Apunts definitiu Premsa

8/3/2019 Apunts definitiu Premsa

1/27

LLENGUATGE PERIODISME PREMSA

El periodisme persegueix la veritat de la informaci. Quan els mitjans

parlen de buscar la veritat, en el fons busquen un mtode per dir quejuguen net.

Al llarg del s.XX, els MdC, les institucions, organitzacions, tots han

buscat la manera devadir-se del subjecte. Quan diem que la

Informaci ha de ser objectiva, el que volem dir es que sha devitar

el subjecte. Per per definici els subjectes noms poden ser

subjectius.

Els fets sn sagrats i les opinions sn lliures

No s possible ser objectiu i buscar la veritat. Aix no existeix. Pots

dir que busques la veritat, per noms servir com a indicador de les

teves bones intencions.

El ms important s que la veritat s Inaccesible.

La idea de veritat atempta contra la mateixa idea del sentit de les

coses. Si entenem la naturalesa de la comunicaci humana pel

llenguatge del periodisme i del concepte de significat o de sentit, si

ho entenem daquesta manera, ens adonarem que la idea de veritat

no ens porta enlloc.

La paraula mentir inclou enganyar. Quan menteixes intentes fer

creure a una altra persona que all que dius s cert, per quan t

saps que s fals. Mentir vol dir enganyar dient coses que son falses.

Tot i aix en tot engany hi interv la intenci.

Per enganyar, per, no cal mentir. Ja que una persona pot enganyar

dient coses certes. s a dir. Quan menteixes vol dir que

enganyes. En canvi, pots enganyar sense mentir.


2/27

Sovint utilitzem dades certes com a forma dacreditar la informaci

quan en realitat estem enganyant igual. s possible enganyar amb

informaci certa. La certesa de les dades forma part de lestratgia

de lengany.

Per tal de saber destriar entre informaci i opini es va crear una

classificaci dels gneres periodstics:

Informatius: Ms informaci, menys opini i menys interpretaci

Interpretatius: Ms informaci, ms interpretaci i menys opini

Opini: Ms informaci, ms interpretaci i ms opini

El problema s que els subjectes, les persones, noms poden ser

subjectives, no tenen objectivitat.

La certesa de les dades noms ens garanteix que les dades

sn certes.

Realitat+Pensament Llenguatge. El llenguatge inclou la llengua

per va acomapnyat delements no verbals i delements

parallingstics (to, timbre)

La clau per entendre com funciona la comunicaci s saber que hi ha

un doble estrat:

Aquesta doble via, s diferenciar all que s explcit i all que s

implcit. Aquesta idea s fonamental.

Lexplcit i limplcit van sempre junts. Limplcit costa de detectar i

noms ho podem fer via interpretacions.

El que diem obertament i all que donem a entendre sn coses

diferents. Podem dir les coses obertament o b donar-les a entendre.


3/27

Ens ajuda a distingir all explcit dall implcit el context en qu diem

les coses. Tot el llenguatge s irnic en la mesura que tot el

llenguatge t aquesta doble via de limplcit i lexplicit.

Ex: Si jo comunico tinc dues opcions: dir les coses obertament o b

donar-les a entendre.

Per com sap el receptor qu vull dir exactament? Doncs depn de la

nostra relaci, del context en qu ens comuniquem

Els perioidstes fem dintermediaris entre el que passa al mn i les

persones. Sm interprets de la realitat.

Si com a periodistes entrevistem a alg i ens diu una cosa, per

nosaltres hem interpetat que nha dit una altra, qu fem?

Podem dir que ha dit o fet tal cosa per que ha donat a

entendre laltre cosa.

Podem dir que ha dit tal cosa per que lha dit en un context

determinat. Convidem als lectors a fer ells mateixos la seva

propia interpretaci.

Podem dir que ha dit tal cosa per diem que nosaltres hem

interpretat all de tal manera i diem als lectors la nostra prpia

interpretaci.

Aix que en contra de tots els postulats que diuen que els fets sn

sagrats, hem de dir que la informaci s un gnere de naturalesa

argumental. La opini s present a tots els articles, en alguns casos,

per, duna manera explcita (articles dopini) i en daltres de

manera implcita (quan interpretem un fet per explicar-lo als lectors)

s molt important la idea de que no hi ha text for a de context. Quan

el sentit s fruit de la interpretaci, dna lloc a divergncies. Per tant,

la idea de veritat queda anullada. Les interpretacions shan de

fonamentar, perqu La informaci s un gnere periodstic de

naturalesa argumental.


