Argumentari ad

27
ARGUMENTARI ASSEMBLEA DE DOCENTS Mallorca, abril de 2014

Transcript of Argumentari ad

Page 1: Argumentari ad

ARGUMENTARI

ASSEMBLEA DE DOCENTS

Mallorca, abril de 2014

Page 2: Argumentari ad

El missatge és el combustible de la mobilització

Page 3: Argumentari ad

Seqüència de selecció i transmissió d’un missatge:

Objectiu

Contingut

Connotació

Forma

Page 4: Argumentari ad

Exemple:

Objectiu Aconseguir un seguiment massiu d’una jornada de vaga

Contingut Informar sobre la vaga

Argumentari sobre informacions d’interès

Desqualificacions del president cap els docents

Missatge encoratjador d’un personatge famós

Suport de la comunitat universitària

Connotació positiva, negativa, humorística, crispada, caricaturesca,

hiperbòlica, tècnica, professional, rigorosa, espontània,

participativa, unitària, viral, emotiva, contundent, ocurrent...

Forma vídeo, article d’opinió, llibre, acte públic, RdP,

manifestació, concentració, imatge, post, comunicat,

mail, TW, FB, WA, concert, conferència, jornada,

assemblea, màrqueting de guerrilla, interpel·lació

institucional...

Page 5: Argumentari ad

Exemple:

Objectiu Aconseguir un seguiment massiu d’una jornada de vaga

Contingut Informar sobre la vaga

Argumentari sobre informacions d’interès

Desqualificacions del president cap els docents

Missatge encoratjador d’un personatge famós

Suport de la comunitat universitària

Connotació positiva, negativa, humorística, crispada, caricaturesca,

hiperbòlica, tècnica, professional, rigorosa, espontània,

participativa, unitària, viral, emotiva, contundent, ocurrent...

Forma vídeo, article d’opinió, llibre, acte públic, RdP,

manifestació, concentració, imatge, post, comunicat,

mail, TW, FB, WA, concert, conferència, jornada,

assemblea, màrqueting de guerrilla, interpel·lació

institucional...

Page 6: Argumentari ad

Com ha de ser un objectiu?

Page 7: Argumentari ad

Com ha de ser un contingut?

CLAR: senzill, assumible, seqüenciat

ADEQUAT: al moment, al target, al mitjà

COHERENT: amb l’objectiu, la connotació

TRANSFERIBLE: viral, expressat en metàfores

REPETIT: Multimèdia, vehiculat en diferents missatges, diverses fonts i formats

Ha d’aconseguir desmuntar el discurs de l’adversari:

El discurs de Bauzà

El discurs (que evita) Bauzá

Ha de dur la iniciativa

És impossible vehicular tots els continguts: jerarquitzar i prioritzar

La lògica d’un missatge no és suficient

Page 8: Argumentari ad

ÀMBIT LOGÍSTIC ÀMBIT GENERAL ÀMBIT ESCOLAR

PO

SIT

IU

Agenda

Recordatoris

Instruccions

Convocatòries

Democràcia

Llibertat

Participació

Canvi polític

Nova manera de fer política

Negociació

Resolució del conflicte

Consens

Mobilització

Opinió pública informada

Visibilitat

Majoria social

Ensenyament de qualitat

Ensenyament en català

Igualtat d’oportunitats

Criteris pedagògics

Recursos suficients

Professionalitat dels docents

Escola no segregadora

Escola compensadora

Unitat de la comunitat

educativa

NEG

ATI

U

Caricatura de l’enemic

Camps-Estarellas

J.R. Bauzá

Wert

Gonelles/espanyolistes

Govern segrestat per l’extrema dreta

Autoritarisme

Atac a la democràcia

LOMCE

TIL

Política educativa del PP

Retallades

Mesures de pressió

Escola elitista

COORDENADES DE DISCURS

Page 9: Argumentari ad

DEMOCRÀCIA, LLIBERTAT, PARTICIPACIÓ

Llei de símbols, llibres de text, TIL voluntari, participació dels pares i

mares, aprovació per Consell Escolar, expedients dels directors de

Maó i de Marratxí, autonomia dels centres, decret de convivència...

MOBILITZACIÓ, VISIBILITAT, INFORMACIÓ

Agendes, bases de dades, comunicats, newsletters, relació amb els

mitjans, generació d’informació, suport de famosos o autoritats, actes

(concerts, exposicions, xerrades, jornades, reunions, projeccions...),

màrqueting de guerrilla, convocatòries coordinades (concentracions,

manifestacions, tancades...), articles, eines 2.0, blog actualitzat,

imatge corporativa (camisetes, gadgets, colors...)...

