CHRISTO I JEANNE CLAUDE

Christo i Jeanne ClaudeAquests dos artistes van néixer tots dos a la mateixa hora el 13 de juny de 1935, ell a Gabrovo, Bulgària i ella a Casablanca, Marroc. Christo va estudiar el la Fine Arts Academy de Sofia entre 1953-56 i va escapar de Praga a l'Est, a principis de 1957. Jeanne-Claude va ser educada a França i Suïssa, i va obtenir graus acadèmics en filosofia i Llatí de la Universitat de Tunis. Es van conèixer a París el 1958 quan li van encarregar a Christo un retrat de la mare de Jeanne-Claude. Es van mudar a la ciutat de New York City, on des de llavors vivien i treballeven, fins que ella va morir dia 18 de Novembre de 2009 a Nova York.

Encare així son coneguts pels seus embolcalls a les estructures i característiques naturals, adquirint reconeixement internacional fora del món de l'art.

Els projectes més destacatsDocumenta 4La costa envoltadaLa cortina de la vallLes illes envoltadesPont NeufCerca corredissaPassarel·les envoltesParaiguesL'edifici del ReichstagArbres cobertsLes entrades

Documenta 4

El 1968, Christo i Jeanne-Claude van tenir l'oportunitat de participar en Documenta 4 a Kassel, Alemanya. En aquesta ocasió, la parella va voler construir un tub de 5.600 metres cúbics que estaria aguantada per grues i que seria visible a una distància de 25 quilòmetres.

La costa envoltada

A finals de 1969, varen embolicar la costa de Little Bay a Sydney, Austràlia amb la col · laboració de 130 ajudants que van dedicar 17.000 hores de treball. El projecte va necessitar 9.300 metres quadrats de tela sintètica i 56 km de soga.

La cortina de la vallUn drap de 400 m de llarg seria estirat a través del Rifle Gap, una vall en les Muntanyes Rocalloses, prop de Rifle, Colorado. La realització de l'obra va ser complicada a causa dels US $ 230.000 que van haver de reunir i les protestes d'alguns grups ambientalistes. El projecte va requerir 14.000 m2 de drap per ser penjat en un cable d'acer, el qual estava subjecte a barres metàl · liques fixades en concret en cada vessant. També van ser necessàries 200 tones de formigó, que van haver de ser transportades a mà en galledes costa amunt.

Les illes envoltades

La parella va planejar un projecte basat en la idea de Jeanne-Claude de rodejar onze illes en la Badia Vizcaina de Miami amb 603.850 m2 de polipropilenorosado. L'obra va ser finalitzada el 4 de maig de 1983 amb la col · laboració de 430 ajudants i va poder ser contemplada durant dues setmanes. Les illes van ser vigilades dia i nit per monitors en pots inflables

Pont Neuf

A l'agost, la parella va obtenir el permís per cobrir el Pont Nou, després de nou anys de negociacions amb l'alcalde de París, Jacques Chirac. Per embolicar l'estructura es van necessitar 40.000 metres quadrats de tela poliamida color sorra. El 22 de setembre de 1985, el projecte havia finalitzat. En les pròximes dues setmanes, més de tres milions de persones van visitar l'obra.

Cerca corredissa

La cerca medía 5,5 m de alto y 40 km de largo. Para el proyecto, trabajadores agrícolas debieron ser convencidos y el permiso de las autoridades tuvo que ser obtenido, por lo que Christo y su esposa contrataron a nueve abogados. A fines de 1974, Christo trazó el trayecto de la cerca con estacas de madera. El 19 de abril de 1976, el proyecto finalmente comenzó después de una extensa lucha contra la burocracia. Aproximadamente, 20 ha de nylon, 2.050 postes de acero y 145 km de cable de acero fueron necesarios. El 10 de septiembre de 1976 la obra estaba terminada. No obstante, Christo y Jeanne-Claude tuvieron que pagar una multa de $60.000 (dólares estadounidenses) por carecer del permiso de las autoridades.

Passarel·les envoltesCon la obra "Wrapped Walk Ways", Christo y Jeanne-Claude cubrieron 4,5 kilómetros de pasarelas en el Parque Loose, ubicado en kansas City, Missouri. El proyecto requirió 12.500 metros cuadrados de un brillante nylon de color amarillo azafrán. En octubre, los peatones difrutaron de la obra durante dos semanas. El costo del proyecto ascendió a $130.000.

Paraigues

Els pedestals de 8dm de llarg van ser ancorats al pis amb tensors de 1.500 quiloponds. El setembre de l'any següent, els paraigües van ser portats als seus llocs per 2.000 treballadors. Per conservar el paisatge, les bases van ser transportades als seus llocs amb un helicòpter. El cost final del projecte va ser de $ 26 milions.

L'edifici de Reighcstag

Amb el suport de la presidenta parlamentària, Rita Süssmut, la parella es va esforçar per convèncer els membres del Parlament, anant d'oficina en oficina, enviant cartes a cada un dels 622 delegats i realitzant innombrables trucades telefòniques per negociar. El 25 de febrer de 1995, després de llargues discussions, el Bundestang autoritzar l'execució del projecte. Més de 100.000 m2 de tela de polipropilè resistent al foc, coberta per una capa d'alumini, i 15 quilòmetres de corda van ser necessaris. L'edifici va començar a ser embolicat el 17 de juny de 1995 i una setmana després estava llest. L'espectacle va ser contemplat per 5 milions de visitants abans de ser retirat el 7 de juliol d'aquest mateix any.

Arbres coberts

Christo i Jeanne-Claude van embolicar 178 arbres al Parc Berower, al nord-oest de Basilea, Suïssa. Per cobrir-los, la parella va utilitzar 55.000 m² d'un brillant polièster color plata i 23 km de soga. Les branques dels arbres empenyien la tela creant formes úniques en cadascun d'ells. La mida de l'obra variava de 2 a 25 m d'altura i d'1 a 15 m d'ample, depenent del volum de les copes. Com anteriors projectes, va ser finançat amb la venda de peces originals. Tot el material usat en els "Arbres Coberts" va ser reciclat quan l'obra va ser desfeta.

Les entradesEl valor del projecte es va estimar en $ 21 milions que van ser reunits completament per la parella. Per finançar l'obra, la parella va haver vendre peces artístiques de les dècades 1950 i 1960, estudis, dibuixos, collages i fotografies originals dels seus anteriors treballs. No acceptar cap patrocini, ni tan sols la ciutat de Nova York va haver de proveir fons. Christo i Jeanne-Claude van donar a "nurture New York 's Nature Inc" totes les guanys produïdes pels souvenirs que es van vendre, com ara postals, samarretes i cartells. Per prevenir el vandalisme, uns 600 empleats van repartir als visitants prop d'1 milió de trossos de tela de 7 cm2 cadascun. Aquests empleats també lliuraven informació als espectadors sobre el projecte.

Imatges

Indira Fontes NavarroIES Llucmajor4 ESO CPLÀSTICACURS 2012/13