ARTS ESCNIUES I CREACI ARTÍSTICA · més de cinquanta treballadors (1,9%), respecte de la mitjana...

Fundació IMPULSA BALEARS | 1

ARTS ESCÈNIQUES I CREACIÓ ARTÍSTICA

RESUM EXECUTIU

INTRODUCCIÓ

MASSA CRÍTICA I CAPACITAT DE RESILIÈNCIA

ESTRUCTURA I DINÀMICA EMPRESARIAL

FONAMENTS PRODUCTIUS

RELACIONS INTERSECTORIALS

3

7

9

13

17

21

ÍNDEX

2 | Fundació IMPULSA BALEARS

Situació econòmica actual



L’objectiu d’'Arts escèniques i creació artística · Situació econòmica actual’ consisteix en abordar des d’una perspectiva sectorial la presència, l’evolució i la participació en els agregats regionals de les activitats vinculades a les arts escèniques i la creació artística, així com aproximar els atributs que determinen el seu potencial per contribuir a l’impuls de la competitivitat global de les Balears.

El sector de les arts escèniques i la creació artística, com a part integrada en les indústries creatives de les illes, es caracteritza per una notable diversitat de l’oferta –en termes d’activitats, productes i serveis, canals de comercialització, etc.– que deriva, sovint, en una marcada polarització dels operadors tant en termes de mida, com de model de negoci i capacitat d’exportació. Els reptes i les oportunitats que sorgeixen d’aquesta circumstància són assumibles des d’una situació econòmica que, en l’actualitat, respon al comportament del sector en els factors impulsors que s’exposen a continuació.

• El sector de les arts escèniques i la creació artística genera a les Balears un valor afegit brut de 47,7 milions d’euros anuals, import que representa el 0,2% del valor afegit brut total de l’arxipèlag.

• La major part de la generació de valor afegit brut del sector descansa sobre les branques d’activitat vinculades més estretament a la producció, especialment les arts escèniques (48,9%).

• El sector ha incrementat la seva presència en el teixit productiu regional durant la darrera dècada i ha augmentat la seva contribució tant al nombre d’empreses (1,2% vs 0,8%, 2008), com de treballadors d’alta en els registres laborals (0,5% vs 0,3%, 2008) de les illes.

• El sector evidencia una capacitat de resiliència superior a la mitjana de teixit productiu balear, per tal com durant la darrera fase baixista del cicle les activitats que s’hi vinculen aconseguiren mantenir en terreny positiu l’evolució tant dels comptes de cotització de les empreses (26,2% vs -12,5%, Balears), com dels treballadors afiliats a la Seguretat Social (59,3% vs -13,1%, Balears).

RESUM EXECUTIU

Massa crítica i capacitat de resiliència



• El sector de les arts escèniques i la creació artística presenta una elevada incidència de l’ocupació autònoma, per tal com aquesta situació afecta a quasi un de cada dos treballadors del sector (46,1% vs 18,6%, Balears).

• L’estructura empresarial del sector presenta una notable polarització per raó de mida, d’acord amb la major presència que manifesten tant les unitats sense assalariats a càrrec (80,5%) com, per contra, les unitats de més de cinquanta treballadors (1,9%), respecte de la mitjana regional (55,2% i 0,7%, respectivament).

• El teixit empresarial del sector presenta un dinamisme demogràfic elevat que es tradueix en una taxa de rotació equivalent a poc més d’una quarta part de les unitats actives (28,5% vs 20,5%, Balears), d’acord amb taxes de natalitat (17,3%) i mortalitat (11,2%) superiors a la mitjana regional (11,9% i 8,6%, respectivament).

• El sector de les arts escèniques i la creació artística opera amb una ràtio de valor afegit per treballador que rebaixa en més d’una tercera part la del conjunt del teixit productiu (60,2%), fet que pressiona els costos laborals unitaris part damunt de la mitjana regional (127,6%).

• El sector evidencia un important marge de millora pel que fa als fonaments sobre els quals descansa la producció i el grau d’internacionalització assolit, per bé que com a proveïdor de serveis intensius en coneixement –fracció del terciari a la qual hi efectuen una petita aportació en termes d’ocupats (0,69%)– té potencial per facilitar el trànsit del teixit productiu regional cap a fórmules de generació de valor més avançades.

• El sector de les arts escèniques i la creació artística adscriu la seva activitat als segments productius que formen part del clúster de les ‘arts escèniques’, el qual aglutina l’1,4% dels ocupats que treballen en els 47 traded clusters que formen part de la cartera balear.

