapareixunprincipiamarg.Ésaquestaúltimasubstàncialaqueliconfereixpropietatsaperitives,digestives,balsàmiquesiexpectorants.Témarcadesaccionssobreelsbronquis,acausatambéenpartdelessaponines.Comque,amés,posseeixunaltcontingutensalspotàssiques,exerceixunefec-tediürèticmoderat.

Esconsidera,aixímateix,unbonantiarítmic idepuratiu.Estàespecial-ment indicada en bronquitis, asma, constipats, obesitat, taquicàrdies iarítmiescardíaques (peraaquestaúltimaacciósesolassociara l’arçblanc). Principalment, s’utilitza aquesta planta per a tractar afeccionsrespiratòries, sobretot pel que fa al seu efecte beneficiós sobre l’expulsió demucositat.Tambéesrecomanaalesdonesencasdemenstruacionsdoloroses.

S’empramitjançantinfusionsibanys.

Remeis locals.Elmarrubioespotutilitzarperalsgrans,preparant-seendecocció.Tambés’usamajoritàriamenten infusiócontra la tos ielmaldegola.

Esdiuqueelmarrubios’usacontral’hepatitis.Téunúsmoltrar:perquèetpassil’hepatitis,s’had’anar7diesseguitsendejúaorinar-s’hi.(MaricínForcadell)

- 29 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

3.14 Matissa o mata

Nom en llatí:Pistacia lentiscus Nom local:matissa,mataollentiscle

Família.Anacardiàcies.

Hàbitat.Enzonesonpredominalavegetaciódensaiboscosa.

Característiques.Arbustperennifoli,nosolfermésdedosmetresd’alçària.Decreixementlent,lamata,siestallaoescrema,potrebrotard’arrel.Sem-pre ramificat, amb nombroses branques farcides de fulles compostes dividi-desen4-12folíolsoblongs,sèssils,d’uns3cmdellargi1cmd’ampledesuauiagradableolorderesina.Limbecoriaci,decolorverdclaral’anversimoltlluent.L’escorçaésprimervermellenca,peròambeltempsesdevégri-sa. Les flors, groguenques i sense pètals, formen inflorescències agrupades al’axil·ladelesfulles.Elsfruits,ollentiscles,sónpetitesdrupesgloboses(de4 mm de diàmetre), primer vermellosos i finalment negres.

Propietats.Alesillesgregues,l’arbustescultivaperlaresina(màstic),quetreuenperincisionsaltronc.S’usaenlafabricaciódevernís,xiclets,perfums,licors, confitures i encens. El centre de producció ha estat històricament l’illa de Quios. És útil en floristeria per a composicions florals. En jardineria es potretallarperaferbardisses.Lasevallenyaésdequalitatexcel·lentifouempradacomacombustible.Lesfullescontenentaninsihanestatusadescomamedecinaperaenfortirlesgenives.Delallentiscla,se’nfeiaoliperferllum.

- 30 -

Damià Bordes Homs

Remeis locals.Lamatissas’utilitzaagafantunsbranquillonets ies refre-guenpersobreperquènopiquinlespuces.Tambés’utilitzaperaaugmentarel flux de l’orina, es pren en infusió. (La tia Emília)

3.15 Nevadilla

Nom en llatí:Paronychia argentea Nom local:nevadilla

Família. Cariofil·làcies.

Hàbitat. És planta rural, típica en llocs nitrificats.

Característiques. Herba perenne coberta de pèls. Les fulles, oposades,posseeixensovintuntovermell.Lesbràctees,d’uncolorblanquinós,sónlesque donen vistositat a la planta, mentre que les flors, de color groc, són molt petites.Laplantaensitendeixamesurarenllargàriauns20cm.

Propietats.Lanevadillas’hautilitzatprincipalmentcomaremeicasolàperaguarir icicatritzarferidesambemplastresdelaplantafresca.Tambésen’hantingutencomptelespropietatsdiürètiquesiastringents.Engeneral,ésunaplantaqueafavoreixelbonfuncionamentdelesviesurinàries,comgairebétoteslesquetenenpropietatsdiürètiques.

