Araguaiaamb el Bisbe Casaldàliga

per les causes de l’alliberament.

Rivadeneyra, 6 - 10è08002 BARCELONA

Tel. 93 317 61 77

Fax 93 412 53 84

correu electrònic: araguaia@� � � � � � � � � � � � �

CARTA N. 52 - SETEMBRE 2006

Amèr

ica

- Car

isma

- Es

pera

nça

- Po

bres

- N

egre

s -

Indis

- Te

rra

- Fide

litat

- Reg

ne -

Pas

qua

Drets Humans - Poble de Déu - Tercer Món - Ecologia - Ecumenisme

VIDES PEL REGNE DE LA VIDAEls dies 15 i 16 de juliol es va celebrar al bisbat de Sao Félix do Araguaia la 7ª Romeria dels Màrtirsde la Caminada coincidint amb els 30 anys del martiri del Pare Joâo Bosco.Vam ser unes quatre mil persones les que vam anar fins a Riberâo Cascalheira per participar-hi ,però moltes altres, les que van expressar la seva solidaritat des de la distància. A totes el bisbe Pereens ha fet arribar aquest missatge que volem compartir. També, us oferim el testimoni dels amics Jesús i Josefina, membres de la nostra associació i quevan ser-hi presents.

Secretariat.Associació Araguaia

LA ROMERIA CONTINUA

Hem celebrat la Romeria dels Màrtirs de la "Caminhada", al nostre Santuari de RiberãoCascalheira amb motiu dels 30 anys del martiri del Pare João Bosco Penido Burnier. Un veritablejubileu de trobades, de memòria, d'oració, de compromís. La mística i la militància compenetrant-seen els símbols, en les celebracions, en els gestos. Han estat molts els testimonis emocionats quedestaquen aquesta plural convergència de valors en la nostra Romeria.

Aquests testimonis, juntament amb molts altres missatges i cartes, s'han anat acumulant enles carpetes i en el cor. Aquesta petita circular vol ésser una mandrosa, però entranyable respostapersonal, a tant d´afecte i solidaritat.

La Romeria continua. Ha de continuar. Hem de fer de la "memòria subversiva" del martiri unadiària militància subversiva. Per aquestes grans Causes que mereixen les vides donades de tantstestimonis fidels. Perquè continua actuant, pervers i cínic, l'imperi de la mort, en aquesta macrodic-tadura neoliberal, en les guerres de la cobdícia, en les migracions forçades i prohibides, en l'omissiói la submissió de les instàncies internacionals, en la distància, a vegades, de les Religions, de lesEsglésies. Ha de continuar, lúcida, conjugada, esperançada, la mobilització de la solidaritat, la polí-tica alternativa i ecumènica d'aquest altre món possible i necessari. No podem permetre que quedinressecs en l'oblit o la indiferència la sang dels nostres màrtirs i el plany dels pobres: podríem ésserperjurs contra aquella sang i aquell plany.

Diversos països llatinoamericans es troben en període electoral. Tot i amb algunes sorpresesagradables, habitualment en aquesta paralítica normalitat que són les nostres democràcies formals.Es pot votar, però no es pot ésser. La nostra Agenda Llatinoamericana de 2007 està dedicada pre-cisament a "exigir i fer una altra democràcia".

A la Nostra Amèrica, i en tot el món solidari, les forces alternatives de la societat civil es mul-tipliquen i actuen. I els seus millors somnis, aquestes diferents Causes de la Vida, per les quals llui-ten, pretenen en darrera instància la urgent utopia que proclamaven per ocasió del PremiInternacional Catalunya: "Humanitzar la Humanitat practicant la proximitat".

Per a la fe religiosa s'estan posant de providencial actualitat el diàleg i la comunió al serveid'aquesta utopia; perquè és únic el Déu de tots els noms i perquè també és d'Ell aquesta utopia d'hu-manitzar-nos plenament.

Des de les nostres pacífiques militants trinxeres, seguirem units, unides, en la passió i en elservei d'aquesta altra Humanitat, d'aquest Univers bell i vulnerat. Ni Déu es penedeix de la sevaCreació, ni ha fracassat la Història humana. La Romeria continua.

