Apunts Pau Economía de l'empresa segon de batxillerat

8/17/2019 Apunts Pau Economía de l'empresa segon de batxillerat

1/28

Dossier d’Economia de l’Empresa 2 amb la teoria per les PAU 2013

BLOC 1: La informaci econ!mica i "nancera en l’empresa

La comptabilitat: concepte i objectius

La comptabilitat és la ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial,

tant de manera estàtica com dinàmica. Això vol dir que estudia, d’una banda, elpatrimoni en un moment determinat i, de l’altra, les variacions que s’hi vanproduint.

Amb l’anàlisi dinàmica de la comptabilitat s’obté el resultat econòmic del’empresa, de tal manera que es té constància de tot allò que ha et possiblearribar a aquest resultat.

La comptabilitat proporciona inormaci! a l’empresa. La inormaci! és una einamolt important de la nostra societat, i en el m!n empresarial es a cada dia mésimprescindible, sobretot pels continus canvis que es produeixen a causa deldesenvolupament tècnic i la orta competència entre les empreses. "itjan#ant la

inormaci! econòmica, la direcci! de l’empresa podrà prendre decisions demanera més encertada. La importància de la comptabilitat dependrà, per tant,de la inormaci! que si$ui capa# de $enerar i de subministrar als dierentsusuaris.

L’objectiu de la comptabilitat és proporcionar inormaci! econòmica a dierentsnivells de l’empresa:

% A la direcci!, perquè tin$ui inormaci! su&cient per prendre decisions i poderplani&car el utur de l’empresa.% A les persones que en s!n propietàries o accionistes, perquè pu$uin comprovarque els seus interessos estan ben prote$its.% Als treballadors i treballadores, ja que dels resultats de l’empresa en dependràla continu'tat del seu lloc de treball.% Als creditors de l’empresa, perquè pu$uin saber si aquesta presenta prou$aranties per a la se$uretat dels seus crèdits.% A (isenda )*blica, per poder controlar el pa$ament d’impostos.

La unci! de la comptabilitat és recollir i quanti&car inormaci! que es $eneraen l’empresa i comunicar%la als usuaris &nals de manera que, un cop veri&cada ianalit+ada, pu$ui inuir en la presa de decisions.

La comptabilitat ha de presentar una imat$e &del del patrimoni de l’empresa, de

la situaci! &nancera i dels resultats de l’empresa.

La tasca del comptable és re$istrar tots els ets comptables i elaborar elscomptes anuals. -esprés ell mateix o al$* altre, podrà utilit+ar tota lainormaci! comptable per poder $estionar millor l’empresa i prendre lesdecisions oportunes.

l patrimoni empresarial: concepte, masses patrimonials d’actiu i de passiu

l patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obli$acions que té unaempresa i que es poden valorar monetàriament.

)atrimoni net / 0éns 1 -rets 2 3bli$acions

Actiu / 0éns 1 -rets4 )assiu / 3bli$acions

1

ECONOMIA DE L’EMPRESA 2 - PREPAREM LES PAU - CURS 2012/13


2/28

)atrimoni net / Actiu 2 )assiu4 Actiu / )atrimoni 5et 1 )assiu

L’actiu reecteix l’estructura econòmica de l’empresa, és a dir, l’estructura deles seves inversions, o dest6 dels seus ons. 7s l’aplicaci! dels recursos 8a què esdestinen els diners9.

l passiu reecteix l’estructura &nancera de l’empresa, és a dir, l’ori$en dels

recursos de què disposa l’empresa 8d’on surten els diners9.Les masses patrimonials s!n a$rupacions de dierents elements patrimonialsque tenen caracter6stiques semblants.

Les masses patrimonials de l’actiu s!n:

En l’actiu no corrent (a llarg termini, més d’un any):9 ;mmobilit+at intan$ible: elements immaterials que possibiliten l’activitat

productiva de l’empresa i que es tenen a llar$ termini 8a més d’un an9 ;nversions immobiliàries: inversions en terren


3/28

)er tant, la partida doble és un sistema de comptabilitat que consisteix a anotarcada et comptable des dels dos punts de vista: d’on s’obtenen els recursos 8ques’anoten a la banda de l’haver9 i a què es destinen aquests recursos 8ques’anoten a la banda del deure9.

l cicle comptable. Foncepte i ases

l cicle comptable el ormen tots els passos que s’han de er des que s’obre lacomptabilitat &ns que es tanca i es torna a obrir. 5ormalment els cicles s!n d’unan< 8l’exercici comptable se sol obrir l’ de $ener i es tanca a > de desembrede cada an


4/28

0alan# de situaci!: Beecteix la situaci! patrimonial de l’empresa. Fonsidera,d’una banda, els béns i drets de què és titular i, de l’altra, els seus deutes. Ladierència entre tots dos constitueix la situaci! patrimonial neta de l’empresa.

L’actiu del balan# està ordenat amb el criteri de men


5/28

% )er6ode mitjà de abricaci!. 7s el nombre de dies en què normalment estri$uen a abricar els productes. s representa com a )".

% )er6ode mitjà de venda. 7s el nombre de dies en què $eneralment es tri$uen a vendre els productes un cop abricats. s representarà com a )"v.

% )er6ode mitjà de cobrament. 5ombre de dies en què $eneralment es tri$uen acobrar les actures dels clients. s representarà com a )"c.

% )er6ode mitjà de pa$ament. 7s el nombre de dies en què normalment estri$uen a pa$ar les actures als prove'dors. s representarà com a )"p.

)"" / )"a 1 )"p 1 )"v 1 )"c 2 )"p

n una empresa comercial 8que compra i ven mercaderies, sense produir9només hi ha el subper6ode mitjà d’aprovisionament o d’emma$at+emat$e, elsubper6ode de cobrament i el de pa$ament.

)"" / )"a 1 )"c 2 )"p

l per6ode mitjà de maduraci! econòmic 8)"9 és el temps que dura tot el cicled’explotaci! des que es produeix l’entrada dels materials al ma$at+em &ns quees cobren les actures i les lletres dels clients.

l per6ode mitjà de maduraci! &nancer o per6ode mitjà de maduraci! és el tempsen què $eneralment l’empresa tri$a a recuperar els diners que ha invertit en lacompra de materials per a la producci!. 7s el nombre de dies que ha de &nan#artotalment l’empresa.

