Aproximant-se a l'impacte de les polítiques d'habitatge en les desigualtats en salut
-
Upload
sophieproject -
Category
Health & Medicine
-
view
138 -
download
2
Transcript of Aproximant-se a l'impacte de les polítiques d'habitatge en les desigualtats en salut
Aproximant-se a l’impacte de les polítiquesd’habitatge en les desigualtats en salut
amb múltiples mètodes
Davide Malmusi, Andrés Peralta, Hugo Vásquezi equip del projecte SOPHIE sobre habitatge
Divendres de Lesseps. Barcelona, 8 de maig 2015
SOPHIE: objectius i estructura
Avaluar l’impacte de les polítiques socials i econòmiques sobreles desigualtats en salut, desenvolupant mètodes innovadors
Equip de SOPHIE sobre habitatge
Agència de Salut Pública de Barcelona: Carme Borrell, Ana Novoa, Davide Malmusi, Laia Palència, Lluís Camprubí, Marc Marí-Dell’Olmo, Andrés Peralta, Hugo Vásquez, Jordi Amat, Maica Rodríguez-Sanz, RoshanakMehdipanah, Julia Ward
Càritas Diocesana de Barcelona: Fernando Díaz, Carme Trilla, Mercè Darnell, Teresa Bermudez
Universitat Pompeu Fabra: Jordi Bosch
Perquè l’habitatge?
Les millores en les condicions d'habitatge han estat consideradescom un factor important rere les millores en salut de la població
Habitatge: la “pota trontollant” de l’Estat de Benestar
Amplis estudis dels efectes en salut de les condicions físiquesd’habitatge, però menys sobre les econòmiques i sobre equitat
Molt escassa la literatura al nostre país, on l’habitatge ha agafatrellevància com a qüestió social tant abans com després de l’esclat de la bombolla immobiliària
Habitatge a SOPHIE. Què hem fet?
Visió general a Europa
1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiquesd’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut
2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees
Focus: Pobresa energètica
1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energèticai equitat en salut
2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per freden l’habitatge social de Barcelona
Focus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge
1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi-experiment” sobre reallotjament
2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online
Què hem fet?
Visió general a Europa
1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiquesd’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut
2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees
Focus: Pobresa energètica
1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energèticai equitat en salut
2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per freden l’habitatge social de Barcelona
Focus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge
1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi-experiment” sobre reallotjament
2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online
Marc conceptual
Ana M Novoa et al. El impacto de la crisis en la relación entre vivienda y salud. Políticas de buenas prácticas para reducir las desigualdades en salud asociadas con las condiciones de vivienda. Informe SESPAS 2014. Gac Sanit. 2014 Jun;28 Suppl 1:44-50.
http://www.slideshare.net/sophieproject/cuimp-pe-salutaperalta
PUBLIC POLICY APPROACH
PUBLIC POLICY APPROACH POLICYPOLICY
BARRIERS IN ABSENCE OF
POLICIES
BARRIERS IN ABSENCE OF
POLICIES
ACCEPTANCE AND AVAILABILITY
ACCEPTANCE AND AVAILABILITY
POST-RECEIVING INTERVENTION
POST-RECEIVING INTERVENTION
Types: Regulation, Funding, Information
Eligibility criteria
Public resourcesinvested
Upfront costs
Split-incentives
Information for consumer
Social norms
Coping
RECEIVING INTERVENTION
RECEIVING INTERVENTION
CONTEXTSCONTEXTS
INEQUALITY & VULNERABILITY DIMENSIONSINEQUALITY & VULNERABILITY DIMENSIONS
Revisió realista: polítiques de rehabilitacióenergètica i equitat en salut
Pregunta focal: Com i perquè varien entre grups socials l’accés a rehabilitacions energètiques i els efectes en salut que se’n deriven
Mètode: Lectura de revisions i informes clau, entrevistes a agentsimplicats > formulació de teories inicials > cerca sistemàticad’articles (124 full-text, 70 inclosos) i sintesi de la informació.
Lluís Camprubí et al. Façade insulation retrofitting policy implementation process and its effects on health equity determinants: a realist review. Submitted.
Conclusions principals
Els grups socials que pateixen més pobresa energètica (baixos
ingressos, llogaters, malalts crònics) poden obtenir més beneficis
per a la salut de les rehabilitacions, però experimenten més
barreres (costos inicials, split incentives, “invasió del domicili”).
Les polítiques públiques en matèria d'eficiència energètica
tendeixen a augmentar aquestes desigualtats, llevat que
s'adrecin específicament a fer front a la pobresa energètica o les
desigualtats socials, i siguin gratuïtes per als usuaris, dirigides als
grups més afectats i adaptades a les seves necessitats.
