ARGA

.

¿ ti! ü y j i i x f f i x i t í i t 11 a o fLLLLlLí í í LLÍÍí ’-ÜLÜI

REVI

STA

DE

SA

LTO

POESIA

Ara han florit els canyers, palmes i rams d'avançada; nyàmeres i saüquers blancs i grocs per enramada.

Aquell silenci tallantdels horts a punt de dormida!Soledat itinerantdel Pla dels Socs sense vida!

Bufa ponent del més fort i el molí volta que volta sobre uns pins que es fan el mort dòcils al vent que no escolta.

Fred negre! El fred de rel lent ens penetra i ens depassa. L'herba es va fonent, fonent, com l'ai d'una cançó lassa.

Ni un ocell per escandir ni un nen rialler, fa dies!Hi ha dos gossos pel camí tips de morrejar deixies!

La tardor se'ns ha ajaçat, es troba a les acaballes; l'hivern, que li fa costat, hi estén ja les estovalles.

A les taules, darrer son fa el record del carnestoltes i encara, vora la font, hi ha un globus per les absoltes!

Ara han florit els canyers perquè han filat les aranyes banderoles i dossers en els plomalls de les canyes!

Extret del Llibre de coneixences de Salvador Sunyer i Aimeric (1995)

SERRALLERIA I FUSTERIA METÀL· LICA EN FERRO I ACER INOXIDABLE

MOBRA, s .a .Canals per a la construcció i lampisteria

Doblat de xapes i talls

TALLER: Camí antic de Salt a V ilab lare ix - Tel.23 53 1 7

SXm m

IMPREMTAj DISSENY GRÀFIC ■> AUTOEDICIO*5j FOTOCQMPOSIC! j SELECCIÓ DE

QUADRICOMIES

j CARTELLER ■>FAB

M A C -P C

j TROOUEIATGE

DE PAPER A ORDINADOR

J CATALEGS ■> FULLETONSJ TOT EN PAPERÍ W W ÍAA,¡UrtjSj

--------c / Eixample, 8 - 17160 ANGLÉS Tel.: (9 72 )4 20 1 0 7 - Fax: (972)

________________________________

LA F A R G A EDITORIALREVISTA DE SALT

ANY X V II/N Ú M . 162 SET./OCTUBRE 1996

PORTADA/Hotel d'Entitats "Les Bermades"Què és?

LA FARGA/Revista de Salt EDITA/ Casal de jubilats de Salt.DIRECCIÓ/Josep Cristòfol i Darné COORDINACIÓ/Ma. Helena Romagós.CONSELL DE REDACCIÓ/Josep Cristòfol i Darné, Guillem Terribas i Rota, Lluis Mateu i Riera, Joan Booda i Reig, Jaume Bosch i Termes, Miquel-Àngel Ferrés i Fluvià, Agapit Alonso i Pont, Ricard Giménez i Camins, Ma. Àngels Mir i Casas, Xavier Margenat, Lluís Rovira i Pato i Gerard Carreras i Comas.COL·LABORACIÓ HABITUAL/Antoni Brugués, Salvador Sunyer i Casadevall, Iolanda Pineda i Bailó, Alícia Viñas i Quim Pla. COMPAGINACIÓ/Xarli Terribas i Roca CORRECCIÓ i ESTIL/ Toni Ruscalleda FOTOGRAFIA/ Martí Artalejo i Lluís Rovira. PUBLICITAT/ Vicenç Saurina DISTRIBUCIÓ/Pitu Geli ADMINISTRACIÓ/Joan Boada i Reig T IRADA/1.500 exemplars REDACCIÓ/Passeig Verdaguer, 1 Tels. 23 04 98 - 23 85 78 IMPRESSIÓ/Impremta Pagès, S.A.Tel. 42 01 07 - ANGLÈS (Girona)DIPÒSIT LEGAL/GI-356/79 SUBSCRIPCIÓ ANUAL/1.500 pta.

Quan a m itjan segle XIX les primeres indústries tèxtils varen insta Liarse a Salt, va començar la im m igració vers el nostre poble. El "Veïnat" no és només un topònim per designar una p a rt im ­portan t del Salt antic. Quan el poble de Salt dels segles XVI i XVII i XVIII, form at pe r pagesos, fills del poble des de sempre, veuen a rrib a r els obrers que a poc a poc s'instal.laren a l carrer dels divu it duros o a l de la Indústria, o a l de Sant Antoni, sens dubte que aquells primers immigrants vénen a trencar un esquema de segles d 'un poble que tothom es coneix i té el seu tros. Parlem del 1860.

Cent anys després, la possibilitat de fer vivendes a ba ix preu en el nostre p la torna a fer possible la rebuda d'una nova migració. Als anys seixanta, entre la via del tren d 'O lo t i el carrer M a jo r hi creix un nou "veïnat" que acollirà un creixement de població que m arcarà definitivament el nostre poble. Ja no li donarem nom. Ja no és un "Veïnat de Salt". Salt serà en pocs anys un ba rri de la ciutat de G irona i es consolidaran les zones de creixement urbà com una ciutat dorm itori. Viure a Salt serà pe r aquests saltencs circumstancials, com ser del "veïnat" l'any 1860.

Els anys noranta els immigrants africans han posat una petita nova falca en la història de les m igracions que ha estat receptora la nostra vila. Segons les dades publicades pe l d ia ri EL PUNT del d ia 5 de setembre d'enguany, són dades de l'a n y 1995, a Salt hi ha 2 0 5 immigrants procedents d 'À frica : 63 són del M arroc, 7 28 de G am bia i 7 4 del Senegal. Després de la ciutat de G irona, som el poble de la nostra comarca amb més immigrants d ‘A frica , a G irona representen I' 1 % sobre el cens d'habitants i a Salt el 0'94%.

Ens hem acostumat a veure pels nostres carrers la nova gent amb els vestits llampants de les seves dones, la seva m ainada escotorida en el pa ti de l'escola. Les fotos dels naixements a l d ia ri EL PUNT.

Voldríem que trobessin el seu lloc entre el nostre poble que ara també és d'ells, entre els de Salt i del Veïnat i els dels altres carre rs que des de V a llbe ra fins a Can Patrac han a n a t incorporant-se a l lla rg dels anys a aquest Pla de Salt que ens acull a tots. Saltencs que varen instal. lar-se fa m il anys, els que varen a rr ib a r el 1860 o el 1960 o els que arribaran.

LA FARGA N O SE SOLIDARITZA NE­CESSÀRIAMENT AM B LES O PIN IO NS EXPRESSADES AMB ELS SEUS ARTICLES SIGNATS I QUE PUBLIQUEM ÍNTEGRA­MENT RESPECTANT L'OPINIÓ DEL SEU AUTOR.

LA FARGA AU TO R ITZA LA REPRO­DU C C IÓ DELS ARTICLES, SEMPRE I Q U A N S 'IN D IQ U I LA SEVA PROCE­DÈNCIA.

PREMI TRES DE MARÇ DE 1 9 8 9

SUMARI

R A C Ó P O È T IC .....................................................2E D IT O R IA L ............................................................. 3C O L ·L A B O R A C IÓVingui a viure a Oaxaca.......................4L O C A LNotícies vàries....................................... 5F IN E S T R A O B E R T ASalt/Quilalí (Aclariments).................6-7H IS T Ò R IE S A L V E N TUna necessitat....................................... 8A P E U P L AL'època de les vaques boges.............9E L R A C Ó D E L P O E T A A tu, que ja no hi ets............................ 9S E T C IÈ N C IE SRedescobrim els Premis Octubre....10-11E L R A C Ó D E L P O E T AEl riu ter..................................................11

T E V A /M E V AErnest Belchi (President del'Associació "AMIGO".............. 12-13T E M A C E N T R A LSida, salut i convivència............... 15Associació InfantilXino-Xano...................................16-17L'Hotel de Benestar Social"Les Bernardes"........................18-19E L D IA M A N T D E L A P L A Ç APerseverança..............................20-21P E T A N C AActivitats diverses..........................22C A G A F E R R OL'acudit foll...................................... 23L A V ID A A M B H U M O REls nostres àngels..........................23

REVI

STA

DE

SA

LTO

COL.LABORACIO

Vinguí a viure a Oaxaca (Paradís del Teletreball)

Aquest és l'anunci que les autoritats d'aquesta ciutat de Mèxic han posat a la Xarxa Internet. El principal atractiu de la ciutat, segons els anunciants, és que és una ciutat mitjana, bonica, i tranquil·la i l'objectiu de l'anunci és donar-la a conèixer a les persones que poden treballar a qualsevol lloc mentre disposin de sistemes de comuni­cació que els mantinguin en con­tacte amb les seves fonts d'infor­mació i els seus clients, com ara ar­tistes, consultors, escriptors, ana­listes financers i d'altres persones que cerquen una ciutat agradable per a viure i treballar. La ciutat o fe re ix als qui hi viuen pau, productivitat, concentració i repòs (almenys això diu l'anunci).

El treball consisteix a treballar a distància, bé sigui a casa o bé en petites oficines compartides i dis­

perses per la geografia d'un país. Hi ha oficines de teletreball on persones que treballen per a diferents empreses van a treballar prop de casa seva, sense importar la ubicació real de la seu de l'empresa per a la qual treballen. Això els permet una millor qualitat de vida en estalviar desplaçaments.