4/27

Quan parlem dobjectivitat inforamtiva ens estem referint a la certesa

de les dades, per tant no podem parlar dinformaci si aquesta s

fruit duna interpretaci.

Per qu la imparcialitat s la pitjor de les parcialitats?

s el principi de la covardia, la trampa. Per dona una bona informaci

cal competncia textual, competncia conceptual i honestedat.

Paradigma de la objectivtat: Cal separar la informaci de la opini.

s notcia all que els diaris volen que sigui notcia.

Els MdC sn els que donen la notorietat pblica, per aix no t sentit

definir-la, tot i que es tenen en compte alguns criteris a lhora de dir

qu s notcia i qu no.

EL CONTEXT:

No hi ha significat fora de contxet. El text no s noms el text, sin

que lhem dentendre com a text i context. No podem saber el sentit

de les coses si no entenem tot all que les condiciona.

A partir daix, nosaltres podem jugar amb el llenguatge, per tal de

poder donar a all que volem dir un nou sentit.

La comunicaci s un procs dadaptaci a un context. El sentit s

all que es genera entre els dos i el comunicador t en compte les

relacions interpersonals, el coneixement compartit, la

intencionalitatMentre que el receptor ha dinterpretar la inforamci

que rep a travs de la relaci contextual.


5/27

Ex: Pujol va anar a visitar les bodegues de cava Can Codorniu, quan

feien lacte oficial de lliurement dun certificat ISSO de qualitat.

Pujol visita can Codorniu. Podem dir no que no hi ha un contexta

especfic, el context no t valor informatiu.

El que va passar, per, s que aquesta visita va sortir a les seccions

deconomia de tots els diaris. Per qu? Doncs que hi havia un context

especfic, que sanomenava La Guerra del Cava. La guerra del cava

era un conflicte entre les dues gran emprese del cava, Codorniu i

Freixenet. Codorniu va denunciar Freixenet per haver tret al mercat

milions dampolles de cava sense tenir lemvelliment adequat. NO es

podia considerar cava. En definitiva, el sentit de Jordi Pujol a les

bodegues Codorniu era que el President de la Generalitat es

posisionava i prenia partit per Codorniu.

O b podriem dir: Pujol pren partit per Codorniu

Pujol gira lesquena a Freixenet.

Era una notcia que es podia interpretar de moltes maneres. A partir

dun fet que no tenia importncia informativa es va crear una gran

expectaci.

Nosaltres, coneguem o no el context, interpretem la informaci. El

context s una qesti dordre cognitiu, noms es podr utilitzar

quan el tinguis al cap.s el coneixement que sactiva per interpretar

les paraules, ja que si en un acte comunicatiu els comunicadors tenen

contextos diferents, no es podran entendre.

Sentit=Context +Intencionalitat

La informaci es pot remetre a:


6/27

1. Fets descontextualitzats (el que calla el periodista)

2. Fets contextualitzats (el que diu el periodista)

3. Els fets interpretats de manera legtima (dades)

LA COMUNICACI SEMPRE T UN SENTIT INTERPRETATIU.

TEORIES.

Sovint, al escriure una notcia, ho fem a partir de la nostra prpia

interpretaci de les coses.

La necessitat que tenim del context ens obliga a pensar que

el sentit de les coses s Sempre el resultat duna

interpretaci contextual.

Durant bona part el s.XX, des de la linstica i les altres disciplines

han alimentat aquesta idea del significat al marge del context. Aix,

per, no s aix.

NOAM CHOMSKY s el pare de la lingstica, per tothom soblida de

la semntica. En disciplines prximes a la lingstica s on comena a

sorgir la preocupaci pel sentit i no tant pel significat.

Neixen diverses disciplines i intentaran resoldre el buit sobre el sentit

que ha deixat de banda la Lingstica. Aquestes disciplines seran

pragmtiques, i sn les que acabaen estudiant els temes sobre la

comunicaci, estudiant la llengua en un context concret.

LES DISCIPLINES PRAGMTIQUES

JON AUSTIN. FILOSOFIA DEL LLENGUATGE:

John Austin considera que hi ha enunciats que no accepten


7/27

disociacions entre accions i fets i que per tant no descriuen el mn,

sin que amb les paraules fan el mateix que farien si estigussin

actuant.

