Arbres de Catalunya

Nmero 1781. Del 14 al 20 dabril del 2006. Any XLI. 0,20

ALZINA SURERA Quercus suber

SURO. (C) Alzina de capada poc

densa. La seva escora gruixuda i

resistent al foc s el suro, que es

pot extreure i recreix

I UN PSTER DE REGAL. Amb elsquaranta arbres dels Pasos Catalans quetots haurem de conixer

ROURE DE FULLA GRAN Quercus petraea Es

distingeix del roure martinenc per les fulles ben

glabres. El substitueix als vessants pirinencs de sl

cid i a la part nord de les serres del migjorn catal

PATRIMONI NATURAL. Els boscos i elsarbres sn uns dels bns ms preuats delpas. Els voleu conixer millor? / 2 a 9

TXERNBIL, VINT ANYS / 14 JOAN MANUEL SERRAT / 18 NAPOLE I ANDORRA / 22 VINT-I-CINC ANYS SENSE PLA / 24 ON ANEM? / 30

JORDI COMELLAS

Els arbres formen part del nos-

tre patrimoni i del nostre paisatge

ms proper. Tant de lurb com

del rural, evidentment. I, pel que

sembla, cada vegada en ms

quantitat. En lmbit rural per-

qu, tot i els importants incendis

forestals que ha tingut el nostre

pas en els darrers anys, el bosc ha

aprofitat el retrocs de la pagesia i

labandonament de les terres per

crixer i expandir-se, i perqu ca-

ARBRES I BOSCOS. Les diferents espcies darbres constitueixen un patrimoni ques de tots, i que als Pasos Catalans representa una part del territori molt superior a lamitjana europea. Als nostres boscos hi podem trobar un centenar despcies diferents.

da vegada ms es veu clara la ne-

cessitat daplicaci duna gesti

forestal sostenible. En lmbit ur-

b perqu, en general tamb, ca-

da vegada sembla ms clara la

necessitat de conviure enmig

de zones verdes, tot i que puguin

ser envoltades de ciment i en uns

ambients de vegades bastant in-

hspits per al seu desenvolupa-

ment.

El fet, per, que cada vegada

tinguem ms arbres i, per tant,

ms bosc, no vol pas dir que

aquests boscos siguin ms rics o

duna bona qualitat, ni que la ges-

ti que sen fa sigui la correcta.

Segons el parer de Jordi Sar-

gatal, director de la Fundaci Ter-

ritori i Paisatge, s cert que a Ca-

talunya cada vegada hi ha ms

bosc, per s bosc de menys qua-

litat. Hi ha moltes boscries de

pins blancs molt escanyolits i, a

la primera que es cremin, sen

cremaran centenars o milers

dhectrees. Per sort, per, a sota

estan sortint roures, que s una

vegetaci caduciflia i, per tant,

molt menys pirfila que el pi

blanc.

Sensacions, mgia, bellesa...

Els arbres sn generadors de pai-

satges, dhbitats, de sensacions,

sn elements esttics que trobem

present al llarg de tota la nostra vi-

da. De petits ens hi enfilem, ens hi

acostem perqu ens facin ombra i

tamb per resguardar-nos de la

pluja, ens hi fotografiem al costat

i, plantar-ne un s, juntament amb

tenir un fill i escriure un llibre,

una de les tres coses que alg, al-

gun dia, va dir que shavien de fer

abans de poder morir tranquil.

Per a Jordi Sargatal, els arbres

i els boscos sn una cosa merave-

llosa, mgica...

Per a mi, tant els arbres en si,

com els boscos en general, sem-

PI

PIN

YER

TAM

AR

IU

PI

NE

GR

E

PIN

AS

TR

E

2 DOSSIER presncia Del 14 al 20 dabril del 2006

pre han estat una cosa molt espe-cial i magraden molt les zoneshumides, els aiguamolls... Entraren un bosc, moltes vegades s unacosa mgica, perqu hi ha vida aterra, hi ha vida a les altures, fins auns vint o trenta metres. El boscs un lloc meravells i s onsamaguen de animals mticscom el llop, ls, els crvols, s unlloc, crec, amb molta mgia.

Per la seva banda, per a MartBoada, reputat gegraf naturalis-ta i professor de la UAB emoti-vament, larbre s una expresside levoluci del medi i dels orga-nismes vius, s el paradigma, unasensaci molt agradable. Larbres una expressi de bellesa idevoluci histrica, s extraor-dinari.

Catalunya s un pas privile-giat amb un important patrimoniforestal, ja que la seva extensi debosc s bastant superior a la mit-jana europea. Altra cosa ser queens agradin o no la majoria delsboscos que tenim perqu, en un70%, es tracta de boscos mediter-ranis en qu predomina el piblanc, un tipus darbre que, perregla general, no exerceix unatractiu especial.

Mart Boada assegura: Quanvnen collegues nostres de pa-sos del nord i els ensenyem lesfagedes es fan un fart de riure, pe-r, en canvi, queden parats quanveuen un bosc dalzines, de sure-res o fins i tot de pi blanc.

