Apunts Història Del Cine I UPF

7/23/2019 Apunts Història Del Cine I UPF

http://slidepdf.com/reader/full/apunts-historia-del-cine-i-upf 1/37

Els inicis

Anomenaren els films dels inicis cinematogràfics com a films de l'MRP (model de representació

primitiu).

Des de la dècada dels anys vint !i !agu" una intenció estesa entre molts inventors i cient#fics de

posar en moviment les fotografies $ue s'!avien inventat feia poc. %ot i $ue &dison va assolir a$uest

oectiu (inventa el inetoscopi l'any *+,*) no es considera $ue el cinema s'!a descoert fins $ue

-ouis i Auguste -umière proecten els seus metratges el + de desemre de *+,/ en un gran cafè de

Par#s. Ai0o es degut a $ue el cinema !a estat entès tradicionalment com a espectacle p1lic i de

masses cosa $ue el inetoscopi 2en el $ual el visionat de les pel3l#cules es feia individualment atraves de l'oservació per un visor2 no posse4a. De fet situar la invenció del cinema en una data

concreta no es del tot realista5 el cinema "s un producte de la seva època de l'interès conunt per

l'espectacle de p1lic i inventors m"s $ue d'unes persones concretes en un moment concret.

Els Lumière

El documentalisme Lumière

&ls -umière filmen i proecten films am un afany clarament documentalista5 volien crear

espectacle a partir de la representació del $uotidià de la rutina de la vida social de la realitat. Ai0i

doncs utilit6en les eines e0pressives $ue tenen a l'aast i $ue complei0en a la perfecció els

re$uisits $ue volen confegir a les seves pel3l#cules5 els seus films es componen d'un sol pla general

$ue mostra una escena il3luminada per llum totalment plana i natural fet $ue demostra $uereutaven $ualsevol artifici escenogràfic per tal d'assolir a$uesta il3lusió de realitat en els seus

metratges. Ai0# matei0 no van incorporar musica a les seves filmacions fins a la consolidació del

setè art a $ue creien l'artifici musical d'acompanyament trencaria el realisme de les imatges.

Malgrat a$uest aparent estatisme per7 oservem $ue els seus films estan dotats d'un enorme

dinamisme d'un moviment diegètic e0acerat (en tots els metratges o " !i !a un gran reomori

de gent anant i venint com passa a L'arribada del tren a l'estació o a La sortida dels obrers de la

*



fàbrica o " es poden veure les fulles dels arres movent2se al vent). 8emla doncs $ue a$uest

moviment es volia mostrar 2o e0agerar2 per tal $ue el pulic diferenci"s la nova tecnologia de la

fotografia anterior i se sorprengu"s davant del nou espectacle.

&n tot cas com a documentalistes 2i per tant creadors de ficció2 malgrat $ue us$uessinaconseguir transmetre una idea falsa d'oectivitat no "s cert $ue simplement gravessin el $ue veien

davant de la càmera5 l'any *,,/ es va descorir $ue de fet fins i tot en pel3l#cules tan naturalistes

com L'arribada del tren o La sortida dels obrers de la fàbrica tota la posada en escena estava a

preparada i els actors a estaven coreografiats am anterioritat. &n efecte si ens !i fi0em " veurem

$ue per e0emple tots els orers de La sortida van en vestits i arreglats 2cosa totalment antinatural

en sortir de treallar a la fàrica $ue demostra al!ora $ue els orers eren conscients $ue serien

enregistrats i volien aparèi0er a la pel3l#cula en plantats. A mes val a destacar la perfecciócompositiva i d'en$uadrament d'a$uests dos films $ue dei0a entreveure $ue la càmera no podia

!aver estat col3locada aleat7riament en a$uell espai sinó $ue es re$ueria una laoriosa dedicació en

la planificació tant de la col3locació de la càmera com dels elements a dins de pla.

&ls -umière com a creatius $ue són aconseguei0en imprimir $uelcom d'àd!uc poètic en els films

mes aparentment intranscendents. 9uan M"liès va assistir a les proeccions dels -umière per

e0emple va afirmar $ue Le repas du bebe 2una pel3l#cula aparentment no tan espectacular com les

dues anteriors2 era el metratge $ue m"s l'!avia impactat per la raó $ue va $uedar meravellat davant

com la càmera !avia aconseguit captar el moviment de les fulles al vent. Per primera vegada un

giny !avia sigut capa: de captar all7 invisile impossile de ser representat fins i tot pel pintor m"s

virtuós. A mes podem oservar com moltes de les primeres pel3l#cules dels germans captaven

moments l1dics com una divertida aralla de oles de neu. ; !o feien congelant all7 ef#mer com la

neu o el vent fent2lo perdurar mes enllà del temps. &n ai0o consistia l'art i la poeticitat del

cinemat7graf i M"liès !o va saer apreciar i admirar. (Segueix amb Méliès a l'apartat següent)

La primera pel·lícula de ficció

&ls -umière tam" van ser els primers a crear un film de ficció en el cinema5 l'any *+,/ filmen El

regador regado un sen6ill gag en $ue un nen mulla un !ome i en patei0 les represalies. -a

ingenu4tat i immaduresa narrativa d'a$uesta pe:a constituei0 un clar e0emple de la manera

d'e0plicar !istories pr7pia del MRP. &s la primera vegada $ue alg1 intenta construir un relat



cinematogràfic i donar2li un tempo a $ue el cinema encara ales!ores es asava en l'espectacularitat

de representar la realitat5 es comprensile doncs $ue els -umière no tinguessin cap noció de com

narrar una trama cinematogràfica i es per a$uesta raó $ue la trama es totalment antinatural i urda.

Ai0i matei0 encara no s'!avia assimilat la concepció de recursos com el fora de camp per la $ual

cosa els actors no tenien cap <referència< assimilada per moure's per l'espai (el nen del film per e0emple s'atura a mita fugida del regador per$uè creu $ue a no aparei0erà a la pantalla).

%anmatei0 malgrat a$uesta candidesa de la pe:a es la primera vegada $ue alg1 construei0 un relat

cinematogràfic am un planteament nus i desenlla: fet $ue dona encara mes merit a la pe:a i als

seus creadors.

Tendències del cinema en l'època Lumière

=om M"liès i seguint el patró de plagi tan vigent a l'època van sorgir altres mags del setè art com

ara 8egundo de =!omón a &spanya o >ructuós ?alert a =atalunya.

I ara què? Els Film d'Art

&l cinema no va ser igual de en reut per la urgesia en tots els pa4sos5 en alguns (com ara ;tàlia)

a$uesta classe social s# $ue va creure participar i invertir en el nou art. %anmatei0 en d'altres entre

els $uals destaca >ran:a la urgesia sempre va detestar el cinema. 8i " M"liès tenia una producció

espectacular a$uesta esdevenia repetitiva film rere film @cosa $ue el pole apreciava@ per7 la

urgesia francesa el menyspreava per ser tan vulgar i previsileB.

Cs per ai07 $ue es va comen:ar a intentar $ue la urgesia s'interess"s en el cinema (per aconseguir

inversió "s clar)5 com aconseguir2!oB van pensar els creadors i productors del nou espectacle.

Ai0# $ue van apostar pel $ue !avia agradat tradicionalment a la urgesia5 el teatre. Cs d'a$uesta

manera com van comen:ar a omplir les pantalles am reconeguts actors de teatre $ue interpretaven

ores summament teatrals i estereotipades @ com l' ssassinat del !uc de "uisa @ agrupades en el

$ue s'anomenaria >ilm d'Art.

E



=aracter#sti$ues del MRP

• &n$uadrament fi0

• Pla de conunt

• -lum plana i vertical

• Ftilit6ació del teló de fons

• Go !i !a centre definit de la imatge5 caràcter centr#fug

• &ls actors representen $uadres vivents

◦ Autar$uia del pla

• Plagi

• =omentarista e0tern i acompanyament musical

• >inals no clausurats normalment apote7sics o punitius

El Model de Representació Institucional

Passar del MRP al MR; significa $ue el llenguatge cinematogràfic s'institucionalit6a es consolida i

s'!omogene4t6a. Hegem com !i arria.

→ L'Escola de Brighton (1900

A Anglaterra l'&scola de Irig!ton comen:a a concere i plasmar nous recursos e0pressius5

s'incorpora l'aprofitament narratiu del fora de pla es produei0en els primers canvis en la mida dels

plans i s'incorpora una relació entre a$uests (intent de trencament de l'autar$uia del pla) entre

d'altres.

&ls integrants d'a$uesta escola no volien $ue el cinema fos una mera representació teatral filmada

sinó $ue !avien pres una plena consciència del seu llenguatge i partien de la ase $ue no nom"s era

important el $ue es filmava sinó tam" com es filmava. &0plotaven i ugaven am tots els recursos

e0pressius del pla com si intentessin dir les coses de manera diferent a la tradicional5 en a$uest

sentit estaven e0perimentant am el llenguatge.

J



>ilms destacales5

• #aralla d'escacs (*,KK)5 fora de pla com a recurs suggestiuL

• L'accident de Mar$ %ane5 oc am el llenguatge cinematogràficL

• El gran tragón (*,K*)5 #dem.

A$uests aven:os narratius i e0pressius constituei0en un primer i clar intent de transgredir el MRP.

→ Els Estats !nits

A l'època de l'&scola de Irig!ton els &&FF encara eren plens del MRP. %anmatei0 l'enfocament

del cinema !i va ser una mica diferent $ue al vell continent.

-a primera pel3l#cula p1lica als &&FF va ser &e iss de %!omas Alva &dison. A$uest film va

causar molta polèmica entre els sectors m"s moralistes de la polació americana per$uè ensenyava

un petó. A$uest fet va causar $ue malgrat $ue la maor part de la polació el recol6"s molts

moralistes es posessin en contra del cinema a $ue era considerat un immoral invent del dimoni.