Ex: Et prometo que vindr (No descriu el que fas, s una promesa)

Defensa el Neopositivisme Lgic. Aquesta teoria ens diu que tot

sha de verificar. Aquesta teoria ens porta a la SEMNTICA

VERITATIVA: El llenguatge s una eina feta noms per a descriure el

mn. Un anunciat, perqu sigui un enunciat sha dajustar al mon per

ser veritat, o no sajusta al mn i llavors ser fals.

Els nics anunciats que consdieren com a tals sn aquelles que

descriuen de manera satisfactiva al mn. Sn veritat o b sn falsos.

Aixo dona per suposat el fet que all que nosaltres percebem al mn

s cert, per clar, si partim del punt en que tot el que percebem s

una interpretaci prpia...

El llenguatge s una mena dacci!

Els anunciats dels quals no es pot acreditar la seva veritat o la seva

falsedat no tenen sentit. Aquesta afirmaci el va portar a estudiar els

anunciats, i es va adonar que eren anunciats que no ens explicaven el

mn.

Aquests anunciats els anomena PERFORMATIUS. Els exemples que ell

proposa sn molt formalitzats. HI ha dhaver un procediment

convencional que tingui aquest efecte convencional. Diu que hi ha

dos tipus danunciats els Performatius i els Constatius (Ex: Vindr

daqu una hora)

En la meusra que nosaltres fem un anunciat performatiu, laltre

persona lentn com all que sembla, per t has volgut dir una cosa

qu eno s el que sembla, llavors s quan apareix el conflicte.


8/27

Austin diu que hem de distingir entre dos tipus danunciats

PERFORMATIUS. Hi ha PERFORMATIUS EXPLCITS i PERFORMATIUS

PRIMITIUS.

EL Performatiu explcit s aquell que manifesta obertament

lacci que duu a terme. Ex: Et prometo que vindr. s

inequivoc.

Performatiu primitiu s aquell que s ambigu, que no

explicita lacci que duu a terme. Ex: Vindr. No manifesta

lacci que duu a terme, deixen lanunciat en un territori duna

certa ambiguitat.

Ms tard, per, sadona que hi ha anunciats que semblaven

descriptius, per que llavors tamb podren ser performatius, i tamb

que hi havia anunciats performatius que tamb podrien ser

descriptius.

Acaba dient que no podem classificar els anunciats entre constatatius

i performatius. I acaba dient que TOTS ELS ANUNCIATS SN

PERFORMATIUS. Per tant, ens diu que tots els anunciats sn una

mena dacci. I ELS ANUNCIATS PERFORMATIUS ES DIVIDIRAN

ENTRE EXPLCITS I PRIMITIUS.

Formula la Teoria dels actes illocutius (de parla):

Qualsevol anunciat s dur a terme a lhora 3 tipus daccions:

1. Acte Locutiu: De dir/To say. Fet de dir qualsevol enunciat amb

una referncia que laltre entn. s lacte objectiu, ho has dit o

no. (no determina el sentit)


9/27

2. Acte Illocutiu: En Dir/Al Decir/In saying (Hi arribem a travs

dun procs dinterpretaci, datribuci de sentit i de dotar les

paraules dintenci i tinguent en compte el context)

3. Acte Perlocutiu: Pel fet de dir/by saying (La conseqncia del

que dius. Lacte que provocquen en un individu les paraules que

rep. Tamb sn interpretables).

Un enunciat pot ser tant locutiu com illocutiu. Lacte illocutiu, per,

ha danar sempre al principi perqu t ms interpretaci.

Ex: Urkullu desafa al gobierno y advierte que los presos de

ETA tienen que vivier en Euskadi

Part Illocutiva: URKULLU desafia al gobierno

Part Locutiva: y advierte que los presos deben vivir en

Euskadi

Per lacte perlocutiu mai podr anar aban del locutiu.

Ex: Un terremoto provoca centenares de muertos y siembra el

pnico en BCN. (No podria ser: Se siembra el pnico en BCN y

un terremoto provoca centenares de muertos).

Part Locutiva: Un terremoto provoca centenares de muertos

Part Perlocativa: y siembra el pnico en BCN.

La part illocutiva s la que interpretem com a periodistes, coneixem

un context i per tant interpretem.

Austin acabar dient que DIR s igual a FER. Per no-dir s una forma

de fer, i no-fer s una forma de fer. La OMISSI s una FORMA


10/27

dACCI.

Austin diu que els actes locutius i illocutius sn convencionals,

perqu et sotments a les convencions de la llengua, les normes

sintctiques, fontiques

En el cas de lordre illocutiu ho sn perqu es poden expressar de

forma performativa.

