4.1.- Context històric.

a. El cristianisme dins de l’Imperi romà.

b. El triomf del cristianisme: l’Imperi Bizantí.

4.2.- L’art paleocristià: formes d’art clandestí. Les catacumbes i la ecclesia.

4.3.- Arquitectura bizantina. La basílica.

4.4.- Arts plàstiques bizantines. Les icones ortodoxes. Els mosaics.

Imperi romà: tolerància religiosa + culte a l’Emperador = cristianisme religió prohibida i perseguida.

L’Imperi romà comença a ensorrar-se econòmicament des de el s.III. El missatge igualitàri i de salvació del Cristianime s’exten entre les classes més humils.

La situació del Cristianisme canvia al s.IV:

311 d.C. Edicte de tolerància religiosa amb el cristianisme, de Galeri.

313 d.C. Edicte de Milà, de Constantí: ordena la restitució als cristians dels béns confiscats. L’Emperador es converteix.

391 d.C. Edicte de Tessalònica, de Teodosi, estableix el Cristianisme com a religió oficial de l’Imperi.

Són les primeres formes d’art cristià.

Inicialment formes d’art clandestí. Molt escasses.

Arts plàstiques: va adoptar models, tècniques i estil d’art romà.

Arquitectura:

Durant la clandestinitat no va crear arquitectures.

Després va adaptar a les seves necessitats de culte les formes arquitectòniques romanes.

Preocupació pel significat, no per la forma.

Art amb funició didàctica.

Els lloc d’art: catacumbes, ecclesia i Basílica.

Veritable hereu de la grandesa de l’Imperi romà.

Capital: Constantinoble – Bizanci – Istambul.

Període d’esplendor amb l’Emperador Justinià (s.VI).

Tradició imperial romana + pensament cristià + cultura grega = Cesaropapisme.

Art místic i simbólic, luxós, solemne i propagandístic.

Els artistes tenen la consideració social d’un artesà. Els principals clients d’art van ser els emperadors i l’Església.

les columnes bizantines incorporen el CIMACI, una peça en forma de piràmide truncada i invertida que alleugera el pes del capitell.

Absis.

Nau.

Cúpula.

Petxines

Nàrtex.

Revestiment de les parets i les voltes.

Figuratius i simbòlics.

Caràcter luxós i propagandístic.

Gamma cromàtica molt variada.

El color daurat és protagonista: riquesa, divinitat i no real.

La temàtica dels mosaics està estipulada i es repeteix constantment a mode de convencionalismes: les icones.

Representació hieràtica, simètrica, plana i frontal dels personatges.

LA TEMÀTICA DE LES ICONES:

CRIST PANTOCRÀTOR: Crist triomfant, com a senyor totpoderòs, assegut amb els Evangelis a la mà esquerra i estenent la mà dreta en gest de benedicció. Va imposar la imatge el model siri de crist (madur i amb barba), per sobre de l’hel.lenístic (jove i imberbe).

THEOTOKOS: Verge Maria com a Mare de Déu. EN MAJESTAT (asseguda en un tro) o ODIGITRIA (d’empeus, aguantant el nen amb el braç esquerre i assenyalant-lo amb la mà dreta).

DEESIS o pregària: Crist a la creu o Crist Pantocràtor, flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan Baptista.

QUÈ ÉS?

Theotokos en majestat.