Amb una abraçada de tendresa i esperança,Pere Casaldàliga

São Félix do Araguaia, MT, Brasil - Agost 2006

PER TERCERA VEGADA HEMANAT A LA ROMERIA

Ens sentim molt afortunats i feliços d'haver tin-gut l'oportunitat i el desig ferm de participar enaquest esdeveniment pastoral, organitzat pelBisbe Pere Casaldàliga.Per què hi hem anat?. Havíem conegut el BisbePere Casaldàliga l'any 1985 en una visita quevàrem fer a Nicaragua per la simpatia i espe-rances que ens suscitava la revolució popularsandinista. Allà tinguérem l'ocasió de conèixerels dots i el coratge evangèlics del Pere, per laqual cosa mai més hem deixat de seguir-lo através d'escrits, documents i les activitats del'associació Araguaia. Per aquest motiu, entenir notícies de la convocatòria de l'any 1996per commemorar el 25è aniversari del seuministeri episcopal i per inaugurar el santuaridels màrtirs a Cascalheira-Riberao, juntamentamb un grup d'amicsdecidirem participar enaquell esdeveniment, ides d'allà poder conèi-xer Sao Félix i tota larealitat de la Prelazia.Ens va impressionarprofundament. Tant,que sovint recordemaquella experiènciaespiritual. D'això n'hemparlat abastament ambels amics i amb totesles persones que mani-festen interès de conèi-xer aquelles realitats.Dos amics, l'Antonieta iEn Joan, mostrarenmolt d'interès en participar a la segonaRomeria del 2001. Per aquest motiu decidirend'acompanyar-nos per reviure la vitalitat cristia-na que traspua aquest coneixement.La tercera vegada ha estat motivada per sentir-nos prop del Bisbe Pere en la seva salut unamica afeblida i perquè les nostres edats de 76 i70 anys ens fan presagiar que potser no tin-drem una nova oportunitat en la Romeria del2011.Què hem vist?. Es fa molt difícil expressar itransmetre les vivències humanes i espiritualsque experimentem, però ho intentaré en tresapartats: els màrtirs, les persones que hi parti-cipem i la influència dels Bisbes.El record i homenatge als màrtirs fan sentir aprop i de forma viva i encoratjadora aquestespersones de fe. Ells i Elles han sabut i pogutestimar fins a la fi, i seguir les petjades del Cristfins a donar la vida.....Sovint et preguntes: si Elles han fet això, nosal-tres què podem i estem disposats a fer?.Experimentes que en Ells s'ha desenvolupat enplenitud la raó de la seva existència. Ells han

Pag. 2 - Araguaia amb el bisbe Casaldàliga per les causes d’alliberament - Carta nº 52

guanyat la cursa de la vida, Ells gaudeixen dela plenitud de la seva existència en el sí mateixde Déu. En mirar els seus rostres et sens encomunió profunda amb ells i les seves causes.Et sens atrapat.Pel que fa als participants, vinguts de diferentscontinents i molts països, permeten experimen-tar la comunió universal i ecumènica. Et sensciutadà del món i germà universal. El diàleg ésfàcil i càlid, sens que se't transmeten energiesque revitalitzen i enforteixen l'esperança. Perraó d'espai no relataré anècdotes ni particulari-tats.Pel que es refereix al testimoni dels BisbesPere i Leonardo, diré que els sens tan planersi aprop que mai els nostres Bisbes deCatalunya ens han donat tant coratge i tantaconfiança.Ells, en Pere i en Leonardo, principalment ser-veixen la comunitat amb tendresa, proximitat i

de forma personalitza-da. Quan parlen tambéescolten, quan discer-neixen també dialoguen,i quan presideixen hofan des de l'amor i coma servidors. Allò primer ibàsic és la comunitatcristiana estructurada deforma adulta i responsa-ble, el servei al bé comúi al Regne.Els diferents carismes:agents de pastoral,sacerdots, religioses iBisbes es senten servi-dors de la comunitat idavant de Déu; comaltres Moisès assumei-

xen la responsabilitat en els encerts i fracassosque puguin tenir les comunitats.Són veritablement els pares de la comunitat;els pastors que coneixen i estimen les sevesovelles, i aquestes els segueixen amb con-fiança i amb amor.Què suggerim a partir d'aquestes experiènciespersonals?. A tots els qui ho llegeixin: laics,capellans, religiosos, religioses o Bisbes quees trobin cansats o descoratjats en la seva fe acausa del cansament o foscor en què es tro-ben, que val la pena de començar a pensar enla propera Romeria del 2011, i els ben assegu-rem que donaran per ben aprofitats els diners,el temps i les dificultats que comporta anar desde la Catalunya nostra fins al Mato Grosso,amb decisió i confiança, deixant-se conduir perl'Esperit fins a trobar-lo reflectit en lestranquil·les i serenes aigües de l'Araguaia.