PROCS DE LA INTERPRETACI, VALORACI I OPINI IMPLCITES EN

LA INFORMACI

3 ETAPES:

Etapa Pre-Textual: Abans delaborar prpiament el text informatiu:

quin s el fet? Qu s la notcia? Com ho far? s tot el treball

Locuci (L)+Context i Interpretaci=Illocuci Teoria dAustin

Fonts Primries de la

Informaci (mn, Realitat) Illusi Objectivista

Comunicaci directa

Periodista (Font secundria de

la Informaci)

Lectors

Etapa Textuali supratextual

Escriure el text

Etapa pretextual

Abans descriure

el text


11/27

davaluaci de dades de la realitat per destriar aquells fets ms

rellevants

Etapa Textual: s letapa en la que donem forma lingstica a

aquelles dades o fets que hem destriat previament.

En aquesta etapa, que s potser la ms importat, elaborem la

inforamci amb 3 elements de letapa pretextual:

1. La informaci Seleccionada (les dades)

2. Informaci contextual com a clau de la informaci

3. Inferncies que interpreta el periodista i que passa com a fets.

(Valoraci, opini)

Etapa Supra-textual: Situar les dades rellevants en lespai tems.

Organitzem la percepci de la realitat.

MECANISMES BSICS DE MANIPULACI INFORMATIVA

Hi ha dos grans mecanismes.

Provocar al nostre lector determinades inferncies, estimular-

les, condicionar-les. s un mencanisme impresindible. A travs

del que diem provocar inferncies.

Convertir les coses de naturalesa inferencial en dades

aparents, fets.

MECANISME DE CONTEXTUALITZACI

La contextualitzaci s tot el coneixement que nosaltres activem per

tal dintentar entendre el sentit profund de la informaci. Ex: Visita de

Pujol a Codorniu (contxet: La guerra del cava).

NO noms per arribar a entendre les coses cal el procs de


12/27

contextualitzaci, hi ha altres elements importants. En la informaci,

lassosiaci entre notcia i context t unes caracterstiques especials:

La contextualitzaci s inevitable.

Per qu la contextualitzaci s imprescindible i inveitable?

1. Perqu si no no hi ha sentit, no podem interpretar la informaci,

per aix s imprescindible.

2. s inevitable perqu a letapa pretextual es decideix qu s

notcia i qu no ho s. Per tant aqui ja utilitzem un context. A

ms, en letapa textual, tenim all que ha passat i els trets

contextuals, i es llavors quan podem fer dues coses:

a. Donar la informaci amb un context determinat

b. Donar la informaci sense context, s la pitjor forma de

contextualitzar i no s vlida.

RESUM fins al moment:

En contra de lobjectivisme lexperincia ens fa veure que no

podem evitar el subjecte i el context, no els podem separar.

La comunicaci verbal sempre funciona a partir de dos

conceptes: All implcit i all explcit.

La separaci de la informaci en gneres no t sentit, perqu

no es pot separar la informaci de la opini (duna manera

vlida).

Tots els gneres sn de naturales argumental. La informaci

est carregada dinterpretaci.

La certesa de les dades s la nica cosa que podem considerar

objectiva.

El subjecte que elabora la informaci la carrega dopini,

valoraci i interpretaci.

Els fets no sn ms que una percepci individual de la realitat.


13/27

MECANISMES DE CONTEXTUALITZACI

Context de Interpretaci: Tel de fons que nosaltresdonem a lactualitat per tal de que el contrast, lassociaci,

adquireixi profunditat de camp. La relaci ser espacial i

temporal. Nosaltres situem les coses i diem que aix ha passat

al costat daix (espacial) o aix ha passat abans o desprs

daix (temporal). Mata al seu fill de 3 anys desprs de

consumir 4 grams de cocana Causa conseqncia, relaci

temporal. Una informaci determinada, si la colloques en un

tel de fons la informaci pot canviar. Ex: No s el mateix veure

un immigran mort en una platja dins la pastera que no pas

veure la mateixa imatge amb uns turistes prenent el sol al

costat com si res.

Ampliaci de Context :s un altre mecanisme de

contextualitzaci. s un mecanisme dautoreferncia o

coreferncia.

Ex: Un altre mort a la carretera AP7

Diem que s un element de referncia perqu en aquest cas

ens relaciona aquest mort amb altres morts precedents.

