APUNTS VALENCIÀ - Girantfullde referir; però cada hispanoparlant té la seua forma de parlar,...

Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura

Enredrat2.wordpress.com girantfull

1

APUNTS VALENCIÀ

Primer Trimestre



2

TEMA 1 QUIN IDIOMA PARLEM Els dialectes del català Tasca 1

Després de vore el vídeo digueu si les afirmacions següents són vertaderes o

falses.: 1. El valencià és una llengua diferent del català 2. El valencià pertany a la varietat occidental

3. Hi ha zones de parla catalana on cutxo o ca s’utilitza per a referir-se al gos

4. A l’ illa de Sardenya hi ha una zona on es parla català. 5. No hi ha cap diferència de vocabulari entre els diversos dialectes del català

Tasca 2

Llegeix atentament el següent text. Text 1 Els valencians parlen valencià o català?

Pot una llengua tenir més d’un nom? Res no ho impedeix o ningú no deuria impedir-ho. La llengua castellana, en algun moment de la seua història, va rebre el nom de llengua

espanyola. Més enllà de polèmiques estèrils, ara per ara és normal considerar que totes dues expressions fan referència a una mateixa llengua. Tots els hispanoparlants

comparteixen la llengua en qüestió i la compartirien encara que no tingués nom, és a dir, el nom no fa la llengua, sinó, com que la llengua existeix, d’alguna forma ens hi hem

de referir; però cada hispanoparlant té la seua forma de parlar, idiolecte, i els trets comuns en la parla d’un determinat grup de parlants s’acaba coneixent com a dialectes

o variants.

Les llengües derivades del llatí són conegudes com a llengues romàniques i la denominació ens condueix directament a l’imperi romà. Quan aquells que creien expressar-se en llatí vulgar, uns quants segles després de la caiguda de l’imperi, començaren a adonar-se que les seues llengües ja no es corresponien amb el llatí, buscaren un nom per distingir-les i els diversos noms tinguéren un origen geogràfic de fronteres polítiques poc definides poc útils a l’hora de definir per elles mateixes el fenomen lingüístic que s’esdevenia amb lògica lentitud en el temps. L’evolució d’aquestes llengües romàniques donaria lloc a diversos idiomes que hui es poden distingir sense dificultat.

La parla d’un andalús és perfectament distingible de la d’un castellà i això no implica que siguen dues llengües diferents; d’igual forma, la parla d’un valencià pot distingir-se

amb claredat de la parla d’un barceloní i aquesta, al seu temps, de la parla d’una persona nascuda a Lleida —i això que tots dos són catalans— i cadascuna d’elles és

diferent de la parla d’un mallorquí: valencians, catalans i balears poden parlar entre ells i entendre’s sense problemes perquè comparteixen una mateixa llengua, es diga com

es diga; evidentment, no passa el mateix entre un italià i un francés, o entre un andalús i un mallorquí que no s’expresse en castellà.



3

Fragment de l’article de Javier Cubero Els valencians parlen valencià o català?

Glossari text 1:

Rep: en castellà «recibe». Tret: en castellà «rasgo».

S’esdevenia: en castellà «acontecía».

Segons el que acabes de llegir, digues quines de les següents afirmacions són falses i quines vertaderes:

1. Segons l’autor, una llengua existeix més enllà del nom que rep, i aquest no la determina. 2. Les llengües romàniques no provenen del llatí. 3. No hi ha cap tret diferenciador entre els parlants d’una mateixa llengua, encara que provinguen de zones diferents. 4. L’autor compara les diferències entre la parla d’un andalús i la d’un castellà i la forma de parlar d’un valencià i un barceloní.]

Text 2

Yo cojo no agarro; mi coche tiene maletero no cajuela; yo no prendo los parlantes

enciendo los altavoces, yo no chequeo compruebo, yo no vacuno la carpeta aspiro la alfombra, yo como bollos no tengo bollos... y así podría ponerte infinidad de ejemplos

con el español sudamericano y centroamericano (usé el termino argentino como ejemplo). Ves con cuidado con lo que dices con nuestro idioma universal que puedes "coger" y tocar los "bollos" a más de uno.