)" / )"a 1 )" 1 )"v 1 )"c

Foncepte de capital m6nim o ons de maniobra necessari

7s el ons de maniobra que ha de tenir l’empresa tenint en compte el seuper6ode mitjà de maduraci! &nancer. )er tant, s!n els diners que ha de tenir percobrir el temps entre que pa$a les seves compres i cobra de les seves vendes.

Anàlisi &nancera: càlcul i interpretaci! de les ràtios de disponibilitat, tresoreria,liquiditat, solvència 8o $arantia9, endeutament i estructura del deute 8veure

annex ?9

53",O)BEE;P,

IAL3B "Q5;"; IAL3B EDR5-AB-

;5DB)BDAF;P

-;E)35;0;L;D AD

-M)F

Ialor m6nim:K.=

Ialor

S LTempresa disposa en eectiu del >@U dels pa$aments que ha de er elproper an< .V Ei és molt $ran W xcés de liquiditat, recursos ociosos, ja que aquestsdiners no $eneren cap rendibilitat. )ropostes: invertir part del disponibleen al$un actiu més rendible, tornar part de l’passiu amb l’excés de

disponible 8mirar passiu9 iMo rene$ociar o requali&car deutes 8de llMt a cMt9 siamb això s’aconse$ueixen reduir despeses &nanceres 8mirar les despeses&nanceres, l’endeutament i l’estructura del deute9.V Ei és molt baix W )erill de no poder atendre els pa$aments de manera

5



6/28

estàndard: K.>@

s consideraadequat tenirmés o men


7/28

termini 8)F9.

>.KKK M @K.KKK / 1*2+l’actiu corrent és ,= ve$ades el valor dels deutes a curt termini del’empresa, per la qualcosa podem dir que aquesta té capacitat su&cient per a atendre els seuscompromisos&nancers més immediats.La r(tio de li,$iditat / Actiu Forrent M )assiu Forrent / @[email protected] /2*+3

L’actiu corrent es =,> ve$ades el valor dels deutes a curt termini del’empresa, per la qual cosa podem dir que aquesta té capacitat sobrada peratendre els seus requeriments més immediats.

E3LI^5F;A 8o HABA5D;A9

AFD;ZM-ZDE

-ZDE/)F15F

Ialor m6nim: Ialorestàndard: =

/: L’empresahauria de sercapa# de poderpa$ar tot el seupassiu si es ventot el seu actiu.

/=: Ialorestàndard: =8queequivaldria alK,@ de la ratio

d’endeutament9.

s consideraòptim tenir eldoble del quees deu en total.

V Ei és més $ran que W ActiuX-eutes W Ialor de lTempresa X K W 5o estroba en situaci! de allida ja que si lTempresa liquida tot lTactiu podrà pa$artots els seus deutes.V Ei és massa alta 8X=,@9, L’empresa està poc endeutada i se$urament larendibilitat dels ons propis seria més alta amb una mica més de deutes.)er tant, podria demanar un préstec nou.V Ei és menor que W Actiu Y -eutes W Ialor de lTempresa Y K WLTempresa es troba tècnicament en situaci! de allida. L’empresa deu mésque el que té. Ei l’empresa ven$ués tot el seu actiu, què podria pa$ar del

que deu_ Ei és Y, no podria tornar tot el que deu venent tot l’actiu i aixòequival a dir que l’empresa té ons propis ne$atius i està en situaci! deallida tècnica. Eoluci!: ;ntentar remuntar l’empresa $enerant bene&ciscom si$ui iMo intentar requali&car l’actiu perquè esti$ui més ben valoratcomptablement i també a preus de mercat.W Fom més alt si$ui, més $aranties oerirà lTempresa als seus creditors imés acilitat tindrà per obtenir préstecs dels bancs. Fom més baix si$ui,més risc de allida hi haurà.E3LZF;35E )AZ: Solvència = Actiu / Deutes = 421. / !4." = #,#$ %ar&tio de sol'ncia indica una ona situaci* de l’em+resa, a -ue l’actiuultra+assa al +assiu en més de set 'egades, la -ual cosa indica -uel’em+resa s’est& nanant soretot +er ca+itals +ro+is. %’endeutament acurt termini de l’em+resa re+resenta solament el #,0 de l’endeutamenttotal, a-uesta situaci* de l’estructura del deute és ona a -ue l’em+resa es

nana +reerentment am recursos +ro+is.Solvència = Actiu/Deutes = 33"0/"331!= 1,$ %a r&tio de sol'nciaindica una ona situaci* de l’em+resa, encara -ue l’endeutament total esalt i su+era en més de la meitat del total de recursos em+rats.

%’endeutament a curt termini de l’em+resa re+resenta solament el 42 del’endeutament total, a-uesta situaci* de l’estructura del deute és ona a-ue l’em+resa es nana +reerentment am deute a llarg termini.'(tio de -ol./ncia / Actiu M -eutes / >@.KKK M CC.KKK / 1* Lasolvència és la capacitat real de l’empresa per a satiser els seus deutes, ja

que relaciona els béns i drets reals de l’empresa amb tots els seus deutes.Fom que la ràtio ens d!na un valor X , l’empresa `3;A presenta $arantiessu&cients per a pa$ar tots els seus creditors.La r(tio de sol./ncia / Actiu M -eutes / =>K.KKKM?K.CKK / 1*+3 Lasolvència és la capacitat real de l’empresa per a satiser els deutes, ja querelaciona els béns i drets reals de l’empresa amb tots els seus deutes. Fomque la ràtio ens d!na un valor X , l’empresa FA;OAN3BDA té $arantiessu&cients per a pa$ar tots els seus creditors.'(tio de sol./ncia / Actiu M -eutes / @C.KKK M 8K.KKK 1 =.KKK9 /@C.KKK M >K.KKK / 1*4 la solvència és la capacitat real de l’empresa Oper a satiser els seus deutes, ja que la ràtio corresponent ens relaciona el

valor dels béns i drets reals de l’empresa amb el seu passiu. -onat que, enaquest cas, la ràtio és bastant més $ran que 8nivell de reerència9 podemdir que els creditors tenen una elevada $arantia de cobrament.

