Article ciudad-12-07-11
1
La opinión del diario se expresa sólo en los editoriales. Los articulistas exponen posturas personales. Opinión e l P e r i ó d i c o C i u d a d d e A l c o y Martes, 12 de Julio de 2011 6 Hay cosas... y ¡cosas! TRIBUNA ADOLFO DE SILVA Pastor Evangélico L a vida diaria produce en nosotros una cantidad de estados de ánimo, de actitudes y sentimientos que, sin darnos cuenta, llegan a cambiarnos el carácter y hasta producirnos un continuo malhumor o tristeza. Las actitudes se parecen a las malas hierbas: Son las enemigas de cada flor: pueden aparecer de la noche a la mañana, y si no tratas con ellas regularmente, azada en mano, pueden apoderarse de todo el jardín que forma tu carácter. Un famoso sicólogo relata un caso que, leído despacio y valorando los hechos con toda sinceridad y buscando lo que quería decir, podría ayudarnos a detectar en nosotros algunas actitudes enfermizas y a tratar con ellas. Por ejemplo, el mal humor al levantarnos algunas mañanas, producto quizás de haber dormido mal a causa del atracón en la cena de la noche anterior u otros muchos casos en los que caemos. El sicólogo contó la siguiente historia: “Una mañana un administrativo iba al trabajo en su coche y chocó con otro vehículo . Cuando pararon, la mujer que conducía el otro coche salió para contemplar el daño. Estaba angustiada, y admitió que era culpa suya y dijo que habían comprado ese coche nuevo hacía tan solo dos días. La idea de tener que decírselo a su marido la horrorizaba. El hombre la comprendía muy bien pero tenía que proseguir con los trámites usuales de intercambiar los datos del seguro, y preparar el informe para la Policía. La mujer estaba tan afectada, que el otro conductor tuvo que abrir la guantera del coche de ella y sacar los documentos de un sobre. Al coger el primer papel con que tropezó, la conductora pudo leer las siguientes palabras, escritas con la letra característica de su esposo: En caso de accidente, recuerda cariño, que tú eres a quien amo, no al coche.” Y esa predisposición del esposo, habla de su decisión de no dejar que incidentes que la mayoría de las veces sobre valoramos, sean los que dirijan nuestro carácter. Dice Santiago: “Todo hombre sea pronto para oír, tardo para hablar, tardo para airarse.” Antes de que te alteres hoy, haz un alto, respira hondo, date un paseo si hace falta, pero pon las cosas en la perspectiva real. No olvides que el incidente es temporal, va a pasar, pero que las palabras que digas o los actos que emprendas, pueden dejar huellas para toda la vida. Si los hombres fueran más cuidadosos de sus expresiones o de su carácter, con toda seguridad que, ese terrorífico balance de víctimas de la violencia de género se reduciría, y hasta podemos pensar en su fin. Oigamos qué nos dice el Apóstol: “Airaos, pero no pequéis; no se ponga el Sol sobre vuestro enojo... Quítense de vosotros toda amargura, enojo, ira, gritería y maledicencia, y toda malicia. Antes sed benignos unos con otros.” Cortines de fum de la dreta valenciana TRIBUNA F. XAVIER MIRALLES MARTINES A quest escrit surt a la llum arran les idees destrellatades sobre el plurilingüisme galleguitzador que vol imposar l’exconseller d’educació Alejandro Font de Mora Turon i que ha assegurat que recolzarà el nou conseller José Ciscar. Aquest article no parlarà sobre el plurilingüisme arrasador i lingüicida de la nostra dreta rancuniosa i venjativa perquè sobre eixe tema ja s’ha escrit molt, parlarem sobre tot el que hi ha al voltant d’eixes accions que no per desgavellades no deixen d’estar menys programades. Quina és la intenció oculta del Govern Valencià (del PP, de la dreta espanyolista) en gran part de les seues accions? Esborrar el valencià? Sí, però de rebot, com a acte populista que acontente part del seu electorat. Fer-nos anglòfons? No, ja que els nostres polítics no apliquen als seus vassalls valencians (nosaltres) el que ells fan amb els seus propis plançons perquè aprenguen a parlar la llengua dels fills de la Gran Bretanya. Aleshores quin interès hi ha a emprenyar la gent i mobilitzar-la, crear un mal ambient social i fer que des de fora estant del País Valencià semble que sempre estem en una