Apunts escalada

APUNTS D’ESCALADA – LLORET.

Ma

rc

Me

st

re

s i

Ma

ss

a

ESCALADA _______

TÈCNIC DE CONDUCCIÓ D’ACTIVITATS FISICOESPORTIVES

EN EL MEDI NATURAL

Marc Mestres

LLORET


Marc Mestres i Massa 2

ÍNDEX 1. NUSOS …….………………………………………………..…….. 3

- NUS DE 8 …………………………………..……………………………………..….. 3 - NUS DE 8 RESSEGUIT ………………………………………..…….…..……….. 3 - NUS DE 8 DOBLE …………………………..…………………..………………….. 4 - DINÀMIC ……………………………….……………………………….…..………… 4 - BALLESTRINQUE ……………………………………………………………………. 4 - MAIXARD ……..……………………….……………………………….…..………… 5 - PAPALLONA ………………………….………………………………………………. 5 - UNIÓ DE CORDES …………………..……………………………….…..………… 5 - CINTA PLANA ……………………..…………………………………………………. 6 - PESCADOR DOBLE …………..…….……………………………….…..………… 6

2. TALABARD D’EMERGÈNCIA ……………………….…….. 7

3. MUNTATGE DE REUNIONS ……………………………… 8

- ASSEGURAR AMB DINÀMIC ……………………..…………..………………. 9 - ASSEGURAR AMB REVERSO DES DEL COS .……………….…………… 9 - ASSEGURAR AMB REVERSO DES DE LA REUNIÓ ….………………… 9 - ASSEGURAR A COS ………………………………………………………………… 10

4. POLIPAST ………………………………………………….…….. 11

- POLIPAST SIMPLE …..…………………………….……………….……………… 11 - POLIPAST DOBLE ………………………………………………..……..…………. 11

5. PASSAR CORDA PER LA REUNIÓ …..…………..…….. 12

6. PASSAMANS ……………………………………………………. 13

7. REMUNTAR CORDA …………………………………………. 14

8. ANCORATGES ………………………………………………..… 15

- ANCORATGES FIXES ………….……………………..…………..………………. 16 - XAPES I REUNIONS ………………………………….……………….…………… 17 - ANCORATGES NATURALS ………………………………..….………………… 18



1.- NUSOS

Els nusos són, indiscutiblement, l’única manera d’unir amb facilitat una corda a un ancoratge, a un altre corda o sobre si mateixa.

Hi ha pocs nusos fonamentals per progressar per les cavitats però devem aprendre ha fels bé, gairebé amb els ulls tancats. Hem de pensar que un nus fa que la carga de ruptura de les cordes disminueixi aproximadament fins a la meitat (sobre tot si no es realitzen a la perfecció) això pot variar fins i tot en un 15% depenent del model i marca de la corda. També hem de vigilar que l’extrem sobrant de la corda, no sigui massa curt, hauria d’estar per sobre dels 10 centímetres.

Malgrat que el número de nusos que poden utilitzar-se és molt elevat, és preferible usar-ne habitualment els mateixos per tal de tenir-los molt per la mà. A continuació descrivim els més habituals i els seus usos preferents:

1.1- Nus de 8

Se sol utilitzar per assegurar la corda a un ancoratge i per a fer les terminacions de les bagues d’ancoratge. És un dels nusos més utilitzats. Disminueix la resistència de la corda en un 45% i en un 65% si el fem a mitja corda per salvar una “flor”.

1.2- Nus de 8 resseguit

Nus estàtic. S’utilitza per lligar la corda a l’arnès ja sigui per quan pugem com per quan baixem (concretament, ens despenja una altra persona).També es pot utilitzar per lligar dues cordes, però és un nus molt gros i hi ha possibilitats de que s’encalli quan, per exemple, es recupera la corda.



1.3- Nus de 8 doble

Nus estàtic. Ens servirà per poder encordar-nos o assegurar-nos a la reunió.