5-ZDA"5D

87s lTinvers de la ratio de solvència9S ;ndica la proporci! del passiu representada per deutes. )er exemple, si la

7



8/28

-ZDEM)5 ; )AEE;Z

Ialor m6nim:K.>@

Ialorestàndard: K.@

s considera boque aprox. lameitat delpassiu escobreixi ambN) i l’altrameitat enpassiu.

ratio de solvència té un valor de = el dTendeutament ha de ser K,@ i indicaque la meitat del passiu s!n deutes. Ei és YK,@, l’empresa està poc endeutada i si és XK,@, massa endeutada. )ropostes per quan és massa baixa 8empresa poc endeutada9: L’empresaestà poc endeutada i per tant és més se$ura, però se$urament els onspropis s!n men


9/28

els bene&cis abans d’interessos i impostos 80A;;9 amb l’actiu 8inversions totalsde l’empresa9. 7s el rendiment de cada unitat monetària invertida en l’empresa.Ei aquesta taxa es a més $ran, si$ni&ca que l’empresa obté més rendiments deles seves inversions.

La rendibilitat de l’empresa se sol expressar en U i s’interpreta de la manerase$Gent: de cada KK invertides, s’han obtin$ut \re] de rendiment.

La rendibilitat &nancera és la relaci! entre els bene&cis abans d’impostos i elsrecursos propis 8capital i reserves9 de l’empresa. Dambé s’anomena rendibilitatdel capital, ja que mostra el bene&ci $enerat per l’empresa en relaci! al capitalaportat pels socis.

La rendibilitat &nancera també es pot interpretar com el rendiment dels onspropis. Dambé se sol expressar en U i llavors podem dir que, de cada KK invertits pels socis, s’obtenen \r] bene&cis bruts 8sense restar els impostos9pels accionistes.

La rendibilitat de les vendes és el que l’empresa obté de bene&ci en relaci! a lesseves vendes. Fom que també s’expressa en percentat$e, podem dir que, de

cada KK venuts, l’empresa obté rv bene&cis.

L’eecte palanquejament 8Ampliaci!9

r / 0ADM5) O IendesMIendes x ActiuMActiu 4 r / 0ADMIendes x IendesMActiu x ActiuM5) 4

0ADMIendes és el mar$e de vendes, és a dir, el percentat$e de bene&cis sobrecada u.m. de vendes.

IendesMActiu és la rotaci! de l’actiu sobre les vendes, o si$ui, el n*mero de ve$ades que es renova l’actiu.

ActiuMN) és el palanquejament o eecte palanquejament, que es de&neix com larelaci! entre les inversions 8actiu9 i els ons propis de l’empresa.

r / "ar$e x Botaci! x )alanquejament.

Fom es pot veure, l’empresa pot au$mentar la rendibilitat &nancera del’empresa actuant sobre aquests tres components : mar$e, rotaci! ipalanquejament.

ecte palanquejament i endeutament

Zn au$ment de l’endeutament suposa tenir un palanquejament o eectepalanquejament més $ran i, per tant, pot tenir un eecte positiu sobre larendibilitat &nancera de l’empresa. )erò això només és veritat si el cost del&nan#ament aliè 8interessos i comissions de deutes9 és inerior a la rendibilitateconòmica de l’empresa.

)er tant, l’eecte palanquejament serà positiu quan el cost del &nan#ament aliè8-espeses &nanceresM)assiu total9 si$ui inerior a la rendibilitat econòmica del’empresa. n cas contrari, serà ne$atiu. Això a que si la rendibilitat dels actius

de l’empresa és superior al cost relatiu de l’endeutament, el palanquejamentaportarà un au$ment de la rendibilitat &nancera.

-e tota manera, cal tenir en compte que, encara que l’eecte palanquejament

9



10/28

si$ui positiu 8en el sentit que a au$mentar la rendibilitat &nancera del’empresa9, un au$ment de l’endeutament pot implicar un risc molt importantper l’empresa, sobretot a l’hora de poder er ront a tots els pa$aments en casde no obtenir els resultats esperats.

BLOC 2: 5esti "nancera

structura econòmica i &nancera de l’empresa i classi&caci! de les principalsonts de &nan#ament

l departament &nancer s’encarre$a d’aconse$uir i administrar els recursos8diners9 de l’empresa.

Juan comprem al$una cosa necessitem diners, que podem treure de la nostrabutxaca, d’un compte corrent que tin$uem, podem demanar un préstec, etc.Denim, per tant, dierents maneres d’aconse$uir aquests diners que necessitemo, el que és el mateix, tenim dierents maneres de &nan#ar la nostra compra.

Les empreses necessiten diners per dur a terme la seva activitat. Les maneres

que té d’aconse$uir aquests diners en diem onts de &nan#ament.

n el balan# de situaci!, l’actiu d’una empresa representa les inversions i elpassiu representa les onts de &nan#ament.

Nonts de &nan#ament propi: capital, reserves i amortit+acions

E’entén per ont de &nan#ament els recursos l6quids o mitjans de pa$ament adisposici! de l’empresa per er ront a les seves necessitats dineràries. Dal coms’ha dit abans, les dierents onts de &nan#ament que té l’empresa s!n al passiudel balan# de situaci!.

Nonts de &nan#ament aliè: préstecs, emprèstits, l6sin$, pòlissa de crèdit, crèditcomercial o de prove'dors, descompte d’eectes, acturat$e i rentin$

FLAEE;N;FAF;P - LE N35DE - N;5A5fA"5D

EH35E LA )B3);DAD -LE BFZBE3E:

- N;5A5fA"5D )B3);: Becursos que pertan


11/28

- BFZBE3E )B"A55DE, )AEE;Z 53 F3BB5D 3 A LLABH DB";5;:Nons que no s’han de tornar o que s’han de tornar a més d’un an


12/28

-esprés es a el valor actual de tots els N5Fn i s’i$uala a +ero. La taxad’actualit+aci! 8que en el cas d’una inversi! li diem DB; o D;B9 li direm DA8Daxa Anual ectiva9.

Foncepte i tipolo$ies d’inversi!

n'ersi*: Aplicaci! de recursos per au$mentar l’actiu 8no corrent o corrent9. n'ersi*: Fompra no consumida o producci! no venuda.

n'ersi*: Acte mitjan#ant el qual es renuncia a la satisacci! immediata i certad’uns recursos amb l’esperan#a de sortir%hi $uan


13/28

ls mètodes d’anàlisi d’inversions s!n maneres de saber si surt a compte o nosurt a compte er una determinada inversi!.

ls mètodes de selecci! d’inversions s!n maneres de saber quina inversi!, de lesque tenim disponibles, és millor que les altres.