Després de llegir aquest fragment, indica si la següent afirmació és vertadera o falsa:

1. L’autor exposa la varietat de vocabulari entre hispanoparlants de diferents països i recorda que eixes variacions no impliquen que parlen

llengües diferents



4

TEMA 2: PRESENTACIONS Llig atentament el text: Text 1

Estimat diari, com que hem d'acabar sent grans amics, començaré per explicar-te qui sóc. El meu nom és Anna Frank. Tinc tretze anys. Vaig nàixer a Alemanya el dotze de

juny de mil nou-cents vint-i -nou...Com que la meva família era jueva, vam emigrar a Holanda quan Hitler arribà al govern.(...) Les coses es varen posar molt malament per als jueus. Van obligar el pare a abandonar el negoci. Havíem de dur estrelles de David grogues cosides a la roba. Vaig haver de donar-los la meua bicicleta. Ja no podia anar a cap escola holandesa. No podia anar al cinema, o pujar en un cotxe, ni tan sols als tramvies... i moltes altres coses. [ Anna Frank: El diari d'Anna Frank] Com veus, encara que actualment les coses no van massa bé, ha hagut temps molt pitjors. Fixa’t En aquest text utilitza alguns verbs en present:el meu nom és..., tinc tretze anys... També utilitza altre en passat: vam emigrar... Ara et toca a tu fer la teua presentació, però cal que conegues les normes bàsiques

d’ortografia per poder escriure en valencià.



5

Ortografia

Per a començar has d’aprendre algunes diferències que hi ha entre l’alfabet en castellà i en valencià

Mai posarem en valencià CH, Y, Ñ,

Escriurem : orxata, xiquet, xocolata, butxaca... Iaio, iogurt, ioga, Alboraia, Aldaia... Espanya, canya, anys, espardenya... També tenim la Ç (ce trencada) i l·l (ela geminada) que voreu en paraules com: plaça, col·legi i que anirem explicant poc a poc. Ús de la x/tx Posarem x: al principi de paraula i entre darrere de consonant: xiquet, xocolata, xoc, punxa, panxa, arxiu... Posarem tx entre vocals: clòtxina, metxa, Natxo... Ús de la g/j En general posarem j davant de a/o/u : taronja, monja, juny... Posarem g davant de e/i : taronges, gerani, conserge... Encara que hi ha algunes excepcions: Posarem j, en els grups jecc, ject : projecte, injecció. També en algunes paraules com: Jesús, majestat , jeroglífic...



6

Presents

AR ER/RE IR (jo) cant-e

(tu) -es

(ell/a) -a

(nosaltres) -em

(vosaltres) eu

(ells/elles) en

Perd- -s

- -em -eu -en

serv-isc- dorm- -eix-es dorms -eix- dorm

-im

-iu -eix-en -dormen

SER FER VIURE TINDRE ESTAR

JO Sóc Faig Visc Tinc Estic

TU Ets Fas Vius Tens Estàs ELL/ELLA És Fa Viu Té Està NOSALTRES Som Fem Vivim Tenim Estem

VOSALTRES Sou Feu Viviu Teniu Esteu ELLS/ELLES Són Fan Viuen Tenen Estan



7

ELS INTERROGATIUS

1. Funció

La funció dels interrogatius és preguntar, directament o indirectament, sobre les

persones o coses. També s'usen en frases admiratives o exclamatives.

2. El pronom què

El pronom interrogatiu neutre què és invariable. Pregunta per la identitat de les

coses i equival a 'quina cosa':

› Què has fet ara?

› A què es dedica?

3. El pronom qui

El pronom interrogatiu qui és invariable. Pregunta per la identitat de les

persones i equival a 'quina persona' o 'quines persones':

› Qui t'ho ha regalat?

› No sé qui ha portat això.

4. L'adjectiu quin

L'adjectiu quin presenta flexió morfemàtica. Així, per al masculí singular hi ha la

forma quin; per al femení singular, quina; per al masculí plural, quins, i per al

femení plural, quines. Amb el substantiu elidit, esta forma exercix una funció

pronominal. Amb estos adjectius es pregunta per un element (o uns quants)

d'un grup o nombre de persones o de coses:

› A quin amic has de telefonar?

› Quina camisa busques?

› De quins mitjans disposes per a fer la pel·lícula?

› No li ha dit quines vol.



8

Estos adjectius també poden expressar admiració, enuig o censura:

› Quin gos més bonic!

› Quins homes tan sabuts!

› Quina cara més dura!

› Quines arracades que portes, Emília!

