COM L’ARQUITECTURA DE

LA INFORMACIÓ POT

INFLUIR POSITIVAMENT EN

UNA ORGANITZACIÓ JORDI LLONCH ESTEVE

ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ – PAC 1 CC BY-NC-SA

Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA Pàgina 1 de 9

ÍNDEX

1. Introducció ................................................................................ 2

2. L’arquitectura de la informació i la seva importància ...... 3

3. L’arquitecte de la informació ................................................ 4

4. El disseny centrat en l’usuari ................................................... 4

4.1 Relació entre DCU i AI ...................................................... 5

4.2 Fases de desenvolupament d’un lloc web .................. 5

4.3 Esquema de les fases: on se situa l’AI? .......................... 6

5. L’arquitectura de la informació a les organitzacions ........ 7

5.1 Per què invertir-hi? ............................................................. 7

6. La documentació a presentar a l’organització ................. 8

7. Bibliografia i altres recursos ..................................................... 9

7.1 Llibres .................................................................................... 9

7.2 Recursos web ..................................................................... 9

7.3 Imatges ................................................................................ 9

Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA Pàgina 2 de 9

1. INTRODUCCIÓ

Les persones som éssers socials que acostumem a establir-nos en

grups en el transcurs de les nostres vides de manera instintiva.

Això succeeix, en part, per la sensació de seguretat que aporta

la comunitat. En el marc econòmic succeeix pràcticament el

mateix amb les organitzacions.

Les organitzacions són qualsevol sistema social format per més

d’una persona que s’estableixen amb la finalitat de resoldre

problemes o aconseguir objectius que de manera individual

serien impossibles de solucionar o aconseguir. Per tant, el terme

organització inclou empreses, negocis i entitats (amb o sense

ànim de lucre).

Tota organització, des de la més petita fins la més gran, ha de

gestionar informació, un procés que esdevé més i més complicat

quan més gran sigui la seva dimensió. Per tal d’optimitzar

aquesta tasca neix l’arquitectura de la informació, de la qual en

donarem més detalls a continuació.

Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA Pàgina 3 de 9

2. L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ I

LA SEVA IMPORTÀNCIA

L’arquitectura és, segons el Gran Diccionari de la Llengua

Catalana en una de les seves entrades, la composició,

estructura o manera com són encaixades i distribuïdes les

diverses parts d’un objecte o d’una obra. Si a aquesta definició li

afegim el complement “de la informació”, tenim que

l’arquitectura de la informació (AI) és l’art i la ciència que

s’ocupa del disseny estructural i organització de sistemes

d’informació.

La seva finalitat és organitzar de manera òptima grans quantitats

d’informació d’entorns web, intranets, aplicacions o sistemes

complexos, per tal d’ajudar els seus usuaris a satisfer les seves

necessitats d’accés a la informació, ja siguin aquestes trobar-ne

de nova o recuperar-ne d’antiga.

Una arquitectura de la informació ben construïda ajudarà a

trobar la informació que un usuari cerqui de manera ràpida. De

la mateixa manera, quan més senzill sigui un sistema

d’informació intern, més ràpid (i barat) es podran formar els

empleats que l’hagin de fer servir. Així mateix, quan més ben

dissenyat estigui un lloc web, menys costarà modificar-lo en cas

de necessitar ampliar-lo en un futur.

Com es pot comprovar, el temps i la facilitat d’ús són factors

d’un valor incalculable en el procés de cerca d’informació, per

això l’èxit d’un sistema d’AI depèn, en gran mesura, de la seva

velocitat i facilitat d’accés.

Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA Pàgina 4 de 9

3. L’ARQUITECTE DE LA INFORMACIÓ

Darrere de qualsevol sistema d’informació hi ha una persona

encarregada d’organitzar de manera òptima aquesta

informació, es tracta de l’arquitecte de la informació. La seva

feina consisteix en aplicar coneixements de disciplines molt

variades per aconseguir que el sistema que ha de construir sigui

el més amigable, intuïtiu i útil possible per als seus usuaris.