Remeis locals.Lanevadillas’utilitzacontraelsconstipatsiperadepurarlasang.Espreneninfusió.Tambévamoltbéperacurarferides,enaquestcass’empraenungüent.(LatiaEmília)

- 31 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

3.16 Ortiga

Nom en llatí:Urtica Nomlocal:ortiga

Família:Urticàcies.

Hàbitat.Pothabitarensòlsnitrogenatsihumits.Estrobaenunagranvarie-tat d’alçades: des del nivell del mar fins a 2.000-2.500 metres.

Característiques.Herbaperennequepotassolir1,5metresd’alçària,peròsolcréixerentre0,5i1metre.Latijaésentrerogencaigrogosa,herbàcia,erecta, de secció quadrangular. És simple o poc ramificada i buida als nusos, d’onsurtenelsparellsdefulles,oposadesiclaramentestipulades,serrades,agudesal’àpex,herbàcies,peciolades,decolorverdfosc,forçagrans(de4a15cmdelongitud).Tigesifullesestanrecobertesdepèlsurticants.

Propietats. Les ortigues s’han usat com a fibra tèxtil i com a aliment, ja queunavegadacuitesperdenelpoderlacerantitenenungustagradable.Esmengencomaverdura,ensopa,entruita,etc.Esprefereixenelsbrotstendresis’handecollirambguants.Popularment,lesfreguesambplantesd’ortiguesesconsiderenunremeicontral’artrosioelsdolorsmuscularscomla torticoli. En la medicina científica, també s’ha comprovat una certa acció delspreparatsd’ortigacontral’artritis.Enagriculturaecològica,unadecoc-ciód’ortiguess’empracomaadobnitrogenaticomainsecticida.

Remeis locals. L’ortiga serveix com a adob líquid utilitzable per a altresplantes.Esbarrejal’ortigaambaigua,esdeixareposardurant9o10diesperquè l’aigua n’agafi les propietats i s’aplica sobre altres plantes.

- 32 -

Damià Bordes Homs

Tambés’utilitzaperarebaixarlapressiódelasangiperdepurar,s’empraeninfusió,unaodostassesaldia.(MaricínForcadellilatiaEmília)

3.17 Panical

Nom en llatí:Eryngium campestre L Nom local:panical

Família.Umbel·líferes.

Hàbitat.Alavoradelscaminsiherbassarssecs.

Característiques. Planta perenne de fins a 70 cm. Tiges erectes, de color verdgrisenc.Fullespinnades,divididesen3lòbuls;lesinferiors,peciolades;les superiors, sèssils. Flors agrupades en inflorescències corimboses, blavo-ses,ambbràcteesquelessuperenàmpliamentenlongitud.

Propietats. Depura la sang i combat les inflamacions que afecten les vies urinàriesolesdel’aparellcirculatori(15gotesdetinturatresvegadesaldia).Afavoreixl’eliminaciódelíquidscorporals,enfertreballarméselsronyons.Ésmoltadequadaencasosd’hidropesia,cel·lulitis,malaltiesreumàtiquesicardíaquesques’associenambl’acumulaciód’aiguaalcos.Decoccióde20gramsd’arrelen1/2litred’aiguadurant10minuts.Tresgotsaldia,desprésdecadaàpat. Actuasobrelesmucosesdelspulmons,afavorintl’expectoracióencasosderefredatogripievital’espasme.Esprenenlamateixadosiqueelremeianterior.

- 33 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Disminueixlesmenstruacionsmassaabundantsiafavoreixaquellesquesónmassapobres.Decoccióde7gd’arrelpergotd’aiguadurant8minuts.Dosgotsdiaris. Estimulalasudació,perlaqualcosaafavoreixladiüresiiajudaaeliminartoxinesdelcos.Decocciódel’arrel. Hihalacreençaencerteszonesmediterràniesqueaquestaplantaactuacontraeldolorcorporali lescoïssorsdelapell.Moltagentdelcampsoliaportar-neunabranquetadamuntperquèescreiaqueactuavad’analgèsiccontraelsdolorscorporalsievitaval’apariciódebutllofesenaquelleszonesdelapellonesprodueixunfregamentamblaroba.Aquestaopiniónoestàprovadaisemblanotenirfonament,especialmentpelfetqueespensaquenocalquelaplantaentriencontactedirecteamblapell.