Ai0# doncs va sorgir un enfrontament entre dos fronts ideol7gics envers el cinema5 d'una anda els

moralistes $ue reutaven la producció cinematogràfica i de l'altra el pole $ue el recol6ava.Davant d'a$uesta polèmica el poder va !aver de posicionar2se i va acceptar el nou art a $ue de

seguida va entendre $ue el cinema podria servir per educar un pole maoritàriament analfaet

al!ora $ue va implantar una estricta censura sore el $ue s'e0!iia a les grans pantalles.

Ai0# en termes generals preval la confian:a en el futur del cinema i a$uest assolei0 un è0it

incre4le @ malgrat la constant pressió de la censura. Am la finalitat d'ensenyar al pole ras i al

matei0 temps entretenir el cinema documental americà perd terreny a favor d'un cinema puramentargumental i de ficció tot i $ue el model fantasiós de pel3l#cules implantat per M"liès no arria a

tenir mai è0it. Ans al contrari el p1lic americà semla encantat am els metratges $ue reflectei0en

temàti$ues $ue els resulten properes com ara ida d'un bomber d'&din 8. Porter (moment en $uè

es comen:a a trencar l'autar$uia del pla).

Asalto y robo al tren (190" i els passos cap al #$%

/



=aracter#sti$ues pr7pies d' salto $ robo al tren5

• 8'incorpora realisme al simple fons de teló pintat am escenaris reals i mitan:ant la

soreimpressió de gravacions sore els decorats (p.e0. un tren passant per davant de la

finestra).• &s genera moviment de la càmera am finalitats dramàti$ues.

• -a posada en escena i la composició s'empren per aprofitar l'espai i la profunditat de camp i

ai0# dirigir la mirada de l'espectador "s a dir crear centres d'interès N MRP.

• 8'incorporen accions paral3leles cosa $ue crea una temporalitat un tempo i permet

l'aparició del suspens.

Heiem doncs com s'estava e0perimentant am el llenguatge cinematogràfic am fins narratius ("s adir s'estava tempteant i cercant el mètode de narrar millor una !ist7ria completament convencional

a trav"s de les possiilitats $ue oferei0 el llenguatge visual). %anmatei0 a$uest film seguia

pertanyent al MRP per$uè encara tenia un comentarista $ue s'utilit6ava per apropar el pole a la

pel3l#cula tot comparant els fets descrits a la cinta am fets reals de la 6ona.

El nai&ement de oll)ood

&n tant $ue se'l considerava l'inventor del cinema i en tenia els drets als &&FF &dison !avia posat

unes condicions molt severes en l'1s de la càmera i la proecció de pel3l#cules i d'a$uesta manera

cada cop $ue es rodava algun film s'!avien de pagar comissions al seu propietariB. Ha ser ai0# $ue

per no !aver de pagar es va anar creant un gran mercat negre5 un grup de cineastes ($ue es van fer

anomenar independentsB) $ue es van anar despla:ant des d'arreu del pa#s cap al sud2oest (a la 6ona

de -os Angeles) una àera molt propera a la frontera am Mè0ic i on feia on temps per rodar. -a

raó per la $ual volien situar2se prop de la frontera era la facilitat de fugida cap al pa#s ve# cada cop

$ue venien els !omes d'&dison a passar comptes. Ai0# "s com Oollyood va ser fundat per

delin$entsB am ?riffit! entre ells.

Griffith i el naixement del Model de Representació

Institucional

Q



; en a$uest moment aparei0 D. . ?riffit! (i el seu director de fotografia Iilly Iit6er de $ui ning1

mai es recorda). A$uest director ?riffit! aans de realit6ar la seva indutale ora mestra ( El

nacimiento de una nación *,*/) !avia dirigit milers de pel3l#cules del MRP $ue no sempre signa

per$uè de fet ell volia viure d'escriptor no de director de cinema.

?riffit! "s considerat el pare del llenguatge cinematogràfic per$uè fa $uelcom $ue mai ning1 !avia

considerat. Partint de la seva s7lida ase literària $ue provenia de la novel3la del segle S;S i

soretot de Dicens se n'adona $ue narrar en cinema "s perfectament e$uivalent a narrar en

literatura i $ue les estructures i recursos narratius literaris poden audar tam" a narrar millor les

!ist7ries en cinema. Per e0emple5

•

8ap $ue per guanyar2se el p1lic !aurà de treallar el món dels sentiments i !aurà de troar maneres d'e0pressar2los tàcitament i sutil.

• %am" t" en compte la importància del tempo narratiu per mantenir l'atenció dels

espectadors al llarg de la trama.

• A m"s ent"n $ue "s e0tremadament fàcil atreure l'espectador si incorpora un fil narratiu $ue

conduei0i mitan:ant el suspens a un dead lineB (la resolució d'una acció in crescendoB

en $uè el protagonista acaa salvant la noia). %ot i ai07 pren a$uest recurs i el transgredei0

va m"s enllà i sorprèn els espectadors $ue esperaven un dead lineB totalment convencionalTvegi's la mort de la nena de El nacimiento de una naciónU.

%anmatei0 per narrar millor en cinema no nom"s e0plota els recursos literaris anteriors sinó $ue

tam" recull les millors idees del MRP i soretot de Porter per construir la seva ora mestra.

D'a$uests recursos e0pressius i interpretatius en desta$uem5

− -es composicions $ue...

◦

no nom"s servei0en per$uè tot el $ue $ueda dins de camp es vegi " sinó $ue s'utilit6enam fins e0pressius i estèticsL

◦ es recreen am la profunditat de camp i la fotografia per ad$uirir una significació pr7pia.

− -a interacció entre plans am finalitat e0pressiva com ara el3lipsis foses teatrals plans2

contraplans... -a sutura entre plans esdev" gaire" imperceptile.

Am tots a$uests recursos unts nei0 una manera de narrar molt pr7pia (ai0# d'alguna manera

tam" nei0 el concepte d'autoria en cinema). A m"s per tal de fer cre4les les seves !ist7ries va

V



posar especial èmfasi en la interpretació dels actors. ?riffit! era considerat un gran director d'actors

a $ue tot minorant la gestualitat dels personatges (-illian ?is! yolo) va aconseguir una maor

identificació am l'espectador.

&n definitiva am la s#ntesi d'a$uests recursos e0pressius i narratius de tota la tradiciócinematogràfica anterior ?riffit! constituei0 el gran fresc !ist7ric d' El nacimiento $ue tindria un

è0it popular incre4le (J/ setmanes en cartell a les sales de Gova Wor).

Fltra de on principi $ue mant" una importància decisiva en tota la creació cinematogràfica

posterior a $ue arran del descoriment d'a$uest gegant de la ta$uilla els directors segents copien

la manera griffit!ianaB de narrar i a$uesta s'institucionalit6a i es consolida. Ai0# "s com nas$u" el

$ue s'anomena Model de Representació ;nstitucional el llenguatge del $ual semla !aver2semantingut fins a l'actualitat del cinema convencional.

*riffith despr+s d' El nacimiento de una nación

?riffit! un any despr"s d'estrenar El nacimiento duu a les grans pantalles *ntolerancia una

pel3l#cula formada per $uatre trames paral3leles intercalades5 la caiguda de Iail7nia la passió de

=rist un !ist7ric litigi religiós i un udici actual. Hal a dir $ue "s ustament l'!ome $ue !avia creatB

el llenguatge cinematogràfic convencional $ui se'l carrega en una pel3l#cula $ue va tenir tan poc

è0it com s'esperava.

La cinematorafia escandina!a "#$#% & #$%() l'in!isi*le

món interior

&l nai0ement de la producció cinematogràfica a 8uècia va ser lent i m"s tard del normal.

&l crei0ement d'a$uest cinema va estar impulsat per la neutralitat del pa#s durant la guerra.

,uines aportacions fan els escandinaus al nai&ement del llenguatge cinematogr-fic.

%nno/acions -siues.

+



2utors n3rdics

45%6T7$ 8:8T$:# (prolífic director i actor

4#2!$%T; 8T%LLE$

<escoridor *reta *aro= nom+s t+ una pel·lícula= la ual la /a portar a oll)ood

Amdós provenien del teatre.

462$L TE7<7$ <$E>E$

6onte&t cultural suec ans 10

-a literatura sueca acciona com estimulant "s m"s gaire" totes les pel3l#cules importants estan

inspirades en novel3les o ores de teatre.

8elma -agerlXf (*a dona $ue va aconseguir el premi noel literatura *,K, ) (somni realitat

fantasia5 el fantasmag7ric i el sorenatural el conflicte interior)

Oenri ;sen (romanticisme conflicte interior teatre modern influei0 molt#ssim)

Per7 al contrari $ue el film d'art francès no va ser un cinema teatralit6ant sinó $ue va e0perimentar

am noves tècni$ues d'indagació psicol7gica.

$eligió

-uteranisme (rigor i contenció espiritualitat)

Mitologia escandinava (fen7mens naturals i atmosfèrics)

;nfluència americana (eren grans espectadors) dels primitius americans. ?riffit! i el estern.

%nno/acions

Potencial poètic

2tradició literària

2mitologia n7rdica (importància i dels fen7mens atmosfèrics)

-uteranisme (espiritualitat els conflictes de l'ànima la introspecció)

&0perimentació am noves tècni$ues narratives d'indagació psicol7gicaY22 &8P;R;%FA-;%A%

Oist7ries van mes enllà volen fer palesos dels estats dels protagonistes.

,



-a revelació del paisatge (fins als suecs ning1 !avia pensat en paisatge com a protagonista)

&ls suecs com a espectadors dels estern americà donen al paisatge la importància piscol7gica $ue

a ?riffit! !avia passat desaperceuda.

PA;8A%?& com a agent dramàtic

2/en?os narratius

Apurar al mà0im els elements $ue oferei0 el cinema mut per a crear una narrativa psicol7gica

uscant el cam# de la introspecció

2/en?os formalsFtilit6ació dels elements naturalistes per e0pressar en forma e0teriorit6ada el drama dels

personatges Z recurs e0pressionista $ue el cinema a no aandonarà mai.

