1

APUNTS PER A NOUS REGIDORS/RES

I UNA LEGISLATURA DIGNA

Alejandro Escalada Villanueva Ana Antón Ruiz Francisco Carbonell García Xavier Mas i Sempere Federico Zaragoza Alberich Juan Fuentes Sempere

Santa Pola, Maig 2015 1ª Edició

2

ÍNDEX INTRODUCCIÓ. LES PRIMERES REFLEXIONS EL GRUP MUNICIPAL. LES RELACIONS AMB LA FORMACIÓ POLÍTICA QUE REPRESENTEM LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ. PRESÈNCIA EN COMISSIONS, PLE I GRUPS DE TREBALL. TRACTAMENT DELS ASSUMPTES QUE VAGEN SORGINT. LA NECESSITAT DE L’HARMONIA ENTRE ELS GRUPS. L’AJUNTAMENT ÉS LAIC. GOVERNS EN SOLITARI I PACTES ENTRE GRUPS. LES PETICIONS D’INFORMACIÓ I LA EXIGENCIA DE CONTESTACIÓ. ELS PRESSUPOSTOS. EL PLA GENERAL. NOTA FINAL. LECTURES RECOMANADES.

3

INTRODUCCIÓ Les persones que hem col·laborat en aquest treball, per haver sigut regidors, haver format part d’un grup municipal, o haver tingut responsabilitats en partits polítics, hem viscut de prop la historia política recent del nostre consistori. També hem pogut conèixer part del succeït, des d’abans de l’entrada a la democràcia fins ara, gràcies a persones que van estar en equips de govern o foren oposició en temps passats. L’objectiu d’aquestes reflexions és facilitar la tasca als nous regidors i regidores, que els grups municipals puguen treballar més harmoniosament, i consolidar aquelles idees de llibertat, participació de la ciutadania en el govern local, transparència, i consens que eren reclamades per un grup de santapolers des de l’Associació de Veïns “Unitat”, allà pels anys setanta, en plena dictadura, i que encara no havem aconseguit, després de més de trenta anys. Són objectius i reflexions que no volem que tinguen cap color polític i que pensem que poden ser assumits per qualsevol partit democràtic. Alguns/es de nosaltres no hem plegat a conèixer la Associació, perquè som joves, i altres en aquells moments ni sabíem que recalaríem en Santa Pola, però tots i totes ens sentim partícips de aquelles reivindicacions. No volem convèncer ningú del que nosaltres estem convençuts/des totalment, sinó fer més lleuger el viatge dels futurs regidors i regidores, siguen del color que siguen, i que no hagen d’enfrontar-se a tantes situacions no desitjables com hem hagut d’enfrontar nosaltres i moltes altres persones. Amb això aconseguiríem que pogueren dedicar les seues hores a un treball directe per al poble i no malgastar-les en temes irrelevants ni desavinences entre grups que tant de temps ens han fet perdre. Volem donar les gràcies a totes les persones que ens han donat els seus punts de vista de l’ocorregut fins ara, i a les que han sigut fil conductor de aquelles idees d’obertura de la extingida associació fins ara, tant des de dins com des de fora de l’Ajuntament. Aquesta edició no és un treball tancat. El text naix obert a la incorporació dels afegits i modificacions que els lectors/es ens facen arribar, per a que es reflectisquen en edicions posteriors.

