ART GREC-II-

ESCULTURAESCULTURA

http://eekman.com/virtual_gallery/media/sculptures/originals/kouros_original.jpg

Característiques de l’escultura grega

L’escultor grec realitza les seves obres per plaer estètic, cercant la bellesa ideal.

La figura humana és considerada la expressió d’aquesta bellesa ideal, física i espiritual, especialment en el cos masculí nu.

Naturalisme idealitzat en les escultures, ja que es tracta de representar l’home sense defectes, com autèntics arquetips. Hi ha una clara recerca de la perfecció formal a través de la mesura i de la proporció.

El canon () és el terme que s’aplica a partir de l’art clàssic al conjunt de proporcions ideals per a la representació perfecta de l’èsser humà.

Consisteix en cercar la harmonia de les parts en el tot, seguint relacions matemàtiques.

Policlet estableix el en representar la figura humana amb una alçada de set vegades el cap. Lisip, per la seva part, el fixa en vuit caps.

També es busca l’harmonia, la serenitat i l’equilibri entre l’autodomini i la manifestació dels sentiments, especialment en els rostres.

Estudi de l’anatomia en tensió i del moviment, però equilibrat.

Els temes preferits són els mitològics (déus i herois), però també els atletes.

Materials: tots (fusta, pedra, or, vori, etc), però prefereixen el marbre i el bronze.

Les Escultures són policromades, tot i que s’han perdut les restes de color pel pas del temps.

Diadoúmenos de Policlet

Dorífor de Policlet

Auriga de Delfos

Discòbol de Miró

Hermes i Dionís nen de Praxítel.les

Afrodita de Cnido, de Praxítel.les

Afrodita Mèdicis, de Praxítel.les

Afrodita ajupida de Praxítel.les

Dèmeter

Apoxiòmenos de Lisip

Posidó

Narcís

Atena

Hermes

Apol.lo sauròcton

de la sandàlia

Relleus de Fídies (Partenó)

Naixement d’Afrodita

Níobe

Els guerrers de Riace

Època hel.lenística

Pèrgam, l’altar de Zeus

Santuari d’època hel.lenística, consagrat a Zeus, i edificat entre el 180 i el 160 aC. per iniciativa d’Eumenes II. Estava format per tres porxos de columnes jòniques, que enmarcaven una escala monumental i l’altar, a cel obert. Un inmens zòcol estava decorat amb un fris de 112 m de llarg per 2,30 m d’alçada, que representava la gigantomàquia segons Hesíode. (Actualment es troba a Berlin)

L’artista es va proposar aconseguir efectes de gran força dramàtica: la batalla es desencadena amb una violència terrible, en la qual els titans són aniquilats pels déus triunfants, i es debaten entre el dolor i l’agonia.

Un moviment salvatge i l’agitació dels vestits ho omplen tot. Per aconseguir efectes més cridaners, el relleu ja no és plà, sinó que està composat amb figures que gairebé surten totalment de la paret (alt-relleu) i que, en la lluita, semblen desbordar-se per l’escala que porta al altar.

El tema dominant de Zeus i Atena, un déu i una deesa poderosos, que es

mouen en direccions oposades i es giren per mirar-se mútuament, és el mateix

tema de la composició del frontó occidental del Partenó. Es vol subratllar,

d’aquesta manera, la pretensió dels reis de Pèrgam d’erigir-se en hereus culturals dels

atenesos del segle V aC.

Pèrgam

Laocoont

Atlas

Gàlata moribund

Dona vella al mercat

Sàtir

L’espinari

Eros adormit

Àrtemis caçadora

Àrtemis de Larnaca

Afrodita de Milo

Alexandre el Gran

de Samotràcia