1.4-Dinàmic

Es fa servir per a assegurar a una persona o, en cas de necessitat, per a rapelar per la corda. Es fa sobre un mosquetó de seguretat de mida gran (requereix espai per a canviar de direcció segons de quina corda es traccioni).

1.5-Ballestrinque

Se sol utilitzar per a nusos intermedis en passamans. Disminueix la resistència de la corda en un 50% i rellisca sobre els ancoratges de petit diàmetre a partir dels 0.4 o 0.5 KN.



1.6-Maixard

Nus autobloquejant.

Nus indispensable per fer un ràpel de forma totalment segura, si per qualsevol raó es perd el control, aquest nus bloqueja automàticament la baixada.

Per fer aquest nus el cordino ha de ser com a mínim 3mm més prim que la corda principal.

1.7-Papallona

Se sol utilitzar per a nusos intermedis en passamans. Disminueix la resistència de la corda en un 50%. És un bon nus amortidor.

1.8-Unió de cordes

Aquest nus ens servirà per unir dos cordes del mateix diàmetre. Ha de tenir un sobrant de 30 – 40 cm.



1.9-Cinta plana

És l’únic acceptable per a unir cintes planes. Se sol utilitzar per a nusos intermedis en passamans. Disminueix la resistència de la corda en un 50% sobre 1800 Kg. de resistència de la cinta.

1.10-Pescador doble

Es fa servir per a unir dues cordes, tant del mateix diàmetre com de diàmetres diferents. Disminueix la resistència de la corda en un 44%.



2.- TALABARD D’EMERGÈNCIA

Aquest és un arnés que ha de ser utilitzat només en casos d'emergències, quan no es disposa d'un arnès professional. Igualment ha de ser utilitzat només durant curts períodes de temps, donat els efectes que pot produir en la circulació sistèmica de qui el porta posat. El seu major avantatge és la seva simplicitat i la facilitat i rapidesa per a la seva elaboració.

Per a la seva realització s'ha de disposar de la corda i d'un mosquetó. Per això es fa un llaç amb la corda utilitzant un nus vuit doblegades, O pescador doble. Posteriorment es passa la corda per darrere de l'esquena i per sota dels peus, de manera que quedin tres sins al capdavant dels quals són units mitjançant l'ús d'un mosquetó de seguretat. Aquest arnés també es pot fer amb cinta, però en aquest cas farem un nus de cinta.

Material necessari:

- Corda - Mosquetó de seguretat



3.- MUNTATGE DE REUNIONS

Alhora de muntar una reunió hem de tenir en compte els ancoratges on la instal·lem, no serà el mateix muntar una reunió sobre parabolts o químics, que en un arbre.

Si la reunió a muntar són parabolts amb cadena, farem la reunió normal:

- Posem un mosquetó de seguretat a cada xapa. - Passem un anell de cinta pels dos mosquetons de seguretat. - Tanquem els mosquetons de seguretat. - Fem una mitja volta a una cinta per posar-hi el mosquetó de seguretat.

** Recordem que la mitja volta és perquè treballin els dos ancoratges per igual (repartint-se la força de tracció de la corda) i que es pugui moure en totes direccions.

Si la reunió a muntar són ancoratges més precaris, farem el mateix que abans, però farem un nus prop dels mosquetons de seguretat, ja que si es trenca l’ancoratge no piqui mosquetó contra mosquetó.



3.1 Assegurar amb el dinàmic

Per assegurar amb el dinàmic, posarem un mosquetó a l’anella central del talabard i hi posem el nus dinàmic, recordar que és un nus que utilitzarem en cas de no tenir cap altre assegurador (gri-gri, reverso) i que ho farem en cas excepcional, NO ASSEGURAREM UNA VIA D’ESCALADA AMB EL NUS DINÀMIC, ja que com diu el seu nom, és molt dinàmic i la corda correrà molt.