ebullició de protestes? La raó per “cremar” polítics amb accions sense trellat ha de ser de molt de pes. I tant, ja que els dictàmens que guien aquestes accions tenen un origen diví: L’Església Catòlica, que s’ha autonomenat des de fa segles la veu de Déu en la Terra, i la seua set infinita de poder com ha demostrat en els últims mil anys i escaig. Quan les coses no van massa bé s’enquista, s’amaga en una letargia diabòlica com la que fan els paràsits i suporta el que siga, tant que de vegades fa llàstima. Però quan veu que els seus bastards han adobat el terreny desperten i acaben amb tot el que s’interposa entre ells i les seues ànsies de dominació: llengües que puguen dispersar la seua força, persones que contradiguen les seues decisions, pobles infidels a la política neoliberal que ja veureu com a la fi hi és un llegat de Jesús i la seua pymes de fusteria. En el cas concret de l’última ocurrència de l’Administració valenciana tenim una altra evidència d’aquesta ànsia de dominació social (aborregament) per part de l’Església. En l’esborrany de decret de plurilingüisme tracta en igualtat de condicions l’escola pública i la concertada pel que fa els drets que atorga el decret, ara bé, quan dóna llibertat (paraula letal en la boca de la dreta) als centres a l’hora d’aplicar els manaments que contindrà el decret de manera que es puga triar entre el model “Inicial” i l’”Avanzado” ens podem posar a tremolar. En l’“Inicial”, si no es pot, cap matèria s’ha d’impartir en anglès però és redueix la presència del valencià de fet i pel que fa la intenció d’ús. Si es tria el model “Avanzado” es podran impartir fins un terç de les matèries, preferiblement; en anglès, un altre terç en castellà i l’altre terç en valencià. Una volta tots els ingredients sobre la taula, si ara fem una ullada al panorama del centres públics veurem que els recursos humans d’aquestos per poder agafar el model avançat són escassos o inexistents, aleshores hauran d’agafar l’opció inicial. I qui agafarà l’opció trilingüe? Doncs sí, la concertada i la privada que poden obligar els seus treballadors a formar-se per impartir les seues matèries en anglès o simplement poden acomiadar a aquells que no puguen fer-ho i reemplaçar-los per gent nova i millor formada (“Unos 140 centros escolares se apuntan a la red plurilingüe. Casi dos tercios de los colegios inscritos en la provincia de Valencia son de titularidad privada o religiosa y se beneficiará de formación e innovación” Levante 28/6/2011). Aquest procés desembocarà en un doble sistema educatiu: Una xarxa de centres públics sense identitat i sense cap atractiu educatiu, controlats de ben a prop pels comissaris polítics de la Conselleria (encara no ha llegit cap sindicat l’Ordre 45/2011, de 8 de juny en la qual s’atempta contra la llibertat pedagògica dels professor mitjançant el control de les programacions didàctiques per part de la inspecció educativa?) i una altra xarxa formada per l’escola privada concertada i la privada en què es potencia l’anglès, es prestigia el castellà, el valencià ja no fa nosa i en la qual els alumnes poden estar escolaritzats i aïllats del món real des dels zero anys, en escoletes afins a les entitats privades i subvencionades amb els diners de tots, fins els dèsset anys en què acaben el batxiller, de manera totalment gratuïta; millor encara, amb xecs-regal cada curs sense importar si els pares cobren 6.000 o 200.000, no importa, uns compraran llibres i els altres ja tenen per anar de copes durant un cap de setmana d’esquí. Un cop posats els fonaments d’aquest maquiavèl·lic pla, en un futur proper tindrem les tres xarxes escolars: La pública o d’auxili social on aniran els alumnes que impedeixen un bon desenvolupament de les classes actuals (xiquets i xiquetes amb deficiències o problemàtics, emigrants, fills de grups marginals...). La concertada on aniran aquells alumnes que hagen de formar el teixit productiu de la societat. I la privada on es formaran les noves elits socials (ens quedarien els alumnes que van als centres educatius de gran prestigi internacional, sobretot a l’estranger; alumnes que perpetuaran la dominació social que ja exerceixen els seus progenitors). Els