5. El quantitatiu quant

El quantitatiu quant té flexió morfemàtica. Per al masculí singular hi ha la forma

quant; per al femení singular, quanta; per al masculí plural, quants, i per al

femení plural, quantes. Pot realitzar les funcions d'adjectiu o de pronom.

Pregunta el nombre d'elements sobre els quals recau la interrogació:

› Quant de temps estaràs de vacacions?

› Quanta aigua cap al pitxer?

› Quants llibres vols que et compre?

› No sé quantes xiquetes han vingut.

Pot tindre també un ús absolut equivalent a 'quin preu':

› Quant val?

› Per quant ho vas comprar?

6. L'adverbi pronominal on

Amb on s'interroga sobre el lloc i equival a 'a quin lloc' o 'en quin lloc' (on o a

on), de quin lloc' (d'on) i per quin lloc' (per on):

› On has posat el sucre?

› A on vas ara?

› D'on véns?

› Els preguntaré per on vindran.

7. L'adverbi pronominal quan

Amb quan s'interroga sobre el moment en què ocorre una acció:



9

› Quan t'ha dit que vindrà?

› Vull preguntar-te quan es va produir la batalla d'Almansa.

8. L'adverbi pronominal com

Amb com s'interroga sobre la manera en què s'executa una acció:

› Com penses arribar a temps?

› No sé com ho faré.

Exercicis

1. Completeu les frases següents amb què, qui o quin, quina, quins quines.

a) __________ és la diferència entre el teu treball i el meu?

b) Per a _________ és el regal que has comprat?

c) ___________ de tots és el teu fill?

d) ___________ no ha pagat encara la matrícula?

e) ___________ exercicis us han semblat més fàcils?

f) ___________ pel·lícula ha guanyat el premi en el festival?

g) En ___________ lloc heu quedat per a agafar l’autobús?

h) _____________ t’estimes més, quedar-t’hi a dormir o tornar-te’n a casa?

i) _____________ t’estimes més, el jersei blau o el negre?

j) _____________ d’aquestes respostes són vertaderes?

1. Ompliu els espais buits amb qui, quan, on, què, quin, precedits de la

preposició adequada. (amb, de, des de, fins...)

a) ___________ ve? Ve pel camí de dalt.

b) ___________ viu? Viu amb una amiga d’Agnés?

c) ___________ parlen? Sempre parlen de l’oratge.

d) ___________ es quedaran? Es quedaran fins que els avise Pere.

e) ___________ porten el pa? El porten del forn del poble.

f) ___________ viviu en aquesta ciutat? Des que vam aprovar l’oposició.

g) ___________ depén? Depén de tu.

h) ___________ llaves la roba? Amb el mateix sabó que tu.

i) ___________ jersei vindràs? Amb el verd.



10

Tema 3: Descripcions

EL COS HUMÀ Característiques

el cap el cervell els cabells el pèl (els pèls) la ratlla/la clenxa el serrell el front la cella (dreta/esquerra) les pestanyes l’ull (dret/esquerre) l’orella el nas la galta la boca la llengua la gola el llavi la dent els incisius els claus els queixals els queixals de l’enteniment les genives la barba el bigot (bigoti) la pereta la barbeta les patilles la nou del coll el coll la nuca/el bescoll/el tos l’esquena el muscle el múscul el braç l’aixella el colze el canell la mà el palmell el puny el dit els artells l’ungla els dits les espatles

l’espina/la columna el pit els pits (les sines) el si el melic la panxa el ventre els budells el cor els pulmons l’estómac la cintura el cul la pell l’engonal el penis (pardal, piu...) la vagina (figa, poma...) els malucs/costats les natges/galtes del cul les cames les cuixes els genolls el panxell/el tou de la cama la canella els turmells el taló el peu

Aspecte general

atractiu/atractiva

bell/bella ben plantat/ben plantada dèbil/feble elegant esportiu/esportiva extravagant interessant alt/alta baix/baixa de mitjana estatura agressiu/agressiva pacífic/pacífica tranquil/tranquil·la nerviós/nerviosa prim/prima alt/alta

-els cabells: rulls, arrissats, curts, estirats, llargs, llisos, ondulats... -els ulls: grans, xicotets, redons, blaus, clars, foscs, marrons, castanys, negres, verds, grisos... -el cap: gran, xicotet, redó, quadrat... -la cara: redona, allargada, prima, lllarga... -la pell: llisa, rugosa, aspra, morena, pàl·lida, blanquinosa, groga -El front: ample, estret, arrugat... -les celles: rosses, primes, poblades, juntes, espesses... -les pestanyes: llargues, curtes... -el nas: gran, xicotet, ample, estret, llarg, prim, xato, aguilenc... -la boca: gran, de rap, xicoteta, redona, torta... -les dents: blanques, arrenglerades, grogues, lluentes, tortes, eixides... -els llavis: fins, grossos, sensuals, rojos, molsuts, carnosos, prims, tallats....