Aquesta modalitat de treball és ja una realitat en molts països tot i que de moment són poques perso­nes les que en gaudeixen.Als EE.UU hi ha 7 milions de persones que treballen a ix í,150.000 persones a Alemanya,560.000 a Anglaterra, 215.000 a França o 80.000 a Itàlia.

No totes les activitats són susceptibles de poder-se realitzar a casa, les activitats que més fàcilment s 'adapten al te le treba ll són: activitats relacionades amb la in­

formàtica, assegurances, serveis comercials, serveis de consultori, disseny gràfic, publicitat, serveis financers, serveis administratius, i en general les tasques més vin­culades als serveis.

El teletreball, si es realitza correctament tant per part de l'empresa com del treballador, té alguns avantatges; d'una banda permet al treballador una major flexibilitat en els horaris, sense que això vulgui dir que hagi de treballar a totes hores!! També permet passar més hores a casa, i no dependre tant d'altres persones per tenir cura de la mainada petita o en persones discapacitades. També permet treballar amb més rsponsabilitat i autonomia, i això es tradueix en més motivació, per a desenvolupar les tasques.

El medi ambient també en surt beneficiat, ja que en no realitzar desplaçaments a l'oficina s'estalvia energia i es contamina menys, i el trànsit urbà, sobretot en les hores punta, també disminueix. En entorns rurals, es produeix un reequilibri territorial al possibilitar de treballar en zones on no s'instal.laria cap gran empresa.

per: Ricard Giménez i Camins

Ü ^ R U MMOSQUITERES• Enrollables,

fixes, laterals.(Fabricació pròpia)

BÚSTIES• Per a comunitats

de propietaris iparticulars. " y(Més de 100 models diferents) jj- SERVEI TÈCNIC PROPI- ASSESSORAMENT- PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

NOVA ADREÇA EXPOSICIÓ I VENDA:

PERSIANES• Enrollables

normals, de calaix exterior (sense obres), de llibret... Tant amb alumini, PVC o fusta.• Motorització de persianes.• Accessoris i recanvis de tot tipus,

TALLEM PERSIANES AL MOMENT

MAMPARES DE BANY• Per banyera i dutxa.

CORTINES• Venecianes, plisades,

verticals, enrollables.(Confecció a mida)

c/ Rafael Masó, 52 - baixos (cantonada Gavarres) Tel. 23 53 62 - Fax 40 09 64 - 17190 SALT (Girona)

LOCAL

CAMP DE TREBALL A VILAMARÍ

El Club Tramuntana de Salt va organitzar un camp de treball a l'Església de Vilamarí del 4 al ó de setembre. Els ¡oves participants, a més de netejar el campanar de l'església, van restaurar una de les capelles laterals. Els veïns del poble van agrair molt bé aquest servei. Pel proper estiu, el Club té previst organitzar un camp de treball a Lituània.

Tramuntana és un club familiar d'activitats extraescolars i d'orien­tació, d irig it a nois de 10 anys endavant, i té com a fin a lita t completar la formació humana i esp iritua l dels nois. L'estudi i l'orientació escolar són les activitats principals del Club. Com a novetats en aquest curs podríem destacar les activitats de zoologia, art i teatre i l'aula de mitjans de comunicació.

ARRIBA A SALT L'HIPER CONSUM

La cadena basca Eroski instal·larà un Hiper Consum a Salt. L'alcalde, afirma que això portarà beneficis al poble. Eroski ha comprat uns terrenys entre el Ps. Marquès de Camps i P. Catalans que seran ex­plotats durant 49 anys per aquesta cadena. Vençut el termini, terrenys i edifici passaran a mans municipal. Els beneficis immediats seran per la pe rllongac ió del carre r Roca Delpech, des del P. Marquès de Camps fins a la zona esportiva, la urbanització de la zona, cessió d'un solar per l'ampliació del pati de l'Escola del Pla i construcció d'un local per a la Creu Roja.

EL NOU CURS A "LES BERNADES"

Comencen les activitats del curs 96 /9 7 a la Casa de Cultura de Les Bernardes amb un munt de cursos, cursets i activitats: informàtica, mecanografia, cursos de diferents llengües (anglès, francès, rus); tallers d 'enquadernació , d 'expressió, pintura, plàstica pera infants, i una gamma de cursets de tot tipus (cuina, remeis casolans amb plantes medicinals, dietètica, balls de saló, ritmes bàsics amb guitarra, gim­nàstica de manteniment, jardineria, art floral, arts plàstiques, esmalts al foc sobre coure...). A més, com cada any aniran passant per Les Ber­nardes una varietat d'exposicions, concerts, seminaris que ajudaran a enriquir la cultura del nostre poble.

# ■

<M ARGEN AT>S & fre c ú z íita t e *t <pe¿afo

c / Major, 57 - Tel. 23 06 79 - 17190 SALT

B U R C H constructors, s.a Salt

• CASES• AMPLIACIONS• REHABILITACIÓ

Pere Coll i Guitó, 3 - Tel./Fax 23 86 02 17190 SALT (Gironès)

* Fabriquem armaris a la seva mida.* Interiors exclusius

c l Major, 48 - Tel. 24 28 05 - 17190 SALT

O PTICA

OPTIC DIPLOMAT

Pça. Catalunya, 8 - Tel. 20 42 28 - 17003 GIRONA

LA

FAR

GA

/5

REVI

STA

DE

SA

LT/6

FINESTRA OBERTA

Aclariments de la Comissió d'Agerm anam ent Salt-Quilalí:

Orígens i activitatsComentaris a la publicado SALT dels Quaderns de la Revista de Girona

En nom de la Junta Rectora de la Comissió Salt-Quilalí, Premi 3 de març 1992, us faig a mans aquestes ratlles relatives a la p u b lic a c ió SALT, de X av ie r Alberch i Josep Burch, editada per Diputació de G irona /C a ixa de Girona (núm. 55 de la col.lecció Q uaderns de la Revista de Girona), i més concretament al capítol 37, pág. 90-91 intitulat UN SALT SOLIDARI.

En un prim er moment vam acollir amb moltíssima satisfacció la presència d'un capítol de la citada monografia local dedicat al tema de la solidaritat i, més específicament, a la nostra entitat i al nostre municipi germà de Quilalí. La nostra alegria, però, va durar just el temps de llegir les dues pàg ines de re fe rènc ia , transformant-se de seguida en una sensació de gran sorpresa no exempta d'indignació. I és que és difícil reunir en només set parà­grafs tal quantitat d'errors, d'oblits i de comentaris desafortunats. En destacarem, molt breument, els més importants.

- Sobre els orígens de la Comissió i de l'agermanament esdiu que "... la seva creació va venir marcada per la campanya de recollida d'arròs per a l poble de Bluefields, agerm anat amb Girona, destinada a pal. lia r els efectes de l'huracà Joana. Fou llavors que un grup de saltencs varen decid ir d 'in ic iar, amb el suport de l'Ajuntament, els tràmits per a l'agermanament amb una ciutat de N icaragua...". La rea­litat, explicada amb tot detall a l'opuscle Comissió d'agermana­ment Salt-Quilalí, editat la p r i­mavera del 1993, és una altra: arranca molt abans, concretament a mitjans de la dècada dels 80, a rra n d 'u n a cam panya de reco llida de m ateria l escolar promoguda per l'Escola d'Adults de Salt111. Continua amb els actes que, durant els mesos d'abril-maig de 1 988, i sota el títol Fem un Salt solidari portaven a la nostra Vila la campanya Catalunya Solidària p rom ogud a des del Consell d'Europa121. Ja en un acte d'aques­ta campanya (que va tenir lloc al Casal de Jubilats de Salt), concre­

tament en una tertúlia amb M o­desto A . S ilva, exa lca lde de Palacagüina, municipi agermanat amb Arbúcies, li vam transmetre la vo lunta t d 'in ic ia r un ag e r­m anam ent am b un m un ic ip i n icaragüenc. Efectivament, la campanya amb motiu de l'huracà Joana ens va fer accelerar els tràmits de l'agermanament. Và­rem començar una campanya d'informació, i d'adhesió a l'ager­manament invitant totes les entitats de Salt a pa rtic ipa r-h i ja que preteníem fer de l'agermanament una reivindicació popular. Un to­tal de 23 entitats es van adherir a la proposta d'agermanament que es va presentar al Consistori en un solemne acte. Sense negar mai el suport de l'A juntam ent, cal atribuir, doncs, a les entitats del nostre pob le l'o rg u ll d 'h ave r condu ït a bon p o rt aquest moviment solidari. Com que qui perd els orígens perd la identitat: ens ha semblat oportú estendre'ns en aquest aspecte per raons de jus tíc ia , però tam bé perquè, ideològicament, estem contents de venir d'on venim...