VIAL: Verb dinterpretaci i atribuci locutiva. Ex: Renfe

reconoce que 60.000 personasReconoce s el VIAL ja que la

inferncia es troba al Verb. Entenem reconoce com a una

manera de dir que RENFE ha dit que 60.000 personas

AIS: Atribuci dInterpretaci de Sentit, el periodista interpreta

el sentit global del cas, no noms all a qu sha referit, com ho

faria el VIAL.

Ex: ZP se niega a asistir a la toma de presidencia de Montilla.

En aquest cas tota la oraci seria una AIS. s una interpretaci


14/27

del periodista que ZP shi ha negat.

Ex:

ZP advierte a ETA que no habr dialogo mientras haya

violencia

Advierte: VIAL

ZP manifieta su descontento con el tripartit. Tot s una AIS. s

la nostra interpretaci el fet de que ZP no estigui content. La

AIS ha de tenir un sentit complet, una oraci completa.

El context s inevitable s imprescindible. Tenim dues

opcions, o contextualitzar o no contextualitzar, i les dues son

maneres de contextualitzar.

L+C=AIS

A lhora dinformar sobre el que diuen o fan les persones cal que

indiquem si ho estem interpretant o b si estem dient literalment el

que ha dit la persona en concret.

El que avui s notcia, lendem ja s passat.

El que avui s text, lendem ja s context.

El que avui s acci, lendem s estat.

El que avui s oraci gramatical, lendem s sintagma

nominal. (Senfonsen les borses/Lenfonsament de les borses)

El que avui s AIS (la nostra valoraci de les coses), lendem

s sintagma nominal. (s evident, doncs, que si lAIS ja era

valoratiu, el sintagma nominal tamb ho ser)

Ex: Senfonsen les borsesLenfonsament de les borses)

LA DESIGNACI SIGNIFICATIVA I LA DETERMINACI SIGNIFICATIVA:


15/27

El sintagma nominal arrosegar la mateixa carrega de significaci

que t lAIS que el crea. Daix en direm DESIGNACI SIGNIFICATIVA.

Qualsevol AIS genera automaticament una designaci significativa

Designaci signifiativa: a lhora dinformar hem de parlar dobjectes i

subjectes. Per les coses no tenen un om objectiu, neutre. No s el

mateix dir que Mas nomena vicepresidenta del govern a una

ingeniera de telecos que diur que Mas nomena com a vicepresidenta

del govern a una dona jove i rossa.

EX: Hi ha hagut un accident a Terrassa.

Lestructura dun sintagma nominal s Nucli (nom) que pot estar

acompanyat dun complement del nom o dun determinant.

(Det) + NOM + (C. nom)

Qualsevol sintagma nominal pot ser substitut per a una oraci

sencera.

Diferenciarem el sentit referncial del sentit inferencial (ms enll de

la referencial).

O b a travs de la designaci significativa provoquem una inferncia

(aportem una ampliaci de context).

O s inferencial perqu provoca inferncies o s inferencial perqu S

una inferncia.

La generalitat concede una subencion de 3 milions deuros a un

pariente del conseller de Sanidad. (DS)

El conseller de Sanidad ho posem enlloc de dir el seu nom. El


16/27

periodista ha escollit dir el crrec enlloc del nom, perqu saber el seu

crrec ens aporta informaci rellevant.

Si el sintagma nominal t tres elements, la potncia inferencial pot

passar a cada un dels tres elements. (Det+Nucli+Complement)

Si passa al Nucli, el nom, en aquest cas parlarem de DESIGNACI

SIGNIFICATIVA.

Si passa al determinant o al complement del nom parlarem de

DETERMINACI SIGNIFICATIVA.

En el cas de les determinacions significatives, al afectar al

determinant o al complement acaben condicionant tot el

sintagma nominal. Daquesta manera, una determinaci

significativa a el determinant o el complement, acabar

causant una designaci significativa a tot el sintagma.

s important saber que la DS i la DtS poden tenir diferentes funcions.

Aquestes poden ser de Context dInterpretaci o dAtribuci de

Context.

Exemple:

El supremo tumba las teorias de la conspiracin del 11 M que apoya

el PP

El primer que hem de fer es veure si la frase s Implcita o Explcita.

En aquest cas s implcita. (Podem resumirla com El supremo tumba

algo en un contexto)

La segona cosa que hem danalitzar s si s dordre locutiu o ilocutiu!

La frase, en aquest cas, s illocutiva. Per qu? Doncs perqu no


17/27

podem saber qu significa tumbar realment. Vol dir que no les aprova

totes? Que no aprova a la majoria? Tumba s un verb al que el

periodista ha donat un sentit determinat. Per tant, s una

interpretaci implcita dordre illocutiu. s una oraci simple, per tant

podem dir que tota la frase s una AIS.