4

LES PRIMERES REFLEXIONS En primer lloc, les persones elegides hem de reflexionar sobre quines raons ens han portat a presentar-nos i a arribar a ser regidor/a. Potser que vulguem una societat més justa, intentar que no hi haja tantes desigualtats, defensar als dependents, el medi ambient, la nostra llengua i cultura , el comerç local, els drets dels treballadors i treballadores, etc. Eixos objectius particulars i individuals cal tenir-los ben presents durant la legislatura, perquè quatre anys és molt de temps, i en la soledat que ens envolta en moltíssims moments podem comparar els motius pels que volíem estar i el que hem fet o estem fent, i tenir vertaders debats i dubtes interns. La soledat és la del corredor de fons: si no es recorda d’on vol arribar, és molt fácil que abandone la cursa. Aquests plantejaments serveixen per a tots/es. Que tingues un àrea de responsabilitat no vol dir que hages de renunciar al conjunt de les teues idees que afecten a totes les altres àrees de responsabilitat. Estigues on estigues, has de ser fidel als plantejaments inicials, o si canvien substancialment per motius raonables, als que la formació política a què pertanys decidisca acollir-se, i treballar-los tant en el grup polític com en el grup municipal. Per descomptat, aquests objectius personals han d’estar en sintonia amb el que defensa el grup municipal: si no és així, a mig o llarg termini poden sorgir temes on la teua opinió és distinta a la del grup, i et pots veure en problemes personals per haver de votar a favor d’alguna cosa amb què no estàs d’acord o en el pitjor del casos, per no sotmetre’t al que diu el grup, veure’t exclòs/a d’ell. Que tingues els teus plantejaments individuals clars, i periòdicament, cada sis mesos més o menys, els compares amb el teu treball quotidià, t’evitarà que al final de la legislatura plegues a determinades conclusions negatives que et puguen afectar anímicament, i que consideres que el teu esforç ha sigut un temps perdut. També en l’àmbit personal has de tenir en compte que a partir d’ara seràs constantment observat/da per la ciutadania, dins i fora de l’ajuntament. Notes o no la seua pressió, t’estan jutjant, i són molt exigents amb els seus representants. Eixos xicotets detalls incorrectes que consideraves de poca rellevància – inclosa la teua manera de conduir pel poble, parar el cotxe un moment en un lloc inadequat, etc.- has d’anar evitant-los, perquè en el moment més inesperat te’ls recriminaran. En la majoria dels casos, els del teu mateix partit son els més durs, i faran les crítiques que més t’afectaran. Aplica’t el dit de “el que no vols que se sàpia, no ho faces”. Igual que seràs observat/da pels ciutadans i ciutadanes, tu et sentiràs obligat/da quan camines pel poble a no fer-ho ja amb la despreocupació en què ho feies abans, ja que qualsevol motiu que veges irregular en la via pública, instal·lacions, serveis o conductes que afecten l’ajuntament, hauràs de notificar-lo al responsable corresponent o presentar instància de la circumstància irregular perquè siga esmenada.

5

Es possible que t’oferisquen i et convinga personalment la dedicació exclusiva. En este cas has de tindre present que el teu treball en el consistori és un parèntesi de quatre anys en la teua vida. A més de tenir un treball a temps complet a l’ajuntament, tindràs l’oportunitat, que alguns no han pogut tindre, de conéixer, controlar i fiscalitzar amb molta més efectivitat tot el que afecta a l’administració de les vides dels teus conciutadans i conciutadanes. Si no gaudeixen de dedicació exclusiva, cal que els regidors i regidores adapten les seues responsabilitats, siga com siga la seua situació administrativa i laboral, i les facen compatibles amb els seus treballs habituals, si se’n tenen. Molts regidors i regidores fins ara ho han fet i sabem que és factible i necessari. Tot el món hauria de poder tenir responsabilitats institucionals, siga el que siga el treball que realitze habitualment. En alguns llocs podrem demanar una excedència per a dedicar-nos al Consistori sense que perille la nostra reincorporació o la nostra subsistència econòmica, però no és així en la gran majoria de casos. Tenim exemples de regidors i regidores que han sabut portar la responsabilitat de govern d’un àrea dignament havent mantingut el seu treball habitual, i ho han fet perquè han sabut separar les seues obligacions de les tasques que han de fer els funcionaris al seu càrrec.