Jesús i JosefinaParticipants de la Romeria

"Vides pel Regne de la Vida"

Francesc EscribanoPeriodista. Director de TV Catalunya

Exigim una altra comunicació, bé me l'hauriad'exigir a mi, que estic en un càrrec de res-ponsabilitat i haig de canviar algunes cosesperquè els mitjans que jo dirigeixo siguin dife-rents, que no caiguem en la mateixa tendèn-cia ni línia que els altres mitjans. Però és difí-cil. El dibuix d'en Cerezo Barredo representa lacomunicació humana, jo em dedico a lacomunicació de masses, aquesta comunica-ció té un mecanisme, unes estratègies i unestècniques més tàctiques, s'ha de parlar ambmolta gent.Jo estic parlant amb vosaltres, ara jo estic enun discurs públic, això és dominar la tècnicadel discurs, però en la comunicació de mas-ses hi han unes altres persones que són elsperiodistes.Els periodistes treballen en la comunicacióimmersa en la llei del mercat, el mercatmesura molt bé la quantitat, però li resultadifícil valorar la qualitat.Tenim uns mecanismes que determinen elscontinguts des d'una mesura quantitativa (unperiodista és bo si el llegeix molta gent); bé,jo us parlo des de la televisió. Tenim compro-vat que una quarta part de la població miramolt poc la televisió, però una altra quarta

part la mira més de 7 hores, aquestes horesestant farcides de publicitat i amb aquestas'hi inverteixen molts diners, i es pagasegons les persones que la veuen, això con-diciona extraordinàriament el contingut.A més tenim uns sistemes de mesura de l'au-diència, de forma que cada dia a les 8 delmatí sabem el número de persones que hanvist determinats programes, per tant elsanuncis han tingut un pes econòmic impor-tant. És fàcil saber el que li agrada a la gent iés fàcil que triomfi la línia fàcil, iés difícil sor-tir del discurs central, sortir-se del que dónaèxit assegurat. Nosaltres som un servei públic i una de lesnostres feines hauria de ser educar el gust dela gent, però és difícil ja que sovint és anarcontra corrent.Els drames greus del món, els que portenmés problemes i moltes morts, com la malà-

ria o la potabilitat de l'aigua, no surtenals mitjans de comunicació, malgratque provoquen més morts que la prò-pia guerra de l'Iraq.Costa sortir d'aquest bucle del quesón les notícies que estan al mercat.Hi ha uns subministradors de notí-cies, i unes grans agències que sónles que faciliten parlar d'alguns temesi dificulten parlar-ne d'uns altres.Són idees que poso a sobre la taula;un dels problemes que tenim, perquèuna altra comunicació sigui possible,és que els Mitjans de Comunicacióestiguin sotmesos a la llei del mercat.La comunicació és un element intan-gible i no pot estar considerada comuna mercaderia.

Araguaia amb el bisbe Casaldàliga per les causes d’a-

lliberament - Carta nº 52 - Pag. 3

Pel seu interès, i tal com us anunciàvem a la darreracarta, us transcrivim algunes aportacions que ens vantransmetre els ponents de la taula rodona durant laTrobada celebrada el passat més de març on vam parlarde la comunicació.

TROBADA 2006 : NECESSITEM UNA ALTRA COMUNICACIÓ

Imatges de contrapublicitatSiro López

Pag. 4 - Araguaia amb el bisbe Casaldàliga per les causes d’alliberament - Carta nº 52

Jordi OriolaMilitant altermundialització en comissionsde Comunicació

Parlaré des dels moviments socials, des deles nostres ganes de transformar la societatper poder fer un món més just més solidari, iquines dificultats ens trobem amb els mitjansde comunicació.

Imatges de contrapublicitat

Siro López

Què són els mitjans de comunicació?: es diuque els mitjans de Comunicació tenen moltpoder respecte el que hem de fer i pensar, ihi ha una part de raó, però les personespodem tenir llibertat i criteri propi. Jo cadamatí llegeixo la Razón, l'ABC, Internet, i miroel que diuen, que pensen i no m'influeixen, jaque sé des de quin context ho diuen. El quesi que fan els mitjans de comunicació es mar-car el que és important i el que no ho és;il·luminen certes parts de la realitat i aquestessón conegudes i les que no il·luminen no es

coneixen i amb això determinen l'opinió públi-ca. Si no surt als mitjans no existeix diu lagent, però si que existeix.La TV és molt particular perquè treballa ambla imatge, entra directament per les emo-cions, és una imatge que té un valor afegitcosa que cal tenir molt en compte.