-'arriada del cinema en el conte0t cultural suec P[%&G=;A -'&8P;R;%FA-;%A%.

7@ectiu suecsA mostrar2la fer visile all7 invisile parlar d'all7 $ue angoi0a l'ànima mostrar

l'espiritualitat i indagar en el món sorenatural sense perdre de vist un principi creatiu poètic.

Ter@e 5igen (2 man there )as= 5ictor 8@strom= 191"

Mariner $ue !a d'aandonar la seva fam#lia per fer un viatge

%empesta activa sentiment evocador del personatge

Atura l'acció narrativa per e0plicar el món interior dels personatges.

Los proscritos (The 7utla) and is Cife= 8@ostrom

Acció petita en un gran paisatge Y22 &P;=A

Gatura no uc7lica ni !ostil 8A-HA%?& es presenta tal i com "s

Amor clandest# $ue !a de ser castigat. A$uest càstig div# ve impulsat per la natura. %empesta de neu

els mata.

Denomen atmosfèric i paisatge com a element narratiu i formal (a nivell de la composició

e0al:ada) dicta el drama.

Per poder fotografiar a$uests personatges els suecs sentit molt e0$uisits de la fotografia

*K



&stètica innovadora lancs i negres

>al3làcia patètica SD

The phantom carriage= La carreta fantasmaA$uest gust dels suecs pel paisatge no era incompatile am $ue ells tinguessin un domini del

cinema.

&e film is notable for its special effects+ its ad,anced (for te time) narrati,e structure

-it flasbac.s -itin flasbac.s+ and for a,ing been a ma/or influence on *ngmar #ergman0

El /iento (rodada una mica sore la norma americanaoia molt ingènua $ue viatge a les planures de l'est. -i fan por els !omes. >or:a natural del vent va

molt "

Poc casos d'actors $ue al cinema sonor tinguessin una carrera com al cinema mut. -lenguatges

e0pressius totalment diferents.

Fa partA <%2#2$62

62$L TE7<7$ <$E>E$

La passió de oana d'2rc

5ampr (sonora ue @uga am el llenguatge mut= paret lancaG la /isió su@ecti/a pertan a

un món

%ndaga en els estats anímics= +s igual si els personatges somien o estan morts.

Mestre austeritat decorativa (gran estilista d'interiors) simplicitat austeritat

%ransmetre successions monumentals

6onte&t cultural

Tradició teatral s3lida

Refinament plàstic i utilit6ació acurada de la llum artificial

Tradició liter-ria realista

$eligió

Pes del luteranisme

**

http://en.wikipedia.org/wiki/Flashback_(narrative)


http://en.wikipedia.org/wiki/Ingmar_Bergman






Hintura

Oammers!oi

%nno/acions

8entit figuratiu e&cepcional

(art de generar personatges)

EstilitIació i simplificació de l'espai interior

&$uiliri estètic entre e0terior (paisatge) i interiors

(plasticitat dels decorats)

Holuntat de radiografia de l'-nima humana (cinema m#stic)

Molt interessant5 fins a $uin punt van saer espr"mer els recursos de la seva època.

\uana d'Arc pe:a 1nica.

sinfon1a de primers plans+ del danès =arl %!eodor Dreyer $ue treallant am un repartiment i un

e$uip tècnic internacionals va fusionar el millor del cinema escandinau alemany i soviètic per fer

un cinema am un estil propi flu4t i ple d'encant en el $ual forma i contingut es fonien per

aconseguir una reverència oper#stica pel resultat final.

A m"s la interpretació de Mar#a >alconetti com \oana d'Arc està considerada com un dels millors

e0emples d'interpretació cinematogràfica muda.

&stil molt depurat !onest]

&l cinema suec va entrar en crisi l'any *,E a $ue no va poder fer front al cinema dels &FA

El cinema so!iètic

*



^F-&8O[H

P[D[H^;G

&;8&G8%&;G_ _ El sentido del filme

H&R%[H La forma cinematogr2fica

6onte&t J $Kssia a principis de segle

• Goves mirades envers la realitat. 8orgei0 una tendència a l'astracció enfront de la mirada

urgesa m"s descriptiva. Ai07 ocasiona una enorme e0perimentació formal.

• Aprofundiment en l'aspecte psicol7gic dels personatges.

• Admiració i incorporació de les noves tecnologies i invencions.

&l cinema soviètic representa una clara intenció d'unificar i dirigir el cinema per tal de uscar una

identitat pr7pia respecte a la resta d'ind1stries cinematogràfi$ues a $ue fins el moment R1ssia no

!avia tingut cap ind1stria cinematogràfica forta ni destacale.

&l *,*Q arria al pa#s una c7pia d' *ntolerancia i arrasa entre els cercles art#stics. -a pel3l#cula

comen:a a circular per tots els espais de creació cinematogràfica i va veure als intel3lectualssoviètics $ue el muntatge "s la gran eina per ve!icular idees ($uines idees -es comunistes

7viament). Ai0# doncs es creen laoratorisB d'e0perimentació am el muntatge i es comen:a a

teorit6ar sore el llenguatge cinematogràfic de tal manera $ue serà a R1ssia on tindrà el seu origen

la figura del te7ric cinematogràfic.

Arran de la convulsió ideol7gica de la Revolució Russa es durà a terme un clar proc"s

d'ideologit6ació de les pel3l#cules $ue !avien de transmetre els ideals de revolució mitan:ant eines

tan poderoses com el muntatge.

Mulesho/

^ules!ov "s una de les primeres figures $ue comina la pràctica cinematogràfica am el pensament

cinematogràfic. Cs tam" dels primers $ue am esperit anal#tic`e0perimental realit6a diferents

*E



e0periments am el muntatge de films a e0istents per crear significats nous. De fet ell matei0

descrigu" fen7mens a en coneguts en el muntatge cinematogràfic5

• -'anomenat efecte ^ules!ovB $ue definei0 com un pla canvia de significació en funció del

pla $ue el seguei0i "s a dir $ue el contraplà condiciona el significat del pla.◦ Pla d'un senyor mirant plat de sopa Z t" gana (i Oitc!coc "s D"u)

Oitc!coc Z Oitc!coc "s D"u i llestos

tat am cadàver Z està trist (i Oitc!coc "s D"u)

nen ugant Z "s afale (i Oitc!coc "s D"u)

Oitc!coc Z Oitc!coc "s D"u !at ere you e0pecting

• -a geografia ideal5 recurs pel $ual podem crear una concepció d'espai unitari ideal a partir

del muntatge de plans rodats en espais totalment diferents. Ai0# ^ules!ov va descorir $uefragments d'espai2temps diferents poden ser restitu4ts com a unitat espaciotemporal ideal

mitan:ant el muntatge.

Eisenstein

&isenstein "s un director $ue prov" del teatre en les seves formes m"s perifèri$ues5 circ espectaclesde màgia etc. &l seu mestre va ser Meyer!old un dramaturg $ue va transgredir els planteaments

teatrals tradicionals.

&isenstein formula la teoria primer teatral i posteriorment aplicada al cinema de l'anomenat

muntatge d'atraccionsB. &l muntatge d'atraccions reivindica $ue cal cultivar un tipus d'espectador

actiu i $ue pensi (am clares intencions ideol7gi$ues sore $uè es vol $ue pensi) a partir del 0oc a

partir de commocions emotives. Dit am po$ues paraules es tracta de sacsear l'espectador per$uè

arrii a conclusions ideol7gi$ues (ai07 "s en clar a La 3uelga en $uè la mort d'un nen actua com

un mastegot emocional per a l'espectador $ue se situa immediatament del àndol dels orers).

A m"s &isenstein va dissenyar una forma molt innovadora de muntatge intel3lectual en els films

del $ual no nom"s s'utilit6en fets estremidors per tal de produir el 0oc sinó $ue tam" s'inserei0en

fragments de metratge desvinculats de la narració en determinades se$ències per tal d'impulsar la

conscienciació (per e0emple en una escena d'una matan:a s'inserei0en plans am imatges d'un

*J



escor0ador per crear una sensació de semlan:a entre amdós conceptes).

A$uests dos recursos el muntatge d'atraccions i el muntatge intel3lectual van generar una

e0pressivitat molt e0agerada en els films en $uè s'inserien $ue al!ora conservaven una certa mirada

documental.

→ El acora4ado 5otem.in

• Muntatge "s m"s musical $ue narratiu5 repeticions ritmes ignorar voluntàriament el

ràcord...

◦ &l muntatge s'allunya de la concepció de ?riffit! (totalment narrativa) i usca crear

emoció 0ocar en tota la cara de l'espectador. A$uesta cadència musical crea una

accentuada dilatació en el temps (les escales d'[dessa).◦ De fet era el matei0 &isenstein $ui treallava les partitures de les seves pel3l#cules.

• Racionalitat e0trema en la composició i la posada en escena.

-'estil d'&isenstein canviarà a partir de la conei0en:a d'Ale0ander Gevsi (el *,E+) moment en $uè

s'interessarà m"s per aspectes de caire individual i psicol7gic. Ai0# matei0 e0perimenta am el so i

el color i el *,JJ inicia la triologia d' *,an el terrible (; i ;;) pel3l#cules en $uè es revisita la !ist7ria

i el follore soviètics.

Hudo/Nin

Pudovin es forma en els laoratoris d'investigació d'&isenstein per7 les seves pel3l#cules no tenen

el to destructiu de la narració del seu mestre sinó $ue es mantindran sempre en el terreny del

versemlant i del narratiu conferint sempre una importància enorme al guió. De fet al contrari $ue

&isenstein $ue optava per crear els seus films a la sala de muntatge ell $ualificava els seus guionscom a e0emples de guió de ferroB.

&n a$uests guions troem com es remarca la importància de l'individu dins del col3lectiu orerL "s

ai0# $ue s'e0plica la revolució orera des del ve!icle dels sentiments d'un !eroi protagonista

individual no am la massa com a protagonista 1nic.