6

EL GRUP MUNICIPAL

Quan ja tinguem clars el objectius personals, cal plantejar-nos el que defensa el partit pel que ens hem presentat, que és el que hem de defensar des del grup municipal. Aquests punts fonamentals han d’estar fixats en el programa que hem redactat entre tots i totes i no perdre’ls de vista mai. Que només es tinguen en compte els programes i el que prometem a la ciutadania en eleccions i després no els respectem no és ètic. Podríem posar diversos exemples en que els programes s’han incomplit o no s’han tingut en compte en la legislatura. Mai hem d’oblidar que se’ns ha elegit perquè els votants son coneixedors del nostre programa, o així considerem que ha de ser per part de la gent més responsable, i que estem com a regidors i regidores per a complir-lo. Separarem els punts clau del programa i farem un resum d’aquests, per a posteriorment anar desenvolupant les accions que cal realitzar en cadascú dels diferents punts. Si estem governant seran realitzacions a dur a terme, i si som oposició propostes argumentades a presentar a l’equip de govern per a que s’estudie la seua possible realització. Per a tindre present aquest apartat, és convenient que una vegada a l’any el grup municipal faça balanç i les conclusions obtingudes s’exposen al grup polític. La comparació d’allò promès amb les realitzacions concretes, en consecucions físiques o en demandes al govern municipal, ens dirà si estem complint o estem enganyant l’electorat que ens ha votat. Se sobreentén que qualsevol tema que no estiga clarificat adequadament en el programa ha de ser debatut i la seua conclusió aprovada en el partit, i els temes que per informació coneguda a posteriori canvien el programa han de ser revisats en el grup polític, que és qui marcarà col·lectivament amb el consens més ample possible la postura a seguir. En qualsevol moment de la legislatura un/a ciutadà/na ens pot demanar informació sobre la execució del programa i nosaltres hem de ser capaços de donar-li-la, dient-li què hem fet en cada punt i podent justificar el perquè alguns punts o accions no s’han abordat. En cas que s’estiga en l’oposició, hi ha tasques que han de realitzar-se des del grup municipal, com és la revisió del registre d’entrada per la xarxa de l’ajuntament, els decrets que signa l’alcalde, els ordes del dia i actes de juntes de govern, plens i comissions informatives (negociat de governació), les meses de contractació (negociat de contractació) i de negociació (negociat de personal), treballs que normalment es reparteixen entre els regidors i regidores i l’administratiu/va assignat/da al grup. Moltíssima faena es pot fer ja des del despatx mitjançant internet. Tot el que ens cride l’atenció s’ha de comunicar a la resta de components del grup, així com tot el que es tracte en les juntes de portaveus i comissions.

7

LES RELACIONS AMB EL PARTIT O COALICIÓ ELECTORAL Hauria de ser habitual que durant el període d’eleccions siguen moltes les persones que freqüenten els locals dels diferents partits, a la fi de donar suport i ajuda a les persones que es presenten o que dirigeixen la campanya, i que les reunions de treball, durant eixos períodes, siguen d’un gran nombre de persones. Una vegada passades les eleccions, el nombre de persones que assisteixen a les reunions habitualment va disminuint i dilatant-se en el temps, fins quedar en el adormiment inter-eleccions, per molt que fem per evitar-ho. Independentment que s’aconseguisca tenir persones al voltant del partit dedicades a altres tasques més motivadores i no directament de decisió política (participació en àrees de treball concretes, associacions i plataformes, escriptors / redactors de la informació al poble, promotors de campanyes concretes, etc.) la política institucional diària interessa a molt poca gent. El regidor/a necessita notar que el partit o partits que té darrere funcionen, perquè durant la legislatura poden sorgir decisions imprevistes en el programa que s’han de discutir amplament en cada formació política, i la estructura d’aquesta ha d’estar en funcionament permanent per a que el regidor/a no arribe mai a sentir-se a soles davant de decisions que puguen excedir-lo/la i cremar-lo/la. L’única forma de mantenir el partit viu és que siga fluida i propera la informació municipal al partit, i que regularment, i com a mínim una vegada al mes, els regidors i regidores donen compte del seu treball, per a que els components dels òrgans de direcció del partit estiguen tan informats de tot com qualsevol dels regidors i regidores. Aquest fluït entre grup municipal i grup polític, en cas que a la direcció del partit no se li ocorren mesures que proposar per a mantenir-lo, o en cas que no funcione per falta efectiva de participació dels afiliats i simpatitzants del partit, la qual cosa pot ocórrer, són els regidors els/les que han de tindre un especial interès per a que es mantinga, i s’esforçaran en eixa tasca, ja que els interessa, si més no, psicològicament, sentir-se recolzats/des pel grup polític. L’única manera d’evitar “l’absentisme” del partit probablement és la implicació de les persones que se’ns apropen en tasques molt concretes i adients a aquestes persones que s’interessen per nosaltres, però això és més fàcil de dir que d’aplicar. La política, per a la immensa majoria de les persones d’a peu, és una tasca avorrida que només es fa interessant si ens afecta molt directament. I hi ha molt poques persones disposades a dur endavant les ingrates tasques quotidianes de manteniment digne de l’estructura d’un partit. Per tant, caldrà assumir que ens molts moments sentirem la impressió d’una soledat que molt poca gent ens ajudarà a superar. I ens eixos moments és quan més ens valdrà recordar el programa pel que lluitem i el nombre de vots de persones que han confiat en nosaltres.