Jo vaig començar amb el tema de la comu-nicació en una consulta social de l'aboliciódel deute extern a l'any 2000, els Mitjans deComunicació no ens feien cas, i a nosaltres elque ens preocupava més era com podríemcridar l'atenció de la premsa. Vam anar acon-seguint que moltes poblacions s'apuntessin ala campanya, més de 200 i això va fer queaquestes poblacions tinguessin taules per totarreu i els Mitjans de Comunicació vancomençar a estar-hi interessats, vam sortir alprograma d'en Toni Bases, que em va fer unaentrevista i a partir d'aquí, vam sortir als mit-jans de comunicació. Desprès vam desa-parèixer.

En les entrevistes de ràdio te n'adones queen realitat l'estrella és el presentador, et tro-bes parlant amb el micròfon tot sol, et semblaque la ràdio es una conversa, però no és així.Ells et fan les preguntes i marquen el temps iet van dirigint el què has de dir; els exculpaque ells són els professionals. Surts de laràdio un xic frustrat, tot i així és interessant jaque arribes a molta gent.

¿Com t'has d'acostar als Mitjans deComunicació?:Les ONG's hem fet un gabinet de premsa perquè és la millor manera per tal de que elsperiodistes t'atenguin. En la campanya delBanc Mundial vam aconseguir tenir un porta-veu, ja que sempre el demanen, però va serrotatori i gràcies al treball que va fer l'asso-ciació Comunicació vam poder fer un treballconjunt amb els periodistes i fer crítiques alsarticles.

Vam fer una campanya per aconseguir queCOM ràdio ens deixes fer un programa demitja hora cada dia, ja que els seus estatutsdiuen que han de deixar espais a les entitatsde la ciutat, però tot i ser una assemblea de212 col·lectius del món social no ens ho vanacceptar. Aquests mitjans són del partit polí-

Araguaia amb el bisbe Casaldàliga per les causes d’alliberament - Carta nº 52 - Pag. 5

tic del moment, controlen el poder i l'utilitzenper demostrar la realitat tal com ells la veuen.Hi ha criteris de pluralitat, però no toleren maique altres associacions utilitzin els seus mit-jans per difondre noves idees que no sónseves. TV3 té per norma de què si un grup és signi-ficatiu ha de donar-li espai, però ningú defi-neix que vol dir significatiu.Es va intentar fer uns Mitjans de

Núria TerésComissió Agenda Llatinoamericana

Vinc a vendre un producte en positiu. Vaigestar al Fòrum social de Bombai i vaig veureque hi havien molts moviments socials quesón vius, que tenen moltes inquietuds i utilit-zen els Mitjans de Comunicació. En el Fòrumde Portoalegre del 2003 es va crear l'obser-vatori de la informació, com una institució crí-tica per estar a l'aguait dels Mitjans deComunicació, però també com una expressióde què nosaltres tenim les nostres veus ivolem comunicar les nostres inquietuds. Ellema de l'Agenda i el que ens aplega avui vamés enllà que els mitjans de comunicació, lacomunicació és molt més ample i té altresrecursos. Potser ens quedem atrapats ambels Mitjans i no utilitzem el que volem trans-metre, si els nostres missatges són proupotents ja buscarem com transmetre'ls.

Us vinc a parlar de l'Agenda. Per a mil'Agenda és un petit miracle de la comunica-ció, creada per moltes mans i que cada anyés una novetat, és una font inesgotable decreativitat, és una eina de comunicació moltpotent i que encara estem a les becerolesd'explotar totes les possibilitats de comunica-ció que té, és un recurs de formació i de refle-xió; està plena de vida, és una invitació alcanvi i a la transformació tant a nivell perso-nal com a nivell social i és una aportació i unaconstrucció de la humanitat entre tots en eldia a dia en els nostres petits espais.

