ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322...

41
EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 256 CURSOS FUNDACIÓ FITA EL FLÂNEUR A LA FINESTRA Part primera D’ON VENIM LLUNYÀ Sessió nº 6 (15, II, 2017) ARISTÒTIL J. Jubert Gruart Aristòtil (384 – 322 a.e.a.) Petit proemi És rar i difícil que poca gent llegeixi un llibre de Maurice Blanchot 1 ; cas que això passi, cal que el llibre escollit sigui precisament -d’entre la seva extensa bibliografia- 2 el molt tediós Conversació infinita 3 ; cal també que, abans d’abandonar-ne la lectura -si això s’acaba donant, com pot fàcilment esdevenir- s’arribi a la pàgina 6; allà hi trobarem aquesta esperada i taxativa afirmació: El corpus del saber que instituí Aristòtil és només un conjunt mal uniformat, una suma dissonant d’exposicions reunides”. Una afirmació, escandalosa, totalment a les antípodes del que durant segles s’ha axiomàticament, acadèmicament i unànimement dit, escrit i repetit: Aristòtil és, junt amb Plató, un dels filòsofs que major influència han exercit en el pensament occidental4 . 1 V. http://flaneurassegut.org/flaneur-a-la-finestra/blanchot-apunt.html 2 V. Id. 3 Maurice Blanchot, La conversación infinita, Avena Libros, Madrid, 2008 (1969), p.6. 4 Moisés González, Introducción al pensamiento filosófico. Filosofía y modernidad, Tecnos, Madrid, 2016, p. 65.

Transcript of ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322...

Page 1: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

256

CURSOSFUNDACIÓFITA

ELFLÂNEURALAFINESTRA

Partprimera

D’ONVENIMLLUNYÀSessiónº6(15,II,2017)

ARISTÒTILJ.JubertGruart

Aristòtil(384–322a.e.a.)Petitproemi

ÉsraridifícilquepocagentllegeixiunllibredeMauriceBlanchot1;casqueaixòpassi,calqueelllibreescollitsiguiprecisament-d’entrelasevaextensabibliografia-2elmolttediósConversació infinita3; cal tambéque, abans d’abandonar-ne la lectura -si aixòs’acabadonant, compot fàcilmentesdevenir- s’arribi a lapàgina6; allàhi trobaremaquestaesperadaitaxativaafirmació:

“El corpus del saber que instituí Aristòtil és només un conjunt maluniformat,unasumadissonantd’exposicionsreunides”.

Una afirmació, escandalosa, totalment a les antípodes del que durant segles s’haaxiomàticament, acadèmicament iunànimementdit, escrit i repetit:Aristòtil és, juntamb Plató, un dels filòsofs que major influència han exercit en el pensamentoccidental”4.

1V.http://flaneurassegut.org/flaneur-a-la-finestra/blanchot-apunt.html2V.Id.3MauriceBlanchot,Laconversacióninfinita,AvenaLibros,Madrid,2008(1969),p.6.4MoisésGonzález,Introducciónalpensamientofilosófico.Filosofíaymodernidad,Tecnos,Madrid,2016,p.65.

Page 2: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

257

Elrepted’assajardescobrirAristòtil(quifou/quèvaescriure)

Assaigderesoldre2qüestions:

1. Qui fou Aristòtil (reconstrucció imperfectíssima de l’existència que menà,inseridaenlasevainexorablelocalitatiepocalitat).Ésadir:vidad’Aristòtil.

2. QuèvaescriurerealmentAristòtil(siésquevaescriurequelcom).Ésadir:obrad’Aristòtil.

Destriarquèpotserd’Aristòtildelquediuenquevadir(ipotsernohovadir);quinaaportació real feuAristòtila ladifícil tascadelpensar, tanten la sevaèpocacomendiferit; quina manipulació s’ha fet del que diuen que va dir; quina fou la sevaaportacióalanostracivilitzacióoccidental(ésadir:confirmaronositalcoméstòpicdir i repetir “ Aristòtil és un dels filòsofs que major influència han exercit en elpensamentoccidental”.

Vidad’Aristòtilsegonselstractatsal’úsdeHistòriadelaFilosofia

Elstextosd’HistòriadelaFilosofiarepeteixensistemàticamentaquestasuccintaversió,típicaitòpicad’un“llibreblanc”,d’unaentradad’unWho’sWhood’unafreda,breu,ineutre(falsa)notanecrològica:

“Aristòtil (ca. 384/3-322 abans de J. C.) neix a Estagira (Macedònia), essentdenominat per això a voltes “l’Estagirita”. Deixeble de Plató a Atenes durantpropdevintanys,passà,almorirel seumestreel348,aÀsiaMenor (Assos),després a Militene i, finalment, a la cort del rei Filip de Macedònia, on foupreceptord’AlexandreMagne.Entornde l’any335retornaaAtenes,onfundala sevaescolaenel Liceu;peròelmovimentantimacedònicque ressorgeixalmorir AlexandreMagne i una acusació d’impietat l’obligaren a abandonar laciutatiarefugiar-seaCalcisd’Eubea”.5

Altres tractats, lleugerament més generosos en intranscendents detalls personals,afegeixenqueescasàambPíties,“neboda”oadoptadadeltirà“eunuc”Hèrmies,i,enenviudar,ambHerpília,ambquitinguéunfill,Nicòmac,mortjove.

Tot plegat és probablement o estrictament cert, però poc ens ajuda entendre unaexistènciaplenad’esdevenimentsidetanreputadatranscendènciacoml’assignadaaAristòtil.

5J.FerraterMora,DiccionariodeFilosofia,vol.1(A-D),Ariel,Barna.,2004,p.223.

Page 3: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

258

Alguns (bons) tractats, directa i exclusivament centrats en explicar el seu sistemafilosòfic,noesmentenniunsoldetallsobrela“vida”obiografiadel’autorconsiderat,initantsolslesfitescronològiquesdelseunaixementimort.6

Obrad’Aristòtilsegonselstractatsal’úsdeHistòriadelaFilosofia

Pel que fa al sistema filosòfic o pensament d’Aristòtil, unànimement els tractatsd’Història de la Filosofia el qualifiquen, junt amb el de Plató, de pilar bàsic delpensamentoccidental.

D’Aristòtil remarquen que fou deixeble dissident de Plató i que amb ell té lloc unretornaFilosofia-primera,iuninici,fort,defilosofia-segona,d’èticateòricaid’assaigde fer ciència (abans de que ciència i pensar sense “Instal·lacions foranies”dogmàtiquesiirracionalsfospossible).

Els llibres de divulgació filosòfica, pretesament seriosos, sentencien que el que vaescriureAristòtil(l’impressionantCorpusAristotèlicum)“vaferpossiblequelanostracomprensió del món es desenvolupés de forma sistemàtica”, que va ser un“intel·lectual, les doctrines del qual havien de ser el fonament de tot el pensamentseriós durant els següents dos mil·lennis” i, en definitiva, “una de les ments mésbrillantsdelahumanitat”.7

Alguns,pocs,prestigiatshel·lenistes,percontra,considerenquelesescolesplatònica(Acadèmia) i aristotèlica (Liceu) no representen altra cosa que la franca declinaciód’una filosofia, la grega, que “havia començat essent una ciència entre els jònics ievolucionàverslametafísicasobrelesrunesdelareligiócívica”.8

Pocsaristotetòlegsdiversosreconeixen“l’escassaonul·labellesa formalde lessevesobresconservades”idenuncien“elsuposatempirismearistotèlic”.9

Projecte“DescobrirAristòtil”

Tot i les ineludibles preguntes que plategen (haurien de plantejar) les dades de labiografiaoficialimalgratdispersesevidènciesdocumentals,poquíssimsinvestigadors10s’hanatrevitaplantejarlapossibilitatqueAristòtil:

6AquestéselcasdelprocitatijustamentrecomanattractatdefilosofiadeRichardTarnas,Lapasióndelamenteoccidental,Atalanta,Vilaür(Girona),2012(1991),pp.85-107.7PaulStrathern,Aristótelesen90minutos,SigloXXI,Madrid,2015(1996),pp.8,19i27.8PaulPetit,HistoriadelaAntigüedad,Labor,Barna.,1982(1962),p.224.9Miguel Candel, ¿Regreso a Aristóteles?, introducción aAristóteles y el Liceo, de Jean Brun. Paidos,Barna.,1992(1969),pp.10i16.

Page 4: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

259

1. Fosunespia(agentsecret)deMacedònia.

2. Quenohaguésescritresoqueress’haconservatquesiguiinequívocamentdela seva única autoria o que tot el pretès Corpus aristotelicum són apuntsd’alumnes, recopilats i deformats, traduïts i retraduïts, i utilitzatstendenciosament-bàsicament,perònoexclusivament-perpartdel’islamismeielcristisme.

Localitatiepocalitatd’Aristòtil(s.IVa.e.a.)

L’èpocad’Aristòtil

Aristòtilconsumalasevaexistènciaenterritorigrec,enplesegleIVa.e.a.

Unaèpocadecanvi,convencionalmentdenominadaperíodehel·lenístic.

Duesgranscaracterístiquespresideixenaquestaèpoca:

1. Inici, imparable i irreversible, de la decadència de les ciutat-estat gregues(decadència que culmina en extinció) i, en concret, d’Atenes. S’ha acabat elperill persa i encara que Atenes (després de la llarga guerra del Peloponès id’haver perdut davant d’Esparta) recupera la democràcia, la incapacitat,crònica,delesciutats-estatgreguespercooperardeformasostingudaentresí,lesmantéenguerrespermanents.

2. AugedeMacedònia compotènciahegemònicade tota laHèlade i de la sevamonarquiaterritorialcommodelpolític11.

10 P.e. Luciano Canfora (Una profesión Peligrosa, Anagrama, Barna., 2002 (2000), pp. 87-132; Labiblioteca desaparecida, Trea, Asturias, 1998, 174 pp.; …); Fernando Báez (Los escritos perdidos deAristóteles, A Parte Rei 24, aparterei.com: Nueva historia universal de la destrucción de los libros,Destino,Barna.,2994,480p.).11 Pedro Barceló i David Hernández de la Fuente, Historia del pensamiento político griego, Trotta,Madrid,2014,pp.310ss.

Page 5: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

260

Vidad’Aristòtil(384-322)

Que Aristòtil va viure ho podem donar per segur. Nombrosos testimonis i fonts endonenfe.Quetotelquediuen(odiuenquediuen)sobreellésprobablequesiguicert(oaproximat),peròtambééssegurquenoéstotelquetambéprobablementvapoderserofou.

Un assaig de reconstrucció biogràfica d’Aristòtil comporta necessàriament iconstantment emmarcar el personatge en les vicissituds geopolítiques del territoriquevatrepitjar.

Mentre les vides/existències de Sòcrates i la de Plató, considerades en els anteriorsApunts, transcorrien i estaven centrades a Atenes ciutat, entre el s.V i el IV, la vidad’AristòtilésunanarivenirentreMacedòniaiAtenesenples.IVa.e.a.

Itinerarid’Aristòtil

384:Estagira(penínsulaCalcídica)

c. 380-368 (4-16 a. d’edat): Pel·la (capital delregnedeMacedonia)

368:EstagiraoAtarnea

366–347(17-37a.):Atenes

347–345(37-40a.):Assos(Atarnea,Tròtrade)

345–343(40-42a.):Mitilene(Lesbos)

343–334(42-50a.):Pel·la(Macedonia)

334–322(50-62a.):Atenes

322(62a.):Calcis(illad’Eubea)

Page 6: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

261

Any384

Aristòtil, “fill de Nicòmac i de Efestida”12, neix a Estagira (Estageira), ciutat de lapenínsulaCalcídica(geogràficamentunaregiódeTràcia).

EnnéixerAristòtil, EstagiranoésencaraunaciutatdeMacedònia, formapartd’unaconfederaciódeciutats-estat col·ligadesen la LligadeDelos ino fouannexionadaalregnedeMacedòniafinsl’any349,perFilipII.13

La península Calcídica, on Estagira està geogràficament ubicada, fou una regió ambunahistòriacomplicada:fundadapercolonsd’Andros(a.655),arrasadapelsperses(a.480), incorporada a la Lliga de Delos (Atenes) fins el 424, protegida per Esparta iassetjadaperCleod’Atenes(a.422).

A diferència de Sòcrates i a semblança de Plató, Aristòtil pertany a una famíliabenestantibenrelacionada,fetquelipermetésortejarsenseprivacionsremarcableselperíodedelasevainfància.

c.385-368(1-16anysd’edat)

El pare, Nicòmac, en una data indeterminada, essent Aristòtil infant, es traslladà aPel·la (Macedònia), a30quilometresdelmarEgeu,passanta ser “metge,assessor iamic”,diuen,d’AmintesIII(paredeFilipIIdeMacedòniaiavid’AlexandreelGran).

Que algú que practica lamedicina en una petita ciutat d’una península convulsa estraslladitotd’unaalterritoriveímacedoni,noésd’estranyar.Macedòniafoullocde

12DiògenesLaerci,Vides…,V,1.13FetquemotivàunaprimeraiintensareaccióantimacedònicaaAtenes(onAristòtil,de35anysd’edat,hiresideixdesdefa18anys).