(i ha dos tipus de mètodes d’anàlisi i selecci! d’inversions: els mètodes estàtics,que no tenen en compte el pas del temps, i els mètodes dinàmics, on s6 que

tenen en compte el pas del temps.ls mètodes estàtics més utilit+ats s!n el mètode del ux total de caixa i el delpa< bac i els més utilit+ats dintre dels mètodes dinàmics hi ha el IA5 8o IalorFapital9 i la D;B o DB; 8Daxa ;nterna de Bendibilitat9.

l raonament estàtic es basa en el et que el valor del diner és constant al llar$del temps. s treballa com si els diners que es cobren en dierents momentstin$uessin el mateix valor.

l raonament dinàmic, en canvi, té en compte el dierent valor del diner se$ons

el moment en què es produeix el ux de caixa 8ja si$ui positiu o ne$atiu9.

"^D3-E - ELFF;P EDRD;FE

l més cone$ut és el criteri o mètode del per6ode de recuperaci! o \pa


14/28

"ètodes de selecci! d’inversions dinàmics

ls mètodes dinàmics tenen en compte el moment concret en què es produeixl’entrada o sortida de diners. )er tant, tenen en compte la pèrdua de valor delsdiners al llar$ del temps i, per tant, valoren més els diners com més a prop estroben del moment actual.

ls dos més cone$uts s!n el IA5 8Ialor Actual 5et9, cone$ut també com a IalorFapital 8IF9, i la D;B o DB; 8Daxa ;nterna de Bendibilitat o Daxa de Bendibilitat;nterna9.

Fàlcul i interpretaci! del IA5 8Ialor Actual 5et9 i interpretaci! de la D;B 8Daxa;nterna de Bendibilitat9

IA5 / %-K 1 N5FM81i9 1 N5F=M81i9= 1 ... 1 8N5Fn 1 IB9M8i1i9n

IB és el Ialor Besidual de la inversi!, si existeix. 7s el que es pot recuperar dela inversi! una ve$ada s’acaba.

l IA5 8Ialor Actual 5et9 és la suma de tots els uxos nets de caixa 8inclòs eldesembossament inicial9 passats al moment actual amb una taxa decapitalit+aci! determinada.

l IA5 consisteix a actualit+ar tots els uxos nets de caixa al moment actual8moment K9 i obtenir el valor capital en aquest moment. Les quantitats s’haurande sumar o restar se$ons representin entrades o sortides monetàriesprovocades per la inversi!.

Ei el IA5 surt ne$atiu vol dir que la suma total de les sortides que provoca elprojecte d’inversi! és superior a la suma de les entrades, valorades en elmoment actual. n aquest cas, no convé er la inversi!.

Ei el resultat del IA5 és positiu vol dir que la suma actualit+ada de totes lesentrades de quantitats monetàries que provoca la inversi! és superior a la sumaactualit+ada de les sortides i que, per tant, la inversi! es pot er.

l criteri per seleccionar una inversi! se$ons el IA5 és el d’escollir, d’entre lesque tenen un valor positiu, aquella que el tin$ui més alt. Ei el IA5 d!na elresultat de K la inversi! és indierent.

ntre dierents inversions, escollirem aquella que tin$ui el IA5 més alt.

DAOA ;5DB5A - B5-;0;L;DAD 8D;B o DB;9

La D;B és la taxa d’actualit+aci! o descompte, anomenada \r], que a que el valor del IA5 si$ui +ero.

l valor de la D;B proporciona una mesura de la rendibilitat de la inversi!. )erseleccionar una inversi! s’ha de comparar aquesta taxa de rendibilitat amb eltipus d’actualit+aci! o descompte del mercat 8i9.

Ei r X i convé er la inversi!, ja que s’obté una rendibilitat superior a la delmercat. l IA5 donarà un valor positiu i l’empresa obtindrà uns $uan


15/28

Ei r / i la inversi! és indierent i l’empresa no es arà ni més rica ni més pobra,es mantindrà i$ual, ja que els rendiments obtin$uts permeten amortit+ar lainversi!.

Ei r Y i la inversi! no es arà, ja que el valor del IA5 donarà un resultatne$atiu i l’empresa obtindrà pèrdues amb aquesta inversi!.

-’entre els projectes d’inversi! per als quals el valor de \r] és més alt que \i], es

triarà aquell que tin$ui un valor de \r] superior.K / %-K 1 N5FM81r9 1 N5F=M81r9= 1 ... 1 N5FnM8i1r9n

r / D;B / DB;

Dal com es pot observar a la !rmula, l’obtenci! de la D;B no és un càlcul trivialquan es produeixen més de dos uxos de caixa. Juan hi ha un o dos uxos decaixa el càlcul es a de orma directa resolent l’equaci! de primer o se$on $rau aquè s’arriba. Ei hi ha més de dos uxos de caixa s’arriba a una equaci! de $rausuperior a dos que es pot resoldre mitjan#ant pro$rames d’ordinador, ambtaules &nanceres o per temptei$, també anomenat procediment de prova i error,

per la qual pot servir d’ajut la $rà&ca del IA5 per als dierents valors de \r].

LE ;5IBE;35E ; L B;EF

Fap dels criteris que hem vist té en compte el risc expl6citament, però és evidentque té la seva importància a l’hora de seleccionar inversions. ls criterisdinàmics poden tenir%lo en compte simplement ae$int%hi un tipus d’interèsextra 8la \prima pel risc]9 que se sumarà a la taxa de capitalit+aci!.

l risc és la probabilitat de perdre diners. Les inversions més arriscades han detenir més rendibilitat per compensar aquest risc. ntre dues inversions amb lamateixa rendibilitat, escollirem la que tin$ui men


16/28

.% Anàlisi de la situaci! inicial. s pot er, per exemple, amb una anàlisi -AN3.=.% -e&nici! d’objectius 8que han de ser clars, mesurables, amb termini,realistes, motivadors i cone$uts per als implicats9.>.% laboraci! de dierents estratè$ies alternatives que portin l’empresa de lasituaci! inicial a l’assoliment dels objectius.?.% Anàlisi i elecci! d’una estratè$ia@.% -etallar plans d’acci! 8a curt, mi$ i llar$ termini9

.% xecuci! de l’estratè$ia escollida 8portar%la a terme se$uint la plani&caci!prevista9C.% Fontrolar l’execuci! i $estionar les desviacions que es produeixin8dierències entre la realitat i la previsi!9.

Les decisions estratè$iques s!n aquelles que ormen part d’una plani&caci! allar$ termini, a dierència de les tàctiques, que aecten al mi$ termini, o lesoperatives, que s!n del curt termini 8del dia a dia9. Lò$icament, totes lesdecisions han de ser coherents amb el pla estratè$ic 8a llar$ termini9.