3.2 Assegurar amb reverso des del cos

Per assegurar amb el reverso, passarem la corda pel forat del reverso i amb el bucle de corda i l’anella del reverso hi passarem un mosquetó de seguretat i l’enganxarem a l’anella central del talabard. MIRAR BÉ EL DIBUIX DEL REVERSO D’ON ESTÀ SITUAT L’ESCALADOR I QUINA PART DE LA CORDA ÉS LA DE LA MÀ DE FRENADA.

3.3 Assegurar amb reverso des de la reunió

Posarem el reverso (pel forat petit) al mosquetó lliure de la reunió, passarem la corda pel forat gran del reverso i entre el bucle de la corda i l’anella del reverso hi col·locarem un altre mosquetó de seguretat (MIRAR BÉ EL DIBUIX DEL REVERSO D’ON ESTÀ SITUAT L’ESCALADOR I QUINA PART DE LA CORDA ÉS LA DE LA MÀ DE FRENADA), des d’aquest punt, ja podem dir al nostre company que comenci a pujar, recordar que si cau, es bloqueja sol, però sempre hem d’aguantar la corda de frenat.



3.4 Assegurar a cos

Només l’utilitzarem en cas d’emergència i per assegurar a clients en trams complicats per ells i fàcils per a nosaltres, si veiem que el risc de caiguda dels clients és elevat, intentarem fer una reunió. Passem la corda per entre mig de les cames, la fem passar per un costat de l’esquena i la fem arribar a l’espatlla contrària passant-la per davant del nostre cos, un cop a l’espatlla l’agafem per darrera l’esquena amb la mà contrària de l’espatlla. Recordem que si el client cau, l’aguantarem nosaltres amb el nostre cos, per tant ens hem de col·locar en una posició còmode i segura (Exemple: empotrats entre roques).



4.- POLIPASTS

Ens serviran per remuntar càrregues.

4.1 Polipast simple

Posem a la reunió un gri-gri amb un mosquetó de seguretat, i així ja podem recuperar la càrrega, tot el pes de la càrrega serà el que haurem de remuntar (si la càrrega és gran no utilitzarem aquest polipast).

Material necessari:

- Mosquetó de seguretat - Gri – gri

4.2 Polipast doble

Posem a la reunió un gri-gri amb un mosquetó de seguretat, a la corda on hi ha la càrrega hi posarem un tibloc o un maixard amb un mosquetó de seguretat, passarem la corda (d’on estirarem la càrrega) pel mosquetó de seguretat (si disposem d’una politja l’hi posem, ja que disminuirem el fregament de la corda amb el mosquetó) i agafem la corda passada pel mosquetó i estirem, la càrrega pesarà la meitat i ens serà més fàcil recuperar-la.

Material:

- 2 Mosquetons de seguretat - Gri – gri - Tibloc o maixard - Politja (opcional)



5.- PASSAR CORDA PER LA REUNIÓ

Pas 1: assegurar-nos a la reunió. Pas 2: agafar la corda en doble i passar-la per dins de l’anella de la reunió. Pas 3: fer un 8 doble a la corda que hem passat per dins de l’anella de la reunió. Pas 4: lligar aquest 8 doble amb un mosquetó de seguretat al talabard. Pas 5: desfer el 8 resseguit del talabard. Pas 6: passar la corda per l’anella (de manera que per l’anella només hi hagi una corda). Pas 7: fer un nus 8 simple a la corda que acabem de passar per l’anella. Pas 8: passar la corda pel talabard i resseguir el 8 simple de la corda. Pas 9: desfer el 8 doble que tenim lligat al talabard amb un mosquetó de seguretat.