8

LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ Ningú no et dirà com has de treballar en l’Ajuntament. Et veges en l’oposició o governant, et donaran algun curset de Diputació que és útil per a anar entenent el funcionament general d’un ajuntament, però ningú de l’aparat de l’estat o de la comunitat autònoma, en les circumstàncies presents, no té interès en què el poble participe ni en què faces el teu treball òptimament. En primer lloc, has de tenir el llistat dels drets i els deures del regidor/a, per a saber el que pots fer i el que no. La Llei i el Reglament Intern on consten te’ls pot proporcionar el secretari de l’ajuntament. (Veure al final Lectures recomanades). Has de marcar-te els camins per a presentar propostes, mocions, demanar informació, reclamar informació si no et contesten, sol·licitar que s’informe d’assumptes concrets en les comissions informatives o en ple. De cadascuna d’aquestes tasques has de tindre plantilles per a poder fer-ho el més fàcilment possible. Qualsevol dubte de funcionament ha de ser aclarit pel secretari de l’ajuntament, que ha de vetllar perquè tots els regidors i regidores tinguen els mateixos drets i deures. Informar jurídicament és part de la seua obligació. Si no sabem com funcionen els serveis difícilment podrem millorar-los o presentar nous plantejaments per a optimitzar les seues comeses. Es imprescindible visitar els serveis i parlar amb els responsables de les dificultats i necessitats en el lloc on ells se desenvolupen, i mantenir una proximitat amb els problemes. Hem de visitar tots els serveis externs a la casa central, serveis socials, depuradora i estacions de bombeig, ecoparcs, jardineria, serveis generals, biblioteques i arxiu, etc., i prendre nota de tot el que ens diguen els responsables i estudiar les possibles millores.

9

PRESÈNCIA EN COMISSIONS, PLE I GRUPS DE TREBALL

És freqüent veure com alguns/es regidors/es d’altres partits de l’oposició, i fins i tot del partit del govern, si no es tracta de la seua àrea concreta, arriben a les reunions no havent estudiat els assumptes a tractar en elles, la qual cosa els porta a haver d’abstenir-se a l’hora de votar, per no saber de què va, o “copiar” mecànicament el que vota el d’al costat que els agrade més. Aquestes situacions no s’han de donar, perquè davant els/les treballadors/res de l’ajuntament i la ciutadania donen una imatge de la política i dels polítics perjudicial per al conjunt de les persones que ens ocupem de lluitar per una millor administració dels drets i necessitats de tots i totes. Els expedients dels punts a tractar en les comissions han d’haver estat a la disposició i estudiats pels grups abans de començar a tractar-los en reunions públiques. Nosaltres no podem interferir en el treball dels altres, però si dur endavant la nostra faena amb dignitat i treball previ. Per diverses raons els expedients poden no estar disponibles per a consultar el temps que correspon i eixa situació no s’ha de tolerar. Sempre que no es complisca el temps de disponibilitat dels expedients demanarem que es faça constar en l’acta de la comissió i serà motiu de tractament en la junta de portaveus per a que no es done de nou. De cada punt a tractar haurem preparat una llista de preguntes i observacions si n´hi han per a fer, per a que se’ns aclarisquen les dubtes i tindre una idea clara de tot per a poder-lo explicar després en el grup municipal. Davant del que no es tinga clar i requerisca de temps que no hàgem tingut prèviament per a arribar a conclusions, podem demanar que el punt es quede sense tractar fins a nova reunió. Quan vulguem que es tracte un tema en una comissió, presentarem instància amb la màxima antelació possible dirigida al seu president per a que la incorpore en l’ordre del dia de la següent reunió. En les meses de contractació hem de ser molt meticulosos/es a la fi de que tots els participants siguen tractats igualitàriament i que els terminis siguen lo suficientment amplis per què tots puguen redactar i presentar adequadament els projectes. Quan els punts a tractar ens afecten directament a nosaltres o a familiars (per tindre una propietat, per sol·licituds d’aplaçament, pliques, etc.) ho farem saber al secretari de l’ajuntament per a que ens assessore per a fer legalment i honestament tot el procés, sobre si hem d’abstenir-nos d’estar presents i en les votacions en cadascú dels passos que es donen per a resoldre l’expedient.