Page 7: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

262

refugiiacollidademoltsfugitiusdelesperennesguerresterritorialsgregues.Perònosabem (ni sabrem) com s’ho feu Nicòmac,metge de poble/ciutat, per arribar a ser“metgepersonal,confidentiamic”d’AmintesII,reideMacedònia.

Tampoc sabem quina edat tenia Aristòtil quan fou traslladat a Pel·la (Macedònia),seguintelseupare.Diuen,però,quedurantaquestaestadafeuamistatambelfutur(ifamós)FilipIIdeMacedònia(382-336),dosanysmenorqueAristòtil.

Entotcas,diuen,elsparesd’Aristòtilvanmorirabansqueelnoiarribésal’edatadulta(“essent regent de Macedònia Ptolomeu d’Aloro [368-365] i Perdiques III menord’edat”.Foullavorsquan,diuen,foutraslladatforadelterritorimacedònic.

Macedònia, terra d’acollidad’Aristòtil infant i adolescent, erauna zona/territori quelesciutats-estatgregues,situadesalseusud,consideraven“semibàrbara”.IntercaladaMacedòniaentrelestribus“bàrbares”delnordi lacivilitzaciógregaalsud,serviaalsgrecs de filtre i protecció. Políticament aliena a la dinàmica de les ciutats estatsgregues, el regne de Macedònia estava ancestralment governat per una dinastiad’orígensmítics,ladelsargeades,fundadaal’any800a.e.a.

A l’any del naixement d’Aristòtil (384) ocupa el trondeMacedòniaAmintas II [393-369], després dels anys d’anarquia que seguiren a l’assassinat del seu predecessor,AquelaoI[413-399].]

Els macedonis, tot i que parlen grec (dialecte dòric), no són consideratstradicionalmentcomgrecs(notenennilareligiógreganilasevacultura).

Durantlavidad’Aristòtil(s.IV),MacedòniavaaconseguirallòquePèrsiahivafracassar:engolir totes les ciutats-estat gregues, excepte Esparta, i tenir-les sota el seu ferricontrol.Enl’intervalentreelperillpersaieldominimacedoni,lesciutats-estatgreguess’extenuarenencontínuesguerresentreelles.

Un panorama geopolític prou complicat, que ens explica perquè Aristòtil, en el seuanar i venir (fugir) i estar (deMacedònia a Atenes), durant aquest crucial període, imésessent,comveurem,amic,company,preceptor,assessordelsreisdeMacedònia(Filip II iAlexandre),foumésqueuninnocentfilòsof, ienmoltsmomentsconsideratunenemicd’Atenes,ésadir:unmacedoni.

Amintas II [393-369] era fill de Filip I deMacedònia. Arribà al tron amb l’ajut delstessalisidelaciutat-estatd’Olint,trobant-seMacedòniadivididaiconvulsa.Aconseguírefer-la, traslladà la capital d’Edesa a Pel·la, establí pacte de pau amb Esparta imantinguébonesrelacionsambAtenes.

És durant els darrers anys del seu regnat, queNicòmac, pare d’Aristòtil, fou, diuen,“metge, amic i conseller” d’Amintes. Durant aquests anys es suposa (infereix) queAristòtilpassàlasevainfànciaiinicid’adolescènciaaPel·la,compartintaprenentatgei

Page 8: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

263

activitatsambalmenysundelsfills,elpetit,d’Amintes,elfuturFilipII(2anysmésjovequeAristòtil).]

369(15anysd’edat)

Aristòtilté15anysquanpujaaltrondeMacedòniaunaltrefilld’AmintesIII,AlexandreI. PeròAlexandre I és assassinat aquellmateix anymentre signavaunpactedepauamb Polòpides de Tebas. El seu successor, Pérdicas III, és menor d’edat i el propiassassíd’AlexandreI,PtolomeudeAloro[368-365],ocupalaregènciadeltronsotalaprotecciódelstebans.

No eren bons anys per romandre aMacedònia. És durant aquests difícils anys queAristòtil,jaorfe,ambuns15anys,abandonaPel·la.

369-366(15-17/8a.)

Diuen queArimnestes i el seumarit Proxenes d’Atarneu, germana i cunyat del joveAristòtil,sel’emporten(eltornen)aEstagira.Pelseutorn,anysavenir,diuen,Aristòtiladoptaràel fill,Nicanor,dels seusacollidors. (Altres “històries”el fananarapararaAtarneu,alacostadeLídia).

Mentreitant,al’any367,FilipII,d’uns13anysd’edat,elcompanydejocsid’estudisd’Aristòtil, és conduit comostatgeaTebas (Beòcia)durant3anys [368-365].Durantaquests anys, diuen, Filip aprèn la tàctica de les falanges d’Epaminoide (perposteriormentempra-laimillorar-la).

Page 9: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

264

366(17-18anys)

Aristòtilésenviat,essuposaquepelsseustutors,aAtenes,a laAcadèmiadePlató,justquanencaraPlatónohatornatdelseusegon(ifracassat)viatgeaSiracusa(Sicília),essentescolarcaprovisionalÈudoxdeCnidos(matemàticiastrònom).

AMacedònia,unanyméstard(365),elsuccessorlegítim,menord’edat,PerdicasIII,faassassinar al regent assassí del seu pare. Filip es retornat aMacedònia, on aplica imilloralestàctiquesdeguerraquehaaprésdelstebans.

366-347(17-36a.).EljoveAristòtil/elprimerAristòtil

Aristòtil roman a l’Acadèmia de Plató durant 19 anys, adquirint els coneixementsbàsicsperlasevatrajectòriaulterior.

Mentre,aMacedònia,PerdicasIIImorenunaemboscada(359).ElseufillAmintesIIIésmenord’edat.Elseuoncle,Filip(II),elcompanyd’Aristòtil,araamb21anysd’edat,ésnomenatregent.Quan,al’any356,AmintesIIIcompleixlamajoriad’edat,FilipIIelfadeposariocupaeltrondeMacedònia,iniciantunaimparablecampanyaguerrera.

La península Calcídica, amb importants mines d’or (cobejades per Macedònia), ésconquerida,arrasada,reconstruïdaiperdudadenouperFilipIIdeMacedònia(358),ifinalment conquerida de nou per Filip (349), donant lloc a una intensa i duradorareaccióantimacedònicaaAtenes,essentAristòtilconsiderat,pelsatenencs,nosolsunmetecsinósobretot“unmacedoni”.

Diferents tradicions intenten donar notícia tant de la relació que Aristòtil, estant aAtenes,mantinguéambFilipIIdeMacedònia.Resperòestàdocumentat.

La relació que Aristòtil pogué establir amb Plató durant aquesta època també ésobjectedemoderadesversionsdivergents.Segonunad’elles,desprésdelapertinentetapad’alumne (brillant),Aristòtil fouencarregatd’ensenyar retòricaa laAcadèmia,escalantposicionsenfrontd’Isòcratesenl’escalafódirectiuisuccessori.ElpropiPlató,diuen, havia dit d’Aristòtil que era “la intel·ligència de l’escola” i era motejat “ellector”. Per altres, el distanciament entre mestre i deixeble fou creixent, haventd’abandonarfinalmentAristòtill’Acadèmiaal’any347.

AquestaéslaversióquepropagàDiògenesLaerci,fetamésde550anysdesprés,enunclarexemplede“diuenquediuen”:“S’apartà(Aristòtil)dePlatóvivintencaraaquest,

Page 10: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

265

pelqualdiuenquevadir(Plató):Aristòtilemtiracoces,comfanelspoltrespetitsamblessevesmares“.14

Hi ha, però, força altres raons per explicar la precipitada sortida (fugida) d’Aristòtild’Atenesalaprimaveradel’any347.

AteneshaviacomençatelsegleIVa.e.a.haventperdutlaguerradelPeloponès(triomfd’Esparta) (404), superat la tirania, re-instaurat i iniciat el seu declivi, amb la mort(assassinat/suïcidi)deSòcratesl’any399.Latradicionaloposiciód’AtenesaMacedòniaestransformàdesd’unestatd’ànimcol·lectiufinsaconsolidar-seenuncorrentpolíticmajoritari,trobantelseulíderiportantveuenDemòstenesdePeània,coetaniexacted’Aristòtil (384-322). Les seves peces oratòries contra elsmacedonis són conegudescomlesFilípiques(adreçadescontraFilipII).

El348,unanyabansdelafugidad’Aristòtil,AtenesestàenguerracontraMacedònia.Olintcapitula.Derrotad’Atenes.Filiphasabutaprofitarlesguerresconstantsentreelsdiferents(i“civilitzats”)estatsgrecs.

Al’inicidel’any347,aconseqüènciadeladerrotad’Olint,ellideratgepolíticd’AtenesrecauenDemòstenesielsseuspartidaris.

Són, evidentment, anys dolents per un “macedoni” instal·lat a Atenes i a finals demarçAristòtil, amb 37 anys d’edat, abandona Atenes. Plató encara vivia (vamorir,amb80anysd’edat,elmesdemaig).15

Platóéssubstituïtenladirecciódel’AcadèmiapelseunebotEspeusip.Aristòtil(amb36 anys d’edat),malgrat el que es repeteix insistentment, no podia ser “un ferm odestacatcandidatpersubstituiralfundadorenladirecciódel’Acadèmia”.Nonomésacausa de no ser atenenc (era unmetec) sinó també a causa de l’enemistatmàximaexistentcontraelsmacedonis.

Anys després, Demòcares (nebot i hereu de Demòstenes) revelà que, precisamentdurantaquestsanys,s’havien interceptatcartesd’Aristòtilen lesques’hi revelava lasevaqualitatd’agentsecretdeMacedònia.16

JuntambErastiCorisc(altresversionsdiuenqueambTeofrastiXenòcrates),totsellsmembresde l’Acadèmia,Aristòtil es dirigeix “precipitadament” aAssos, a la Tròade,regiód’Acolis(ÀsiaMenor,partcontinental),davantdel’illadeLesbos.

14DiògenesLaerci,Vides…,V,1.15LucianoCanfora,o.c..p.94.16V.LucianoCanfora,o.c.,p.95.Oradorsàtics,Müllered.,fr.2.

Page 11: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

266

¿PerquèAssos?

Aquell mateix any (347) les ciutats d’Assos i Atarneu, estratègicament ben situadesentreMacedòniail’imperiaquemènida(persa),acabend’estrenartirà,untalHèrmiesd’Atarneu,aquitradicionalmentseliassignal’atribuciódellibert(exesclau)id’eunuc.

En un papir egipci, trobat a inicis del s.XX, un tal Didimin d’Alexandria comunica aDemèstenesqueésHèrmiesquihasol·licitatqueAristòtil,ErastiCoriscs’instal·lessinaAtarneuperfundar-hi“unaescolaocenaclefilosòfic”.17

Novament,davantdeldesconeixement,esplantegendiferentsversions.

1. ¿Podria, hipotèticament, tractar-se d’una expedició planificada pel mateixPlató,alfinaldelasevavida,enveure-hiaAssosl’oportunitatde“convertir”untirà a la seva concepció d’un Estat Ideal? El fet que la ciutat-estat veïnad’Atarneu,Escepsis,jaestiguéscompromesaenelprojectedecrear-hiunafilialdel’Acadèmiapotreforçaraquestasuposició.

2. Altresversions, seguintaDemòstenes, sostenenqueHèrmies teniaunacordamb Filip II de Macedòniade servir-li de pont en una futura i llargamentplanificadainvasióaPèrsia,iqueéselreimacedoniquifalaindicaciód’acollirAristòtilielsseusacompanyants.

3. Diògenes Laerci deixa dit que altres diuen que Hèrmies era el bardatge18d’Aristòtil,peròquealtrestambédiuenquenoméstenienuna“granafinitat”.19

Sigui per la raó que sigui, que ignorem,Aristòtil roman aAssos durant 2 anys (347-345),exercint-hi,diuen,funcions“docents”.

346: Estant encara Aristòtil a Assos, Filip II obté una nova victòria en territori grec(conquestade laregiódeFoci).Macedòniaésadmesaa laLligade lesdotzeciutats-estat gregues que tenen el control i protecció del santuari de Delfos (amfictionia,associaciómeramentreligiosa,peròdefreqüentsenfrontamentsbèlics).

345: Hèrmies cau en un parany i es fet presoner perMontor de Rodes, dut a Susa,davantdelreipersa,itorturatpertalquerevelés,infructuosament,elsacordscontretsamb Filip II. Morí crucificat. És aleshores quan, en tenir notícia dels fets, Aristòtilredactàunepigramavotiu(textqueanysavenirseriausat,pelsatenencs,peracusaraAristòtild’impietat).

17L.Canfora,o.c.,p.95.Dídimo,InDemosthenem,co.5,I,53-55.18Sodomitapassiu.19DiògenesLaerci,Vides…,V,3.

