Article Modulació Pedagògica

7/25/2019 Article Modulaci Pedaggica

1/10

1

Anna Esclusa Feliu. Pedagoga. Formadora dEstimulaci Basal. Terapeuta Affolter.

Hospital Asepeyo Sant Cugat; Unitat dEstimulaci Neurolgica (UEN), Barcelona.

[email protected] ; http://modulacionpedagogica.wordpress.com

______________________________________________________________________________

MODULACI PEDAGGICA E EL DAY CEREBRAL ADQUIRIT

Aquest article presenta la Modulaci Pedaggica, un nou concepte en latenci al Dany Cerebral

Adquirit (DCA), que centra els seus esforos en millorar la relaci entre lafectat i la seva famlia a

partir dun acompanyament presencial de les capacitats densenyament aprenentatge de tots dos.

Aquest procs ve conduit per un nou perfil professional, el modulador pedaggic. Sexpliquen els

orgens de la Modulaci Pedaggica, es descriuen els objectius i els procediments emprats aix com

els principals reptes daquest servei emergent.

Introducci

La Modulaci Pedaggica t els seus orgens en la constataci per part del Dr.Conesa

Hernndez, Cap del Servei de Rehabilitaci de lHospital Asepeyo St. Cugat) que, la necessitat dun

procs teraputic i rehabilitador en el DCA, sumada a la freqent manca destratgies de relaci de la

famlia desprs de la lesi dificulten la reestructuraci de les relacions familiars. Des del Gener del

2007 i de forma pionera en lEstat espanyol, lesmentat hospital ofereix un servei de Modulaci

Pedaggica per a totes aquelles famlies amb les quals, ja sigui per recomanaci del metge

rehabilitador o b del metge responsable del servei de cures intensives, es considera que poden

necessitar suport en aquest procs. Des de Gener de 2010 aquesta tasca es realitza tamb en la Unitat

dEstimulaci Neurolgica (UEN) a Barcelona, centre especialitzat en neurorehabilitaci en les fases

sub i post agudes.

En aquesta article pretenem presentar la Modulaci Pedaggica, com a nou concepte, amb el

nou perfil professional que hi va associat. Per fer-ho i contextualitzar-ho comenarem analitzant els

diferents agents que participen del procs rehabilitador:

Els agents principals del procs rehabilitador

Lafectat directe.....

Un DCA arriba tal com diu el seu nom, de manera sobtada. Les causes poden ser

traumtiques (TCE) o no traumtiques (AVC, tumors, anxies...), per en tot cas irrompen de manera

massiva en el procs vital duna persona podent alterar, tant el seu estat de conscincia, com les seves

funcions cerebrals i produir dficits sensorials, motrius, cognitius, de personalitat, socials... Es tractadun procs que en funci de la gravetat de la lesi i la seva evoluci, pot anar des de lestat de coma


2/10

2

fins a la rehabilitaci quasi complerta. (1). Segons dades del 1999, el 68% de les persones amb DCA a

Espanya presenten desprs alguna discapacitat en alguna AVD bsica i que en el 45% dels afectats

aquesta discapacitat es presenta en un grau sever o total (2).

En les primeres fases de recuperaci de la conscincia hi ha una greu limitaci en la

capacitat per interactuar amb lentorn. Zieger (3) parla de greus, isoladores i patolgiques condicions

de vida i duna ruptura del contacte social. Desprs de la lesi i de manera sobtada la persona es

troba en un entorn desconegut (>lhospitalari


3/10

3

Ens agradaria centrar-nos ara en un efecte, que es podria incloure dins el referit a lestrs,

per que creiem que es mereix un captol a part: ens referim al restabliment de la comunicaci i la

relaci entre lafectat directe i la seva famlia.

El familiar en un primer moment pot intentar relacionar-se amb lafectat de la forma en qu

ho feia habitualment, per la resposta de laltre no ser en cap cas la habitual: potser no ser capa de

fer els gestos que tant el caracteritzaven, potser la seva mmica facial no expressar res clarament,

potser no parlar ni es mour com ho feia sempre.... Lafectat pot estar allitat, o assegut en una cadira

en rodes en una posici estranya, pot fer sons, pot salivejar o tenir problemes amb la mucositat.