NEGOCIACIÓ, RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE

Cartes als síndics i defensors, cartes a institucions europees, demanar

la negociació de Bauzá, recordar el punt de les negociacions,

visibilitzar els front comú contra el TIL, pressió als batles...

Page 10: Argumentari ad

ENSENYAMENT DE QUALITAT;

ARRELAT, BEN DOTAT, PEDAGÒGIAMENT FONAMENTAT

Atenció de les NEE, retirada del decret TIL, beques de transport i

menjador, reutilització de llibres, recuperació de les plantilles,

substitució de les baixes...

Remuneració de les baixes, contractació dels interins durant els

mesos de juliol i agost, recuperació dels complements perduts...

Page 11: Argumentari ad

CARICATURA DE L’ENEMIC

Autoritari, s’amaga, menteix, no té preparació tècnica, no

l’interessa l’educació, insensible, radical, obsessió espanyolitzadora,

polititza l’escola, crea conflictes allà on no n’hi ha, incompliments

electorals, falta de voluntat negociadora, dur amb els dèbils, submís

amb els poderosos, un president incompatible amb el seu país,

modalitats, defensen el mallorquí en castellà, tensions internes en el

PP, president segrestat per l’extrema dreta, president allunyat de la

realitat, consellera incompetent, sense capacitat d’interlocució...

Page 12: Argumentari ad

RETIRADA LOMCE

RETIRADA LOMQE

No consensuada, excloent, sexista, lleva poder als pares, centralista,

mercantilista, eliminació d’Arts, Música i Filosofia, imposa nous

currículums i, per tant, nous llibres de text, elitista, competitiva

RETIRADA TIL

No consensuat, no pedagògic, inviable, imposat, improvisat, fracassat,

naufragat, en contra del català, sense possibilitat d’elecció d eles

famílies...

POLÍTICA EDUCATIVA PP

Improvisació, acontentar la caverna, afany de titular, no importa

l’anglès, sinó arraconar el català, incompetents, un govern contra

l’escola...

RETALLADES

Alumnes NESE i NEE, Impossibilitat d’aplicació del TIL, Incidències,

enfonsament de l’escola pública... MESURES DE PRESSIÓ Vaga, insubmissió, rebuig de les PGA, dimissions d’equips directius, dimissions de caps de Departament...

Page 13: Argumentari ad

Com ha de ser la connotació? Els continguts s’han d’associar a valors:

coratge, unitat, alegria, criteri,

seguretat, suport, llibertat...

Es marca a través del to:

humorístic, emotiu, retòric, jurídic, professoral...

El mitjà és el missatge

el mitjà comunica més que el missatge

Page 14: Argumentari ad

Capsules discursives

TEMA: EL Govern ha de negociar

POSTURA: No es pot mantenir per més temps

el clima de conflictivitat a les aules. Ja s’ha

demostrat que el TIL és un fracàs i que el PP

està tot sol en la seva defensa.

MISSATGE: Volem una negociació honesta

TEMA: Negociació amb la Concertada

POSTURA: El Govern cercava

desesperadament dividir i deixar l’escola

pública tota sola. En realitat demostra que

teníem raó.

MISSATGE: EL Govern recula

TEMA: Expedients de Menorca

POSTURA: Els expedients de Menorca volien

anorrear qualsevol crítica al Govern

mitjançant la creació d’un clima de terror

entre els docents.

MISSATGE: Els docents hem perdut la por.

TEMA: Expedient director de Marratxí

POSTURA: L’origen real de l’expedient al

director de Marratxí és el de castigar un

director que s’ha mantengut ferm en la

defensa de l’escola pública.

MISSATGE: L’expedient al director de Marratxí

és un acte de prevaricació

NEGOCIACIÓ

EXPEDIENTS

Page 15: Argumentari ad

CONSELLERIA

TEMA: Consellera POSTURA: La consellera ha demostrat sobradament la seva ineptitud per estar al

capdavant d’una Conselleria com la

d’Educació.

MISSATGE: La consellera ha de dimitir

TEMA: L’extrema dreta i la Conselleria POSTURA: En aquesta legislatura, i en especial des que prengué possessió del càrrec l'actual

consellera, resulta evident que la Conselleria

d'Educació és un mer instrument de grupuscles

extremistes minoritaris que, a la pràctica, són qui

dictaminen que s'ha de fer i que no s'ha de fer

en matèria educativa. Per això, el Govern del

senyor Bauzá governa tan sols per una minoria dels ciutadans i fins i tot gira l'esquena als seus

votants que no saben majoritàriament quina és

la realitat. Resumidament, que la consellera

d'Educació pinta poc o gens a la Conselleria i

que a la pràctica, el conseller és el senyor Jorge

Campos.

