ART EGIPCI
63
ART EGIPCI 1. Introducció 2. Arquitectura 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. 2.3. Edificis religiosos. 3. Les arts plàstiques. 3.1. L’escultura. 3.2. La pintura.
description
ART EGIPCI. Introducció Arquitectura 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia d’edificis funeraris. 2.3. Edificis religiosos. 3. Les arts plàstiques. 3.1. L’escultura. 3.2. La pintura. ART EGIPCI. 1. Introducció. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of ART EGIPCI
ART EGIPCI
1. Introducció
2. Arquitectura
2.1. Característiques generals.
2.2. Tipologia d’edificis
funeraris.
2.3. Edificis religiosos.
3. Les arts plàstiques.
3.1. L’escultura.
3.2. La pintura.
ART EGIPCI
Egipte es troba situat en una vall fèrtil d'uns 1.000 Km de longitud, i uns 10 a 20 km d'amplada.
Limita a l'est i a l'oest amb el desert.
La inundació anual dels mesos de juliol a octubre provocada per les crescudes del Nil deixa sobre la terra una capa de llim
que és la base de la riquesa agrícola.
La morfologia del riu determina l'existència de dues zones: el delta (Baix Egipte) i la vall (Alt Egipte).
1. Introducció
ART EGIPCI
Cronològicament, l'antic Egipte comprèn del 6.500 aC al 332 aC.
Es tracta d'una societat molt jerarquitzada, d'estructura piramidal. El faraó tenia tots els poders: coordinava la vida civil,
administrativa, militar i religiosa, i, a més, era considerat un déu viu i se'l venerava com a tal.
El poble egipci era molt religiós, creia en l'existència d'una vida en el més enllà on tothom tenia accés si complia uns preceptes i,
sobretot, si conservava el seu cos per poder ressuscitar a l'altre món.
Per tant, l'art egipci estava al servei d'una civilització teocràtica que unia el poder civil amb el religiós.
1. Introducció
ART EGIPCI
La religió era politeista, amb la presència de nombrosos déus, gairebé tots identificats amb animals (cultura totèmica).
El faraó era identificat amb la divinitat, normalment amb la divinitat solar (Ra), una de les més venerades a Egipte.
Els egipcis creien en la vida eterna, la qual cosa afavorí la creença en què després de la mort, l’ànima o força vital (ka) es separava del
cos i necessitava un suport material i els objectes de la vida quotidiana.
Això motivà el perfeccionament de les tècniques de momificació i la construcció de grans edificis funeraris per tal de mantenir la vida
eterna.
Els déus, amb la seva dualitat animal i antropomòrfica, tenien temples per tal d’oferir la seva protecció als fidels.
1. Introducció
ART EGIPCI
colossalismecolossalisme: proporcions exagerades en relació a l’ús o funcionalitat de l’edifici
materialsmaterials: pedra tallada o treballada en grans blocs o maons, en aparell regular (carreus)
sistema constructiusistema constructiu: arquitravat, no coneixien l’arc; predominen les línies rectes, verticals i diagonals (cas de les piràmides)
Freqüents aplicació de la matemàtica a les tècniques constructives
El principal element de suport és el mur i la columna, que té també funció decorativa amb tipologia variada.
Els arquitectes tenien una posició social elevada.
2. Arquitectura2.1. Carácterístiques generals.
ART EGIPCI
MastabesMastabes: tronc de piràmide de base rectangular, fetes servir com a tombes, que contaven amb una sala per ofrenes i una cambra central subterrània en la qual es situava el sarcòfag; era pròpia de les primeres dinasties
Mastaba d’Abydos
Com l’art de l’antic Egipte estava molt relacionat amb el culte als Déus i la vida del
més enllà o d’ultratomba, va tenir una especial manifestació a l’arquitectura, d’aquí que les tombes i els temples fossin les construccions
més representatives.
2. Arquitectura2.2. Tipologia d’edificis funeraris.
ART EGIPCI
MastabesMastabes: tronc de piràmide de base rectangular, fetes servir com a tombes, que contaven amb una sala per ofrenes i una cambra central subterrània en la qual es situava el sarcòfag; era pròpia de les primeres dinasties
Plànol d’una mastaba
2. Arquitectura2.2. Tipologia d’edificis funeraris.
ART EGIPCI.
Esquema d’una mastaba
ART EGIPCI
Piràmides esglaonadesPiràmides esglaonades: fruit de la superposició de mastabes
Piràmide esglaonada de Djoser
2. Arquitectura2.2. Tipologia d’edificis funeraris.
ART EGIPCI
Piràmides esglaonadesPiràmides esglaonades: fruit de la superposició de mastabes
Plànol de la piràmide
esglaonada de Djoser
2. Arquitectura2.2. Tipologia d’edificis funeraris.
Piràmide esglaonada de Sakara
ART EGIPCI.
PiràmidesPiràmides: monuments funeraris més importants i tal vegada els més representatius de l’arquitectura egípcia
Piràmide de Keops
2. Arquitectura2.2. Tipologia d’edificis funeraris.
Piràmide de Keops
ART EGIPCI
PiràmidesPiràmides: monuments funeraris més importants i tal vegada els més representatius de l’arquitectura egípcia
Plànol de la piràmide de
Keops
2. Arquitectura2.2. Tipologia d’edificis funeraris.
ART EGIPCI
PiràmidesPiràmides: monuments funeraris més importants i tal vegada els més representatius de l’arquitectura egípcia
2. Arquitectura2.2. Tipologia d’edificis funeraris.
ART EGIPCI
HipogeusHipogeus: tombes excavades a les roques, que constaven d’una o més cambres rectangulars;
s’hi accedia per una cambra de pilars o columnes com si fossin un pòrtic;
les columnes de roca natural estaven rematades per capitells.