Remeis locals.Elpanicalésboperalapellescaldada.Esposaeltronxoalllocescaldatimillora. Unaltreremeiésagafar-nelesarrels,esrenten,estrossegeniesfregei-xenamboliis’elaboraunungüentqueserveixperalscopsiblaus.(JoanSansanoiRafelGarcia)

3.18 Pet de frare (flare) o calèndula silvestre

Nom en llatí:Calendula arvensisNom local:pet de frare (flare) o calèndula silvestre

Família.Compostes.

- 34 -

Damià Bordes Homs

Hàbitat.Principalmentencampscultivats,alavoradelscamins,etc.

Característiques. Herba anual, de fins a 30 cm de llargada. Tiges a vega-des erectes, a vegades decumbents. Fulles dentades o enteres i amb elrevers pubescent. Flors grogues o ataronjades en capítols solitaris de fins a 3cmdediàmetre.Lígulesforçallargues.

Propietats. Disminueix les menstruacions massa abundants i afavoreixaquellesquesónmassapobres. Infusióde laplantaseca.Espotemprarqualsevoldositantesvegadescomesdesitgi. Antihemorràgica, ja que les fulles fresques aplicades sobre les feridesdetenen el flux de la sang.

Remeis locals.El pet de frare s’utilitzaper a les feridesdels dits de lesmans,anomenadesprinyons.Peremprar-laesfamitjançantpomadesiun-güents.

3.19 Plantatge, llantén menor o llantén

Nom en llatí:Plantago Nom local:plantatge,llanténmenorollantén

- 35 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Família.Herbàcies.

Hàbitat.Creixalavoradelscamins,enplacesiparcs.

Característiques.Ésdefullesamplesiescamoses,radicalsiempinyesales dues cares, amb la nervadura ben marcada. Les flors són de tonalitat blancaovermellosa,enespiguesdenses,protegidesperbràctees.Leses-pigues fructíferes arriben fins a 12 cm de llarg i, de vegades, més. El fruit té moltesllavorspetites,ques’obrendetravés.

Propietats. És expectorant, relaxant, tonifica les membranes mucoses, anti-catarraliantiespasmòdica.Lesllavorssónemol·lients,laxants,ajudenambelcòlonrestretoirritable.Amés,sóncicatritzantsperalesferidesiinfec-cionsde lapell.Les fullescuren les infeccions i les irritacionsde lesviesurinàriesilatosseca.

Remeis locals.Elllanténs’utilitzaperacalmarelsmalsdelaboca.Quanes tédolorbucal,espoden fergàrgaresde la infusió.Lamateixa infusióespotemprarperacombratelatosielsconstipats.(LatiaEmíliaiMaricínForcadell)

3.20 Romer blanc o herba sana

Nom en llatí:Helianthemum lavandulifolium Nom local:romerblanco herbasana

- 36 -

Damià Bordes Homs

Família.Cistàcies.

Hàbitat. Des de matollars clars fins a terrenys pedregosos i secs.

Característiques.Arbustdecolorverdgrisósquearribaa30-40cmd’alça-da o més. Té les fulles linears, allargades, de fins a 4 cm de llargària, amb l’àpex agut, revolutes al marge i amb abundants pèls asteriformes. Les flors tenen els pètals de color groc, es reuneixen en inflorescències cimoses prou ramificades.

Propietats.S’utilitzacomaplantadiürètica,semprequeesdesitgiprovocarunaexpulsiód’orina.Esprenenformadedecocció.

Remeis locals.Elromerblancs’utilitzaperacombatrelescamespesades,tambécomadesodorantdepeusiperacalmareldolordelesduríciesdelspeus. Es pren en una infusió dels branquillonets. (La tia Emília i MaricínForcadell)

3.21 Ruda

Nom en llatí:Ruta graveolens Nom local:ruda

Família.Rutàcies.

