59Cultures EspectaclesDiari de Girona ■ Dimecres, 25 d’octubre de 2006

UNIVERSITAT ➜ El personatge

Ana Rodríguez, Girona.-Vostè és ecòleg marí. En quèconsisteix la seva feina? -Estudio els efectes de l’activi-tat de l’home en la biologia ma-rina. -I s’ha estat deu anys a Califòr-nia... És millor fer recerca allàen el seu camp? -Als Estats Units hi ha més re-cursos, és clar, però a més, eninvestigació i recerca, hi ha unamentalitat molt més oberta. -Però pel que fa al panoramabiològic, com a investigador,què li suposa aquest retorn aCatalunya?-Aquí hi ha menys recursos,però també hi ha més feina a fer. -Com està el mar a Catalunya?-Sobrepescat. De peixos, aviaten quedaran ben pocs. Mira, unterç de la costa catalana ha es-tat modificat.-Es refereix a l’afany d’urbanit-zar la costa? -Sí, i als passejos marítims. Alfet de reemplaçar el medi natu-ral per ciment. -Quins són, doncs, els princi-pals problemes de la costa ca-talana? -L’ús indiscriminat i la destruc-ció del litoral, la contaminació il’escalfament global, tot i queaquí aquest no es fa notar gaire. -Quines solucions hi veuriavostè? -L’Agència Catalana de l’Aiguaja està portant a terme una moltbona labor millorant la qualitatde l’aigua. Crea reserves mari-nes, com la de les illes Medes,que fan que els peixos tornin.Però d’actuacions com aquesta,n’hi ha poques. -A Catalunya, de quantes reser-ves marines estem parlant? -Al litoral català n’hi ha 250hectàrees, que són les úniqueson no es pot pescar. Si tenim encompte que hi ha 400 quilòme-tres de costes, aquesta xifra ésinsignificant. -Què creu que passa perquè estingui el mar tan poc en comp-te? -Fa falta informació i coneixe-ment. Tenim unes polítiquesque ignoren el medi marí. Amés, aquí, a part de tenir pocscientífics, la majoria no comu-niquen bé els seus descobri-ments. De manera que tampoc

hi ha una demanda massiva alspolítics, com sí que hi ha per laimmigració i l’habitatge. -La gent es queda tranquil·la sa-bent que el mar està «net», simés no aparentment, no? -El mar és el gran marginat idesconegut. L’Institut Car-togràfic ha fet uns mapes moltbons on es pot veure tot el re-lleu de la part de terra, amb lesseves diferents característi-ques, però fixa’t que en els ma-pes el mar és d’un sol color blau,quan no hauria de ser així. Aixòdemostra que hi ha un desco-neixement molt gran del mar.-A què creu que es deu que lesforces polítiques ignorin el medimarí? -Encara hi ha una polaritzacióentre els interessos econòmicsi la cura del medi ambient. Elspolítics no veuen que el desen-volupament sostenible provocauns beneficis més elevats queles polítiques econòmiques ac-tuals. -És que em penso que la gent esqueda tranquil·la veient, a prin-cipis d’estiu, el mapa de Cata-lunya ple de banderes blaves... -Sí, el ciutadà veu la banderablava i ja està content. Tenimmoltes platges netes, però ésperillosa aquesta il·lusió d’ines-

gotabilitat del mar que hi ha. -Vostè va inaugurar el cursacadèmic d’enguany al centregironí de la UNED. A què es re-feria en parlar de «Cinc histò-ries del mar»?-Josep Pla ens va donar unaimatge molt romàntica de laCosta Brava. Jo, a partir, del seullibre Cinc històries de mar, vaigparlar de la situació actual. SiPla hagués d’escriure el llibreara, segur que escriuria unacosa molt diferent. -Abans feia referència a l’acti-tud dels polítics davant la pro-blemàtica del mar. Vostè que haestat deu anys als Estats Units,què veu que diferenciï l’actituddels polítics americans de ladels de Catalunya? -Mira, fins i tot Arnold Schwar-zenegger, tan criticat com és, témés sensibilitat ambiental quequalsevol polític català. Ha cre-at una xarxa de reserves natu-rals que ocupi el 10 per cent dela costa californiana. -D’on li ve a vostè aquesta pas-sió pel mar?-De petit, passava els estius a laCosta Brava. I m’empassava lespel·lícules de Cousteau. Teniados ídols: Jacques Cousteau iFélix Rodríguez de la Fuente.M’imaginava que era un busse-

jador en el Calipso i que explo-rava el mar.-I quan va veure que en aquestelement es trobava el seu futurprofessional? -Quan vaig començar una fil-mació a les illes Medes fa vintanys i em vaig adonar de tots elsproblemes que té el mar. -Ara per ara, podem dir queaquesta situació està estanca-da o continua pel mal camí? -La situació va a pitjor. Mentrehi hagi aquest increment de po-blació, la pressió continuada ala costa i la política no sigui fa-vorable, la situació no millorarà. -D’aquesta mala gestió ambien-tal diu que en poden sorgir pro-blemes a llarg termini, però jas’han fet notar aquestes conse-qüències o està parlant de moltsanys vista? -Aquest estiu a Itàlia hi ha hagutgent que ha sigut hospitalitzadaper respirar l’aire del mar. -I a què es devia? -A Gènova van confluir una algatropical, les altes temperaturesi molta contaminació orgànica.Això va fer que les toxines del’alga anessin a parar al peix i almarisc, però també van serarrossegades pel mar i l’aigua,de manera que 200 personesvan acabar a l’hospital.

«Schwarzenegger té més sensibilitat ambiental que qualsevol polític català»

■ El passat divendres Enric Sala Gamito (Girona, 1968) recollia el premiPríncep d’Astúries en la categoria de Comunicació i Humanitats. Sala va as-sistir a la cerimònia d’Oviedo per formar part de la National Geographic So-ciety, associació presidida per John Fahey. L’ecòleg marí, que va estudiarBiologia a l’Escola Universitària de Girona tot i que va acabar els seus estu-dis a la UB, és doctor en Ecologia per la Universitat de Marsella. Ara ha tor-nat a Girona, per treballar en el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, des-prés de passar deu anys a l’Scripps Institution of Oceanography de la Jolla(Califòrnia).

Enric SalaENTREVISTA ECOLÈG MARÍ

SALA. El biòleg gironí va pronunciar la lliçó inaugural del curs acadèmic de la UNED a la Fontana d’Or. MARC MARTÍ

DdeG, Girona. La Facultat de Ciències Econò-miques i Empresarials de laUdG, al Campus Montilivi, acullavui la Jornada sobre la gestióeconòmica de les administra-cions públiques, organitzadapel Departament d’Empresa dela universitat, amb la col·labo-ració de l’Escola d’Administra-ció Pública de Catalunya.

Aquesta jornada vol debatrela importància que els indica-dors de gestió tenen en l’admi-nistració econòmica de les enti-tats públiques. En primer lloc,es realitzarà una defensa meto-dològica dels esmentats indica-dors, per anar veient les parti-cularitats en diferents àmbits,concretament les universitatspúbliques i l’Administració lo-cal, i com aquests plantejamentspoden portar a la utilització d’ei-nes estratègiques, com és elquadre de comandament inte-gral.

En aquests moments, s’estàapostant per nous models degestió pública, on la informacióquantitativa ha de complemen-tar-se amb variables més quali-tatives, que provenen de fora delsistema comptable, i que ser-veixen per analitzar de millormanera l’eficiència i l’eficàcia deles administracions. Aquestajornada va dirigida a totes aque-lles persones que treballen enalgun àmbit de la gestió econò-mica de les administracions pú-bliques, als estudiants d’econo-mia, empresa o gestió pública,així com a la ciutadania en ge-neral interessada en com calgestionar els diners públics.

La UdG acull unajornada sobre lagestió econòmicade l’Administraciópública

DdeG, Girona. La Facultat d’Educació i Psico-logia inaugura demà, a partir deles quatre de la tarda, el nou cursacadèmic, en un acte presentatpel degà de la Facultat, Paco Ji-ménez, i de la rectora, Anna Ma-ria Geli. Els dos donaran pas a laconferència Psicoanàlisi i uni-versitat: un amor impossible?, acàrrec de la psicoanalista MercèMitjavila, professora del Depar-tament de Psicologia Clínica i dela Salut de la UAB. A continua-ció hi haurà tot d’activitats or-ganitzades pels estudiants delcentre, com una gimcana a basede tallers de malabars o percus-sió, karaoke, el famós joc Twis-ter, entre altres. A les set, alum-nes d’Educació Social repre-sentaran l’obra E-ducados.

Per la seva banda, l’EscolaPolitècnica Superior inauguraràel curs a les set amb la con-ferència Tecnologia y cultura acàrrec del doctor GuillermoLusa, una activitat que inicia elCicle de conferències EPS. En-ginyeria i Arquitectura 2006-2007.

La Politècnica iEducació iPsicologia inaugurendemà el nou curs

UDG

➾ «És perillosa la il·lusió que téla gent de la inesgotabilitatdel mar »

➾ «Si Josep Pla hagués d’escriure Cinc històries demar ara, ho fariad’una manera molt diferent»

48 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDimecres, 7 de març de 2007

Ana Rodríguez, Girona. -Com neix la Universitat Intercultural? -Si es revisen les matrícules de lesuniversitats tradicionals del país,podem veure que els joves que pro-cedeixen de les comunitats indí-genes pràcticament no hi són. Ara,quan es revisa la llista de graduatsde les escoles preuniversitàries esveu com sí que n’hi ha, però que nosegueixen el cicle universitari.-Llavors la pregunta devia ser «perquè no segueixen estudiant», no? -La primera resposta és perquè lescondicions econòmiques no els hopermeten. Però en investigar més

a fons, ens vam adonar que hi ha-via molts joves de comunitats indí-genes que sí tenien recursos perseguir estudiant però no ho feien.Els feia vergonya entrar a la uni-versitat ja que els seus companyses burlaven d’ells perquè parlavenuna llengua que no era el castellà operquè portaven vestits que no sónels que usa la joventut. La Univer-sitat Intercultural vol omplir aquestespai oferint una educació de pri-mera qualitat. -Què caracteritza aquesta universitat?-Primer l’alè, la diversitat cultural.Segon, que els estudiants sentin

que els mons d’on vénen són tam-bé a la universitat, que poden par-lar el seu idioma amb absoluta lli-bertat i que la saviesa ancestral delsseus pobles també hi serà present.La idea és anar creant una societatnova fomentant no només el res-pecte sinó l’admiració i el gaudi dela diversitat. Gaudir del fet que lagent sigui diferent, que la gent pu-gui tenir moltes visions del món, enlloc de veure-ho com un desavan-tatge, s’ha de veure com la força delpaís. -La Unich va néixer el 2004.En qui-nes condicions?

-Va començar amb professors tra-dicionals perquè encara no tenimpreparat el personal, però són pro-fessors que estan fent un enormeesforç. I a més estem incorporant,almenys a Chiapas, professors in-dígenes de primer nivell. És moltagradable entrar en una aula i veu-re que el professor està parlant entzotzil i que els estudiants l’entenenperfectament. -Quins estudis s’hi poden cursar? -En aquest moment tenim quatrellicenciatures. DesenvolupamentSostenible, que busca que les co-munitats tinguin personal preparatper manejar boscos, llacs, rius, con-ques marines... També és impor-tant la de Turisme Alternatiu. Laidea és que les comunitats tinguintambé professionals capaços d’o-ferir al turisme atenció d’alta quali-tat però en el context propi de lescomunitats. Ens dirigim a aquell tu-risme que no va a consumir alco-hol als grans hotels o que no va abuscar el sol a la platja únicament,sinó a aquell que li agrada endin-sar-se en les característiques de lasocietat que visita. Després hi haLlengua i Cultura, encaminada a fo-mentar l’escriptura dels idiomes, atreballar els idiomes amb la quali-tat més alta possible, a obtenir tra-ductors de primer nivell, a obrir elpanorama de la literatura universalals pobles indígenes a través delsseus propis professionals i a formarbons professors, perquè no totaquell que parla una llengua la sapensenyar. Finalment, la carrera deComunicació Intercultural preténpreparar professionals en l’àrea decomunicació capaços de crear dia-ris, revistes, programes de televi-sió, programes de ràdio, i que sà-piguen dirigir-se a les seves comu-nitats com a bons interlocutors. -Estan reconegudes oficialment? -Sí, estan registrades pel Ministeri.La nostra universitat ha aconseguitja el registre perquè va demostrarque té la qualitat necessària. -Què li atrau del sistema universi-tari català? -Sobretot el tema de la lingüística.Hi ha grans filòlegs i lingüistes,com l’equip que encapçala JosepM. Nadal. Ens interessa moltíssiml’experiència del poble català, de-fensant el seu idioma al llarg delssegles. La dinàmica de la societatcatalana, que ha sabut defensar laseva llengua, però que a més ha es-collit el camí de la cultura per llui-tar per la seva identitat. Per a nos-altres és una lliçó molt important. -Què aportarà l’intercanvi amb laUdG? -N’estem molt satisfets. Ja està do-nant els seus fruits. Ara publicaremun llibre conjunt, hem tingut pro-fessors de la UdG a San Cristóbal id’altres han vingut cap aquí. I con-tinuarem fent-ho.