MISSATGE: La Conselleria està segrestada per l'extrema dreta

Page 16: Argumentari ad

CONSELLERIA

TEMA: Consellera

POSTURA: La consellera no és una interlocutora vàlida per a negociar

MISSATGE: Volem negociar directament amb el president

Page 17: Argumentari ad

TEMA: Anglès

POSTURA: S’ha d’impulsar l’aprenentatge de

l’anglès i la resta de llengües a partir del

coneixement de la realitat lingüística,

econòmica, social i cultural de l’alumnat del

centre. Garantir les mateixes oportunitats per

a tots significa ser conscient de la realitat a

què ens enfrontam.

MISSATGE: Precisament perquè volem que els

nostres alumnes aprenguin anglès estam en

contra del TIL.

TEMA: Modalitats

POSTURA: Mallorquí, Balear, o pollencí són

diferents maneres de parlar català. Nosaltres no

estam en contra de les modalitats i de fet, qui

les ha estudiat, estimat i promogut fins ara ha

estat la comunitat educativa. És per això

lamentable veure com aquells qui no han fet

mai res per promoure-les en facin bandera des

del coneixement i promoguin a la pràctica lleis i

edictes que no fan més que limitar i coartar el

seu ús normal. La Conselleria, ha de deixar de

fer experiments al marge de l'autoritat

competent, la Universitat de les Illes Balears i

l'Institut d'Estudis Catalans. Menys encara deixar-

se assessorar per entitats que res tenen a veure

amb el món acadèmic i defensen tan sols

postures polítiques extremistes.

MISSATGE: Les modalitats són competència de

la Universitat, no del Govern.

TIL I LLENGUA

Page 18: Argumentari ad

TEMA: Immersió lingüística

POSTURA: El sistema d’immersió lingüística s’ha demostrat una eina eficaç per a què els

infants acabin els estudis obligatoris sabent

català i castellà. El sistema educatiu de

Balears no era la immersió sinó el Decret de

mínims. Això permetia garantir un 50%

d’ensenyament en català i adaptar el PL a

l’autonomia i realitat de cada centre.

MISSATGE: La immersió lingüística és una garantia de bilingüisme

TEMA: Trilingüisme

POSTURA: No estam en contra del trilingüisme estam en contra d’un model educatiu mal

fet, improvisat i que en realitat no cerca que

els infants adquireixin una millora de la seva

competència lingüística.

No estam en contra del trilingüisme, o del

quadrilingüisme, com més llengües es

dominin, millor", "volem que els nostres

alumnes dominin diverses llengües", etc.,

perquè el concepte trilingüisme (per què

justament tres?) és un invent del PP per

enroscar-nos obligatòriament classes en

castellà.

MISSATGE: Precisament perquè volem que els nostres alumnes siguin trilingües estam en

contra del TIL.

TIL I LLENGUA

Page 19: Argumentari ad

TEMA: TIL

POSTURA: La Conselleria improvisa dia a dia en l’aplicació d’un model lingüístic que no

compta amb el suport del professorat però

que sobretot, està tan mal dissenyat que

resulta impossible de ser aplicat.

MISSATGE: La Conselleria no plica el TIL.

TEMA: L'anglès és important per sortir de la crisi

POSTURA: No es pot negar la importància del coneixement de les llengües estrangeres en la

societat actual.

MISSATGE: L'anglès ja s'ensenyava amb èxit en programes com el Pla Pilot i les Seccions

Europees. Per què, senzillament, no s'han

reforçat aquests programes, enlloc de

deixar-los de banda?

TIL I LLENGUA

TEMA: Bauzá diu que amb el TIL els alumnes de la pública tendran les mateixes

oportunitats que els de la privada

POSTURA: La igualtat d'oportunitats entre els alumnes depèn de moltes qüestions. Per

exemple, de la política de beques, de l'atenció a la diversitat, de garantir uns

mínims d'inversió... Tot el contrari del que ha

fet el Govern Bauzá.

MISSATGE: FEDEA i la Universitat Carlos III de Madrid han demostrat que la impartició

d'assignatures en anglès no millora el

coneixement de l'anglès i, a més, davalla el

rendiment en les àrees curriculars. Es

demostra que els alumnes més desafavorits

en són els més perjudicats.

Page 20: Argumentari ad

TEMA: Professorat capacitat.

POSTURA: El Govern diu que hi ha professors capacitats per fer classes en anglès de sobra.