Hàbitat.Creixenespaissilvestres.

- 37 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Característiques.Plantaperenneambunatijaqueengrosseixanyrereanyidelaqualsurtentotselsanysnousplançonsquearribenals40-60cmd’al-çada. Les flors són de color groc llimona i formen vistosos poms terminals. Elfruitésunacàpsulaqueconténombrosesllavorsnegres.Totalaplantadesprènunadesagradableolor,laqualcosalafainconfusible.

Propietats.Elprincipalcomponentques’extreud’aquestaplantaésunglu-còsidanomenatrutinaqueestrobasobretotalesfulles.Tambésen’extreuuna essència incolora o lleugerament groga, d’olor intensa i summamentdesagradable. Lesvirtutsd’aquestaplantaderivenprincipalmentdel’acciódelarutina,queéscapaçd’augmentarlaresistènciadelscapil·larssanguinis,evitant-neeltrencamentilesconsegüentshemorràgiesquehipodrienaparèixer. També és una planta molt rica en vitamina C. L’essència té una accióacceleradorade lamenstruació, la qual pot arribar a ser abortiva, ja queexerceixunapotentacciósobrel’úter. Ésunaessènciamolttòxicaquecalmanejarambsummacura,perquèencasd’intoxicaciópodenaparèixerhemorràgies,confusiómental,problemesdigestius i, fins i tot, pot sobrevenir la mort si la dosi és excessiva.

Remeis locals.Larudadisminueixlasangalteradaitambéésunaplantaabortiva.S’empraeninfusió.Serveixperlluitarcontraelsconstipatsicontral’asma,posantunrametderudaalpitdel’individu. Antigament,selivanatribuirunesvirtutsespirituals.Escol·locavendosrams en forma de creu a la porta de casa i, d’aquesta manera, s’afirmava quenohientrarienlesbruixes.Escreia,també,queportant-nealdamuntnoescorriacapperill.(LatiaEmília)

3.22 Saborija o herba d’olives

Nom en llatí:Satureja montana Nom local:saborijaoherbad’olives

- 38 -

Damià Bordes Homs

Família.Labiades.

Hàbitat.Terrenysrocososoherbosos.

Característiques.Arbustaromàtic i petit, no llenyós, tigespiloses i fullesestretes. Flors blanques, rosa o violeta, en inflorescències amb calze acam-panat.Fruitallotjatalcalze.

Propietats.Lasaborijaésestimulant i tònica.Tambés’utilitza tradicional-mentperadobarolives.Primer,esposenlesolivesenaiguadeudies—se’ncanvial’aiguasovint—idesprésesposenambaiguaisal,ilasaborija.

Remeis locals.Lasaborijas’utilitzaperalsdiabètics.Encasqueaquestsestrobenmalamentacausad’unabaixadadesucre,se’npodenbeureunainfusió. Unaltreúsdelasaborijaoherbadelesolivesésperadonargustetalesolives.(LatiaEmíliaiCarmenOrtizForcadell)

3.23 Santaula o fel de la terra

Nom en llatí:Centaurium quadrifolium Nom local:santaulaofeldelaterra

- 39 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Família.Gencianàcies.

Hàbitat.Enboscosunamicaombrejatsifrescos.

Característiques. Tigeta erecta de 30-50 cm acabada en una inflorescència delicadíssima de flors rosa i molt nombroses que, enmig de la uniformitat vegetaldelpaisatge,brillaenlapenombradesendersicaminsdebosc.Lesfulles,estretesienteres,formenunarosetabasalivanpujantoposadestotal llarg de la tija floral.

Propietats. Es recol·lecten les summitats florides i s’assequen ràpidament perquèenmantinguinelcolorrosat.Comaltresamarguessemblants,s’utilit-zaperferinfusionsovinsaperitiusqueobrenlagana—al’estildelvermut—,ja que estimula la secreció de sucs digestius, tonifica el fetge i l’estómac, evitalesfermentacionsigasos,etc.