6.- PASSAMANS

L’objectiu de fer un passamà és que els clients puguin passar per un espai amb tota seguretat on sense la nostra ajuda seria més complicat passar. De passamans n’hi ha de molts tipus diferents, nosaltres aprendrem a realitzar un passamà que quedi fixa, vol dir que si sovint passem per una zona on hi hem d’instal·lar un passamà, el que farem serà instal·lar-lo al principi de temporada i deixar-lo fixa el resta de temporada, així només haurem de fer el manteniment (mirar que la corda estigui bé i si no ho està la substituïm.

Com instal·lar el passamà: El primer que hem de fer és calcular els metres de cordes necessaris per instal·lar el passamà, un cop tenim la distància, lliguem un extrem de la corda a la reunió amb un 8 doble i després col·loquem el reverso i el maixard al talabard, anem fent un ràpel lateral i quan trobem un ancoratge, fem un nus de papallona (també podem fer un ballestrinque o un 8 doble), i així anem fent a tots els ancoratges fins a arribar al final de la instal·lació del passamà.



7.- REMUNTAR CORDA

Material necessari per remuntar una corda: - Júmer - Gri-gri - Daisy Chain - 2 mosquetons de seguretat - Escaleta

Per poder remuntar la corda, hem de col·locar el gri-gri a la corda i lligar-lo ma l’anella central del talabard amb un mosquetó de seguretat, més amunt del gri-gri, a la corda per on hem de pujar, hi col·loquem el júmer (espècie de puny que ens permet fer força cap avall sense que hi hagi moviment i també ens permet pujar cap amunt sense problemes), en el júmer hi posarem un mosquetó de seguretat i hi penjarem la daisy chain i un escaleta, la daisy estarà al nostre talabard i l’escaleta serà on hi posarem el peu. L’únic que ens queda és pujar, aixequem el júmer cap amunt, posem el peu a l’escaleta, estirem la cama i ens desplacem cap amunt i recuperem corda amb l’altra mà amb el gri-gri.

Com col·locar el júmer Imatge de la seqüència del moviment



8.- ANCORATGES

La resistència de qualsevol ancoratge depèn de tres factors: La resistència del material de l’ancoratge. La seva col·locació La qualitat de la roca on s’instal·la. Aquesta última variable és força determinant per escollir el tipus d’ancoratge. En zones humides, d’alta muntanya o d’influència marina cal que siguin inoxidables. Els ancoratges, no poden estar molt a prop els uns dels altres, ni a prop de fissures o arestes, cal deixar un espai mínim de 30cm.

En els ancoratges fixats a la roca poden aparèixer la CORROSIÓ i l’EROSIÓ.

Existeix una microclima interior (pluja, neu...) i per efecte de la humitat es manté en el forat inclús quan l’exterior resta completament sec. El nostre cargol està exposat constantment a la corrosió i es pot oxidar a poc a poc. Alhora, la gran pressió produïda quan perforem, pot fer que la roca es descomposi lentament i s’erosioni.

9.1 Ancoratges fixes

Buril:

El buril convencional és precari sistema d’ancoratge permanent que consistia en introduir a pressió un cargol de 8mm dins un forat de 7mm.El buril d’expansió, similar a l’anterior, però amb una ranura i una falca en l’extrem que introduïm a la roca. Quan la falca toca fons, s’introdueix a l’escletxa i expandeix la peça. Cal utilitzar una plaqueta recuperable per fixar el mosquetó.

Spits:

És l’únic que es pot col·locar manualment amb certa facilitat. Desaconsellat en roques dures i perillós en roques toves com les calcàries i les sorrenques. Manté el sistema de falca interior però el tac té una rosca on collem el cargol (3) fixant la xapa. Duració limitada i resistència variable; en una situació ideal oscil·la entre 14 kN pels spits M8 (12mm) i 18 Kn pels spits M10 (15mm). Impossibilitat de preveure el grau de corrosió del casquet, que sol estar més avançat que el de la xapa i la rosca



Parabolts:

És l’ancoratge més utilitzat actualment. Existeixen de diferents longituds i diàmetres. Més segurs que els spits per tenir un conus d’extracció més gran i una expansió més allunyada de la superfície. S’utilitza una màquina trepanadora per fer un forat a la roca del mateix diàmetre que el pern que anem a introduir i quan cargolem la femella sobre la rosca, l’anell interior s’expandeix fins a quedar fortament fixat.

