UUnniittaatt 44 LLaa TTeerrrraa,, uunn

ppllaanneettaa aaccttiiuu

AAppuunnttss  ccooll∙∙lleeccttiiuuss  ddee  11rr  dd’’EESSOO  AA  

• La Terra és va formar fa 4.500 milions d’anys, 

tres quartes parts és aigua  i una quarta part 

és terra. 

Tots els planetes propers al Sol es van formar 

de la mateixa manera i en el mateix moment: 

a  partir  d’uns  gasos  que  estaven  molt 

separats però es van condensar. 

Abans la Terra era una bola incandescent. 

Tots els cossos formats per matèria atrauen a altres que també són formats per matèria. 

Les roques de la Terra i de la Lluna són molt semblants. 

Es creu que un meteorit va topar amb la Terra quan era 

líquida,  es  va desprendre  un  tros de  la  Terra  i  aquest 

tros es va anar solidificant i d’allà es va formar la Lluna, 

és a dir, la Lluna era una part de la Terra. 

Fa uns 3.800 milions d’anys  la Terra va anar  refredant 

(és quan va començar a haver‐hi vida). 

Durant 700 anys la Terra no tenia vida. 

Diem  que  és  un  planeta  geològicament  actiu  perquè  encara  desprèn  energia  de  la  seva 

formació, allibera l’energia a través de volcans, terratrèmols i tsunamis. 

Mart és un planeta geològicament inactiu perquè ja s’ha refredat del tot. 

A Mart hi ha el volcà més alt del sistema solar. 

Quan  la  Terra  es  refredi  del  tot  ja  no  hi  hauran més  erupcions  de  volcans,  terratrèmols  ni 

tsunamis. 

La Lluna no cau sobre la Terra perquè estan en moviment (força centrifuga). 

El planeta que gira més ràpid és Mercuri. 

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=bEINT92C3ek 

 

 

1. Indicis de l’estructura interna de la Terra 

No és necessari fer un forat a l’escorça terrestre per saber el que hi ha a l’interior. 

Podem saber‐ho a partir de: 

L’expulsió de roques volcàniques del mantell. 

Les ones sísmiques, que es mesuren amb el sismògraf. 

Hi ha dos tipus de ones: 

o Primàries: traspassen sòlids i líquids 

o Secundàries: traspassen sòlids  

 Meteorits   

   

 

2. Estructura interna de la Terra 

Hi ha dos maneres de classificar les capes internes de la Terra: 

• Model estàtic 

• Model dinàmic 

Model estàtic: 

‐ Aquest model classifica les capes de la Terra segons la composició química de cada capa. 

‐ Les roques més denses, es troben en l’interior i les menys denses a l’exterior. 

‐ Distribució de les capes segons el model estàtic: 

o Nucli intern: ferro (6000 ºC)                              Ocupen el 15% 

o Nucli extern: líquid (ferro + níquel)                  del volum de la Terra 

o Mantell inferior: 3500 ºC  (magnesi i silici) 

o Mantell superior: 100 ºC roques foses             Ocupen el 84% del volum de la Terra, hi trobem         

o Discontinuïtat de Mohorovicic 

o Escorça: silici (1% del volum de la Terra) 

 

 

Model dinàmic: 

‐ Classifica les capes del nostre planeta segons si són sòlides o líquides (l’estat físic). 

‐ La distribució segons el model dinàmic és:   

o Nucli intern (sòlid)             Formen 

o Nucli extern (líquid)          l’Endosfera 

o Mesosfera (sòlid) 

o Astenosfera (líquid) 

o Litosfera (sòlid) 

 

 

 

 

 

3. Plaques Tectòniques 

a) Límits de Plaques 

• Límits divergents:  formen dorsals, que 

és  una  esquerda  formada  quan  dues 

plaques es separen. D’aquesta esquerda 

puja magma. 

• Són cadascun dels fragments amb els que està dividida l’escorça terrestre. Aquests fragments suren damunt la roca del mantell.

• Límits convergents: 

- Quan  xoquen  i  les  dues  plaques 

tenen  la mateixa densitat, fan força 

entre elles  i  llavors es  formarà una 

serralada com:  l’Himàlaia, els Alps  i 

els Pirineus. 

 

- Si  una  placa  es  mes  densa  que 

l’altra,  la  que  pesa  més  anirà  per 

sota,  i  la que pesa menys anirà per 

sobre.  Llavors  la  que  pesa més  va 

per sota anirà  tocant el magma del 

mantell, i s’anirà fonent perquè està 

a  100ºC  de  temperatura,  i  com  que  va  desapareixent,  es  farà un  forat,  llavors  el 

magma passarà, i es formarà un volcà i una fossa. 

• Límits  transformants:  es  formen  falles,  es  formen  quan  dues  plaques  xoquen  i  es 

freguen, acumulen tensió i quan s’allibera es produeix un terratrèmol i això forma unes 

petits plecs a la superfície. 

 

b) Punts calents: 

• Són bosses de magma més  calent que  la  resta 

del  que  hi  ha  al mantell,  i  això  fa  que  aquest 

magma pugi cap a dalt. Quan està a dalt  fa un 

forat a  l’escorça  i va sortint  lava com un   volcà 

fins que el forat es tapa. 

També  poden  formar  noves  illes  volcàniques  i 

muntanyes. 