Revisió realista: polítiques de rehabilitacióenergètica i equitat en salut
Lluís Camprubí et al. Façade insulation retrofitting policy implementation process and its effects on health equity determinants: a realist review. Submitted.
Què hem fet?
Visió general a Europa
1. Revisions de literatura i marc conceptual sobre polítiquesd’habitatge, condicions d’habitatge i desigualtats en salut
2. Sistemes d’habitatge a Europa, condicions d’habitatge i salut: anàlisi d’estadístiques i enquestes europees
Focus: Pobresa energètica
1. Revisió realista sobre polítiques de rehabilitació energèticai equitat en salut
2. Impacte de l’aïllament tèrmic sobre la mortalitat per freden l’habitatge social de Barcelona
Focus: Persones amb problemes severs d’accés a l’habitatge
1. Caritas BCN: enquesta i seguiment d’usuaris, “quasi-experiment” sobre reallotjament
2. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: enquesta online
Enquestes a usuaris Càritas BCNDisseny inicial
Nou habitatge (programa de
lloguer social de Càritas)
En llista d’espera
Persones ateses
prioritzades per ser
reallotjades per estar en
condicions d’infrahabitatge
Enquesta de seguiment
(Set-Des 2013)
Enquesta basal
(Set-Des 2012)
Entrevista sobre condicions socioeconòmiques i d’habitatge, salut de la persona i d’un dels seus fills
n=300
aprox. 150
aprox. 150
Enquestes a usuaris Càritas BCNEnquesta basal
Persones ateses
prioritzades per ser
reallotjades per estar en
condicions d’infrahabitatge
Enquesta basal
(Set-Des 2012)
… o amb problemes per pagar
hipoteca o lloguer (Servei de
Mediació en Habitatge)
n=175
n=145
Estat de salut (sobretot mental) molt pitjor que la població de Barcelona (fins i tot de la mateixa classe social)
Mala salut mental. Adults
Més de 2 símptomes en l’escala GHQ-12
EAD: Usuaris atesos pels Equips d’Atenció Directa de Càritas.
SMH: Usuaris atesos pel Servei de Mediació en Habitatge.
CS IV i V: Classes socials manuals (més desafavorides)
Puntuació "anormal" en l’escala global de dificultats de l’SDQ
Mala salut mental. Infants
Enquestes a usuaris Càritas BCNEnquesta basal
Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: Treball de camp
Nou habitatge (programa de
lloguer social de Càritas)
En llista d’espera
Enquesta de seguiment
(Set-Des 2013)
Total persones seguides: 232 (72% respecte al basal; sense diferències amb persones no seguides)
Persones ateses
prioritzades per ser
reallotjades per estar en
condicions d’infrahabitatge
Enquesta basal
(Set-Des 2012)
… o amb problemes per pagar
hipoteca o lloguer (Servei de
Mediació en Habitatge)
n=175 >> 140
n=145 >> 92
Seguiment
n=92
n=99
n=38
n=3 reallotjades abans d’enquesta basal
Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: Objectius
Nou habitatge (programa de
lloguer social de Càritas)
En llista d’espera
Enquesta de seguiment
(Set-Des 2013)
Estudiar l’evolució entre 2012 i 2013 de les condicions de vida, d’habitatge i d’estat de salut.
Analitzar si hi ha diferènciessegons si les persones han estato no reallotjades per Càritas.
Analitzar els efectes dels canvisde les condicions de vida i habitatge en la salut de les persones entrevistades.
Seguiment
n=92
n=99
n=38
n=3 reallotjades abans d’enquesta basal
Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: ResultatsEvolució socioeconòmica i de l’habitatge- Situació laboral: sense canvis importants (tants troben feina com la perden).
- Ingressos: empitjoren en SMH, milloren en EAD (sobretot no reallotjats)
- Preocupació per no poder menjar baixa del 77% al 67%
- Millora de l’habitatge (tipus, assequibilitat, habitabilitat, barri) principalment en EAD
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Cost de l'habitatge Probabilitat de perdre l'habitatge
Habitabilitat Amuntegament Nombre de privacionsmaterials
Persones que han millorat aspectes de l’habitatge, segons reallotjament
No reallotjades Reallotjades
* p<0,05
* *
*
Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: ResultatsEvolució de l’estat de salut-Molts indicadors milloren, tot i quedar-se en nivells molt pitjors que la població general
-Cap diferència significativa en l’evolució de persones reallotjades i no reallotjades
* p<0,05
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Mala salut
percebuda
Mala salut
mental
(GHQ-12>2)
Té molt dolor
o malestar
(EuroQol)
Està molt
ansiós o
deprimit
Migranya o
mal de cap
frequent
Mal
d'esquena
frequent
Menors: Mala
salut mental
(SDQ>16)
Menors:
Otitis de
repetició
EAD BASAL EAD SEGUIMENT SMH BASAL SMH SEGUIMENT
* *
* *
*
* *
Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: ResultatsLes millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?