Sobre el suport de diferents entitats saltenques a les cam ­panyes de la Comissió (que, d 'una m anera sorprenent, es limiten a cinc) es torna a cometre un o b lit -volem creure que involuntari- extraordinàriam ent greu, ja que hem d'a firm ar que,

LA FARGACOL·LABORA I ANUNCIA'T

FINESTRA OBERTA

com en el punt anterior, també en aquest tema l'Escola d'Adults de Salt ha estat la primera i potser l'única que ha participat en totes les campanyes de la Comissió, a l'h o ra de c o l.la b o ra r so lid à ­riam ent am b l'agerm anam ent. Volem , p ú b lica m e n t, d e ix a r constància que, a més a més de la recollida de material i diners pels projectes de cooperac ió solidària amb Quila lí131, sense el suport d'aquesta entitat moltis- simes ac tiv ita ts de fo rm ac ió , d'informació, de sensibilització i de recaptació de fons no s'hau­rien pogut portar a terme.

Cal a c la r ir tam bé que la Comissió no ha promogut cap p ro jecte d 'in fra e s tru c tu ra de clavegueram (impensable quan hi ha dificultats per mantenir unes dietes a lim entàries universals suficients), ni cap campanya de vacunació infantil o de material esportiu ... Els projectes de la Comissió, centrat en els àmbits de la producció, la salut i l'educació intenten naturalment dirigir-se a les demandes prioritàries de la població. I parlant de projectes: el citat pels autors de submi­nistrament d'energia elèctrica - plaques solars- al local de sanitat del poble no es refereix com diuen els autors a Quilalí sinó al Centre de Salut de San Bartolo -un dels tres assentaments del municipi-. Com és sabut, al poble de Quilalí hi ha servei d'electricitat i no és burlesc d ir que té centre de salut -com afirmen els autors- ja que fins i tot té un hospital de recent construcció (1 994).

- Sobre el nostre municipi germ à de Q u ila lí s 'a rriben a cometre tants d 'e rro rs que no sabem per on començar... Citarem els més greus. Amb una extensió de 6 0 0 km 2, p rop de 100 vegades -i no deu com diu el text- la de Salt, i un nucli urbà amb uns 1 3.000 habitants -el text parla de 8.000- i la resta repartits en 42

comunitats rurals i 3 assentaments -el text reparteix la població rural en quatre o cinc comunitats- que confon amb els assentaments -c/e refugiats desplaçats pels combats (?)- Econòmicament se'ns parla d 'u n m u n ic ip i d e p r im it p e l manteniment d'un paper massa dependent de la pura recol·lecció de fruits tropicals- cosa increïble, ja que fora del banano o plàtan no es pot mencionar cap altra fru ita trop ica l econòmicament significativa. Precisament un problema del municipi i de tot Nicaragua és la reducció de la dieta alimentària als anomenats "granos básicos": frijo l, blat de moro i arròs... -i d'unes antigues finques productores de cafè i cotó arrasades per la guerra- sense entrar en allò d'antigues parlant de plantacions de café, sí que volem assegurar que parlar del cotó a Quilalí és un disbarat més gros que el ja citat dels fruits tropicals: no ens consta, avui, cap plantació de cotó en el m uni­cipi...). Finalment, afirm ar que el municipi no té cap via de comuni­cado estable és per a nosaltres incomprensible...

A tribuir a tot això les difícils condicions per a un desenvolu­pament digne és ignorar precisa­ment les causes històriques que expliquen la situació actual de desenvolupam ent. Les causes històriques generals ("Descubri­m iento", colonia lism e, neoco- lonialisme...) i particulars (guerra, efectes de la polí­tica neoliberal de l'actual govern...)Ens sap greu que precisament uns historiadors igno­rin això.

Ens sap greu que aquest cúmul d 'inexac tituds i o b lits s 'h a g i p ro d u ït per un m otiu que els

treballadors de la història local no es poden perm etre m ai: la consu lta de les fonts de documentació més directes... Una consulta a la nostra associació, una demanda de documentació, de testimonis personals,... semblen camins lògics que no sabem per què no s'hi ha recorregut.

Ens sap greu que ja no es pugui rectificar.. Es per a ixò que us preguem que publiqueu aquest escrit, o una síntesi del mateix, a LA FARGA per tal que si algú refà aquest capítol de la nostra Història local pugui ten ir coneixement d'aquestes ratlles i pugui acostar­se més a la realitat.

(1) Aquesta campanya neix en un acte informatiu sobre la Campanya d'alfabetització a Nicaragua (passada de diapositives presentada i comentada pel Sr. Miquel Soler Roca, exdirector de la divisió d'alfabetització de la UNESCO) celebrat el 14 de gener de 1984 a l'Escola d'Adults. Veure PUNT DIARI, del 13 de gener de 1984, pàg. 4

(2) En la campanya participen, a més de l'Ajuntament de Salt, una colla d'entitats del poble: Agrupament Escolta, Ateneu de Can Panxut, Biblioteca, Casal de Jubilats, Escola d'Adults, Institut de Batxillerat, Parròquies, Patronat Municipal d'Esports, Patronat Parroquial, Ràdio Salt i Grup Rialles.

(3) En una quantitat superior, fins i tot al conjunt de la resta d'entitats. Un exemple al llarg de l'any 1995, com podeu comprovar per la Memòria de la Comissió d'agermanaent que us adjuntem, les aportacions econòmiques de l'Escola d'Adults de Salt sumen un total de 753 .540 ptes., quantitat que reprsenta més del 63% del to­ta l de les aportacions de les en tita ts col·laboradores amb els projectes de la Comissió, i fins i tot la tercera part del total de l'aportació de l'Ajuntament de Salt....

BOLSOS ARQUEROS, S.L.

Venda directe al públic

c/ Pere Coll i Guitó, 14 Tel. (972) 23 59 6517190 SALT (Girona) Fax 23 39 84

LA FA

RG

A/7

REVI

STA

DE

SA

LT/8

HISTORIES AL VENTper: Xavier Margena!

Una necessitat

M ira , veus, aquesta, la que porta el vestit blau, és la Lurdes, la meva dona. Pobrissona, tot el que ha tingut d 'aguantar-m e..., sort que té paciència, ella. De vegades també es posava fu rio ­sa i em deia de tot, però sovint m 'h o m e re ix ia . T inc m oltes manies ¡o, i sempre vull fer-ho to t a la meva m a n e ra , p e r qualsevol fotesa aixeco el crit al cel. I tossut, no t'ho pots ni im a­g ina r -sí, ¡a sé que tu no et pots im aginar res, és una manera de d ir-. Pobra Lurdes, com t'he fet patir i quant et trobo a faltar ara, i als nens... Veus aquest que riu i a ixeca el b ra ç , és I1 O r io l . L 'Orio l mai estava quiet, sempre amunt i avall sense parar, jugant, corrent o perseguint en Billi -en Bill i és el gos, saps?- A l'O rio l li encantava anar al bosc amb mi a b u sca r b o le ts , o m oltes vegades, simplement a caminar. "Puc venir, papa? Deixa'm ve­n ir am b v o s a ltre s !" de ia la Gemma. "Ets massa petita", li re s p o n ia . "V a , si us p la u , deixa'm venir", insistia ella. A l f in a l, am b la seva c a ro n a d 'angelet i amb aquella m irada

cor, jo no gosava dir-li que no. Llàs­tima que últim a­ment sempre em q u e d a v a fe in a per fer, i me l'em ­portava a casa i em passava els caps de setmana tancat al despatx amb un munt de docum en ts p e r estudiar. I la Lur­des i els nens els deixava de ban­da. Quantes co­ses que canviaria ara, si pogués....La Gemma és la que està al can­tó de la N uri, la petitona. Es molt alegre i riallera la Nuri, però aquí està emmurriada perquè no li vaig voler respondre la pregunta. Sempre estava pre­guntant "papa, que és a ixò, i que és allò , i perquè el cel és b lau, perquè plou, i d 'on surt l'a igua que cau..." i, aquell dia vaig perdre la paciència i li vaig d ir que callés, que ja n'estava fart de les seves preguntes, i es va passar tot el matí fent morros. A ra trobo a fa ltar les seves pre­guntes.

Darrera la N uri hi ha la meva mare. En la foto ha quedat una mica fosca i no se li veu gaire bé la cara, estava en el racó on hi

portava el flash. Pobra mare, ella viu sola. Si algun dia puc tornar me l'emportaré a casa. Es tan trist estar sol sense ningú que t'escolti. A ra sé què és la soledat. I també sé que tu no em pots entendre -no sé per què t'explico tot a ixò,- tu només ets una tortu­ga i jo, un pobre nàufrag en una illa deserta que no té ningú per parlar. Però porto massa temps sense p a r la r am b n in g ú i necessito explicar a algú tot a i­xò , necessito que a lgú m 'es­colti...

suplicant que em traspassava el havia més om bra i aquell d ia no

1 e s ta c ió serve i CLAU, S.A. 1 SERVEI I VENDA DE PNEUMÀTICS EQUILIBRATGES - ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ

Gasolina súper - sense plom (95 i 98J - Gas-oil "A" i "C"

Petroli per a estufes Rentacotxes autom àtic - Olis

Recanvis

Ctra. Nacional 141, km. 110 Tel. 44 03 03 - 17162 BESCANÓ

Països Catalans, 57 - Tel. 24 05 64 Marquès de Camps, 79 - Tel. 24 27 50 - 17190 SALT

PKEUMÀTICS

' irÉjip s .l .