Remeis locals.El feldelaterraosantaula,nommoltcaracterísticfaldut,s’utilitzapera lacirculacióde lasang,si tensfebre i tambéperaferunanetejad’estómac. Ésfeiabeurealsxiquetsoxiquetesquetenienanorèxiaperquèfeiavin-drelagana. Espreneninfusió.Téungustmoltamarg,perònoesrecomanableafegir-hisucre,perquè,comméssucre,mésamarga.(MaricínForcadell)

3.24 Saragatona

Nom en llatí:Plantago psyllium Nom local:saragatona

- 40 -

Damià Bordes Homs

Família.Plantaginàcies.

Hàbitat.En terresdecultiu,alcostatde lescarreteres,encampsricsenadobsorgànicsogranges.

Característiques.Plantaperennedelafamíliadelesplantaginàciesquepotarribaramedir40cmd’alçada.Limbedelongitudsemblantalpecíol.Florsen espiga, situades damunt de pecíols de fins a 15 cm. Pecíols llisos. Corol-lamoltpetita,d’uns3mmdediàmetre,groguenca,amblesantereslilàquansónjovesiqueambeltempss’esgrogueixen.

Propietats.Reguralitzaeltrànsitintestinal,d’aquestamaneracombatelres-trenyiment.Paradoxalment, tambécombat ladiarrea.Ajudaambel tracta-mentdeleshemorràgies. Lasaragatonamitigalasensaciódegana,disminueixelcolesterolievitaelscàlculsbiliars.

Remeis locals.Lasaragatonaestractacomaplantalaxant.Esdeixenlesllavorsenremulltotalanit;aldiasegüent,endejú,se’nprenl’aigua.(LatiaEmíliaiMaricínForcadell)

3.25 Serverola

Nom en llatí:Agrimonia eupatoria Nom local:serverola

- 41 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Família.Rosàcies.

Hàbitat.Enterrenysargilencs,enllocsassolellatsalcostatdecultius,tan-quesopendentsiarbrescomalzinesoroures.

Característiques.Ésunaplantaherbàciaperenne.Téunpetitrizoma.Ésvellosa, de tija erecta, fulles compostes de tres a sis parells i flors grogues decincpètalsagrupadesenllarguesespigues.Mesurade20a100cmipotautopol·linitzar-se.

Propietats.Desinfectalesferides.Ésastringent,diürètica,antihemorràgica,antiinflamatòria, hipotensora i augmenta les defenses.

Remeis locals.Laserverolas’aplicaperalagola,curapulmoniesi,sis’estàafònic,farecuperarlaveu.S’empraeninfusió. Esrumorejavaquelaprenienelsilescantantspercantarcomelsparda-lets.(MaricínForcadell)

3.26 Tabac de paret o belenyo

Nom en llatí:Hyoscyamus albus L.Nom local:tabacdeparetobelenyo

Família.Solanàcies.

Hàbitat.Apareixenmurs,escombrariesillocsonabundaelnitrogen.

Característiques.Espèciebianualambtigescobertesdepèlsllargsisuaus.Pot arribar fins a 0,5 metres d’alçada. Les fulles són peciolades, ovades amb incisions a les vores. Les flors s’agrupen en inflorescències denses i són de colorgrocpàl·lidamblagolapúrpura.

- 42 -

Damià Bordes Homs

Propietats.Combatl’asma,latospersistent,elstremolorsperParkinsonil’excitaciómotora. Escontaqueaquestaplantaanteriormentvaserutilitzadaperlesbruixesicontéprincipisverinosos. Manifestaunaimportantactivitatsobreelsistemanervióscentral,especi-almentanivelldelazonamotora,quepotproduirdepressiócentral,hipnosiiamnèsia.Disminueixaixímateixl’activitatdelscentresnerviosossuperiors,potencial’acciódelshipnòticsiprodueixsomnicrepuscular. En dosis no terapèutiques, origina trastorns en la locomoció, produeixconfusiómental,somnolència,desorientació,maldecap,nàusees,convul-sionsalacapacitatmentalicomaprofund. S’had’utilitzarnoméssotacontrolmèdic.