10

TRACTAMENT DELS ASUMPTES QUE VAGEN SORGINT Dels assumptes no planificats que sorgisquen no hem d’assabentar-nos per la premsa o altres medis que no siguen els institucionals. Si és així, haurem de fer constar la nostra protesta verbalmente a plens o comissions, o si ens sembla que cal, per escrit mitjançant els mitjans que puguem utilitzar (instàncies, actes, etc.) Qualsevol assumpte, per urgent que siga, es pot comunicar verbalment als representants dels grups pel portaveu de l’equip de govern, o per qualsevol altre mitjà oficial. Hi ha mitjans per a poder informar en un molt curt període de temps. I si la noticia o l’assumpte la coneix en primer lloc algun grup de l’oposició, aquest ho comunicarà al portaveu de l’equip de govern per què convoque la junta de portaveus si correspon. La comunicació entre els portaveus de la oposició i el de l’equip de govern ha de ser fluida i immediata. Si no és així, farem tot el que estiga en la nostra mà per a millorar-la. És un instrument imprescindible de bona acció política.

11

LA NECESSITAT DE L’HARMONIA ENTRE ELS GRUPS

El menyspreu, prepotència i oblit de l’equip de govern vers l’oposició ens ha fet viure algunes reunions i plens de vergonya. Crits, insults, discursos innecessàriament i voluntàriament interminables i intentar desacreditar constantment al que pensa diferent han fet que tinguérem plens pesats i inacabables, i ha sigut la tònica habitual en determinats moments d’algunes legislatures. Aquests costums malsans cal eradicar-los per complet del nostre ajuntament i hem de fer tot el que estiga en la nostra mà per a evitar-los, governem o no. Hem de procurar que el tarannà de les reunions siga harmoniós i cordial. Quatre anys és molt de temps, i hem de conviure amb gent que pot no agradar-nos molt tot eixe temps. Que tinguem distints punts de vista sobre els temes no ha de ser motiu per a comportar-nos de manera mal educada o insultant. El president de les diferents comissions o ple no ha de permetre a ningú, siga dels seus o no, arribar a situacions que no es poden tolerar, i menys provocar-les. En les ocasions que s’han donat aquestos casos, alguns regidors i regidores hem demanat al president que reconduïsca la situació, i quan no s’ha aconseguit, hem abandonat la reunió argumentant la nostra eixida, i després de sol·licitar que els motius pels que deixem la reunió consten en l’acta. També hem de continuar fent-ho. Si no aconseguim respecte i bon tractament per a tots els assistents, siguen quins siguen, hem de protestar físicament abandonant les reunions.

12

L’AJUNTAMENT ÉS LAIC

Hi ha costums que es mantenen en el temps malgrat que les situacions canvien i aquestes deixen de tindre suport institucional per les noves disposicions i sistemes de govern. La estreta relació govern-església de temps passats, quan patíem una dictadura, ha desaparegut en temps de democràcia, i seguim participant en actes religiosos com a representants institucionals, donant-li un gran suport a l’església i fent despeses que mai faríem per cap altra religió. Hem de deslligar el nostre consistori de totes les organitzacions religioses. Les normes i lleis actuals per als ajuntaments no inclouen obligacions de la corporació respecte a les organitzacions religioses i menys fer-ho de manera tan desigual. Els representants del consistori que assistisquen a cerimònies religioses han de fer-ho a títol individual ja que representen un col·lectiu de persones amb diferents creences i pensaments, però sobre tot perquè el nostre país té una constitució laica, i afavorir qualsevol religió és contravindre l’actual norma fonamental de l’estat.

13

GOVERNS EN SOLITARI I PACTES ENTRE GRUPS

En tots aquestos anys de democràcia hem viscut diverses situacions de govern en el nostre Ajuntament: - Majories absolutes que han practicat el “rodillo” en la resta dels grups

municipals.