-Pel que fa al Congrés del maig,quème’n pot explicar? -Està patrocinat per la UdG i laUnich. El farem en plena selva, per-què ja han sorgit els primers hotelsportats per les comunitats. El fa-rem en un lloc que es diu Las Gua-camayas, molt a prop del riu Tzen-dales. -El professor Domingo Gómez ja vacomentar que el turisme rural d’a-quí els havia cridat molt l’atenció.El Congrés se centrarà en això,oi? -Sí, en com atendre bé els turistesi que alhora tinguin l’experiènciad’estar en un altre món. Perquè sialgú va a Colòmbia i es posa en und’aquests grans hotels, li és igualque ser a Colòmbia... -...o al Brasil, sí.-Es tracta que la gent gaudeixi d’unmón completament diferent, d’unaaltra fauna, que provi altres sabors,i que si demana un vi de marca tam-bé pugui tenir-lo. Amb tot això, perquè no la qualitat? -De fet, el mateix nom ho diu: turis-me alternatiu.-Sí, no volem competir amb elsgrans circuits turístics. -Vostè és de pares catalans...-Sí, el meu pare és català, de Bar-celona, i el meu avi matern també. -El fet curiós és que els seus pareses coneguessin a Mèxic i no aquí...-Sí, els meus pares es van conèixera Tuxtla Gutiérrez. El meu pare vaarribar el 1940 en l’últim vaixell derefugiats, que dèiem allà, o exiliatspolítics com es diu des d’aquí. Vaveure un establiment que deia «Li-brería y Papelería el Progreso. Pro-pietario: Antonio Puig i Pasqual»iimmediatament va saber que eracatalà. Així va establir relació ambel meu avi. -Què me’n diu del seu avi?-Va arribar a Chiapas el 1902 perbuscar-se la vida. Era rellotger iaquest va ser el seu primer treballa Chiapas: fer-se càrrec del rellot-ge de l’Ajuntament. Va ser con-tractat de seguida perquè va ferfuncionar el rellotge, que feia anysque estava parat. A més, ell va fun-dar la primera llibreria i papereriacom a tal que hi va haver a Chiapasi va portar la primera impremta aTuxtla Gutiérrez. Va ser un perso-natge molt conegut a Chiapas. -Va ser qui va portar-hi les lletres...-Efectivament. I el meu pare, quehavia sigut estudiant de Medicinaa Barcelona, es va transformar aChiapas en el «maestro FábregasRoca», i va arribar a ser una figuraimprescindible per a la cultura. Jocrec sincerament, sense exagerar,que el meu pare va introduir la cul-tura moderna. -La seva família és un pilar bàsic ala cultura del territori...-Sí, no va ser pel costat dels diners,sinó per l’aposta catalana de la cul-tura.

«Ens interessa l’experiència delpoble català defensant la sevallengua al llarg dels segles»■ Andrés Fábregas Puig (Tuxtla Gutiérrez, 1945) porta sang catalana a lesvenes, de la qual se sent molt orgullós. A ella atribueix el camí que ha ele-git, portar els estudis universitaris a les comunitats indígenes de Chiapas,per a la qual el català és model a seguir. Abanderat de la diversitat cultural,per a ell aquest factor és precisament el que enriqueix les societats.

Andrés FábregasENTREVISTA RECTOR DE LA UNIVERSIDAD INTERCULTURAL DE CHIAPAS (UNICH)

ANIOL RESCLOSA

DdeG, Girona. Sota la coordinació i l’estreta col·la-boració de l’Ajuntament, el Museud’Art i Amics del Museu d’Art deGirona, el cicle Poesia al Cànter pro-posa a partir de dijous la difusió dela poesia en el sentit més ric i estèsdel terme, així com la voluntat dedonar a conèixer maneres dife-rents de fer, d'entendre i de viurel'escriptura i la projecció humana icultural d'aquesta vivència i de tot

allò que hi té relació. Dijous els pro-tagonistes seran Miquel de Palol iMaria Josep Escrivà, en un actepresentat pel poeta i crític literariJordi Llavina. El dia 15 serà el tornde Vicenç Altaió i Lluís Solà, ambla presentació de la historiadora iproductora de cinema Isona Pas-sola. Les altres dues sessions escentraran en Víctor Sunyol i Anto-ni Llena (22 de març) i Santiago Ru-siñol (29 de març).

Santiago Rusiñol i Miquel de Palol són els protagonistes de «Poesia al Cànter»

CICLE

DdeG, Girona. El Museu del Cinema de Gironaacull avui a partir de les vuit laprojecció de Si-Gueriki, la ReineMère, d’Idrissou Mora-kpaï. (Be-nín, 2003). Aquest film és el pri-mer dels quatre documentalsproposats per l’Aliança France-sa per la III Mostra de CinemaAfricà, que aquest any s’ha titu-lat L’Afrique se filme ( «L’Àfricaes filma»). El cicle, que compta

amb la col·laboració del Museudel Cinema, es portarà a termeal mateix museu durant tots eldimecres del mes de març, enels quals es projectaran tambéMémoire entre deux rives, de Wo-limité Sié Palenfo i Frédéric Sa-voye (Burkina Faso, 2002);Poussières de ville de MoussaTouré (Senegal, 2002); i Vacan-ces au pays de Jean M. Teno. (Ca-merun, 2000).

L’Aliança Francesa presenta una nova mostra de cinema africà a Girona

MUSEU

L'any Sorribas, que va co-mençar l'abril del 2006 i aca-barà al maig del 2007, «ha es-tat un èxit», segons informaen un comunicat l'EditorialGalera. En total, hi han parti-cipat 256 escoles i més de12.000 joves i s'han venut30.000 exemplars d’El Zood'en Pitus de Sebastià Sorri-bes. A finals de maig es faràla festa de cloenda al Zoo deBarcelona.

LLIBRES

«El zoo d’en Pitus» ven 30.000 exemplars

56 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDivendres, 19 d’octubre de 2007

Efe/DdeG, Londres. L’actriu britànica DeborahKerr, protagonista de clàssicsdel cine com De aquí a la eter-nidad i El Rey y yo, va morir di-marts als 86 anys d’edat en elcomtat de Suffolk, en el sudestd’Anglaterra. La intèrpret, ca-sada amb Peter Viertel i marede dues filles, va viure a Suïssaperò va tornar a Anglaterra perestar prop dels seus familiarsquan els símptomes del Par-kinson que patia des de feiaanys van començar a agreujar-se.

Nascuda el 1921 a Helens-burgh (Escòcia), l’actriu va in-tervenir en nombrosos filmsbritànics abans de donar el salta Hollywood el 1947, on aviates va convertir en un dels nomsimprescindibles de la cartelle-ra nordamericana. Va ser can-didata a l’Oscar com a milloractriu en sis ocasions, duesdesprés d’haver interpretat dosdels papers que li van portarmajor reconeixement: De aquía la eternidad (1953), de FredZinnemann, amb Burt Lancas-ter, i El Rey y yo (1956), al cos-tat de Yul Brynner. La famosaescena a la platja de Kerr ambLancaster a De aquí a la eter-nidad és una de les imatgesmés icòniques del món delcine, i a l’època va arribar a fre-gar l’escàndol. Altres pel·lícu-les van ser Tú y yo (1957), deLeo McCarey, Bonjour tristesse(1958), d’Otto Preminger, oVida y muer te del CoronelBlimp (1943), de Michael Po-well i Emeric Pressburger.

El 1994, Deborah Kerr va re-bre un Oscar honorífic per laseva contribució a la indústriacinematogràfica.

Mor als 86 anys Deborah Kerr, un delsrostres més populars del cine clàssicL’actriu va protagonitzar «De aquí a la eternidad» o «El rey y yo»

ÒBIT

DEBORAH KERR. L’actriu britànica va estar nominada a l’Oscar sis vegades.DdeG

PETÓ POLÈMIC. Lancaster i Kerr, en una de les imatges més conegudes del cine.DdeG

Ana Rodríguez, Girona. Amb vint anys Bruno Oro vamarxar sis mesos a Londres perfer un Erasmus (els primers queoferia l’Institut del Teatre) i l’ex-periència li va agradar tant queva decidir ampliar els sis mesosinicials a un any i mig. «Als del’Institut no els va agradar mas-sa això», reconeixia ahir l’actoren l’acte central de celebraciódel vintè aniversari del progra-ma Erasmus que va tenir lloc al’Escola Politècnica de la UdG.

«Deien que deixava perdre eltren», va afirmar Oro en explicarque va acabar la carrera a GranBretanya, i va afegir que tot justtornar de Londres va començara treballar en el Teatre Nacionalde Catalunya. «Tenien tota laraó», va afegir, rient, i va reco-manar «fervorosament» als as-sistents no deixar perdre l’o-

portunitat de fer un Erasmus.«No tingueu la sensació quequan sou fora esteu perdenttrens», va dir, «perquè els trens

són a fora». En aquest sentit, el director

general de Metalquímia, JosepLagares, que va assistir a l’acte

en representació del món em-presarial, va posar èmfasi en elvalor que donen les companyiesa les estades a l’estranger. ElsErasmus, va dir, «són una einafonamental perquè el nostre jo-vent adopti un camp de visióober t». Lagares, reiterant l’in-terès que té aquest programa enla societat globalitzada d’avuidia, va destacar la necessitatd’un «jovent i societat flexibles,oberts al món, tolerants i respec-tuosos amb tothom». Per a l’em-presari, Catalunya «necessita atots nivells líders amb visió», dela mateixa manera que tambécal «un jovent amb ganes i com-petent». En aquest sentit, Laga-res va fer referència als cinc pi-lars que haurien d’aportar els jo-ves (innovació, qualitat, servei,producció i globalització), ambels quals, si es dominen, «guan-

yem el món». En aquesta referència al «fu-

tur competitiu» de Catalunya,Joseta Roca, exestudiant d’Ad-ministració i Direcció d’Empre-ses a la UdG que va fer un Eras-mus a Àustria el curs 2005-2006,després de recomanar tambél’experiència d’aquestes estadesen universitats europees, va po-sar de relleu que actualment tre-balla en una multinacional. Fei-na que, segons va explicar, li vafacilitar la seva experiència enterres austríaques. «Em vanpreguntar molt per la meva ex-periència i la meva capacitat d’a-daptació», va recordar Roca.

Però no tot allò que van des-tacar els participants en l’acte vafer referència als estudis i el fu-tur professional. Tots els exe-rasmus van coincidir que estracta d’una experiència que «etfa madurar i et curteix», en pa-raules de Bruno Oro. JosetaRoca va comentar que un Eras-mus «t’aporta grans amics, per-què passes mals moments» i vaafegir que «també n’hi ha debons, que sempre recordaràs».

A l’acte, que va finalitzar ambun espectacle pirotècnic, tambévan participar la rectora de laUdG, Anna Maria Geli, i SaraPuigdemont, en representaciódel Patronat Català Pro Europa.

Bruno Oro: «No s’ha de tenir por deperdre trens quan s’és a l’estranger»L’actor va participar en l’acte central de la celebració del vintè aniversari dels Erasmus

UNIVERSITAT DE GIRONA

ERASMUS. Sara Puigdemont, Josep Lagares, Anna M. Geli i Bruno Oro.MARC MARTÍ

47Diari de Girona � Dimarts, 29 d’abril de 2008

Cultura i Espectacles

Ana Rodríguez, Girona. La Universitat de Girona (UdG) jacompta amb deu doctors honoriscausa. Els últims a incorporar-seamb aquest distintiu al claustre dela universitat han estat el teòlegRaimon Panikkar, la catedràtica deGeologia Carmina Virgili i el met-ge Joan Rodés, en una cerimòniaque va tenir lloc ahir en el centrecultural de La Mercè. La rectorade la UdG, Anna Maria Geli, es vamostrar especialment «feliç» depoder presidir l’acte, el primer d’a-quest tipus que té lloc durant elseu mandat. Geli, que va descriu-re la cerimònia com a «discretaperò emotiva», va afegir que, ambl’acte d’ahir, la UdG «assumeix elsconeixements dels nous doctors através de la seva trajectòria».

Anna M. Geli va voler destacarel fet que Carmina Virgili (Barce-lona, 1927) sigui la primera donaque la UdG investeix doctora ho-noris causa com a exemple de laigualtat de «reconeixements de mè-rits». Poc abans, però, la mateixaVirgili havia lamentat que aquestfet, ser la primera doctora honoriscausa d’aquesta Universitat, «siguiuna cosa positiva». «Espero que benaviat no sigui notícia que una donasigui doctor honoris causa», vapuntualitzar. La geòloga, el padríde la qual va ser el doctor DavidBrusi, va destacar la joventut de laUdG que, no obstant això, té «unesarrels profundes» que ella va re-metre a la col·locació de la prime-ra pedra de l’edifici de les Àligues,ara seu del rectorat, l’any 1561.També va recordar el seu pas perla Secretaria d’Estat d’Universitatsi Recerca, durant el qual va inau-gurar l’Escola Politècnica Supe-rior, aleshores el primer edifici delqual avui ja és el campus de Mon-tilivi, «una explosió de joventut ivida al costat de la “vella dama” queés la Girona ideada per Alfons elMagnànim». Carmina Virgili, es-pecialitzada en els períodes Trià-sic i Quaternari, va recordar queels seus inicis van ser a les co-marques gironines.

El primer doctorand a rebre ladistinció ahir va ser el teòleg i fi-lòsof Raimon Panikkar (Barcelo-na, 1918), a qui el seu padrí, JosepM. Terricabras, descriu com «elpensador català viu més reconegutinternacionalment». Panikkar, qui,als seus 90 anys, va mostrar unasorprenent lucidesa i facilitat deparaula, va reconèixer que «ser in-vestit doctor honoris causa signifi-ca per a mi una nova responsabili-tat». «I a vegades tenim por de serresponsables, ja que preferim pas-sar desapercebuts», va afegir el pen-sador, que va criticar la concepcióactual de les universitats, un llocon hi ha «un intercanvi i polaritatde més de dues generacions». Laseva crítica va fer referència al fetque les universitats, «que han su-perat totes les èpoques i entrebancs»,

ara «sembla que s’han rendit al di-ner». I és que, segons el pensadorbarceloní d’origen hindú, «moltsestudiants només pensen a estudiar'business administration' i s'oblidende buscar la saviesa». «La univer-sitat sempre ha estat per a aquellsqui cerquen la saviesa», va afegir.Al seu parer, avui dia només s’es-tudia per trobar una feina, «com sil’home hagués estat creat per treba-llar», i va recordar que la paraula

«treball» «ve del llatí ‘tripalium’,que era un instrument de tortura».