El complex del sud

Les estads-

tiques ens diuen que ms de lameitat del territori catal, uns19.000 quilmetres quadrats, socupada per ms dun centenardespcies arbrades diferents,una mitjana tamb molt superiora la dels pasos europeus occiden-tals, on hi ha unes 130 espcies entotal.

Tenim el 50% del territorique s forestal diu Mart Boa-da, mentre que als pasos euro-peus la mitjana s del 35%, perno tenim una conscincia queaquest gran patrimoni sigui im-portant. No tenim autoestimaperqu, a ms, el 70% daquestsboscos sn mediterranis i la nos-tra cultura, que s molt urbana,idealitza molt ms els paisatgesalpins i nrdics. s el que jo en dicel complex del sud, el sud quesempre semmiralla en el nord, iamb el tema forestal ens passa elmateix. Imaginat que del piblanc, que s el ms abundant aCatalunya, en diem pi bord, ques el pitjor que es pot dir a qualse-vol cosa.

El nostre bosc s un bosc en elqual ha intervingut molt lhome,de manera que els boscos actualssn el resultat daquesta interven-ci histrica i de la mateixa rege-neraci del bosc. Mart Boadaconsidera que aquesta relaci ho-me-bosc no ha estat dolenta, pers summament crtic amb algu-nes actuacions i algunes actitudsactuals.

Sc molt crtic perqu elsboscos que tenim han estat explo-tats durant molt

temps i ens indi-quen que lanostra culturaforestal, his-tricament haestat sostenible i,ara, ens hem convertit enuna cultura acomplexada que haidealitzat els paisatges alpins i tmolt poca autoestima cap a lesnostres masses forestals i que, ams, ha fet una autntica barbari-tat que no ha fet mai cap altra cul-tura mediterrnia, com s cons-truir dins del boscos mediterra-nis, quan, precisament, una de lesseves principals caracterstiquess la seva piroflia, i passa que unincendi forestal es converteix enun problema social.

Massa combustible

El fet que actualment el bosc no estracti com es feia abans comportaimportants problemes, segons elpresident de la Fundaci Territorii Paisatge. Tot aix comportauna srie de problemes com el fetque hi ha massa combustible, hiha massa matria vegetal. Abansse la menjaven els herbvors osortia en forma de feixos per a lescases o per als forns de pa. Ara totaix s al bosc, les masses de boscsn massa contnues i quan hi haun incendi, cremen milers dhec-trees. El que hem de fer s, a tra-vs de ramats i amb herbvors sal-vatges, convertir aquesta biomas-sa combustible en biomassa ani-mal, i daquesta manera trobar so-lucions naturals a problemes quetamb sn naturals, perqu la na-

tura fa molt de temps que es vainventar els herbvors, que

sn els que havien de feraquesta conversi.

Mart Boadaveu un altre

problemaen lac-titud

dalguns capals arbres i els boscos,

que ell anomena la intocabilitatde larbre.

Aquest gran patrimoni queformen els nostres boscos s el re-sultat histric, durant millennis,duna interacci entre nosaltres iel bosc. Per tant, el mite de la into-cabilitat s totalment equivocat,el que ens cal sn plans de gestisostenibles que planifiquin i queens diguin qu volem fer dels nos-tres boscos, perqu actualment,un dels grans problemes del boscs que ning no sap exactamentque nhem de fer.

s evident que els arbres i elsboscos formen part del nostre pa-trimoni, per el bosc s un patri-moni diferent, segons Boada.

El bosc s un patrimoni que,a diferncia dels altres, no estquiet, s viu, i cada any sens acu-mula unes quantitats de biomassamolt importants. Si a Catalunyadeixssim que actuessin estricta-ment les forces de la natura, elpas quedaria cobert de bosc. Enaquest sentit, la intocabilitat s uncriteri de cultura urbana que miti-fica i converteix la natura en unareligi, per aquesta s una posi-ci molt reaccionria, ideolgi-cament s molt de dretes.

MOIXERA DE GUILLA

BED

OLL

RO

UR

E P

NO

L

FAIG

presncia Del 14 al 20 dabril del 2006 DOSSIER / ARBRES 3

LInventari Ecolgic i Forestal de Catalunya s el resultat dhaver estudiat 10.600estacions distribudes per tota la superfcie boscosa del pas

LIFEC, una fotografia dels boscos

LInventari Ecolgic i Forestalde Catalunya (IEFC) ens indicaque el tipus de bosc ms freqental Principat s el de pi blanc, perlespcie que t un nombre msgran darbres s lalzina, que tam-b s lespcie present a ms co-marques catalanes.

Tot seguit detallem la distri-buci per comarques i lextenside les espcies ms importants.