 

 

 

4.Terratrèmols 

Terratrèmol: és un moviment sísmic o moviment de terres que normalment està associat a una activitat 

tectònica.  Quan  s’acumula molta  tensió  entre  dues  plaques  tectòniques  s’allibera  en  forma  d’ones 

sísmiques (les ones són formes de transport d’energia). 

• Hipocentre:  lloc  on  hi  ha  l’energia  acumulada  i  on 

s’originen les ones sísmiques.  

• Epicentre: és el punt més proper a d’hipocentre. Està 

a la superfície.  

 

Sismògraf:  aparell  capaç d’enregistrar  les ones  sísmiques  alliberades  a un 

terratrèmol. 

Magnitud:   és l’energia alliberada. L’escala de Richter mesura la magnitud. 

Segons  la magnitud  es  classifiquen  a  una  escala.  El  terratrèmol  amb més 

magnitud és un de Xile que va arribar als 9,2 de l’escala de Richter. L’escala 

no té límits i no és lineal. La distància entre un número i l’altre cada vegada 

és més gran.  

Intensitat:   mesura  les conseqüències del sisme sobre  l’activitat humana (conseqüències) amb  l’escala 

de Mercalli. Aquesta escala sí que té límits, va de I al XII. 

 

 

 

 

 

 

Aquí a Catalunya no es produeixen terratrèmols habitualment. Però ha vegades se’n produeixen de tan 

petits que ni els notem.  

 

 

5. Volcans 

Formació  

• Quan dos plaques xoquen i una té més força que l’altra, 

la més  densa  es  queda  a  la  superfície mentre  que  la 

menys  densa  es  queda  a  baix  formant  així  un  volcà. 

 

• També  és  pot  formar  un  volcà  en  un  punt  calent  del 

mantell (veure apartat anterior). 

 

Què són? 

Un volcà és una estructura geològica,per  la qual emergeix  roca  fosa  (  lava), gasos  i materials 

sòlids  (cendres, piroclasts, bombes volcàniques) de  l’interior del planeta. El conjunt d’aquests 

materials és el magma. 

• En  l’interior  del  volcà,  comunica  amb  la 

cambra  magmàtica  a  través  de  una 

anomenada  xemeneia  que  arriba  fins  el 

cràter d’un volcà. 

• Quan  s’acumulen  grans  masses  de 

materials  i  gasos  volcànics  a  grans 

temperatures,    es  forma  una  erupció 

volcànica. 

Vídeos: 

http://www.youtube.com/watch?v=0EpNrsA1RQU 

http://www.youtube.com/watch?v=i4sjI_1SQQQ 

6. Roques i minerals 

Un cristall és una estructura ordenada d’àtoms, i un vidre és 

una estructura formada per àtoms desordenats. Per tal que 

es formi un cristall només es fa falta temps.  

Els minerals són conjunts de molts cristalls iguals junts. Les roques normalment són conjunts de 

minerals, solen ser materials durs però també n’hi ha de toves com l’argila, la sorra o fins i tot 

el petroli. Les roques es poden classificar en tres tipus segons la seva formació: 

a) Magmàtiques/ígnies: Es formaran per la solidificació del magma. Hi ha 2 famílies de 

magmàtiques: 

o Volcàniques:  es  formen  quan  el magma  surt  a  la 

superfície. Ex: basalt, pedra pómez 

o Plutòniques:  es  formen  mentre  van  pujant  a  la 

superfície  per  això  no  arriben  a  sortir  a  fora.  Ex: 

granit 

  Sedimentàries:  

o Detrítiques: S’han format per la compactació dels sediments. Ex: sorres, argiles i 

conglomerats 

o Químiques:  S’han  format perquè  l’aigua  s’ha evaporat  i ha deixat que  les  sals 

dissoltes formessin cristalls.  Ex: sal, guix 

o Orgàniques: Per la compactació de materials orgànics. Ex: petroli, carbó. 

b) Metamòrfiques:  Tenen  origen  en  la  transformació  de  roques  magmàtiques, 

sedimentàries o altres metamòrfiques: 

o Metamorfisme regional: dues plaques xoquen i 

una va per sota. Ex: pissarra, marbre 

o Metamorfisme de contacte 

Vídeo: http://www.youtube.com/watch? v=B8Y7S2ZwGNQ 

7. Fòssils 

Són restes d’éssers vius o de la seva activitat. 

La ciència que estudia els fòssils és la paleontologia. 

La majoria dels fòssils estan formats per les parts dures dels animals i plantes, com les petxines, 

els ossos, les dents,... . 

Hi ha 3 classes de fòssils: 

‐ Els que no es poden veure a ull nu ( microfòssils) 

‐ Els que s’han de veure amb un microscòpic electrònic (nanofòssils) 

‐ Els que es veuen a simple vista ( macrofòssils o megafòssils) 

 

microfòssil  nanofòssil 

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Macrofòssil o megafòssil 

 

La  Terra  ha  viscut  3  grans  extincions  normalment  provocades  pel  canvi  climàtic,  d’aquestes 

extincions s’han trobat molts fòssils d’animals i de dinosaures enterrats. 

Perquè un animal es converteixi en fòssil cal que sigui cobert per sediments, i això sol passar en 

el fons del mar o en els llacs. En aquest cas, els porus dels ossos i closques es van omplint amb 

algun mineral i aquestes restes d’animals es van convertint en fòssils. 

També s’han pogut convertir en fòssils quedant‐se recoberts amb la reïna dels arbres, o dins el 

gel.  

En el cas de les plantes, s’han hagut de quedar cobertes també per sediments.