alumnes de la pública eixiran de l’escola tan buits com van entrar, ara bé, els de la concertada i la privada eixiran al nou món amb una forta càrrega ideològica de caire religiós i que com veiem en els nostres dirigents polítics i empresarials, aquestos, després saben ser agraïts a les diferents congregacions religioses tot i donant privilegis (i altres coses) per a l’Església Catòlica que cada cop es fa més forta i denota amb més ànsia les ganes que té pel control econòmic de la societat (la prova del que dic la tenim en la creació de l’associació d’empresaris catòlics que té com a finalitats bàsiques la promoció de la doctrina social de l’església i prendre accions concretes contra la crisi, Levante 25/06/2011). A més, els alumnes de la privada i la concertada estaran ben entrenats per competir en aquest món neoliberal on és normal que el peix gran es menge el menut, com els hauran alliçonat durant pràcticament divuit anys. Segons les declaracions durant l’acte de la seua investidura del nou Conseller d’Educació Formació i Ocupació cal “orientar el sistema educativo valenciano hacia el empleo” i no pas cap a la formació integral de la persona, això ho deixem per als poderosos (El País Comunitat Valenciana, 24/06/2011). Els antics alumnes de l’escola pública formaran part de la mà d’obra no especialitzada, fàcilment prescindible i emmordassada amb ajuts de beneficència social que els mantindrà tranquils i en els seus guetos. Els antics alumnes de la concertada engrossiran les files de sectes amb nom de fruit sec, que a poc a poc van formant infermers, periodistes, mestres, treballadors socials... que podran exercir el domini de l’amo en tots els sectors més baixos de la societat. També formaran treballadors qualificats, tècnics, metges, professors, investigadors... que puguen controlar còmodament els habitants de la classe mitjana del nostre país i a més, que siguen un exemple a seguir per al “poble baix”. Per últim, els fruits de l’escola privada ens donaran uns resultats molt semblants als fruits de la concertada, però amb més poder: Els exalumnes de la privada engrossiran les files de l’obra de l’Església Catòlica i formaran els grups de poder empresarial i polític de la nostra societat. I així es repeteix en la sanitat: cal fomentar un model públic que funcione malament, amague als ulls de la societat les desgràcies de la gent sense recursos i done l’oportunitat als neoburgesos d’execicir la pietat preceptiva de la Santa mare Església. Promouran un altre sistema de sanitat, concertat, que donarà una assistència suficient i que permetrà als treballadors rendir i treballar al màxim fins la fi de les seues vides. I, per últim, crearan una xarxa privada altament qualificada per impedir al màxim la mortaldat i la incapacitat física de les elits que ens dirigeixen i sense les quals no podríem viure, segons creuen ells. Sembla una visió un poc apocalíptica, ja ho sé, però dóna sentit a eixes polítiques tòxiques i corruptes, sense càstig, a eixes polítiques de “cortina de fum” per desviar l’atenció d’altres assumptes més importants. Però encara estem a temps de parar-los els peus: Cal apartar l’Església del poder polític, fer del sistema públic una única xarxa per a tots, potenciar els concerts amb cooperatives laiques d’ensenyant amb models pedagògics innovadors i com a única ideologia la del respecte cap a tot el que ens envolta. Caldrà eliminar els concerts a les escoles catòliques ja que manipulen ideològicament i que l’ensenyament privat, si ha d’existir, que no s’alimente dels diners de tots; qui vulga eixe privilegi que el pague i a la fi dels diferents nivells educatius que els seus alumnes facen una prova per veure si estan capacitats i homologats per continuar els estudis oficials. S'ha de derogar la LODE, que el dret a triar centre educatiu siga innecessari gràcies a l'alta qualitat del sistema públic i així evitarem que l'Estat haja d'enriquir l'església per mitjà d'esta trampa legal en forma de llibertat d'elecció dels centres docents i dels concerts educatius.
Transcript of Article ciudad-12-07-11
La opinión del diario se expresa sólo en los editoriales. Los articulistas exponen posturas personales.