Page 12: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

267

345-343:Aristòtilestraslladad’AssosaMiletene(illadeLesbos).CasamentambPíties,filla adoptiva/neboda d’Hèrmies. Aquí coneix el que serà el seu deixeble predilecte,col·laboradorisuccessor,Teofrast.

343:FilipdeMacedòniaencarregaaunAristòtilmadur(de41anys)l’educaciódelseufillAlexandre(nascutel julioldel’any356)de13anysd’edat.AristòtilestraslladataEstagira,l’acompanyen,amésdelasevafamília,TeofrastiCalístenes(nebot).

343-334:Aristòtiltéalseucàrrecdurant9anysl’educaciód’Alexandre.

¿PerquèAristòtil?

Es tractad’un “primerAristòtil”, unAristòtil suposadamentplatonitzant, sense famapròpia,peròprouconegutperFilipII(3anysmésjovequeAristòtiliambqui,diuen,vacompartir infànciaabansqueelsdos, l’unorfeiadoptat, l’altrecomostatgeaTebes,sortissindedeMacedònia).

És obligat inferir-ho: Filip II ha d’estar prou ben informat sobre la vàlua intel·lectuald’Aristòtil,adquiridadurantlasevaestançaaAtenes.Resd’estrany,doncs,queforméspart del pla de Filip acostar-lo a Assos. Si era voluntat de Plató i tasca del filòsof,assumidapel“primerAristòtil”,l’assessorariformaralpolíticperalaconstrucciódelaciutat-estat ideal/millor possible, és evident que Aristòtil havia d’assumir l’encàrrecamb entusiasme. Vist el resultat, es pot qualificar d’èxit o de fracàs l’operacióplatonitzantd’AristòtilenversAlexandre:eldeixebleconstruirà“elmésgranImperidel’antiguitat”.

340-338: Mentre Aristòtil compleix la seva missió, sota les exhortacions deDemòstenes (Filípiques),AtenesentraenguerraambMacedònia,mobilitzant15.000hoplitesi300trirremsarmats.

338:AAtenes,morEspeusip,nebot i successordePlatóal frontde laAcadèmia. Ésescollitpersucceir-hoXenòcrates,vellcompanyidesprèsrivald’Aristòtil,properaraalpartitpatriotadeDemòstenes.

PocsmesosdesprèsdelamortdeEspeusip,téllocladecisivabatalladeQueronea(enlaquehiparticipaAlexandre,amb18anysd’edat).FilipIIIderrotaatebansiatenencs.Pèrduade la independènciad’Atenes i inicide l’hegemoniahel·lènicadeMacedònia.Només Esparta es resisteix a Filip. Tebas és massacrada, però els atenencs sónamnistiatsise’lsdeixatornaralseuterritori,Atenesesdeixaintacte.Lespolisgreguespassena ser tributàriesdeMacedònia, conservantuna relativa independència.Hàbilestratega i polític, Filip II manté al seu ferotge opositor Demòstenes (finançat pelspersesiagentseu)alfrontdelpoderaAtenes,igualquenodesmantellaosilenciaelparlamentarisme assembleari d’Atenes ni imposa un règim autoritari, autocràtic i

Page 13: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

268

macedonià,doncscercaaconseguirunaaliançapanhel·lènicaestable i,ambaixò, lesseves espatlles (el territori grec) cobertes per poder concentrar el gros de les sevestropesianardefinitivamentcontraPèrsia.

337: Constitució de la Lliga de Corint (de tots els estats grecs, menys Esparta). Elproblema“grec”espotdonarperresolt.EnvairPèrsiaéselproperobjectiu.

336: Assassinat de Filip II. El juliol d’aquest mateix any, Alexandre III (21 anys)accedeix al tron de Macedònia. Inaugura el seu regnat liquidant els pretendents iopositorsalasevasuccessió.PortalaguerraalsBalcans.

Lesciutats-estatgregues,recentderrotadesperFilipII,novamentessolleven/revolten.Demòstenes,aAtenes,consideraqueamblamortdeFilipIIelpoderdeMacedòniaqueda substancialment afeblit i qualifica el jove Alexandre de margites (neci perexcel·lència,curtdegambals),instigant(assessoratifinançatperagentsperses)alespolis gregues conquerides i sotmeses a rebel·lar-se contraMacedònia.Alexandre lesvençunadarrera l’altra.ArrasadenouTebes(nomésdeixadempeuselstemples i lacasadePíndar)i,al’igualqueelseupare,ésgenerósambAtenes.

Alexandre té, per fi, el territori grec controlat i pot anar contra Pèrsia, la granassignaturapendent.

Aristòtilté46anys.

335:Troiaes revolta contraMacedònia iAlexandre ladestrueix,deixantbenexplícitque faràelmateix ambqualsevol altre ciutat-estatqueassagi semblant aventura. Elnou ordre polític, sortit de la batalla de Queronea, és inamovible. Així ho enténDemòstenes,queabandonaelpoderaAtenes.

334: Aquest ésmoment escollit per (o encomanat a) Aristòtil per tornar a Atenes(desprésde12anysd’absència).

Haviamarxat d’Atenes l’any 347, quanAtenes estava en guerra contraMacedònia iamenaçatpelgoverndeDemòstenes,itornaal’any334quanMacedòniahaderrotataAtenes(ialiats)iquanDemòsteneshadeixatelpoderifugitd’Atenes.

Torna a un país (estat) fracassat, vençut, derrotat, sotmès i profundamentantimacedoni. No es reintegra a l’Acadèmia, dirigida per Xenòcrates, patriota i pro-Demòstenes, a qui Filip, l’any 347, s’havia negat selectivament a rebre quan haviaformatpartd’unaambaixadaperestabliruntractatdepau.

Page 14: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

269

¿Perquè, davant d’aquesta ambient, manifestament hostil, tornaAristòtilaAtenes?

Nohité,aAtenes,capdeixebleseu.

Aristòtilformapart,ésevident,deles“forcesocupants”,encapçaladesperAntípater(regent d’Europa duran la campanya d’Alexandre). L’encàrrec d’Alexandre és degovernarestretamentladíscolaAtenesnopasperlaforçailarepressiósagnant,coma les altres ciutats-estat gregues, sinó per mitjà d’un estudiat pla i programad’actuació.Aristòtilformapartd’aquestpla.

¿QuinamissiópottenirAristòtilal’Atenesocupada?

Els “segon Aristòtil” és bàsicament, a diferència de Plató, un pretès científic, unobservador,unrealista;éstambé,però,unassessor importantdelrègimmacedonià.Estudialapolíticacomestudiaelsanimals(consideral’humàun“animaldelapolis”).Horecopilatot,fòssils,plantes,animals,...Esdevé,“avantlalettre”,unenciclopedista(menadeprecursordeDiderot).Tambérecopilaconstitucions/sistemesdegovern(8llibres conservats). Atenes és un “punt d’observació privilegiat”, un centre neuràlgicculturalipolític.

Hiha,podeminferir,unplaAlexandre/Antípater/Aristòtil:creaciód’un–ambetiquetesactuals-“centred’estudissuperior”od’investigacionscientífiques.20

Podeminferirqueundelsprojectesd’aquestplaésredactarlateoria(laConstitució)per construir un futur estat ideal, no pas basat en el radicalisme democràtic iassembleari d’Atenes ni en lamonarquia autoritària deMacedònia, ni tampoc en lautòpicaRepúblicadePlató;unestatben regitper les lleis; endefinitiva: “una ciutatben ordenada, gravitant en l’òrbita d’unamonarquia hegemònica ”.21 Un gran EstatamblesnovesampliesbasesterritorialsestablidesperFilipiAlexandreiqueesregeixiperla“lleiil’ordre”,deformaestableinoperlesvoluntatcanviantsdelpobleodelsoligarquesdetorn.

20UnamenaCSICodeCNIencobert,talcomhoforenOxfordiCambrige,alRegneUnit,desprésdelasegonaguerramundial.21L.Canfora,o.c.,p.109.

Page 15: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

270

¿ComprepararelterrenyperaquestnouEstat?

Creant un centre d’estudis, el Liceu (Lykeoin),22 on educar i formar una nova classedirigent:elscomandamentsintermitjos.23

Sotalaprotecció/poderd’Antípater,Aristòtilielsseusocupen(sic)ungimnasi(escolapública)situadaalnordd’Atenes.(ElLiceunoseràpropietatdel’escolad’AristòtilfinslaconcessiófetaperDemetrideFalèron,elsanys317/8).24

ElLiceuésunaescolasuperior,d’estudisavançats,onespracticarecercaienlaqueesdisposad’unagranbiblioteca.Ungrancentrederecollidadematerialprocedentdetotl’imperiqueAlexandreestàexpandint.Atalfi,s’ordena,segonsinformaPlinielvell,lamobilitzaciópermanentdecaçadors,depescadorsid’aficionatspertalderecollirtotaclassed’animalsdetotamenaienviar-losalLiceud’Atenes.25

Aquesta tasca s’acompleix sistemàticament i ininterrompudament durant 11 anys.Aristòtil apilona una importantíssima biblioteca. Hi dicta, any rere any, cursos(tòpicament, mentre passeja pel perípatoi) amb els alumnes/deixebles, que prenenapunts.

328:Totcomençaatorçar-se.Unacartad’AlexandreaAntípater26anunciarepresàliescontra “els jovesprotestataris”, apropòsitde lanoacceptacióde la “proskynesis”27.Un dels assassinats en “lamassacre dels conjurats” és Cal·lístenes d’Asso (360-328),nebot,informadoriprotegitd’Aristòtil,historiadoroficialdelesgestesd’Alexandre.28Desencísirupturad’AristòtilambAlexandre.

323:Mortd’Alexandre,als33anysd’edat,haventregnatdurant12anysimigihaventconquerit “tot el món civilitzat”, menys Cartago i laMagna Grècia (Itàlia i Sicilià).29Deixaalseudarreraunbalançde750.000mortsdeguerra,enunperíodede15anys.30

322:AAtenes,Eurimedón31(Hierofant)32oDemòfil33denuncienAristòtilperimpietat(apropòsitdel’himnecompostenhonord’Hèrmies!).

22PerlasevaproximitatauntemplededicataApoloLykeoi(matadordellops).23ElquelaFrançapostrevoluciófaràambl’ÉcoleNormaleSuperieur(delarued’Ulm),elCentred’HautsÉtudes,…24Quedacontestadalapreguntaplaniniana:“Aixòquihopaga?”25Plinielvell,Nat.Hist.,VII,44.26Plutarc,Alexandre,55,7.27Alexandreesfavenerarcomundéu,exigintalsseussúbditslagenuflexió(proskynesis).28L.Canfora,o.c.,p.114.CAG,VII,506,11.29Plinielvell(23-79e.a.),aNat.Hist.,XXX,53,plantejaunaversióabsolutamentinverosímil:Aristòtilésqui ha promogut la conjura d’enverinar Alexandre amb la col·laboració d’Antípater i del seu fillCassandre,pertaldevenjarlamortdeCal·lístenes.30MatthewWhite,Ellibronegrodelahumanidad,Crítica,Barna.,2012(2011),pp.22-24.31SegonaD.Laerci,Vides…,V,5.32Sacerdotencarregatdelssacrificisalsdéusdelaciutat.

Page 16: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

271

Aristòtil fuig d’Atenes. Va a Calcis (Khalkis), illa d’Eubea, d’on era oriünda, diuen, lasevamare.

Mortd’Aristòtil.Lacausatradicionalmentacceptadadelasevamortés“permalaltiagàstrica”;aquestaéslaversiódeDionísd’Halicarnàs(60-7a.e.a.).PerDiògenesLaerci(180-240e.a.),encanvi,estractàd’unsuïcidi:“acònit34bevent”35;tambés’apuntaqueuntalEumeldiuquefouenverinat(¿peratenencsopermacedonis?).

Aquestmateix,tambééssuïcidaDemòstenes.

Enmig d’aquest fregat, un despistat Epicur arriba a Atenes per inscriure’s al Liceud’Aristòtil.

ElLiceudesprésdelamortd’Aristòtil

322-286:D’acordamblavoluntattestamentàriad’Aristòtil,elseusuccessorenelLiceud’Atenes serà Teofrast d’Eresos (371-288/7), “el del diví estil”. Col·laborador estretd’Aristòtil(i,segonsDiògenesLaercihotreud’Aristip,36“sodomitapassiu”delmestre,alhora que preceptor deNicòmac, fill d’Aristòtil), cofundador de Liceu. 13 anysmésjovequeAristòtil,coincidirenaAtenesessentelsdosalumnesdePlató,alaAcadèmia,i acompanyà aAristòtil quan aquest, l’any 347, es refugià aAssos (sota la protecciód’Hèrmies).

Durantels36anysqueenfouescolarca,elLiceuexperimentàunnotablecreixementennombred’alumnes.EnunacartaaFàniesd’Eresosmanifestaunadoblequeixa: lamancad’espaiilamediocritatdelsalumnes.37

Entre els alumnes destacats de Teofrast cal esmentar Demetri de Falèron (futurgovernadordeGrècia(317-316)iarcontd’Atenes(309),protectormagnànimdelLiceu,alqueconcedílapropietatdel’edifici.38

TeofrastaugmentàlabibliotecadelLiceu,comprantmanuscritsiescrivintmolt.