Que hi ha 500 i pico de places TIL casi 3.000

professors capacitats. Segons els càlculs d’AD

només hi ha uns 700 professors capacitats.

MISSATGE: Si és així, per què tants de centres s’han acollit a la transitòria? Què passarà

l’any que ve, quan els centres hagin

d’incorporar l’anglès a 5 nivells educatius

més?

TEMA: La “promesa electoral” del TIL

POSTURA: Sembla que això legitimaria qualsevol mesura, ja que el Govern tendria la

majoria electoral, però és fals. El seu

programa parla molt genèricament de

millorar el nivell de les llengües estrangeres.

No s'hi parla mai de TIL ni de trilingüisme, ni de

fer assignatures curriculars en anglès.

MISSATGE: El programa electoral del PP en matèria educativa prometia CONSENS. Es

comprometia a la lliure elecció de llengua,

però el TIL és un programa d'imposició, no

contempla l'elecció de les famílies ni

l'autonomia del centre. Què se n'ha fet de les

altres promeses del PP: crear ocupació,

davallar els imposts, davallar l'IVA, no retallar

les pensions, millorar el finançament de la UIB,

escoltar els pares... Aquestes no compten?

TIL I LLENGUA

Page 21: Argumentari ad

RETALLADES

TEMA: Ràtios

POSTURA: A hores d’ara hi ha molts menys professors que a la legislatura passada i

en conseqüència, el temps que poden dedicar a l’atenció individualitzada de

l’alumnat ha disminuït notablement.

MISSATGE: Les retallades del Govern a l’educació empitjoren la qualitat de

l’ensenyament.

TEMA: Discriminació escola pública vs privada i/o concertada

POSTURA: Mentre es diu que no hi ha diners per a l’escola pública s’han concertat escoles de l’Opus Dei on es segrega l’alumnat segons el

sexe. 400.00 € anuals

MISSATGE: Al Govern no l’interessa l’educació pública perquè majoritàriament du els seus fills a

escoles privades i concertades

No li interessa perquè és lliure i crítica. Perquè no

creu en els serveis públics.

No es defensa el "servei públic" de l'educació

perquè no es creu en un model social equitatiu,

amb la igualtat d'oportunitats per a tots els

ciutadans. Es defensa un model desigual i

mercantilista, amb valors que no tenen res a

veure amb una societat socialment justa.

A l'hora de tractar la qüestió de la concertada

recordaria que els companys de la concertada

ho estan passant molt malament en qüestió de

repressió i de salaris. Hem de deixar clar que no

és el mateix les escoles de l'Opus que les

cooperatives

Page 22: Argumentari ad

RETALLADES

TEMA: Davallada del pressupost

POSTURA: És difícil trobar una xifra de consens, però segons dades del Ministeri,

només l’any 2012 el pressupost

d’Educació va davallar en 120 M€. La

xifra, a l’Estat, només és superada per

Castella-la Manxa.

MISSATGE: Si són certs els missatges triomfalistes del Govern referits a la

recuperació econòmica, què esperen

per retornar a Educació el que és seu?

Page 23: Argumentari ad

FRACÀS ESCOLAR

TEMA: Bauzá diu que lideràvem les estadístiques de fracàs escolar i que

alguna cosa s’havia de fer

POSTURA: Per al PP, el fracàs escolar és com la crisi: l'excusa perfecta

MISSATGE: Per què, si volia acabar amb el fracàs escolar, va acomiadar 1.000

professors? Reduir les beques és una

bona mesura per lluitar contra el fracàs

escolar?

TEMA: La culpa del fracàs escolar a Balears no és de la immersió"

POSTURA: Bauzá ho utilitza com a excusa per eliminar el català de l’escola. Si analitzam els

resultats escolars de tot l'estat, veurem que no hi

ha correlació entre fracàs escolar i ensenyament

d'una llengua pròpia distinta a la castellana.

L'ordenament lingüístic a les Balears no és la

immersió, sinó el Decret de Mínims, que preveu

fer un mínim del 50% de les assignatures en

català.

MISSATGE: Si els alumnes suspenien perquè havien d'estudiar en català, la millor manera

d'arreglar-ho és fer-los estudiar en anglès? TEMA: PISA

POSTURA: Els mals resultats de les Balears a l’informe Pisa i en concret, el fracàs

escolar, no té res a veure amb la

immersió lingüística. Comunitats amb

llengua pròpia tenen millors resultats que

la nostra comunitat (Catalunya) mentre

que d’altres sense llengua pròpia els

tenen pitjors (Ceuta i Melilla).