E!n decisions estratè$iques, per exemple, les decisions de localit+aci!,dimensi!, orma jur6dica i estratè$ia competitiva bàsica 8estratè$ia de preus

redu'tsMdierenciaci!Mbaixos costosMdierenciaci! se$mentada9.

Les estratgies com+etiti'es s!n aquelles que pretenen aconse$uir o consolidara'antatges com+etitius 8quelcom millor que els competidors9. Les empresespoden optar per vendre a preus ineriors als competidors 8estratgia de +reusredu9ts9, poden optar per una estratgia de dierenciaci* 8oerir un productedierent del dels competidors9, estratgia >7rida 8combinaci! de les duesestratè$ies anteriors9, costos ineriors a la competència 8estratgia de ai;oscostos de +roducci*9, o bé oerir productes amb un valor ae$it superior i, pertant, també a un preu superior 8estratgia de dierenciaci* segmentada9.

Foncepte de cadena de valor, avantat$e competitiu i desenvolupamentempresarial

La cadena de valor és el conjunt d’activitats que a una empresa i quecontribueixen a $enerar valor per al client &nal. (i ha dos tipus d’activitats: lesactivitats primàries, que s’encarre$uen de la creaci! 6sica del producte, la seva

venda i el servei post%venda4 i les activitats secundàries, transversals o auxiliars,que s’encarre$uen de recol+ar les activitats primàries 8plani&caci!,comptabilitat i &nances, $esti! dels recursos humans, recerca, etc9.

"ichael )orter va crear el model teòric de \la cadena de valor] als anmaring], o si$ui, imitar coses d’altres empreses que

veuen que uncionen.

La cadena de valor ajuda a determinar les activitats que permeten $eneraral$un a'antatge com+etitiu, o si$ui, al$un punt ort de l’empresa 8allò quel’empresa té millor que els seus competidors. )erquè un punt ort es consideriun avantat$e competitiu de l’empresa, cal que la superioritat d’al$un aspecterespecte la competència es pu$ui mantenir una mica en el temps.

l desenvolupament empresarial és el creixement de les empreses, que nomésés possible quan aquestes disposen d’al$un avantat$es competitiu que li permetmantenir%se al mercat o &ns i tot $uan


17/28

Nactors que condicionen les decisions de localit+aci! i dimensi! de l’activitateconòmica de l’empresa

La localit+aci! de l’empresa és la seva ubicaci!, el lloc 6sic de l’empresa one$oci. ls actors que condicionen aquesta decisi! s!n la proximitat de lademandaMprove'dorsMmatèries primeres, inrastructures, mercat de treball,le$islaci! 8normes i impostos9 i costos 8del sòl, del &nan#ament, de la mà d’obra,

de les matèries primes, etc.9. L’empresa tindrà més en compte uns actors oaltres se$ons el tipus d’empresa.

La dimensi! de l’empresa és la seva capacitat productiva, o si$ui, la quantitatmàxima que pot produir l’empresa en un per6ode determinat. ls actors de ladimensi! s!n bàsicament la previsi! de vendes i els costos de l’empresa, que a laseva ve$ada depenen de la decisi! de localit+aci!.

stratè$ies de creixement intern i extern de l’empresa

l creixement de l’empresa si$ni&ca l’au$ment de la dimensi! de l’empresa i,

per tant, de la seva capacitat productiva. Això ho pot er au$mentant la sevaproducci! actual o bé produint nous productes. ; les vendes poden ser al mateixmercat actual, o bé obrint%se a nous mercats.

Les empreses tenen dues maneres de créixer: internament i externament. lcreixement intern és aquell en què l’empresa au$menta la seva dimensi! apartir d’au$mentar el seu propi patrimoni, ja si$ui reinvertint bene&cis, aportantnou capital, o bé demanant préstecs.

l creixement extern és aquell en què l’empresa au$menta la seva dimensi!mitjan#ant altres empreses, ja si$ui comprant%les 8absorci! d’empreses9,usionant%se 8unint%se amb altres empreses ormant%ne una de nova9, controlant%les 8trust, càrtel o holdin$9 o bé amb dierents tipus d’acords 8joint ventures9.

l trust o concentraci! vertical és un conjunt d’empreses que ormen part dedierents ases del procés de producci! i que intenten reduir costos i dominar elmercat. l càrtel o concentraci! horit+ontal és un $rup d’empreses del mateixprocés productiu que junts dominen el mercat i acorden preus o quantitats de

venda. ; els holdin$s s!n a$rupacions d’empreses on una empresa matriucontrola altres empreses de dierents sectors a partir de la compra de bona partde les seves accions.

l procés d’internacionalit+aci! de l’empresa

7s el procés en el qual les empreses an operacions en mercats internacionals, ja si$ui comprant, venent o bé cooperant amb empreses d’altres pa'sos.-arrerament les nostres empreses han et un $ran esor# d’internacionalit+aci!,sobretot a partir de l’increment de les exportacions. Fom que la demandainterna s’ha redu't, les empreses procuren incrementar les vendes a l’exterior il’administraci! p*blica oereix ajudes a l’exportaci! perquè això enriqueix elpa6s.

La internacionalit+aci! no és àcil perquè hi ha unes quantes barreres que calsuperar: cal conèixer la le$islaci! del pa6s en qGesti!, conèixer el seu mercat, lesseves barreres a les importacions 8reals o tàcites9, els seus $ustos, dierències

culturals, etc.

n èpoques de crisi la $ent es volca en el mercat intern, aix6 que per exportarcal tenir clars avantat$es competitius en els llocs on es pretén vendre.

17



18/28

);"s i multinacionals. ectes de la $lobalit+aci!

Les microempreses s!n les empreses que tenen men


19/28

)er tenir èxit com a empresari és molt aconsellable tenir esperit emprenedor, osi$ui, iniciativa, capacitat de treball, perseverància, autocontrol, etc. )eròaquestes competències o qualitats també es poden aprendre.

5o hi ha un per&l *nic d’emprenedor. Actualment hi ha emprenedors de tottipus, des de persones analabetes &ns a doctors. Bics i pobres. Eociables ireservats. Altru'stes i e$o'stes.

l per&l d’un emprenedorMa exit!sMa s6 que té al$unes caracter6stiques comunes:cal que apren$ui a relacionar%se bé i er xarxa 8o tenir bons collaboradors queho acin9, perseverància, capacitat d’aprenentat$e i d’adaptaci!, presa dedecisions ràpides, i capacitat controlada per assumir riscos.