Opinión
el Periódico Ciudad de AlcoyMartes, 12 de Julio de 20116
Hay cosas...y ¡cosas!
T R I B U N A ADOLFO DE SILVA
Pastor Evangélico
La vida diariaproduce en
nosotros una cantidadde estados de ánimo,de actitudes ysentimientos que, sindarnos cuenta, llegan acambiarnos el caráctery hasta producirnos un
continuo malhumor o tristeza. Lasactitudes se parecen a las malashierbas: Son las enemigas de cada flor:pueden aparecer de la noche a lamañana, y si no tratas con ellasregularmente, azada en mano, puedenapoderarse de todo el jardín que formatu carácter. Un famoso sicólogo relataun caso que, leído despacio y valorandolos hechos con toda sinceridad ybuscando lo que quería decir, podríaayudarnos a detectar en nosotrosalgunas actitudes enfermizas y a tratarcon ellas. Por ejemplo, el mal humor allevantarnos algunas mañanas,producto quizás de haber dormido mala causa del atracón en la cena de lanoche anterior u otros muchos casosen los que caemos.
El sicólogo contó la siguientehistoria: “Una mañana unadministrativo iba al trabajo en sucoche y chocó con otro vehículo .Cuando pararon, la mujer queconducía el otro coche salió paracontemplar el daño. Estaba angustiada,y admitió que era culpa suya y dijo quehabían comprado ese coche nuevohacía tan solo dos días. La idea de tenerque decírselo a su marido lahorrorizaba. El hombre la comprendíamuy bien pero tenía que proseguir conlos trámites usuales de intercambiarlos datos del seguro, y preparar elinforme para la Policía. La mujer estabatan afectada, que el otro conductortuvo que abrir la guantera del coche deella y sacar los documentos de unsobre. Al coger el primer papel con quetropezó, la conductora pudo leer lassiguientes palabras, escritas con laletra característica de su esposo: Encaso de accidente, recuerda cariño, quetú eres a quien amo, no al coche.” Y esapredisposición del esposo, habla de sudecisión de no dejar que incidentes quela mayoría de las veces sobrevaloramos, sean los que dirijan nuestrocarácter.
Dice Santiago: “Todo hombre seapronto para oír, tardo para hablar,tardo para airarse.” Antes de que tealteres hoy, haz un alto, respira hondo,date un paseo si hace falta, pero ponlas cosas en la perspectiva real. Noolvides que el incidente es temporal, vaa pasar, pero que las palabras que digaso los actos que emprendas, puedendejar huellas para toda la vida. Si loshombres fueran más cuidadosos de susexpresiones o de su carácter, con todaseguridad que, ese terrorífico balancede víctimas de la violencia de género sereduciría, y hasta podemos pensar ensu fin. Oigamos qué nos dice elApóstol: “Airaos, pero no pequéis; no seponga el Sol sobre vuestro enojo...Quítense de vosotros toda amargura,enojo, ira, gritería y maledicencia, ytoda malicia. Antes sed benignos unoscon otros.”
Cortines de fum de la dreta valenciana
T R I B U N A F. XAVIER MIRALLES MARTINES
Aquest escrit surt ala llum arran lesidees
destrellatades sobre elplurilingüismegalleguitzador que volimposar l’exconsellerd’educació AlejandroFont de Mora Turon i queha assegurat que
recolzarà el nou conseller José Ciscar.Aquest article no parlarà sobre elplurilingüisme arrasador i lingüicida dela nostra dreta rancuniosa i venjativaperquè sobre eixe tema ja s’ha escritmolt, parlarem sobre tot el que hi ha alvoltant d’eixes accions que no perdesgavellades no deixen d’estar menysprogramades.
Quina és la intenció oculta del GovernValencià (del PP, de la dreta espanyolista)en gran part de les seues accions?Esborrar el valencià? Sí, però de rebot,com a acte populista que acontente partdel seu electorat. Fer-nos anglòfons? No,ja que els nostres polítics no apliquen alsseus vassalls valencians (nosaltres) el queells fan amb els seus propis plançonsperquè aprenguen a parlar la llenguadels fills de la Gran Bretanya. Aleshoresquin interès hi ha a emprenyar la gent imobilitzar-la, crear un mal ambientsocial i fer que des de fora estant del PaísValencià semble que sempre estem enuna ebullició de protestes?