Remeis locals.Ésunaplantaperillosa,jaqueelseuexcéspotconduiralaintoxicacióoefectesrarspocconeguts. S’hadesubministrarenunadosireduïda.Serveixpercombatreelcan-sament.Quanunapersonaestrobacansadaiaixafada,calqueesprenguiunainfusiódebelenyois’activa.(MaricínForcadell)

3.27 Tàrrec

Nom en llatí:Salvia verbenaca Nom local:tàrrec

Família.Labiades.

Hàbitat.Estrobaalavoradelsboscos,caminsiherbassarssecs.

Característiques. Planta herbàcia de fins a 80 cm d’alçada. Tiges glandu-larsipiloses.Fullesbasalspeciolades,oblongues,lobuladesoirregularment

- 43 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

dentades.Fullessuperiorsméspetitesisèssils.Florsagrupadesenverticilsde fins a 10 flors, de color blau lila de fins a 1,5 cm de longitud. Calze bilabiat d’unalongitudsimilaralacorol·la,pilósienganxós.

Propietats.Contralesafeccionsrespiratòriesengeneral,maldegola,grip,etc. Es pren en decocció d’una cullerada de flors i fulles seques per tassa. Dostassesaldia. Percurarlesferidesilesúlceres,afavorint-nelacicatritzacióoimpedintqueuna feridas’infecti,s’apliquencompresesamb lamaceracióde fullessequesenviblancotambélaplantafrescaaplicadasobrelesferides. Afavoreixelpart,silafuturamareprenregularmentunainfusiódefullessequesdurantalguntempsabansdedonarallum. Ambelsfruitss’aclarialavista.Escol·locavenelsfruitssotalesparpellesi,enbellugar-les,esnetejaval’ulldebrutícies.

Remeis locals.Eltàrrecserveixperaregularlamenstruacióiperacalmarelsdolorspremenstruals,s’empraeninfusió.Tambéperatreureelmalalèdelaboca,s’usaencru.Calposar-seunarametadetàrrecalabocaiesmastega. Tambéseveixperalasangalterada,espreneninfusió. Nos’hadeprendreenexcésperquèpotserperjudicial.

3.28 Te de roca o te roquer

Nom en llatí:Jasonia glutinosa(nomantic)Chiliadenus saxatilis(nomactual)Nom local:tederoca,teroquer

- 44 -

Damià Bordes Homs

Família.Compostes.

Hàbitat.Creixalmediterrani,alesescletxesdelesroques.

Característiques.Ésunaplantad’uns30cmd’alçadaformadaperuncepllenyósdelqualsurtencadatemporadanombrosestigesherbàcies,vis-coses i aromàtiques, amb fulla lanceolada. Les flors són grogues. Elsfruitssóngroguencsoblanquinososambcabellsrogencsiglandularsal’extrem.

Propietats.Trastornsgastrointestinals,sobretotindigestions,malsdepanxaidebudell.Ésfreqüentprendreuntederocahaventdinatcomabegudadigestivai,alseutorn,comabegudasocialenlesreunions.Enmenorme-sura,esprenencasdediarrees,peraguarirlesúlceresd’estómac,perobrirlagana,peralsgasosoperaajudaravomitar,enaquestcascalprendre’ndosisaltes.Espreneninfusió.

Enlamajoriadezones,ésmoltcomúprendrelainfusióperaalleujarelmaldegolaiencasdetrastornscirculatoriscomlatensióaltaol’anèmia.Ajudaaorinar,encasdecàlculsrenalsoperalmalderonyó.Tambéesre-comana per als nervis, la depressió, la febre, la inflamació de cames, el mal decapiperaperdrepes.