Pi blanc (Pinus halepensis)

s present a totes les comarques,tot i que a lAlt Pirineu i lAran sgaireb testimonial. s lespciems abundant a 18 comarques, ons dominant almenys al 40% delbosc i representa ms del 90%dels boscos de lAlt Peneds, elSegri, la Ribera dEbre, les Gar-rigues, el Baix Peneds, el Tarra-gons i el Garraf. Les comarquesamb ms pi blanc sn el Bages(26.000 ha), la Terra Alta (20.000ha) i lAnoia (18.000 ha).

Pi roig (Pinus sylvestris)

Tamb s present a totes les co-marques. s ms abundant, per,a Ponent i gaireb tot es troba a laNoguera. s lespcie ms abun-

dant al Bergued, lAlt Ur-gell, el Ripolls, lAlta Ri-

bagora, el Montsi i elPallars Sobir. A lescinc primeres acumu-la fins al 40% del to-tal, mentre que al Pa-llars Sobir s el31,4%. Les comar-ques amb ms piroig sn lAlt Urgell(39.000 ha) i el Ber-

gued (42.000 ha).s el segon tipus de

bosc amb un nombrems gran dhectrees.

Alzina (Quercus

ilex) Fent servir elterme alzina tant perparlar de les alzines

com de les carrasques, spresent a totes les comar-

ques. A 28 passa dels 900.000peus i a 12, dels 10 milions depeus. A Ponent gaireb tota estroba a la Noguera. s lespciems abundant en nombre de peus

a 13 comarques: la Gar-

JORDI COMELLAS

rotxa, Osona, lAlt Empord, elGirons, el Pla de lestany, la Sel-va, el Barcelons, el Maresme, elValls Occidental, el VallsOriental, el Baix Camp, la Concade Barber i la Noguera.

Les comarques amb ms alzi-nes sn la Garrotxa (25.000 ha),la Noguera (21.000 ha) i el VallsOriental (17.000 ha). s el tercertipus de bosc en nombre dhect-rees a Catalunya (184.654).

Pinassa (Pinus nigra) s laquarta espcie ms abundant aCatalunya (amb 140.627 ha) i spresent a totes les comarques, tot ique a lmbit metropolit s onsen troben menys exemplars. sla ms abundant al Solsons, queconcentra ms del 35% de tots elsboscos de pinassa catalans, ambms de 49.500 ha.

Pi negre (Pinus uncinata)

s la sisena espcie arbria fores-

tal tant pel nombre dhectreescom pel nombre de peus. Nomses troba al Prepirineu i al Pirineu,on acostuma a viure fins als 2.400metres. s abundant a nou comar-ques: les sis de lAlt Pirineu ilAran (48.000 ha i 48 milions depeus), el Ripolls (6,7 milions depeus), el Bergued (prop de 5 mi-lions) i el Solsons (1,5 milionsde peus). s lespcie ms abun-dant a la Cerdanya (10.832 ha i2,5 milions de peus), per la co-marca amb ms pi negre s el Pa-llars Sobir (15.825 ha i 16 mi-lions de peus).

Alzina surera (Quercus su-

ber) s la cinquena espcie fo-restal pel nombre hectrees(5,32% dels boscos de Catalu-nya) i la setena pel nombre depeus (ms de 39 milions), ms deles quatre cinquenes parts delsquals sn a les comarques gironi-nes. Dins daquest mbit repre-

Al Principat hi ha una srie

darbres que, tot i no arribar a

tenir el grau de notorietat dels

monumentals, es considera

necessari protegir i conservar,

per les seves caracterstiques i la

seva popularitat dins del municipi

o dins de la comarca. Aquests

exemplars estan protegits pel

decret darbres dinters local o

comarcal, que estableix que

rebin aquesta consideraci

arbres que, per la seva

particularitat cientfica o la seva

histria, per les mides

excepcionals dins de la seva

espcie o per la seva edat, siguin

mereixedors de mesures de

protecci.

En el cas dels dinters

comarcal, se nestableix linters

a instncia del Consell Comarcal

corresponent o a petici del seu

propietari. En el cas dels

dinters local, es fa per acord de

lajuntament o tamb, a petici

del seu propietari. Per a la

declaraci se segueixen els

criteris segents: inters cientfic,

inters histric, mida, edat i

altres. En total, fins ara han estat

declarats dinters uns 365

arbres, de 20 comarques, tot i

que alguns no sn un exemplar

sol, sin un conjunt darbres, un

bosc, una arbreda, un espai

concret dun parc, etc.

La comarca que t un

nombre ms elevat

darbres amb aquesta

qualificaci s el

Maresme, amb 102;

la segueix el Baix

Llobregat, amb 80;

el Valls Oriental,

amb 54, i la Selva,

amb 28.

Pel que fa als

pobles amb un

nombre ms elevat

darbres

catalogats,

destaca Sant Boi

de Llobregat (Baix

Llobregat), amb

34; el segueix les

Franqueses del

Valls (Valls

Oriental), amb 32;

Tei (Barcelons),

amb 31; el Prat del

Llobregat (Baix

Llobregat), amb 22; Caldes de

Malavella (Selva), amb 21, i

Viladecans (Baix Llobregat) i

Argentona (Maresme) amb 13

cadascun.