307: Caiguda i expulsió d’Atenes de Demetri de Falèron (307)39. Sollevament deDemetri I Piliocetes, del partit democràtic de Demòstenes, que aconsegueixen

33SegonsFavorino,Històriavaria.segonsD.Laerci,o.c.id.34Torablava,plantatòxica.35Vides…,V,5.36Aristip,Delesdelíciesantigues,IV.37V.F.Weurli.38DemetrideFalèron(350-280),deixebleiconfidentdeTeofrast,poeta,filòsofipolític,ocupàcàrrecsmàxims en la governabilitat d’Atenes sota la protecció de Cassandre, regent de Macedònia, fill ded’Antípater. Durant la seva etapa d’influència treballà per una reforma de l’estat seguint el modelaristotèlic(“constituciómixtadetipuscensatari”).39ExiliataEgipte,posalesbasesperlaconstruccióiorganitzaciódelMuseud’Alexandria.

Page 17: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

272

arrabassar Atenes del control del macedonià Cassandre. Teofrast també abandonàAtenesielLiceu.

L’assembleapopularaprovauna lleiprohibint l’ensenyamentde la filosofiaaAtenes“sota pena de mort”.40 Un dels arguments per aquesta radical prohibició és elrecordatoriquel’oradorDemòcares(delpartitdeDemòstenes)faalpobled’AtenesdequeAristòtil (mort fa ja15anys) fou“culpablede seragentdeMacedònia” iqueelLiceués“unniudemacedonians”.

L’any següent (306), Filó, deixeble del Liceu, aconsegueix que l’assemblea d’Atenesretirilaprohibició(lleideSòfocles)“peril·legal”,iTeofrasttornaAtenes.

A l’any286, a la sevamort, Teofrast, amb85 anys, deixa comescolarca al front delLiceuaEstratódeLàmpsac(288-270),unfísic.PeròdissociadelLiceulabiblioteca,queconté les obres d’Aristòtil (a més dels llibres que Teofrast ha comprat i els seusnombrososescrits),ilallegaaNeleu.

S’inicia aquí una apassionant itinerància de les obres d’Aristòtil, amb pèrdues,deterioraments,correccions,afegits,traduccionsire-traduccions,manipulacionsi,talcom ho expressa Paul Petit, “després de Teofrast l’aristotelisme va començar adeclinar”41.

AAtenes,alabibliotecadelLiceud’Estrató42idelseusuccessorLicó,noméshiquedenpocsllibres,escritsoadquiritsperaquestsdosescolarques,talcominformaelgeògrafEstrabó: “(al Liceu) hi queden només un petit nombre de llibres, sobretot escritsexotèrics, ...els liceistesnotenenmaneradetractara fons lesqüestions filosòfiques,veient-se reduïts a comentar temes ...”43. La decadència del Liceu d’Atenes ésimparable.

Obresd’Aristòtil

Laversióoficial

La molt venerada Història de la Filosofia repeteix tòpicament que “només unacinquenapartdel’obrad’Aristòtils’haconservat”44,quenomés31de200tractatssónelsconservats,queAristòtilvaescriure1.000llibres,...

40D.Laerci,o.c.,V,38.Pollus,IX,42.41PaulPetit,HistoriadelaAntigüedad,Labor,Barna.,1986(1962),p.224.42 A l’any 270, Estrató deixà el Liceu per incorporar-se a la creació de la Biblioteca i el Museud’Alexandria,sotaladirecciódeDemetrideFaleró.43Estrabó,Geografia,13,1,54.44JuanArnau,Manualdefilosofíaportátil,Atalanta,Vilaür(Girona),2014,p.447.

Page 18: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

273

La “versió autoritzada” també repeteix que els escrits d’Aristòtil es podendividir endosgranspaquets(quanalcontingutiquanalacronologia):

1. Obresdelperíodeplatoniàoplatonitzant.

AllòqueAristòtilvaescriuredurantlasevaestadaal’AcadèmiadePlató,quaneraunprofessordestacat,envidaipresènciadePlató.EstractadelssuposatsDiàlegsd’Aristòtil.

No deixa de ser paradoxal quemalgrat ser, diuen, els únics textos d’Aristòtilque foren publicats (copiats i posats a la venda), divulgats i apreciats durantl’Antiguitat, no se’n ha conservat cap. S’han, tòpicament, denominat oetiquetat comels “escritsexotèrics”o “fàcils” (d’entendre), redactats,diuen,enformadediàleg,enelméspurestilplatoniàdialècticidestinatsaunpúblicampli.

2. ObresdelperíodedelLiceu(l’Aristòtilaristotèlic).

Reben la molt culta (és a dir, fosca) denominació d’“obres acròtiquesacroamàtiques”,ésadir:destinadesaserescoltadesnomésperunspocs(obresdifícils). Es tracta d’Apunts recollits pels seus alumnes mentre passejaven(peripatètics),elsqualscontinguts,diuen,noestavendestinatsaserpublicats.Diuenquesón,encanvi,lesúniquesobresques’hanconservatd’Aristòtil.

Diuenques’hanadjudicataAristòtil, incorporant-lesalseuCorpus,obresquesóndeTeofrast.

Diuenques’hihaafegit,alqueesconsiderad’autoriad’Aristòtil,nombrososo“abundants”comentaris,tantalllargdel’Antiguitatcomeneldecursdel’EdatMitjana,quedeformenelpensamentd’Aristòtil45,malgrathavercontribuïtalasevadifusió.

Aquestsescrits“conservats”hanestatobjectedediferentscatalogacions(desde la famosa d’Andrònic de Rodes (s.I a.e.a.), passant per l’inventari deDiògenesLaerci(s.IIIe.a.),iculminantambl’ediciódeBekker(s.XIX)....

L’actualsituacióenrelacióal’obrad’Aristòtilésunprototípic“diuenquediuenquevadir”(escriuenqueAristòtilvaescriure),quandefet,potser,s’hauriadedir/escriure“elquesuposemqueAristòtilvadir”(inopasescriure).

45JeanBrun,AristótelesyelLiceo,Paidòs,Barna.,1992(1988),p.36.

Page 19: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

274

Aventuresidesventuresdel“Corpusaristotelicum”

¿Esconservaalgunescritd’Aristòtil?

¿Aristòtil,aligualqueSòcrates,nomésfouunxerrameca?

¿Elsalumnesd’AristòtilerendefetdoblesdePlató,i,comell,tenienpertascaprendreApuntsielmotiu,ideaiprojectedepassar-losennet?46

¿Sihihavienescritsoriginalsd’Aristòtil,perquènoesconserven?

¿Perquèesconserven,encanvi,elsApuntsdelsdeixebles?

Itinerariidesventuradelesobresd’Aristòtil

322a.e.a.:AristòtilmoraCalcis(illad’Eubea)illegaaTeofrastd’Eresos(372-287)ladirecciódelLiceud’AtenesielfadipositaridelasevaGranBiblioteca.

Davant la confusió de l’any 322, Eudem de Rodes, alumne destacat del Liceu(especialistaenaritmètica,geometria,iastronomia),tambéabandonaAtenesitornaaRodes“ambuncarregamentdecòpiesdetractats,apunts,notes(comentaris)iDiàlegsdel mestre”, fundant una escola nova “peripatètica”. Es tracta de la primerafuga/robatoridellibresdelabibliotecad’Aristòtil.

322-286:Teofrast,durantels36anysqueestàalfrontdelLiceu,sotalaprotecciódeDemetri de Falèron, va ampliar significativament la biblioteca del Liceu, compranttextosiescrivint-ne,detalformaqueellocalesfeupetit.

286:TeofrastdeixaaEstratódeLampsac(335-269)ladirecciódelLiceu,peròllegaalseudeixebleNeleudeScepsis labibliotecadelLiceu,ambtotselsescritsd’Aristòtil id’ellmateix,juntambtotselsd’altresautors:Tadebibliapantànhlei(totselsllibresper Neleu)47. Un total d’uns 10.000 rotlles de papir48; amb 157 títol o tractatsd’Aristòtil(en542rotllesdepapir)i225títolsdeTeofrast(463rotllesdepapir);milersde manuscrits d’alumnes del Liceu; la importantíssima biblioteca particulard’Aristòtil49; i la biblioteca comprada a l’Acadèmia, després de la mort d’Eusepi).Neleu, fill del platonià Corisc, que acompanyà a Aristòtil i Teofrast quan marxarend’AtenesversAsso,era,doncs,unaristoteliàdesocarrel.50

¿PerquènodeixàTeofrastelsllibresdelLiceualLiceu?

46ComenelcasdeFerdinandeSaussure(v.ElFlâneurassegut,www.flaneurassegut.org).47DiògenesLaerci,Vides…,V,Teofrast,6(transcripciódeltestamentdeTeofrast).48Estrabó,Geografia,13,1,45.49“Finsallàonsé,Aristòtilfouelprimercol·leccionistadellibresconegut”(Estrabó,Geografia,13,1,54).50Estrabó,Geografia,XIII,1,55.

Page 20: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

275

ProbablementperlavoluntatdeTeofrastdesalvarelprecióscontingutdelabibliotecadavant l’onada d’antimacedonisme que es desencadenà a Atenes a la mortd’Alexandre, antimacedonisme que continuà vigent i es focalitzà en la personad’Aristòtil i el Liceu, tement es poguessin repetir i tenir èxit els fets del 306, quanl’assemblea d’Atenes prohibí l’ensenyament de la filosofia. Inferim, doncs, que labibliotecacorriaperillaAtenesicaliaposar-laabonrecau,aÀsiaMenor,perexemple,foradel’abastd’Atenesielsseusaliats.

Neleu,eldipositaridelabiblioteca,eraunexpertenAristòtili,ambelsllibres,Teofrastlidonàl’encàrrecde“catalogarlesobresdelmestrefundador”(totiqueNeleuteniaaleshores 70 anys)51. Tornà, amb el preciós (i voluminós) carregament, a Scepsis, lasevaterranatal,apocadistànciaalnordd’Asso,on“esconvertíenpersonaprivada”.

AScepsis,diuen,per impedirqueelssobiransdePèrgam,elsAtàlides,querivalitzenambAlexandriaperposseir labibliotecamésimportantdelmón-sinóenquantitatsíenqualitat-,amagàelsmanuscrits,elsamagaalabodegadelasevacasa.TampocelsobtinguerenelsPtolomeus(bibliotecad’Alexandria),quenoméspoguerenaconseguiralgunsllibresdelabibliotecapersonald’Aristòtil,peròcapdelsseusescrits.

Pelseutorn,Estrató,l’escolarcaqueesvaquedarladirecciódelLiceu,procedeix,ambelsmembrescontinuadorsdelLiceu,diuen,are-escriure,dememòria, les“doctrinesd’Aristòtil”.Alasevamortllegà,diuen,ladifícilmentrefetabibliotecadelLiceuaLicóiaquest lavavendrea labibliotecad’Alexandria. Janoestractava,però,d’originalsotextosdirectamentprocedentsdelmagisterid’Aristòtilsinóbàsicamentd’atribucionsicomentaris.

Elsdescendents ihereusdeNeleunosónfilòsofs,peròsabendelvalord’algunesdeles obres que conserven. Continuen rebent ofertes i pressions dels enviats delsptolomeus egipcis, però només els hi venen “els llibres menys valuosos” de labibliotecad’Aristòtil:elsd’autorsvaris.Continuenconservant,amagant“alabodega”,elsapuntsdelesclassesd’Aristòtil.

Existeixen, però, altres versions, com la d’Ateneu de Nàucratis52, on s’apunta queNeleu va vendre, l’any 306 (suposant-li una edat de 86 anys), finalment les “obresd’Aristòtil” a la Biblioteca d’Alexandria, essent ja Demetri de Faléron organitzadord’aquestabiblioteca,“assegurantaixílasevaconservació”.

51 Hipòtesi sostinguda per Hans B. Gottschalk, “Theophrastus and the Peripatis”, a Teophrastus.Reappraising the Sources (J.M. van Ophuijse iM. van Reaklte, ed.) Transaction Publ. New Brunswick(USA)iLondon(U.K),1998,pp.281s.52Deipnosofistes,1,4,3ª-b.

Page 21: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

276

Pelseutorn,PaulMoraux(1973)53iFernandoBáez(2004)54,argumentenquelaventaa Alexandria ho fou només dels “llibres editats o exotèrics” d’Aristòtil i els d’autorsvaris,quedant-seaScepsiselsmanuscritssense“editar”(elsacroamàticsoesotèrics),ésadir:elsApunts.

Casqueelescritsgenuïnamentaristotèlics romanguessinenpoderdelsdescendentsdeNeleu,elresultatd’aquellamagatallfou,però,catastròficperl’efectedelahumitatielsfongs.