Freaci! d’una empresa. )assos i contin$uts del pla d’empresa

)er crear una empresa normalment se se$ueixen aquests passos:

.% studi de la idea de ne$oci=.% studi i anàlisi de la viabilitat de l’empresa 8en tots els aspectes9>.% laboraci! del pla d’empresa

?.% -ecisi! de crear 8o no9 l’empresa@.% Dràmits per constituir l’empresa.% ;nici de l’activitat empresarial

ls tràmits per crear una empresa s!n els se$Gents:

.% -emanar un nom per l’empresa al Be$istre "ercantil i obtenir la certi&caci!de \nom no coincident].=.% -ipositar el capital a una entitat bancària 8obrint un compte corrent a nomde l’empresa9.>.% scriptura p*blica de constituci! 8es redacten els estatuts, o s’a$aen elsestàndards se$ons cada orma jur6dica, i els &rmen tots els socis de l’empresa iel notari9.?.% Eollicitud de Fodi d’;denti&caci! Niscal 8F;N9 a (isenda )*blica 8per poderpa$ar i cobrar impostos9.@.% )a$ament de l’;mpost de Dransmissions )atrimonials i Actes `ur6dics-ocumentats 8;D)A`-9..% ;nscripci! al Be$istre "ercantil.C.% s d!na d’alta l’empresa, el local i els treballadors a l’ajuntament i a lase$uretat social..% Fomen#ament de l’activitat.

l pla d’empresa és un document en el qual es de&neix la idea de ne$oci que es

vol emprendre de manera clara i sintètica i ha de ser la principal eina de treballper als promotors en el desenvolupament de la seva idea.

Dots els aspectes que incideixen en la viabilitat de l’empresa s’han de concretarmitjan#ant l’elaboraci! d’un pla d’empresa.

Zn pla d’empresa ha de contenir els apartats se$Gents:

- Fom serà la nostra empresa_ Foncreci! de la idea, identi&caci! delspromotors 8persones que creen l’empresa9, localit+aci! de l’empresa iorma jur6dica de l’empresa.

- Juè produirem_ Faracter6stiques del producte oert i el procés productiu.- Fom vendrem el nostre producte_ Anàlisi del mercat 8anàlisi -AN3 i pla

de màrquetin$9.- Juins recursos necessitarem_ )ersonal, inversi! i &nan#ament i previsi!

econòmica i &nancera.

19



20/28

- Juins passos hem de er per crer l’empresa_ Dràmits de constituci!.

La idea empresarial pot sor$ir per haver detectat una necessitat no coberta enal$un se$ment de mercat, per al$una innovaci! tècnica, per intuir unanecessitat nova... o es pot er una empresa sense cap idea nova, simplementcomprant una empresa existent o creant una ranqu6cia.

Dambé podem dir que la idea pot sor$ir pel coneixement sobre un ne$oci

concret, per coneixements tècnics especialit+ats o per haver detectat al$unaoportunitat de ne$oci existent.

Iiabilitat le$al: elecci! de la orma jur6dica. )rincipals ormes jur6diques del’empresa 8empresa individual, societat limitada, societat anònima i lescooperatives9 se$ons costos i responsabilitat

La viabilitat le$al a reerència bàsicament a si l’activitat de l’empresa es potdur a terme tal com preveuen els seus promotors, sense violar cap normativa.

ls aspectes a considerar a l’hora de triar la orma jur6dica s!n els se$Gents:

.% Besponsabilitat davant de tercers. La responsabilitat pot ser limitada 8com amàxim s’arrisca el capital aportat9 o illimitada 8s’arrisca tot el patrimonipersonal dels socis, present o utur9.=.% Fapital necessari per constituir l’empresa.>.% 5ombre de socis m6nim per constituir l’empresa.?.% Dipus de rè$im &scal 8;mpost de Eocietats o ;B)N9.

Iiabilitat comercial del projecte empresarial. L’estudi de mercat. Anàlisi -AN3.)la de "aretin$. stratè$ies per a cada variable del maretin$ mix

EDZ-; - "BFAD

)el que a a l’estudi de mercat, cal veure en primer lloc l’estructura de mercatque pertan< a la nostra empresa: competència perecta, competènciamonopolista, monopoli o oli$opoli.

-esprés caldrà er un estudi de mercat més detallat per obtenir inormaci!rellevant sobre el consumidor, el $rau de competència i les caracter6stiques del’entorn de l’empresa.

Zn bon estudi de mercat ha de contemplar els aspectes se$Gents:

• -e&nici! d’objectius: un estudi de mercat és cost!s, aix6 que s’han

d’examinar les qGestions prioritàries.• -issen< del pla d’investi$aci!: hi ha dierents alternatives amb dierent

terminiMcostM&abilitat.• Nonts d’inormaci!: les dades es poden obtenir de dierents onts. s pot

accedir a estudis ja realit+ats i publicats 8onts secundàries9 o elaborar%lesla pròpia empresa 8onts primàries9.

• 3btenci! de les dades: Faldrà de&nir el sistema 8entrevistesteleòniquesMper correuMpersonals...9.

• Anàlisi i interpretaci! de les dades per obtenir conclusions.• )resentaci! de les dades.

L’estudi de mercat el poden er els mateixos promotors del projecte d’empresa oes pot encarre$ar a una empresa especialit+ada.

20



21/28

L’estudi de mercat permet identi&car diversos elements, però els més destacatss!n la tipolo$ia dels consumidors als quals s’adre#a l’empresa, la competènciaexistent i l’entorn de l’empresa 8anàlisi -AN39.

Fada ve$ada és més important conèixer bé les necessitats dels consumidors peradaptar l’empresa a aquestes necessitats. La majoria de ve$ades l’empresahaurà de se$mentar el mercat i triar%ne un com a objectiu 8cone$ut com a\tar6et] o \p9blic ob8ecti$]9.

Zn se6ment de mercat està constitu't pel conjunt de clients que demanden unproducte amb unes caracter6stiques similars.

La de&nici! d’un se$ment permetrà que l’empresa obtin$ui més bons resultatsen la seva estratè$ia de màrquetin$.

L’estudi de la competència haurà de permetre veure quines empresesconstitueixen competència, quines caracter6stiques tenen elles, els seusproductes, el seu preu, les seves estratè$ies, etc.