&l *,Q Pudovin dirigei0 La Madre asada en un te0t de ?ory. &n a$uest film el muntatge "s

*/



m"s ortodo0 m"s narratiu i sense voluntat de trencament tot i $ue tam" s'interessa per la metàfora

(riu desgla:ant2se Z la revolució "s imparale).

Pudovin vs. &isenstein

(dominen els sentiments) (la ufetada "s prioritària) (i 6uè es retreien7)sentimentalista i despreocupat per la societatB formalista i inversemlantB

<Iiga 5erto/ (a/antguarda so/iètica

A$uest director s'inicia filmant noticiaris pel règim per7 de seguida entra a formar2se en el mètode

e0perimental. &n poc temps a "s reconegut com a gran te7ric del cinema e0perimental soviètic

per7 de seguida s'apropa a l'avantguardisme.

• L'ome de la càmera (*,,)

Hertov va posar moltes de les ases del cinema documental a partir de la seva teoria d'el

cine2ooB. A$uesta teoria plantea $ue la càmera pot ser omniscient "s a dir $ue pot arriar

a tot arreu fins i tot a on l'ull no "s capa: d'arriar. Ai0# la càmera pot descorir2nos noves

realitats a $ue el cinema capta la realitat tal i com "s. A$uesta visió del cinema pot

revolucionar la concepció de la ciutat moderna (i pot fer n"i0er una consciència de revolució

proletària).

Hertov tam" es troa enfrontat a &isenstein el $ual creia $ue faltava racionalit6ació i composició

formal per tal de realment impactar l'espectador mentre $ue Hertov roman passiuB davant de la

realitat captant2la tal i com "s. Ai0# doncs la visió de cine2punyB d'&isenstein i la de cine2ullB de

Hertov es troaven enfrontades.

El cinema de les a!antuardes

-es avantguardes a es comencen a intuir en les imatges de la ciutat dels film de Hertov per7 $uan

s'originin vertaderament s# $ue compartiran una sèrie de trets comuns5

•

%rencament am el relat5 ruptura am el teatre i la literatura. &ls avantguardistes eren per

*Q



sore de tot anti2urgesos p1lic $ue essencialment consumia productes de la narrativa

tradicional per la $ual cosa van voler allunyar2s'!i cap a formes molt m"s antinarratives.

• Gegar la narració fa ressorgir la relació entre les arts com la pintura i la m1sica i el cinema

am $ui a$uestes compartei0en camps.

◦ Am la pintura el cinema compartei0 l'astraccióL◦ $uant a la m1sica el cinema s'!i apro0ima en tant $ue està format tam" per ritmes

repeticions etc.

• &ls avantguardistes no tenen pietat am l'espectador el seu 1nic oectiu "s impactar2lo i no

volen ser moralistes nom"s radicals i transgressors.

=al recordar $ue les avantguardes són paral3leles a la consolidació del MR; a Oollyoodb

=ineastes $ue creen el seu muntatge de les altres arts (cinema2m1sica i cinema2pintura)5

• Calter $uttmann (cinema4mKsica

#erl1n+ simfonia d'una gran ciutat @ *,V

Ruttmann es desmarca de la resta de corrents cinematogràfics alemanys per incorporar2se a

les avantguardes. Am #erl1n crea un sugènere documental sore la vida a la ciutat $ue

plantea la construcció del film a partir de l'associació entre la ciutat moderna i els ritmes

$ue l'acomanyen.• 5iNNing Eggeling un artista gloal m"s $ue cineasta pur "s l'e0emple perfecte de la relació

entre cinema4pintura. &n les avantguardes la pintura detecta $ue el cinema ore moltes

possiilitats i molts pintors traslladen els seus territoris de creació cap al cinema. ; "s $ue el

cinema els oferei0 el $ue la pintura mai assolirà5 captar i plasmar el moviment (la plasmació

dels ritmes+ encara 6ue siguin a ni,ell gràfic+ és un altre pont entre cinema8m9sica i

cinema8pintura). Cs per ai07 $ue molts pintors avantguardistes com ara Duc!amp tam"

entraran en el camp del cinema2pintura.

Els corrents a/antguardistes en el cinema

• =FI;8M&

◦ Mà0im representant5 >ernand -"ger @ #allet mecani6ue (*,J)

• ;nterès per les formes geomètri$ues puresL

•

Ritme com a centre del planteament.

*V



• DADA;8M&

◦ Pare5 %ristan %6ara mà0im representant5 Ren" =lair @ Entr'cte (*,J)

• Pèrdua asoluta de la l7gica caos. Holuntat de negar $ualsevol relat en favor de

la incomprensió de l'espectador.

• Go importa tant el resultat com el proc"s (coincidei0 am els inicis de la

performance).

• ;MPR&88;[G;8M& (o Realisme poètic o Avantguarda francesa)

◦ Mà0im representant5 \ean &pstein @ #on/our cinéma o El undimiento de la casa :ser

• &pstein "s un altre dels grans te7rics dels anys K i el creador del concepte de

fotogènia (la captació de la ellesa intangile d'una persona).

◦ ;dentificació entre cinema muntatge i m1sica.

◦ Ftilit6ació de la m1sica i les metàfores visuals com a creadores d'atmosferes.

• 8FRR&A-;8M&

◦ Pare5 Andr" Ireton mà0im representant5 -uis Iuuel

◦ &ls surrealistes creien $ue per uscar l'il3l7gic cal uscar a l'inconscient i per ai07

e0ploraven i e0plotaven els somnis. %ot el contrari $ue els dadaistes $ue defensaven $ue

no cal per res uscar en l'inconscient per tal de troar l'il3l7gic i $ue reivindicaven un

esperit m"s de performance i de transgressió.

• -uis Iuuel5 comen:a la seva carrera com a secretari d'&ugeni d'[rs i es

trasllada am ell a Par#s. A la residència d'estudiants conei0 artistes com Dal#

-orca Alerti... Iuuel se sent m"s poeta $ue cineasta per7 a Par#s conei0 les

avantguardes i es dei0a influir pel dadaisme i el surrealisme i emprèn am

8alvador Dal# el seu famos#ssim proecte d':n perro andal94.

◦ A$uesta pel3l#cula es caracterit6a per la voluntat de transgressió i agressió

envers l'espectador @a$uell desig de fer sentir molest i inc7mode el p1lic@

molt propis de Iuuel.

◦ -a partició de l'ull en la pel3l#cula podria anar encaminada cap a$uesta l#nia

transgressora en tant $ue pot simolit6ar el tall de l'7ptica clàssica la

transgressió de la forma clàssica de veure les coses.

◦ Malgrat a$uest esperit violent la pel3l#cula va tenir un è0it rutalL de fet de

tant d'è0it $ue va tenir els surrealistes van comen:ar a acusar Iuuel de ser

un aurgesat. A$uest dogmatisme i recordem $ue Iuuel era asolutament

antidogmàtic va ser una de les causes $ue el cineasta sort#s dels cercles

*+



surrealistes convencionals. %ot i la seva desercióB el *,E* dirigei0 La edad

de oro una altra pel3l#cula marcadament surrealista am nomroses

referències al se0e i a la religió ai0# com a la irracionalitat i al dogmatisme.

Aleman+a "#$# & #$,,(

?ermans 8adanovsi (*+,/)

Ma0 Reind!art

F>A (*,*V)

&ls inicis

=om tota la resta de pa4sos Alemanya va comen:ar la seva traect7ria cinematogràfica plagiant els

-umière per mà dels germans 8adanovsi $ue no tenen cap mea d'importància real per a la

!ist7ria del cinema.

M"s enllà dels 8adanovsi cap a *,KQ aparei0erà Ma0 Reind!art un reconegut productor teatral

$ue realit6arà pel3l#cules a l'estil francès per7 al contrari dels francesos gens urgeses sinó $uemolt e0perimentals.

Am la ?ran ?uerra Alemanya no pot permetre's importar pel3l#cules dels &&FF en $uè els ons

són els americans i els alemanys són els dolents sinó $ue necessita satisfer un p1lic àvid

d'americans dia7lics i !eroics alemanys. %anmatei0 el pa#s encara no posseei0 una productora

pr7pia ai0# $ue l'!an de crear ells5 el *,*V nei0 la F>A una productora alemanya $ue fa pel3l#cules

sore temes i mitologies estrictament alemanys.

-a conte0tualit6ació de la cinematografia d'a$uesta època "s especialment important en el cas

d'Alemanya5 la Primera ?uerra Mundial succeei0 de *,*J a *,*+ el *,*, es produei0 el primer

discurs p1lic de Oitler i el *,EE a$uest pua al poder.

L'e&pressionisme aleman

*,



&l terme e0pressionisme alemanyB "s un concepte constantment mal utilit6at i massa generalista

per naturalesa. Cs per ai07 $ue mai s'!a d'entendre sense matisar2lo en tres grans models5

• Model !ermètic2metaf7ric◦ -a gran pel3l#cula n'"s El gabinete del doctor ;aligari de Roert iene.

◦ Decorats pintats am una estètica e0pressionista (am formes crispades i agressives).

>ins i tot els rostres dels personatges estan pintats.

◦ ?estualitat i actuació antinaturals i tenses.

◦ A$uesta crispació de les formes sempre en tensió "s un refle0 directe de la por la

violència i el caos $ue vivia la societat alemanya de l'època.

◦ Per $uè !ermètic2metaf7ricB

• Metaf7ric per$uè tot en la !ist7ria evoca unes pors socials latents tant en

l'aspecte visual com de contingut del film.

• Oermètic per$uè a$uest model "s tota una raresa $ue s'!a d'interpretar fora del

MRP i MR;. Aspectes d'e0emple en $uè es denota la seva e0cepcionalitat5

◦ &n el pla s'!i vol encair tota la informació no es uga am el fora de pla

d'on nom"s surten $ue omres5 es vol !ipnotit6ar l'espectador am nom"s el

$ue !i !a dins de pla i ai07 s'aconseguei0 fent $ue l'ull recorri el pla d'una

determinada manera (la imatge "s plenament centrípeta _al contrari dels

films M"liès_ 2nombre maldito<< ) tot emprant la composició $ue atorga una

gran importància a la presentació /isualb

◦ A$uest model respecta l'autaruia del pla del MRP de tal manera $ue els

plans no es comuni$uen entre ells i les accions $ueden dividides en petites

representacions d'escenes. Ai07 "s per$uè realment no es vol e0plicar molt "

una !ist7ria sinó transmetre prioritàriament una sensació constant demalestar i tensió cosa $ue s'aconseguei0 am l'antinaturalitat $ue confegei0

l'autar$uia dels plans.

