1. ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA CARACTERSTIQUES

2. Caracterstiques del Renaixement hispnic.

No hi va haver una ruptura entre les formes medievals i els nous gustos dinspiraci clssica.

Queda circunscrit als dictats de la cort, als de la noblesa i als de lEsglsia.

Hi ha una escassa iniciativa artstica i cultural a les ciutats.

3. Inicis del Renaixement a Espanya .

A finals del segle XV es combina el gtic flamger amb formes mudjars.

Lestil daquest perode dels Reis Catlics, on predominen sobre tot els elementsgtico-florits , es sol dirIsabel.l.

La decoraci anir desdibuixant les formes arquitectniques.

4. Arquitectura isabel.lina . Lesglsia deSan Juan de los Reyesde Toledo ns lexemple ms significatiu. Arquitectes:Juan Guas i Enrique Egas. 5. Esglsia de San Juan de los Reyes de Toledo . Claustre alt. Sostre amb enteixinat mudjar.Estil isabel.l . 6. Lestil isabel.l dona pas tot duna al PLATERESC

.Aquest estil combina elements gtico-flamgers, mudjars i renaixentistes.

Ms que lestructura de ledifici importa la decoraci exuberant, sobre tot a faanes: emblemes herldics, medallons, balustres, figures humanes entrellaades amb animals i tiges que formen unes mesclesfantstiques(grotescos),paraments encoixinats icandelieri .

7. Juan Guas .Palau de Jabalquinto.Baeza (Jaen). Plateresc. 8. Castell de Manzanares el Real(Madrid). Galeria de Juan Guas.Plateresc. 9. Juan Guas.Palau del Duc de lInfantado . Guadalajara. Plateresc. 10. Palau del Duc de lInfantado(Iigo Lpez de Mendoza).Guadalajara . Detalls de la galeria, i de les puntes de diamant i dels mocrabs que decoren la faana. 11. Lorenzo Vzquez .Palau de Cogolludo(Guadalajara). Plateresc. 12. Lorenzo Vzquez .Col.legi de Santa Cruzde Valladolid. Plateresc. 13. Enrique Egas .Hospital de la Santa Cruz.Toledo. Portalada. Plateresc. 14. Enrique Egas .Hospital de la Santa Cruzde Toledo. Claustre. Lescala s de larquitecteCovarrubias .- Enteixinat mudjar del primer pis. 15. Enrique Egas.Hospital dels Reis Catlicsde Santiago de Compostela. 16. SALAMANCA: CIUTAT PLATERESCA PER EXCEL.LNCIA .LA CATEDRAL NOVA.Portalada del Perd. 17. Salamanca .La Casa de las Conchas.Plateresc. 18. Salamanca . Pati de laCasa de las Conchas.- Claustre del Convent de las Dueas.Plateresc. 19. Salamanca .Col.legi dels Irlandesos (Fonseca). 20. Juan de Alava .Convent de San Estebande Salamanca. Plateresc. 21. Salamanca . Faana plateresca de laUniversitat(1520-1530). 22. Salamanca .Faana de la Universitat . Detalls. 23. Salamanca . Pati de les Escoles Menors.Plateresc.

Les Escoles Menors sn de 1533.

Les arqueries del pati sn mixtilnies amb balustrada barroca.

24. vila. Convent de Sant Toms .Claustre del Silenci . Smbols herldics dels Reis Catlics. 25. bsis plateresc de laCapella de los Vlez de la Catedral de Mrcia. 26. Lle .Convent de SantMarc.Encarregat pels Reis Catlics al mestre Pedro de Larrea per a lorde de cavallers i frares de Santiago. 27. Antequera .Colegiata de Santa Maria . Enteixinat mudjar. 28. Colegiata de Santa Maria .Antequera . Plateresc. 29. Catedral de Plasncia(Cceres). Plateresc. 30. Vitoria .Casa del Cordn .Palncia.Casa del Cordn . Plateresc. 31. Madrid .Los Jernimos. Plateresc . 32. Plateresc .Colegiata de Belmonte (Cuenca ) iClaustre de la Catedral de Santiago de Compostela. 33. Simn de Colnia .Portalada del Col.legi de San Gregorio de Valladolid. 34. Col.legi de San Gregorio de Valladolid . Detall del timp de la portalada i claustre. 35. Valladolid . Finestra plateresca del pati delCol.legi de San Gregorio . 36. Esglsia de San Pablo de Valladolid . Faana deSimn de Colnia. 37. Rodrigo Gil de Hontan. Palau Monterreyde Salamanca. 38. Diego de Silo .Escala Dauradade la Catedral de Burgos. 39. Plateresc . Portalada lateral de la Catedral de Mlaga i Claustre del Monestir de Yuste. 40. Estil Cisneros

Se sol incloure en el plateresc la srie dobres que amb el nom d estil Cisneroses van fer baix el patrocini del poders cardenal i per la tasca dePedro Gumiel.