La raó per “cremar” polítics ambaccions sense trellat ha de ser de molt depes. I tant, ja que els dictàmens queguien aquestes accions tenen un origendiví: L’Església Catòlica, que s’haautonomenat des de fa segles la veu deDéu en la Terra, i la seua set infinita depoder com ha demostrat en els últimsmil anys i escaig. Quan les coses no vanmassa bé s’enquista, s’amaga en unaletargia diabòlica com la que fan elsparàsits i suporta el que siga, tant que devegades fa llàstima. Però quan veu queels seus bastards han adobat el terrenydesperten i acaben amb tot el ques’interposa entre ells i les seues ànsies dedominació: llengües que puguendispersar la seua força, persones quecontradiguen les seues decisions, poblesinfidels a la política neoliberal que javeureu com a la fi hi és un llegat de Jesúsi la seua pymes de fusteria.
En el cas concret de l’últimaocurrència de l’Administració valencianatenim una altra evidència d’aquestaànsia de dominació social(aborregament) per part de l’Església. Enl’esborrany de decret de plurilingüismetracta en igualtat de condicions l’escolapública i la concertada pel que fa elsdrets que atorga el decret, ara bé, quandóna llibertat (paraula letal en la boca dela dreta) als centres a l’hora d’aplicar elsmanaments que contindrà el decret demanera que es puga triar entre el model“Inicial” i l’”Avanzado” ens podem posara tremolar.
En l’“Inicial”, si no es pot, cap matèrias’ha d’impartir en anglès però és redueixla presència del valencià de fet i pel quefa la intenció d’ús. Si es tria el model“Avanzado” es podran impartir fins unterç de les matèries, preferiblement; enanglès, un altre terç en castellà i l’altreterç en valencià. Una volta tots elsingredients sobre la taula, si ara fem unaullada al panorama del centres públicsveurem que els recursos humans
d’aquestos per poder agafar el modelavançat són escassos o inexistents,aleshores hauran d’agafar l’opció inicial.I qui agafarà l’opció trilingüe? Doncs sí,la concertada i la privada que podenobligar els seus treballadors a formar-seper impartir les seues matèries en anglèso simplement poden acomiadar a aquellsque no puguen fer-ho i reemplaçar-losper gent nova i millor formada (“Unos140 centros escolares se apuntan a la redplurilingüe. Casi dos tercios de loscolegios inscritos en la provincia deValencia son de titularidad privada oreligiosa y se beneficiará de formación einnovación” Levante 28/6/2011).
Aquest procés desembocarà en undoble sistema educatiu: Una xarxa decentres públics sense identitat i sensecap atractiu educatiu, controlats de bena prop pels comissaris polítics de laConselleria (encara no ha llegit capsindicat l’Ordre 45/2011, de 8 de juny enla qual s’atempta contra la llibertatpedagògica dels professor mitjançant elcontrol de les programacions didàctiquesper part de la inspecció educativa?) i unaaltra xarxa formada per l’escola privadaconcertada i la privada en què espotencia l’anglès, es prestigia el castellà,el valencià ja no fa nosa i en la qual elsalumnes poden estar escolaritzats iaïllats del món real des dels zero anys,en escoletes afins a les entitats privades isubvencionades amb els diners de tots,fins els dèsset anys en què acaben elbatxiller, de manera totalment gratuïta;millor encara, amb xecs-regal cada curssense importar si els pares cobren 6.000o 200.000, no importa, uns compraranllibres i els altres ja tenen per anar decopes durant un cap de setmana d’esquí.
Un cop posats els fonaments d’aquestmaquiavèl·lic pla, en un futur propertindrem les tres xarxes escolars: Lapública o d’auxili social on aniran elsalumnes que impedeixen un bondesenvolupament de les classes actuals(xiquets i xiquetes amb deficiències oproblemàtics, emigrants, fills de grupsmarginals...).