Químics:

És l’ancoratge més sofisticat i de llarga durada (sobre els 30 anys). Gran polivalència (qualsevol tipus de roca), alta resistència (30 kN) i inviolabilitat. Es tracta d’un tensor d’acer, cementat dins un forat mitjançant unes resines. Tensor d’un químic especials que, quan s’eixuguen, donen una gran resistència a tot el conjunt.

Per poder perforar la roca podem utilitzar diferents aparells:

Spitador Màquina bateria Màquina gasolina



9.2 Xapes i reunions:

En els spits, burils i parabolts, hi enganxem una xapa que serà on hi posarem les cintes exprés, quan arribem al final de la via, instal·larem la reunió, aquesta pot estar formada per2 xapes amb argolla o bé per una xapa amb argolla unida a una altra xapa mitjançant una cadena.

Xapa

Xapa amb argolla

Reunió



9.3 Ancoratges naturals:

Utilitzant bagues i cordinos (mínim 7mm) podem aprofitar nombrosos ancoratges naturals que anirem trobant mentre escalem. Ponts de roca, merlets, arbres... seran més o menys resistents en funció del seu gruix. Fer-hi passar la cinta o el cordino no representarà gaires problemes tant sols en ponts de roca molt estrets), però la forma de col·locació és important a l’hora d’optimitzar la resistència del conjunt, la direccionalitat i la fixació de la baga o cordino a l’ancoratge.

Un “nus de corbata” redueix la resistència de l’anell a la meitat i, per tant, el seu ús queda restringit sobre ancoratges on ens interessa molt aprofitar el màxim la longitud de la vaga (perquè estan molt allunyats de la vertical de la corda) o per fixar una certa posició (en un merlet, utilitzant l’escanyament del mateix nus).

Utilitzarem sempre un anell en DOBLE: sistema ràpid, simple i resistent. Cal recordar, que l’angle que forma l’anell en el punt de tracció on posem el mosquetó, cal que sigui el més tancat possible i mai més gran de 60º (utilitzarem bagues i cordinos més llargs sobre ancoratges amb molt de diàmetre). És preferible no deixar anells abandonats en la paret, perquè amb el temps, la seva resistència es debilita molt.

Per aquesta raó, cal desconfiar dels anells que ja trobem col·locats i utilitzar-los tant sols com a referència per col·locar els nostres.

Savines i arbusts:

Cal fer servir tant sols plantes vives, no utilitzar arbres secs. En petits arbres i arbusts, l’anell es col·loca el més a prop a la seva base, per evitar un efecte de palanca.

Merlets i blocs de roca:

Cal revisar la seva estabilitat abans d’utilitzar-los, fent tracció amb molt de compte al començament i després amb força, mirar si tenen fissures, copejar-los amb la mà o el peu i escoltar el seu so sòlid o buit. Cal preveure el sentit d’una possible tracció, ja que l’anell podria sortir-se per una tracció cap amunt o per un simple moviment de la corda. Per això utilitzarem bagues molt llargues que minimitzen el moviment de la corda o col·locarem un ancoratge provisional per garantir-ne la seva fixació.



Ponts de roca:

Petites columnes, fissures amb punts de contacte interior, forats comunicats i punts de contacte entre grans blocs, són elements utilitzables com ancoratges. Son multidireccionals i l’avaluació de la seva resistència és, fonamentalment, visual (en funció de la mida i tipus de roca). Cal ser prudents en ponts de roca en roca granítica tova i en roca calcaria humida. També es poden utilitzar

els blocs encastats, sempre que no estiguin fluixos ni encastats longitudinalment.

Apunts escalada

Documents

Transcript of Apunts escalada