Finalment, el doctor Joan Ro-dés (Barcelona, 1938) va rebre eltítol d’honoris causa per la seva«valuosa aportació en el disseny ila consolidació dels estudis de Me-dicina a Girona, la seva capacitatcientífica, la seva vàlua personal ila seva contribució a la recerca so-bre malalties hepàtiques», va expli-car el seu padrí, el doctor Carles

Abellà. «Desenvolupar el projected'una nova facultat de Medicina haestat una tasca complexa i difícil,un repte que vaig acceptar amb or-gull i temença», va reconèixer Ro-dés, «però ara estem en un molt boncamí per desenvolupar una carre-ra de medicina d'alt nivell a Giro-na». El nou doctor de la UdG vadestacar el fet que l’hospital JosepTrueta hagi de ser reconstruït, jaque aquesta serà una «molt bona

oportunitat per crear-lo de maneraque la facultat hi tingui cabuda», jaque vol promoure uns estudis ambuna pràctica constant «ja des delsprimers cursos». «L'Hospital i tam-bé la construcció d'un institut de re-cerca biomèdica seran essencialsperquè que aquesta futura facultatde Medicina de la UdG sigui un re-ferent no només al nostre país sinóarreu d'Europa«, va finalitzar JoanRodés.

Raimon Panikkar, Carmina Virgili i Joan Rodéssón investits doctors «honoris causa» de la UdGLa geòloga lamenta que el fet de ser la primera dona que rep aquest reconeixement sigui notícia

UNIVERSITAT

RAIMON PANIKKAR. Anna M. Geli i Josep M. Terricabras, padrí de la investidura de Raimon Panikkar, poc després que aquest rebés la medalla d’«honoris causa».ANIOL RESCLOSA

JOAN RODÉS. El doctor ha creat la comissió per als estudis de Medicina a la UdG.ANIOL RESCLOSA

CARMINA VIRGILI. La catedràtica havia estat secretària d’Estat d’Universitats.ANIOL RESCLOSA

L’auditori de La Mercè es va omplir. ANIOL RESCLOSA

El Cor de la UdG. ANIOL RESCLOSA

56 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDimecres, 7 de febrer de 2007

UNIVERSITAT ➜ Les carreres

Ana Rodríguez, Girona. -Es diu que Filologia Romànica a laUdG és una de les carreres que po-den desaparèixer...-Aquestes declaracions són impro-visades, inoportunes i incoherents. -M’ho pot argumentar?-Improvisades perquè els càlculsno es fan dient «tants estudiants perllicenciatura: llavors aquesta lli-cenciatura no té tants estudiants» is’ha acabat. Els càlculs es fan teninten compte el conjunt dels costos.Aquí tenim tres filologies: catalana,hispànica i romànica, que és de se-gon cicle. Per començar, el criteridels alumnes d’entrada a primer jano funciona. A més, aquesta filolo-gia es fa amb els recursos que ja te-níem abans, quan només hi haviala hispànica i la catalana. I les as-signatures de romàniques servei-xen d’optatives a les altres dues, demanera que els nostres alumnes en6 anys en lloc de 5, es treuen dueso tres filologies... -Per tant,la carrera podria ser de lesmés rendibles, oi? -Sí. Efectivament, hi ha molt pocsestudiants de Filologia Romànica,però si fas la relació costos-alum-nes en termes absoluts segur queés la llicenciatura que té menys cos-tos de tot Catalunya. I en termes re-latius segur que sortiria en una po-sició avantatjada respecte d’altresfilologies que no estan en risc per-què tenen més alumnes. -A què creu que es deu? -A la universitat catalana hi ha unadilapidació de recursos important,és cert. Ara, el problema és de laplanificiació política, que no n’hi hahagut mai. -Abans també titllava les declara-cions dels polítics d’incoherents.Per què? -Perquè, més o menys els mateixosdies, Carod-Rovira deia que s’hand’ensenyar 4 llengües a Primària iSecundària. Trobo poc coherentque la sèrie de llicenciatures ques’han de desmantellar siguin pre-cisament les que servirien per for-mar professors de Secundària. -Què ofereix Filologia Romànica? -Se centra en les llengues romàni-ques, per tant se suposa que ha dedonar una visió de conjunt de comsón, cosa que em sembla molt útil.Hi ha dos itineraris possibles: un

d’italià i un de francès. Tenint encompte que sempre és gent que vedel català o del castellà, a més detenir una visió general, controlentres llengues romàniques. I és queel català i el castellà es demanen; ia més qui fa italià té el francès coma llengua complementària i qui fafrances té italià com a comple-mentària. -D’aquesta manera això lliga ambel que deia de les quatre llengües.-De fet, és el que s’hauria d’anarfent. Estic d’acord en aquesta línia

que concep que a Catalunya s’hade promoure el plurilingüisme. Laqüestió és com s’organitza.--El conseller d’Universitats deial’altre dia,però,que la Filologia Ca-talana no corre perill perquè els filò-legs catalans són necessaris...-És fer discriminació positiva quanningú et demana que la facis. Ésclar que s’ha de garantir que es pu-gui fer català a totes les universi-tats. Ara, l’error és fer discrimina-ció positiva a favor del català, quanno n’hi havia cap necessitat.

-Quines haurien de ser les llengüesque s’ensenyessin? -Ho tinc molt clar, precisament per-què ara tenim una situació de plu-riligüisme social important i val lapena promoure-la. Evidentmenthaurien de ser espanyol, català ianglès.-I la quarta?-Hi ha tres línies de raonament perestablir quina pot ser. Una, les llen-gues romàniques. Perquè unaconstatació que podem fer és quequan es feia francès a segon en-

senyament els alumnes que sor-tien almenys eren capaços de lle-gir en francès i si els posaves en unasituació extrema fins i tot s’hi po-dien comunicar. Ara, si agafem elsque l’únic anglès que han fet és elque s’ensenya a les escoles d’aquí,és una absoluta minoria i jo diriaque un absolut zero els que són ca-paços de fer res amb l’angles. L’es-forç que cal per saber bé francès oitalià deu ser deu vegades més pe-tit que el que cal per saber béanglès. -Quina és l’altra opció? -Incloure alguna altra llengua d’im-portància cultural i pràctica quese’ns escapa. A més d’anglès i es-panyol, que ja els tenim a mà, hi haunes llengües que tenen difusió iuna tradició d’ensenyament, quesón l’alemany i el japonès. -I el xinès? -Aquesta està en el tercer grup, ontambé entrarien el rus i l’àrab. Sónllengues d’immigració a Catalunyai per tant també tenim un aspecteguanyat. En el cas de les llenguesromàniques és la proximitat ambel català i el castellà; en les llengüesd’immigració l’aspecte que tenimguanyat és que cada cop hi ha mésnens a les escoles que ja les sabeni que tenen dret que se’ls propor-cioni l’ensenyament formal com-plementari de l’ensenyament es-pontani, el de la socialització decasa seva i del seu ambient d’ori-gen. -En resum, podríem dir que la Filo-logia Romànica és bàsica avui dia?-Jo crec que sí. Però hi ha un pro-blema de planificació. Hi ha hagutel tema de la baixada de naixe-ments, que ara ens ha afectat a launiversitat. Fa 4 o 5 anys estàvemmolt tranquils, però he vist com dis-minuïen els estudiants de Filologia.Han disminuït a raó de tenir el 50%dels que tenies l’any abans cadacurs. Això durant 5 o 6 anys seguits.Si hi hagués planificació hi ha co-ses que es poden remuntar. Una viaés insistir en aquest aspecte de l’en-senyament de 4 llengües i insitir entota una sèrie d’aspectes i objectiussocials de l’ensenyament de llen-gües, com a base de l’ensenya-ment de llengües a la universitat,perquè hi hagi titulats capaços defer aquesta difusió.

«Romàniques és segurament la carrera amb els costos més baixos de Catalunya»

■ La situació de Filologia Romànica a la UdG és delicada en aquests mo-ments. Amb set alumnes matriculats és la que té menys estudiants a Giro-na. Ara bé, en primer lloc es tracta d’una carrera de segon cicle, i en segon,tal com assegura el seu coordinador, el catedràtic Xavier Lamuela, permetque, amb uns costos mínims i en tan sols sis anys, surtin llicenciats en dueso tres filologies.

Xavier LamuelaENTREVISTA COORDINADOR DE FILOLOGIA ROMÀNICA

XAVIER LAMUELA. El coordinador de Filologia Romànica no creu que aquests estudis hagin de desaparèixer.Ddeg

DdeG, Girona. La Càtedra Unesco de Desenvo-lupament Humà Sostenible de laUniversitat de Girona organitzael III Cicle de Conferències sobrel’Agenda política del desenvolupa-ment humà sostenible. Aquest ci-cle és obert al públic en general,en el marc del Màster enDesenvolupament Humà Soste-nible, Globalització i Desenvolu-pament Local, la segona ediciódel qual es va iniciar el passat 23

de gener. La següent cita d’aquest cicle

coordinat, presentat i moderatpel director de la Càtedra, Jordide Cambra, serà dimecres queve, 14 de febrer. La conferència-debat tractarà sobre La cestió delplans locals d’acollida i ciutada-nia i comptarà amb la participa-ció de la responsable de l’Àrea deDinamització Comunitària Inter-cultural de la Fundació SER.Gi,Montserrat Pasquina.

Altres sessions tractaran so-bre La Salut en el Mil·lenni (ambla participació de la coordinado-ra de la campanya); CooperacióCultural a Mauritània: el Projec-te Walata, activació socioeconò-mica de la ciutat de Walata mit-jançant el desenvolupament d’unturisme cultural sostenible (ambla presència de la directora delProjecte Walata de la FundacióMón-3 , Esther Gil; o Organitza-ció i àmbits d’actuació de les ONG:les ONG de les comarques gironi-nes, relacions i actuacions des delServei de Cooperació de l’Ajunta-ment de Girona i comparació ambel cas de Bèlgica.

Conferències sobre l’«Agenda política del desenvolupament humà sostenible»

CÀTEDRA UNESCO

DdeG, Girona. El dia 5 de març, de les dotze ala una del migdia s'emetrà endirecte el programa de Cata-lunya Ràdio Problemes domès-tics, presentat per ManuelFuentes, des de la Sala deGraus de la Facultat de Lletresde la Universitat de Girona.

A aquesta emissió hi estanconvidats per assistir com apúblic tots els estudiants del'Escola Universitària de Tu-

risme. Problemes domèstics és un

informatiu satíric que destria iexplica l'actualitat en claud'humor, presentat per ManuelFuentes i que va rebre fa sisanys un premi Ondas.

El periodista català ha co-mençat una gira que el portaràa totes les universitats catala-nes, des de la Pompeu Fabrafins a l’Autònoma de Barcelo-na.

Els «Problemes domèstics» de ManelFuentes arriben el 5 de març a la UdG

RÀDIO

50 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDimecres, 28 de novembre de 2007

UNIVERSITAT ➜ Els estudiants

Ana Rodríguez, Girona. -Pel que vaig poder veure l’altre diaen el ple del Consell d’Estudiants,hi ha poca participació, oi? -Sí, som 45 en realitat. I en aquellple no érem ni una vintena. -Josep Ribas ja es queixava de lapoca participació. A què creu quees deu?-Això és històric. Suposo que esdeu a la dinàmica general de la so-cietat. El passotisme, no voler-se in-volucrar en qualsevol ens, sigui po-lític o de defensa dels estudiants,és una cosa que costa. -És més fàcil que cadascú estiguiper les seves coses...-En un moment com l’actual, quees premia l’individualisme en llocde la cooperació, que l’egoismemoltes vegades és el que surttriomfant, suposo fa que molta gentno vulgui participar. També supo-so, en el cas concret del ple, que térelació amb el mal funcionamentdel consell de l’any anterior.-Aleshores el coordinador era PauGarcia. Què va passar amb ell?-Vam estar tot el curs 2006-2007descoordinats. Es podria dir quegairebé no hi va haver consell d’es-tudiants. -Quan abans parlava de poca par-ticipació no em referia només al plede l’altre dia sinó al fet que als uni-versitaris potser costa estirar-losperquè facin alguna cosa de més...-Jo crec que és el que s’hauria defer, el que passa és que no tothompensa igual. Hi ha una altra cosa,que jo sempre dic i ara s’està posantde manifest a les eleccions a la jun-ta de facultat d’Educació i Psicolo-gia, que és la manca d’informació.Les estructures de la universitat nofomenten la participació dels estu-diants. A partir del moment que esvan convocar eleccions a la junta defacultat vam demanar a l’equip dedeganat que fés rodes informativesper explicar què és la junta de fa-cultat i tot el que poden aportar elsestudiants. I gràcies a això tincconstància que hi ha hagut moltsestudiants que s’han unit per pre-sentar-se de forma conjunta, cosaque d’una altra manera no haguéspogut ser perquè si no saps queexisteix una cosa no pots partici-par-hi, per més que vulguis parti-cipar en alguna cosa.-Vostè,en principi, ocuparà aquestcàrrec fins al mes de març...-Generalment hauria de ser tot unany però ha coincidit el calendaridel consell d’estudiants, que cadaany es renova, amb el fet que elclaustre, que té un període mésllarg de durada, s’esculli aquestmarç. -Aquest lloc l’hauria d’estar cobrintencara Pau Garcia doncs...-Sí. Se li va presentar una moció decensura, abans que se li poguéspresentar va dimitir del càrrec ivam haver d’escollir nou coordina-dor precipitadament. -Però té pensat tornar-se a presen-tar al març? -Sí, sí. Tenia previst presentar-me.Ja m’havia presentat l’any anterior,quan ell va sortir escollit. I jo vull ti-