Ee$mentaci! de mercats

ls mercats es poden dividir en se$ments, que s!n conjunts de persones quetenen unes caracter6stiques similars. Fada mercat es pot dividir se$ons diversoscriteris de manera que obtin$uem el mercat se$mentat en $rups de personesamb necessitats similars. )er exemple, el mercat dels pantalons es pot dividir endos $rans se$ments: el dels homes i el de les dones.

-intre del se$ment dels homes, podem dividir%lo se$ons l’estil de vida, obtenintaix6 el se$ment dels homes de ne$ocis, el se$ment dels homes \de coll blanc]8administratius9, el se$ment dels homes \de coll blau] 8obrers9, el se$ment delsesportistes, el se$ment dels tècnics, etc.

La se$mentaci! del mercat és molt important perquè permet veure els dierentstipus de clients potencials que pot tenir l’empresa i d’aquesta manera podertriar%ne un per diri$ir tota la seva campan


22/28

)er dierenciar%se correctament les empreses han de er una anàlisi de mercat,estudiar les necessitats dels seus clients potencials, especialment les del seutar$et, i adaptar els productes a ells.

ls mapes de posicionament permeten comparar els productes de l’empresarespecte els de la competència prenent com a base dues caracter6stiquesbàsiques dels productes. )er exemple, en el cas del mercat dels cotxes, dosatributs bàsics podrien ser el consum i el taman< 8i altres: se$uretat, velocitat,

imat$e, dissen


23/28

l preu és la variable de màrquetin$ que més ràpidament inuencia sobre lesdecisions del comprador.

(i ha bàsicament dues estratè$ies de preus:

9 Estratgia de +reus m&;ims: L’empresa posa preus elevats des del principiper donar una imat$e de qualitat i exclusivitat al seu producte.

=9 Estratgia de +enetraci*: L’empresa posa preus baixos per au$mentarràpidament les vendes.

A part, totes intenten posar \preus psicolò$ics] 8,@ , K, , etc., que elconsumidor percep com \mena ): )B3"3F;P 83 F3"Z5;FAF;P9

?romoci*: Fonjunt de tècniques de màrquetin$ que tenen com a &nalitatcomunicar les caracter6stiques del producte, ressaltant els seus atributs perpotenciar en els clients el desi$ de consumir%lo i al mateix temps mantenir els

clients habituals. )er tant, els seus objectius s!n tres: inormar, persuadir irecordar.

-intre de l’estratè$ia de promoci! o comunicaci! de l’empresa, hi habàsicament quatre instruments dierents:

.% La +ulicitat: Acci! de transmetre un determinat missat$e utilit+ant un mitjàde comunicaci! de masses 8DI, ràdio, revistes, diaris, pancartes, etc.9 amb laintenci! d’inuir sobre el comportament del consumidor. La !rmula \A;-A]8Atenci!, ;nterès, -esi$ i Acci!9 és imprescindible.

=.% ?romoci* de les 'endes 8pròpiament dita9: Fonjunt d’activitats que al’empresa amb l’objectiu d’au$mentar les vendes del producte durant un per6odecurt de temps. )er exemple, oertes, obsequis, = x , > x =, més quantitat almateix preu, sortei$s, concursos, de$ustacions, mostres $ratu'tes, etc.

>.% Benda +ersonal: Euposa una relaci! directa entre el venedor i el client.

?.% Celacions +li-ues: Fonjunt d’accions encaminades a millorar les relacionso la imat$e de l’empresa. )er exemple, l’esponsorit+aci! d’equips esportius, lacursa de l Forte ;n$lés, la retransmissi! de pell6cules sense interrupcions85estlé9, etc.

?a ): -;EDB;0ZF;P 8) de \place]9

Distriuci*: Fonjunt de tècniques o instruments encaminats a deixar a disposici!dels clients el producte de l’empresa en la quanitat, lloc i moment adequats.

La distribuci! pot ser directa o am intermediaris. 7s directa quan el productepassa a mans del comprador des de l’empresa productora. 7s indirecta si entreel productor i el client hi intervénen intermediaris, que s!n empreses comercialsque es dediquen a la compra%venda de mercaderies.

(i ha dos tipus d’intermediaris: els maoristes 8que venen només a empreses,

com el "AkB3 o "ercabarna9 i els minoristes o detallistes 8que venen alsclients &nals9.

@anal de distriuci*: 7s el cam6 o circuit que se$ueix un producte des que es

23



24/28

produeix &ns que arriba a mans del consumidor &nal. )ot ser llar$ 8quan hiintervénen molts intermediaris9 o curt 8quan n’hi ha pocs9. Dambé es potclassi&car en propi 8quan l’empresa productora és propietària de tot el canal dedistribuci!9 o aliè 8quan l’empresa productora ven els seus productes aintermediaris que no s!n de la seva propietat9.

Iiabilitat econòmica: concepte i càlcul del punt mort o llindar de bene&ci 8veure

annex C9l punt mort, llindar de bene&ci o llindar de rendibilitat és el nivell de vendes apartir del qual l’empresa comen#a a tenir bene&cis.

)" / Fostos &xos M 8)reu de venda 2 Fost variable unitari9

Fonèixer el punt mort permet saber quantes unitats ha de vendre l’empresa percomen#ar a tenir bene&cis. Ei ho compara amb les vendes previstes, podrà sabersi tindrà bene&cis o pèrdues. 8Ei preveu vendre men


25/28

demo$rà&cs, sociolò$ics, econòmics, etc.

L’entorn $eneral inueix en totes les empreses d’un pa6s determinat. )er tant, noaecten en la manera de relacionar%se amb la competència interna, però s6externa 8amb els altres pa'sos9. ;nvesti$ar l’entorn $eneral permet detectar lesoportunitats i amenaces que oereix l’entorn.

Iiabilitat &nancera. -eterminaci! de la inversi! necessària i del pla de&nan#ament

)er saber si l’empresa és viable o no des del punt de vista &nancer, caldeterminar la inversi! necessària i mirar com es poden aconse$uir aquestsrecursos.

l pla d’in.ersions és un document que detalla i quanti&ca els recursosnecessaris per iniciar la nova activitat.