DESCOMPTES FINS A UN 4 5% . INFORMEU-VOS-ENüc/ Gavarres, 16 i 18 - Tel. 40 10 73 - 17190 SALT

A PEU PLAper: lindara

EL RACO DEL POETAper: A,V.

L'època de les vaques boges

La trad ic ió ens ha ensenyat, pe r m itjà de com un icac ions intel·ligents, la situació de cada època. El Gènesi, per m itjà del somni d'un faraó, ens va ind i­ca r èpoques d 'a b u n d o r i de misèria amb allò de les vaques grasses i de les vaques flaques. A ixò vol d ir que a la hum an ita t, segons el moment, hi ha èpoques bones i èpoques dolentes, ¡ que aquestes o s c il· la c io n s van lligades a les diferents fluctua­cions econòm iques. A ix í ens trobem que hi ha èpoques de progrés per a tothom, i en canvi n'h i ha d'altres de restricció.

Avui dia, estem en una època força interessant; m algrat que puguem d ir que no hi ha abundor per a tothom, tampoc hi ha veritable misèria. Aquest temps, qu,e bé en podríem dir: la" crisi de finals dé sègjíè quant a a manca de valors humans, una societat completament desper­sonalitzada, per formes i siste­mes no mediterranis, mai com ara havien estat presents tantes fo rm es i s istem es fo ra n s i estranys a la nostra cultura. Una com unitat que és un mercat, amb tot el seu sentit econòmic. Una crisi total de creativitat, del món- de'les idees, etc.

A m b to t a ix ò , no es po t comprendre com es desenvolupa el gènere humà, amb una total absència del fet psíquic, ni en la qual predom ina només l'efecte material.

A m b un a fany to ta l d 'a d ­m inistrar a llò dels altres. I crear lleis i lleis, en el fons burocràcia, igual a control, societat de clas­

ses, etc. Una economia n e o li­b e ra l, igua l a un nou c a p i­talisme, amb un poder excessiu de la burgesia, quan precisa­ment la història ens ha ensenyat que no són les èpoques més bones per desenvolupar l'esperit hum à q u a n es don e n les condicions aquí desxifrades. I per tot a ixò es fa difícil entendre, quan sentim el mot llibertat com el podem a ju n ta r am b el desenvolupament anímic de la persona, si no hi ha fet cog ­noscitiu. La llibertat és perquè la persona desenvolupi el seu coneixement/consciència, amb un enriquim ent incorpori i no solament per establir un mercat. El món és un lloc per viure-hi i no un espai per especular-hi. L'especulació és una activitat que pot exercir l'hom e, però amb una carència total d 'àn im a . I quan s 'ap lica el m ercadeig a l'intel·lecte és podridura.

Em fa l'efecte que la v ida és una altra cosa, i de ben segur que en la persona humana va lligat l'efecte material i l'efecte espiritual, i si una de les dues falla la cosa va malament. I avui

.d ia , té sentit que manqui una cosa o l'altra?

Per tot a ixò i moltes més, crec que l'ensenyament de la situació del moment, el que sempre ens havien ensenyat, ha quedat curt.I seria lamentable que la història reconegu és a q u e s ta nostr'a època, no com un període de vaques grasses o de vaques flaques, sinó com l'època de les vaques boges. A ixò no ens ho Jaavien pas ensenyat, però, ara ho hem après. Am b amor.

Nota: A partir d 'a ra l'A gap it Alonso to rn a rà a s ig n a r els seus a rtic les d 'o p in ió am b aquell pseudònim tan famós i que li va donar tants de trumfos: UNDARA.

A tu, que ja no hí ets

Els dies sense tu

són com un ocell sense ales,

llargs, feixucs i pesarosos,

que no acaben mai d'arrencar el vol.

Són com les nits sense estrelles,

i com els dies sense sol.

El silenci és desesperació

i la multitud és solitud.

Et somnio, et parlo i el desitjo,

però no puc arribar a tu.

Els records em calmen,

però també em neguitegen.

Em mostren un futur incert,

un futur no desitjat, ni mai esperat,

i en molts moents odiat.

M'han dit que la vida continua,

i encara que no jo no ho vulgui,

sóc conscient que és així.

Llastimejar la meva maleïda sort

no m'obre cap porta complaent

ni em suposa cap esperança.

Ara només em resta que lluitar,

lluitar, lluitar i tornar a lluitar,

amb les meves forces i les teves,

com sempre ho havíem fet,

junts, l'un al costat de l'altre,

rient, plorant o somniant.

Viuràs, sense fer-ho, amb mi,

dins meu i al meu costat.

LA

FAR

GA

/9

REVI

STA

DE

SA

LT/1

0SET CIENCIES

Redescobrim els Premis

Octubre

Quants de nosaltres no hem sentit mai l'o lo r dels tarongers en travessar les hortes valencianes, hem encetat una conversa sobre la pluja amb un pagès de Valls de V inalopó o ens hem deixat portar per les paraules frapants dels "monstres" de la literatura catalana, en una nit màgica?Tot aquest cocktail de perfums, sensacions, gent, g e o g ra fia i llengua catalana podria esceni­ficar el que són actualment els Premis Octubre, que es fan al País Valencià.

Am b un qua rt de segle de "resistència", encara volen ser aquell esdeveniment refrescant que aixecava polseguera en les

acaba lles del règ im to ta lita ri d 'abans de la democràcia. Fins i tot avui les autorita ts va len ­cianes no només no hi co l·la ­boren sinó que a més esperonen als a juntam ents i d ipu tac ions perquè no ofereixin cap facilitat per a la seva celebració. El que sí són, de ben segur, és una resposta distingida i contundent a les agressions que pateix arreu la cultura catalana.

El m illo r g ra de la co llita literària dels Països Catalans rep reconeixement social, en un marc preparat per a ser acollidor, fa ­vorable, intens i d ia logant quan potser uns dies abans o després la indiferència, la repressió de la cultura local o simplement la mà esquerra d'alguns "destacats" es deixen sentir als carrers de la capita l valenciana. La nit dels Octubre esdevé, doncs, un oasi d 'in te n s ita t ca ta lan is ta en un camp llaurat intencionadament. Els prem is, a ra ja am b certa

tradició després de 25 anys, que s'atorguen són el d 'assaig, el de poesia i el de narrativa cata la­na. N o es pot de ixar de d ir que aquests guardons han estat des del p r im e r m om ent una fon t d 'estím ul m olt im po rtan t pels joves escriptors en llengua cata­lana del País Valencià. Sense ells, probablem ent avui dia fóra molt d ife re n t la lite ra tu ra contem ­porània en català a València.

L 'ú ltim ca p de se tm ana d'octubre s'està convertint, en els d a rre rs anys, en el pun t de referència envers el qual gira tota una setmana plena de perso­natges, actuacions, i actes que, si més no, a juda a fe r sentir català al valencià, valencià al de M atarranya, mallorquí al nord- català i andorrà a l'a lguerès, entorn d 'un origen comú i una manera de fer característica. La p lura lita t dels Països Catalans es posa de manifest sense embuts, de manera natural i amb har-

per: Lluís Rovira

frigoríficos del ters.a.

ESCORXADOR GENERAL FRIGORÍFIC I SALA D’ESPECEJAMENT N.9 R.S. 10.4125/CAT-10.03930/GE

c/ Major, 419 - Tel. 23 31 11 * Telex 56204 FTER-E17190 SALT (Girona) Apart. Correus, 239Fax 24 45 18 17080 GIRONA

SET CIENCIES EL RACO DEL POETAper: Anna Bonal

monia ¡ il.lusió per retrobar escenaris com aquests sovint.

L'edició aquest any inclou una m ostra com p le ta del cartellista Josep Renau, un simposi sobre la figura i obra d'Ausiàs Marc amb rellevants a u to r ita ts en la m a tè r ia d 'arreu del món, que alhora estrenaran el prim er congrés telemàtic d'estudis catalans sobre el mateix autor. També l'ed itoria l 3 i4 oferirà el "M u­ral del País V a lenc ià " del poeta Vicent Andrés Estellés, m agistralm ent il·lustrat per Antoni Tàpies, entre d'altres. Dins de to t aquest venta ll d'activitats hi tindran cabuda paral·lelam ent el IX encontre d'escriptors, el V Congrés de mitjans de comunicació i el II Congrés sobre el pensament a la Fi del M il· le n i (am b representants de totes les tendències de l'Exunió so­viètica).

Es de destacar el paper d 'alguns mitjans de comuni­cació valencians envers tota la trama dels Octubre. En un sentit poc afalagador, és clar. Tant l 'o s tra c is m e de la televisió púb lica , Canal 9, que no ha desplaçat cap in­fo rm ado r a la presentació o fic ia l de les activitats dels

p rem is, com l'in e x o ra b le d ia ri "Las Provincias" que re p e tid a m e n t ha tra c ta t sempre de fer-se ressò de tota crítica, justificada o no, ca p a ls O c tu b re . Es un a m b ie n t d 'e s q u iz o frè n ia continuada on la Generalitat Valenciana hi posa la cen­sura, el M inisteri de Cultura hi a p o rta recone ixem ent institucional, entès sempre en un mateix marc polític. Qui ho comprèn això?