Diui0ets 0ulos M"liès @ ?riffit! @ iene5

K



• >riedric! il!eim Murnau am pel3l#cules com =osferatu (*,) o >aust es troa entre el

model !ermètic2metaf7ric i el model narratiu2transparent5 partei0 formalment del model

!ermètic2metaf7ric per7 vol narrar les seves !ist7ries com el model narratiu2transparent. &nles seves pel3l#cules el muntatge visual a no "s tan !ermètic (a comen:a a assemlar2se

m"s a ?riffit!) a $ue Murnau vol ser molt m"s narratiu per7 tota l'estètica de ;aligari !i

seguei0 palesa.

◦ Murnau trealla a partir de dues fonts principals pel $ue fa a la posada en escena5

▪ ...a partir dels $uadres romàntics de >riedric! en els e0teriors.

▪ ...a partir de les idees del model !ermètic2metaf7ric $uant a l'1s de decorats pintats.

• Model narratiu2transparent

◦ -a gran pel3l#cula n'"s Metrópolis (>rit6 -ang *,Q)

◦ &s tracta de pel3l#cules eminentment narratives $ue seguei0en els patrons de narració

clàssics i $ue suordinen la utilit6ació de decorats a e0plicar una !ist7ria. Ai0# al

contrari $ue el model !ermètic2metaf7ric l'espectador està tan immers en la trama $ue

s'olida dels decorats5 s'evidencia doncs com els directors d'a$uest model volien arriar

al seu p1lic d'una manera narrativa i transparent.

◦ Ara " malgrat $ue la narració sigui m"s a l'estil griffit!iàB tampoc es desprèn de les

metàfores ni dels ocs am omres i decorats sinó $ue simplement priorit6a la narració

per sore de la seva utilit6ació e0acerada.

>. . Murnau entraria tam" dins del model narratiu2transparent am pel3l#cules com ara5

→ El 9ltimo (*,J)5 es tracta d'una pel3l#cula muda per7 $ue no cont" cap cartell $ue audi a

narrar la crisi psicol7gica del personatge protagonista (crisi $ue s'aconseguei0 narrar " a

partir d'un muntatge molt a l'estil griffit!ià).

◦ A part del muntatge tota la resta d'elements visuals estan dirigits a narrar " una ona

!ist7ria. Garrar " per a Murnau e$uival a narrar dinàmicament L "s a dir al contrari

d' El gabinet del !octor ;aligari (una pel3l#cula eminentment encarcarada) El 9ltimo "s

un film en $uè la moilitat de la càmera i el dinamisme dels decorats i dels fons prenen

una importància rutal.

◦ &ls cineastes de Oollyood en veure El 9ltimo $ueden completament encisats per la

moilitat de la pel3l#cula i miren de contractar Murnau $ue a Oollyood opta per

*



e0plotar al mà0im els recursos del cinema clàssic.

→ manecer 5 pel3l#cula $ue a "s completament clàssica $ue empra un llenguatge ar$uet#pic

clàssic per tal de crear una !ist7ria melodramàtica. %ots els elements d'a$uesta !ist7ria !i

estan molt en e0plicats i no !i !a palla $ue !i entorpei0i.

◦ Representació de la ciutat molt a la manera anal#tico2constructiva en tant $ue dóna moltaimportància a la u0taposició de detalls molt diversos de l'urs per tal de recrear un

amient unitariL

◦ cartells e0pressionistes

◦ flai0acs perfectament integratsL

◦ efectisme i identificació de l'escena asats en un mètode semlant al de \ames \oyce a

:l$sses5 la càmera canvia de rol per passar d'oectiva a suectiva i de suectiva a

oectiva.

Apunt random

Kammerspielfilm5 pel3l#cules de teatre de càmeraB asat en la tradició teatral alemanya del

^ammerspiel ores molt tancades $ue tractaven la psicologia dels personatges a partir d'un enorme

simolisme en els oectes dels films. El 9ltimo !o "s.

-oll+.ood "#$/ & #$%0(

El #$% i els inicis del cinema cl-ssic

•

G1ria Iou Savier P"re6. El temps de l'eroi0 ?pica i masculinitat en el cinema de 3oll$-ood . Iarcelona5 Paidós KKK.

Oollyood en a$uest per#ode aconseguei0 imposar2se per sore de la cinematografia europea a

$ue a$uesta es troa en guerra i no pot permetre gastar2se tants diners en producció

cinematogràfica.

-a cinematografia del Oollyood d'a$uest per#ode es asa en tres grans pilars5



*. -' star s$stem

• Destaca el fet $ue fins el *,K+ els actors no volien sortir als crèdits de les pel3l#cules a $ue

el cinema no es considerava un art tan respectale com el teatre. A m"s un altre factor en

contra $ue els actors sortissin als crèdits era la por $ue els productors tenien a $uè la gent

reconegu"s els actors $ue oservaven a la gran pantalla i a$uests actors els reclamessinmillors condicions laorals.

• Ara " a partir de *,K+ comencen a aparèi0er revistes d'actualitat cinematogràfica

(focalit6ades soretot en l'aspecte m"s propi de la premsa rosa) i el p1lic comen:a a

preguntar2se pels actors $ue veia a les pel3l#cules.

• -' star s$stem va comen:ar am rostres femenins. Ai07 "s degut al fet $ue als &&FF m"s del

VK dels espectadors eren dones $ue proectaven els seus desitos en la pantalla @ desitos

$ue les productores escenificaven per a elles. Cs per ai07 $ue podem afirmar $ue van ser leslectores $ui van crear els ar$uetips $ue volien per a la representació de la feminitat5 tant des

d'un perfil ingenu com er7tic com malvat.

◦ &l primer rostre del cinema va ser el de >lorence -arence (l'anomenada noia de les

mil caresB). De fet al principi els productors no volien ni fer p1lic el seu nom per7

mitan:ant la pulicitat la seva figura !avia generat tant de fanatisme (un fanatisme

semlant a l'actual) $ue van !aver d'accedir.

•

>lorence -arence va tenir molta mala sort5 va patir un accident i $uan va tornar a Oollyood Picford a li !avia pres la fama.

◦ &clipsadora de -arende va aparèi0er Mary Picford (la n7via d'AmèricaB) $ue

sempre va representar l'ar$uetip femen# de nena ingènua potser el model de feminitat

m"s de moda @ tant $ue a tenia E anys i encara representava papers de nena de *K.

◦ %!eda Iara (la dona m"s perversa del mónB) representa tot el contrari de Mary

Picford5 es tracta de la primera vampiressaB la primera femme fatale seductora

infernal.◦ Altres actors dels vint5

• -illian ?is! am el paper d'ingènua. A$uesta actriu $ue a venia del cine dels

anys *K va suposar un perfeccionament en l'actuació.

• ?loria 8anson (l'actriu principal d' El crep9sculo de los dioses) am el paper de

dona er7tica i sensual actuant tam" en comèdies.

• Rodolfo Halentino $ue representava el s1mmum del se02appealB de l'època fins

al punt $ue el seu enterrament va generar una enorme commoció social.

E



• ?reta ?aro $ue interpretava sovint el paper de vampiressa $ue acaava per

tornar2se ona.

. &l cinema de gènere

• &l cinema dels anys vint va estar condicionat tam" per la l7gica dels gèneres5

◦ 8e seguien uns determinats patrons a l'!ora d'estructurar els films5 sempre bo$ meets girl s'enamoren !i !a ostacles un retroament i el final feli:.

• Dins d'a$uests es$uemes prefi0ats mai dei0a d'!aver2!i acció5 d'una anda la

trama "s molt dinàmica i mai dei0en de passar cosesB. -'acció "s tan important

$ue per dur2la a terme !a de cr"i0er tam" la figura de l'!eroi.

• A$uest constant moviment de l'!eroi !a d'estar ustificat d'alguna manera i "s

a$u# on entra el paper de la noia $ue !aurà de patir moltes dificultats per$uè

l'!eroi pugui emprendre una nova aventura i audar2la.• Cs per emmarcar " tota a$uesta acció $ue a la dècada dels anys *K es van fer

soretot pel3l#cules d'aventures esterns serials i films de sèrie I.

◦ 5earl @ite ( Los peligros de 5aulina) "s l'e0emple perfecte de la importància

de l'acció i l'entreteniment en detriment de la l7gica del guió.

◦ Douglas >airans am pel3l#cules d'aventures com Aobin de los bos6ues

configura l'ar$uetip d'!eroi sempre en acció.

◦ A part de les r#gides estructures dels gèneres !i va !aver mola persecució de films per part de la censura puritana $ue pretenia $ue les pel3l#cules no fossin segons ells massa

er7ti$ues o violentes. illiam O. Oays redactà en a$uests anys el =odi Oays plasmació

dels criteris de censura m"s conservadors $ue no va imposar2se fins el *,EJ.

E. &l sistema de productores

• -es grans productores com ara la M?M la Kt! =entury la Paramount etc. a són un fet

consolidat5 !avien nascut del no2res fins a convertir2se en les responsales del gran imperi

$ue esdevindria Oollyood.

L'slapstic1

8lapstic vol dir literalment a cops de astóB5 es tracta d'un gènere $ue pret"n fer riure am les

coses m"s anals per construir un món on tot!om pot caure de cul a terra. Partint de la caiguda a

J



terra s'intenta construir un ar$uetip d'!ome totalment ingenu s'intenta comen:ar de nou.