Ara, hem de mirar si hi ha mecanismes de contextualitzaci o no.

Exemple 2:

Una empresa vasca exporta grilletes para presos que Espaa no

permite por vexatorios.

Tot el ttol s una interpretaci implicita. En comptes de dir una

empresa diu una empresa vasca. Aquesta designaci s significativa.

Pq? Perqu empresa t un sentit referencial, per empresa vasca no

t un sentit merament referencial, perqu es vol asociar idees

negatives amb el pais vasc.

Per tant s una interpretaci IMPLICITA.

s un ttol Illocutiu. Lempresa vasca o exporta o no exporta, no s de

naturalesa interpretativa.

De moment s un titular de interpretaci implicita i dordre illocutiu.

El subjecte s rellevant. Una empresa vasca. Vasca s determinaci

significativa. Ens dona una clau per interpretar un sentit que no diu.

Si treiem la paraula vasca el significat canvia. Aix que VASCA, s un

complement del nom i converteix en DETERMINACI SIGNIFICATIVA.

Que Espaa no permite por vexatorios. Aix gramaticalment s una

oraci de relatiu, una oraci adjectiva que complementa a Grilletes

para presos. Que espaa no permite por vexatorios s una


18/27

determinaci significativa per grilletes

RESUM:

A lhora danalitzar una oraci.

1. Mirar si s implcita o explcita.

2. Mirar si s locutiva o illocutiva

3. Si s implcita podem distingir si es tracta de:

a. Estructura simple (AIS)

b. Doble (AIS+CI)

c. Triple

4. Podem mirar llavors si s locutiva o illocutiva o si trobem les

dues coses (en oracions dobles i triples).

a. Si s locutiva buscarem el VIAL

b. Si s illocutiva mirarem si hi ha AIS

c. En tots els casos mirarem si hi ha DS o DTS que facin

diferents funcions com la de CI o AC.

5. Si s explcita: (Ms endavant)

ESTRUCTURES BSIQUES DE LA INTERPRETACI EXPLCITA:

1. El primer tipus s dordre INSTRUMENTAL:

Ex:

Mas desafia el gobierno de Madrid i aunucia que presentara una

demanda ante los juzgados (Ordre instrumental) (Illocutiu-locutiu) La

primera part es la interpretaci que fem de la segona

Element Interpretat: Mas anuncia que presentar una demanda ante

los juzgados


19/27

Interpretaci: Mas desafia al gobierno de Madrid

Nexe: Al anunciar

Mas desafia al gobierno de Madrid al naunciar que.. (grcies a AL

sestableix la relaci digualtat entre A i B)

2. El segon tipus s dordre CAUSAL:

Las bolsas se hunden a causa/por la crisis griega (lagent causal s la

crisi griega)

3. El tercer gran tipus dInterpretacions Explicites sn les

dordre FINAL:

Ex: Se corto una mano para evitar el examen.

Si una estructura informativa s una interpretaci s

explcita, sigui de quina mena sigui, sempre hi ha 3 elements:

Lelement que interpretem, lenlla, i la interpretaci

explcita.

EXEMPLES DINTERPRETACIONS EXPLCITES

Iran desafia la comunidad internacional al reiniciar su

programa nuclear

Aix s una estructura dinterpretaci explcita. Si s explcita hi ha

dhaver un element interpretat, un enlla i una interpretaci.

Lelement interpretat s : Iran reinicia su programa nuclear

Interpretaci: Iran desafia la comunidad internacional

Ara hem de mirar si lelement interpretat s locutiu o illocutiu:


20/27

s una ilocuci pero no sabem exactament que ha fet (Qu vol dir

que reinicia su programa nuclear). AIS-contextualitzaci duna locuci

(ampliaci de context fa que sigui illocutiu)

La mayoria conservadora del poder judicial ningunea a Garzon

para impedir su ascenso.

s una estructura informativa dinterpretaci implicita o explcita? s

explcita, perqu hi ha dhaver dos elements amb AUTONOMIA.

LElement interpretat s: La mayoria del poder judicial ningunea a

Garzn

La interpretaci explcita s: Impedir su ascenso.