rar endavant els projectes que te-nia pensats per a llavors. Penso queaquest que ha quedat al mig és unany perdut, què hi farem...-Pot parlar-me d’aquests projectesa què fa referència? -El principal és emplenar els llocsbuits al consell. És molt trist peròés així. Intentar que el consell d’es-tudiants funcioni, crear una bonadinàmica de treball, que la comis-sió permanent es reuneixi setma-nalment, i si no bisetmanalment. Itirar endavant queixes i propostesdels estudiants, que n’hi ha moltís-simes però no hi ha els mecanis-mes perquè arribin. Després, in-tentar influir en la universitat per-què faci els canvis pertinents. -Algun exemple? -El més ràpid que ens ha arribat ésque hi ha tres estudiants de la uni-versitat que estan imputats pel casde la crema de fotografies del Rei.Són companys nostres. Se’n va par-lar en el darrer ple del consell d’es-tudiants i es va decidir que els donà-vem tota el nostre suport. Aquestaés una excepció que desgraciada-ment ens hem trobat i que no enshi hauríem de trobar mai. La restade coses són més del dia a dia.-Tinc la sensació que els estudiants

no són conscients que existeixaquest consell d’estudiants ni ques’hi poden adreçar si tenen algunproblema...-Com a molt en poden haver sentita parlar. Igual que alguns sabenque hi ha una cosa que es diu de-legació del consell d’estudiants,que és un lloc, però que ningú hi haentrat mai. Aquest és el problema,que segurament n’han sentit a par-lar i no saben per a què serveix.Està demostrat que quan se’ls in-forma, i amb les eleccions ara de lajunta de facultat a Educació i Psi-cologia s’ha vist, les places quedenplenes o quasi plenes. -Com hauria de ser el coordinadord’estudiants ideal? -Ha de saber coordinar un bon e-quip, saber trobar o poder disposarde les persones aptes per a cada tas-ca i després de tot això, quan elsmecanismes del consell van tirantendavant, acostar-se a la resta delsestudiants i portar les seves recla-macions allà on calgui. -Ha començat ja algun dels seusprojectes? -De moment hem començat a tre-ballar en el procés de Bolonya. Tot-hom en parla, és una cosa que afec-ta moltíssim a la societat i a la co-

munitat universitària evidentment,i ningú sap què és. I això era unacosa que havíem de solucionar. ElConsell ha creat la Comissió de Bo-lonya, coordinada per l’ElisabetPunset, una comissió oberta a totsels estudiants que tractarà de reu-nir tota la documentació relaciona-da amb el procés de Bolonya, pertal que el consell pugui emetre unaposició determinada. Això era bà-sic, perquè si el màxim òrgan de re-presentació dels estudiants no sapni què és anem malament. -Tinc entès que també tenen unacomissió de cooperació...-Està coordinada per la Mar For-nells i s’encarrega de buscar estu-diants que els interessi la coopera-ció. D’aquí un temps hi haurà ungrup de gent de la ciutat, entre ellsuna representació dels estudiantsde la UdG, que se n’anirà a la uni-versitat de Bluefieds, a Nicaragua.Així podrem conèixer com funcio-na el seu consell d’estudiants i queells ens coneixin a nosaltres. Lanostra intenció seria que els po-guéssim convidar aquí després. -Aquestes dues comissions les haintroduït vostè ara? -La comissió de Bolonya es va pro-posar l’any passat i es va aprovarmentre hi havia l’altre coordinador.Però ara encara no s’havia reunitcap vegada. És el problema de te-nir un consell d’estudiants inope-rant. Podem decidir el que vul-guem, que és molt bonic decidir co-ses, però si no es porten a terme noserveixen per a res. Pel què fa a lacomissió de cooperació, l’any pas-sat un equip de Nicaragua, el co-ordinador del seu consell d’estu-diants i un representant de rela-cions de la universitat, van venir ivan ser ells que van proposar l’in-tercanvi. Però fins aquest any non’hem començat a parlar seriosa-ment, fins al punt de presentar-losun projecte factible. -Abans m’ha parlat de la posició delconsell respecte el tema de la cre-ma de fotografies del Rei.Què hi hade la reiterada demanda de dimis-sió de la rectora, Anna M. Geli? -No tots els estudiants demanen laseva dimissió. -Potser no són tots, però sí els quees fan sentir...-Sí, els únics que es mobilitzen. Elconsell d’estudiants de moment noli demanarà la dimissió, és evident.Però sí que li hem recriminat queconvidés una persona així sensedir-nos res, principalment perquèentenem que el Parc Científic l’ha-via d’inaugurar un científic, que entenim molts. Una persona relacio-nada amb el coneixement i amb laciència, i no un representant delque nosaltres entenem com unainstitució antidemocràtica.

«El passotisme dels estudiants es deu a la dinàmica general de la societat»

■ Té 19 anys i estudia segon de Magisteri d’Educació Primària. Jordi Gasulla(Olot, 1988) és circumstancialment el nou coordinador d’estudiants de la Uni-versitat de Girona. L’olotí agafa el relleu de Josep Ribas després d’un any de buiten què l’absència del coordinador, Pau Garcia, ha estat gairebé l’única «activi-tat» de l’òrgan universitari. Gasulla té diversos projectes per endavant. Un d’ellsés aconseguir canviar el domini .edu del web de la universitat pel domini .cat.

Jordi GasullaENTREVISTA COORDINADOR DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE LA UdG

Efe/DdeG, Barcelona. Prop del 27% dels universitarisconsidera que no té una opinióo informació clara del que potarribar a significar l'aplicaciódel Pla Bolonya en el seu mo-ment a dia universitari, segonsque revelen les dades d'una en-questa realitzada pel portal webUnilocus.com.

Els responsables d'aquestespai van explicar ahir queaquesta valoració s'extreu d'u-na enquesta efectuada a travésde la seva pàgina web a 700usuaris en la qual se'ls pregun-tava quina opinió els mereixial'esmentat pla. El portal oferiatres possibles respostes aaquesta qüestió entre les quals,a més d'optar per expressar elseu desconeixement sobre elPla Bolonya, podien elegir lesopcions de: «anem a pitjor i elspolítics passen» o «és necessa-ri en la situació europea en quèvivim». La resposta del 51% delsuniversitaris consultats respec-te a aquesta iniciativa va ser«Anem a pitjor i els polítics pas-sen», mentre que només el 22%opinava que era necessari al'Europa actual.

La Declaració de Bolonya ésun acord signat el 1999 per 29ministres d'Educació europeusi que pretén iniciar un procés deconvergència entre les dife-rents carreres universitàriesimpartides a Europa.

Prop del 27% delsuniversitaris noconeix prou bé elPla de Bolonya pertenir-ne una opinió

Efe/DdeG, Madrid. La ministra d’Educació i Cièn-cia, Mercedes Cabrera, va de-manar ahir a les universitats unagestió «més transparent», ques’obrin a la societat i un gran es-forç de comunicació per sermés visibles i explicar millor elsresultats del seu treball.

«Hem de vincular el finança-ment a un model d’universitatobert i competitiu, que rendeixicomptes del seu treball davant lasocietat», va dir a la conferènciaUniversidad y sociedad. La mi-nistra va recordar la possibilitatque les empreses i professio-nals assessorin en l’elaboraciódels nous plans d’estudi i quetambé consultin als estudiants,cosa que obre «una rica y va-riada col·laboració» entre uni-versitat i societat.

Mercedes Cabrerademana a lesuniversitats una gestió«més transparent»

MINISTERI

JORDI GASULLA. El jove estudiant té els seus projectes molts clars. ANIOL RESCLOSA

■ Anna Company, estudiant dedoctorat del grup d’investiga-ció de Química Bioinorgànica iSupramolecular de la UdG, hasintetitzat una nova màquinamolecular, que ha rebut un pre-mi de recerca en el marc de la2nd European Conference onChemistry for Life Sciences andthe Chirality at the Nanoscale.

52 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDivendres, 16 de novembre de 2007

Juzgado Mercantil 1 GironaAv. Ramon Folch, 4-6Girona

Procedimiento: Concurso Voluntario Ordinario nº1120/2007

CONCURSADA: DISSENY LABORAL i SEGURETAT S.L.Procurador: Sra. Esther Sirvent Carbonell

EDICTOD. M. TERESA BORRAS MOYA, JUEZ DELJUZGADO DE LO MERCANTIL Nº 1 DE GI-RONAHAGO SABER: Que en el Concurso Volun-tario nº 1120/2007, se ha acordado medianteAuto de esta fecha la admisión a trámite delConcurso voluntario de la mercantil FDLDISSENY LABORAL i SEGURETAT S.L.,con domicilio en c/ Lleida bº 18 bjos de Ro-ses (Girona), habiendo sido designadoscomo Administradores Judiciales a D. EmiliPuig Ridaura, Jordi Fernández Mas, comoLetrado en ejercicio el primero y Economi-sata el segundo, así como a la entidad BBVAS.A. como acreedor.Por el presente se procede al llamamiento alos acreedores para que pongan en conoci-miento de la administración concursal laexistencia de los créditos contra el concur-sado, dentro de UN MES a contar desde la úl-tima de las publicaciones, comunicación quedeberá verificarse por escrito, que se pre-sentará ante el Juzgado referido, firmadorpor el acreedor, interesado o representante,expresando nombre, domicilio y demás da-tos de identidad del acreedor, así como losrelativos al crédito, concepto, cuantía, fechade adquisición y vencimiento, característicasy calificación que se pretenda, acompañán-dose los originales o copias auténticas, del tí-tulo o documentos relativos al título.Y para que sirva de publicidad a los efectosprevenidos en el artículo 6 y 23 de la Ley Con-cursal, expido el presente en Girona, a 8 deNoviembre de 2007LA JUEZ

Ana Rodríguez, Girona. Cridant consignes com «els estu-diants no som mercaderies», «a labolonyesa, no som estudiants»,«universitat pública i de qualitat» o«Bolonya feixista, el meu pare ésmileurista» uns 250 estudiants uni-versitaris i de Batxillerat es van ma-nifestar ahir pels carrers de Giro-na per protestar contra l’esmentatPla de Bolonya. Els principals mo-tius de rebuig són, segons va ex-plicar el portaveu del Sindicat d'Es-tudiants dels Països Catalans(SEPC), Dani Xavier, que el Pla faaugmentar la despesa que suposaestudiar una carrera, que exigeixla dedicació a temps complet delsestudiants –«un treballador o unapersona amb família no podrà serestudiant», va afirmar–, o la irrup-ció d'empreses privades dins l'àm-bit universitari públic. La mobilit-zació, que va començar a la plaçaCatalunya, va finalitzar davant LesÀligues, edifici del rectorat de laUdG, on van reclamar la dimissióde la rectora, Anna Maria Geli.

La marxa, que va anar fins a laplaça Independència, va pujar pelcarrer Santa Clara per tornar a laplaça Catalunya i enfilar la pujadade les Pedreres fins arribar a l'edi-fici del Rectorat de la UdG, va cri-dar l’atenció de tots aquells queahir es trobaven en aquesta zona,a més de suposar un impedimentpels cotxes que hi circulaven. Elsmotius de queixa que, segons Xa-vier, ahir van mobilitzar estudiantsarreu d’Europa, són, entre d’altres,que «la nova llei d’universitats estàpromoguda des dels sectors empre-sarials», cosa que porta a una «edu-cació entesa com un negoci». Enaquest sentit, un dels joves que esmanifestava va explicar que a Ale-manya una coneguda empresa decotxes «subvenciona una universi-tat a canvi que a classe no s’expliquique va fabricar maquinària per alnazisme». «Estan modificant els con-tinguts», va afegir aquest estudiantde Llagostera. El problema, però,era que no tothom sabia exacta-ment per què es queixava. Més

d’un, en ser preguntat sobre aques-ta qüestió, sabia que estava en con-tra del procés de Bolonya; el perquè ja no quedava tan clar.

Un cop a Les Àligues, els cànticses van convertir en «Rectora di-missió». «Estem en plena campan-ya per demanar la dimissió d'AnnaMaria Geli; per això també recla-mem, un cop més, la seva dimissió»,va explicar Dani Xavier, qui va cri-ticar la rectora per haver convidatel Rei a Girona o per afirmar queconstruint 70 pisos per a estudiants

quedaran resolts els problemesd'habitatge per als universitaris.«Tothom sap que són insuficients»,va dir Xavier. La solució passaria,més aviat, per «arribar a un conve-ni amb l’Ajuntament per tal que elsestudiants puguin accedir al parc depisos buits de la ciutat», va afegir.

En el seu manifest, els estu-diants van denunciar que si el Plade Bolonya tira endavant provo-carà que hi hagi un ritme de treballdesmesurat, un augment dels pre-us de les titulacions, desorientació

en els professors i els alumnes, queles empreses patrocinin «qualsevolcosa» dins les universitats públi-ques i que se suprimeixin titula-cions. Per tot això, van acabar afir-mant rotundament: «Per la univer-sitat pública: No a la privatització,no a la mercantilització. Als païsoscatalans continuem en peu de guer-ra». La manifestació es va descon-vocar sense cap aldarull.