O potser es troba en una altra etapa i s capa de expressar-se verbalment, per es comporta

duna manera diferent: potser senfada sovint, o s maldestre, o no es mostra tan afectus com abans,

o soblida de les coses que se li acaben de dir o potser no s capa dorganitzar-se i dassumir

responsabilitats....

En definitiva es far difcil la relaci i la comprensi del comportament de lafectat i en les

primeres fases, podent fins i tot esdevenir un desconegut, un estrany (8). En funci del recursos

personals de qu disposi, cada familiar ser ms o menys capa per ell mateix de construir situacions

comunicatives amb lafectat. Aquests recursos poden incloure aspectes com ara la capacitat i

possibilitat dempatitzar, la creativitat, la flexibilitat, la capacitat dobservaci, la capacitat descolta,

la capacitat dutilitzar formes de comunicaci no verbal....i per a tot plegat li caldr temps i orientaci.

Els professionals...

Fins i tot en equips ms o menys especialitzats en DCA, en general hi ha dificultats per

gestionar la relaci amb lafectat i tamb amb el familiar (9). Afirmacions referides a la famlia com

les que esmentem a continuaci poden sentir-se en diferents contextos on hi ha convivncia

/coincidncia dels tres agents:

s una famlia molt difcil

Aquests lnic que volen sn els diners de lindemnitzaci

o ens escolten ni ens demanen consell, no els interessa la rehabilitaciSn una mica pesats, no estan mai contents

o el vnen a veure gaire, passen dell...

s una famlia poc collaboradora

Evidentment sempre hi ha excepcions que confirmen la regla, per des del nostre punt de

vista aquestes afirmacions constitueixen una prova de que partim de punts de vista diferents en tot el

procs.

Per entendre el punt de vista del professional cal tenir presents diferents variables: Dunabanda la pressi explcita o no, que les expectatives de la famlia poden exercir en ell/a, ja que


4/10

4

aquestes poden no ajustar-se a la realitat de lafectat o b poden plantejar-se de forma prematura (la

marxa i la parla serien exemples daspectes habituals en que hi ha aquest tipus de dificultat). Si el

professional no les estima oportunes poden generar en la famlia un rebuig o desconfiana en la tasca

teraputica.

Daltra banda, dur a terme una feina rehabilitadora o sanitria requereix duna formaci molt

especialitzada (10) de la qual no sempre es disposa, duna mnima disponibilitat de recursos, aix com

duna certa tolerncia a la frustraci. Cal tenir present que el procs de recuperaci en el DCA sol ser

lent i que els avenos sassoleixen de forma molt progressiva. El professional pot sentir que la seva

feina no es tradueix suficientment en canvis en lafectat o b, si no t la formaci adequada, pot tenir

dificultats per comprendre el comportament de lusuari o per a comunicar-se amb ell. Tot plegat pot

generar una certa frustraci.

Molt relacionat amb aix, hi trobem la importncia de tenir en compte i cuidar variables com

la gesti de la informaci, les habilitats comunicatives i socials, la gesti de les prpies emocions, la

importncia de sentir-se cuidat com a professional etc (11) per a que la trobada amb famlies que

estan en un moment de crisi vital sigui constructiva i en resulti el menys contaminada possible. Si

lequip no est preparat tamb en aquest sentit, la relaci amb la famlia, aix com tot el procs de

rehabilitaci de lafectat, sen ressentir.

I com a embolcall als aspectes esmentats, cal afegir la visi actualment fora generalitzada de

la famlia com a co-terapeuta (12), com a aliada en la consecuci dobjectius teraputics per a

lafectat. Aquest rol pot ser fruit duna proposta explcita o implcita, per en tot cas s un element

que influeix en la visi sobre la famlia i, tal com analitzarem desprs, juntament amb les altres

variables analitzades pot dificultar la relaci entre ambds.