Evolució de la salut mental (GHQ-12, rang 0-36, més alta = millor salut mental)
Persones que han mantingut o disminuït els ingressos
Persones que han augmentatels ingressos de la llar
Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: ResultatsLes millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?
Evolució de la salut mental (GHQ-12, rang 0-36, més alta = millor salut mental)
Persones amb igual o pitjor riscde perdre l’habitatge
Persones que perceben menysrisc de perdre l’habitatge
Enquestes a usuaris Càritas BCNSeguiment: ResultatsLes millores de les condicions de vida s’associen amb les de salut?Regressió lineal. GHQ (0-36) al seguiment. Ajust: GHQ basal, edat, sexe, país
beta p beta p
Millora en relació al basal (ref: igual/pitjor)
socioeconòmica general i de l'habitatge
Situació laboral 0,78 -1,46 3,02 0,494
Recolzament social 1,09 -1,04 3,21 0,315
Ingressos mensuals 2,76 1,04 4,48 0,002 2,11 0,38 3,84 0,017
Preocupació per no poder menjar 1,85 -0,04 3,74 0,055 1,74 -0,16 3,63 0,072
Tipus d'habitatge 1,43 -0,45 3,31 0,134
Problemes per fer front als costos de l'habitatge 2,28 0,42 4,13 0,016
Assequibilitat de l'habitatge 1,94 0,24 3,64 0,025
Risc de perdre l'habitatge als propers dos anys 3,37 1,67 5,07 0,000 2,84 1,13 4,56 0,001
material de l'habitatge
Satisfacció amb l'habitatge 1,50 -0,27 3,27 0,096
Nombre de problemes d'habitabilitat 1,87 0,30 3,45 0,020
Amuntegament 1,86 -0,16 3,88 0,071
Nombre de bens materials 3,51 1,73 5,29 0,000 2,22 0,38 4,06 0,018
barri
Problemes per dormir pel soroll exterior -0,48 -2,16 1,19 0,570
Avaluació del barri com a lloc per viure 2,08 0,15 4,01 0,035
La violència no és un problema al barri 1,20 -0,53 2,92 0,173
Percepció de seguretat tornant a casa de nit 1,66 -0,20 3,51 0,080
IC 95% IC 95%
Model multivariatModels "bivariats"
Enquestes a usuaris Càritas BCNDiscussió
La situació econòmica de les persones entrevistades continuavasent dolenta, amb lleugeres millores. Les condicions d’habitatgemilloraven sobretot entre les persones reallotjades per Càritas.
Diversos indicadors de salut han millorat tant en adults com elsmenors, sense diferències entre les persones reallotjades i la resta.
Una millora de la situació econòmica o en l’accés a habitatgesassequibles i adequats pot derivar en millores de la salut.
La col·laboració amb Càritas ha fet possible l’accés a poblacióvulnerable, tot i les limitacions a l’hora de poder avaluar una intervenció específica en un context amb múltiples condicionants.
http://www.slideshare.net/sophieproject/estudio-pah-hugovasquezaspb
Conclusions (preliminars)
A tota Europa, unes males condicions d’habitatge s’associen a pitjor
salut. Aquestes condicions són pitjors als països del Sud i de l’Est,
amb menys polítiques d’estat de benestar i d’habitatge.
A Barcelona, la millora de l’aïllament d’edificis poc eficients ha
reduït la mortalitat per fred extrem. Cal dissenyar polítiques que
facin arribar aquestes intervencions als col·lectius més necessitats.
En el nostre context, les persones en situació d’emergència
habitacional presenten nivells altíssims de patiment mental.
Les polítiques i intervencions que en millorin la situació econòmica
i d’habitatge poden revertir en una millor salut.
sophie-project.eu
@sophieproject
Gràcies!
Fotos: Fredi Roig, Alice Sassu, Roberto Malaguti
Reserveu l’agenda!
Jornades de conclusions de SOPHIE a Barcelona
1-3 de juliol (UPF, Campus Ciutadella)1: Gènere, crisi, austeritat, immigració
2-3: Mercat de treball
(8) d’octubre: Barri i habitatge