Ai07 s'aconseguei0 mitan:ant la refle0ió sore els principis del cinema estalert a l'època5 el

cinema de l'acció el cinema del constant moviment. ; "s sore a$uests principis $ue l'slapstic es

constituei0 com a par7dia i com a gènere en si.

Resumint $ue partint del discurs del cinema del constant moviment es parodit6a sore la figura de

l'!eroi i es creen vertaders anti2!erois $ue sempre cauen de cul a terra per7 $ue constituei0en un

ideal d'!ome ingenu totalment innovador a la gran pantalla.

Buster Meaton

•

El colegial 5 una de les primeres pel3l#cules $ue demostren $ue els c7mics de l'època tam"es podien urlar dels discursos del cinema d'aventures.

• Serloc. %r 5 consciència $ue el cinema "s l'emmirallament de la societat i ironia respecte

dels es$uemes clàssics en concret a$uells $ue se sostenien sore la temporalitat5

◦ am a$uests dos films êaton semla refle0ionar sore el fet $ue despr"s de tant de

moviment tots ens !em de morir. Am a$uesta refle0ió êaton destapa tot el $ue el

cinema clàssic !avia intentat amagar5 els ta1s de la societat sore la mort la degradació

de les relacions etc.◦ Go "s $ue el cinema clàssic no fos conscient dels seus orror ,acui $ue eren els seus

ta1s per7 s# $ue estava perfectament posicionat envers nom"s proporcionar evasió i

entreteniment per tal $ue el fet cinematogràfic esdevingu"s $uelcom de fàcil sen6ill i

reconfortant.

Pere ?imferrer ;ine $ literatura 8ei0 Iarral (*,,,)

Altres mestres de l'slapstic a l'època de =!aplin5

→ Ma0 -inder5 c7mic francès am un to poètic totalment individualit6at.

→ Mac 8ennett5 creador de la productora êystone $ue realit6ava ores c7mi$ues grupals

nomroses i ca7ti$ues. Ha treallar am Mael Gormand $ue al!ora va treallar am

=!aplin.

→

Oarry -angdon (el eè m"s vell del mónB)5 era pura ingenu4tat asant les seves

/



pel3l#cules en guions de >ran =apra.

→ Oarold -loyd5 gran c7mic dels K am =!aplin i ^eaton (tot i $ue a$uests dos són

atemporals ell t" l'essència dels vint5 contraand c!arlestone frenetisme...).

-es pel3l#cules del gènere slapstic sempre eren molt curtes per$uè sempre acompanyaven

pel3l#cules m"s seriosesB per7 mica en mica va agafant importància com a producte independent

fins $ue el *,* =!aplin produei0 el primer llarg slapstic5 El niBo.

-a comèdia es va imposant de tal manera $ue fins i tot ?riffit! afegei0 un punt de comicitat a &e

;urtain 5ole (*,K,). Hal a dir $ue =ecil I. De Mille "s un director si " no d'slapstic per7 $ue

tam" va dirigir moltes pel3l#cules clàssi$ues d'!ist7ria comèdia i aventures.

6harles 6haplin

A$uest anti2!eroi va ser mundialment famós i un dels m"s comatius contra la imposició del sonor5

"s per a$uesta raó $ue a !avent arriat el sonor continua dirigint pel3l#cules mudes i reivindicant

el cinema mut.

=!aplin "s un gran cineasta en dos sentits5

*. 8e sap guanyar el p1lic tot anant m"s enllà del simple past#s de nata a la cara per

incorporar els sentiments a la narració.

. Cs un mestre en l'economia del llenguatge5 a les seves pel3l#cules tot t" el seu per$uè tot "s

una gran coreografia determinada per un e0cepcional domini de l'espai.

;it$ Ligts una de les seves grans ores mestres per e0emple t" un final interrogant cosa $ue "s

asolutament moderna. Ai07 li atorga la categoria d'atemporal.

-oll+.ood2 an+s ,/

Q



• \ac -odge 3oll$-ood+ aBos CD -ondres *,++

• El cantor de /a44 (Alan =rosland *,V)

• La fira de les ,anitats (R. Mamoulian *,E/)

Els inicis de l'era daurada del classicismeA l'arriada del sonor

Aans de res cal dei0ar clar $ue el classicisme malgrat tenir unes estructures molt definides @ $ue

els directors seguien @ els grans directors van dedicar2se a transgredir2les al llarg de tota la seva

carrera.

&l *,V s'estrena la primera pel3l#cula sonora El cantor de /a44. A$uest film no "s completament

sonor i de fet l'arriada del sonor a les sales de consum normalit6at no va ser gens fàcil5 el *,Q?rosland a !avia fet proves am l'enregistrament dels efectes sonors per a la pel3l#cula Don \uan

per7 el seu mètode no va tenir cap mena d'è0it. &fectivament a nivell comercial no s'!i veia cap

sortida i cap de les productores !ollyooden$ues no va apostar mai pel sonor fins $ue !o va fer la

arner i va arrasar.

Am el gran è0it $ue va suposar El cantor el sonor es va anar imposant. %anmatei0 molts directors

!i estaven en contra a $ue creien $ue el sonor arru4naria el treall visual de les pel3l#cules. De fetcineastes com =!aplin i Murnau per e0emple veien com (*) la col3locació dels micr7fons

condicionava l'aspecte formal del llenguatge cinematogràfic. De la matei0a manera () la lliertat

de la càmera es va veure e0tremadament redu4da en tant $ue els mecanismes d'enregistrament del

so eren molt voluminosos i pesants cosa $ue confegia un enorme pes als dispositius. A m"s (E)

treallar am sonor implicava passar de *Qf`s a Jf`s ai0# $ue per e$uilirar la il3luminació i la

velocitat a m"s velocitat d'enregistrament calien focus m"s potents.

=om !em esmentat anteriorment El cantor no "s completament sonora sinó $ue es u0taposen mut

i sonor en una matei0a se$ència de tal manera $ue el mut encara $ueda molt m"s primitiu i

encarcarat.

Am El cantor per primera vegada es deia silenci es rodaB (i per primer cop a la !ist7ria els

actors a no es poden dir el $ue volen davant de càmera).

V



Cs notale com es comen:a a parlar al!ora $ue es comen:a a parlarL a partir de la primera pel3l#cula

sonora se succeei0en un seguit de musicals com ;alle F (Iusy Iereley *,E*) en $uè totes les

dificultats tècni$ues del sonor es van superant completament. Ai0# configuren un tipus de musical

$ue m"s enllà de simplement documentar un musical teatral es permet a l'espectador d'entrar a

l'escenariB i presenciar all7 $ue nom"s es pot veure am el cinema a partir de plans 6enitalstràvelings etc.

=al recordar $ue els inicis del sonor coincidei0en am el =rac del , a causa del $ual molta gent

necessita anar al cinema per tal d'evadir2se dels seus prolemes. Cs per ai07 $ue es produei0en films

$ue giraran entorn d'!ist7ries optimistes felices fàcils... Per tal d'entretenir el p1lic els musicals

canten la felicitat.

&n certa manera es pot oservar un cert sentit avantguardista en tant $ue el cinema musical de

l'època va ugant i e0plorant noves possiilitats espacials i de l'espectacle. De fet el cinema

comen:a a veure's com un gran espectacle.

M"s enllà del cinema musical despr"s de la caiguda de molts dels actors muts el cinema es

recupera i comencen a emergir els gèneres entre els $uals tenen molta importància el matei0

musical i el cinema de terror ai0# com el gènere de gàngsters. Al matei0 temps per7 l'slapstic i el

estern entren en crisi en tant $ue no saien com desenvolupar la psicologia dels personatges (ai0#

$ue am el so van esdevenir maoritàriament musicals).

-'aparició del so tam" afecta la producció en tant $ue fins els anys vint les pel3l#cules podien

arriar #ntegres a tot el món per7 @ arran del sonor @ les productores van comen:ar a contractar

e$uips estrangers (normalment europeus) per tal d'anar a Oollyood a rodar les pel3l#cules dels

estudis am els actors importats del pa#s estranger en l'idioma $ue s'!i parl"s. Am a$uestes

versions adaptadesB s'aprofitaven els decorats dels films originals americans per7 canviaven els

actors i fins i tot els e$uips tècnics per gent del pa#s d'e0portació matei0.

*,E/L Hanity >air Z primera pel3l#cula en color

*,E,L -o $ue el viento se llevó Z el color a està completament instaurat

*,VL comencen els scars en $uè es remarca la importància de la figura del guionista del director

etc. dins la producció d'un film. &l guionista ara $ue els diàlegs comencen a prendre importància

ocupa un lloc transcendent en la producció f#lmica.

+



*,EVL primer llargmetratge de Disney.

!r0 %e.$l G Mr0 3$de

A$uesta pel3l#cula constituei0 la demostració $ue el sonor no impedei0 el desenvolupament de la

comple0itat i el virtuosisme formal.

Ernst Luitsch

&rnst -uitsc! va ser el director alemany m"s reconegut a Oollyood (tant "s ai0# $ue se

l'anomenava el ?riffit! alemanyB). Ha ser el rei de la comèdia dels anys EK gènere sustitut de

l'anterior slapstic. Malgrat ser2ne la sustituta no !i t" res a veure pel fet $ue les pel3l#culess'articulen ustament a partir de la paraula.

Podr#em considerar $ue -uitsc! dirigei0 meres comedietes per7 ens $uedar#em molt curts. 8i " s#

$ue els arguments dels seus films es asen en la t#pica guerra de se0es de les comèdies i les

operetes -uitsc! "s intel3ligent i ent"n perfectament com !a de filmar per tal de captivar tant el

p1lic com la cr#tica malgrat $ue les seves pel3l#cules siguin totalment suversives5 am la

suggestió. Cs ai0# com -uitsc! narra les coses sense e0plicitar2les am dos oectius5

*. per escapar de la censura del =odi Oays $ue no !aguessin permès $ue s'!agu"s ensenyat res

de tota la se0ualitat lliertina darrere de les trames dels seus filmsL

. al!ora per tal de fer sentir l'espectador intel3ligent en tant $ue -uitsc! no li servei0 tota la

informació en safata sinó $ue nom"s la !i va suggerint de manera $ue l'espectador !agi

d'omplir els uits de la pel3l#culaL es mantingui actiu i se senti intel3ligent. Cs com si en lloc

de mostrar ZJ -uitsc! enseny"s el i am ai07 l'espectador a en tingu"s prou com

per endevinar el J de darrere cosa $ue el faria sentir molt actiu en la construcció del relat.