A linventari forestal shi han introdut variables ecolgiques./JORDI COMELLAS

Arbres dinterslocal i comarcal

OM

4 DOSSIER / ARBRES presncia Del 14 al 20 dabril del 2006

senta prop del 45% de la superf-cie arbrada del Baix Empord, ons lespcie ms abundant, i propdun 25% a la Selva, el Girons ilAlt Empord. s poc freqent alPla de lEstany i rara a la Garrotxai al Ripolls. En canvi, foradaquest mbit noms t certa im-portncia al Montnegre, entre elMaresme i el Valls Oriental.

Roure (Quercus humilis) Hiha uns 100 milions de roures, i sla cinquena espcie pel nombredexemplars. Es troben des dels200 metres fins per damunt dels1.600. Les comarques amb msroures martinencs i hbrids sOsona (ms de 20 milions), el Pa-llars Juss (ms de 15 milions), elBergued (8 milions) i lAlt Ur-gell i el Solsons (7 milions). Ales comarques delBergued i alSolsons se nespera un impor-tant increment arran dels gransincendis forestals.

Faig (Fagus sylvatica) srelativament rar a Catalunya, pe-r s la vuitena espcie ms abun-dant, amb ms de 36 milions depeus i la segona espcie caducif-lia ms abundant, desprs del rou-re martinenc. Les fagedes es con-centren al Ripolls (10 milions depeus), la Garrotxa, Osona, la ValdAran i el Bergued, tot i quetamb nhi ha a lAlt Empord, alMontseny (la Selva i el VallsOriental) i fins i tot al Solsons ials Ports.

Pi pinyoner (Pinus pinea)

s la novena espcie pel que fa ahectrees (36.000) i lonzena pelnombre de peus (19 milions). sabundant a la Selva (8.200 ha), alMaresme (6.600 ha) i al VallsOriental (6.000 ha) i s lespciedominant a la Serralada Litoral.

Avets (Abies alba) Ms della meitat dels avets que hi ha a Ca-

talunya sn a la Val dAran, on slespcie ms abundant, amb untotal de 7 milions de peus. La se-gona comarca amb ms avets s elPallars Sobir i la tercera, lAltUrgell.

Pinastre (Pinus pinaster)

Representa lonzena espcie pelnombre dhectrees (14.000) i lacatorzena pel que fa al nombre depeus (12,5 milions). s caracte-rstica de les comarques gironi-nes, on sen concentren al voltantde les tres quartes parts, sobre-tot a la Selva, on hi ha ms del41% del total.

Castanyer (Castanea

sativa) s lonzena esp-cie pel nombre de peus (20,6milions), concentrats sobretota loest de la Selva i a Osona.Tamb nhi ha a les comarquesgironines, al Valls, al Maresme ia les muntanyes de Prades.

Un inventari forestal s leina

que informa de la situaci i de la

qualitat en qu es troba el bosc

dun territori. La gran quantitat de

dades que es recullen permet

saber quants arbres hi ha, quines

mides fan i quin creixement

tenen, quins sn els models de

combustible o fins i tot la mesura

dels estocs de carboni. Les

preguntes que es responen amb

lelaboraci dun inventari com el

que es va fer a Catalunya sn:

Com sn els boscos de

Catalunya? Quines espcies hi

dominen? Com han evolucionat

en els darrers anys? Com estan

respecte els criteris paneuropeus

de sostenibilitat?

LInventari Ecolgic i Forestal

de Catalunya (IEFC) es va dur a

terme, a instncies del Parlament

de Catalunya, pel CREAF

(Centre de Recerca Ecolgica i

Aplicacions Forestals) i el va

finanar la direcci general del

Medi Natural del Departament

dAgricultura, Ramaderia i Pesca

de la Generalitat. El mostreig de

camp es va realitzar entre els

anys 1989 i 1996 sobre 10.600

estacions distribudes per tota la

superfcie boscosa del Principat,

que va generar una base de

dades forestals amb uns

2.000.000 de registres, de ms

d1,21 milions dhectrees.

Els inventaris forestals

intenten mesurar aquesta massa

forestal a travs de

seleccionar-ne una mostra

representativa que permeti tenir

una bona aproximaci de tot el

conjunt.

Al que hauria estat un

inventari forestal clssic, shi va

afegir el terme ecolgic pel fet

dhaver incorporat al mostreig un

conjunt de noves variables que

aporten informaci daspectes

que permeten una aproximaci al

bosc com un ecosistema

forestal.

En el decurs de

linventari a

Catalunya shi ha

trobat un total de

43 espcies

forestals prou

representatives, de les

quals divuit sn les

considerades com a ms

abundants a tot el territori.

Linventari forestal indica com sn els boscos, quines espcies hi dominen i com evoluciona./JORDI COMELLAS

Leina que informade la situacii de la qualitatdels boscos

ALZ

INA


Arbres de Manresa

Autor: Florenci Valls

Editorial: Ajuntament de Manresa

A travs de 247

fotografies es poden

identificar 52 arbres i

localitzar els indrets de

la ciutat on es poden

trobar.