Qu s la Modulaci Pedaggica ?

Comenarem definint les dues paraules: La paraula modulaci prov de larrel llatina

modus i significa entre daltres, manera, lmit, moderaci.(13)

En telecomunicacions el concepte de modulaci sutilitza per

descriure la influncia duna senyal anomenada moduladora sobre unaaltra de portadora (en freqncia, amplitud, o fase) per tal de

millorar la transmissi de senyals. (Fig 1). En msica modulaci es

refereix al canvi de to que es produeix en un fragment musical, aix

com al procs seguit per realitzar aquest canvi. Susa per donar

riquesa a una obra, obrint-la a noves possibilitats sonores, a nous

colors.

Fig. 1.


5/10

5

La segona paraula s Pedaggica. Voldrem citar aqu la definici de Pedagogia que es

desprn del concepte de lEstimulaci Basal(**) creat per Andreas Frhlich per atendre a persones

amb greus discapacitats. Lesmentat pedagog la defineix com lintent doptimitzar les condicions

dauto- organitzaci de la persona, socupa de tot all que t relaci amb els processos

densenyament-aprenentatge. A grans trets, la Pedagogia treballa a partir de la creaci de situacions

en qu es possibilita a les persones orientar-se, estructurar el seu entorn, percebrel, desenvolupar-shi

i en definitiva, aprendre. Aquestes situacions implicaran ls delements cognitius, motrius, socials,

comunicatius, perceptius, emocionals i corporals adequats al nivell de desenvolupament de cadasc

(14). LEstimulaci Basal sens ofereix com una Pedagogia centrada en el cos, i es defineix com un

concepte sobre la trobada humana que ofereix individualment a persones greument discapacitades o

amenaades per discapacitats greus, possibilitats i ofertes sense condicions que li permetin

estructurar situacions de desenvolupament que siguin adequades per motivar, mantenir o recolzar:

salut i benestar; ensenyament i participaci; aix com lautonomia(15). Per a la nostra tasca resulta

fonamental el coneixement teric i prctic del concepte ens ajuda enormement a comprendre i

acompanyar pedaggicament a les persones que descrivim en aquest article.

Definim doncs la Modulaci Pedaggica com un procs presencial que pretn facilitar

la comunicaci i la interacci entre persones amb greus discapacitats i els seus familiars,

estructurant moments de la seva relaci quotidiana com a situacions daprenentatge..

El professional modula la relaci proposant canvis de to en la melodia de la parella

comunicativa i ho fa, com en la modulaci musical, partint dels tons ms propers al central, s a dir

de les capacitats i necessitats de tots dos, per fer-ho el ms harmnic possible. Busquem una activitat,

que esdev lexcusa, el fil conductor per oferir noves situacions estructurades de tal forma que els

permetin aprendre, acostar-se encara ms i viure lxit comunicatiu i relacional. El modulador

pedaggic sapropa amb propostes que sovint sn moderades, petites, discretes, com ara fer una

abraada, eixugar uns llavis, canviar un bolquer o crear un espai per a conversar... Mercs a la vessant

pedaggica del procs, podem intentar valorar les capacitats daprenentatge no noms de lafectat

directe sin de la famlia. No es tracta doncs de formar sin densenyar, i per tant, no totes les

famlies estan preparades per aprendre el mateix ni quantitativa ni qualitativament..En la nostra definici parlem de persones amb greus discapacitats, ja que estem convenuts

que un cop desenvolupat i adaptat, aquest procs podria oferir-se a famlies i afectats de diferents

collectius: discapacitats intellectuals, demncies, salut mental.... en aquest article ens centrarem per

en el DCA ja que s amb aquestes persones amb qui estem introduint la Modulaci Pedaggica i la

figura del modulador/a pedaggic/a.

(**) ms informaci a www.estimulacionbasal.net


6/10

6

Qu pot aportar la Modulaci Pedaggica al DCA?