Aemordimiento

-uitsc! en tota la seva carrera per7 soretot en a$uest film demostra $ue "s un mestre del sonor

en tant $ue utilit6a les imatges per acompanyar el $ue es diu en veu en off i ai0# crear una narració

asada en la contraposició càustica del $ue veiem i el $ue sentim. De fet -uitsc! "s rutalment

càustic i suversiu i ironit6a sore coses molt èstiesB per7 sempre des d'un estil molt elegant.

=om a genial director $ue "s a m"s aconseguei0 $ue l'espectador simpatit6i am els personatges

,



$ue diui0a sense olidar mai la posada en escena $ue t" un paper molt significatiu en la narració

dels fets.

Erich !on 3troheim !s4 5osef !on 3tern*er

Es6uema de l'lan Sal,adó a la pissara

8tro!eim 8ternerg

naturalista arroc

Erich /on 8troheim

&ric! von 8tro!eim va treallar com a director de pel3l#cules mudes a Oollyood durant la dècada

dels anys vint.

8tro!eim "s considerat i de fet ell matei0 s'anomenava d'a$uesta manera un cineasta male4tB.Ai07 vol dir $ue mantenia i reconei0ia mantenir un una pugna oerta i cont#nua am els grans

estudis de Oollyood per tal $ue el dei0essin realit6ar les seves pel3l#cules. A$uest enfrontament

era especialment intens am un dels principals productors de la Fniversal ;rving %!alerg $ue

pretenia moldearB els drets d'autoria de 8tro!eim tot mutilant les seves pel3l#cules per tal $ue

s'austessin als paràmetres m"s clàssics @i econ7micament rendiles@ de l'època. Ai0# "s $ue

%!alerg va acaar retallant i mutilant molts dels films de 8tro!eim fins a e0trems inimaginales.

%!alerg realment !auria de moldear molt per aconseguir $ue 8tro!eim fos m"s normaletB a $ue

es tractava d'un personatge profundament e0cèntric5 en arriar a Oollyood 8tro!eim !avia

comen:at a fingir $ue venia d'una dinastia aristocràtica vienesa un rol $ue no aandonà en tota la

seva traect7ria i a partir del $ual es va fer una anomenada entre les figures m"s e0cèntri$ues del

Oollyood de l'època.

8tro!eim comen:à la seva carrera en el món del cinema com a actor representant sempre papers

EK



d'arist7crata ma$uiavèl3lic i malvat @de fet ai0# com Mary Picford era la n1via d'AmèricaB ell

era anomenat el personatge m"s odiós de OollyoodB. %anmatei0 arran de la seva particpació com

a actor i audant de ?riffit! en &l nai0ement d'una nació (*,*/) 8tro!eim comen:a a interessar2se

en el camp de la direcció i en molt poc temps esdev" un cineasta megal7man $ue com faria [rson

elles posteriorment dedicaria tota la seva carrera a intentar realit6ar proectes e0tremadamentamiciosos i innovadors (el $ue normalment anomenar#em anades d'olla rutalsB vaa).

Ai0# "s com el *, va iniciar la seva traect7ria com a director am la pel3l#cula Esposas fr1,olas

un film $ue gira entorn d'un triangle amorós amientat en escenaris propis d'una opereta com ara

grans palaus i estances lu0oses.

=om -uitsc! 8tro!eim plantea una sèrie d'intr#ngulis amorosos d'alt standingB per7contràriament a a$uest mostra un tractament pèrfid i despectiu envers els seus personatges.

D'a$uesta manera els personatges $ue protagonit6en les seves pel3l#cules no són positius com els

de -uitsc! sinó $ue es tracta de caràcters totalment menyspreales i mis7gins $ue són mostrats

com a tal sense lloc per la ironia o l'empatia.

Partint dels seus inicis com a actor "s normal $ue 8tro!eim s'interess"s per tots els matisos

psicol7gics dels seus personatges ai0# com tam" mostr"s un gran interès en aprofundir en tota la

psicologia i els processos emocionals d'a$uests personatges. %anmatei0 !o fa des de la crueltat

esmentada anteriorment (no en va se'l considera un dels cineastes de la crueltatB _) i els retrata

sense pietat tot atacant els comportaments de les classes m"s enestants soretot a nivell se0ual i

religiós.

8tro!eim tam" a diferència de -uitsc! no t" cap mena de voluntat suggestiva no vol $uedar2se

a la portaB com feia l'alemany. Ans al contrari 8tro!eim vol ensenyar2nos directament els

comportaments immorals dels memres de l'alta societat am un erotisme i una violència

transgressors. Ai0# doncs 8tro!eim "s considerat el primer director en dinamitar l'estricta moralitat

puritana del Oollyood dels anys vint el primer en trencar els codis morals i atacar directament tan

el fanatisme purità com els ta1s se0uals i religiosos de l'època.

A causa d'a$uest paradigma representat a Esposas fr1,olas produ4da am la Fniversal la pel3l#cula

_ Hal a dir $ue no nom"s era cruel en el tractament dels seus personatges sinó tam" dels actors. -'escena finald' ,aricia (*,!o demostra5 els actors van ser oligats a actuar al ell mig d'un desert de de7 a ple mes d'agost.

E*



va ser tremendament mutilada per %!alerg. Am motiu d'a$uesta retallada estial al material

filmat 8tro!eim va decidir mar0ar de la Fniversal i comen:ar a treallar am la Metro2?oldyn2

Mayer (" de fet el van acomiadar de la Fniversal 8primer director de la istHria del cinema en ser

acomiadat+ bitc) am tanta mala sort $ue al cap de poc la M?M tam" va contractar %!alerg

com a productor.

\a am la M?M 8tro!eim dirigei0 ,aricia (*,E) una pel3l#cula $ue destaca per dos aspectes

principals5

• =om a pel3l#cula profundament naturalista...

◦ en sentit literari per$uè aprofundei0 en els comportaments !umans a partir d'una mirada

sincera envers les molt diverses realitats socials del moment.

◦ en sentit visual a $ue darrere de cada pla es fa palès un e0tremadament meticulóstreall en recreació dels amients. De fet 8tro!eim decidei0 e0plotar al mà0im el seu

e$uip art#stic per tal $ue constru4ssin decorats i creessin amientacions completament

realistes am tal e0igència $ue moltes vegades !i !avia tingut seriosos conflictes a

causa de la seva actitud desp7tica.

• %anmatei0 "s gràcies a a$uest e0igent treall de l'espai $ue 8tro!eim pot

realit6ar un magn#fic treall de composició i de profunditat de camp $ue refor:a

encara m"s a$uesta voluntat de realisme.• =om a pel3l#cula tràgica5 ,aricia "s una pel3l#cula tenyida constantment de tons tràgics

derivats d'un clar determinisme (present en l'ora de 8tro!eim sempre imposat per la pr7pia

societat i radicalment contrari al somni americà). A$uest fort sentit tràgic es veu refor:at per

molts dels elements sim7lics $ue es repetei0en al llarg de tot el film com ara l'escena final

en $uè l'!orit6ó del desert @vist com a s#mol positiu pels partidaris del somni americà@

esdev" un clar s#mol de la presó i de la mort segons 8tro!eim.

Oavent2se traslladat a la Paramount 8tro!eim dirigei0 una de les seves 1ltimes pel3l#cules Iueen

ell$ (*,,) en $uè inscriu clarament la seva mirada d'autoria sore els films mirada $ue

Oollyood no podria ofegar5 es tracta d'una visió cruel violenta i e0pl#cita dels comportaments

!umans m"s e0trems i osessius.

osef 5on 8ternerg

E



\osef von 8ternerg "s un director dels anys K i EK $ue va dirigir films essencialment sonors i el

nom del $ual !a estat de sempre estretament lligat al de l'actriu Marlene Dietric!. Marlene Dietric!

de fet "s l'e0emple perfecte de model d'estrella constru4t a partir d'un 1nic director @en el seu cas

8ternerg@ $ue pel3l#cula a pel3l#cula va moldeantB la mena de mite $ue el p1lic vol veure enl'estrella.

\osef von 8ternerg destaca en tres aspectes principals5

J0 ;om un dels grans directors d'estrelles femenines

8ternerg va seguir un dels tàndems director2estrella m"s especials de la !ist7ria del cinema

a $ue va mantenir una estreta relació professional am Dietric! a $ui !avia descoert com

a actriu de teatre i a la $ual va audar a entrar dins d' star s$stem.Ai0# 8ternerg i Dietric! van col3laorar en set pel3l#cules durant sis anys per7 tota la resta

de films de 8ternerg en els $uals no aparei0 Dietric! tam" semlen tenyits d'una certa

relació am la figura de l'estrella. De fet els films de 8ternerg anteriors a la descoerta de

Dietric! a tenen un to de recerca de la ellesa ideal i les pel3l#cules posteriors a Dietric!

mostren un clar to melanc7lic de l'ar$uetip $ue Dietric! representava.

F0 ;om a cineasta de la llum

8ternerg $ue de fet era tam" el director de fotografia de moltes de les pel3l#cules $ue

dirigia mostra una clara voluntat de ugar am la llum per tal de recrear2se en la ellesa de

la figura i el rostre de Dietric! fins a arriar a e0trems antinaturalistes. Ai0# "s conegut $ue

8ternerg sempre treallava en estudi per tal de poder tenir constantment controlats tant

l'espai com la llum dels espais $ue filmava.