El costumari botnic

Autor: Joan Pellicer.

Editorial: Edicions del Bullent

Lautor desgrana en tres

volums tota la saviesa

popular del Pas

Valenci sobre les

propietats remeieres

darbres i plantes.

La Fundaci Territori i Paisatge ha treballat en molts projectes relacionats tant ambels boscos com amb la gent que hi viu, amb la seva flora i amb la seva fauna

Els boscos des de Territori i Paisatge

En el cas dels boscos, la Funda-

ci Territori i Paisatge (FTP) par-

teix de la base que Catalunya est

coberta de boscos de centenars

danys i tamb de joves bosqui-

nes, fruit de labandonament del

camp en els darrers decennis, i

considera que uns i altres tenen

els seus valors i les seves peculia-

ritats i que tot plegat forma part

del nostre patrimoni, amb un de-

nominador com: el pes de la se-

va conservaci, que recau sobre

uns quants particulars i institu-

cions, no acostuma a suportar-lo

qui ms sen beneficia, la societat

en conjunt. Per tant, pensen que

tothom shi ha dimplicar per re-

vertir aquesta dinmica.

La histria de la fundaci en

aquest camp s una llarga llista

delaboraci destudis, dedici

de publicacions, de jornades i se-

minaris, dexposicions i de realit-

zaci o collaboracions en projec-

tes propis o elaborats per perso-

nes i associacions que estimen el

territori. Aquests noms en sn

uns quants.

Projecte Guardabosc En col-

laboraci amb la Federaci

dAgrupacions de Defensa Fo-

restal del Peneds i el Garraf, que

consisteix a estudiar de quina ma-

nera, amb ramats o amb herbvors

salvatges, es pot convertir la bio-

massa combustible que hi ha als

boscos en bio-

massa cr-

vols,

JORDI COMELLAS

Els boscos de la Garriga

Autors: J.M. Panareda, H. Escol i A. Romo.

Editorial: Publicacions de lAbadia de Montserrat

Els autors descriuen els

diversos boscos i les

diferents espcies

darbres que es troben

en aquesta poblaci del

Valls Oriental.

biomassa cabra, biomassa vaca,

com a estratgia antiincendis, per

diversificar el paisatge i recupe-

rar ls de les races tradicionals.

Es va iniciar la primavera del

2004 a la finca Font Gal, al terme

de piera (Anoia).

Projecte de restauraci de

zones cremades del Bergued

sense regeneraci natural

Aquest s un projecte de conser-

vaci que va tenir el suport de la

Diputaci de Barcelona. Est

destinat a la reforestaci artificial

de dues finques afectades pel

gran incendi forestal de la Catalu-

nya central del 1994: la finca de la

serra Cap de Costa (Puig-reig) i la

finca la Riba (Olvan), al Bergue-

d. Lobjectiu final del projecte

era evitar lerosi del sl que no

disposava de cobertura vegetal

protectora desprs de lincendi.

Projecte Life Pirineu Viu

Lany 2001 es va publicar un ca-

tleg per promoure la participa-

ci social en la conservaci dels

valors naturals i socials dels bos-

cos del Mig Pallars. Per contri-

buir a la conservaci dels boscos

vells dels Pirineus, la FTP va

constituir un total de 25 reserves

forestals i des del 1998 va anar ad-

quirint els drets de tala de boscos

subalpins de pi roig, pi negre i a

vet, creant aix reserves forestals

de petites dimensions per duna

biodiversitat excepcional, amb

arbres madurs de fins a 300 anys.

Aquests espais constitueixen re-

ductes dhbitat de valor crtic

per a espcies amenaades, com

ara el gall fer, el mussol pirinenc,

etc. Amb la compra de drets de ta-

la es garanteix la conservaci

daquests rodals per dcades.

Catleg i seguiment dels

boscos madurs de la Garrotxa

Com a base per establir uns crite-

ris de gesti forestal que tinguin

en compte els valors lligats als

boscos madurs, el catleg recull

els rodals de la Garrotxa i voltants

on els boscos tenen un grau ms

alt de maduresa. Amb el projecte,

que es va executar lany 2004, es

van localitzar 75 boscos madurs,

la majoria als municipis dAlba-

ny (Alt Empord) i Camprodon

(Ripolls).

Conservaci de la darrera

roureda representativa de la

plana de Vic Entre el 2003 i el

2004 es va fer un estudi de la rou-

reda de Llopart a Osona (geolo-

gia, flora, fauna, estructura fores-

tal) i es va elaborar un pla de ges-

ti que recollia com a prioritat ar-

ribar a un acord de custdia amb

el propietari. Tamb indicava al-

tres actuacions, com ara ordenar

el trnsit de pas i millorar la con-

Una mula que forma part del projecte Guardabosc./ FTP

Les diferents espcies

darbres han generat desenes,

potser centenars de llibres arreu

dels Pasos Catalans. En podem

trobar de botnica, daltres sn

autntiques guies despcies,

nhi ha de poesia i de prosa

dedicada als arbres o a un arbre

concret, de tradicions

relacionades amb els arbres, de

fotografia, per el que abunda

ms sn les monografies de

carcter local, que identifiquen,

localitzen i tracten de les

diferents espcies arbries que

es poden trobar en un municipi,

en una ciutat o b en un territori

concret, com poden ser una

comarca, un bosc, un espai

protegit, etc.