Integra les formes clssiques renaixentistes amb enteixinats mudjars.

Les seves obres ms importants sn:la Sala Capitular de la Catedral de Toledoiel Paraninf de la Universitat dAlcal dHenares.

41. Pedro Gumiel .Sala Capitular de la Catedral de Toledo.Estil Cisneros . 42. Pedro Gumiel .Paraninf de la Universitat dAlcal.Enteixinat mudjar. 43. Casa de Pilatos .Sevilla . Palau ms mudjar que plateresc. 44. EL CLASSICISME RENAIXENTISTAO PURISME A ESPANYA

Els arquitectes platerescs ( Gil de Hontan, Diego de Silo, Covarrubias ) es passen definitivament al renaixement pur i a lpoca es diranromanistes.

Van simplificant lexcessiva crrega decorativa i es preocupen progressivament dels problemes prpiament arquitectnics de les estructures i les proporcions.

45. Rodrigo Gil de Hontan .Faana de la Universitat dAlcal . Ordes clssics superposats, balustrada, arquets, 46. Gil de Hontan .Palau de los Guzmanesde Lle. 47. COVARRUBIAS.Alcsser de Toledo(1537) i laSagristia dels caps(ms de 5.000) de la Catedral de Sigenza. 48. Covarrubias .Hospital Taverade Toledo. 49. Covarrubias . Nova Puerta de Bisagrade Toledo (1550). Baix el front veim lescut imperial de lguila bicfala de lemperador Carles V. 50. DIEGO DE SILO .CATEDRAL DE GRANADA( a partir de 1528).

Silo va mantenir la planta de sal sense creuer que ja havia dissenyat i comenat a construir Egas.

Construeix la cpula a lbsis, eliminant un deambulatori i reforant els pilars de la girola que mant. Aquest pilars estan foradats amb arcs de pas, la qual cosa facilita la circulacio i lleva pesadesa visual.

51. Diego de Silo. Catedral de Granada.

La cpula de la Catedral de Granada est dissenyada sobre un gran tambor en el que sobren grans finestrals, damunt els quals sobren altres a la closca, soluci que dona molta lluminositat i redueix molt el pes de la cpula.

52. Diego de Silo.Catedral de Mlaga.Maqueta i vista posterior . 53. Diego de Silo .Catedral de Mlaga . Faana del transsepte. La torre s barroca del s. XVIII. 54. Diego de Silo .Catedral de Mlaga.Exterior i interior. Gran part de la faana i la torre campanar son dpoca barroca. 55. Pedro Machuca .Palau de Carles Vde Granada. s la mostra ms important del classicisme renaixentista hispnic.

El plnol del palau combina el quadrat en la lnia exterior i el cercle en el pati interior.

Inspirat possiblement en el pati que va dissenyar Rafael perVilla Madamao en latri circular que Bramante va projectar per rodejar el templet deSan Pietro in Montorio .

56. Machuca .Palau de Carles Vde lAlhambra de Granada.

Els dos pisos de la faana ofereixen un aspecte diferent: a la planta baixa tenim carreus molt voluminosos formant un destacat encoixinat,que alternen amb la zona de la triple portalada rematada per frontons triangulars. A la planta alta no hi ha bisellat de carreus, sin balcons emmarcats per columnes. Als dos pisos hi ha culs.

57. Machuca .Palau de Carles V Detall de lencoixinat i dels culs de la planta baixa. 58. Machuca .Palau de Carles V.Pati interior circular.

El pati circular, de trenta mts de dimetre, s un recinte pensat per a lespectacle. Permet una perfecta visibilitat des de tots els punts de vista circundants.

Al pis inferior trobam lordre tosc i al superior el jnic.