- Pactes de Govern que han acabat integrant a part dels representants del grup minoritari en el grup principal.

- Pactes de Govern que s’han trencat malgrat els acords signats al principi de

la legislatura.

- Governs en minoria, en els que el nombre de regidors i regidores de govern no arriba al 50 % del total.

Encara que les experiències dels pactes no han sigut molt positives, podem assegurar que hem tingut períodes de majories absolutes per a oblidar i desitjar que no es repetisquen mai mes. Alguns considerem que quan s’ha governat en minoria, sense grups afins en la oposició, és quan s’ha tingut mes democràcia i transparència en el nostre ajuntament. Es necessari que totes aquestes experiències ens facen a tots/es madurar en els nostres plantejaments: en primer lloc respectant els pactes de govern i que es facen públics, per a que tot siga transparent per al ciutadà/na, i ningú tinga cap dubte; en segon lloc que eixes reflexions del que ja hem passat ens facen ser mes honrats/des i nobles amb els adversaris polítics, perquè tots i totes estem per aconseguir una millora en la vida dels ciutadans i ciutadanes. Pactar un acord de govern significa no acceptar plantejaments que s’oposen al nostre programa, però sí dur endavant la part dels programes dels partits participants a què es puga arribar amb acords entre ells, perquè els resultats electorals són el que ha volgut la ciutadania, i és la ciutadania qui ha volgut, per tant, eixe pacte. S’ha d’explicar clarament a la ciutadania que la part programàtica en què els partits que pacten per a governar no es posen d’acord s’haurà de deixar de costat per a més endavant. Els pactes imposen el diàleg. El diàleg imposa la reducció d’objectius màxims. I és amb la cultura del diàleg i el consens com eixirem d’aquests temps difícils de majories absolutes i opacitat.

14

LES PETICIONS D’INFORMACIÓ I LA EXIGENCIA DE CONTESTACIÓ

Els regidors i regidores, quan estan en l’oposició, tenen el dret a demanar informació de qualsevol expedient, servei i dades que consten en l’ajuntament, i han de rebre contestació el més aviat per a poder exercir dignament la seua tasca. Ens esforçarem al màxim per a avançar en aquest sentit. Si es dóna el cas de no haver rebut la informació sol·licitada en el termini legal, ho farem saber al secretari de l’ajuntament per què obre en conseqüència i faça valdre la llei. Com per a alguns assumptes existeix silenci administratiu positiu per a nosaltres, si no rebem contestació en el termini previst, demanarem al secretari de l’ajuntament certificació que ens permeta al·legar silenci administratiu en eixe cas concret i elevar l’assumpte a instàncies superiors que corresponguen.

15

ELS PRESSUPOSTOS

Els pressupostos i la seua liquidació al final de l’exercici són el que normalitza l’activitat econòmica de l’ajuntament. Fins ara, l’equip de govern ha reflectit en els pressupostos les partides que faran possible dur a cap el programa amb el que s’han presentat a les eleccions. I la oposició ha presentat o expressat les modificacions que consideren per a que no hi hagen partides contraries als seus plantejaments. La decisió final es prendrà per majoria en el ple extraordinari i exclusiu corresponent. No coneixem pressupostos que s’hagen aprovat per unanimitat. La liquidació dels pressupostos normalment es fa per decret i es porta després a la comissió de comptes per a donar compte als grups. No se li dóna la mateixa importància que als pressupostos, però és tan important com aquestos, si no més, ja que és on es reflecteixen com han quedat les partides aprovades inicialment i els resultats dels exercicis anteriors. Si hi som a l’oposició, i no està degudament justificat, no hauríem de donar el nostre vot a favor a uns pressupostos que no s’aproven abans que comence el període a que correspon, tenint en compte que han de ser publicats en el Butlletí Oficial de la Província. La liquidació de l’exercici tampoc no hauria d’aprovar-la l’oposició si no es fa en els primers mesos de l’any següent. No s’han de dilatar les liquidacions, ja que els seus resultats ens ajudaran a fer una millor gestió de l’exercici en curs. Aprovar o no des de l’oposició tant els pressupostos com la liquidació, només comporta que estiguem o no d’acord amb els ingressos i despeses que emparen, i el moment en què es presenten. Si estan d’acord en els nostres plantejaments no hi ha raó per a votar en contra. En aquestos moments, per la situació econòmica per la que passem, són possibles uns pressupostos de consens. Estem segurs que si es posaren damunt de la taula tots els ingressos exigibles i totes les despeses necessàries, els representants de tots els grups podrien arribar a uns pressupostos consensuats molt fàcilment, per la senzilla raó que la diferència entre ingressos i despeses ens dóna molt poquet marge d’acció. Es important tenir en compte que l’endeutament a què ens du la petició de préstecs ens limita la gestió futura del consistori, ja que l’amortització del capital i els interessos ens limitaran les despeses dels exercicis pressupostaris següents. Un ajuntament pot realitzar grans inversions amb préstecs, però cal tindre en compte que no sols cal pagar el capital i els interessos en el anys següents, sinó que a més a més cal mantenir les instal·lacions realitzades.