MISSATGE: El fracàs escolar té el seu origen sobretot en el model productiu de

la nostra economia. I en la falta

d’inversió en matèria educativa.

Page 24: Argumentari ad

DESPRESTIGI DE LA MOBILITZACIÓ

TEMA: Bauzá diu que el conflicte només és a l'escola pública

POSTURA: El que pretén Bauzá és dividir la comunitat educativa i presentar l’escola

pública com a focus de conflictivitat i

politització. De passada, pot afavorir

l'escola privada desprestigiant la pública

MISSATGE: Tant l'escola pública com la concertada registraren seguiments

massius de la vaga. Els centres concertats

han pogut aplicar el TIL per l'article 20 i els

públics, no.

TEMA: Els docents només defensen els seus privilegis

POSTURA: Els docents són un enemic incòmode -informat i combatiu- que ha demostrat capacitat

per liderar el major moviment social de la història

de Balears i Bauzá té com a prioritat

desprestigiar-lo.

MISSATGE: Els docents han mantingut una vaga indefinida en què ja han perdut més de 4.000.000

d'euros per defensar la qualitat de l'educació i

no millores laborals ni salarials. La vaga ha unit els

docents i les famílies. FAPA i Crida han donat

suport a les reivindicacions dels docents.

TEMA: Immobilisme del docents en les negociacions

POSTURA: A les negociacions la Conselleria va deixar clar que no cediria

en el tema del TIL i el va utilitzar per fer

xantatge sobre els altres punts: O

acceptàvem el TIL o no aconseguiríem

res de la resta.

MISSATGE: Els docents demanaven la retirada del TIL, però acceptaren un TIL

voluntari i votat pels Consells Escolars. Per

què no ho va acceptar el Govern?

TEMA: Bauzá va dir als docents que es presentassin a les eleccions

POSTURA: En democràcia totes les polítiques han de poder ser debatudes i contestades. Tots feim part

de la societat i tots tenim dret a opinar. Núria Riera va dir: "Les prospeccions són legals, però també és

legal lluitar contra elles". És una bona frase. Ells sí

que s'hi han presentat a les eleccions i cobren per

gestionar l'educació. A veure si d'una vegada fan

alguna cosa positiva.

MISSATGE: Les assemblees de treballadors, les associacions de pares, els sindicats, els col·lectius...

tenen un paper específic i fonamental. La política

no només és cosa de polítics.

Page 25: Argumentari ad

DESPRESTIGI DE LA MOBILITZACIÓ

TEMA: Bauzá diu que és impossible negociar amb qui vol imposar

POSTURA: És Bauzá qui vol imposar i és capaç de botar-se els tribunals i el Consell

Consultiu. La imposició i la legislació

arbitrària ha estat la tònica d'aquest

desgovern catastròfic.

MISSATGE: Diria el Sr. Bauzá que els que s'oposen a les prospeccions volen "imposar" el seu criteri? O "mantenir els

seus privilegis"?

TEMA: Bauzá diu que som una minoria

POSTURA: Els primers dies la vaga va tenir un seguiment entorn al 90%. Dia 29 de setembre

varen sortir al carrer més de 100.000 persones.

Tota la Comunitat Educativa, la universitat, el

Consultiu, la resta de grups polítics, les

associacions de directors, XX ajuntaments... han

manifestat el seu malestar amb la política

educativa del Govern.

MISSATGE: Diria, Sr. Bauzá, que els que s'oposen a les prospeccions petrolieres són una minoria?

Creu que hi ha una majoria silenciosa que hi està

a favor?

Page 26: Argumentari ad

INEFICÀCIA DE LA CONSELLERIA

TEMA: Augment de la conflictivitat als centres

POSTURA: Segons les dades de la Memòria del curs 2012-13 de l’Institut per

a la Convivència i L´Èxit Escolar

(Convivèxit), un òrgan depenent de la

Conselleria d’Educació, s’han

comptabilitzat 2.911 conflictes greus, en

front dels 1.029 del curs anterior.

MISSATGE: Aquestes són les coses que haurien de preocupar a la Conselleria i

no jugar a llevar llaços.

TEMA: Augment de l’absentisme

POSTURA: Segons les dades de la Memòria del curs 2012-13 de l’Institut per a la Convivència i

L´Èxit Escolar (Convivèxit), un òrgan depenent de

la Conselleria d’Educació, el nombre global

d’alumnes absentistes va arribar als 5.401 en front

dels 2.268 del curs anterior.

MISSATGE: Aquestes són les coses que haurien de preocupar a la Conselleria i no jugar a llevar llaços.

Page 27: Argumentari ad

Mallorca, abril de 2014