La in.ersi necess(ria serà suma de la valoraci! que s’ha$i et de totl’immobilit+at, existències i disponible que necessiti l’empresa per cada an<

8millor er%ho per més d’un an i la )?' .

l pla de "nan@ament és la manera com l’empresa obtindrà els diners quenecessitarà per comen#ar l’activitat 8per poder pa$ar la inversi! necessària queha calculat en l’apartat anterior9.

n relaci! al &nan#ament, en el pla d’empresa cal que hi ha$i les dadesse$Gents:

• Juanti&caci! del &nan#ament necessari.• -eterminaci! de les onts de &nan#ament p*bliques iMo privades.• )revisions anuals.• -eterminaci! del llindar de rendibilitat o punt mort.• Anàlisi dels resultats de l’anàlisi -AN3

l &nan#ament de l’empresa està lli$at a la disponibilitat de recursos propis i alcost i disponibilitat dels recursos aliens.

A part de les onts de &nan#ament t6piques, quan es crea una empresa es potdisposar d’aquestes altres onts de &nan#ament:

• inan@ament p9blic: &nan#ament a ons perdut, préstecs tous, serveis$ratu'ts a disposici! dels promotors 8locals, assessoria, administraci!,etc.9.

• inan@ament pri.at: les entitats &nanceres tenen una partida destinadaa &nan#ar nous projectes, però sovint posen molts requisits o $aranties, apart d’un bon pla d’empresa.

Les previsions anuals que s’han d’elaborar per asse$urar que l’empresa podràer ront als seus compromisos s!n les se$Gents:

25



26/28

• 0alan# de previsi!• Fompte de resultats de previsi!• )ressupost de tresoreria

Zn press$post de tresoreria és un document que recull, per a cada per6ode detemps quin serà el ux de pa$aments i cobraments esperats, i que determinaquina serà la posici! de tresoreria de l’empresa en cada moment.

)er una nova empresa és convenient eectuar un se$uiment mensual durant elprimer an< i després ampliar aquesta periodicitat.

Iiabilitat le$al. La constituci! ormal de l’empresa: ormes jur6diques 8empresaindividual, Eocietat Limitada, Eocietat Anònima i les Fooperatives9,responsabilitat i caracter6stiques.

Dipus d’empreses se$ons la orma jur6dica:

.% mpresa individual: Dé personalitat 6sica i un sol propietari.

(i ha dos tipus d’empreses individuals:

% mpresari o empresària individual: s tracta d’una persona 6sica que realit+aen nom propi i mitjan#ant una empresa una activitat comercial, industrial oproessional. Aquest propietari té responsabilitat illimitada 8respon dels deutesde l’empresa davant de terceres persones amb tot el seu patrimoni present iutur9. )er constituir%la no cal cap capital m6nim. La ra! social 8el nom del’empresa o la seva denominaci!9 ha de ser el nom del titular de l’empresa 8elnom del propietari9. ls empresaris individuals no pa$uen impost de societats

sin! que tributen amb l’;B)N 8ja que l’empresa té personalitat 6sica, no jur6dica9.

% Eocitat civil privada: s basa en un contracte pel qual dues o més personess’obli$uen a posar en com* diners, béns o ind*stria, amb la voluntat de repartir%se’n els $uan


27/28

Les societats capitalistes s!n aquelles en què és més important l’aportaci! delcapital que les caracter6stiques personals dels socis. ls socis decideixen qui hade $estionar l’empresa 8al$* d’ells o al$* de ora9.

Les societats d’interès social s!n aquelles que no pretenen obtenir un bene&ci,sin! satiser les necessitats comunes dels seus membres. Les més corrents s!nles cooperatives.

D;)ZE -E3F;DAD

5ombre desocis

BE)35E A%0;L;DAD

FA);DAL"Q5;"

-53";%5AF;P

FABAFDBQED;JZE

")BEA ;5-;I;-ZAL

;llimitada8amb tot elpatrimonipresent iutur9

5o n’hi ha. 5om del’empresari8propietari9

% )ersonalitat 6sica% )ropietat i $esti! junts% Dributa amb l’;B)N

E3F;DADL;";DA-A

o mésLimitada >.KK@,K

[email protected]

ptes.9

Jualsevol nom 1

EL o EBL

% )ersonalitat jur6dica% Fapital dividit en particip

% ls socis 8participacionisla `unta Heneral dedecideixen qui $l’empresa 8administradors9% Les participacions nopoden vendre comunican*mero, preu i nol’adquirent4 i sempre hidret preerent els socis res% "ercantil 8amb ànim de l% Fapitalista 8és més imporcapital aportat quecaracter6stiques de cada so% Dributa per l’;mpoEocietats.% E’ha de constituir en escp*blica i inscriure’s al B "ercantil.

E3F;DAD A55;"A

o mésLimitada K.K,=

8K.KKK.KK

K ptes.9

Jualsevol nom 1EA

% )ersonalitat jur6dica% Fapital dividit en accions% ls socis 8accionistes9

`unta Heneral d’Accidecideixen qui $l’empresa 8administradFonsell d’Administraci!9% Les accions es poden co

vendre lliurement 8exceptestatuts hi posen restriccio% 7s de tipus mercantilànim de lucre9.% Fapitalista.% Dributa per l’;mpoEocietats.% E’ha de constituir en escp*blica i inscriure’s al B "ercantil.

27



28/28

F33)BAD;IA = en lescoop. de =n$rau i @ enles coop.de r $rau.

Limitada 8ano ser queels estatutsdi$uinquelcomdierent9

-epèn delque di$uinelsestatuts.

5om 1 E.Foop.

Les cooperatives s!n sod’interès social. s creesatiser unes nececomunes entre elsmembres, que podenpersones 6siques 8coopede primer $rau9 o jur6

8cooperatives de se$on $ratenen aan< de lucre 8no bel màxim bene&ci9.La incorporaci! i baixa dés voluntària.L’assemblea $eneral és lade tots els socis, que deciel Fonsell Bector 8òr$$overn9. ls invercensuren els comptes anucomitè de recursos tramsancions a socis.

Iiabilitat mediambiental. L’impacte de l’empresa al medi ambient.Fonscienciaci! social i aparici! de nous ne$ocis en relaci! amb el medi ambient.

Les empreses tenen i han de tenir responsabilitat social. Normen part de lasocietat i han de contribuir a millorar%la com a m6nim com ho han de er lespersones individuals.

Actualment encara hi ha moltes empreses que es deslocalit+en per raons

mediambientals. 3 si$ui, que produeixen als llocs on les normativesmediambientals s!n men

Apunts Pau Economía de l'empresa segon de batxillerat

Documents

Transcript of Apunts Pau Economía de l'empresa segon de batxillerat