Es separen els dos pisos amb un entaulament amb un fris dric de triglifs i mtopes.

59. Andrs de Vandelvira (1509-1575) . Ajuntament dbeda (Palau de les Cadenes) 60. Vandelvira .Pati del Palau de les Cadenes(Ajuntament dbeda). 61. Vandelvira.Catedral de Jan (1540). 62. Dues mostres del Renaixement deLorca(Mrcia): elClaustre de Santo Domingoiel Palau del Corregidor. 63. Larquitectura del Renaixement aAntequera(Mlaga):Esglsia de Sant Sebasti i pati del Palau de Njera. 64. San Lorenzo dEl Escorial . Arquitectes: Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera.

Funcions de ledifici: Palau Reial, Monestir amb Esglsia, Pante dels Reis dEspanya i Biblioteca.

Sinicia la construcci el 1563 i sacaba el 1583.

Per la seva simetria i regularitat recorda la tradici dels hospitals cruciformes.

Es caracteritza per la carncia de decoraci i pel seu rigor geomtric.

s un edifici manierista per les seves colossals proporcions i per la seva exagerada simplicitat.

65. Juan dHerrera .Monestir de San Lorenzo dEl Escorial.Ledifici amaga dins ell mateix la seu del monarca ms poders de lpoca. 66. San Lorenzo dEl Escorial :Palau-Pante- Esglsia-Monestir-Biblioteca. Tot un conjunt dedificis agrupats en torn a diversos patis, amb lesglsia en el centre. El permetre recorda una graella. 67. LEscorial .San Lorenzo . Exteriorment, el conjunt t un aspecte rectangular i sobri. La faana s de granit i ledifici t quatre torres en els extrems. 68. LEscorial. Monestir de San Lorenzo .Edifici de volums nets, arestes vives i cobertes de fusta revestides a lexterior per teules de pissarra. Finestres quadrades sense motllures se succeixen a la faana. 69. Juan dHerrera .Palau Reial i Monestir de San Lorenzo dEl Escorial . Faana i portalada principal daccs. Per les altres dues portes saccedia al col.legi i al convent, respectivament. 70. Juan dHerrera .San Lorenzo dEl Escorial.Entrada principal amb doble cos de columnes i front. 71. San Lorenzo dEl Escorial .Detall duna de lestorres-xapitellde sostre de pisarra que hi ha a cada angle de ledifici. 72. San Lorenzo dEl Escorial . Accs al Pati dels Reis i a lesglsia.

Faana de lesglsia: Prtic amb columnes gegantines adossades toscanes rematat per un front.

A lentaulament hi ha un frs de triglifs i mtopes i una cornisa sobre la qual hi ha sis reis dIsrael.

73. Juan dHerrera .Esglsia de San Lorenzo dEl Escorial.Portalada i cpula.Lesglsia s de planta centralitzada (planta de creu grega). 74. Lestructura d El Escorialsorganitza en torn atres grans nuclis . En elcentralest lesglsia i darrera un cos que sobresurt amb el Palau Reial i elPatio de los Mascarones;davant de lesglsia el pati dels Reis, tancat per la faana principal. Un altre nucli, s el delsud , integrat pel Pati dels Evangelistes, el convent i quatre patis menors.La Galeria de los Convalecientes( a la foto de la dreta ) intenta rompre la severitat de lenorme mur grantic de la faana. El tercer nucli, alnord , est format pel palau administratiu, el seminari, el col.legi i els claustres menors. 75. Juan dHerrera .Claustre principaldel Monestir de San Lorenzo dEl Escorial. 76. San Lorenzo dEl Escorial .Pati dels Evangelistes.Obra deJuan Bautista de Toledo.Templet octogonal al bell mig del pati amb esttues dels evangelistes, realitzat per Juan dHerrera. 77. Biblioteca de l Escorial , decorada amb frescos de Pellegrino Tibaldi amb la temtica de lal.legoria de les set arts liberals. 78. Monestir de lEscorial . Sota el presbiteri hi ha elPante dels Reis , que ja s dpoca barroca. 79. Estil herrereri o escurialenc

Juan dHerrera va exercir una forta influncia estilstica i un veritable control artstic durant el regnat de Felip II.

Lxit de lestil herreri que se prolonga fins al segle XVII sexplica a causa de lambient dausteritat contrareformista que en aquella poca sestenia per Espanya.