Ens agradaria comenar citant la coneguda frase de Powell (16): No hi ha individus afectats

de TCE sin famlies i que es pot fer extensa al DCA en general. Aquesta idea, per a nosaltres

fonamental, sincorpora molt b als processos de rehabilitaci en tant que es cuida i es dna suport

emocional a la famlia, per es deixa des banda des del moment en qu es contempla la famlia com a

co-terapeuta i sespera della un paper actiu en la rehabilitaci.

Si recordem tot aquells factors esmentats en lapartat dedicat a la famlia (increment de

lestrs, modificaci de rols, efectes del procs del dol, efectes deguts a lallament social progressiu;

efectes derivats del propi procs assistencial...) ens adonarem que no s lcit esperar de la famlia un

comportament pseudo/para-professional. Aquestes expectatives poden superar les seves capacitats.

Involuntriament, els porten a centrar-se encara ms al voltant de lafectat i prendre mesures

teraputiques en la llar, la residncia etc... que potser faran ms complicada la dinmica familiar.

Abans de proposar una mesura teraputica a la famlia ens haurem de fer preguntes, com ara :

Est preparada emocionalment aquesta mare per contemplar com el seu fill, mster en

econmiques, sesfora durant 15 minuts per posar-se el jersei tal com li hem ensenyat?

Est preparat aquest marit per aprendre a fer una transferncia segura a la seva dona, quan

amb prou feines s capa dapropar-shi corporalment?

Est preparada aquesta famlia per posar el bipedestador al menjador de casa cada tarda?

Tenen espai? Els dimarts i dijous els altres fills tenen extraescolars, dna temps de posar-lo?

s possible per aquesta dona venir cada mati a veure el seu home tal i com se li recomana

vehementment pel procs de recuperaci? Si t una botiga, caldr que alg hi treballi....

T algun sentit que un germ mogui el bra de lafectat perqu li han dit que va b per la

musculatura?

Si una dona t el marit a casa, amb greus dificultats conductuals, i li diuen que s molt

important per ell aconseguir el controla desfnters, i aix li suposa canviar-li la roba sis o set cops al

dia i a ella li fa pnic passar per aix, qu s ms important?

Si una mare s nerviosa i li costa mantenir la mateixa activitat uns minuts amb el seu fill, liservir de res que li diguem: has destar tranquilla?

Totes aquestes preguntes tenen resposta a partir duna avaluaci acurada de les capacitats i estil

daprenentatge del familiar. Si s com aprn, sabr com ensenyar.

No estem dient que no shagin de proposar mesures teraputiques o no shagi de formar a la

famlia. Simplement afirmem que totes aquestes ofertes poden tenir un sentit si i noms sila famlia

les viu amb normalitat i no contribueixen a augmentar el seu estrs i la frustraci, s a dir si les

families estan capacitades per assumir-les. s ben coneguda la seva tendncia natural a bolcar-se en

lafectat, sobretot el cuidador principal (17), la facilitat amb qu se senten culpables i responsables de


7/10

7

tot el procs i a oblidar-se de les prpies necessitats i del nucli familiar en general. No volem

augmentar aquests sentiments destructius.

Com a professionals focalitzem necessria i lgicament la nostra atenci teraputica en les

necessitats, dficits i potencialitats de lafectat, tenim clar quin s el seu rendiment i tot el que podem

seguir treballant amb ell. La dificultat apareix quan amb aquesta mirada ens dirigim a les famlies. Al

fer-ho, involuntriament estem oblidant un context familiar personal, social, econmic, etc. que

hauria, indefectiblement, de modelar la implicaci que podem esperar de cada famlia. Creiem que

s molt important informar-nos sobre les necessitats de les famlies per poder ajudar realment: A

casa crida tota lestona i no em deixa fer res, qu hi puc fer?; Quan li he de posar el pijama es posa

molt rgid i gemega...perqu ho fa?; Quan li vull donar un cop de m a la dutxa, es posa agressiu i

minsulta, qu hi puc fer?... i altre cop, conixer com aprn, per saber com, quan, i de quina manera

puc finalment, ensenyar qu.