Enlla: para (Relaciona els dos elements)

En aquest cas, tot lelement interpretat s una AIS. Dins daquest AIS

haurem de subratllar la mayoria conservadora del poder judicial. s

una manera de dir, darrera daix hi ha el PP. La mayoria

conservadora del poder judicial podem dir que s determinaci

significativa perqu aporta context ja que Garzn es perseguit per la

majoria conversadora del PP.

Com convertim aquesta estructura informativa dinterpretaci

explcita en una interpretaci implcita?

Ex: La mayoria del poder judicial ningunea a Garzn e impide su

ascenso

Duran y Mas se enfrentan en el seno de CIU para imponer su

estrategia en las generales


21/27

Estructura informativa dinterpretaci explcita.

Quin s lelement interpretat?

Quina s linterpretaci?

I lenlla?

Lelement interpretat s : Duran y Mas se enfrentan en el seno de CIU

La interpretaci s : Para imponer su estrategia en las generales

Enlla: Para

Lelement interpretat s de naturales locutiva o illocutiva?

s de naturales illocutiva. Don prov la AIS? No tenim perqu saber-

ho. El periodista ha hagut dinterpretar que Mas y Duran shan

enfrontat.

Golpe a la direccin de ETA con la detenci de URzolo

s una estructrua dinterpretaci explcita.

Lelement interpretat s: la detenci de Urzolo

La interpretaci s : Golpe a la direccin de Eta (El periodista

interpreta que amb aquesta detenci, se asesta un golpe a la

direccin de ETA)

Enlla: con

Els dos elements sn oracions nominals, no fem la interpretaci a

partir dun verb.

Hamas se suma al bloqueo del proceso de Paz con un coche

bomba en Jerusalen


22/27

Estructura dinterpretaci Explcita

Element interpretat: El Coche Bomba en Jerusalen

Interpretaci: Hamas se suma al bloqueo del procesos de Paz

Enlla: Con

Hamas pone un cohe bomba en jerusalem ho tractarem de manera

illocutiva

30 etarras en situacin irregular retan al gobierno Francs

presentandose publicament

Estructura dinterpretaci explcita

Element interpretat: 30 etarras se presentan publicamente

Interpretaci: 30 etarras en situaci irregular RETAN al gobierno

Francs

s una interpretaci explcita.

RESUM GENERAL

La informaci no s sin un gnere de naturalesa argumental.

Perqu t una carrega de valoraci, interpretaci i opini

implcites que llavors haurem dargumentar.

O hem doblidar que la informaci s un gnere de naturalesa

argumental!

A ms del substrat explcit hi ha inferncia (el fet de donar a

entendre coses) i per tant al fer informaci haurem daportar

dades que la legitimin i responsabilitzar-nos dall que

publiquem. La certesa de les dades s el que sanomena GRAU

ZERO DEONTOLGIC: En la mesura que la informaci pot ser

certa, doncs ha de ser certa.


23/27

La informaci s una geisha dcil i summisa disposada a tot.

Amb dades certes podem fabricar la informaci i que podem

jugar net o brut. Un cop hem fabricat la informaci hem de

veure si les dades sn legitimes o illegitimes. HI ha unafrontera que no podem traspassar: Quan alg menteix

obertament. Mentir s dir una cosa que sabem del cert que es

falsa i presentar-la com a certa. Mentir s una cosa explcita,

lobjectiu de mentir s enganyar. Per podem enganyar sense

necessitat de mentir. Per tal de fer-ho tenim tot el territori

implicit. Sovint hem de recorrer al text per determinar la

legitimitat del titular.

La certesa noms la trobem a les dades. La resta s tota de

naturalesa interpretativa, illocutiva.

El significat no s una propietat de les paraules, aquestes

signifiquen coses grcies al context. No hi ha text sense

context. El sentit s el resulatt dun procs de doble

interpretaci. L+CI=I

Els mecanismes que el periodista utiltiza sn:

o C.I

o A.C

o VIAL

o AIS

o + DS i DtS que ens poden aportar CI i AC. Les AIS de segon grau noms es poden trobar quan hi ha dues

AIS a la mateixa oraci.

Perqu hi hagi una itnerpretaci explcita calen:

o Element que sinterpreta

o Element Interpretat

o Enlla


24/27

Denuncian una trama para echar a la juez del 11-M de la

carrera judicial

Una trama para echar a la juez(Cosa denunciada). El nucli del

sintagma nominal s trama. Para echar a la juez() tot aix s el

complement de trama. Trama s una designaci significativa que

prov duna AIS. La juez del 11-M s una determinaci significativa de

naturalesa objectiva. Aporta un context dinterpretaci per entenre el

sentit de tota la informaci.