Abans de l’any 86, ja en el segle I a.e.a. , Apel·licó de Teos acaba per adquirir a lafamília de Nereu els “llibres enterrats d’Aristòtil”, però en “estat de conservaciólamentable.”55Apel·licódeTeos, és un ric ciutadàd’Atenes i “undels darrers imésapassionatsperipatètics”56,bibliòman57, recopilador i lladrecompulsiudedocumentsantics.Agafat“infraganti”robantmanuscritsaristotèlicsguardatsa l’arxiuestataldeMetroon(Atenes),éscondemnat.Peròaconsegueixescapar-seiexiliar-se.58Atenió,anticcompanyd’estudisaristotèlics,quel’any88a.e.a.hapreselpoderaAtenes,59fatornaraApel·licóaAtenes, encomanant-li “missionsdiplomàtiques”.Durantaquestsanys,Apel·licó, donat el lamentable estat delsmanuscrits queha adquirit deNereu,procedeix a desafortunats intents de restauració, optant a la fi per fer-ne còpies.Emplena,segonselseumilloropitjorcriteri, les llacunesquepresentenacausadelsforats les parts il·legibles. El resultat és un reguitzell, sembla, d’errorsmés omenysmanifestos.Seliatribueix,també,l’autoriad’untractatsobrel’amistatentreAristòtiliHèrmies.Moríal’any84a.e.a.

86a.e.a.:LuciCorneliSul·la (Sila) (138-78)conquereixAtenesdesprésdederrotaralreiMitridatesVI.Téllocunsaqueigd’Atenes60iels“manuscritsaristotèlics”,guardatsalacasad’Apel·licódeTeos,membredelgrupdegovernantsd’AtenespartidarisdeMitridates, és un dels botins de guerra dels romans. Els textos són duts a Roma,enriquint la biblioteca privada de Sul·la. Per desgràcia, però, van ser els textos“reconstruïts”perApel·licó,inoelsoriginals,elsqueSul·lavaconfiscarperendur-seaRoma”.61

53 Paul Moraux, Der Aristotelismus bei den Griechen von Andronikos bis Alexander von Aphrodisias,WalterdeGruyter,Berlin,197.54FernandoBaez,Nuevahistoriauniversaldeladestruccióndeloslibros,Destino,Barna.,2004(480p.).55L.Canfora,o.c.,p.120.56LucianoCanfora,Unaprofesiónpeligrosa.Vidacotidianade los filósofosgriegos,Anagrama,Barna.,2002(2000),p.112.57Posidoni,fr.36,53Jacobi(Ateneo,V,214d-e).58Id.59L.BallesterosPastor,“Atenión,tiranodeAtenas”.Studiahistorica.Historiaantigua,23,2005,,385-400.60Plutarc,Sul·laXXVI.61Canfora,o.c.,p.121.

Page 22: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

277

LadictaduradeSul·laduràdel82-81. L’any78morSul·la i els llibresaristotèlics sónconservatspelseufillFaust.

Durant totsaquestanys,aRoma,elbibliotecaride lacol·lecciódeSul·la fouTiranió,esclau(desprésllibert)igramàtic.Nosatisfetamblamalacòpiad’Apel·licó,procedeixafer-nenovescòpies.62EssenttambépreceptordelsfillsdeCiceró,facilitaaaquestlalecturad’Aristòtil.

Faust,el filldeSul·la,generaldePompeu,personatgemegalòman,enarruïnar-sevavendretotes lespropietatsheretades, inclosa labiblioteca, fragmentant-laen lots.Elrastredels“llibresd’Aristòtil”esperdcompletament.Faustfouassassinatl’any46.

Persort,abansd’aquestesdeveniments,entreelsanys58-47,apareguéenescenauncrucial personatge, Andrònic de Rodes, esgraó imprescindible per considerar nototalment i irreversiblement trencada la cadena de vicissituds que experimenten les“obresd’Aristòtil”.

AndrònicdeRodes,escolarcadelLiceud’Atenes,desplaçatarreldelsacd’AtenesperlestropesdeSul·la,mantéaRomaunaescolaperipatèticaipottreballarencara,alabiblioteca de Faust, amb el material “reconstruït” per Tiranió, procedint a la sevaclassificació, elaboració d’un Catàleg i a fer-ne una “edició”: el famós Corpusaristotèlicum.

El Corpus aritototelicum establert per Andrònic de Rodes conté les següents gransdivisionsoclassificacionsdeles“obresconservadesd’Aristòtil”:

1. TractatsdeLògica(instruments(organon)peraccediralconeixement)

2. TractatsdeFísicaiBiologia(onestractasobreelmoviment,elcel,lageneracióilacorrupció,meteorologia,l’ànima(vida),elsanimals,lanatura,...)

3. Metafísica.Unmot,aquest,creatperAndrònic,sotaelqualagrupàelsescritsquè, sense venir encapçalats per cap títol, tractaven del que es considerava"prótephilosophia"ofilosofiaprimera.Comqueelscol·locà,enelseuCatàleg,desprésdelspaquetsoagrupacionstemàtiquesanteriors,elsanomenàtámetátaphysiká(elsqueestandesprésdelaFísica),“onestractadecosesqueestanmésenllàdelanatura”.

4. Èticaipolítica.

5. Retòricaoteoriadel’art(literatura,política,poètica).

62Plutarc,Sul·la,26.Estrabótambédónanotíciad’aquestsretocs.

Page 23: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

278

No sabem què hi va treure o posar Andrònic de Rodes (s.I) en aquests tractats; nosabem què va refondre ni què va desestimar; sabem, sí, que eliminà tractats queconsideràexcessivamentomanifestamentfraudulents.

Substancialment el Corpus conté part (quina no es sap) dels anomenats escritsacroamàtics o exotèrics (és a dir: els Apunts dels alumnes, degudament retocats iretocats).

Siguicomsigui,còpiesdel’ediciód’AndrònicdeRodesessalvarendeladispersió.

En segles a seguir, copiat i tornat a copiar, el conjunt del Corpus aristotelicumd’AndrònicdeRodeshaestatobjected’un intenstràfic imercadeig, anantapararaindretsallunyats,salvant-se,totoenpart,delasevadestruccióirreparable.

Quan l’emperadorAugust (63 a.e.a. – 14 e.a.) conquerí Alexandria, feu realitzar uninventaride lesobresquecontenia laBiblioteca, i enell s’hi s’esmentennombrosos“manuscritsoriginals”delesobresd’Aristòtil.63

Larutaromanas’acabaaquí(s.Ia.e.a.).

D’haver-seconservat textos, l’emperadorCaracal·la (188-217e.a.)va fercremartotsels escrits d’Aristòtil que es localitzessin en territori romà (“per venjar l’assassinatd’Alexandre”!)64.

Ja s’ha esmentat l’interès dels ptolomeus egipcis per adquirir-ne per a la Bibliotecad’Alexandria organitzada per l’aristotèlic Demetri de Faléron; també de l’interès perincorporar-losalabibliotecadePèrgam;tambéaAntioquia,RodesiEsmirna.

Reshasobreviscut,però,nidel’edificinidels llibres(700.000-900.000rotlles)delabiblioteca d’Alexandria, indubtablement rica en obres aristotèliques de totaprocedència.Primer,al’any273e.a,l'emperadorAurelià,després,el297,Dioclecià,ifinalmentTeodosi,el391,esdedicarenadestruirtotllibresobreviventaAlexandria.

Sabem que Porfiri (233-305 e.a.), va consultar els “textos editats per Andrònic deRodes”iqueseguíelseumodelclassificadorpereditarlesEnéadesdePlotini.TambéSimplici(490-560e.a.)iJoanFilipo(c490-566)useniesmentenelCorpus.

AEdesa,Mesopotàmia (avuiTurquia),es fundà,enel s. IVe.a.,per (sant)EferendeSíria,unaescoladetraductors.Aquí,sirisconversosalcristianisme,aprenengrecperpoderllegirelNouTestamentitraduir-loalsirià.Depassadatambétradueixenobresd’Aristòtil. L’experiència durà poc, doncs el 489 e.a. l’escola d’Edesa fou clausurada,traslladant-seaPèrsiaidonatllocaunanovadifusiód’Aristòtil.

63Ibn-Abi-Usaybi’a,InformacionsessencialssobrelesgeneracionsdelsMetges,15.64DionCasio,LXXVII,7.

Page 24: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

279

Al’any529,Justinià,enunexercicidetípicfanatismecristista,vafertancartoteslesescoles filosòfiques del territori romà, prohibeix la possessió i difusió de tots els“autorsantics”,imoltenconcretdelesobresd’Aristòtil.Peròaquestesjaportenquasivuitcentanysd’existènciaidiàspora.

Unade les raonsde l’aristotilofòbiacristista rauenel temaaristotèlicde“l’eternitatdelmón”,delCosmos(“mónsupralunarisublunar”),fetquecontradeial’anuncidelasempre esperada fi del món i retorn de Jesucrist triomfant. També el tema de lainexistènciad’unadualitatànimacosidelamortalitattotal.

Eltemadel’eternitatdelmónnopresenta,percontra,capconflictepelsintel·lectualsàrabs,motiu pel qual l’aristotelismees feu àrabdurant segles. ABizanci, l’any, 814,Aristòtil és text d’ensenyament sistemàtic. A Bagdad, el s.IX, el califa Al-Mansún hifundauna“CasadelaSaviesa”,onestradueixendelsirial’àrabcomentarisd’Aristòtil(“elsllibresflueixenversBagdad”).

Elrecorregutd’Aristòtildelgrecalsiriàid’aquíal’àrab,continuaoesprolonga,els.X,amblestraduccionsdel’àraballlatí(Toledo,Anglaterra,Palerm,...).

Enels.XIII,Aristòtilesdevéobjectedeldesigdelsescolàsticsmedievals,elsqualrefanel Corpus Aristotèlicum. Sota requeriment i preses de fra (sant) Tomàs d’Aquino,WilliamdeMoerbeke tradueix “en bon llatí” Aristòtil, ja que les traduccions de quedisposa,fetesdel’àraballlatí,noelsatisfan(noliencaixenambladoctrinacristista).

Versions, tant àrabs com llatines, que tampoc foren del gust de l’eminentíssimInmanuel Beckke (1831-3) quepouànovamentde textos grecs per establir la vigentAristotelesOpera.

Arribat aquí, desprès de tantes intermediacions, ¿interessa massa “què va dirrealment”Aristòtil?

Sabemquenosabem(onohosabemtot)elquerealmentvadirAristòtil.Entotcassabemquèfou(vadir/escriure)l’aristotelisme.

L’aristotelisme

Trossejat,falsejat,fossilitzat,traduïtitornatatraduiridoxografiat,comentatitornatacomentar,Aristòtilabocàalnefastaristotelisme llatímedieval,obrint laportaamil iescaiganysd’obscurantisme,nohavent-semaideixatdeconjuntar-loambPlató.

Aristòtil, repetit,comentat,canviat idisfressatambunatúnicadedignitat iautoritatacadèmica,s’oficialitzàenlesUniversitatsmedievalsisegüents(actuals).

Page 25: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

280

Hemrepassatcomalacondemnaiexilidelmestre,elsdeixebles/successorsd’Aristòtilesdispersenperdiferentsllocsdelaconcamediterrània,senseaconseguirarrelarengairesd’ells,excepteaAlexandria,essentmínimalasevainfluènciaenelpensardelsseglessegüents.

Unefímerrenaixementdel’aristotelismeesproduíenelsegleIa.e.a.ambAndrònicde Rodes, sistematitzador/catalogador dels escrits/apunts de les lliçons d’Aristòtil,prèviamentrecopilatspelgramàticTiranió.

Enelss.II-IIIe.a.Alexandred'Afrodísiesesdevinguéunnouiimportantcompiladordelesobresd’Aristòtil.Lasevapropostapartiadelabased’explicarAristòtilpermitjàdela literalitatd’Aristòtil,nopas interpretantelquees suposava“vavolerdir”.Els seuestudicomparatiu,constatà iposàdemanifest l’existència iconvivènciadediferentsversionsd’unmateixtemadinsdelcorpusaristotèlicvigent.Proposavaretenirnomésla versió que li semblava més coherent i/o convenient; descartà les confuses,mantingué les que li semblaren eren clares i explícites; evità afegir-hi comentarisexcessius. Aquestdigest, traduït al siríac,a l’àrabiel llatí, serví de font imodel peralgunsautorsgrecsibizantinsulteriors,impregnant-losd’unaristotelismedepurat.

En general, però, ni la romanitat ni el primer cristisme, plenament imbuïts deplatonisme,experimentarenunainfluènciadestacadadelsescritsaristotèlics.

Totcanviaradicalment,quanalainfluènciad’Aristòtilenelpensamentoccidental,enelsegleXII.Entraduir-seal llatí,encentresescolàstics, traduccionsfetesa l’àrab ialsiríacdetextosoriginalsgrecs,Aristòtilcomençàaserinfluent.

Fou així com, lentament, es va re-establir un nou Corpus Aristotelicum, sense queexisteixicapgarantiadequeelseucontingutsiguid’autoria,originalitatoautenticitatgenuïnamentprocedentd’Aristòtil.