Aquesta creiem que hauria de ser una altra de les tasques del modulador pedaggic: valorar en

quin moment els equips teraputics poden formar a la famlia en tcniques i estratgies de maneig

concretes, per tal doferir eines a les mans de la famlia, sense que les sentin com un pes a lesquena.

Per exemple, a nivell teraputic i pedaggic, i focalitzant la nostra atenci en un usuari,

podem valorar que aquest (que no accepta en absolut la seva situaci desprs del DCA) hauria de

passar ms hores a casa i menys al centre de dia, on entra en una dinmica de tancament en ell mateix

que no lafavoreix gens. Per i per la famlia, qu s millor? Si conviure ms hores ha de suposar ms

estrs i major incomprensi i malestar a casa, potser caldr treballar altres aspectes abans de proposar

un canvi en lhorari. El modulador pedaggic pot incidir en diferents vessants per tal de modular les

relacions familiars: duna banda mercs a formar part dun equip interdisciplinari, t coneixement de

les capacitats i necessitats de lusuari en totes les rees del desenvolupament. Si es considera que la

principal dificultat s en una rea concreta (p.ex. emocional) contribuir a buscar recursos

(professionals, material, activitats) per millorar-la; daltra banda crear situacions comunicatives

presencials amb lafectat, la famlia i ell mateix per tal dafavorir noves dinmiques (realitzar la

compra junts); tamb pot aconsellar a lequip rehabilitador sobre aquells aspectes teraputics que ara

serien ms urgents de treballar per afavorir les relacions a la llar (potser reforar ms la memria queno pas la mobilitat, o a linrevs) i orientar-los sobre possibles activitats que ajudin a reforar vincles

(preparar quelcom al centre per a regalar a alg de casa); daltra banda pot treballar amb la famlia

(juntament amb el psicleg si ens centrem en aspectes emocionals), donant-los noves idees i noves

actituds a adoptar... per tal que finalment, per a tota la famlia en conjunt, pugui ser ms positiu que

lusuari passi ms hores a casa que al centre. Si no es fa aquest procs i directament es proposa a la

famlia un nou horari sense tenir en compte el seu estat emocional, els seus recursos, la seva relaci

amb la persona afectada etc... correrem el risc de fer-los sentir malament i daugmentar el sentiment

de culpa (fixat com sc, que el deixo all; noms penso en mi, sc egoista; sn els de fora elsque mhan de dir el que li conv; hauria de tenir ms pacinciaetc.).


8/10

8

Si realitzem un procs de Modulaci Pedaggica estem contribuint a dur realment a la

prctica lexpressi: o hi ha individus afectats de TCE sin famlies.

A partir daquest exemple, podem deduir com es treballa en Modulaci Pedaggica.

Realitzem 4 tipus diferents de sessions:

- Sessions dobservaci i avaluaci de la interacci espontnia afectat famlia

- Sessions vivencials / dorientaci amb la famlia

- Sessions individuals de recerca amb lafectat (de capacitats i potencialitats traspassables

a la famlia)

- Sessions presencials dactivitat compartida afectat- famlia en les quals sinterv

en el moment i es posen en marxa tots els aspectes treballats. Les anomenem sessions de

traducci simultnia i sn el nucli i lessncia de la Modulaci Pedaggica

Un altre exemple de Modulaci Pedaggica podria ser en el treball en fase aguda en la UCI.

All sens informa que el familiar llegeix, li parla una mica i no fa res ms quan va a la visita. A

liniciar el treball ens adonem que en la relaci familiar entre els dos abans de laccident, la

comunicaci era inexistent i aix ens ajudar a ponderar ms adequadament el fet que les visites ara

siguin regulars; observarem que el familiar t dificultats en trobar una bona posici al costat del llit

degut a la seva avanada edat, constatarem que les capacitats comunicatives de lafectat sn en

aquests moments limitades i centrades en lexpressi corporal; observarem que la forma principal

dacostament del familiar s a partir del llenguatge oral i que la conseqncia de tot plegat ns una

visita comunicativament frustrant per totes dues parts.