Probablement una de les ún ique s pe rsones am b c a p a c ita t i e x p e r iè n c ia sufic ients per m oure 's en aquest entra lla t d 'in trigues polítiques i literatura cata la­na sigui l'Eliseu Climent, f i­gu ra c reado ra i engres­cadora, vinculada als premis des de sem pre , ca p de l'ed itoria l 3¡4, i de la revista El Temps, etc.

N ingú hi perd en els O c­tubre. Com si es tractés d'un torneig de futbol, on cada go l s ig n ifica un guany, i l 'ú n ic a p o r te r ia que cal tra v e s s a r és la de l p le reconeixement d 'una gent i una llengua.

CENTRE RECANVIS MOTO

VENDA RECANVIS TALLER REPARACIÓ

y b r s a a | \ im po rtado r per a espanya

m

ÍOÏQCHIARAVAUJC T / Ï Ï U S U l t f p l a COMOMA o e CAMWOWt

Ramon i Cajal, 8 - Telèfon 24 00 61 - SALT

El riu Ter

Veig un riu d'aigües tortes

lliscant pobles avall...

alimenta belles hortes

¡ de les pedres n'és mirall.

Aquest riu,

després d'uns anys...

s'ha tornat molt silenciós,

ell prou crida amb afanys:

Vull que em veieu majestuós!

Però si un dia la seva remor

ens va espaordir...

ara l'aigua amansida

poc clara i neta...

la natura pot fer marcir.

No voldria veure...

que, d'una empenta,

es tornés molt orgullós....

fugint de trajectòria incerta

i altra vegada poc seriós.

Si la natura ens condiciona

moments de molt plaer,

altres vegades ben pobrissona

hem d'acatar el seu afer.

Aquest riu amb les seves venes

vàries comarques va alimentant,

arbredes, hortes i guixeres

i algun ensurt de tant en tant.

Vet aquí!

paraules d'un vell conscient...

si brava, minsa, o mansa...

gaudin de l'aigua

sense l'alerta a sometent.

REVI

STA

DE

SA

LT/1

2TEVA/MEVA

per: Josep Cristòfol

Ernest Belchi

President de l'Associació "AMIGO", dedicada a l'educació de gossos d'assistència a minusvàlids

D'entre la dotzena de societats ubicades a l'Hotel d'Entitats "Les Bernardes", ens ha cridat l'atenció, pel caràcter de la seva activitat, la inscrita com a "AMIGO

(Asociación Nacional para la educación de perros de asistencia a minusválidos amigos"). El seu president, l'Ernest Belchi, ens explica, en la següent entrevista,

els objectius d'aquesta associació.

Ernest Belchi, amb els seus gossos

Quan neix AMIGO?Va néixer l'any 1 994 i es va

inscriure al registre d'entitats del M inisteri de l'Interior i al de la Generalitat, a principis del 95. El seu àm bit d 'actuació és tot l'Estat espanyol.

I neix a Girona?Concretam ent a Capm any,

on vam tenir el prim er domicili social. La meva dona i jo po r­

tàvem allà una residència ca­nina i ens dedicàvem també a c r ia r i ensin istrar gossos de diverses races. Més tard ens traslladem a Santa Coloma de Farners, on continuem amb la mateixa activitat.

I d'on surt la idea de crear l'Associació AMIGO?

Degut a la nostra dedicació a cria r i ensinistrar gossos, te­

nim contactes am b una asso­ciació sim ilar que ja funciona a F ra n ça , fem uns cursos de fo rm ac ió am b ells i, a p a r t ir d 'aquí, decidim tira r endavant el nostre projecte.

En què consisteix?A M IG O és una entitat sense

ànim de lucre, encaminada a la cria i ensinistrament de gossos des tina ts a a ju d a r persones minusvàlides, tant de tipus físic com psíquic.

I què pot fer un gos per a ju d a r una persona m inus­válida?

El gos, evidentment, ha de se­gu ir tot un procés d'entrenament, que dura un any i m ig, abans de ser útil en aquest sentit. A quí comença la nostra feina.

Qualsevol gos serveix o ha de ser d'una raça determinada?

Els més adequats per aquests tasques són els de les races "Golden Retriever" o "Labrador R e trie ve r", els m ate ixos que acom panyen els cecs. Es trien aquestes races principalment per

TEVA/MEVA

les característiques de la seva boca i l'hab ilita t amb què sa­ben utilitzar-la, ja que gran part del seu tre b a ll l 'h a u ra n de realitzar, precisament, amb la boca.

Quin serà aquest treball?A ju d a r m inusvà lids am b

poca m obilita t física. Aquests gossos aprenen, per exemple, a despen ja r el te lèfon quan sona i a po rta r l'au ricu la r al minusvàlid; a ob rir portes en els dos sentits, és a d ir cap enfora i cap endins; a obe ir ordres per tal que et porti objectes o els transporti d 'un lloc a l'altre, etc. I a part d'aquests serveis m a­teria ls, hi ha el ps ico lòg ic o afectiu d 'un anim a I de com ­panyia, de l'anim al amic i fidel. Una altra de les possibilitats és l'auxili a persones sordes. El gos és capaç d 'iden tifica r sons i sorolls i comunicar-los: el tim ­bre de la porta, el telefon, l'avís del microones, el p lor del nen...

- Com us proveïu d'aquests gossos?

Els hem de com prar a fora, a l'estranger, i realment són molt cars, valen molts diners. Es com­pren quan tenen tres mesos i es confien a famílies d 'a co llida , famílies col·laboradores per tal que, des de cadells, s'habituïn a viure en un determ inat am ­bient. Es la fase de pre-educa- ció. Quan tenen divuit mesos tornen a l'Associació on reben l'e n tre n a m e n t d e fin it iu i, a continuació, es cedeixen als minusvàlids que prèviament ho hagin demanat. Val a d ir que

Els gossos, convenientment ensinistrats, es converteixen en els més fidels amics dels minusvàlids.

no tots els gossos seran selec­cionats, perquè no tots responen igual. Els gossos no seleccionats es derivaran cap a deficients psíquics, que també podran be- n e fic ia r-s e de la c a p a c ita t afectiva d'aquest animal. Segons experiències dutes a terme en diversos països, els gossos es converteixen en un im portan t vincle de connexió e x te rio r per aquest tipus de defic ients. Per a ixò la zoo- teràpia ja fa molts anys que fun­ciona als Estats Units i a d iver­sos països europeus, i nosaltres estem preparats per im plantar­ia a q u í. N om és ens fa lta aconseguir el suport necessari per portar-la a la pràctica.

Per qui està fo rm a d a actualment l'associació?

En aquest moment som sis persones, quatre de les quals provenen del mó.n dels gossos. Aquest petit grup som els que hem iniciat els primers passos per posar en marxa i legalitzar l'en tita t com a tal i in tentar aconseguir els imprescindibles supo rts in s titu c io n a ls que h a u ra n de fe r p o ss ib le el projecte. El següent pas serà una campanya de captació de socis i col·laboradors, que ara comencem, ja que per t ira r endavant el nostre pro jecte hum an ita ri ens cal la co l.- laboració de tots, institucions i particulars.

Que tingueu molta sort.

LA F

AR

GA

/13

REVI

STA

DE

SA

LT/1

4TEMA CENTRAL

Em fa molt de goig poder encapçalar amb unes paraules aquesta revista, "La Farga", que porta un nom evocador d'èpoques en qué la vida de molts pobles g irava a l'entorn deis treballs del ferro a la vora dels nostres rius.

Salt i els seus voltants han estat de sempre llocs de gent feinera, ben arre lada a la terra. Salt ha anat creixent en un dels bells indrets del cor de Catalunya que, si bé abans a alguns de nosaltres ens podien semblar llunyans, ara les comunicacions ens els han fet properes i entranyables.

Aquest creixement és important. Penso que una de les fites importants que ha de voler un país de progrés és preservar el dinamisme i el benestar de la gent en els indrets que els han vist néixer i que ells estimen. Per aconseguir a ixò, cal que els serveis siguin a prop i que la

gent se senti autosuficient i ben atesa allà on viu i fa estada.

Am b aquest propòsit es va estendre la xarxa d'oficines de Benestar Social que, a poc a poc, va cobrint tot el territori de Catalunya. Les oficines de Benestar Social fan present la Generalitat a tots els ciutadans. I ara, amb l'avenç de les noves xarxes d 'in form ació, aquesta presència és cada vegada més eficaç i més humana.

En aquest número de La Farga dediqueu unes pàgines a exp lica r am b més detall els serveis que ofereixen les OBS, i també els de l'equ ipam ent de "Les Bernardes", obert a la dinàm ica de les entitats i associacions de les vostres contrades que efectuen un treball social tan necessari per a la m arxa del nostre país.

Salt compta amb dos equipaments amb bones instal·lacions. Es cert. Però el que més com pta i el que veritab lem ent els om ple de significat són els serveis i l'a ju t que poden donar a totes les persones, associacions i col·lectius que s'hi apropen.

Us desitjo que continueu fent un bon camí amb aquesta publicació i que sigui un magnífic portaveu de les vostres inquietuds.

Endavant i una cordial salutació.