C0 ;om a responsable de la gran importància del rostre

Ai0# "s $ue el rostre esdev" un element sim7lic i !ipn7tic refor:at per la il3luminació $ue

plasmarà l'aureola daurada al voltant de l'ar$uetip $ue s'!avia constru4t al voltant de l'actriu.

&l *,, &mil \annings (actor principal a El 9ltimo de Murnau) demana a 8ternerg $ue dirigei0i

una pel3l#cula $ue ell matei0 protagonit6aria El 2ngel a4ul (*,EK). Ai0# doncs 8ternerg es posa a

uscar una actriu per al paper principal del film $uan un dia descorei0 a Dietric! una actriu de

segona totalment desconeguda i decidei0 $ue serà ella $ui interpretarà la protagonista femenina

arran de la $ual s'anirà construint l'ar$uetip $ue caracterit6arà Dietric! a partir d'ales!ores. A$uest

"s un ar$uetip de dona sensual caaretista i al!ora masculina am caràcter i un gran atractiu no

nom"s f#sic sinó tam" per la fredor del seu comportament envers els !omes.

EE



A partir de l'è0it de la seva actuació a El 2ngel a4ul Dietric! "s contractada per la Paramount per7

sempre interpretarà el matei0 ar$uetip el model de personatge $ue s'!avia constru4t al seu voltant5

el de dona valenta lluitadora i forta en contraposat a l'ar$uetip d'!eroi mascul# de Oollyood i

en diferent del de dona fele dependent i passiva. Ai0# doncs Dietric! representa molts delsvalors propis de la masculinitat de les grans pantalles cosa $ue genera una enorme fascinació en el

p1lic de l'època i "s molt fàcilment vendile5 Dietric! esdev" per tant una vertadera mina d'or

cosa $ue li permet protagonit6ar una $uantitat ingent de pel3l#cules.

8ternerg seguirà col3laorant am Dietric! en cinc pel3l#cules m"s sempre amientades en

escenaris e07tics (8!ang!ai Macau Marroc l'&spanya profunda...) on es desenvolupen conflictes

melodramàtics $ue reforcen una latent idea d'onirisme i fantasia darrere de cada pel3l#cula de8ternerg @cosa $ue es contraposa radicalment al realisme $ue pretenia assolir 8tro!eim.

Fn dels grans mèrits de 8ternerg va ser el de captivar la mirada de l'espectador a partir del rostre

d'una imatge. Ai0# "s $ue una imatge pot esdevenir m"s significativa $ue un diàleg fet $ue denota

una enorme confian:a en la ling#stica de la imatge tret com1 tant a 8tro!eim com a -uitsc! com

a 8ternerg. A$uesta confian:a es veu plasmada en plans com el de Dietric! fumant al tren @ un pla

$ue t" una clara intenció !ipn7tica envers l'espectador al film de Sangai Express0

8ternerg a m"s es delecta en una escenografia e0tremadament sorecarregada i arroca $ue

arria a ser antinaturalista.

&l *,+ 8ternerg roda La 9ltima orden am &mil \annings $ue interpreta un autèntic general

desp7tic de l'e0èrcit rus $ue cau als peus d'una revolucionària. &l protagonista a $ui el director

contracta com a actor per fer de general en una de les seves pel3l#cules reviu la seva tràgica

!ist7rica a partir d'un flai0ac. %ots a$uests elements fan $ue la pel3l#cula esdevingui totalment

e0agerada5 "s impossile $ue passi tot ai07 i "s completament inversemlant per7 la intensitat

melodramàtica de les !ist7ries "s el $ue aconseguei0 entusiasmar els espectadors.

&l *,E/ 8ternerg roda l'1ltim film del triangle $ue formaven ell Dietric! i la Paramount a causa

de l'esgotament de les formes i de conflictes personals entre 8ternerg i Dietric!. A$uesta pel3l#cula

"s El diablo es mu/er $ue va ser pro!iida a la seva època pel govern espanyol a $ue presentava

una imatge massa realista del pa#s.

EJ



Altres entre el mut i el sonor) 6idor i 7or8ae

^ing Hidor afronta el cinema des d'una 7ptica de tocar de peus a terraB5 "s a dir no fa com

8tro!eim $ue retrata les situacions des d'un vessant cruel sinó $ue simplement les plasma de la

manera m"s realista possile.

Hidor va comen:ar en el món del cinema participant en El nacimiento de una nación i "s a$uest

treall am ?riffit! el $ue l'impulsa a convertir2se ell tam" en director. Als seus inicis fa pel3l#cules

m"s aviat mediocres fins $ue un dia es troa am %!alerg i li comenta $ue vol fer alguna ora $ue

perduri. Ai0# doncs els dos planegen de fer una pel3l#cula $ue reflectei0i realistament la vivència de

la guerra per part d'un ordinari ciutadà americà de classe mitana. Cs d'a$uesta manera com Hidor

roda El gran desfile (*,/) una pel3l#cula en $uè la imatge e0plica molt per7 la m1sica !o e0plica

tot.

El gran desfile va tenir un è0it asolut. Despr"s de l'estrena %!alerg i Hidor es van tornar a creuar pels estudis i van posar en mar0a el segent proecte del director5 K el mundo marca (*,+).

A$uest film vol ser un refle0 molt realista de la figura de l'americà mig i "s per ai07 $ue Hidor no

va recórrer a una estrella de l'star system per fer de protagonista sinó $ue va contractar un figurant

mediocre per fer d'actor principal.

A$uest protagonista representa el paper de l'individu enmig de la multitud convertit en un n1mero

m"s cosa $ue l'acosta al planteament $ue ilder portaria a terme m"s tard a El apartamento. Ai0#matei0 Rossellini tam" confessa una profunda admiració pel director a causa del seu intens

realisme.

→ I"la Ila6s El ombre ,isiblee,olución $ esencia de un arte nue,o

→ -a se$ència de l'escala t" molta semlan:a formal am l'e0pressionismeL

→ -a representació de la ciutat "s molt similar a la de les avantguardesL

E/



→ &ls decorats i la tècnica (soretot la lliertat de la càmera) són pr7pies dels alemanys.

A$uests tres punts sintetit6en una nova mirada metaling#stica envers el cinema. Al contrari de

8tro!eim Hidor t" sempre un somriure per als espectadors no "s tan cruel am els seus

personatges.

El pan nuestro de cada d1a (*,EJ)5 Hidor s'interessa molt pels relats de supervivència en la dif#cil

situació econ7mica i social. Hol fer visile la realitat social m"s miserale de l'època. -es

productores no li produei0en a$uest tipus de pel3l#cula ai0# $ue s'!ipoteca am el anc i =!aplin li

dóna una llicència de distriució. &n a$uest film val a destacar el rol transcendent del ritme i de la

m1sica muda.

• -a pel3l#cula va ser acusada de comunista pels americans i de capitalista pels russos per7 la

intenci# real de Hidor era nom"s mostrar la realitat tal com succe4a.

!uelo al sol (*,JQ)5 es tracta d'un estern passional apote7sic ame!àmic.

DranN BorIage

• &s tracta d'un altre dels directors entre el mut i el sonor $ue es focalit6arà soretot en el

melodrama gènere $ue li permet d'analit6ar els comportaments emocionals dels personatges.

• Malgrat $ue va treallar sempre i en gaire" tots els grans estudis sempre va aconseguir la

seva veu pr7pia.

• Ior6age posseei0 un gran virtuosisme de la càmera (era un gran admirador de Murnau).

◦ El séptimo cielo (*,V) tracta de dos personatges marginals $ue mantenen una relació

d'amor $ue !o podrà tot. Ai0# a$uesta trama porta el melodrama a l'e0trem.◦ dios a las armas5 melodrama gaire" rid#cul.

◦ El deseo5 pel3l#cula produ4da per -uitsc! interpretada per Dietric! i dirigida pel matei0

Ior6age.

EQ



6%E#2 2H7O8

5ara un obser,ador le/ano de Gohl Iurc!

[6u estalei0 les ases del cinema aponès $ue s'acaarà definint com el cinema de la temporalitat.

A$uesta e0pressió es referei0 al fet $ue les pel3l#cules giren entorn de temes completament

$uotidians $ue necessiten de tota l'atenció de l'espectador per introduir2lo a la trama5 "s com si tot

transcorregu"s d'una manera molt normal la trama es constru#s sore la $uotidianitat i l'espectador

fos el $ue s'!agu"s d'introduir en la prolemàtica darrere d'a$uesta aparent normalitat.

%anmatei0 com es pot oservar en la se$ència de la conversa entre pare i filla de 5rima,era

tard1a asolutament tots els detalls estan perfectament mil3limetrats5 el menador davant de la

mirada d'[6u esdev" m"s $ue un simple marc es convertei0 en un element constructiu d'escenari

com si del teatre es tract"s.

De fet [6u va rere com a referència principal el món del teatre i a diferència de les tendències

provinents de Oollyood mostrarà una intenció de fer perdurar a$uesta essència teatral en les seves

pel3l#cules. ;ndeed si ens fi0em en la col3locació de la càmera respecte dels actors veurem $ue

a$uesta es troa situada sempre molt a prop del terra (un tret molt caracter#stic d'[6u) cosa $ue

recorda la visualit6ació d'una ora de teatre. %am" molt contràriament a Oollyood destaca la

frontalitat dels personatges envers la càmera.

Ai0# matei0 el cinema d'[6u es caracterit6a per guardar molt " la intimitat dels personatges $ue

retrata5 a 5rima,era tard1a $uan la noia protagonista es posa a plorar la càmera se n'allunya i !i

mant" una distància respectuosa5 tot el contrari del $ue ens vol mostrar Oollyood.

%am" contràriament a la tradició provinent de Oollyood a les pel3l#cules d'[6u es plasma la idea

de la temporalitat $ue continuaL el pas del temps "s present als seus films en les $uals tot !a

d'avan:ar inevitalement cap a un final. &ls plans uits tractaran d'evidenciar a$uesta $estió.

(>alta mig cinema aponès)

Apunts Història Del Cine I UPF

Documents

Transcript of Apunts Història Del Cine I UPF