L’interès que islamistes i crististes tingueren enAristòtil residia en què alguns granstretsdel’obra-globalment,particularmentiavoltesdegudamentmanipulats-janohifigurenlesincompatibilitatsdel’eternitatdelmónidelamortalitatdel’ànima,essentara plenament compatibles amb les “Sagrades Escriptures” (el Corà i l’AnticTestament).

Averrois (1126-1198), caid de Còrdova, “el comentador” d’Aristòtil (en un famós“triplecomentari”),l’utilitzàperdefensarlatesisde“ladobleveritat”(feiraó).

Albert Magne (1180-1280), mestre de Tomàs d’Aquino, saltant-se arriscadament laprohibició de llegir i ensenyar Aristòtil, el desgranà públicament a París i a Colònia.AnteposàAristòtil a santAgustí,pelque faal filosofar. Filosofia i religió,argumentà,sónduesactivitatsintel·lectuals,duesdisciplinesdiferents.Laraó,enconcretlaLògicaaristotèlica,ésunaeinaútilieficaç,inspiradaperlafe,perconstruirl’edificiteològic.

Page 26: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

281

Tomàsd’Aquino(1225-1274),al’any1260(14anysabansdeserassassinat,suïcidar-seomoriraccidentalment),escriualdominicGuillemdeMoerbeke(1215-1286),reclòsaBrabant (Païsosbaixos), traduint frenèticamentdelgrecal llatíels tractatsPolítica,Metafísica,Poètica,LògicaiRetòricad’Aristòtil-queelmésaviatpossiblelifaciarribaraquests textos, doncs, com ja s’ha esmentat, noes refia de les traduccions fetesdel’àrab(perAverrois),plenesdecomentarisiinterpretacions.Malgratlasevaprofundaformacióplatonitzant, Tomàsdissenteix ded’Averrois per la qüestió de la veritat, laqual creu que només s’aconsegueix per la síntesi perfecte de fe i raó (i no en laindependènciaunadel’altra).Partintd’aquestpunt,estàinteressatperelaborar“unainterpretaciócristianad’Aristòtil”65,enlaquenoespostulinIdeesoFormessuperiorsd’intel·ligència divines, inserides “a priori” en la ment humana i font de totconeixement (com postulà Plató). L’argument d’Aristòtil de que tot coneixementpossible prové de la raó, i que la construcció de conceptes “és la llei absoluta del’esperithumà”,constitueix labasede latomística: lafesolanoéssuficient, lafenodónaciència;calelconcursdelalògica,delaraó(peròlafe,queprobablementTomàs“perdé”alfinaldelasevavida,ésimprescindible).

Doctrinad’Aristòtil

LestrifulguessobreelstextosatribuïtsaAristòtil(sisónescritspelmateixAristòtil,sisón Apunts presos pels seus deixebles oients, si han estat amputats, mal barrejats,corregits,traduïtsitornatsatraduir,modificatsiutilitzatstendenciosament,...)ésunfetquepelnostreobjectiu(genealogiadelpensar)noenséscausadecapbloqueigniconflicte.

No ens interessa el que realment va poder dir originalment Aristòtil, impossible desaber.

Ensinteressaelquehanpresd’ell(odelsquediuenqueAristòtilvadirolifandir)elpensardelesgeneracionsulteriors.66

Donaremperbo,doncs,considerarqueelqueenshaarribat,talcomelconeixem,“ésun pensament acabat”, sinó d’Aristòtilmateix, sí del que s’anomena aristotelisme (isensel’embolic i lescontradiccionsdelpensar,sempreendesplegament,evolucióiavoltesencontradicció,tanttípicsopropisdePlató).67

65EvangelistaVilanova,Historiadelateologíacristiana,vol.I,Herder,Barna.,1987,p.764.66S’haintentat,emprantunametodologiafilològicade“reconstruccióracional”,dereconstruiruntextsense dependre d’actuals pre-concepcions discursives. V. Terence H. Irwin,Aristotle’s Firts Principles,OxfordUni.Press,Oxford-NewYork,1988.,688p.67OctavioHamelin,Elsistemaaristotélico,Ed.Estuario,BuenosAires,1946(1931),p.99.

Page 27: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

282

Siguionounaimatgeexactadirque“ambAristòtil,Platóbaixàalaterra”68,nohihadubtequeAristòtilinvertílaTGRD(TeoriaGeneraldelaRealitatDual):elmónqueensenvolta,copsatpelssentits,noéscapaparença,ésreal(larealitatésreal).

Elsistemad’Aristòtil/aristotelisme69

La següent síntesis expositivadel sistema filosòficd’Aristòtil ésunamolt incompletaintroducció,aproximacióoresumd’aquellsTemestòpicamentatribuïtsaAristòtil,enabsolutunarecensiócompletadelseuextensCorpusbibliogràfic,seguintperòallòquesicontenenlesedicionsactualsial’úsd’aquestesobres.

Déu

Causa primera. Motor immòbil (motor de les esferes còsmiques, sense moure’s ellmateix).Motornomogutquemoutoteslescoses.70Ordenador(“elGeneral”/rector)detotelCosmos.Actepur.

Immanent.

Necessitatabsoluta.

Bésuprem.(Estàmésenllàdelescategoriesètiquesdelshumans).

Veritatabsoluta.

Coneixement/sabertotal(coneixementdelconeixement,noésisnoeseós).

Pensament pur (sense verb, absort en pensar-se a si-mateix). Pur intel·lecte,coneixement pur (per efecte d’un intuïcionisme sobtat, no per un raonamentdiscursiu)71.

Nocontingent.

Immaterial.

Immutable(sicanviésoesmoguéshihauriamovimentielmovimentésunaclassedecanvi).

InsensibleenverselCosmosielshumans.72Allunyatdelhumans,sense“Verb”,tot iqueésdesitjatperells.(Deologia)73. 68 Reservem, per quan tractem de l’aristotelisme escolàstic medieval, consideracions crítiques idiferencialsd’aquestimportantíssimcorrentdelpensaroccidentalenverselstextosaristotèlicsprimers,tantdificultosamentiatzarosamentconservatsoperduts/destruïts.69Aristòtildesprésd’Aristòtil.¿AristotelismesenseAristòtil?70Met,llibreXII.71JoséMariaValverde,Vidaymuertedelasideas,Ariel,Barna.,2008,p.43.

Page 28: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

283

Supremamentfeliç(enlasevaautocomplaença).

Únic.ElSer.

Mésenllà

Nohihamésenllà:lamortéstotal.

Humà

Unprincipitantmoderncomlaformula-sentènciadelsprimatòlegs:“unximpanzétotsol no és cap ximpanzé”74, base del procés de socialització i aprenentatge75, està jaclarament formulatenAristòtil: sensepolis caphumàpot realitzar-secomahumà.76“L’home és per natura una realitat social”.77 És a dir: l’humà és un animal polític(animalquepertanyaunapolis).

Les etapes evolutives del humà passen per ser membre d’una família, d’una tribu,d’unaaldea(finsaquíestractade“bàrbars”),culminantenlaciutadania(membredelapolis,naturalmentgrega).

Elshumans,abandonatsperDéu,handefer-sesolsiesmouenentredosatzars:

1. Eldelseunaixement(localitatiepocalitat)

2. Eldelessevesaccions/comportaments(l’èticaésunaqüestióhumana).

En conseqüència: ha de ser prudent, conscient del risc d’escollir les seves accions(responsable).

Fins aquí un Aristòtil absolutament “modern”. “El sentit comú d’avui ésinconscientmentaristotèlic”.78

Però...nosomiguals.

72Metafísica,llibreXII,7.73PlatófundàTeologia(tractatssobreun”creadorsobrenaturalitotpoderósquecontinuasupervisantiinfluinteneldestíulteriorde la seva creació).Aristòtil fundàeldeisme (creençaenuna intel·ligènciasobrenaturalsuperior,senseintervenirenresdesprésdelacreació).74Primatòleg....75 V. J. Jubert Gruart i col.,De nadó a company,Desenvolupament i aprenentatge de la socialitzacióDurantelstresprimersanysdevidadel’infant,AAPSARosaSensat,Barna,1988,104p.76Política1253a1ss.77ÉticaNicomáqueaX,7-8.78JeanBrun,AristótelesyelLiceo,Paidós,Barna.,1992(1969),p.43.

Page 29: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

284

Classes(races)d’humans

1. LaraçadelNord:apassionadaperlallibertat,peròmancadad’intel·ligència.

2. Lesracesd’Orient:intel·ligents,peròvils.

3. La raça intermèdia, lògicament la dels hel·lènics (i macedonis hel·lenitzats):intel·ligentsiamantsdelallibertat.

Unalecturaestrictamentlocaliepocal(Grècia/Macedònia,s.IVa.e.a.).

Classessocialsd’humans

Lliçóinequívocadedeterminismepre-programat:“Desdelnaixementunséssersestandestinatsaserregitsialtresaregir”.

Condiciódeclasse.Hihaclasses:

1. Homes lliures o ciutadans, sotmesos a unes regles i a un ordre (lleiordre/l’ordreestablert),alliberatsdeltreball.

2. Esclausibèsties,totalmentcontrolats.79Obligatsatreballar.

2.1. Esclaus naturals, “propietat animada”, “instrument/útil animat”.80Servitud establerta “per natura”. Formen part d’aquesta classe “totsaquellselqualrendimentésl’úsdelcos,essentaixòelmillorquepodenaportar; són esclaus per natura i per ells és millor estar sotmesos...Naturalment,esclauéselqueéscapaçdeserd’unaltre”(iperaixòésrealmentl’altre).

Éspropietatdel’amoqueelposseeix,és“òrganexternal’organismedel’amo”.Notéaltrevalorquelessevesvirtutsfísiques.Noésracional(notéànimaintel·lectiva),ésunanimal“brut”.

Condició“natural”irreversible.

Elsbàrbarspertanyenaaquestacategoriad’humans“inferiors”.

Ellspermetena laCiutatmostrar-seexigentambels ciutadans (lliuresde servitud, de treball físic) per tal que es dediquin a la política i alsaber.81

79Pol.I,2,1-16.80Ét.Nic.VIII,14,1161b3.81Aristòtilésposseïdordeforçaesclaus(v.testamentaD.Laerci,Vides…,V,7.

Page 30: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

285

Unadoctrinaaquestaqueestàen labasedelracisme ielcolonialismemoderns.

Fentunaprediccióalapropera,actual,eradelsrobots,enunavançade2300anysdevisió,sentènciaAristòtilque“noespodràprescindird’ellsfinsqueelstelersteixeixinsols”.82

2.2. Servitud establerta per la llei.Essent prèviament lliures, passen a seresclaus per “accident individual”, degut a esdevenimentshistòrics/temporals(dretdeguerra,botí,...).Sónredimibles(lliberts).

El pensamentde l’humà.Gnoseologia (teoria del coneixement). Funcióde lamenthumana.

L’humà és un ésser/individu amb capacitat no només de percebre sinó també depensar/raonar(sobreelquepercep).

Elspensamentquel’humàpensantaristotèlicfaservirésinductiu(pasdelparticularalgeneral)83; janoésbàsicamentmetafòric-transductiu,comeldePlató.El saltqueésdonateneldiscurs,producted’aquestmecanismedepensar,ésgranisignificatiu.

Es tractadesaber,nodel“conèixer”platoniàoreminiscènciade laVeritat“apriori”(entrellucada en el viatge de l’ànima, acompanyant els déus al Prat de laVeritat onresideixenlesIdeeseternes).EnAristòtil(enl’aristotelisme)l’humàaconsegueixsaberpermitjàd’unaoperaciódifàsica:84

1. Observant (percepció) la realitat, del que s’esdevé davant seu (la realitat ésreal,nounaombrad’unRealsuprasensible),tenintexperiènciaempírica.

2. Desprès d’observar, raonant. La raó complementa la insuficiència del’experiència.

Pensarésuna funcióde lament. Lamentésuna funciódelcosviuhumà(igualquepercebre).Ésunprocésfísic(psicològic).

El pensament d’Aristòtil és un pensament lògic.85 La seva Lògica és semblant a lalògicaformalmoderna.Usalasemànticadelllenguatgenaturalcomamatriudelsseusconceptes. I és, precisament, aquesta “forma” de pensar la que el va conduir a“pensar”lateoriadelconeixementil’ontologia(“metafísica”).

82Pol.I,4,1254b37.83Nivellassolitnormalmentperuninfantde8anys.V.LéonBrunschvicg.84Delage.iCorr.I,2,316a5.85Té“mentalitatd’espia”.

Page 31: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

286

L’ànimadel’humà

SiAristòtilnosemprefouaristotèlic,siprimerfouplatoniài,pertantdualistaquanacosiànima,noésunaqüestióqueal’aristotelismel’hiincumbeixi.D’aquellsescritsdel“primerAristòtil”resensqueda.