11

Tasca 6: Escolta la cançó i ompli els buits Al vent! – Raimon

Al vent, l-- ------ al vent,

----------- al vent, ------------ al vent,

------------ al vent, al vent del món.

I tots, tots plens de ------,

buscant la --------- buscant la --------, buscant a --------,

al vent del ----------

La vida ens dóna penes, ja el nàixer és un gran plor: la vida pot ser eixe plor;

però nosaltres

al vent, ----------- al vent, ----------- al vent,

----------- al vent, ----------- al vent,

al vent del món. I tots,

tots plens de nit, buscant la llum,

buscant la pau, buscant a déu, al vent del món.



12

Tasca 7 Llig el poema i contesta les preguntes

Aquest cos que ara veieu

Aquest cos que ara veieu,

vell i decrèpit té el valor

d'un vell pergamí.

Mireu les mans i els dits

que es mouen pel teclat

inquiets buscant plasmar

amb lletra més clara

pensaments encara

fugissers.

I els ulls interrogants

i la boca que ha perdut

el seu esclat. I tanmateix

no deixa d'estimar.

Amb la pàtina sempre

present d'aquest desig intens

del voler ser prop vostre.

Montserrat Abelló

Esclatar: Claror que apareix sobtadament i de gran intensitat; cast. brillo.

1. Amb quins adjectius qualifica el seu cos?

2. Escriu les parts del cos de les que parla al

poema?

3. Creus que la vellesa conté només aspectes

negatius o també molts de positius? A quins fa

referència el poema?

4. Podries escriure un poema amb el mateix títol on

canviés “cos vell” per “cos jove” i altres adjectius

antònims dels que has trobat a l’exercici dos, però

amb un final idèntic. Prova-ho!



13

LA ROBA

les sabates (de taló /tacó) les sabatilles les espardenyes els mocasins les botes els socs les sandàlies els calcetins les calces els pantalons(amb / sense butxaca) la falda (o faldilla) els peücs els guants la bufanda el mocador (de coll, de butxaca) les bragues els calçotets (curts, llargs) l’eslip la camiseta / la samarreta la camisa (de mànega curta/llarga) la brusa(amb/sense mànegues) els bolquers (pl.) els sostenidors (pl.) la corretja el cinturó els tirants botons de puny el vestit el banyador la granota la disfressa un uniforme el jupetí (una armilla) el jersei l’abric la gavardina

el capell / barret la gorra el casc les ulleres (de vista / de sol) el barnús el pijama la bata el camisó la faixa la cotilla

altres el trau per als botons las cremallera la bragueta de pell de llana de setí de vellut de cotó acrílic / acrílica de coll alt folrat / folrada cosit / cosida descosit / descosida esgarrat / esgarrada fer-se un trau o forat esfilagarsat / esfilagarsada descolorit / descolorida lluent / lluenta tenyit / tenyida amb piquets amb taques amb llistes amb un estampat apedaçat fil agulla (de cosir, de gafa, de cap, de fer jersei,...)



14

Present d’indicatiu dels verbs vestir, llevar, portar i dur

Present d’ indicatiu

Vest ir

Jo vestisc / vist

Tu vestixes /

vistes Ell vestix /

vist Nosaltres

vestim Vosaltres

vestiu

Ells vestixen / visten

Lle var

lleve

lleves

lleva

llevem

lleveu

lleven

Portar Dur

porte duc

portes

d

uus / dus porta

d

uu / du portem

d

uem porteu

d

ueu porten

d

uen

Ara completa amb el present dels verbs indicats :

1-Joana (PORTAR) una camisa blava i verda molt cridanera.

2-Els meus pares (VESTIR) sempre de manera molt elegant.

3-Jo sempre em (VESTIR) molt ràpidament perquè sempre m’alce tard.

4-El teu germà (DUR) un pentinat que m’agrada! On s’ha tallat el cabell?