Josep Lluís Cleries ¡ GonzálezD ire c to r G e n e ra l d 'A c c ió C ív ica G e n e ra lita t d e C a ta lu n y a

Fusteria d'alumini en generalU til itz a c ió d e to t t ip u s d e p e rf ils la c a ts i a n o d itz a ts ;

c o n v e n c io n a ls i a m b tre n c a m e n t d e p o n t tè rm ic .

T o t t ip u s d 'o b e r tu re s c o rre d o re s i p ra c tic a b le s .T a n c a m e n ts d e g a le r ie s i te rra s s e s .

In s ta l· la c io n s c o m e rc ia ls . S is te m e s d e ta n c a m e n ts p le g a b le s .

M a m p a re s d iv is ò r ie s .B a ra n e s .

P e rs ia n e s d e to t t ip u s . M a m p a re s d e ba n y.

Major, 125 - Tel. 24 13 50 - Fax 24 23 16 - 17190 SALT

Tel. 23 54 48 \

Jordi Cadena i Roca Marc Martorell i Expòsit

c/ Sant Antoni, 53 - 17190 SALT (Girona)

TEMA CENTRAL

Sida, salut ¡ convivència

Una de les organitzacions ubicades a l'Hotel d'Entitats Les Bernardes és la Fundació Antisida

Espanya (FASE), delegació de Girona.El seu director és en Joaquim Albertí i Boada,

que en les línies que segueixen ens exposa els objectius d'aquesta O NG (Organització

No-Governam ental) que es declara de caràcter benèficoassistencial, apolítica,

laica i sense ànim de lucre.

La p rim era de les nostres feina és ap ropar la informació en m a tè r ia de V IH /S ID A , m itjançant la prevenció a tota la p o b la c ió en g e n e ra l i p re ­ferentment al col·lectiu de joves. Per a ixò estem a la disposició de tothom al despatx 1,0 4 /A de l'Hotel d'Entitats, de les 9 a les 12 del matí i de les 3 a les 5 de la tarda, de dilluns a divendres.

El g ra n re p te que ens plantegem és aconseguir que el nombre de persones infectades am b el VIH a les com arques gironines disminueixi.

Avui per avui, no disposem d 'u n m e d ica m e n t ca p a ç de guarir la Sida, però sí que po­dem aturar-la amb la prevenció. A co n se g u ir que la p o b la c ió adqu ire ix i una consciència de risc real i posi en m arxa les m esures p re v e n tiv e s , to t p ractican t una sexualitat més responsable, sense renunciar a ca p de ls seus gustos o preferències, tenint en compte,

també, el fet de no com partir o b jec tes punyen ts ta ls com agulles, maquinetes d'a fa itar... i sobretot cap por, ja que la por és una manca d 'in fo rm a c ió i comporta conductes irracionals i marginals.

Si a co n se g u im aques t objectiu, farem que les p rev i­sions per a l'any 2000 sobre el nombre de persones infectades pel VIH segons l'O M S, no sigui una realitat i a ixí, pas a pas, an irem g u a n ya n t la ca rre ra contra la Sida. .! V:': >

Un dels altres factors a tenir present és que la Sida la patim tots, els infectats, els seus fam il­iars, companys, amics i la resta de la p o b la c ió ta m b é . Es aquesta gent, la resta de la població, que pateix la Sida so­cial, una Sida que fa mal, que m a rg in a , que a rro s s e g a a com portam ents ra d ica ls que d e m os tren la m anca de solidaritat. I, amics meus, podem a firm ar que quan un poble està

mancat de solidaritat és que està malalt.

Amics de Salt, per aquesta lluita contra el que ja es con­sidera la xacra social més gran del segle XX, som necessaris tots, vosaltres i nosaltres. Tots, abso­lutament tots, podem contraure la malaltia i també tots hem de llu itar contra ella. Sense pors i amb informació. A tu ra r la Sida és cosa de tots. Ànim ! I que els nostres joves creixin sans i, a ixí, gaude ix in duran t tota la seva vida dels seus gustos i creences.

Només em resta recordar-vos que si mai algú s'infecta pel VIH, no serà per on viu, ni amb qui va, ni per quin partit vota, ni per la seva relig ió, ni pel seu color o la seva raça, ni tan sols pel que fa, sinó que serà per com ho fa.

Inform a'tTelèfons 9 0 0 1 1 1 0 0 0 -2 3 31 35 Informació confidencial, gratuïta i anònima.

paulíP g e s t o r i a -a p i

4KHn ú m . 2 1 8

agència de la propietat immobiliària administració de finques gestoria administrativa

avgda. ¡aume 1, 44 baixos - tels.20 88 5420 13 3521 46 08 Fax

17190 ■ girona

passeig països catalans, 147 - tel. 24 44 92 1 7 1 9 0 -sa lt

MAQUINÀRIA I UTILLATGE PER A LA CONSTRUCCIÓ

Passeig dels Països Catalans, 58 Tel. 23 37 31 - Fax 2 4 11 81 - 17190 SALT

LA F

AR

GA

/15

REVI

STA

DE

SA

LT/1

6TEMA CENTRAL

per: Paco Jurado (President Xino-Xano)

m à. I a ix í va ser com vam començar a funcionar, avui en un local, demà en un a ltre ... (tónica que no ens ha a b a n ­donat, ¡a que encara no tenim un local fix per a poder realitzar les nostres activitats).

El nostre prim er projecte va ser: "Juguem amb el poble", que bàsicament consistía que el nano

Associació infantil i juvenil XINO-XANO

L'associació infantil i juvenil "X ino -X ano" neix a rran d 'un projecte que un grup de perso­nes estaven realitzant en un curs de directors en activitats de lleure infantils i juvenils, l'any 1993.

Es va p re n d re la dec is ió d 'a p lica r aquest projecte a la pob lac ió de Salt, per la seva diversitat de cultures i l'àm plia població infantil i juvenil.

Un altre factor que es va va ­lorar va ser la falta d'ofertes i in ic ia tive s loca ls d ir ig id e s a aquest sector.

El següent pas va ser presen­tar el nostre projecte, ¡a com a associació, a l'A jun tam ent de Salt, on va ser ben acollit. El representant de l'A juntam ent va

inform ar-nos de la manca de locals per a rea litzar activitats socials, però que ens ajudarien en tot el que estigués a la seva

■0 -

Gudayol Auto-Taller, S.A.

EXPO SIC IO I VENDA: c/ Major, 156 Telèfon 24 20 43 - Fax 24 38 61

SERVEI OFICIAL: c/ Mercè Rodoreda, 13 Tel. 24 37 49 17190 SALT

TEMA CENTRAL

conegués el poble, tant en els seus espais urbans com en els naturals. Va ser aquí on vam poder observar l'ab andó que patia el nostre poble, tant per p a r t dels c iu ta d a n s com de l'adm inistració, aquesta segona p o tse r m enys re s p o n s a b le , (p laces d e scu id a d e s i am b excrements de gos, les deveses plenes de v id res i fins i to t xeringues, cotxes aparcats a les voreres impedint el pas...).

El segon projecte "Juguem a jugar", consistia a potenciar els conceptes d'am istat i solidaritat a través del joc. Aquí vam po­der apreciar la im portància de potenciar el ¡oc sense l'element competitiu i poder donar recur­sos i alternatives a la televisió i als videojocs, tan presents en la cultura actual.

El tercer projecte: "Passar- s'ho bé és divertit". Aquí l'o b ­jectiu principal era la interrelació entre diferents edats i treballar els conceptes de marginació que tenen a veure amb les qualitats físiques de cada persona, l'edat, procedència, sexe...

Tots els nens i nenes que han participat en els nostres projectes ens han demostrat que els tenim abandonats i que per desgràcia només ens en preocupem quan hi han a cc id e n ts m o rta ls o eleccions. Cada dia tenen menys espais on poder anar, i els pocs

que hi han solen estar bruts i les in fraestructu res sense c o n d i­cions, amb el perill de provocar accidents gravíssims.

Per altra banda, la influència de la televisió, videojocs, etc... estan minvant la im aginació dels nens.

També es diu que els nens d'avui no saben respectar, però tampoc no se'ls respecta. Créixer

dintre tan mal àmbit, crea mals hàbits.

N osa ltres , des de l'a s s o ­ciació, el que proposem és cons­tru ir un Salt per als nens:

- Locals infantils- Parcs i places en condicions- Espais de diversió- Educar els nens de Salt dins

el respecte, cap a ells mateixos, als altres i a l'entorn.

Sport Garatge, s.a.

* Reparacions Ps. Marquès de Camps, 5* Greixatges Te| 23 33 11* Neteja s a l t

VOLVOC am ions i A utob u sos

Polígon Torre Mirona - Tel. 23 38 61 - SALT

Vr SERRALLERIA

U h ju is \ Ja Jb u n iX , s .i.

FERRO i ALUMINI

cl. Lluís Moreno, 11 - Tel. 23 75 00 -17190 SALT

LA

FA

RG

A/1

7

REVI

STA

DE

SA

LT/1

8TEMA CENTRAL

Hotel d'Entitats "Les

Bernardes" de Salt

L'Hotel d'Entitats "Les Ber­nardes" de Salt és un e q u i­pament que depèn de la Direcció G e n e ra l d 'A c c ió C ív ica del departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Està d o ta t d 'u n s se rve is encaminats a potenciar el teixit associatiu, on s 'o fe re ix in fo r­mació, assessorament i espais de gestió i trobada, amb la intenció d'apropar-nos el màxim possible a les necessitats d 'aquestes entitats.