Un daquests exemples, de

carcter urb, s el llibre titulat

Arbres de Manresa, de Florenci

Valls, membre de la Instituci

Catalana dHistria Natural i

professor de biologia i geologia.

El llibre est editat per

lAjuntament de la ciutat, amb la

intenci de donar a conixer el

patrimoni natural de la capital del

Bages per tal que, a travs del

seu coneixement, els ciutadans

aprenguin tamb a respectar-lo i

a estimar-lo. No s un recull

exhaustiu de tots els arbres de la

ciutat, per s dels ms

importants i representatius.

El mn dels arbresa la literatura delsPasos Catalans

AUR

B

LAN

C


servaci de lespai.

Alianza por el Lince Aquest

important projecte aglutina es-

foros de moltes entitats per apli-

car mesures de conservaci deci-

dides en els darrers refugis del

linx ibric al mn, situats al cen-

tre i al sud de la pennsula Ibrica.

La FTP hi ha donat suport des

dels seus inicis dins del Projecte

Linx. Una de les actuacions ms

rellevants ha estat implicar els

propietaris de les finques de caa

major on es concentren la majo-

ria de les poblacions de linx en lli-

bertat en la conservaci de fel,

oferint-los un pla de gesti per

millorar-ne lhbitat i fer compa-

tibles la cacera i el manteniment

de lespcie. Tamb shan com-

prat drets de caa (bsicament de

conills i perdius) a vedats situats a

la serra dAndjar, a Jan, per as-

segurar la disponibilitat de preses

i shan installat punts dalimen-

taci per tal que els joves linxs

trobin prou menjar en lpoca de

la dispersi.

Conservaci de les comuni-

tats de micromamfers al bosc

de la Mata de Valncia Durant

els mesos dagost i setembre del

2003 i fins al desembre del 2004

es va fer un treball de camp, mit-

janant tcniques de trampeig,

en viu, per tal de recollir infor-

maci sobre lestructura i la

distribuci dels microma-

mfers (rata cellarda, rato-

lins, talpons i musaranyes)

en relaci amb el grau de

maduresa dels seus hbi-

tats. Lmbit de treball es

va centrar en les avetoses

amb gesti forestal recent

de la Mata de Valncia

(Pallars Sobir).

Patrimoni verd El setem-

bre del 2005 es va elaborar un

inventari darbres i arbredes

dinters local a Gandia (Safor).

Boscos de ribera Cal destacar

la feina feta en els boscos de ribe-

ra, donant suport a molts projec-

tes de restauraci a rius com

lEbre, el Llobregat, la Muga,

Fluvi, el Ter, la Tordera, el Fran-

col, etc.

Plantar oliveres centenries o

fins i tot millenries al jard de

casa i a la urbanitzaci, s una

prctica que sembla que sha

posat de moda a molts pasos.

Per a mesura que arrelava

aquesta moda, ha anat creixent

tamb una conscincia

encaminada a preservar aquest

important patrimoni cultural, que

moltes vegades data de lpoca

dels romans.

Les terres de lEbre disposen

de 40.000 ha doliveres amb

milers doliveres daquestes

caracterstiques. Noms al

Montsi, es calcula que nhi ha

unes 4.000 i que ja se nhan

arribat a arrencar i a traslladar un

miler.

A molts vens de les Terres

de lEbre sels trenca el cor cada

vegada que veuen passar un

cami carregat amb oliveres

monumentals que sn

traslladades no tan sols a altres

ciutats del pas, sin tamb a

altres pasos, fins i tot als EUA.

Els preus que es paguen per

aquestes oliveres sn de

diversos milions de les antigues

pessetes.

Per tal de poder mantenir les

oliveres al seu lloc, la Fundaci

Territori i Paisatge va signar un

conveni de collaboraci amb

lAjuntament dUlldecona, i

tamb va finanar un

inventari a crrec del

GEPEC (Grup dEstudis i

Protecci dels

Ecosistemes del Camp)

que nha aconseguit

catalogar prop de

1.700.