5-Júlia, Pere i jo (PORTAR) ara la beguda a la festa.

6-Els cuiners sempre (DUR) un barret per motius d’higiene.

7-Nosaltres tres sempre (VESTIR) de manera alegre i acolorida.

8-La secretària (PORTAR) un abric foradat perquè es va enganxar amb la porta.

9-Jo sempre (DUR) en la bossa de mà un paquet de mocadors.

10-Qui (PORTAR) aquesta colònia tan agradable?

11-Vosaltres us (VESTIR) de pallassos tots els anys?



15

Utilitza el diccionari si et cal 1. Posa al costat de cada adjectiu una part del cos .

rull ................ ample ....................... curts ................ desdentegada ....................... elegant ................ roses ....................... poblades ................ grossos ....................... lletja ................ gruixut ....................... rodona ................ lleig ....................... arquejades ................ primes ....................... suaus ................ sensuals ....................... tristos ................ rossos ....................... prim ................ llarg ....................... groguenques ............. 2. Quin és el contrari de...?:

Llis ................ Llarg ................ Aspre ................ Bonic ................ Gros ................ Estret 3. Com és? I com va vestit?



16

Escolta la cançó

Els guapos són els raros – Manel

Un home amb ------------- de pasta gruixudes passeja pel port nerviós. Ja fa més d'una hora que la seva dona l'espera al doctor Ramón.

Que avui s'han omplert de coratge i han decidit operar-se -------------. La dona es vol treure papada i l'home es farà fer un penis més ----------.

Però no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson! I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral, i ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.

El Pepe és un noi que ha fet ---------- I es passa el sant dia estirat al llit.

Avui el rodegen tres ------------ I un jove becari amb un bisturí. Amb un permanent delimiten l'essència greixosa que li extrauran. I ell somia en prendre un waikiki envoltat de -------------- que marquen mugrons.

Però el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson! I el tio organitza trobades d'amics del sis-cents i en té un de vermell

I quan puja al poble els nens li demanen que els porti a fer un tomb. No saben que els guapos són els raros,

Que ho sap tothom però no ho diu ningú, Tampoc no s'agraden i tenen complexes per ser diferents.

I no saben que els guapos desafinen, No tenen swing i no ballen bé, També es preocupen i tenen psicòlegs,

i no ------------ res. I no ------------- res.

I no ------------ res.

Què creus que vol dir-nos Manel en aquesta cançó?



17

LA CASA

Parts de la casa

el corredor / passadís

l’entrada (rebedor) la cuina

el rebost la terrassa el dormitori

el menjador la sala d’estar

el bany

La cuina i el bany

l’aixeta la baieta

el calfador el ratllador la cassola

l’olla el cassó (casset)

el cullerot l’embut l’escorredor

l’espremedora l’espill

el forn (microones) el fregall la granera

sabó d’escurar la llavadora

el lleixiu l’obrellaunes la paella

la pala la pasta de les dents

la pica la pinta el poal

el pot el raspall

el ratllador

el sabó el safareig el setrill (de l’oli)

la tapadora

la torradora el torcamans/l’eixugamans

les estisores la tovallola

El menjador i el dormitori

l’armari la bombeta el llum

la butaca la cadira

la cadira de braços el cendrer la clau

el cobertor / cobrellit el coixí

la coixinera l’estora el gerró

la llar el llençol

el llit el matalaf (matalàs) el moble

el pany la perxa

el quadre el rellotge el sofà

la taula la tauleta de nit

Diversos

el balcó

la barana

l’escala els escalons (graons) el replà (de l’escala)

el clavill/la clivella el dipòsit

la finestreta la finestra el finestral

el soroll

el terrat el test la teula

la teulada els veïns

el veïnat els vidres el lavabo

el paraigüer la perxa

el penja-robes el desllunat el fumeral

el jardí el pany

la porta



18

TEMA 4 : LA CASA

Aquesta és ma casa

Bon dia!

Em dic Hipòlit. Sóc de Cocentaina. La meua comarca és el Comtat. Una comarca amb molta història. Tota la meua família ha viscut sempre per ací:

mon pare era de Benilloba i ma mare d’Alcoleja. Ara jo visc sol en aquesta casa de camp. Vols llegir la història de ma casa?

Ma casa, com pots veure, té dues portes, moltes finestres i, fins i tot, golfes.