Adreçat principalment a totes aquelles entitats i associacions que tenen caràcter cívic i social, que estigu in lega lm ent cons­tituïdes i sense ànim de I ucre, tenint p rio rita t aquelles que no disposen de seu social per a d e s e n v o lu p a r les d ife re n ts activitats i tasques pròpies del seu tarannà.

La infraestructura de l'hotel consta d 'apa rta ts de correus, despatxos com partits (de deu entitats), equipats amb m obiliari

adient, amb opció a magatzem i d'espais d'ús comú; sales de re u n io n s , de m a n u a lita ts i d'actes.

Altres serveis complementaris que s 'o fe re ixen són: v ideo i televisió, equip de música, sala d'exposicions i retroprojector de transparències, i de diapositives. A les entitats ja ubicades a l'hotel se'ls recollirà la missatgeria pos­ta l, te le fòn ica i de fax , que posteriorment serà distribuïda a cadascuna de les bústies que els hagi estat assignada.

Una altra possibilitat que con­templa aquest equipament és la dels apartats de correus, adreçat a les entitats que tenen un volum de feina inferior o puntual, les quals poden beneficiar-se de tots els serveis i sales d'ús comú (a excepció de la sala d'actes, que hauran d 'abonar una petita

quantitat en funció del temps que necessitin), sense tenir assignat un despatx concret. La quota que paguen les entitats i associacions en concepte de manteniment i neteja és de 3 .000 pessetes al mes els qui tenen assignat un despatx i de 3 .000 ptes. l'any els qui tenen assignat un apartat de correus, a aquestes despeses cal afegir-hi les derivades de l'ús de fax i fotocòpies que es paga­ran a part. També, totes aquelles entitats o associacions que no d is p o s in ni de d e s p a tx , ni d 'a p a r ta t de correus, poden so l·lic ita r les sales d 'ús comú am b un cost m olt reduït. En aquest últim cas cal que facin una petició formal a la Direcció de l'H ote l, en la qual s'espe­cifiqui a través d 'una carta: el motiu de l'acte, data i hora pre­vista i el nombre aproxim at de

RESTAURANT

-U k

Tancat: dilluns, dimarts i dimecres nit

FEM: Comunions, bateigs, convencions,

sopars o dinars de colles

Cosa del Bon ]n¿ í

De dilluns a dissabte menú econòmic

1.000 pta. amb licor digestiu. Diumenges i festius

menú especial de festa 1.500 pta. amb

copa de cava brut

Plaça de la Vila, 12 - SALT - Tel. 23 32 08

ORGANITZACIÓ IM M OBILIÀRIA FINQ U ES-H IPO TEQ UES

17190 SALT Tel. (972) 40 10 99Major, 231 Fax (972) 40 10 99

TEMA CENTRAL

participants, la qual es fara a rr i­b a r a la D ire c c ió G e n e ra l d 'A cc ió Cívica per a la seva valoració. Es una condició indis­pensab le la presentació dels estatuts, que hauran d 'e s ta r signats i registrats per l'o rg a ­nisme corresponent.

QUÈ ÉS L'OBS?Dins de l 'e q u ip a m e n t de

l'Hotel d'Entitats hi ha ubicada l 'O f ic ina de Benestar Socia l (OBS).

Les oficines de Benestar So­cial tenen com a funció inform ar i orientar, tant a nivell col·lectiu com individual, sobre totes les prestacions existents en matèria de Benestar Social que facilita la G e n e ra lita t, e fe c tu a r els tràmits i gestions necessaris per gaud ir d'aquestes prestacions i impulsar i recolzar accions de tipus cultural, social i cívic que fomentin el desenvolupament del teixit associatiu als barris.

OBJECTIUSL 'a p ro p a m e n t fís ic , pe rò

també vivencial, de l'A dm in is­tració autonòmica als ciutadans, m itja n ç a n t les tasques d ' in ­fo rm a c ió , o r ie n ta c ió , asses­soram ent, tra m ita c ió d 'e x p e ­dients, anim ació sociocultural i d inam ització comunitària. La de ser ben a prop de les persones i de I 'àm bit social en què es troba, per poder entendre i atendre les seves necessitats socials.

SERVEIS QUE OFEREIX• Donar al c iutadà in fo r­

m ació sobre to ta l'o fe rta de serveis en matèria de benestar social depenent de la Generalitat de Catalunya, com també, de to ta la in fo rm a c ió c o m p le ­m entària necessària, adreces, persones a qui adreçar-se, con­

dicions establertes per a rebre el servei, etc..

• O rien ta r el ciutadà sobre la forma de gestionar la pres­tació del servei: on ha d'anar, documentació que es necessita, cost o taxa en el cas que existeixi, etc.

• Canalitzar les peticions, els suggeriments i les demandes que p ugu in p ro d u ir-s e envers la Generalitat.

• C a n a litz a r s o l· lic itu d s d'ajuts o patrocini de les entitats, a c o ll ir p ropostes i c o l· la b o ­racions cu ltura ls, esportives i juvenils en el marc de les com­petències de la Generalitat, fa ­c i l i ta r la d o c u m e n ta c ió i publicacions de l'Adm in istració autonòmica, etc.

• Persones in d iv id u a ls , i també entitats, s'adrecen a l'o f i­cina per dem anar in fo rm ació referent als recursos existents, a

on anar per resoldre a ixò o allò, qui els pot inform ar de si existeix un servei, una prestació econò­m ica , una beca, un a ju t als llogaters, què cal fer per fer-se objector de consciència, volun- tariat, obtenir un títol de família nombrosa, de com s'ha de fer una instància a una determ ina­da institució, com s'han de re­dactar uns estatuts d 'una entitat, etc.

• La diversitat temàtica de les tram itacions és potencia lm ent molt àm plia , ¡a que es poden presentar sol·licituds relacio-na- des amb totes les competències pròpies o gestionades de l'a d ­m inistració autonòmica.

• Per qualsevol dubte o pro ­blema el ciutadà pot adreçar-se a l'O fic ina de Benestar Social per tal de rebre in fo rm ació i orientació.

RELACIÓ D'ENTITATS QUE DISPOSEN

DE DESPATX O APARTAT DE CORREUS

A L'HOTEL D'ENTITATS

"LES BERNARDES" DE SALT

• Federació de comerciants i botiguers de Salt

• F.R.A.T.E.R. (Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids)

• A M IG O (Asociación Nacional para la Educación de

Perros de asistencia a minusválidos amigos)

• Associació Infantil i Juvenil X IN O -XA N O

• Associació de Dones l'OLIVERA

• Salt Sardanista

• A.C.E.D.A. (Associació Catalana Especialista en

Drogodependències i altres addiccions)

• F.A.S.E. GIRONA (Fundació Antisida)

• Associaciació Cultural Gitana

• G.R.A.M.C. (Grup de Recerca i Actuació sobre Minories

Culturals i Treballadors Estrangers).

• Comissió d'Agermanament SALT-QUILALÍ

• Grup Poètic Gironí

LA F

AR

GA

/19

REVI

STA

DE

SA

LT/2

0

EL DIAMANT DE LA PLAÇAper: Miquel-Àngel Ferrés

Perseverança

"M 'ho he guanyat a pols", exclamem satisfets quan hem aconseguit una cosa després de superar moltes dificultats. Hi ha fites que no es poden obtenir, però n'h i ha moltes d'altres que si no les obtenim és per manca de perseverança.

Hi ha un llibre que ha estat "bes t-se lle r" als Estats Units durant molt de temps, i en un dels seus capítols posa exemples

punyents de persones que han tr io m fa t en el seu camí p re ­cisament per la seva obstinació i la seva fe a l'hora de perseguir el seu objectiu. Hi ha casos molt curiosos i que fan pensar...• W oody Alien -avui reconegut cineasta- va suspendre en p ro ­ducció de pel·lícules en la Uni­versitat de Nova York.

• L'any 1959, un executiu d 'U n i­versal Pictures va fer m arxa r C lint Eastwood i Burt Reynolds - avui estrelles del món del cine­ma- d ient que no tenien prou talent.

• L'any 1962, quatre joves mú­sics de rock britànics, van fer la seva prim era actuació per als executius d 'una cam panyia dis­cogràfica. Aquests, després d'es­

coltar-los, van dir: "N o ens agra ­da com sonen. Els grups de gu i­tarra ja no estan de moda. Aquells quatre joves eren els Beatles.

• L'any 1 954, el gerent d 'una sala musical va despatxar Elvis Presley després d 'una actuació del cantant, i li va d ir: "N o i, no arribaràs mai enlloc... Es m illor que segueixis portant cam ions". Pocs anys després , Elvis va a rr i­bar a ser el cantant més famós d 'Am èrica.

• Quan Thomas Edison va in­ventar la bombeta elèctrica, va fer més de 2 .000 experiments fins que va aconseguir fer-la fun­cionar. Un jove periodista li va preguntar què sentia deprés de fracassar tantes vegades. Edison

Fiat Bravo e Brava co txe de L'any i 996

GAR4TGE INrERNACIONALGra. Girona - Anglès, s/n. - Tel. 24 12 12 - SALT C O N C E S S IO N A R I a n a a

EL DIAMANT DE LA PLAÇA

va respondre: "N o he fracassat cap vegada . He ¡nventat la bombeta elèctrica. Simplement ha estat un procés que ha tingut2 .000 fases".