Fa un parell de

mesos la Generalitat

va anunciar que

abans de lestiu

saprovar un decret

amb els ajuntaments

de la zona que

inclour diverses

mesures, com ara,

llogar les oliveres a preu

de mercat i reservar-se una

primera opci de compra en el

cas que es produeixi un canvi

ds del cultiu. Tamb es

promour ladquisici doliveres a

entitats privades que han

treballat per preservar aquest

patrimoni.La fundaci ha adquirit drets de tala per preservar els boscos vells./FTP

Un bosc de ribera a la riba del riu Fluvi on sha intervingut./FTP

Els cens de les oliveres ha estat important per conixer aquest patrimoni./FTP

Oliverescentenries imillenries a lesTerres de lEbre

TRM

OL


Ms de 200 arbres de tot Catalunya han estatqualificats com a arbres monumentals

Arbres

monumentals i

monuments

darbres

Lany 1987, la Generalitat vaaprovar el decret sobre la declara-ci darbres monumentals. Alhora destablir els factors quefeien decidir si un arbre era me-reixedor daquesta qualificaci,es va tenir en compte el valor mo-numental, histric o cientfic dedeterminats exemplars desp-cies arbries, que els feia formarpart del nostre patrimoni cultural,perqu es considerava la sevaprotecci i la seva conservacicom dinters pblic. Moltsdaquests arbres es caracteritzenper les seves dimensions, la sevabellesa, ledat, o tots aquests as-pectes alhora. Daltres han estattestimoni de fets histrics impor-tants o sn protagonistes de lle-gendes i tradicions, o b sasso-cien a personatges famosos. Nhiha, per, segons fonts del Depar-tament de Medi Ambient i Habi-tatge de la Generalitat, que asso-leixen una nova dimensi msenll de la condici vegetal iesdevenen smbols. Smbolsduna famlia, dun poble,dun pas, duna idea...Duna manera o altra for-men part del nostre patri-moni cultural i histric icom a tals sn mereixe-dors despecial protec-ci.

El decret consideraarbres monumentals totsaquells exemplars que,per les seves mides ex-cepcionals dins de la se-va espcie o per la sevaedat, histria o particula-ritat cientfica, han de sermereixedors de mesuresde protecci. La declaraciconsidera tots aquests arbres coma protegits i aix comporta la pro-hibici de tallar-los, darrencar-los o danyar-los per cap mitj.

Per poder declarar un arbrecom a monumental se segueixenun seguit de criteris, com

JORDI COMELLAS

ara, la mida, ledat, linters his-tric o cientfic, determinat per lararesa a Catalunya, pel lmit delrea de distribuci i per la raresade lespcie a la comarca.

En aquests moments a Catalu-nya hi ha un total de 211 arbresque han merescut aquesta qualifi-caci proteccionista, els darrersdels quals han estat declarats elmaig del 2005. La comarca queen t ms s la dOsona, amb 30exemplars, seguida de la Selvaamb 17, el Valls Oriental amb14, lAlt Empord amb 12, laGarrotxa amb 19, i aix fins a untotal de 36 comarques.

El Pi de les Tres Branques

En la llista hi ha pins, alzines su-reres, plataners, roures, lledo-

ners, saquers, boixos, lledoners,oms, teixos, eucaliptus, sequoies,cedres, castanyers dndies, frei-xes, avets, garrofers, lbers, faigs,ginebrons, tillers, aurons, etc.Per el ms representatiu des delpunt de vista histric i nacionalis-ta, segur que s el Pi de les TresBranques, al terme municipal deCastellar del Riu, al pla de Cam-pllong, en plena comarca del Ber-gued, que tot i estar mort des defa molts anys, s el punt de refe-rncia de molts nacionalistes que,any rere any, el tercer diumengede juliol hi celebren lAplec delsPasos Catalans. Larbre, millordit, lesquelet dun centenari pipinyoner que havia fet 29 metresdalada i 6 de circumferncia, haesta adoptat com a smbol duni-

tat dels Pasos Catalans, perqules seves tres malmeses branquessurten dun mateix tronc.

Jacint Verdaguer el va immor-talitzar en el seu poema El Pi deles Tres Branques, en qu reflec-teix la llegenda del rei Jaume I,que adormit a la seva ombra haviasomniat que el seu regne tambtindria tres branques que naixienduna sola arrel: el Principat, elPas Valenci i les Illes.

Des de fa uns anys, a uns es-cassos cinc-cents metres del pi,nhi ha nascut un altre, que tambest catalogat, conegut com el pijove, que, amb les seves tres bran-ques, ha estat adoptat com el sm-bol de la renovaci del naciona-lisme amb sang i empenta nova.

El Pi de les Tres Branques, al pla de Campllong, ha esdevingut tot un smbol nacionalista./ JORDI COMELLAS

PO

LLA

NC

RE


Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge de Caixa Catalunya us regalen avui un nou pster de natura, Arbres dels PasosCatalans, amb illustracions del dibuixant Toni Llobet

Un pster amb els arbres que shan de conixer

Presncia regala aquest cap de

setmana el pster Arbres dels

Pasos Catalans, el sis que co-

produeixen la revista i la Funda-

ci Territori i Paisatge de Caixa

Catalunya. En el pster hi aparei-

xen quaranta espcies darbres.