Visc en un carrer poc transitat i molt tranquil. És un edifici antic, del segle XIX, però ben conservat. Tinc un jardí xicotet i bastant treballat. Hi ha flors: roses, clavells, margarides i geranis. Hi ha arbres que fan molta ombra: pins,

moreres i algun salze. Hi ha gespa i una font al mig. A la seua vora passe el temps. M'agrada llegir amb la remor de l'aigua i l'ombra dels arbres.

Ma casa és bonica. Vull vendre-la, al preu que siga. S'hi viu bé, però

últimament les coses han canviat. L'edifici no és el mateix des que un bon dia una llum va aparéixer a les

golfes. Jo estava llegint al jardí quan vaig veure aquell raig maleït.

La casa va tremolar. Alguns vidres es van badar. Un crit agut de persona va omplir el silenci dels pardalets. Ràpidament vaig entrar a la casa, vaig pujar

al primer pis, el de les habitacions, i vaig arribar al segon pis, on són les golfes. Allà no hi havia res, tan sols el llit oblidat del meu iaio, mort pocs dies abans del meu naixement. Ell havia decidir

morir ací, lluny de la família, només amb la companyia del meu pare, que li feia d'infermer.

Tot semblava lògic i natural en la cambra. Però aquella llum va fer

presagiar fets estranys posteriors, des de la cuina, al bany, al menjador, a la sala d'estar, al corredor i també al jardí. Les flors es van pansir. Les moreres

i els salzes van perdre les fulles encara que érem al mes de maig. Les parets de la casa es van badar, com els vidres. I encara més, les nits es van omplir

de crits terribles. Algú plorava en la cambra, semblava que patia. De nit no m'atrevia a pujar-hi, sol com estava. Van vindre uns amics i unes amigues a

passar un cap de setmana. Vam esperar que es fera de nit i amb aquesta van vindre els patiments del desconegut. Vam pujar de seguida a l'últim pis però

no hi vam trobar res estrany. Les



19

veus ressonaven ara al pis de baix. Pujàvem i baixàvem i els crits sonaven

per tota la casa: el despatx, la biblioteca, la cambra, el soterrani, el terrat, el balcó, el rebost. El patiment ho omplia tot.

No he tornat a entrar a ma casa. Ben bé ja no sé si és meua o és d'algú més. Tinc por. Molta por. És per això que ma casa es ven.

Vols comprar-me-la? Si no t'interessa, pots ajudar-me a resoldre el misteri? Dóna'm idees per a solucionar-lo.

Gràcies per llegir-me.

1. Escriu el nom de totes les habitacions de la casa que apareixen al text.

2. Compraries tu la casa d’Hipòlit? Per què?



20

Tasca 15

Digueu el nom i la part de la casa on ha d’anar cadascun d’aquests elements i expliqueu-ne la utilitat:

1- El pitxer el posaria al menjador, val per posar aigua.

2- E

3- L

4- El

5- El

6- El

7- L’

8- L’

9- L’

10- El

11- El

12- La



21

13- La

14- La

15- El

16- L

17- La

18- Els



22

ANUNCIS

Venc casa

Magnífica torre amb piscina i vistes impressionants. Està situada al camí de Sant

Bartomeu, al paratge de Can Fanta a les afores de Solsona. Consta de dues plantes més el soterrani on hi ha el pàrquing i tres trasters, a la planta baixa hi ha una gran sala menjador, cuina moblada, dues habitacions dobles i dos banys. La planta superior consta

d'una habitació doble tipus suit amb vestidor, un bany i eixida al balcó. El menjador i la cuina tenen eixida a la terrassa amb la piscina que té unes impressionants vistes.

Disposa d'uns 450 metres de jardí més uns 14.400 metres de terreny.

Preu 450000€

Llogue pis

Pis situat a l'Avinguda de la Generalitat, 115-117 de Burjassot. El pis consta de cuina equipada amb forn, vitroceràmica i campana Whirlpool, amb aixeta amb mànec

extensible, menjador amb eixida al balcó, dues habitacions, una d'individual i una de doble, un bany amb banyera i una habitació-safareig. Els terres són de parquet menys al bany i al safareig, que són de gres, calefacció de gas natural amb caldera Junkers

Euroline, doble vidre amb finestres i persianes d'alumini, videoporter i porta de seguretat

Preu 450€ al mes (més despeses de llum, aigua…)

Venc Pis | Nou

Pis situat al carrer Darocanº5, a 5 minuts de Pont de Fusta. Consta d'una habitació doble tipus suit amb plat de dutxa, una doble, una individual i un bany amb banyera. La cuina està equipada amb forn, vitroceràmica i campana de la marca Zanussi tot i està junta

amb el menjador que té eixida a la terrassa. Disposa de terres de parquet excepte a la cuina i banys que són de gres, tancaments d'alumini amb doble vidre Climalit, l'aixeteria és de la marca Stillo, els banys són Roca model Dama Sensor, la calefacció de gas

natural i l'escalfador Vaillant

Amb possibilitat de garatge.