Elshumanstenenànima.Però,a lesantípodesdePlató (idelspitagòrics),en l’humàaristotèlic,ànimaicosnosónduessubstànciesoentitatsdiverses,sinó“doselementsinseparablesd’unasubstànciauna”.86

L’ànimahumananopotexistirforadelcos.Mortelcostambémorl’ànima.

Hi ha, però, reminiscència o toc de platonisme, unelementmés alt de l’ànima, queprocedeix de l’exterior” (del cos)87. Procedeix i participa delSer/U/motor immòbil, i,per tant, és element (o part) de l’ànima que “separat del cos” roman “immortal ietern”88.

Perlaresta,l’ànimadel’humàprocedeix“dedins”(delcos,no“del’exterior”delcos,nodelSer), és la “forma”del cos, és física (nopas “metafísica”), orgànica,material.Corresponal físic la tascad’observar l’ànima.Un fet aquestqueAndrònicdeRodes,combonaristotèlic, tinguémolt claren incloureel llibreDe l’ànimaenels llibresdefísica,elsmeteorològics,...inoen“elsquevenendesprésdelaFísica”(metafísica).

L’ànima (física) té afeccions (coratge, dolcesa, temença, compassió, gosadia, alegria,estimació,odi,...)89.“Lesafeccions-insisteixAristòtil-sónformesqueesrefereixenalamatèria”.90

Aquestaànimafísica,comtotelqueésmaterialicorruptible,ésmortal,morenmorirelcos(morenjunts).

Nohiha“mésenllà”perl’humà.Lamortéselfinal;desaparició,extinció.

Ànimaivida

Finsaquíforçaclar,peròcalia(calia?)complicar-homés.Aristòtilhifaentrar,enjoc(eljocFilosofia),dosconceptesnous:

1. Potència:elquenoés,peròpotser.

2. Acte:totelrealitzatperlapotència.

86Del’Anima,I,1402ª7.87Gen.Animals,II,3,736b28.88Del’ànima,III,5,430a23.S’haposatenqüestiól’autoriadirectad’Aristòtild’aquestafegit,méspropid’uncomentariafegit.89Id.I,403a15.90Id.I,403a25.

Page 32: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

287

Aixídoncs:“L’ànimaésl’acted’uncosqueenpotènciatévida”.L’ànimaenactedónavida.Téànimatotallòqueésanimat,quetémovimentpersi-mateix.L’ànimaésallòque fa moure els éssers vivents. “Enfront del cos l’ànima és acte, enfront la vidal’animaéspotència”.91

Aixídoncsl’ànimaésvida,unacompetènciaquenotenenelscossosinanimats.

Lestresclassesd’ànima

Però l’ànima física no és simple, és, essent una, múltiple (i cada part té funcionsencomanadesespecífiques):

1. Ànimavegetativa(pròpiaiúnicadelesplantesovegetals;té,entotselséssersvius,funcionsdigestives:“dónamovimentalsaliments”).

2. Ànima sensitiva (comú a tots els animals; té per funció la captació de lesaferènciessensorialspolimodalsprovinentsdelmónexteriorsublunar).

3. Intel·lectual(humana),racional,imaginativa.

Cada una d’aquestes ànimes, les tres presents en els humans, a més a més de lesfuncions que li són especifiques (nutritiva, sensitiva i pensant), tenen també, endiferentgraudecomplexitat,funcionsmotrius.

Psiquisme/ment/intel·lecte

L’ànima intel·lectual/racional humana, en concret, és (la) psyche, vida mental,lloc/estànciadelconeixement,delsaberderivatdel’experiènciasensible(copsadaperl’anima sensorial), amb capacitat per “transformar” en acte (pensament) les síntesiscognitivespolimodals.

Una concepció aquesta que, a més de ser perfectament adaptable al modelneuropsicològic actual 92, també és inauditament precursora de la ment com una“tabula rasa” de l’empirisme “anglès” dels s.XVII-XVIII e.a. No hi ha continguts “apriori”decapmena,doncslamenthadepodercopsarelqueespercepipercebreelquehiha.

91JuanArnau,Manualdefilosofíaportátil,Atalanta,Vilaür(Girona),2014,462.92Unesquemageneral,que,siprescindimdelsdetallsdescriptiusobiològics(LaHistòriadelsanimals,Lespartsdelsanimals,Lageneraciódelsanimals,SobrelalocomociódelsanimalsialgunspassatgesDel’ànima) ens situa davant d’una sistematització extraordinàriament “moderna” (precursor en dosmiltrescentanyselcabdalconcepteneuropsicològicde lesUnitatsFuncionalsComplexesd’A.R.Luria (v.A.R.Luria,Elcerebroenacción,Ed.Fontanella,Barna.,1974,383p.

Page 33: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

288

Es tracta, el de l’humà, d’un intel·lecte actiu (no passiu), comú/compartit/malrepartit/disponibleen totselshumans iés tasca/responsabilitatdecadaun,decadaésserhumàconcret,obtenirelmàximoelmínimdesaber(saviesa)oconeixement.

Aquestapartracional(intel·lectual)del’ànimatétrescompetènciesexclusives:

1. Fer ciència (“coneixement del necessari”, és a dir: cultura, en terminologiaactual).

2. Ferart(v.infra,Estètica).

3. Fer“filosofiaprimera”.

Ontologia(metafísica,filosofiaprimera)

PeròAristòtil,clar i simpleenaquestsaspectesara justapuntats referentsa l’Humà,embolicànotablementlaqüestióquandeixàelterrenydelaFísica,delmónsublunar(v.infraCosmos)is’enfonsàienfangà–pionerdesprèsdeParmènides-enelterrenydela“metafísica”o“filosofiaprimera”ilaqüestiódelser(elserdetoteslescosesielserdelshumansenconcret).

Així comença el Tractat que Andrònic de Rodes va titular “Metafísica”: “Tots elshumansdesitgenpernaturalesasaber”.93Perònoéssegur,benalcontrari,quesiguipossible satisfer,aquestdesigpermitjànomésdeciència (i tampocd’art);enel seudefecte (de saber) podem, i ho aconseguí Aristòtil, complicar extraordinàriament eldesigil’objectiudepensarisaber.

Tota l’obrad’Aristòtil etiquetadadeMetafísica94 estàdedicadaa l’estudi del ser (enquanaser/esser,nopasSer),ésadiral’ontologia.

[QuanalapartsegonadeElflâneuralafinestraanalitzemeldesplegamentgenealògicdelsgransTemesfilosòfics,entractard’Ontologiadistingiremàmpliamentelquè(socjo)(lacondicióhumana,elserhumàengeneral, la“primeranatura”)delqui (soc jo)(l’ésserconcret,el“ninot”,“lainvenciódesi-mateix”95).Aquínomés,iagranstrets,esfarà una sistematització/resum del que, diuen, Aristòtil va dir sobren el tema del“ser”].

Agranstretslapropostaontològicad’Aristòtilesconcretaenlessegüentsdistincionsbàsica:

93Met.I,980a21(seguintl’enumeraciódel’edicióAristótelesOperadeBekker(1831).94Aristóteles,Metafísica,traducciódeM.L.AlíaAlberca,Alianza,Madrid,2008,478p.95VergilioFerreira,Pensar,Acantilado,Barna.,2006(1994),p.115[157].

Page 34: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

289

1. Hi ha el Ser, que és únic/U/unívoc, suprem, motor immòbil, separat,immutable.

2. Hihaelser, individual,particular,cadacosaqueés.Sónmúltiples:elséssers;tots físics (la natura), mòbils i separats; tenen en-si-mateixos un principi demoviment,decanvi,d’esdevenir.

3. Hihal’ens/elsens(quetenenser,ser-ésser,perònosónelser-ésser,noméstenenser);l’ésser/serenelseuaixòqueeldiferènciadelsaltres(unensésunésserparticular).

Assagemd’aclariraquestpunt:

1. TotselséssersprocedeixeniparticipendelSer(o,almenys,aixíhodiguerenelsaristotèlics).

2. Peraixò,però,elserqueéselserdetotselséssers,pelfetdeparticipardelSer(oaixídiuenquevadir),és(hadeser)mésqueelser-dels-éssersoens.

Apartird’aquíAristòtil,persortitde l’atzucac, introdueix“lanefastadistinció”entreessència i existència (distinció que els presocràtics ignoraven), essent responsable,lògicamentnoconscient,del tedióspensardeHeidegger ide les inefables respostes(impossibles)alapreguntaperelser(¿quèéselser?)96,respostesqueensremetenalaessènciacomasubstància/entitat(ousia)o“allòdequetotl’altres’afirma”.

L’essència,diu(diuenquediu)Aristòtil,ésallòquevinculaal’esserambelSer(delqueestà separat: una presència i alhora una absència; o, com escriurà Heidegger, “ElsésserssóntangentsalSer”).97

EssènciaiSubstància(ousía)que,derebot,ensremetenalaquiditatdecadaseroelqueaquestser/ésseréspersi-mateixinopercausadelSer,abonantalapreguntadelquiéscadaésser-en-si-mateix,subjecteinopredicatdel’ésserconcretoens.

Des de Plató i Aristòtil, essència precedia a existència, impregnant tot el pensaroccidental. Va fer falta que arribés la paraula/pensar de Sartre per trastocarradicalment l’ordre: “l’existència precedeix a l’essència”.98 Hem tingut que esperarMacedonioFernández99iJMaUyà100perdeixaranar:“essèncianoés”/”metafísicanoés”.

96MartinHeidegger,Elseryeltiempo,Planeta-DeAgostini,Barna.,1993(1927),478p.97M.Heidegger,Ontología.Hermenéuticade la facticidad,AlianzaEditorial,Madrid,1999.Lahistoriadelser,Ed.ElHilodeAriadna/BibliotecaInternacionalMartinHeidegger,BuenosAires,2011.98Jean-PaulSartre,Elexistencialismoesunhumanismo.Edhasa,Barna.,1992(1945),91p.99 V. JMa Uyà, La intemperie metafísica de Macedonio Fernández, Documenta Universitaria, Girona,2009,117p.100JMaUyà,Tractatdelaignorància,inèdit,2014,143p.

Page 35: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

290

Responsable,Aristòtil, també,de la (nefasta) distincióentrematèria i forma quehadominat/paralitzattoteslesfilosofiesoccidentals.

Responsable,Aristòtil, d’unaaltra idea,beneficiosa,queha, igualment,dominat a lafilosofia occidental: haver posat la residència de la veritat, en exclusiva, en elpensament: la veritat és, per Aristòtil/aristotelisme, una pura i simple coherèncialògica depenent només del judici i del mutu acord entre els conceptes. Nireminiscèncianirevelació.

Cosmos

Aristòtilexerceixmoltpocdecientífic,malgrateltòpic.Contràriamentalques’hacolatenelpensament(quenopensar)tòpicoccidental,Aristòtilnofouun“científic”.PensarlarealitatésperAristòtil,segonsJMValverde,“unaqüestióques’haderesoldreabansdepensarsobrequelcomconcret”.101

Pel que fa al Cosmos, Aristòtil és totalment platonitzant i anticientífic. La sevacosmologia no té res a veure amb l’astronomia (observació empírica dels cels);continuaessentunacosmologiateològicaenlaque,adiferènciadelsastrònomsjònics,essubordinenleslleisdelanaturaalprincipidiví.Elscossoscelesteshand’estar(i,pertant, estant) sota el govern i voluntat de la intel·ligència divina i, per tant, els seusmovimentshandesercircularsiregulars,perfectes.

ElmodeldeCosmosd’Aristòtilestàcompostperesferesconcèntriques.El centredetotelsistemal’ocupàlaTerra.

Dinsd’aquestmodels’hidiferenciendosgrans“móns”:

1. “Món”sublunar(alqualpertanylaTerra)

AlaTerra,queésrodonaiestàenrepòs102,licorresponen4esferes,unaperacadaelementconstituent:Terra,Aire,Foc iAigua.Cadaund’aquestelements(presocràtics), segonsAristòtil, espot transformar “naturalment”enqualsevoldelsaltres.103

Persobred’aquestesesferesterrestreshihaladelaLluna.

En les esferes terrestres els canvis són possibles, ja que els 4 elements estansubjectesamoviments“naturals”ascendentsidescendentsipodenbarrejar-seitransformar-se(d’unasubstància/elementaunaltre).

101O.c.p.30.102ElmodeldeTerrad’AristòtiléselquefeuservirCristòfolColom.103Delagen.icorr.,II,,3,330ai4.

Page 36: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

291

Enaquestamecànicaterrestreisublunar,elmovimentésverticaliexperimentacanvis.Ésaquíon“passencosses”freqüentíssimament,onhihacontingència.104Aquí res és perfecte ni etern. Aquí els éssers experimenten generació icorrupció.

Aquítambéhihacosessenseànima(objectesartificials).105

2. “Món”supralunar

Estàcompostde55esferesconcèntriques(33procedentsEudoxiiCapil,més22introduïdesperd’Aristòtil).

A lapartmésexcèntrica,enel límitcòncavadelCosmos/Univers/Cels,hihael“primer cel”; el seugir ésel que faque lesestrelles facinunavolta completa(revolució)cada24hores.