Respectant doncs la relaci prvia, podem proposar al familiar seure en una butaca als peus

del llit, encarada cap a ell, en una posici que li permeti el contacte visual i alhora el contacte corporal

amb els peus de lafectat (en els que sabem que hi ha una bona tolerncia al contacte) sense cansar-se

en excs. Podem explicar que no s necessari parlar sempre (per ajudar a disminuir langoixa respecte

la manca de resposta verbal) i mica en mica podrem anar construint una situaci en la que el familiaracabi oferint un massatge als peus de lafectat. Aix pot sentir que arriba a laltre, i lafectat es relaxa

mercs a la oferta del seu familiar. En tot aquest procs de Modulaci Pedaggica, que pot durar una

sessi o vries, recularem tants cops com sigui necessari per tal que ni familiar ni afectat es sentin

forats a fer res.

Concretant, en un procs de Modulaci Pedaggica observem i tenim presents:

- Les capacitats daprenentatge de lafectat i del familiar en les diferents rees del

desenvolupament (motores, perceptives, comunicatives, cognitives, socials, corporals,emocionals) i la detecci de potencialitats.


9/10

9

- El nivell dinteracci espontnia de lafectat directe amb lentorn.

- La seva resposta als diferents tipus dofertes (generalment al voltant dactivitats quotidianes).

- Els aspectes biogrfics i sensobiogrfics (18) de lafectat i la famlia.

- El rol, el vincle anterior a laccident amb els diferents familiars.

- Les capacitats comunicatives de la famlia (i els mltiples aspectes en que es mostren).

- La dinmica i la cohesi familiar.

- El moment del procs rehabilitador ( no s el mateix modular en UCI que en fase post

aguda).

- ...

Per a obtenir totes aquestes informacions, el modulador pedaggic ha de basar-se en la seva

prpia intervenci, per ser fonamental recollir informaci de la resta drees professionals

(medecina rehabilitadora psicologia, treball social, fisioterpia, terpia ocupacional, logopdia,...) ja

que noms aix, es podr fer una imatge global de la situaci de lafectat i la famlia i podr fer una

oferta adequada a les capacitats dambds.

Conclusions i perspectives

La nostra experincia ens mostra que el procs de Modulaci Pedaggica, introdut de la m

del modulador pedaggic, resulta un enriquiment en els equips datenci al Dany Cerebral ja sigui en

un entorn hospitalari en fase aguda, com en fase post aguda, en un entorn residencial o ambulatori i

que repercuteix en els tres agents principals presentats al principi daquest article:

Els afectats reben una atenci ms beneficiosa, ja que si hi ha aspectes teraputics que

creiem que la famlia els pot integrar en el marc de la seva relaci quotidiana amb lafectat, els

incorporem. Daltra banda ell s el principal beneficiari de la millora de recursos i estratgies de

relaci que adquireix la famlia.

Les famlieses mostren ms relaxades, menys a la defensiva fins i tot en la fase aguda (en

qu el nivell destrs s molt alt) ja que saben que regularment tenen un professional al seu costat, en

el sentit literal de la paraula: els acompanyem en les visites a UCI ( fase en la qual trobem fonamentalaquest tipus de treball), estem a lhabitaci buscant junts activitats a compartir, buscant la forma

dentendre determinats comportaments, aprenent junts a relacionar-se de nou. Sovint manifesten

sentir-se ms segures en la seva relaci amb lafectat.

Els professionals, si b en un inici del nostre treball i en algunes ocasions, hi va haver certes

resistncies a la incorporaci del nou perfil, mica en mica hem observat tamb que a partir dun

procs de Modulaci Pedaggica compartit amb lequip, aquests canvien la seva mirada envers la

famlia, fent-la ms comprensiva i tolerant davant de determinats comportaments, i incorporant incls

aspectes pedaggics per facilitar lentesa mtua. Tamb hem comprovat que esdev un recurs per a


10/10

10

alleugerir certa crrega de metges i altres professionals sanitaris als quals la famlia fa arribar

demandes que, ni per formaci ni per funci poden assumir.