Algunes de les disciplines de les quals un bon arquitecte de la

informació en pot aprofitar els coneixements són: el disseny

gràfic i de la informació, les ciències de la informació, el

periodisme, l’enginyeria de la usabilitat, el màrqueting, la

informàtica, l’arquitectura i la gestió de projectes, entre moltes

altres.

Els coneixements que un arquitecte de la informació farà servir

d’aquestes disciplines per dur a terme la seva feina de manera

exitosa seran sobre els usuaris i les seves necessitats, sobre els

continguts del sistema i sobre el context on aquest s’apliqui.

4. EL DISSENY CENTRAT EN L’USUARI

Les persones ens comuniquem amb els ordinadors mitjançant

interfícies que inclouen dispositius d’entrada i sortida, com ara els

teclats i les pantalles. Hi ha diferents formes d’abordar el disseny

d’aquest tipus d’interfícies, ja sigui des d’una perspectiva

tècnica, analitzant el problema o centrant-se en l’usuari, entre

d’altres.

El disseny centrat en l’usuari (DCU) és el punt de vista des del

qual els desenvolupadors de pàgines web, aplicacions o

sistemes que requereixin una interacció entre persones i

dispositius (com ara ordinadors) utilitzen informació sobre què

fan els seus usuaris per a crear les aplicacions. És a dir, es posa la

persona en el centre del desenvolupament.

Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA Pàgina 5 de 9

4.1 RELACIÓ ENTRE DCU I AI

Com millor es coneguin els usuaris d’un lloc web, més fàcil serà

oferir-los el que necessiten. Aquí és on el DCU entra en contacte

amb l’AI. Una bona arquitectura de la informació d’un lloc web

permetrà que els seus usuaris ni se n’adonin de la seva existència

si el disseny centrat en l’usuari ha estat òptim, ja que els usuaris

seran capaços de moure’s pel lloc web i obtenir la informació

que estan buscant sense haver de fer cap esforç addicional per

entendre el funcionament de la web.

És el que en anglès es coneix amb el terme second nature, és a

dir, quan una habilitat nova es comporta com si fos innata, però

sense ser-ho. Un exemple és la forma com fem zoom a les

imatges dels dispositius tàctils mitjançant els dos dits (habilitat

nova que va introduir Apple amb el seu iPhone i que avui dia

està estesa entre la majoria de la població).

4.2 FASES DE DESENVOLUPAMENT D’UN LLOC

WEB

El procés de creació d’un lloc web és força complex i es divideix

en les següents etapes:

Anàlisi

En aquesta etapa es recopila informació sobre les

característiques dels usuaris potencials, els objectius de

l’aplicació i els requisits tècnics del desenvolupament.

Disseny

En aquesta etapa es porta a terme el disseny del lloc web

aplicant les característiques definides en la fase d’anàlisi.

Prototip

En aquesta etapa es fabrica una versió inicial del lloc web

el qual disposi de la pàgina d’inici, el menú principal i

algunes pantalles inferiors representatives.

Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA Pàgina 6 de 9

Avaluació

En aquesta etapa s’avalua la usabilitat del lloc web

mitjançant mètodes d’avaluació amb usuaris reals o no.

Implementació i publicació

En aquesta etapa es desenvolupa el lloc web final

mitjançant estàndards (html, css, etc.), es comprova que

funcioni adequadament i es posa a disposició dels usuaris.

Seguiment

En aquesta etapa es realitza un manteniment del lloc

web, ja sigui afegint notícies, altres redissenys o millores.

4.3 ESQUEMA DE LES FASES : ON SE SITUA L ’AI?

Com mostra el diagrama següent, l’arquitectura de la

informació comprèn les etapes de disseny, prototipatge i

avaluació en el disseny centrat en l’usuari.

Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA Pàgina 7 de 9

5. L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ

A LES ORGANITZACIONS

Com s’ha vist fins ara, l’arquitectura de la informació té un valor

incalculable que pot beneficiar a qualsevol tipus d’organització

(amb ànim de lucre i sense, del sector públic i privat...). Per això

es recomana que les organitzacions li dediquin recursos adients.

5.1 PER QUÈ INVERTIR-HI?

Una bona arquitectura de la informació en una organització

influeix de manera positiva tant a usuaris com a clients aportant

els següents beneficis:

Trobar informació:

o Redueix el cost de trobar informació.

o Redueix el cost de trobar informació errònia.

o Redueix el cost de no trobar informació.

o Redueix el desordre organitzatiu.

Reduir costos:

o Redueix els costos de manteniment.

o Redueix els costos de formació.

o Redueix la rotació de personal.

o Redueix la duplicació d’esforços.

Augmentar beneficis:

o Augmenta les vendes.

o Ofereix un avantatge respecte a la competència.

o Augmenta la fidelitat de la marca.

Facilita l’intercanvi d’informació.

Incrementa el coneixement del producte.

Fa més sòlida l’estratègia de l’organització.

Fa que visitar un lloc web sigui una experiència agradable.

Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA Pàgina 8 de 9

6. LA DOCUMENTACIÓ A PRESENTAR A

L’ORGANITZACIÓ

Un cop acabat el procés de disseny de l’arquitectura de la

informació, l’arquitecte lliurarà una sèrie de documents als

responsables de l’organització per tal que tinguin una idea

general de com serà el lloc web un cop implementat i publicat.

Tot i que hi ha varis documents que es poden presentar, els més

bàsics són els arbres de contingut (coneguts també com mapes

o blueprints) i les retícules (també anomenades maquetes,

wireframes o prototypes).

Els arbres de contingut són esquemes detallats que mostren les

relacions entre pàgines i altres components i es poden usar per a

mostrar sistemes d’organització i navegació. Són molt semblants

al mapa d’un lloc web.

Arbre de contingut1

Les retícules o maquetes són representacions de les pàgines

finals d’un lloc web des d’una perspectiva arquitectònica.

Mitjançant aquestes l’arquitecte decideix com agrupar els

components de contingut, com ordenar-los i a quins grups de

contingut donar prioritat.

Retícula2

Arquitectura de la informació – PAC 1 Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA Pàgina 9 de 9

7. BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS

7.1 LLIBRES Morville, Peter i Rosenfeld, Louis. Introducció a l’arquitectura de

la informació i Arquitectura de la informació en l’empresa:

Defensa de l’AI. Arquitectura de la informació per al World Wide

Web. Barcelona: Fundació per a la Universitat Oberta de

Catalunya, 2012. p. 11-47, 353-365.

Gil Rodríguez, Eva Patricia; de Lera Tatjer, Eva i Monjo Palau,

Antònia. Usuaris i sistemes interactius. Barcelona: Eureca Media,

S.L., 2010.

Giménez, Ferran i Ripoll, Anna. Arquitectura de la informació de

la v3 de Mosaic. Barcelona: Eureca Media, S.L., 2010.

7.2 RECURSOS WEB Wikipedia. Arquitectura de la información [en línia]. 8 de febrer

de 2012. Disponible a internet

http://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_de_la_informacion

[Consulta: març 2012]

Nosolousabilidad. Informe APEI sobre Usabilidad [en línia].

Disponible a internet

http://www.nosolousabilidad.com/manual/index.htm [Consulta:

març 2012]

7.3 IMATGES 1. Arbre de contingut, Arquitectura de la informació per al World

Wide Web. Pàgina 23. Dret a citació.

2. Retícula, Arquitectura de la informació per al World Wide Web.

Pàgina 23. Dret a citació.

La resta d’imatges presents en aquest treball són de domini

públic o pròpies.