Intercalat sotaelprimer cel,hihaaltresesferesque tenenelmateixeixperògirenensentitscontraris,evitantaixíques’arrastrinmútuament.

EternitatiinvariabilitatgravitenmésenllàicapadaltdelaLluna.

Aquí la vertadera substància és (ha de ser) completament diferent delselements “naturals” del cel sublunar.AlCel/món surpralunar tot és, està fet,d’un“cinquèelement”:la“quintaessència”celestial,l’èter.

Nohihacanvis,nohihanigeneraciónicorrupció.

Conté éssers que són cossos d’èter (l’únic element del món supralunar), enconstant moviment, sempre regular i circular, perfecte, sense cap oposició oresistència.Totaquíésetern.106

Elsastresqueorbitenenaquest“món”estansubjectesaesferes(lesqualssóntambécorpòries)mogudesper“motorsimmòbils”(probablementaltresqueel“primermotor”).107

En resum: món supralunar i món sublunar experimenten moviments de diferentdireccionalitat, doncs estan fets (són) de substàncies diferents. Hi ha unaMecànicacelesteiunaMecànicaterrestre,amblleisdiferents.S’haurand’escolarmésdedosmil

104Met.VI,2,1027a.105DelCel,298.106DelCel,I,2,270a4.107Fís.VII.

Page 37: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

292

d’anys,ambNewton,pertalquenos’aboleixielmodelaristotèlic.108Vetaquíunnouexempledel’efecteobturadordelpensaratribuïbleaAristòtil.

Històrianatural

Aristòtil tambés’ocupà(perònoexclusivament,talcomsemblavol indicar lafamosapinturadeRafael,L’escolad’Atenes,1509-11)delmónsublunar:enconcretdelaTerraidelageneracióicorrupciódelsésserqueenellahihabiten.

Creà el primer assaig de classificació del ésser vius, llargament seguit pelsnaturalistes109,esdedicàadisseccionarcossosd’animals,inventàfabuloseshistologies,... , iacumulàunanombrosaquantitatd’errorsdescriptius i interpretatius (p.e.de lafunció dels òrgans)110, incommensurables, que s’han arrastrat durant segles i segles(més de dosmil anys).No en farem, doncs, cap inventari. Valgui, però, un exemplemenornarratperFrancisBacon(1561-1626):

“EnplenaedatMitjaungrupdemonjosesreuníperdecidirquantsdentsteniauncavall.Comquenotrobavenlarespostaencapdelesobresd’Aristòtil,undelsmonjosmésjovesiingenusproposàqueanessinal’estableielscontessin.Elvanexpulsardelareunió”.111

Ètica

La finalitat de l’ètica no és conèixer quines coses són bones sinó fer coses bones,menar una vida (existència) que estigui d’acord amb la virtut “envers els altres i nonomés en unmateix”112. Comportar-se bé, en definitiva. Ètica és “disposició a obraramb justícia”113, justícianaturaloprimera(universal),nopasper“principisprimers”,posatsper les lleis de l’estat, sinóemanatsd’unmateix. Èticaéspracticar el bé, servirtuós,fer-hocomunfiensimateix.114

Elbé, janoéselBé ideal, transcendent,dePlató;ésunaqüestiópràctica,personal,individual,enabsolutcircumstancialoutilitària(comenelssofistes).

108 V. Benjamin Farrington,Ciencia griega, Icaria Ed., Barna., 1986 (1953), p. 90. Thomas S. Kuhn, Laestructuradelasrevolucionescientíficas,F.C.E.,México,1975(1962)320p.109SeguitfinsCarlvonLinneo(1735).110Elcervell,p.e.,serveixperrefredarelcor.111CitatperNicholasFearn,Zenónylatortuga,Grijalbo,2003(2001),p.63.112Ét.Nic.,I,1129b-1130a.113Èt.Nic.,V,1,1129a7.114Èt.Nic.,I,6,1097b25.

Page 38: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

293

Estractad’unaèticaracional,“accióielecció”115.

Enaquestssentits,l’ètica“actual”ésneo-aristotèlica:èticapràctica.

L’ètica és, junt amb la raó (capacitat de raonar) el que distingeix els humans delsanimals.Defet,l’ètica“provédel’activitatdelaraód’acordamblesvirtuts”116.

Lesvirtutsètiquespertanyenalcaràcteroalescostums.

Perduracapuncomportamentèticfafaltavalentia/fortalesa)itemeritat(risc),peròtambé temprança, mansuetud, liberalitat, magnificència, veracitat, franquesa,discreció(entrapelia),afabilitat,reserva(vergonya,respecte,prudència,aidos)i“justaindignació”117

Estètica

EnrebutjarlesIdeesdePlatóireconèixernoméslescosesmaterials,nodonàcabudaAristòtiladiferenciarelsconceptesdeBellibellesa.Nomésallòbellconcret,present,material,quanésbellésbell.BaixadoncsAristòtil,aquísí,elBellalbell,delcela laterra.118

Perquè,però,unacosaésbella?Perquèésagradable.

Perquèésagradable?Perquèésbona.119

Labellesaestàenlaforma,enladisposicióadequada(bona),enlaproporció,enunadeterminadaconfiguració.120

Quan això bell és copiat, si és ben copiat, s’obté una copia bella d’allò bell. Enconseqüència, per Aristòtil, totes les arts (visuals o poètiques) són imitatives.121 Lamimètica(imitaciódelarealitat)ésl’elementprincipaldel’estètica.

Peròhihamésbell/bellesaen lanaturaqueen l’art,122doncsencaraque la imitació(mimesis)potrepresentarlescosesmésomenyssemblantsalquesónenrealitat,maiigualaràa larealitatmateixaodeformafidedigna.Però l’art, també,potafegira les

115Éti.Nic.,I,1094a.116Ét.Nic.,I,6,1098a15.117Ét.Nic.,II,7,1108b1.118WladyslawTatarkiewicz,Historiadeseisideas,Tecnos,Madrid,2015(1975),p.140.119Id.P.167.120Id.P.262.121Poètica,1460b8.Retòrica,1371b5.122Part.Delsanimals,I,1,639b11.

Page 39: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

294

cosesunplusdebellesa;enaquest sentit l’artno té resaveureamb laveritat (o lafalsedat),nomésamballòbó.123

L’art (tekné), per Aristòtil, és contingent (no necessari); obeeix a una disposició(individual)acompanyadadereglesvertaderes,d’ofici,habilitats(tekné)apreses,ambcapacitat(competència)perreproduir“coses”,depenentdelapartracionaldel’ànimahumana.124

Per JM Valverde, quan Aristòtil tracta d’ètica i d’estètica “diserta només com unassagistadistingit,perònoespecialmentfilosòfic”.125

Política(Aristòtil,demòcratamoderat)

L’homeésun“animalpolític”,unmembrede lapolis.Laciutatconstitueix“la formanatural de la vida humana”. A diferència de Plató (i de Sòcrates), però, Aristòtil noconsideraquelapolis (grega)–quejaestàenfrancadecadència i fragmentació-siguil’únicsistemapossibleiviable126,toticonsiderarqueéselmillor,peralavidasocial.

Manifestament obert o tolerant, considera quemultiplicitat de règims o formes degovern són prou bones, excepte la tirania (per excessiva) i la monarquia (perinadequada).

AdiferènciadePlató,defensael“principidemocràtic”,“elvalordelamajoria,...delsmés”127.Unaoligarquia,conciliant-lapermitjàd’un“censraonable”amb“ladoctrinadelaigualtatproporcionalalmèrit”,inopasenunasimple“igualtatnumèrica”128,potassegurarelperillquerepresentariaeldominioligàrquicd’unasolaclassesocial.Classesocial que ja no és la dels aristòcrates sinó de “la classe mitja”, l’única capaçd’arrossegar/conduiralesaltresenelcamídelamoderació.

Ja no queda res en Aristòtil de la “noblementida” de Plató (elmite delsmetalls oestratificació“natural”delasocietatencastes).

A partir d’aquest principi, enumera Aristòtil les condicions generals a establir per elbonfuncionamentd’unaciutatoEstatideal:

1. Hadeserdedimensionsreduïdes,“ontothomespuguiconèixer”129.

123W.Tatarkiewicz,o.c.p.346.124Èticanic.,VI4.125O.c.p.39.126 Cal recordar que Aristòtil ha residit durant anys aMacedònia, un estat no compost ni organitzatde/enciutats.127Política128.128Ésadir:totssomiguals,peròalgunshosónmés.129Pol.132b14-17.

Page 40: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

295

2. Properaalmar.

3. Bencomunicada.

4. Fàcildedefensar(sielgovernaunaoligarquia,millorqueestiguiemmurallat).

5. Dotatd’unbonipràcticplaurbanístic.

6. Tot i que considera inhumana, utòpica, despòtica... laRepública de Plató i lademocràcia imperant a Atenes abans de la colonització macedònica130,continuaproposantconstruirunapolisonelmàximnombred’homes(mascles),ciutadans,puguintenirprouseguretatitranquil·litat,recursosmaterialsid’ociper tal de dedicar-se en exclusiva a pensar, teoritzar, contemplar (mentredones,esclaus,artesansiagricultorsfantoteslesfeines).Laciutataristotèlicacontinuaessentunpobledetreballadors(artesans,agricultors,comerciants,...)alimentant a una elit. Però la pertinença a una classe o altre ja no és unaqüestió,comenPlató,dedeterminismedivíodemereixementancestral,sinódedeterminismenatural,delescondicionsdenaixementieducació,ontemescom l’eugenèsia, el control de natalitat, l’alimentació dels infants i el tipusd’educaciórebuts(tantenelgimnàscomal’escola)hijuguenunpapercrucial.

7. Enaquestaciutathand’establir-s’hi“elstresordresofuncionsdepoder”131:

a) Funciódeliberativa (exercidaperciutadansdedicatsa lavotacióde leslleis).

b) Funciójudicial(tribunalsadministradorsdesentències).

c) Funció governativa (magistrats encarregats d’exercir l’autoritat i fercomplirleslleisilesresolucionsdelstribunals).

Unadivisió“absolutamentmoderna”132.

8. La classe mitjana dels “bons ciutadans” és una classe activa, dedicada, nonomésal’”ocinoble”itotalmentalliberadad’ocupacionsmanualsocomercials,sinótambél’únicaqueparticipaiexecutalafunciódeliberativa,lajudicativa,lagovernativa,elcomandamentdel’exèrcitilajerarquiaenlareligió.

9. L’objectiuofinalitatd’aquestapolisoEstatidealésferunaciutatfeliç(nopas“justa”,comhoeraenPlató),onespugui“ferúsperfectedelavirtut”.

130Pol.II.131Política,llibreIV,cap.XI.132J.Touchard,o.c.,p.50,nota20.

Page 41: ARISTÒTIL Aristòtil (384 – 322 a.e.a.)fundaciofita.com/wp-content/uploads/2017/02/Apunt-ARIST__TIL.pdf · EL FLÂNEUR A LA FINESTRA J. Jubert Gruart/ JMª Uyà 260 Vida d’Aristòtil

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMªUyà

296

Sentit

Elsentitifinalitatd’existirésaconseguirlafelicitat(eudaimonía),aquíiara.

¿Com aconseguir la felicitat? No pas posseint bénsmaterials o procurant-se plaers,sinópensant,raonant(activitatdelpensament/ment/ànimaintel·lectual),portantuna“vida teorètica” i contemplativa, seguint el model del “motor immòbil” (purpensament).

“Vitateorètica”,fentciènciai/oart,practicadaperpocs.

“Vida contemplativa” (embadaliment diví), l’activitat més alta, practicada per moltpocs,consistenten“lacontemplaciódesinteressadadelaVeritat”(tocdeplatonisme).

Causa de la manca de sentit de l’existir? La vida quotidiana, practicada pels molts,desbordatsicolpejatsperlescontingènciesinecessitatsoprivats“pernatura”delescondicions(esclausiderrotats/vençuts).

Sòcrates/Plató/Aristòtil(videssuccessivesiparal·leles)

Sòcratesnovadeixarcapescrit.Platóvapassar8anysprenentapuntsdelquedeiaSòcrates i els 50 anys següents passant els apunts en net (mentint i inventant).D’Aristòtil no es conserva res del molt que diuen va escriure i sí molts apunts quediuen que va dir i pres en apunts pels seus alumnes, apunts ara perduts i despréstrobats,aradestruïtsidesprésreconstruïts,aracorregitsicomentats,traduïtsitornatsatraduir,ifinalmenteditatsenllengüesdiferents.

Aristòtilavui(laparadoxad’Aristòtil)

“...aquellpensadorquedurantseglesvapassarpelprototipdefilòsofsistemàticiteorètic,avuise’nspresentacommodeljustamentpelsaspectesdelasevareflexiómésallunyadad’aquellestereotip:unametafísicaiunateoriadelconeixementaporètiques.”

MiguelCandel,“¿RegresoaAristóteles?”,introduccióaAristòtelesyelLiceodeJeanBrun,Paidós,Barna.,1992(1969),p.18.