El cam que ens queda ara s el de la sistematitzaci del procs de Modulaci Pedaggica.

Cal sistematitzar les formes dobservaci, els coneixements i els procediments, i lavaluaci dels

mateixos i dels resultats per a poder formar a altres professionals de la Pedagogia en aquesta eina.

Properament tindrem alumnes de prctiques de darrer curs de Pedagogia que, duna banda

ens ajudaran en la sistematitzaci, i daltra banda es podran convertir en les primers moduladors

pedaggics, contribuint aix al reconeixement professional i social daquesta figura.

BIBLIOGRAFIA

(1) Piorreck, S. (1991) Verlauf nach schwerem Schdelhirntrauma - Erfahrungen mit Kindern

und Jugendlichen - in: praxis Ergotherapie, Heft 3, Juni 1991, p.132-138.(2) Defensor del pueblo (2005). Dao cerebral sobrevenido en espaa: un acercamiento epidemiolgico y

Sociosanitario. Disponible a http://www.defensordelpueblo.es/documentacion/informesmonograficos/INFORMEDANIO.zip(3) Zieger, A.(1998) Traumatisiert an Leib und Seele-Konsequenzen fr den Umgang mit Wachkoma-Patienten aus

Beziehungsmedizinischer Sicht. Disponible ahttp://www.a-zieger.de/wachkoma.(4) Nydahl, P. (2005). Wachkoma. Betreuung, Pflege und Frderung eines Menschen im Wachkoma.

Urban & Fischer Verlag , Mnchen(5) Garca lvarez, M.A (2006) Procesos asistenciales y cuidado a las familias con dao cerebral

adquirido. En Fundacin MAPFRE. Avances en Neuropsicologa Clnica, p.245-274. Madrid.(6) Horn, A. (2002) Wenn Angehrige pflegen-Neue Studie belegt, dass Pflegende betroffene Familien

untersttzen knnen En: Pflege aktuell heft 5, p.276-280(7) Frhlich, A; Bienstein, Ch. 2003. Basale Stimulation in der Pflege Die Grundlagen. Kallmeyer Verlag, Leipzig(8) Hannich, H-J. 2003 Was ist wirklich? Verborgenes in der Wahrnehmung apallischer Patienten.

Institut fr medizinische Psychologie, Greifswald(9,11) Bimbela, J.L, .1996. Cuidando al cuidador. Counseling para mdicos y otros profesionales de la

salud, Escuela Andaluza de Salud Pblica. Granada(10, 12) Departament de Salut. 2010. Intervencions de rehabilitaci en TCE: consens multidisciplinari.

Generalitat de Catalunya, Barcelona(13) Diccionario del uso del espaol Maria Molin. 2007. Gredos, Madrid.(14) Frhlich, A. (1994) Pdagogische berlegungen zum Thema Bewusstsein und Bewusstlosigkeit. En

Bewusstlos. Eine Herausforderung fr Angehrige, Pflegende und rzte. Selbstbestimmtes leben , Dsseldorf(15) Mohr, L. (2010) Qu es la Estimulacin Basal? Una propuesta de definicin conceptual. Internationaler

Frderverein Basale Stimulatione.V., Norderstedt(16) Powell, T. 1994. Lesin cerebral. Una gua prctica. Fundaci Institut Guttmann(17) CEADAC. 2007. Modelo de atencin a las personas con dao cerebral. Madrid. Disponible a:

http://www.ceadac.es/ceadac_01/documentacion/Documentos_electronicos/IM_033258

(18) Bucholz, Th; Schrenberg, A. 2003. Lebensbegleitung alter Menschen. Basale Stimulation in derPflege alter Menschen. Hans Huber, Bern.

Article Modulació Pedagògica

Documents

Transcript of Article Modulació Pedagògica