Éscomúemprar la infusióperaguarir ferides.Esmaceraenalcohol is’usaperarentarferidesiperfreguesperalreuma.S’afegeixalbanyperaalleujardolorsreumàticsid’ossos.S’utilitzatambéperafriccionarlasu-perfície de les dents, amb la qual cosa s’aconsegueix blanquejar eficaçment ladentina.Elseuúsestàcontraindicatdurant l’embaràs.Segonsalgunespersones,aquestaplantatépropietatsestimulants.S’empraperal’elabora-ció del típic licor anomenat ratafia que se sol prendre com a digestiu havent dinat.

Remeis locals.Elteroquerésunaplantaestomacal,jaquenetejal’estó-mac.Tambéfapassarelmaldecap.Siesprenendejú,éslaxant.Esprepa-raenunainfusió,se’npodenposarelspessicsqueesvulguin.(LatiaEmília,RafelGarciaiBenjamínBordes)

- 45 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

3.29 Tripó o gordolobo

Nom en llatí:Verbascum phlomoides Nom local:TripóoGordolobo

Família.Escrofulariàcies.

Hàbitat.CreixespontàniamentendiversosllocsdelapenínsulaIbèrica,típi-ca de llocs sense conrear, des de la plana fins a la zona de muntanya.

Característiques. Herba bianual blanquinosa, amb tija simple de fins a 1 metred’alçada,fullestomentoses,lesinferiorspecioladesioblongolanceo-lades; flors reunides en atapeït penjoll, amb la corol·la groga bastant gran.

Propietats.Herbaexpectorantiemol·lient.Històricament,s’hautilitzatcoma remeipera lazona respiratòria,especialmentencasosd’irritació, tos icongestió bronquial.Alguns textos herbaris van ampliar-ne l’ús terapèuticalapulmoniaial’asma.Acausadelseucontingutdemucílag,tambés’hautilitzat en forma tòpica com a emol·lient per a calmar inflamacions de pell i cremades.

Remeis locals.Eltripós’utilitzacontraelsconstipats,latositambécontral’asma. Es prepara agafant una cullerada de flors, es bullen i es deixa en maceracióundia.

- 46 -

Damià Bordes Homs

3.30 Xicoira, xicòria o axicòria

Nom en llatí:Cichorium intybus Nom local:xicoira,xicòriaoaxicòria

Família.Compostes.

Hàbitat.Creixalspratsicampsenguaret,aixícomalavoradelscamins.

Característiques.Ésunaherbarobusta,mésomenyspubescent,quepotarribar a 1 metre d’alçada. Mostra nombroses ramificacions; les fulles són basalsilessituadesalapartsuperiordelatijaestrobenreduïdesabràcte-es. La floració, entre juliol i setembre, dóna lloc a inflorescències ligulades de color blau; la flor té la particularitat que no s’obre més que a ple sol i en segueixlatrajectòriaigualqueelsgira-sols.Sónhermafrodites.

Propietats.Recomanadaenemplastresperalesirritacionsdelapellieninfusionsperatractarmalaltiesdelsistemadigestiu idelfetge,amés,ésestimulantdelabilis.Aquestatambéespotutilitzarperalrentatd’èczemes,encaraquepotprovocarreaccionsal·lèrgiques. Unaltreúsd’aquestaplantaésperalacuina:l’arreltorradas’utilitzacomasuccedanidelcafèocomaadulterantd’aquestúltim.Tambéespotpren-dreenamanides.

Remeis locals.Laxicoiraésunaplantaestomacal,serveixperanetejarl’estómacdesprésdelesmenjadesmoltcarregades,espreneninfusiódelesfullestendres. Apart,laxicoiratambéésutilitzadaperalesamanidescomasuccedanidel’enciam.

- 47 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

4. RECEPTA D’OLI D’HIPÈRIC Unremeisenzilldepreparar,peròambmoltdeprestigicomacica-tritzant,ésl’olid’hipèric.Enaquestapartatesmostracompotelaborar-seaquestremei.

Recepta Preparaciód’olid’hipèricperaúsextern.