La concertada on aniran aquellsalumnes que hagen de formar el teixitproductiu de la societat. I la privada ones formaran les noves elits socials (ensquedarien els alumnes que van alscentres educatius de gran prestigiinternacional, sobretot a l’estranger;alumnes que perpetuaran la dominaciósocial que ja exerceixen els seusprogenitors). Els alumnes de la públicaeixiran de l’escola tan buits com vanentrar, ara bé, els de la concertada i laprivada eixiran al nou món amb unaforta càrrega ideològica de caire religiós ique com veiem en els nostres dirigentspolítics i empresarials, aquestos, despréssaben ser agraïts a les diferentscongregacions religioses tot i donantprivilegis (i altres coses) per a l’EsglésiaCatòlica que cada cop es fa més forta idenota amb més ànsia les ganes que tépel control econòmic de la societat (laprova del que dic la tenim en la creacióde l’associació d’empresaris catòlics queté com a finalitats bàsiques la promocióde la doctrina social de l’església iprendre accions concretes contra la crisi,Levante 25/06/2011). A més, els alumnesde la privada i la concertada estaran benentrenats per competir en aquest mónneoliberal on és normal que el peix granes menge el menut, com els hauran
alliçonat durant pràcticament divuitanys. Segons les declaracions durantl’acte de la seua investidura del nouConseller d’Educació Formació iOcupació cal “orientar el sistemaeducativo valenciano hacia el empleo” ino pas cap a la formació integral de lapersona, això ho deixem per alspoderosos (El País Comunitat Valenciana,24/06/2011).
Els antics alumnes de l’escola públicaformaran part de la mà d’obra noespecialitzada, fàcilment prescindible iemmordassada amb ajuts debeneficència social que els mantindràtranquils i en els seus guetos. Els anticsalumnes de la concertada engrossiran lesfiles de sectes amb nom de fruit sec, quea poc a poc van formant infermers,periodistes, mestres, treballadorssocials... que podran exercir el domini del’amo en tots els sectors més baixos de lasocietat. També formaran treballadorsqualificats, tècnics, metges, professors,investigadors... que puguen controlarcòmodament els habitants de la classemitjana del nostre país i a més, quesiguen un exemple a seguir per al “poblebaix”. Per últim, els fruits de l’escolaprivada ens donaran uns resultats moltsemblants als fruits de la concertada,però amb més poder: Els exalumnes dela privada engrossiran les files de l’obrade l’Església Catòlica i formaran elsgrups de poder empresarial i polític de lanostra societat.
I així es repeteix en la sanitat: calfomentar un model públic que funcionemalament, amague als ulls de la societatles desgràcies de la gent sense recursos idone l’oportunitat als neoburgesosd’execicir la pietat preceptiva de la Santamare Església. Promouran un altresistema de sanitat, concertat, que donaràuna assistència suficient i que permetràals treballadors rendir i treballar almàxim fins la fi de les seues vides. I, perúltim, crearan una xarxa privadaaltament qualificada per impedir almàxim la mortaldat i la incapacitat físicade les elits que ens dirigeixen i sense lesquals no podríem viure, segons creuenells.
Sembla una visió un poc apocalíptica,ja ho sé, però dóna sentit a eixespolítiques tòxiques i corruptes, sensecàstig, a eixes polítiques de “cortina defum” per desviar l’atenció d’altresassumptes més importants. Però encaraestem a temps de parar-los els peus: Calapartar l’Església del poder polític, ferdel sistema públic una única xarxa per atots, potenciar els concerts ambcooperatives laiques d’ensenyant ambmodels pedagògics innovadors i com aúnica ideologia la del respecte cap a totel que ens envolta. Caldrà eliminar elsconcerts a les escoles catòliques ja quemanipulen ideològicament i quel’ensenyament privat, si ha d’existir, queno s’alimente dels diners de tots; quivulga eixe privilegi que el pague i a la fidels diferents nivells educatius que elsseus alumnes facen una prova per veuresi estan capacitats i homologats percontinuar els estudis oficials.
S'ha de derogar la LODE, que el dret atriar centre educatiu siga innecessarigràcies a l'alta qualitat del sistema públici així evitarem que l'Estat haja d'enriquirl'església per mitjà d'esta trampa legal enforma de llibertat d'elecció dels centresdocents i dels concerts educatius.