El lema de l'Agenda 2007 serà: "Exigim i femuna altra democràcia" (En Pere exigeix molt iho fa molt bé). Vam començar a parlar delque vol dir democràcia i diversitat, va ser moltinteressant, una colla de persones ens vamcomunicar extraordinàriament bé i a través

Imatges de Cara y Cruz

Siro López

de la comunicació que fluïa, vam començar aconstruir l'inici d'un article que podrem llegirtots. Em sembla que és així com s'ha deconstruir aquesta comunicació amb unesnoves relacions. En cada moment de la nos-tra vida ens hi juguem aquestes noves rela-cions, aquesta nova construcció de la huma-nitat que predica en Pere. Comunicar-se ésobrir les nostres portes interiors als altres, talcom diu aquesta frase tan bonica "d'allò que

Comunicació propis, però és il·legal.La llei d'audiovisuals s'ha fet molt secreta-ment, es potencien els mitjans privats i lanostra proposta és que hi hagi mitjans comu-nitaris. Ha sortit la TV comunitària a nivell delbarri, molt petita perquè no molesti. La gent del CAT ens deia que el que hem defer els moviments socials és fer difusió perInternet, i que la radio i la TV ho deixem pelsprofessionals.

Pag. 6 - Araguaia amb el bisbe Casaldàliga per les causes d’alliberament - Carta nº 52

Imatges de Cuerpo y Sangre

Siro Lópe

el cor en va ple, la boca en parla". Potser noen parlem, perquè tenim el cor adormit.La publicació i difusió de l'Agenda va acom-panyada d'un seguit de "fills i filles" que sónactivitats i materials que en faciliten i eixam-plen els continguts, el sentit, la utilització per-sonal i col·lectiva. Són:- Les activitats de presentació de l'Agenda.- El Calendari Solidari, amb els fets significa-tius que s'hi ressenyen (en misquito, castellài català), amb la Separata on s'expliquenaquests fets.- El mapa de Peters que permet una visiódiferent del món.- La Carpeta Digital, amb diversos materialsde valor tant puntual com permanent.- El darrer discurs de Chaplin.- Articles fets a Catalunya, sovint en relacióamb processos solidaris amb comunitatsd'allà. Amb programes de ràdio de difusió endiversos països.- L'exposició itinerant de l'Agenda.L'Agenda, amb els seus continguts i possibi-litats constantment ens porta a explorarnoves possibilitats de comunicació i de trans-formació participativa, en un procés ben viu,que ve de la força de viure i comunicar d'enPere.

Imatges de Cuerpo y Sangre

Siro Lópe

Ramon BartomeusResources manager. de Iwith.org

Mitjançant algunes paraules "pro-vocadores"- donat que és el darrer a intervenir - que per-meten una interacció més directa amb elsoïents i ajuden a re-centrar l'atenció delpúblic, en Ramon ens transmet

breument una idea bàsica - que sempre totsconstantment ens estem intercomunicant - ifa un breu repàs de la situació i les perspec-tives d'Internet en els diversos continents:- No sabem on arribarà aquest nostre món,però sí que en preveiem alguns dels properspassos. Anem cap a un planeta multipolar,superats els dominis político-econòmics tantdels Estats Units com d'Europa. Europa, enconcret, tendirà a envellir-se, si la immigracióno hi posa remei. En aquest continent hi ha jauna forta implantació de connexió a la xarxa(per exemple: 75% de la població a Suècia,30% a Espanya -que esdevindrà el país mésenvellit de la vella Europa).- Àsia creix, en població, en capacitat econò-mica i serà el continent causant de que en 50anys - si no es canvien les tendències decreixement de la població - es dobli la pobla-ció d'aquest petit planeta. A Àsia hi ha moltamés connexió a la xarxa del que imaginem.Xina i Japó tenen més internet de qualitat (debanda ampla) que EEUU en aquest moment.I els idiomes xinès i japonès ja estan gairebéatrapant l'anglès com a idiomes d'ús a inter-net... Anem cap a un planeta on parlaremxinès...- Àfrica és un continent molt jove, malgrat quehi ha també molt poca esperança de vida.Quina serà la seva evolució. Àfrica, però, esmou; i, amb la seva joventut, es mourà més,tot i que no sabem com, del que sovint ensimaginem. Hi ha molt poca connexió a laxarxa. Només un 1.5% de la població, bàsi-cament els líders polítics, econòmics...- Amèrica Llatina és un continent en el quales poden conjugar elements - possibilitatseconòmiques, accés a la cultura, certa esta-bilitat, etc... - que pot permetre, a un plaç curt,índexs de creixement força alts. Ja hi ha un10% aproximadament de la població connec-