Preu 42000€



23

Un poc de gramàtica: ARTICLES, APÒSTROF I CONTRACCIONS

L'apòstrof (') és el signe ortogràfic que s'usa per a indicar la supressió d'una vocal. S'utilitza en els casos següents:

Apostrofació dels articles el, la, en, na

Com a regla general, els articles determinats el i la es reduïxen a l', i els

articles personals en, na, quan la paraula que els seguix comença per vocal o h muda: l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull, l'hivern, n'Isidre, n'Honorat, n'Adel

aida, n'Úrsula. Esta regla general d'apostrofació de l'article presenta les excepcions següents, a més de les regles comunes a l'apostrofació de l'article i de la preposició de que s'exposen més avant:

Davant d'un mot femení començat amb i o u àtones (precedides o no de h) es manté la forma plena dels articles la,

na: la idea, la il·lusió, la hipòtesi, la història; la unitat, la universitat, la humitat, ,

na Irene, na Isabel, na Ursulina.

Davant dels mots una (referi a l'hora del dia), ira i host, s'usa la forma ple-na la: la una, la ira, la host.

1. Escriviu la forma d'article masculí que corresponga a cada paraula:

___món

___hotel

___espia

___pa

___aeroport

___error

___innocent

___heroi

___eslip

___viatge

___error

___tres

___humor

___ianqui

___estudi

2. Escriviu la forma d'article femení que corresponga a cada paraula:

___alba

___hiena

___Haia

___hora

___terra

___ira

___ocasió

___harmonia

___alegria

___llei

___Índia

___anormalitat

___boca

___injecció

___imaginació

___televisió

___heroïna

___iaia

___música

___ungla

___avaria

___una

___àvia

___idea

___efa

___orella

___illa

___amiga



24

3. Poseu en singular les paraules següents:

les estacions les imperfeccions

les úniques les eines

les articulacions les aigües

les infermeres els ulls

els ídols els 11

els esmòquings les intuïcions

Llegiu atentament aquest text i subratlleu tots els emmudiments vocàlics representats

per escrit:

«Els repartidors de butà d'Alacant van iniciar ahir de matí una vaga de durada indefinida per reivindicar que el cobrament de les bombones es faça pel sistema de bons

davant l'augment dels robatoris fets últimament als treballadors d'aquest sector. Pels mateixos motius, els repartidors van fer vaga durant quaranta-vuit hores el mes passat. Durant l'assemblea general de treballadors, es va decidir reemprendre la faena en cas

que s'acorde que els bons siguen posats en circulació després del dia 31.»

Classifiqueu les paraules que heu subratllat segons que es tracte de formes apostrofades o de contraccions:

APOSTROFADES CONTRACCIONS

Quines són les huit contraccions ( preposició+ article) que utilitzem en valencià:

4.Ompliu els buits amb l'article determinat, preposició, preposició i article o

contracció corresponents:



25

1. ______organisme humà és un bon conductor _____ electricitat.

2. Ha lluitat sempre ____ alliberament de la dona.

3. ____ humitat ______ terreny és indispensable tot ___ any

4. El protagonista ______ pel·lícula es caracteritza _____ imaginació, _____ humor i ______ espontaneïtat.

5. Hem _____ anar ____ teatre la setmana vinent.

6. ______ infermera li ha posat _____ injecció amb ____ ajuda de tots.

7. A ____ una de la matinada ____ Úrsula s'ha menjat ___ únic plàtan que queda-

va.

8. __ història de _______home aquell era _______única divertida.

9. _______aigua _______got és _______font _______ací dalt.

10. _______infermera li ha posat _______injecció a _______Irene.

11. Creua el carrer _______pas de vianants amb _______ajuda del gos.

12. _______Índia és un país _______Àsia.