Cadascuna sha illustrat amb dos

dibuixos: un mostra larbre sen-

cer i laltre s un detall de les fu-

lles i els fruits. Al costat hi figura

el nom popular de larbre i les

diferents variants lingstiques,

si existeixen, el nom cientfic i

una petita descripci, sovint amb

referncies geogrfiques. Unes

icones permeten saber tamb en

quins ambients naturals creix ca-

da arbre.

Els textos i els dibuixos han

estat a cura de lillustrador natu-

ralista Toni Llobet, autor de les

illustracions de psters anteriors

com el dels mamfers, el dels rp-

tils i amfibis i el del bestiar autc-

ton.

La tria dels arbres ha estat a

crrec del mateix Toni Llobet i de

Jordi Sargatal i Marga Viza, de la

Fundaci Territori i Paisatge.

Els arbres que hi apareixen sn,

dentre els que creixen de manera

natural al pas, aquells que ens

sembla que la majoria de la gent

hauria de conixer, ha explicat

Sargatal. Seguint aquest criteri,

no hi apareixen espcies populars

per introdudes, com ara el pl-

tan o la palmera, ni tampoc els ar-

bres domstics, com sn tots els

fruiters. Toni Llobet destaca el fet

que hi ha espcies introdudes fa

tant temps que la memria de la

seva pertinena a la nostra flora es

perd en la nit dels temps. Potser

caldria replantejar-se la vali-

desa dels termes autc-

ton i for en parlar

del patrimoni natural,

per aix ja no s

feina daquest ps-

ter, diu. Al pster

shi han posat

tamb variants de

cada espcie. Ai-

x sha fet amb

voluntat didcti-

ca per tal que el

pblic pugui dis-

tingir-les ms fcil-

ment.

MIQUEL RIERA

Detall de quatre caselles del pster.

El dibuixant Toni Llobet

sha encarregat dels dibui-

xos daquest nou pster de

natura de Presncia, tal

com ja va fer amb els dels

mamfers, els rptils i amfi-

bis i el bestiar autcton.

Com ha anat?

Crec que prou b.

Queda molt bonic i ordenat,

no? Els arbres sn punyeters,

dibuixar-ne el fullatge pot ser

pesadet, i vistos un a un segurament

els manca la mgia, el gest, dels

animals de carn i ossos. Per

crec que el conjunt fa patxoca

tamb estticament, i trans-

met fins a quin punt tenim al

pas una grandssima di-

versitat darbres.

Per qu tamb hi

adjuntem un dibuix

duna fulla i del fruit?

Hi ha arbres que fan

de molt mal distingir a

distncia, vistos a cos sen-

cer. Home, un avet es pot distin-

gir prou b dun pi negre, per un tell

i un freixe poden assemblar-se for-

El pster Arbres dels Pasos

Catalans s el sis que editem i

produm conjuntament la revista

Presncia i la Fundaci Territori i

Paisatge de Caixa Catalunya. La

srie va comenar ara fa tres anys

amb el pster 50 ocells comuns

dels Pasos Catalans, Desprs

vindrien els psters sobre els ma-

mfers, els bolets, els amfibis i

rptils i el bestiar autcton.

La intenci de Presncia i la

Fundaci Territori i Paisatge s

continuar publicant psters de

natura, fins i tot amb ms periodi-

citat que fins ara. Aix, per a

aquest any hi ha prevista ledici

de tres psters ms, que seran els

dels peixos marins, laviram au-

tcton com a continuaci i com-

plement del que vam editar sobre

bestiar autcton o els rapinyai-

res dirns.

Pel que fa als psters que

shan publicat fins ara, sen po-

den demanar exemplars trucant al

902 186 470.

a, vistos de lluny. Per aix s

necessari aportar el detall de la

fruita, i de la flor o el fruit o la

llavor, en alguns casos, per per-

metren la identificaci. Els ar-

bres, cal mirar-los de prop, i a

aix convida el pster.

Quines han estat les difi-

cultats amb els dibuixos?

A diferncia dels animals,

els arbres sn molt ms plstics

i creixen amb formes adapta-

des a lentorn. Laspecte dun pi blanc cen-

tenari batut pel vent a la Costa Brava no t

gaire a veure amb el dun pi blanc jove del

Peneds, posem per cas. Trobar un terme

mitj prou representatiu de cada espcie,

per al dibuix de larbre sencer, ha estat pot-

ser el repte ms difcil del pster.

I els colors?

Tots sabem que el fullatge dels ar-

bres canvia amb les condicions meteorol-

giques: com es torna blanc llber quan el

vent gira les fulles i en mostra el revers, o el

tell, amb el seu fullatge verd brillant, s gai-

reb lluent quan li toca el sol de ple. Tot aix

s difcil de copsar, i ms quan hi ha una im-

pressi pel mig. Per confio que el conjunt

sigui prou equilibrat i illustratiu...

El pster convida a mirar els arbres de prop

Toni Llobet / Dibuixant Ja nhem fet sis ien vindran ms,tres aquest any

Aur

bla

nc


Arbres de Catalunya

Documents

Transcript of Arbres de Catalunya