• Quan Pau Casals va com plir 95 anys, un periodista li va pre­guntar: "Als seus 95 anys, vostè continua essent el m illo r v io ­loncel·lista que mai hagi existit. Per què segueix assa jan t sis hores al dia?" Casals respongué: "Perquè crec que estic fent p ro ­gressos".

• Després d'uns anys de pèrdua gradual de l'o ïda, el composi­tor alemany Beethoven va que­dar completament sord als 46 anys d'edat. Tot i així, va escriure les seves millors composicions, incloses cinc simfonies, durant els últims anys de la seva vida.

• Sarah Bernhardt, a qui molts consideren la m illor actriu de tots els temps, es va sotmetre a una amputació d 'una cama com a conseqüència d 'una lesió quan tenia 70 anys, però va seguir actuant durant vuit anys més.

• Louis L'Amour, cèlebre autor de més de 100 novel·les amb més de 200 milions d'exemplars editats, va rebre 350 rebuigs abans de vendre el seu prim er llibre. Més tard es va convertir en el prim er novel·lista norda- mericà que va rebre una me­dalla d 'or del Congrés dels Estats Units per la seva tasca com a escriptor i per la seva contribució al país a través de les seves obres basades en fets històrics.

• L'any 1952, Edmund H illary va intentar escalar l'Everest, la

muntanya més alta coneguda per l'home, amb els seus 8 .848 m etres. A l ca p de poques setmanes del seu intent frustrat, li van dem anar que donés una c o n fe rè n c ia a A n g la te r ra . H illa ry es va posar a la punta de l'escenari, va tancar el puny i, dirigint-se a una fotografia de la m u n ta n ya , va e x c la m a r: "Everest, m'has vençut la prim e­ra vegada, però la pròxima seré jo qui et guanyi, perquè tu has crescut tot el que podies créixer... però jo segueixo creixent!" I el 29 de maig , tan sols un any després Edmund H illary es con­ve rtí en el p r im e r hom e a conquerir l'Everest.

Fotografia: Josep M. O liveras

,A FA

RG

A/2

1

REV

ISTA

DE

SA

LT/2

2

PETANCAper: A.A. i P.

Trofeu Eugesa XX Hores Internacionals Sèniors

El passat 21 de ju lio l se celebrà a Salt el "D IA DEL CLUB, TROFEU EUGESA". Els resultats foren els següents:

FÈMINES: El C.P. Salt va aconseguir el p rim er lloc amb la tripleta form ada per Dolors G am und i, Estrella Pino i Consol Arbusà.

SÈNIORS: El Club Natació Figueres va obtenir el primer lloc.

La partic ipació va ser nom­brosa i degut a la gran intervenció en categoria SÈNIORS es va haver de jugar en el camp de futbol i en categoria FÈMINES a les ins­tal·lacions del C.P. SALT.

Els dies 24 i 25 d'agost a les pistes del CLUB PETANCA SALT es van ce le b ra r les XX HORES INTERNACIONALS DE PETANCA SÈNIORS.

Com és costum, la presentació dels equips es va fer en el pati centenari de "CAN MUT", cedit expressament per aquesta efe­mèrides. Hi van ser presents les autoritats del poble, presidents de federació i delegats. Els equips participants foren: C.P. SALT-A, C.P. SALT-D, C.P. MONTILIVI, C.P. CRACC CASSÀ, SELECCIÓ DE BARCELONA, SELECCIÓ BA­LEAR, NATACIÓ BARCELONA, SELECCIÓ DE TARRAG O NA, C.P.O.P.J.P. (FRANCE), C.P. TIO JORGE, C.P. PARDINYES, C.P. SANTA EUGLÀLIA, C.P. PENYA POMAR, C.P. OLOT, C.P. G I­

RONA, C.P. SALT-B, SELECCIÓ DE G IRO NA, C.P. SALT-C.

Els resultats varen ser:

PRIMERS: C.P. NATACIÓ DE BARCELONA.

DELEGACIÓ BARCELONA Jorge Manuel Hurtado

Gregorio Julián Francisco José Aguilar

Enrique Jiménez Daniel Cañamares

SEGONS: C.P. SELECCIÓ BARCELONA. DELEGACIÓ

BARCELONA Juan Capitán

Gabriel Terrero Antonio Pérez Manuel Raya Jordi Monrás

TERCERS: C.P. PARDINYES. DELEGACIÓ LLEIDA. Eduardo Martínez

Juan Carbelo José Cruz

Jordi Trillo.

De les tripletes participants, el nostre

CLUB va aconseguir un 7é i un 8è lloc.

XX Hores Internacionals Sèniors al pati de Can Mut

j L .JORDI CASÁSl gPAÏSOS CATALANS, 116 O /

TEL. 23 79 14 Q j

Til nostre ofici és ta fusta.Imagini's el que vulgui am b fusta, que li farem ralitat.

MIRALLS I VIDRES

^ O L A R s an r w i í

DISTRIBUÏDOR DE FINESTRES DE GELOSIA I MAMPARES PER A BANY "VENTIKLAR"

- Manipulació i col·locació de vidre pla "CLIM A LIT", "SECU RIT", CORBAT. LAMINATS, etc...

- Especialitzats en vidrieres artístiques, de formigó i vidres a la sorra

cl Joan Maragall, s/n. (ctda. Pas. Països Catalans) - Apt. n.3 147 Tel. 23 58 11 - Fax 24 30 82 - 17190 SALT (Girona)

CAGAFERRO LA VIDA AMB HUMOR

L'acudit fo ll

LA FARGA - Revista de SaltPasseig Verdaguer, 1 - 17190 SALT

Nom i cognoms ___________________________________________

A d re ç a _______________________________ Telèfon____________

Codi Postal_______________ Població________________________

D .N .I.____________________ Professió_____________________

Desitjo subscriure'm a "LA FARGA" - Revista de Salt, editada pel Casal de Jubilats de Salt, i faré efectiva la subscripció anyal de 1.500 ptes. (per l'any 1 99ó) per mitjà de rebut bancàri.

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Senyors:Agra iré que amb càrrec al meu com pte/llibreta, atenguin els re­buts que els presenti el Casal de Jubilats de Salt, anyalment per a

la subscripció de "LA FARGA-Revista de Salt"

Titulat com p te /llib re ta______________________________________

B an c /C a ixa_______________________________________________

A gè nc ia /A d re ça___________________________________________

Número de com p te /llib re ta_________________________________

Signatura

per: BURXETA

Els nost res àngels

El mes d 'agost darrer em va tocar passar-lo treballant. Am b vaig a fartar de respondre amb un no a la pregunta de si fe ia vacances. La m irada que m 'adreçaven ho de ia tot. Pobret! - dev ien pensar. I és que si no fas vacances el mes d 'agost, et un ésser d 'una altra galàxia.

Els mesos de juliol i agost serveixen per pressuimir de vacances a les illes M a lv ines i per a n a r de reba ixes a qualsevol hipermercat. Et trobes gent comprant coses inversemblants. Que es poden canviar aquests calçotets? Ei! No són per a mi, són per al gos.

A ix ò d a r re r em re c o rd a una anècdota d'aquests dies. Una seyora a qui no tenia el gust de conèixer em va p re g u n ta r si un nom era escaient. Aquest nom era de la m itologia grega -M ercuri, posem per cas. Jo li va ig respondre que era un nom ben legítim i que, en p rinc ip i, no havia de tenir cap problem a, ni amb el registre civil, ni am b el rec to r de la p a rrò q u ia . La senyora em va donar les gràcies i ens vam acomiadar. A l cap de cinc minuts em truca la mateixa senyora per d ir- me que no es tractava pas d 'una perso­na a qui volgués posar aquell nom, M are de Déu -vaig pensar jo; segur que es tracta d'un gos. Però davant de la meva perplexitat, la senyora va i em diu que és el nom del seu àngel. Avui d ia et pots trobar amb tota classe de guillats, vaig pensar jo. I, molt educadament, vaig d ir-li: M ir i, senyora (a qui no tenia el gust de conè ixe r); tan t si es d iu Mercuri com Rafeques, el seu àngel és una persona molt important. I ja pot demanar-li que ens a jud i a a rran ja r una mica aquest nostre món tan fotut en què ens ha tocat viure.

I és que, si no ho arreglen els àngels -encara que es diguin M ercuri- el món va de mal borràs.

Tingueu vistes/

à i | É É M ^

* * » o r

M W /fi I

Habitatges totalment exteriors,al Pg. dels Països Catalans de SALT, amb 3 do rm ito ris dobles,

90 m2 i cuina equipada. Pàrquing opcional.

CONST RUC TORA • IMMOBILIARIS

Fem realitat el vostre somni

Subvencions a descomptar del preu

• Préstec del 80%• Interessos del 7 ,5 % segons

ingressos• Subvencions de la G en era lita t del

5% al 1 0% segons com prador.

Informeu-vos al carrer Major, 182 - SALT Tel. 23 55 61