16

EL PLA GENERAL

Tenir un coneixement ampli del Pla General d’Urbanisme es bàsic per a que els regidors i regidores puguen complir amb les seues obligacions. No necessitem grans coneiximents d’arquitectura o urbanisme: els tècnics corresponents de l’ajuntament i, sobretot, el nostre programa i el sentit comú són suficients per a comprendre bé els aspectes que ens interessen. Durant la legislatura es donaran moltes situacions urbanístiques que requereixen tenir els conceptes que les afecten molt clars. És imprescindible que en els primers mesos de la legislatura es convoque la comissió d’urbanisme amb eixe únic punt de l’ordre del dia, i diverses vegades si és necessari, per a aclarir punt per punt la situació dels distints sectors urbanístics del poble als components de la corporació. No oblidem que el Pla General no és la Bíblia: és modificable, pel que si els canvis socials futurs així ho consideren per a una millora del benestar de la ciutadania, sempre es pot plantejar la seua modificació. Un Pla General consensuat hauria de ser ú dels objectius principals de totes les Corporacions.

17

NOTA FINAL

Que no fluïsca la informació igualitàriament per a tots els grups, que s’amague informació, que es posen murs entre ells, que s’insulten i no es respecten, i que no treballen junts i coordinadament tots els representats elegits, va en contra del progrés del poble i del benestar dels ciutadans i ciutadanes. Aconseguir uns pressupostos i un Pla General d’Urbanisme de consens és possible, i facilitaria molt la gestió i el rendiment del treball de tots els regidors i regidores al llarg de la legislatura. En general: l’educació, la bona voluntat, l’empatia i la paciència us obriran moltes més portes per a millorar les condicions de vida del poble que la prepotència, actuar com si fórem molt més intel·ligents que la resta dels regidors o regidores, i la pressa per a aconseguir-ho tot en un moment.

18

LECTURES I TEXTOS DE CONSULTA RECOMANATS

NORMATIVA ESTATAL

Codi del dret administratiu http://www.boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=044_Codigo_de_Derecho_Administrativo&modo=1 Codi del règim local http://www.boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=019_Codigo_de_Regimen_Local&modo=1 ROF Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, aprobado por Real Decreto 2568/1986, de 28 de noviembre (BOE núm. 305, de 22 de diciembre; Corrección de Errores en BOE núm. 12, de 14 de enero de 1987). http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1986-33252 LEY 7/1985 de 2 de abril, Reguladora de las Bases de Régimen Local (BOE núm. 80, de 3 de abril; Corrección de Errores en BOE núm. 139, de 11 de junio de 1985). http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-5392

NORMATIVA AUTONÒMICA

Règim local País Valencià http://www.boe.es/boe/dias/2010/07/23/pdfs/BOE-A-2010-11729.pdf ESTATUTO DE LOS CONCEJALES – Organización y Funcionamiento de las entidades locales. Generalitat Valenciana – Conselleria de Justícia i Administracions Públiques. http://www.vicepresidencia.gva.es/documents/80292207/80297784/estatuto_concejales.pdf/1441ab43-b1a7-42c1-860f-4d4a85918bac Des d’on pots baixar-te el llibre en pdf.

NORMATIVA LOCAL

ROM Reglament Orgànic Municipal. http://santapola.compromis.net/legislatura/rom/

19

NOTES

20

NOTES