13. Hem anat _______hort _______amic _______meu germà.

14. _______home primitiu no va ser _______únic poblador d’aquell terr itori.

15. Si planteges _______dubte a _______inversa, el professor entendrà millor

_______que vols dir.

16. _______fa uns anys passem _______hivern fora _______ poble.

17. A finals _______any que ve farem un viatge _______Estat francés

5. Ompli amb la preposició més l'article o amb una contracció

toquem al poble toquem als pobles toquem a l'auditori

vinc_______ carrer vinc_______ carrers vinc_______hotel

vénen _______metge vénen ________iaios vénen _______Andreu

vaig_______ concert vaig________ concerts vaig _______ institut



26

NÚMEROS CARDINALS

1 u/un/ fem. una,

2 dos/ fem. dues,

3 tres,

4 quatre,

5 cinc,

6 sis,

7 set,

8 huit/vuit,

9 nou,

10 deu,

11 onze,

12 dotze,

13 tretze,

14 catorze,

15 quinze,

16 setze,

17dèsset,

18 divuit,

19dèneu,

20 vint,

21 vint-i-u/vint-i-un/ fem. vint-i-una,

22 vint-i-dos/ fem. vint-i-dues,

30 trenta,

31 trenta-u/trenta-

un/ fem. trenta-una,

40 quaranta,

50 cinquanta,

60 seixanta,

70 setanta,

80 vuitanta,

90 noranta,

100 cent,

101 cent u/cent un/ fem. cent una,

120 cent vint,

121 cent vint-i-u/cent vint-i-un/ fem. cent vint-i-una,

200 dos-cents,

1 000 mil,

1 001 mil u/mil un/ fem. mil una,

2 000 dos mil/ fem. dues mil,,

11 000 onze mil

20 000 vint mil

21 000 vint-i-un mil

30 000 trenta mil

100 000 cent mil,

1 000 000 un milió

http://ca.wiktionary.org/wiki/u

http://ca.wiktionary.org/wiki/un

http://ca.wiktionary.org/wiki/una

http://ca.wiktionary.org/wiki/dos

http://ca.wiktionary.org/wiki/dues

http://ca.wiktionary.org/wiki/tres

http://ca.wiktionary.org/wiki/quatre

http://ca.wiktionary.org/wiki/cinc

http://ca.wiktionary.org/wiki/sis

http://ca.wiktionary.org/wiki/set

http://ca.wiktionary.org/wiki/vuit

http://ca.wiktionary.org/wiki/nou

http://ca.wiktionary.org/wiki/deu

http://ca.wiktionary.org/wiki/onze

http://ca.wiktionary.org/wiki/dotze

http://ca.wiktionary.org/wiki/tretze

http://ca.wiktionary.org/wiki/catorze

http://ca.wiktionary.org/wiki/quinze

http://ca.wiktionary.org/wiki/setze

http://ca.wiktionary.org/wiki/dèsset

http://ca.wiktionary.org/wiki/divuit

http://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=dèneu&action=edit&redlink=1

http://ca.wiktionary.org/wiki/vint

http://ca.wiktionary.org/wiki/vint-i-u

http://ca.wiktionary.org/wiki/vint-i-un

http://ca.wiktionary.org/wiki/vint-i-una

http://ca.wiktionary.org/wiki/vint-i-dos

http://ca.wiktionary.org/wiki/vint-i-dues

http://ca.wiktionary.org/wiki/trenta

http://ca.wiktionary.org/wiki/trenta-u

http://ca.wiktionary.org/wiki/trenta-un

http://ca.wiktionary.org/wiki/trenta-un

http://ca.wiktionary.org/wiki/trenta-una

http://ca.wiktionary.org/wiki/quaranta

http://ca.wiktionary.org/wiki/cinquanta

http://ca.wiktionary.org/wiki/seixanta

http://ca.wiktionary.org/wiki/setanta

http://ca.wiktionary.org/wiki/vuitanta

http://ca.wiktionary.org/wiki/noranta

http://ca.wiktionary.org/wiki/cent

http://ca.wiktionary.org/wiki/mil

http://ca.wiktionary.org/wiki/milió

APUNTS VALENCIÀ - Girantfullde referir; però cada hispanoparlant té la seua forma de parlar,...

Documents

Transcript of APUNTS VALENCIÀ - Girantfullde referir; però cada hispanoparlant té la seua forma de parlar,...