Es poden veure més imatges dela manifestació d’ahir a la galeria defotos de www.diaridegirona.cat.

Els estudiants gironins tornen a sortir alcarrer per queixar-se del procés de BolonyaLa manifestació va acabar a Les Àligues, on es va demanar de nou la dimissió de Geli

UNIVERSITAT

«NO A BOLONYA». El procés de convergència europea és el principal motiu de queixa dels estudiants, però n’hi ha d’altres.MARC MARTÍ

MANIFEST. Dos representants del SEPC davant Les Àligues al final de la marxa.MARC MARTÍ

Una de les pancartes dels estudiants.MARC MARTÍ

UDG

Per segon any consecutiu la UdG ha organitzat la Fira de Mostres Cien-tífica que, a diferència de l’any passat, s’ha ubicat a la plaça Constitu-ció. A més, la Fira, que va començar ahir, s’ha allargat, i enlloc d’un diaen durarà tres (acabarà demà). Un concurs per posar a prova el co-neixement de llengües, una demostració d’impressió manual, una ex-hibició de robots, i els videojocs com a eina educativa, són algunes deles propostes de la cinquantena de grups de la UdG que hi ha a la Fira.

MARC MARTÍ

La Fira Científica triomfa al centre de Girona

DdeG, Girona. Amb motiu de la inauguraciódel curs d’especialització enDret Local de la UdG, La Fon-tana d’Or acull avui una jorna-da sobre Els aspectes principalsde la Llei de Sòl de 2007, queacaba d’etrar en vigor, i Els de-lictes urbanístics: la posició dela fiscalia General de l’Estat.

La jornada començarà a lesdos quarts d’11 del matí i comp-tarà amb la participació del Fis-cal Coordinador de Medi Am-bient i Urbanisme de la Fisca-lia General de l’Estat, AntonioVercher, i el catedràtic de DretAdministratiu de la UniversitatComplutense de Madrid, eldoctor Tomás Ramón Fernán-dez. També hi haurà els ca-tedràtics de la UdG HernánHormázabal (Dret Penal) iJoan M. Trayter (Dret Admi-nistratiu), que és el director delcurs. Les altres jornades tin-dran lloc el 14 de desembre de2007, el 18 de gener, el 15 de fe-brer, el 14 de març, el 18 d’abril,el 16 de maig, i el 27 de juny de2008.

Antonio Vercherparticipa en unseminari organitzatper la UdG sobrela Llei del Sòl

DdeG, Girona. La Càtedra Unesco de PolítiquesCulturals i Cooperació de la UdGi l’Agència Espanyola de Coope-ració Internacional (AECI) or-ganitzen, del 21 al 24 de novem-bre, el segon Seminari Interna-cional de Gestió Cultural a Giro-na.

En aquesta edició, el semina-ri girarà entorn el repte i el paperque la cultura i la gestió culturaltenen en les polítiques de coo-peració al desenvolupament desde les especificitats del turisme,les indústries culturals, l’educa-ció, la creació, la comunicació oles polítiques de proximitat. Lasessió inaugural, el dia 22, seràoberta a tota la ciutadania i aniràa càrrec d’Arturo Escobar, an-tropòleg cultural i investigadorinternacional a la Universitat deCarolina del Nord.

FONTANA D’OR

La UdG acull elsegon seminariinternacional deGestió Cultural

CÀTEDRA UNESCO

Efe/DdeG, Madrid. Francisco Ibáñez ha inculcatl'hàbit de la lectura a diverses ge-neracions de nens durant mig se-gle a través de les aventures deMortadelo y Filemón. «Si hi hauna cosa a què tenen terror elsnens és a aquestes bestioles petitesnegres que es diuen lletres», afir-ma. Ibáñez sap que el secret percaptar l'atenció dels nens con-sisteix a acompanyar les lletresd'«un dibuix que els faci gràcia».

El «professor»Mortadelo lluitacontra «les petitesbestioles negres»

ANIVERSARI

58 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDimecres, 29 de novembre de 2006

UNIVERSITAT ➜ Catalunya

DdeG, Girona. El politòleg italià Antonio Negrii el doctor Miguel Herrero y Ro-dríguez de Miñón protagonizendemà i divendres dues con-ferències a la Facultat de Lletresde la UdG. Les xerrades s’em-marquen en les jornades El re-refons filosòfic del conservadoris-me i del neoconservadorisme or-ganitzades per la Càtedra Fer-rater Mora de Pensament Con-temporani, en col·laboració ambel Departament de Filologia i Fi-losofia de la UdG.

La conferència de Negri es ti-tularà Neoconservatorismo, uni-lateralismo, multilateralismo, itindrà lloc demà a les 6 de la tar-da. Per la seva banda, Herrero yRodríguez de Miñón parlarà di-vendres a dos quarts d’1 del mig-dia de Tres conservadorismos.

Antonio Negri iMiguel Herrero yRodríguez deMiñón a la CàtedraFerrater Mora

DdeG, Girona. L’edifici P-II del Campus deMontilivi acollirà avui i demàla I Fira de Mostres Científicade la UdG, esdeveniment or-ganitzat com a nou repte dedivulgació de la recerca a lacomarca. Els visitants podranparticipar en exposicions, ex-hibicions o tallers.

La Fira de Mostres com-plementa les activitats de laSetmana de la Ciència

La Politècnica acull avui i demà la I Fira de MostresCientífica de la UdG

NOVETAT

Ana Rodríguez, Girona. «La UOC és la universitat de Cata-lunya. I com a tal té una responsa-blitat major en la difusió cultural enel territori». Amb aquestes parau-les resumia ahir la rectora de laUniversitat Oberta de Catalunya,Imma Tubella, un dels motius dela seva presència a la ciutat de Gi-rona.

Tubella va assistir ahir a la queera la segona reunió amb el Con-sell Assessor Territorial a Girona,l’únic que existeix actualment peròno l’últim, ja que la rectora va ex-plicar que la intenció és «repetir-hoa altres territoris» i va reconèixerque «si no ho hem fet encara és peruna qüestió de temps, perquè quanun equip nou comença en una uni-versitat es troba amb prioritats».Aquestes prioritats a què es referiaImma Tubella eren, sobretot, «lasostenibilitat de la universitat i aga-far les regnes de la UOC».

L’objectiu de la reunió d’ahiramb el Consell Assessor Territo-rial –format per la Diputació de Gi-rona, els ajuntaments de Salt, Pa-lafrugell, Ribes de Freser, SantaColoma de Farners, Blanes, Vi-dreres i Olot, i els consells comar-cals del Gironès, l’Alt i el Baix Em-pordà, la Garrotxa, el Pla de l’Es-tany, el Ripollès i la Cerdanya– erafer balanç del que ha representat laUOC a la nostra demarcació en l’úl-tim any, fent públics els resultatsglobals de la Universitat i de la sevaactivitat territorial, i exposar quinssón els reptes de futur. Entreaquests reptes hi ha el de ser méspresent al territori organitzant ac-tes culturals. I és que, segonsImma Tubella, «part de la nostraresponsabilitat és ajudar a la dina-mització cultural del territori. No fertotes les coses a Barcelona». Enaquest sentit, la rectora va posarcom a exemple el protagonista dela conferència inaugural del curs2006-2007, el filòsof i exministre al-gerià Mustapha Cherif —rector ifundador de la Universitat de For-

mació Contínua d’Algèria—, elqual va parlar sobre la convivènciade «les tres cultures, les tres religionsmonoteistes». «Igual que va venir aBarcelona, estic segura que no li ha-gués fet res venir a Girona», va ex-plicar Tubella, «i això és en el queens hem de conscienciar».

Aquesta voluntat de descentra-lització de la UOC és una de lesprioritats de l’equip d’Imma Tube-lla, que va assegurar que «nosaltresho podem fer, perquè tenim gent a totarreu». A més, la rectora de la UOCva afegir que aquesta «no és unauniversitat de Barcelona. Som unauniversitat de Catalunya». «Crecque som l'única universitat amb

presència a tot Catalunya», va de-clarar, «i això ens dóna una respon-sabilitat que hem d'assumir», que ésla de ser més presents en el terri-tori. «Suposo que estem tan preocu-pats pel territori precisament perquèla UOC és virtual», va explicar larectora. Aquesta característica dela virtualitat és la que fa que la UOCencari la reforma del procés de Bo-lonya d’una altra manera que la res-ta d’universitats. L’Espai Europeud’Educació Superior (EEES) pro-posa, entre d’altres coses, un can-vi radical en la manera d’ensenyari aprendre més basada en la inte-racció professor-alumne i amb mésparticipació del segon. En aquest

sentit, la UOC, que gràcies a Inter-net ja fa temps que proposa debatsi fòrums, no es preocupa tant peraquest tema com pel de la mobili-tat –una altra de les característi-ques de l’EEES–. «La mobilitat estàmolt lligada al territori», va decla-rar Tubella, qui va afegir que no téper què ser així. «Quan pensem enmobilitat pensem en gent que va d'u-na banda a l'altra. Però mobilitat«també pot ser una altra cosa, comque el debat s'obri a altres universi-tats, per exemple».

Més gironins a la UOCEn aquests moments, la UOC té

1.753 estudiants de les comarquesgironines. El Gironès és la comar-ca amb més estudiants matriculats(662); seguida de la Selva (334),l’Alt Empordà (246), el Baix Em-pordà (199), la Garrotxa (134), elPla de l’Estany (69), el Ripollès (70)i la Cerdanya (39).

Quant a estudis, els més sol·li-citats a la demarcació són en elcamp de l'economia i l'empresa(36%), la psicologia i les ciències del'educació (21%), i la informàtica iel sector multimèdia (15%).

Aquest primer semestre, a Gi-rona, 376 estudiants cursen Cièn-cies Empresarials, 254 Psicologia,193 Dret, 124 Humanitats, 114 Psi-copedagogia, 104 Administració iDirecció d’Empreses, 102 Engi-nyeria Tècnica d’Informàtica deGestió, 91 Enginyeria Tècnica d’In-formàtica de Sistemes, 80 Turisme,50 Documentació, 48 Ciències delTreball, 47 Enginyeria Informàti-ca, 38 Filologia Catalana, 36 Co-municació Audiovisual, 32 Investi-gació i Tècniques de Mercat, 21Àsia Oriental, 19 Publicitat i Rela-cions Públiques, 17 Ciències Polí-tiques i de l’Administració i 7 En-ginyeria Tècnica en Telecomuni-cacions, especialitat de Telemàtica.Pel que fa a la formació de post-grau, hi ha 98 estudiants de la de-marcació de Girona cursant algundels cursos que ofereix la UOC.

Imma Tubella afirma que la UOC ha d’ajudara «la dinamització cultural del territori»En aquest primer semestre s’han matriculat més de 1.700 estudiants de la demarcació

GIRONA. Per Imma Tubella és bàsic que la UOC sigui present a tot Catalunya.MARC MARTÍ

■ La plaça de Sant Domènechacollirà demà a les dues delmigdia la diada castellera delsXoriguers de la UdG que ac-tuaran amb els Marracos dela UdL, els Ganàpies de laUAB i els Arreplegats de laZona Universitària.

Ana Rodríguez, Girona

- Com és que li han demanat quefaci vostè el pregó aquest any?Això potser t’ho contestaria millorl’alcaldessa, però és amb motiudels quinze anys de la universitat.De fet, és un reconeixement a laUdG. - Què suposa per a vostè aquest fet?Com se sent?Ui! Estic molt orgullosa, molt or-gullosa. I em fa molta il·lusió, laveritat. - Tenint en compte que la gent quehi haurà a la plaça de Vi està es-perant la festa, què creu que ha detransmetre un pregó? Sí, és cert. S’ha d’intentar trans-metre les ganes de gaudir d’uns

dies de festa. El sentiment de fes-ta, de celebració... de ciutat. S’hade parlar de la ciutat. És molt im-portant transmetre a tothom unaidea d’identitat de gironí. I això voldir compartir espais, esdeveni-ments i festes, història, llegendesi el ric patrimoni cultural que te-nim. - Ja sap de què parlarà el seu dis-curs?Encara no m’hi he posat però sí quem’agradaria parlar d’una cosa que

no sé encara com ho posaré en eldiscurs. Voldria transmetre aques-ta idea d’identitat gironina no no-més als que hem nascut a la ciu-tat sinó a tots aquells que hi viueni comparteixen amb nosaltres elsseus projectes i les seves il·lusions. - Quin és el record més grat que téde les Fires quan era petita?Recordo especialment la pesca detortuga. I encara me’n recordo tam-bé de la senyora de la parada, quehi va ser molts anys i segur que en-

cara molta gent la recorda. Também’agradava anar a visitar sant Nar-cís. Era una tradició que encara araes conserva, anàvem a Sant Feliui era com felicitar el sant. - I de les Fires d’ara, què és el quemés li agrada?Ara m’agrada participar en tot. Unacosa que ja m’encantava de petitai encara ara són les parades de cas-tanyes, de boniatos i els panellets.M’agrada conservar aquestes tra-dicions familiars.