Catalua desafa al gobierno con un dbil plan para recortar

el dficit

Alg interpreta que Catalunya desafia el gobern presentant un debil

pla per recortar el deficit. s una estructura dinterpretaci explcita.

Lestructura que sinterpreta s con un debil plan para recortar el

dficit. Element interpretat: Catalunya desafa el gobierno.

De lestructura que sinterpreta Noms subrratllariem dbil, que s

una determinaci significativa de plan dordre illocutiu.

Zapatero, que dice que volver a Len, no llena ni en su casa.

Com sabem en quin punt del local podem considerar que est ple. Tot

s una AIS (ordre illocutiu) i dins daquesta AIS tenim que dice que

volver a Leon que s un complement del nom en forma doraci de

relatiu.

No llena ni en su casa: Ampliaci del context

Londres allana el camino para que Suecia juzgue a Julian

Assange


25/27

para que Suecia juzgue a J.A s un complement de camino, el nom.

Londres que allana? El camino para que Suecia juzgue a Julian

Assange.

Tota la oraci s una AIS. Diriem que Para que Suecia juzgue a Julian

Assange o subrratllariem com a designaci significativa.

Ex:Afila un Cuchillo para cortar el pan. para cortar el pan s un

complement de cuchillo.

Los comicios penen a prueba a Santos tras una campaa en la

que 41 candidatos murieron asesinados

Estructura dinterpretaci implcita. s una AIS. La nostra

interpretaci s que les eleccions posen a prova a Santos.

Una campaa en la que 41 candidatos murieron asesinados s un

context dinterpretaci, un complement de campanya. s una

determinaci significativa dordre objectiu que ens aporta un context

dinterpretaci de los comicions ponen a prueba a Santos.

Portugal aprueba su brutal plan de ajuste bajo las dudas

sobre su rescate

Portugal aprueba algo en un context. La oraci noms diu aix.

Es una estructura dinterpretaci explcita (o lhan aprobat o no).

Destructura doble. Tota la oraci s dordre locutiu. VIAL: aprueba

Brutal: DTS que aporta un context dinterpretaci i prov duna AIS

(que s tota la oraci)

Bajo las dudas sobre su rescate: Context dinterpretaci. Aquest

context dinterpretaci est format per un Sintagma Nominal (las

dudas sobre su rescate) que a ms s una determinaci significativa


26/27

dordre inferncial que prov duna AIS anterior.

El fiscal ordena en Barcelona la primera exhumacin de un

beb robado

Interpretaci implcita. s una interpretaci dordre locutiu.

VIAL: ordena

En Barcelona: Context merament referencial

Que ordena? Lexhumaci dun bebe robat.

La primera i robado sn dos DTS. La primera dexhumaci i robado s

DTS de bebe i a ms aporta un context dinterpretaci.

Bruselas correge las preisiones de Pars y les insta a

continuar el ajuste

Interpretaci Implcita. Estructura doble.

La primera Bruselas corrige las persiones de Pars: Ordre IlLocutiu.

s una AIS.

La seona part y les insta a continar el ajuste Dordre locutiu

El patinazo televisivo de Perry afianza a Romney

Alg ha valorat que el patinazo de Perry dona punts a Rommey. Per

tan tota la oraci s una AIS. Per dins daquesta AIS tenim

incrustada una altra AIS precedent que s El patinazo televisivo de

Perry.

Duran pide prestado el voto a los electores desengaados del

PSC


27/27

s una estructura dinterpretaci Implicita. (Duran pide algo) Simple

dordre locitu. Com a mxim podriem remarcar el prestado que en

comptes de ser uan DtS dun nom s una DtS dun verb.

El activista, detenido en abril pasado y en libertad des de

junio, cree que es una tctica para hacerle callar

Interpretaci implcita dordre locutiu.

cree : VIAL

Rubalcaba pone el foco en Euskadi y reclama el voto para

asegurar la paz

Estructura implicita doble. Rubalcaba pone el foco en Euskadi. AIS

Y Reclama el voto para asegurar la paz: Ordre locutiu

Y reclama : VIAL

Nuevo revs espacial ruso al fallar una sonda hacia Marte

Estructura dinterpretaci instrumental o dequivalncia.

Lelement que sinterpreta: Falla una sonda hacia marte

La interpretaci: Nuevo revs espacial ruso

Nuevo Revs: Ampliaci de context

Apunts definitiu Premsa

Documents

Transcript of Apunts definitiu Premsa