L’ART CLÀSSIC.ROMA

1.- EL CONTEXT HISTÒRIC Van implantar la seva llengua i cultura en tots els territoris ocupats però la van enriquir amb elements de cada lloc . ECLECTICISME

INFLUÈNCIES: - El propi substrat llatí: llengua, sentit pràctic o funcionalisme i esperit militar o

imperialisme. - La cultura i art etruscos del centre i nord de la península itàlica: realisme i

culte a avantpassats -

Influència Grècia especialment de l'època l’hel·lenística,a través de la Magna Grècia (sud d’Itàlia)Prenen l’ús dels ordres arquitectònics (afegint-ne dos més), els models per a alguns edificis (temples, teatres,...), l’ús d’estructures arquitravades i els models oficials d’escultura (fan nombroses còpies directes. Filosofia, religió, literatura i art

La religió politeista romana està clarament basada en la grega (els mateixos déus canviant els noms), però incorpora el culte als avantpassats dels etruscos, el culte a l’emperador com un déu i elements de les religions mistèriques orientals (tolerància religiosa)

El cristianisme anirà guanyant pes des de finals del segle I d.C. L’any 313 Constantí declara el cristianisme religió oficial de l’Imperi.

ARTISTES I CLIENTSAnonimat dels artistes, considerats artesans. El mèrit de l’obra

s’atribuïa a qui l’encarregava. L’Estat era el primer client“Si te haces escultor, no serás más que un peón, agotarás tu cuerpo (…), no percibirás más que un salario vil y módico (…), no serás más que un obrero, un hombre perdido entre la multitud, arrodillado ante los grandes, humilde servidor de los que poseen la elocuencia; vivirás como una liebre destinada a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a ser un Fidias o un Policleto, aunque realizases mil obras maestras, lo que se alabará será tu arte, y entre aquellos que lo contemplen no habrá uno solo que desee emularte, ya que, por muy hábil que seas, siempre serás considerado un artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus manos.” LUCIANO, siglo II d. C.

Art pragmàtic, funcional, propagandístic i commemoratiu.

2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ARQUITECTURA

A.- MATERIALS CONSTRUCTIUSMaterials més consistents i barats: rajola, fusta, el formigó o morter

romà (opus caementicium: pedres o grava, arena, calç i aigua), pedra (carreus),...

B.- ELEMENTSUtilitzen cinc ordres arquitectònics: els tres ordres grecs l’ordre toscà

etrusc i l’ordre compost inventat pels romans

Utilitzen tant el sistema arquitravat com l’arc de mig punt, les voltes de canó i d’aresta i les cúpules d’influència etrusca (més dinàmics), combinant-los moltes vegades en una mateixa construcció

Bucranis amb garlandes

ELEMENTS DECORATIUS

C.- TIPOLOGIA. - Religiosa (temples i construccions funeràries), Importància dels espais i de

l’arquitectura civil; habitatges, oci (teatres, amfiteatres, circs i termes) commemorativa (arcs de triomf i columnes), administratius (basíliques) Obres públiques (calçades, ponts, aqüeductes…)

RELIGIOSA. El temple

El Temple d'Hèrcules Víctor. Roma 

La Maison Carrée Nimes

L’arquitectura civil: diversió (el teatre).

Teatre Cartagena

Teatre Marcel (Roma, 23-11 a.C.)Teatre Marcel (Roma, 23-11 a.C.)

Teatre de Mérida (18-8 a.C.)

Teatre de Sagunt (segle I d.C.)

L’AMFITEATRE. NIMES

EL CIRC

Piazza Navona Piazza Navona (Roma): antic (Roma): antic circ Agonalcirc Agonal

Circ de Mérida

Les termesL’exemple més grandiós són les termes de Caracalla (Roma). Roma, 212-235 d.C

Els monuments commemoratius

- L’arc de triomf).

Exemples: arcs de Tit, Septimi Sever i Constantí a Roma.

La columna commemorativa.Destaquen la columna de Trajà (amb la conquesta de la Dàcia) i la de Marc Aureli (amb les victòries sobre els germànics), ambdues a Roma

Els edificis administratius (la basílica).Destaca la basílica de Majenci o Constantí (Roma)

Les obres públiquesVan servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples: calçades,

ponts, aqüeductes, embassaments, ports, fars, muralles, clavegueres,...

L’URBANISME.

1.- CONTEXT HISTÒRIC- Imperi. Dinastia Flàvia - Ubicació

2. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES

Planta el·lipsoidal

càveaarena

Vuitanta accessos

primer nivelld’ordre toscà

segon nivelld’ordre jònic

tercer nivelld’ordre corinti

àtic o quart nivell(estructura massissa)

Sistema esglaonat de galeries amb voltes

vomitoria

Sistema esglaonat de galeries amb voltes

màstils pel velarium

Sistema de politges per tensar i desplegar el velarium

3.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES.

Palau Rucellai dissenyat per Leon Battista Alberti i 1446

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC I ESTILÍSTICI ESTILÍSTIC

Devers els anys 27-25 aC, el gendre, general i amic de l’emperador August, Agripa, va bastir un primer Panteó, dedicat als déus de la gens Júlia. Destruït per un incendi l’any 80, fou reconstruït per Domicià. I devastat novament per un segon incendi. Finalment, entre els anys 118-125 dC, Adrià erigí un nou Panteó (dedicat a tots els déus), i va conservar la inscripció de la façana en record d’Agripa (Marc Vipsani Agripa, fill de Luci, que el va fer durant el seu tercer consolat).

Agripa

Adrià

Cilindre 3 pisos

Arcs descàrrega

Mur + 6 metres

8 pilars suport

AlçatOctàstil, rectangular, arquitravat

Pòrtic d’entrada

pròpylon Cel·la circular

ESTRUCTURA EXTERNA

Semi-cúpules

M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECITM. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL

SEU TERCER CONSULAT

Capitells corintis

Columnes granit egipci i base marbre blanc

2.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES.

Sostre, columnes i pilastres de I’interior del pòrtic d’entrada.

43,30 mts

43,30mts

Els murs interiors, estan revestits de marbres luxosos.

Cúpula de quart d’esfera.

Absis.

Les altres sis obertures corresponen a sis nínxols profunds, a mena de capelles a l’interior, emmarcades per pilastres corínties, i tancades per dues columnes del mateix ordre a cada nínxol.

Pilastres corínties.

Columnes corínties.

En els espais tancats de la paret sobresurten templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle alternativament, que no aguanten res (ornamentals).

Els antecedents més directes del Panteó són els antics tholoi grecs (temples circulars), que eren temples funeraris dedicats a herois.

Temple de Minerva, Roma.

3 QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES

Termes de Dioclesià, Roma

8,92mts

La cúpula està dividida en cinc fileres o cercles de 28 cassetons, que també es poden llegir com les 5 esferes concèntriques (anelles) del sistema planetari antic, del qual el sol (l’òcul) era el centre, que simbolitzava el cosmos, i la proximitat dels déus amb el temple que se'ls dedica.

Els vint-i-vuit cassetons de cada filera corresponen als dies del mes lunar.

Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa

Maria dei Fiore, Florència. Quattrocento.

3.- ICONOGRAFIA

Tomba de Rafael.