Araguaia amb el bisbe Casaldàliga per les causes d’alliberament - Carta nº 52 - Pag. 7

Siro LópezTeòleg. ArtistaPolifacètic

Finalment a la taularodona i a la tarda vamcomptar amb lapresència provocadorade l'art d'en Siro López.A través de l'exposició iexplicació d'alguna deles seves obres relacio-nades amb laPublicitat, ens vamqüestionar i reflexionarsobre diferents temescom l'educació alsjoves, l'Església quevolem....En Pere Casaldàligaparla així d'ell:

"En Siro López és unevangelista relativa-ment boig, en el mésbonic sentit d'aquestestres paraules. És a mésa més, d'esperit salesiàen la línia d'aquell sal-timbanqui que va serel millor Joan Bosco. Como ell mateix diu alpresentar-se sap parlarsobre tot als joves -prescindint de l'edatdes de els diferentsllenguatges artístics. Isempre, com ell també diu, amb una pers-pectiva de compromís social.

Hem utilitzat alguna de les seves obres peril·lustrar aquesta carta, però podeu conèixermés a fons el seu art , a la pàgina www.siro-lópez.com.

tada a la xarxa. Per acabar:- Constantment ens estem intercomunicanta través de tot el que som i utilitzem (roba...)- A internet tenim la possibilitat no simplementde parlar amb veïns/es de la nostra escala,

sinó de fer-nos veïns de gent d'arreu.- Malgrat que ens pugui semblar el contrari,la influència transformadora d'internet a totarreu, mitjançant una comunicació molt direc-ta - per la seva intensitat i "proximitat", pot sertanta o més que la influència de la TV.

Imatges de Cara y CruzSiro Lopez

*Nota: Agraïm la col·laboració, en les trans-cripcions, de Maria Pelfort, participant de laTrobada.

Pag. 8 - Araguaia amb el bisbe Casaldàliga per les causes d’alliberament - Carta nº 52

AGENDA LLATINOAMERICANA 2007

ARAGUAIA i els Comités Oscar Romero,

Us convidem a la presentació de L'Agenda Llatinoamericana 2007, el proper dimecres 8 denovembre a les 19'30h. Llibreria Claret - C/ Roger de Llúria,5 Barcelona

El lema d'aquest any és" Exigim i fem una altra democràcia"."És hora de donar el pas d'afirmar "l'altre món possible" a exigir-lo i fer-lo, com a necessari iurgent. I per això la nostra Agenda 2007 proclama: "exigim i fem una altra democràcia". Com un dretfonamental de les persones i dels pobles, a totes les latituds. Perquè exigim per a totes les persones i pera tots els pobles els drets bàsics. No podem acceptar una democràcia-privilegi…Ja s'ha definit la democràcia actual com "la forma política del capitalisme". La que nosaltres defensem no només pot ser "socialista",sinó que ho ha de ser. O socialitzemla participació de totes les persones i de tots el pobles en els drets a la vida, a la dignitat, a la llibertat, a l'alteritat, o no hihaurà ni democràcia ni pau.I per tal que la religió no sigui un gran enemic de la democràcia, com tot sovint ho ha estat i encara ho és, cal que fins i tot "democratitzem" Déu en el diàleg intereligiós i en l'acció intersolidària."Pere Casaldàliga

* Us recordem que si teniu interès en adquirir una agenda, ho podeu fer els dijous de 6 a 8 de la tarda al nostrelocal . Preu 7 euros

Per als qui el coneixíeu és una trista notícia.Recordem amb estimació el P. FranklinMachado Pereira que va morir el dia 13 dejuny a consequència d'un accident de motoque va patir el mes de desembre.Franklin era fill de l'illa del Bananal i el primercapellà nascut a la regió de la Prelazia deSao Felix.Franklin era intel·ligent, astut, cordial amb tot-hom, sempre disposat a fer qualsevol servei.

En els darrers anys va dedicar-se a la salutdels pobles indígenes de la regió a través dela Funasa.El seu accident, la seva mort, i el seu ente-rrament van ser acompanyats amb veritablecarinyo per tota la gent de la regió. La làpidaque cobreix la seva tomba diu el que el poblesent d'ell: P. Franklin Pereira Machado, fill del poble,servidor del poble, company de caminada, vaarribar la pau de Déu i des d'allà ens acom-panya.

HA MORT EN FRANKLIN MACHADO