• La vinculació directa que el clúster de les ‘arts escèniques’ manté amb les anomenades ‘indústries experiència’ obre al sector un ampli ventall d’oportunitats per reconfigurar la seva proposta actual de valor, interactuant amb activitats relacionades amb els serveis empresarials, la distribució i el comerç electrònic, l’entreteniment o el turisme.

Estructura i dinàmica empresarial

Fonaments productius

Relacions intersectorials



En aquest context, la cooperació entre els agents del sector és clau per facilitar l’establiment d’una visió estratègica conjunta, que derivi en una proposta de valor renovada, des d’estructures organitzatives cada cop més eficients i professionalitzades, les quals puguin recopilar, gestionar i aprofitar la informació interna i accedir a fonts de finançament més estables i independents, que possibilitin, al seu torn, un major desenvolupament del teixit empresarial que s’hi vincula i de la capacitat per competir més enllà del mercat local.



‘‘

Arts escèniques

Activitats auxiliars a les arts escèniques

Creació artística i literària

Gestió de sales d’espectacles

[Grup 9001]

[Grup 9002]

[Grup 9003]

[Grup 9004]

Activitat Codi CNAE-2009

El sector de les arts escèniques i la creació artística



El sector de les arts escèniques i la creació artística pot contribuir a l’impuls de la competitivitat global de les Balears des de l’establiment d’un enfocament únic i estratègic, que asseguri la seva capacitat per assumir l’activació de palanques que són clau per assimilar el patró de creixement de l’arxipèlag al de les regions europees més avançades. En aquests termes, el potencial impulsor del sector depèn del comportament que presenta en diferents vessants de la posició competitiva, com són: (i) la massa crítica i capacitat de resiliència de les activitats que integra, (ii) l’estructura i la dinàmica empresarial del teixit que hi opera, (iii) els fonaments productius que sostenen la seva proposta de valor i (iv) les relacions intersectorials que manté amb la resta del teixit productiu de les illes.

En aquest marc, cal tenir en compte que la situació econòmica actual del sector i, per tant, la contribució que és susceptible d’efectuar als comptes regionals, es troba fortament subjecte als canvis profunds que s’estan produint, especialment, en els hàbits de consum dels productes i els serveis vinculats a les arts escèniques i la creació artística. El principal exponent d’aquest procés recau, probablement, en la penetració creixent de l’oferta d’oci digital, que arriba als particulars a través d’una gamma, cada cop més àmplia, de dispositius, mitjans i també continguts. Tot plegat dibuixa un escenari de competència elevada i força exigent en termes d’especialització que, en qualsevol cas, pot esdevenir un estímul per crear nous productes, explorar nous processos i obrir-se a nous mercats, sense abandonar el vincle social, les arrels tradicionals i la condició artística que caracteritzen l’activitat del sector.

Afrontar els desafiaments que el context actual imposa, però també aprofitar les oportunitats que se’n deriven, troba un aliat important en les interrelacions que s’amaguen rere la diversitat tant de l’oferta com de la demanda vinculades al sector de les arts escèniques i la creació artística de les illes. En aquest sentit, el valor de la cooperació, sota fórmules que permetin superar la polarització d’operadors –especialment en termes de mida i model de negoci–, és clau per facilitar l’establiment d’una visió estratègica conjunta que derivi en una proposta de valor renovada. Una proposta de valor que revisi què, com i per a qui produeixen les activitats relacionades, fonamentalment, amb la representació escènica per part d’actors, ballarins, músics i resta d’artistes, els serveis auxiliars que li donen suport a través de tasques de direcció, disseny i aspectes purament tècnics, la creació d’obres de naturalesa artística o literària i la gestió dels espais escènics, com són els teatres i les sales de concerts i d’altres tipus d’espectacles.

INTRODUCCIÓ



1

El sector de les arts escèniques i la creació artística genera a les Balears un valor afegit brut de 47,7 milions d’euros anuals,1 import que representa el 0,2% del valor afegit brut total de l’arxipèlag. Cal assenyalar que, en termes específics, la major part d’aquesta generació de valor descansa sobre les branques d’activitat del sector vinculades més estretament a la producció, especialment les arts escèniques (48,9%) i, en una menor mesura, els serveis auxiliars que s’hi associen (16,7%) i la creació artística i literària (19%), de manera que poc menys d’una sisena part prové de la gestió dels espais escènics i/o les sales d’espectacles (15,4%).