- En què han canviat les Fires enaquests trenta o quaranta anys? Aleshores eren unes Fires molt di-ferents. No hi havia les Barraques,per exemple. Hi havia les parades,és clar, que encara avui hi són. Peròeren molt diferents. Molt més se-rioses. Això era a finals dels anysseixanta, principis dels setanta.Ara la joventut hi participa moltmés. A més, ara hi ha una ofertamagnífica. La gran qualitat d’araés que tothom, tingui l’edat quetingui i tingui els gustos que tin-gui, pot trobar una activitat en quèparticipar. I això també fa identi-tat. - Si hagués de convidar algú de foraa venir a les Fires de Sant Narcís,què li diria? Què li recomanaria?Aquests dies s’ha de visitar la ciu-tat. No puc recomanar una sola ac-tivitat o una visita, perquè hi hatantes activitats que qui vingui no-més en podrà fer la meitat! S’ha derespirar l’ambient que es viu a Gi-rona aquests dies de Fires: els di-ferents àmbits, les parades, les ex-posicions... La Fira comercial, queamb el temps també ha anat can-viant. Abans tenia molta im-portància perquè era l’única opor-tunitat de veure material de cons-trucció, del camp... exposat així. Iara segueix tenint molt de pes a lesFires, perquè és un exemple decom la gent de les comarques, defora la ciutat i d’altres províncies,com Barcelona, poden venir a par-ticipar. I els gironins volem que sesentin integrats.

«És molt important transmetre una idea d’identitatgironina i aconseguir que tothom se senti integrat»■ A punt de complir unany al capdavant de laUniversitat de Girona,Anna Maria Geli té en-guany la responsabilitatde donar el tret de sortidade les Fires de Sant Nar-cís. La rectora de la UdG,en representació d’aques-ta institució, haurà de sor-tir al balcó de l’Ajunta-ment aquest divendres itransmetre l’esperit festiuque haurà de guiar la ciu-tat durant els pròximsdies.

Anna Maria GeliENTREVISTA RECTORA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

6 ■ Diari de GironaDijous, 26 d’octubre de 2006

MARC MARTÍ

Anna Maria Geli vol que tothom, gironins i de fora, se sentin integrats a la festa.

«Recordo la senyora de la parada de pescade tortugues, que s’hiva estar molts anys isegur que encara algúaltre la recorda»

«Hi ha tantes activitats per feraquests dies que lagent de totes les edats i gustos potparticipar-hi»

FIRES I FESTES DE SANT NARCÍS DE GIRONA El pregó

CC II RR CC OO RR AA LL UU YYGIRONA Instal.lat a Fontajau

DEL DIJOUS

26OCTUBRE

AL DIUMENGE

5NOVEMBRE

OFERTA ESPECIAL

1 NEN GRATISacompanyat d’un adult

Creu de Sant Jordi2006

Dijous 26 oct. 20.45 hDivendres 27 oct. 18.30h 20.45 hDissabte 28 oct. 16.15 h 18.30 h 20.45 hDiumenge 29 oct. 12.00 h 16.15 h 18.30 hDilluns 30 oct. 18.30 h 20.45 hDimarts 31 oct. 18.30 h 20.45 hDimecres 1 nov. 16.15 h 18.30 h 20.45 hDijous 2 nov. 18.30 h 20.45 hDivendres 3 nov. 18.30 h 20.45 hDissabte 4 nov. 16.15 h 18.30 h 20.45 hDiumenge 5 nov. 12.00 h 18.30 h 20.45 h

55Cultura EspectaclesDiari de Girona ■ Divendres, 28 d’abril de 2006

MONTIGALAPark Comercial Montigala Av. Comunitat Europea, 79 C /Carrer Suïssa08917 Badalona (Barcelona)Tel. 934970358 B-20 dirección Barcelona salida 21,dirección Mataró salida 20abierto de lunes a viernesde 10.00 a 13.30 y de 16.30 a 20.30y sabado de 10.00 a 20.30

GIRONACtra Nacional II Km 71917840 Sarrià de Ter (Girona)Tel. 972172170abierto de lunes a sabadode 10.00 a 13.30y de 16.00 a 20.30

LEÓNCtra León - Benavente Km 12(Cruce con Autovia de Burgos)24231 Onzonilla (León)Tel. 987282169abierto de lunes a sabado de 10.00 a 13.00 y de 17.00 a 20.30

L’HOSPITALET DE LLOBREGATC.C. Gran Via II - Local B7Av. de la Gran Via, 7508908 L’Hospitalet deLlobregat (Barcelona)Tel. 932591795abierto de lunes a sabado de 10.00 a 22.00

BARCELONAC/Rosellon, 283(Esquina avda. Diagonal)08037 Barcelona Tel. 934765311 abierto de lunes a sabado de 10.00 a 14.00 y de 16.30 a 20.30

SABADELLRonda Ponent, 36-4408206 Sabadell (Barcelona)Tel. 937156606abierto de lunes a sabado de 10.00 a 14.00 y de 17.00 a 21.00

VALLADOLIDC.C. Equinoccio ParkZaratan - ValladolidTel. 983341138abierto de lunes a sabado de 10.00 a 22.00

Información de franquicia:Fax 0039 0362 565134e-mail: eurmkt@chateau-dax.it

CHATEAU D’AX EL RELAX QUE TE MERECESRICHEBOURGversión cm en piel 68 30 plazos de

tal cual fotografiaSofá 3 plazas + 193

€ 2.490,00 € 79,00Sofá 2 plazas 152Entrega inmediata hasta final de existencias

Solo €120,00de entrada,y el resto en

30plazos sin intereses

Hasta el 27 de Mayo

Fabricante desde el 1948www.chateaudax.com

UNIVERSITAT DE GIRONA

Ana Rodríguez, Girona. Els investigadors de la UdG fatemps que reclamen un con-tracte laboral en condicions quereconegui el seu estatus com aprofessionals. Les últimes ac-cions que ha portat a terme l’As-sociació de Personal Investiga-dor en Formació UdG.doc sónuna jornada de difusió de la sevaactivitat en el marc de la festamajor i una exposició.

Amb el títol Investigar com aProfessió, els nostres científicsmés prestigiosos, UdG.doc pre-tén reivindicar la carrera inves-tigadora com un opció profes-sional. Així, al vestíbul de la fa-cultat de Ciències es pot veureuna sèrie de pòsters amb la fo-tografia, biografia i trajectòriaprofessional de diferents cientí-fics catalans que han dedicat laseva vida a investigar, cosa queels ha portat a tenir un reconei-xement internacional.

En aquesta exposició, ques’emmarca en el Programad’Activitats Científiques i Cul-turals (PACiC) es pot conèixerla importància de personatgescom els gironins Eudald Carbo-nell (arqueòleg) o Lluís Santaló(pedagog). Altres figures deta-cades són Josep Ferrater Mora

(considerat el filòsof espanyolmés important de la segonameitat del segle XX), Joan Oró(que va aconseguir explicar launiversalitat de la matèria orgà-nica i la seva existència prèvia ala pròpia vida) o el científic PiusFont i Quer (nexe de comuni-cació entre els botànics catalansi els nuclis científics europeus).La part femenina de l’exposicióla formen Creus Casas (la pri-mera dona de l’Estat que va op-tar a una càtedra de Farmàcia i

en aconseguir-la en Botànica),Anna Veiga (experta en repro-ducció assistida a l’Institut Dei-xeus i responsable del primernen probeta l’any 1984), MariaÀngels Anglada (estudiosa i tra-ductora de textos llatins, i es-criptora) i Josefina Castellví (laprimera dona de l’Estat espa-nyol en explorar l’Antàrtida i laprimera en ser cap d’una basecientífica en aquell continent).A més d’aquests, els cartellstambé destaquen la trajectòria

de Ramon Margalef, Jordi Sa-bater Pi, Joan Massagué, JoanBertran i Josep Trueta.

El model és EuropaTot i reconèixer que s’ha

avançat una mica des de l’Esta-tut del 2003 (anomenat l’«Esta-tut dels Becaris») al del 2006(l’«Estatut del Personal Investi-gador en Formació»), la miradadels investigadors està posadaen la UE, on tots són reconegutscom a professionals.

Els investigadors reivindiquen el seu estatuscom a professionals i reclamen un contracteUna exposició fa una retrospectiva de la ciència catalana amb noms com Carbonell o Trueta

CIÈNCIA. La mostra vol divulgar la tasca científica desenvolupada a Catalunya.ANIOL RESCLOSA

Un dels cartells exposats.ANIOL RESCLOSA

DdeG, Girona. L’auditori de La Mercè acullavui a les deu de la nit elconcert d’Stacey Kent, undels plats forts de la progra-mació de música d’aquesttrimestre. La vocalista estàconsiderada com una de lesprimeres cantants de jazzdel món i la seva veu frescai fascinant recorda la deBillie Holiday, SarahVaughan o Ella Fitzgerald.Aquest és l’únic concert queoferirà a Catalunya.

Des del llançament delseu primer àlbum Close youreyes, aquesta nord-americanaestablerta a Oxford ha asso-lit un gran èxit gràcies a lesseves interpretacions fres-ques i imaginatives, conver-tint-se en una de les veusblanques més sensuals i vi-tals del jazz. Sis dels seus àl-bums estan a les llistes delsmés venuts i ha acaparatnombrosos premis interna-cionals.

A Girona Stacey Kent pre-sentarà un programa centraten la seva especialitat: elsstàndards clàssics. Versionsfascinants a través d’una veusofisticada i neta, que de bensegur no deixarà indiferentningú.

Stacey Kent porta el seu jazz a La Mercè en un concert única Catalunya

MÚSICA

53Cultura EspectaclesDiari de Girona ■ Dimecres, 19 d’abril de 2006

UNIVERSITAT

INFORMACIÓ: tel. 972 419 010

www.ajuntament.gi/teatre

Sant Domènec

Serv

ei M

etro

polit

à de

Tea

tres

i A

udito

ris

SMTA

TEATRE

ELS JOGLARS presenten:

EN UN LUGAR DE MANHATTAN

DIJOUS 20, DIVENDRES 21I DISSABTE 22 D’ABRIL

A les 21 h

Ana Rodríguez, Girona. L’Agrònom de Ferro era segu-rament una de les activitats méspopulars de la festa major de laUniversitat de Girona. L’anypassat, però, no es va celebrar acausa dels incidents ocorregutsa l’edició anterior, quan la be-guda va causar estralls entre elsparticipants.

Els estudiants d’EnginyeriaTècnica Agrícola de la UdG vo-len demostrar enguany que sóncapaços de tornar a organitzaraquestes activitats basades en lacombinació de força i destresa,però amb més seny, i per aixòhan presentat una nova propos-ta de l’Agrònom de Ferro.

Una de les impulsores d’a-questa nova etapa de l’Agrònomde Ferro, Anna Carabús, va ex-plicar que fa dos anys el proble-ma va derivar sobretot de la in-gestió d’alcohol i de la brutíciaque van generar les proves.

L’última vegada, a més dedestrosses de mobiliari, es vanabocar fems a sobre de cotxesaparcats al campus i alguns es-tudiants, després de les proves,van utilitzar les dutxes d’e-mergència dels laboratoris pertal de desfer-se de la brutícia.

El coordinador del Conselld’Estudiants de la UdG, JosepRibas, va explicar que ambaquesta manera de portar a ter-me les proves –a cadascuna deles quals es bevia–, «es donavauna imatge molt lamentable dela universitat».

A la proposta que es fa ara«els par ticipants continuaranembrutant-se», va explicar Cara-bús, «però només hi ha alcoholen una de les proves».

A més, la ubicació també can-via, i l’escenari de l’Agrònomserà aquesta vegada el bosc quehi ha al davant de l’Estadi deMontilivi, just al costat del cam-pus de la UdG.

Pel que fa a les hores poste-riors a la celebració de l’Agrò-nom de Ferro, els quatre estu-diants encarregats de l’organit-zació ho tenen molt clar: allòque s’ha embrutat s’ha de nete-jar. Per això es netejarà el bosc

per deixar-lo com estava i ellsmateixos es col·locaran davantla porta dels lavabos per tal queningú en faci un ús indegut. Detotes maneres, l’organitzacióposa com a condició indispen-sable per poder participar a la

gimcana portar roba de recanvi(«sinó no juga»). A més, aquellsque es vulguin inscriure al’Agrònom de Ferro hauran designar un document per tal deresponsabilitzar-se dels seus ac-tes o, com declaren els estu-diants de l’organització, «sig-narà un paper conforme si la liapringa ell i no nosaltres». I ésque la idea, que Josep Ribas vavoler destacar també, és que elsestudiants són capaços d’orga-nitzar de nou l’Agrònom de Fer-ro i assegurar que es fa amb res-ponsabilitat.

Reivindicació dels orígens ruralsL’Agrònom de Ferro és «una

gimcana festiva i reivindicativad’una activitat tan nostra com ésla pagesia», afirmen els estu-diants d’Enginyeria TècnicaAgrícola. En una carrera, i acti-vitat, cada vegada més mino-ritària, aquests estudiants volenfer sentir la seva veu i una ma-nera és «col·laborant a engran-dir la festa de la UdG».

Per tal de participar-hi calen4 persones, 1 euro i roba de re-canvi, a més d’inscriure’s en elcorreu electrònic agronomdefer-ro06@hotmail.com. Les 9 pro-ves, relacionades amb assigna-tures de la carrera, inclouencarreres, proves de força i de re-sistència, entre d’altres.

Els estudiants de la Universitat de Gironarecuperen el prohibit Agrònom de FerroEls incidents de l’última vegada que es va celebrar van fer que s’anul·lés

FESTA MAJOR

AGRÒNOM 02. La prova consistia en pujar i baixar les escales tot bevent vi.DDEG

En el marc del cicle de con-ferències Israel o Palestina:les veus del conflicte organit-zat per la Càtedra FerraterMora de Pensament Contem-porani, la periodista i profes-sora de la Universitat deValència Lola Bañón reflexio-narà demà sobre Jueus delsque no se'n parla: la dissidèn-cia a Israel. La conferènciatindrà lloc a partir de les 8 dela tarda a l’Institut d’EstudisNahmànides.