Materials 1. 100 grams de flors d’hipèric

2.1litred’olid’olivaverge(comdemésqualitatsiguimillor)

3.Unpotdevidredeconserva

Procediment Agafeu els 100 grams de flors, introduïu-les en un pot de conserva i afegiu-hi1litred’olid’olivadelamillorqualitat.Tapeuelpoti,percom-provarqueestiguibentancat,gireu-locapperavallperveuresigotejaperlatapa. Deixeulabarrejaenmaceracióal’airelliuredurant40diesi40nitsremoventcadadiaelpot. Per aplicar l’oli d’hipèric, noméscal que suqueudirectament a lapreparació un tros de cotó fluix i apliqueu-lo sobre la ferida per tal que cicatritziràpidament.

Observacions Si aquest remei es prepara amb flors tendres, l’oli resultant és de color roig. Si ho feu amb flors seques, l’oli no es tenyeix. No té impor-tànciaelcolor,jaqueigualmentd’uncolorol’altrefaelmateixefecte.

- 48 -

Damià Bordes Homs

CONCLUSIONS Larealitzaciód’aquesttreballm’haajudatmolt,primerdetot,asaberor-ganitzar-metantindividualmentcomengrup,heaprèsatreureinformaciód’onnon’hihaiaespavilar-mepertrobarsentitienllaçaraspectesiconcep-tesdifícils. Araja,centrant-memésenelsobjectiusprincipals,queerenlarecercail’estudidelesplantesremeieres,voldriaassenyalarqueportar-loatermem’ha proporcionat una saviesa molt gratificant pel que fa al gran potencial naturaldelnostreterreny,jaquepodemtrobaralanostravallunagranvari-etatdeplantesútilsperalnostreorganisme.També,caldriaremarcarquehihamoltpocagentqueésconscientdelquetenimi,comafaldutsifaldudes,hauríemdevalorarméslanostraterraqueésmoltrica. Perúltim,voldriaagraira totes lespersonesquem’hanajudatamate-rialitzar-lo,enespecial la família, la tutora i totes lespersonesquem’hanproporcionatinformació.

BIBLIOGRAFIA

Bibliografia en paper

-BAYER;ButtlerFinkenzelleriGrau(1989):Plantas del Mediterráneo.Barcelona:ed.Blume. -BOUÉ,Wifredo(1977):El médico del hogar.Barcelona:ed.Sintes. -FERRAN,Josep;TrinitatFerrando(1987):Els remeis de l’àvia.Barcelona:ed.Ber-gara. -FONTQUER,Pio(1996):El Dioscorides renovado.Barcelona:ed.Labor. - GRAU; Jung i Münker (1985): Plantas medicinales, bayas, verduras silvestres.Barcelona:ed.Blume. -GRIÑÓIGARRIGA,David(1976):Remeis casolans.Barcelona:ed.Millà. -GUARCHROIG,Pietat;MercèItarteVinaixa(1993):“Remenantelrebost”,Raïls núm.1:pàg.71-75. -LLARGIGARCIA,MANEL;JoaquimVirgiliiGuàrdia(1993):“Lavegetacióalesbassesdelafoiad’Ulldecona”,Raïlsnúm.2:pàg.6-31. - McINTYRE, Anne (2006): 100 Remedios con hierbas. Barcelona, ed. BettinaMeyer. -SANCHOIRALDA,Enric(1996):“LavegetacióalmassísdelMontsià”,Raïlsnúm.7:pàg.16-37. -STÜBING,Gerardo;JuanBautistaPeris(1997):Les plantes medicinals dels Ports i el Maestrat.València:ed.FundacióMediambiental. -VANDER,Adrian(1980):Plantas medicinales.Barcelona:ed.AdrianVanderput.

- 49 -

Aproximació a l’estudi de les plantes remeieres de la vall d’Ulldecona

Bibliografia en línia

<http://www.botanical-online.com>

<http://www.herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html>

<http://www.ca.wikipedia.org/wiki/Portada>

<http://www.nosolomac.blogspot.com>

<http://www.plantasnet.com>

<http://www.boticabuela.com>

<http://www.todoplantas.net>

<http://www.remediospopulares.com

- 50 -

Damià Bordes Homs