2. Arquitectura2.2. Tipologia d’edificis funeraris.
Hipogeu de Deir el-Bahari
ART EGIPCI2. Arquitectura
2.2. Tipologia d’edificis funeraris.
Abu Simbel
ART EGIPCI2. Arquitectura
2.3. Edificis religiosos.
Podem diferenciar dues tipologies bàsiques:
Els temples lligats a rituals funeraris i els temples dedicats als déus.
Entre ells hi ha els semispeus (mig excavats a la roca) i els speus (completament excavats)
ART EGIPCI
TemplesTemples: colossals o monumentals, formats per una avinguda d’esfinxs i caps de boc,
obeliscs, situats davant l'entrada, eren símbols dels rajos solars,
pilons en forma de mur en talús amb una porta central d'accés i amb escultures sedents dels faraons adossades al mur,
el pati o sala hiptera d’entrada descobert, amb columnes a tres bandes (únic lloc públic durant els rituals)
sala hipòstila, una sala amb un bosc de columnes que la divideixen en naus, de coberta arquitravada, reservada a funcionaris, escribes i notables,
cel·la o santuari, de petites dimensions, reservada al faraó i sacerdots
sala d'ofrenes laterals, no present a tots els temples
2. Arquitectura2.3. Edificis religiosos.
ART EGIPCI
Vista exterior del temple de
Luxor
2. Arquitectura2.3. Edificis religiosos.
ART EGIPCI
Vista exterior del temple de
Luxor
2. Arquitectura2.3. Edificis religiosos.
2. Arquitectura2.3. Edificis religiosos.
ART EGIPCI
ART EGIPCI2. Arquitectura
2.3. Edificis religiosos.
ART EGIPCI
Obelisc de Luxor
2. Arquitectura2.3. Edificis religiosos.
ART EGIPCI
ART EGIPCI
Columnata d’Amenofis
IV del temple de
Karnak
2. Arquitectura2.3. Edificis religiosos.
ART EGIPCI
Columnes de Karnak
2. Arquitectura2.3. Edificis religiosos.
ART EGIPCI
Temple d’Amon, a
Tebas
2. Arquitectura2.3. Edificis religiosos.
ART EGIPCI
Columnes del temple
d’Amon
2. Arquitectura2.3. Edificis religiosos.
ART EGIPCI
Speo de Ramsés II
Speos o Speos o semispeossemispeos: temples excavats total o parcialment a penyasegats, amb finalitat funerària i de record del faraó
2. Arquitectura2.3. Edificis religiosos.
ART EGIPCI
Les arts plàstiques de l’antic Egipte estaven gairebé sempre lligades a l’arquitectura.
La concepció d’artista no existia, sinó que eren artesans que transmetien els
coneixements de pares a fills.
Com a característiques generals destacaríem:
• Ideal estètic de perdurabilitat: cánon idealitzat al llarg de tot el període
• Concepció de superfície plana
• Llei de la frontalitat
• Estatisme
• Teles, cabells i barbes tractats de forma geomètrica
• Plasmacions bidimensionals sense sensació de profunditat
3. Les arts plàstiques
ART EGIPCI
Els materials utilitzats eren durs: pedra (granit, alabastre, basalt, etc.) i en menor
mesura fusta.
També es feien servir or i altres materials luxosos en la decoració funerària, que era la
principal temàtica.
L’estil es caracteritza per l’aplicació estricta de la llei de la frontalitat i per la continuïtat
del cànon al llarg de tot el període.
Es representaven dues postures bàsiques: drets, amb una cama més avançada que
l’altra, o en postura sedent.
En cas de representar grups de figures, s’utilitzava la jerarquització.
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
Escriba assegut
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
Triada de Micerinos
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
Kefrén
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
El colós de Memnón
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
Màscara de Tutankamon
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
El funcionari Sheik el-
Beled
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
El funcionari Sheik el-
Beled
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
Tresor de Tutankamon
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
Hipopòtam sagrat
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
Exèrcit nubi
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCIART EGIPCI3. Les arts plàstiques
3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
La Pedra roseta
3. Les arts plàstiques3.1. L’escultura.
ART EGIPCI
La pinturapintura va tenir poc desenvolupament a les primeres dinasties.
La tècnica més emprada va ser el fresc, que en part anaren substituint els relleus.
Les característiques principals són:
gust per representar la natura
frontalisme, de cara i de perfil
ulls allargats o ametllats
No es representa la profunditat, figures juxtaposades
sí que es capta el moviment
iconografia: escenes de caça, pesca o festes
3. Les arts plàstiques3.1. La pintura.
ART EGIPCI3. Les arts plàstiques
3.1. La pintura.
ART EGIPCI3. Les arts plàstiques
3.1. La pintura.
ART EGIPCI3. Les arts plàstiques
3.1. La pintura.
ART EGIPCI
Tomba de Ramsès VI