Altres ponents d’aquest ci-cle han estat Josep M. Terri-cabras o Manuel Forcano.

CONFERÈNCIA

Lola Bañón parla sobrela dissidència a Israel

L’Obra Social de La Caixa, encol·laboració amb diferents or-ganismes nacionals i estran-gers, convoca 175 beques pera estudis de postgrau fora delpaís.

Aquestes ajudes aniran des-tinades a llicenciats, que esti-guin realitzant estudis de doc-torat, màster o investigaciópostdoctoral per tal de seguiramb els seus estudis de post-grau en països com els EstatsUnits, Alemanya, França, Ca-nadà o la Xina, entre d’altres.

AJUDES PER A L’ESTUDI

La Caixa convoca 175beques per a postgraus

La Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) es troba enla posició 34 de les institu-cions més valorades interna-cionalment per fer postdocto-rats, segons un rànquing pu-blicat per la revista nord-ame-ricana The Scientist. El ràn-quing, que exclou els centresdels Estats Units, ha estat ela-borat a partir d'un qüestiona-ri web que van respondre2.983 científics dels EstatsUnits, Canadà i Europa.

BARCELONA

La UAB, un dels millorscentres en postdoctorats

DdeG, Girona. Segons l’informe anual Erasmusrealitzat per la Comissió Euro-pea, aquest últim curs Espanyava acollir 25.500 estudiants pro-cedents de tots els països d’Eu-ropa, tot i que els italians (6.005universitaris), els francesos(5.167) i els alemanys (4.710)van ser els més nombrosos.

Així, Espanya es converteixen el primer país escollit pels jo-ves europeus per cursar les be-ques Erasmus, seguit de França,que va acollir 20.500 estudiants,i d’Alemanya, en tercer lloc amb17.273 alumnos.

Segons informa el portal Un-versia, aquest últim curs, el pro-

grama Erasmus va batre rècordde participants, especialmententre els deu nous països que esvan incorporar a la UE, ja quemés de 144.000 estudiants de 31països van participar en la ini-ciativa. Respecte de l’any ante-rior, el número d’universitarisque va participar en aquest pro-grama de beques va augmentaren un 6,3%. Quant als espanyolsque van sortir l’any passat a es-tudiar a altres països a través d’a-quest programa va ser un totalde 20.819, xifra només superadaper Alemanya (22.427) i França(21.561). El destí favorit va serItàlia seguit de França i el Reg-ne Unit.

Espanya és el primer destíelegit pels estudiants d’ErasmusAltres països que acullen més estrangers són França i Alemanya

INTERCANVI

Erasmus a Girona.DDEG

■ L’agrònom pretén reivindicar unaactivitat tan nostracom és la pagesia

■ Els estudiants volen demostrarque poden fer-lo demanera responsable

Ana Rodríguez, Girona. Segons les dades recollides perla doctora Sílvia Font-Mayolasper a la seva tesi doctoral, abansde l’entrada en vigor de la llei antitabac tan sols un 31,7% dels no fu-madors i exfumadors sol·licita-ven als seus companys de feinaque no ho fessin. Una dada queés comprensible si es té en comp-te el poc èxit que aconseguien enfer-ho. Només el 17,9% dels exfu-madors i el 18,2% dels no fuma-dors asseguraven que tenien èxit«sempre». El 9% dels exfumadorsi l’11,7% dels no fumadors hoaconseguien a vegades. Per tant,la conclusió a la qual ha arribatFont-Mayolas és que «sembla queno sempre preval la bona educa-ció i el respecte als altres quan estracta d’evitar conflictes entre fu-madors i no fumadors».

Les dades es van recollir l’any1999, abans que la llei antitabacentrés en vigor però, precisa-ment per aquest motiu i veient laproblemàtica que podia suposarper aquells a qui molestava el ta-bac i que no eren escoltats pelsseus companys fumadors, «podenajudar a l’hora de qüestionar si esnecessita o no la llei».

Extrapolar el personal de la UdGLes dades esmentades formen

part de la investigació que SílviaFont-Mayolas va fer per a la sevatesi. En aquell moment no es vanpublicar però en breu apareixe-ran a la revista especialitzada On-cología. La doctora va entrevistar

una mostra de 281 persones de laUdG perquè fossin representati-ves. Un dels resultats que va ob-tenir va ser que a més de la mei-tat de fumadors (68,8%) no li in-teressa deixar de fumar.

Partint del model de Prochas-ka combinat amb el de Rachlin,«vam veure que com més a propdel canvi està la persona més de-creixen els beneficis del fumar ipuja la percepció de les conse-qüències negatives». Pel que fa ales etapes de Prochaska, Font-Mayolas va comprovar que «gai-rebé tots estan a la primera fase,sense percebre que fumar és unproblema i sense intenció de can-vi».

Sílvia Font-Mayolas formapart de la línia de recerca Com-portaments de Risc per a la Saluti de l’Institut de Recerca sobreQualitat de Vida de la UdG. Ac-tualment també és una de les re-visores de la revista internacio-nal Addictive Behaviors.

Un estudi de la UdG justifica la llei antitabaca partir de la poca cortesia dels fumadors

RECERCA

■ La llei antitabaccompta amb defensorsi detractors que desque es va anunciar hanvolgut fer sentir la sevaveu. L’Institut de Re-cerca sobre Qualitat deVida de la UdG, senseposicionar-se, ofereixunes dades que justifi-quen la llei.

POC ÈXIT. El percentatge de persones que demanen que no es fumi a la feina i no tenen èxit amb la seva petició és baix DdeG

A.R.P, Girona. Dins la col·lecció Monografiesd’història de l’arquitectura,editat conjuntament pelCol·legi d’Aparelladors i Ar-quitectes Tècnics de Girona,la Diputació de Girona i laUdG, apareix aquesta setma-na el número set.

Aquesta nova entrega cor-respon a Les voltes de quatrepunts, un estudi sobre les ano-menades «cases barates» ique han escrit Albert Cabre-ra, Marta Sala i Carles Jordi.

El llibre, coordinat per Ra-mon Ripoll, és la suma delstreballs de final de carrerad’Arquitectura Tècnica delsseus tres autors. Segons va ex-plicar Ripoll, «la història de latecnologia en la construcció ésun territori bastant verge» i, enaquest sentit, el document «co-breix elements interessants quecondicionen molt l’arquitectu-ra». D’aquesta manera La vol-ta de quatre punts presentauns estudis que «complemen-ten els que ja coneixemd’Història de l’ArquitecturaGeneral».

Les «cases barates» formenpart d’una arquitectura amb lafunció de donar habitatge enun període de mancances. Enel cas del llibre es tracta de lapostguerra. Ramon Ripoll vaexplicar que «són barates per-què el seu cost és molt reduït, iun condicionant molt impor-tant d’aquest cost és la tecnolo-gia». Després de la guerra hihavia mancança de ferro per ala construcció, de manera queno es podien utilitzar biguesde formigó i es va haver de tor-nar als sistemes tradicionals.Així va ser com es va co-mençar a construir la volta dequatre punts, un sistema sim-ple i alhora poc costós. Aquíl’exemple de construccionsd’aquest tipus el trobem albarri de Sant Narcís de Giro-na i a Sant Pere Màrtir d’Olot.

Un llibreaprofundeix en latecnologiaconstructiva de les«cases barates»

ARQUITECTURA

UNIVERSITAT DE GIRONA

Ahir es va presentar el número234 de la Revista de Girona, queinclou el dossier La recerca enciències a la UdG. L’objectiu ésdonar a conèixer el seu treball.

La Facultat deCiències explica

la seva feina

PERE DURAN

INVESTIGACIÓ

A.R.P., Girona. Com cada any, les universitatsreserven un 3% de les places aaquells que superen amb èxitles proves d’accés per a majorsde 25 anys.

Enguany la matrícula per aaquestes proves es podrà ferentre l’1 i el 8 de març i l’exa-men el 6 de maig al P-II de l’Es-cola Politècnica Superior. Lamatrícula, que enguany costa78,69 euros, es pot fer a travésd’Internet (http://accesnet.gen-cat.net), tot i que després la do-cumentació s’ha de lliurar alCentre d’Informació i Assesso-

rament a l’Estudiant (CIAE) dela UdG. Els costos de matrícu-la són iguals per a tothom ex-cepte per aquells que formenpart de família nombrosa deprimera categoria, els quals te-nen un descompte del 50%.

Canvis Al contrari que els anys an-

teriors, la prova d’accés a launiversitat per a majors de 25anys constarà primer de lesproves específiques i desprésde les generals.

Al matí, de dos quarts dedeu fins a la una, els candidats

hauran de fer tres exercicisque ells mateixos hauran triatsegons les seves preferències.A la tarda, de les tres fins a dosquarts de set, tindrà lloc el co-mentari de text i els tres exer-cicis de llengua –catalana, cas-tellana i estrangera–.

A partir d’aquest moment,aquells que superin les provespodran fer la preinscripció aqualsevol universitat. Serà enfunció de la demanda de cadaestudi si poden entrar o no al’opció que han escollit. I ésque es reserva un 3% de les pla-ces per a ells.

S’acosten les proves d’accés a launiversitat per a majors de 25 anysLa matrícula és de l’1 al 8 de març i l’examen el dia 6 de maig

GESTIÓ

Per dur a terme la seva investiga-ció, Sílvia Font-Mayolas es va ba-sar en el model transteòric de can-vi, de Prochaska i Diclemente, unmodel que proposa que el canvi«no es dóna en un moment puntualsinó que implica un procés».Aquest procés, perfectament apli-cable a les addiccions, té lloc al llargd’una sèrie d’etapes: la de precon-templació –el subjecte no percepaquella conducta com un problemai per tant no hi ha intenció de can-vi–, la de contemplació –ja es co-mença a veure el problema i s’estàdisposat a abandonar l’hàbit en elspropers 6 mesos–, la preparació –elsubjecte ja pensa formalment a dei-xar l’hàbit en el mes vinent –, l’eta-pa d’acció –el subjecte fa entre 24hores i 6 mesos que ha deixat defumar– i la de manteniment –el sub-jecte ja no consumeix aquella

substància–. Font-Mayolas desta-ca d’aquest model el fet que «potser cíclic» i que, a més, permet «sermés útils per buscar vies d’inter-venció».L’altre model que va aplicar la doc-tora i el seu grup de recerca va serel de Rachlin, que revisa quina anà-lisi fa el subjecte de les conse-qüències positives i negatives delcomportament de risc. «Quan téuna conseqüència positiva, encaraque sigui petita, si és immediata esvalora molt més», va explicar Font-Mayolas, mentre que les pèrduespossibles que acompanyen uncomportament de risc, «que podenser d’una magnitud molt més gran,com que són a llarg termini i no te-nen per què passar necessària-ment, no es valoren tant». És peraixò que per a l’individu «té més pesel guany petit però immediat».

Analitzant fumador i comportament

58 Cultura Espectacles ■ Diari de GironaDimecres, 8 de febrer de 2006

Ana Rodríguez, Girona. Anna Maria Geli ja és oficial-ment la nova rectora de la UdG.Unes 300 persones procedentsde l'àmbit universitari, polític,econòmic i social de les comar-ques gironines van assistir ahira la seva presa de possessió delcàrrec, un acte presidit pel con-seller del Departament d’Uni-versitats, Recerca i Societat dela Informació (Dursi), CarlesSolà.

Durant la seva intervenció,Geli va fer referència a totsaquells que formen la comuni-tat universitària i la societat gi-ronina (tal com empreses i ins-titucions) per tal d’encoratjar-los a tirar endavant la UdG i con-vertir-la en una de les millorsuniversitats. La nova rectoratambé va fer referència al rec-torat de Josep Maria Nadal, a l’e-quip del qual va participar ella,i el va elogiar però no va fer capreferència al seu antecessor,Joan Batlle. La doctora AnnaMaria Geli va expressar la sevavoluntat d'impulsar una univer-sitat «cohesionada, participati-va i plural» que tingui un «pa-per clau» en el teixit social de lescomarques gironines. La novarectora també es va comprome-tre a treballar per aconseguir«un sistema de finançament bendefinit i adequat».

Després de signar l'acta depresa de possessió del càrrec irebre de mans del rector sortintla medalla que l'acredita com laprimera rectora de la història dela UdG, Geli va fer un repàs detot el que ja havia exposat en elseu programa electoral. En ex-posar els reptes de futur, la novarectora va explicar que «la novaetapa comença amb la voluntatd'impulsar una universitat quees caracteritzi per la qualitatacadèmica, la docència i latransparència» i va puntualitzarque la clau de l’èxit es troba enles mateixes persones que for-men la UdG. Geli també va vo-ler destacar que la UdG ha decaracteritzar-se per ser una ins-titució «transparent, pluridisci-plinar i innovadora» que li per-meti esdevenir «el veritable mo-tor intel·lectual de les comarquesgironines» i mantenir un fort lli-gam amb el territori. Així, AnnaMaria Geli va explicar que «laraó bàsica d'aquesta contribu-ció» ha de ser la voluntat d'im-plantar fortes relacions amb el

teixit econòmic, cultural i socialde les comarques gironines. Al’acte, que es va celebrar a lasala d'actes de la Facultat d'E-ducació i Psicologia de la UdG,la doctora Geli va posar èmfasien «la formació de professionalsde qualitat i la seva aportació enla innovació a través de la re-cerca i la transferència de conei-xement i tecnologia». Una for-mació que, va destacar, esdevé«coherent quan contribueix al de-senvolupament local i regional».

Geli va esmentar la col·labo-ració amb l’administració i lesentitats socials i culturals, ambles quals la universitat «contri-bueix activament a la dinàmicacultural gironina i catalana», amés de participar en el «dissenyde les polítiques públiques i pri-vades de promoció social del co-neixement». En aquest sentit,per incrementar la presència dela universitat en el context so-cial, la rectora va parlar de dosprojectes concrets. El primerd’ells és la creació del Consorcide les Lletres i les Arts. A més,va proposar la contribució de laUdG en la creació d’un «sistemaeducatiu català cohesionat i con-tinu que impulsi la col·laboraciódel professorat de les diferentsetapes educatives» per tal de fa-cilitar el pas dels estudiants d’u-na etapa a l’altra fins a la uni-versitat.

Dos a u El conseller del Dursi va

destacar «el moment significa-tiu» en què s'ha donat el relleuen el rectorat de la UdG. Enaquest sentit, Solà va ferreferència als canvis que ja hiha hagut a la UniversitatAutònoma de Barcelona (on lapresa de possessió del seu rec-tor, de nou Lluís Ferrer, va serahir al matí) i a la UniversitatOberta de Catalunya. CarlesSolà es va mostrar orgullós depoder dir que Catalunya «és lanació de l'Estat que té més rec-tores al capdavant d'una uni-versitat». Així, va declarar que«si hagués de posar un titular,aquest seria de dos a un, perquèhan estat dues rectores i un rec-tor els que han pres possessióavui». El conseller va reflexio-nar sobre el «moment singu-lar» pel qual passa la universi-tat catalana, amb reptes coml'aplicació de les disposicionsdel Tractat de Bolonya o ladefinició de la nova llei espan-yola d'universitats. En aquestsentit, Solà va declarar queaposta perquè la nova legisla-ció permeti «assolir el màximd'autonomia per a les necessi-tats de les universitats catala-nes» i permeti enfortir el pano-rama de l'educació superior aCatalunya.

Anna Maria Geli dóna les gràcies al rectoratde Nadal però evita referir-se al de Batlle El conseller Carles Solà va assistir a la presa de possessió de la nova rectora de la UdG

■ Solà aposta per assolir el màxim d’autonomia per a les universitats catalanes

52 ■ Diari de GironaDissabte, 17 de desembre de 2005

PASSAT, PRESENT I FUTUR. Joan Batlle i Carles Solà aplaudeixen Anna M. Geli. MARC MARTÍ

A.R, Girona. El ja exrector de la UdG, Joan Bat-lle, també va tenir el seu momentper adreçar-se a l’auditori i, con-cretament, a la seva successora.

En el seu discurs, Batlle va vo-ler agrair la tasca del seu equipdurant els seus quatre anys demandat, un temps en el qual «hohem fet el millor que podíem i sa-bíem». Batlle va fer referència alpolèmic acte de presa de pos-sessió que va protagonitzar ell el4 de març de 2002. Segons les se-ves paraules, en aquell moment,

hi va haver «un canvi en contradels pronòstics. Era jo», va expli-car fent sortir les primeres ria-lles del públic. Batlle va ressal-tar l'enriquiment personal que liha suposat estar al capdavant dela UdG. A nivell personal,aquests anys «han suposat un en-for timent propi com a persona,donant-me més capacitat de com-prensió i tolerància», va explicar.A més, va destacar «tota la llistad'amics entranyables que d’unaaltra manera no hagués conegut»i va remarcar que «això compen-

sa mil vegades totes les dificul-tats» que hagi pogut tenir durantel seu mandat, amb referència aepisodis com l'aprovació dels es-tatuts o el Pla Estratègic de laUdG. Batlle va dedicar una últi-ma broma a Geli fent referènciaa tres sobres simbòlics que elrector sortint passa al nou cà-rrec. Davant un conflicte, el pri-mer sobre conté el consell de te-nir paciència, el segon de «fer di-mitir algun vicerector», i el ter-cer de passar els tres sobres aun rector substitut.

Batlle passa el relleu amb humor

Culturai Espectacles

FELICITACIONS. A la sortida de l’acte, molts es van acostar a la nova rectora.MARC MARTÍ

Anna Maria Geli.MARC MARTÍ

UNIVERSITAT

GUILLEM TERRIBASPropietari de la Llibreria 22

- Hauria deportar unamica de calma,sobretot perl'ambient quedes de fora s’havist durant

aquest temps. També hauriad'implicar més els estudiantsamb la ciutat i la ciutat ambels estudiants. O sigui, amb laimportància que té la Uni-versitat, hauria de connectarmés la gent del carrer de Gi-rona amb la UdG.

F. FRANCISCO-BUSQUETSSubdelegat del Govern a Girona

- Penso que,entre altres co-ses, el nou rec-tor o rectorahauria d'apor-tar una grancapacitat de li-

deratge que, d’una vegada, in-fongui una gran il·lusiócol·lectiva a tots els estamentsimplicats en la universitat(alumnes, PAS i professorat),amb la clara voluntat de con-nectar definitivament ambtots els sectors socioculturals ieconòmics de la societat de lescomarques gironines a laqual es deu i que li dóna sen-tit. Tot això, per descomptat,s'ho haurà de guanyar amb ri-gor, dedicació i una autoritatmoral indiscutible que eviticapelletes i aplegui voluntats.

LLUÍS BATISTAPresident de Pimec

- Jo suposo quepot aportar mol-tes coses. Peròen allò que es re-fereix a univer-sitat-empresa,caldria estrè-

nyer més les relacions empresa-universitat i universitat-em-presa. Entrem en una dinàmi-ca que pràcticament d'aquí untemps, a escala institucional,universitat i empresa sigui elmateix, que una cosa de l'altraestiguin tan juntes que a vega-des es puguin arribar a confon-dre. Que la universitat puguigenerar coneixement perquè lesempreses del territori se’n pu-guin beneficiar, i que les em-preses del territori puguin ge-nerar també coneixement per-què se'n beneficiï la Universitat.

ENRIC AMETLLÉPresident del CB Girona

- A més de lesaspiracionsque la Univer-sitat, com unens viu, té res-pecte a possibi-litats de millo-

ra en la formació tecnològica

i d'investigació, a part d'a-questa aspiració, que pensoque és comuna, crec que tam-bé s'haurien de mirar qües-tions materials. O sigui, lespetites coses, com per exemple,l'accés primat o gratuït o l'a-parcament, com a exemple,simplement, de coses que po-den fer la vida dels estudiantsuna mica més còmoda i treu-re necessitats primàries, cosaque aquí potser això està méselevat que altres coses que de-penen de negociacions més in-tenses.

JOSEP GUSÓPresident del Girona FC

- El món uni-versitari i elmón de l'esporthaurien d'anarmolt lligats iuna de les op-cions que estem

treballant de cara al futur, ales campanyes que vénen, ésfer un club que pugui ser in-tegrat també pel món univer-sitari. És una de les opcionsque tenim al Girona FutbolClub. Girona, pel volumd'habitants que té i la im-portància que té el món uni-versitari, em penso que ens en-

caixaria molt bé amb el Giro-na.

ANNA PAGANSAlcaldessa de Girona

- Que entri enuna intensa re-lació cooperado-ra amb la ciutati les comarques,tot aprofitant lesoportunitats

que l’espai i la dinàmica giro-nina ofereixen i aconsegueixiuna bona protecció catalana iinternacional.

XAVIER LAOSecr. Gral. de Comunicació deCCOO

- Primer ha deser una personade molt de dià-leg. Diàleg ambel professorat,diàleg amb elsalumnes, diàleg

també amb els treballadors de launiversitat. És a dir, ha de mi-llorar les relacions laborals ambels treballadors i amb els repre-sentants dels treballadors a launiversitat. Això és molt im-portant. Dins de les prioritats,s'ha d'estabilitzar la plantilla deprofessors universitaris. Hi ha

molts professors amb contracteprecari, pel que sé. I s'haurà detreballar, com s'ha fet fins ara,per una universitat de qualitat.Girona es mereix una universi-tat de molta qualitat. Prestigiarla universitat més en l'àmbit deCatalunya i l'Estat, i fins i tot aescala internacional. Cal moltde diàleg sobretot en el tema dela precarietat. Amb precarietatno hi pot haver qualitat. I dià-leg amb els treballadors. Emconsta que a l'anterior etapa hafaltat una mica de diàleg. Calmotivar els treballadors i els pro-fessors i aconseguir la partici-pació dels alumnes.

JOAN FAUSTO MARTÍPresident de la FOEG

- La FOEG i laUniversitat te-nen en comú elprojecte delParc Tecnolò-gic i la idea dela FOEG és que

el nou rector segueixi impul-sant el Parc Tecnològic, per-què, entre altres coses, ha deser un punt molt important detrasllat de coneixement cap ales empreses de les comarquesgironines. Per tant, s'ha d'a-postar, s'ha de seguir apostant

molt i molt fort pel Parc Tec-nològic. No es pot descuidarque el teixit empresarial de lescomarques gironines està for-mat per microempreses, em-preses petites i mitjanes, peròsobretot micros, i que la uni-versitat està una mica llunya-na de la realitat d'aquestes em-preses. Per tant, que es facinesforços de cares a conciliar iapropar la universitat aaquestes empreses. Semprediem que l'empresa i la uni-versitat no coincideixen. No ésque no coincideixin, s'han defer esforços per poder-se trobar.Cal treballar per apropar launiversitat a la realitat del tei-xit empresarial de les comar-ques gironines. A més, ade-quar els estudis universitarisa les necessitats actuals que de-mana la societat, cosa que jas'està fent, però cal que es faciencara més. Nosaltres hem en-degat amb la Facultat de Dretun projecte de pràctiques. LaUdG ha d’estar oberta i recep-tiva a aquests oferiments decol·laboració per permetreacostar els estudiants a l'em-presa.

PIA BOSCHDelegada de la Generalitata Girona

- Que segueixiaprofundint entenir un majorcontacte entrela universitat ila societat giro-nina, les neces-

sitats d'aquesta societat i es-pecialment les del món pro-ductiu i que això es pugui ferdirectament des de la univer-sitat però també a través delParc Científic i Tecnològicque ha de ser un bon instru-ment en aquest sentit.

SALVADOR SUNYERDirector de Temporada Alta

- La Universi-tat hauria delligar la gentamb la ciutat. Icontinuar mo-tivant el nivellcultural d'a-

questa àrea. S’hauria d’acos-tar l'art i la cultura a la ciu-tat.

JOSEP RIERAPresident del Col·legi d’Arqui-tectes

- Al nou rectorde la Universi-tat de Girona lidemanariauna apostaprioritària perla qualitat de

l'ensenyament, més inversióen el camp de la investigaciói, finalment, una major im-plicació social i territorial.

7Diari de Girona ■ Dilluns, 21 de novembre de 2005

✓ Pregunta: Independentment de qui surti elegit demà, què creu que hauria d’aportar el nou rector de la UdG?

Enquesta

Eleccions a la UdG ➜ Les opinions

Integrar més la UdG a la ciutatPersonatges del món de la política, la cultura i l’esport de Girona opinen sobre el futur rector

Ana Rodríguez, Girona. Si tot va bé, demà es coneixeràel nom del nou rector de la Uni-versitat de Girona, aquell queagafarà el relleu a Joan Batlle idecidirà si continua o no ambla política que aquest ha estataplicant els darrers quatreanys.

Últimament Girona s’estàerigint com una ciutat univer-sitària de nivell, i hi influeixeinmolts factors, per això és im-portant la reacció de la socie-tat davant aquest canvi de go-vern a la institució università-ria.

Per aquesta raó, Diari deGirona s’ha posat en contacteamb diverses personalitats re-presentatives del món polític,empresarial, esportiu i culturalde la ciutat. L’objectiu eraconèixer la seva opinió sobrequina haurà de ser l’aportaciódel nou rector i el seu equip iquina política hauran de seguira partir d’ara.

Molts d’ells coincideixen enquè la universitat ha d’integrar-se a la societat i aconseguir queels membres de l’una i de l’al-tra (estudiants i ciutadans)també s’acostin. De la mateixamanera, i aprofitant les carac-terístques de la província, calque la ciutat i les comarquescooperin més.

Un altre tema clau és el delParc Científic i Tecnològic, queestà destinat a ser el futur de laintegració dels estudiants i fu-

turs titulats en el teixit empre-sarial gironí. En aquest sentit,té una importància cabdal ade-quar els estudis que s’impar-teixen a la Universitat de Giro-na a les característiques de lesempreses de la demarcació, lamajoria petites i mitjanes, peròsobretot microempreses.

Pel què fa l’art, molt presenta la universitat i a la nostra ciu-tat, també s’hauria d’arribar aun acostament i nivell òptimd’interacció, de manera quel’art gironí es nodrís, en part,d’allò que sorgeix al centre uni-versitari. L’esport també es tro-ba en aquest nivell, i responsa-bles dels d’equips de la ciutatopinen que s’ha d’aconseguircooperar.

L’altra tema important que

haurà de tenir present el nourector és el dels treballadors.És per això que s’ha d’arribara un estat laboral millor.

En aquest sentit, es proposael diàleg entre totes les partsactives en aquesta equació, jasiguin professors, personald’administració i serveis (PAS)o els representants d’aquestsdos col·lectius.

Quant als estudiants, facili-tar-llos l’accés a la universitatés cabdal. Més ajudes i infra-estructures. La millora de l’en-senyament, en referència a ladocència com a tal, també vasorgir en alguna de les opi-nions.

A partir d’aquestes propos-tes, qui surti elegit pot decidirprendre nota.

CAMPANYA. Públic d’un debat llegint els programes electorals.MARC MARTÍ

BO

NA