1 Dades de la Fundació IMPULSA BALEARS. iIespecialització. Novembre 2017. Disponible a: <http://www.impulsabalears.org/index.php/ca/recursos/i-eines/i-especialització>.

Gràfic 1

Distribució del valor afegit brut sectorial15,4%

19,0% 48,9%

Arts escèniques Activitat auxiliars a les arts escèniques

Creació artística i literària Gestió de sales d’espectacles

Val a dir que aquesta distribució presenta divergències importants entre els diferents territoris insulars. Des d’aquesta perspectiva, si bé Mallorca s’hi ajusta, per tal com determina, la pauta regional, a Menorca la branca de major importància és la creació artística i literària, atès que genera, per si mateixa, quasi la meitat del valor afegit del sector (48,6%), mentre que l’altra meitat es distribueix entre les arts escèniques (24,9%) i les seves activitats auxiliars (24,1%) i la gestió de sales d’espectacles n’assumeix una fracció de caràcter força residual (2,5%). Aquest fet contrasta, al seu torn, amb la pauta predominant a Eivissa, per tal com, precisament, la branca de gestió de sales d’espectacles es responsabilitza de la major part del valor generat pel sector (43,7%), la qual és equiparable a la que efectuen conjuntament les arts escèniques i les seves

MASSA CRÍTICA I CAPACITAT DE RESILIÈNCIA

16,7%

* Dades en percentatges sobre el valor afegit brut sectorial regional

Font: Fundació IMPULSA BALEARS



activitats auxiliars (29,2% i 14,8%, respectivament) i supera amb escreix la que correspon a la branca de la creació artística i literària (12,3%).

Amb tot, cal tenir en compte que l’activitat duta a terme en l’àmbit estricte de les arts escèniques i, en una menor mesura, també en el dels serveis auxiliars que s’hi vinculen, segueix una lògica territorial altament condicionada tant per la disponibilitat d’espais de representació, com per l’aglomeració de espectadors i/o consumidors potencials. Per aquesta raó, si bé la contribució del sector, en el seu conjunt, s’estén de manera generalitzada arreu de l’arxipèlag, el cert és que es produeix una major concentració de l’activitat al voltant dels principals nuclis poblacionals on s’ubiquen i es desenvolupen els espais escènics de major importància i capacitat. Així les coses, Palma aglutina quasi una tercera part del valor afegit generat pel sector a les illes (31,9%), un percentatge que s’eleva a més de la meitat quan s’hi afegeixen els municipis que formen part de la corona metropolitana –fonamentalment, Marratxí (4,2%), Calvià (3,1%) i Llucmajor (1,8%)–, al mateix temps que destaca l’aportació relativa que efectuen els nuclis poblacionals d’Eivissa (6,5%), Ciutadella (2,2%), Maó (1,8%), Inca (1,3%) i Manacor (1,2%). Més enllà d’aquesta consideració, destaca, especialment, la concentració d’activitat que es produeix a Muro, on es genera pràcticament una cinquena part del valor afegit del sector (18,3%) i es localitzen una de cada deu empreses que s’orienten a aquesta activitat a les illes (10%). Conseqüentment, aquest municipi presenta el major grau d’especialització en arts escèniques i creació artística del conjunt regional, tota vegada que el sector es responsabilitza de més d’una vintena part del valor afegit del municipi (5,5%), la contribució més elevada en l’entramat regional (0,2%).

Palma

Muro

Eivissa

Marratxí

Calvià

Gràfic 2

Concentració territorial de l’activitat de

les arts escèniques i la creació artística

31,9%

18,3%

6,5%

4,2%

3,1%

* Dades en percentatges sobre el valor afegit brut sectorial regional




2 Dades procedents del Directorio central de empresas, a 1 de gener de 2018, de l’INE.3 Dades de comptes de cotització d’empreses i treballadors afiliats a la Seguretat Social extretes d’Ibestat i referents a l’exercici 2018.4 Dades d’ocupats d’Espanya i la UE-28, extretes d’Eurostat i referents a l’exercici 2017.5 Dades procedents de la base de dades CULTURABase del Ministeri de Cultura i Esport.

Des d’aquesta mateixa perspectiva, s’aprecia un grau d’especialització elevat en una àmplia varietat de municipis d’interior, en els quals la menor presència de serveis turístics eleva la importància relativa del sector de les arts escèniques i la creació artística part damunt de la mitjana regional, com és el cas d’Algaida (1%), Mancor de la Vall (0,9%), Costitx (0,9%) i, en menor mesura, Sineu (0,7%), Vilafranca de Bonany (0,7%), Sa Pobla (0,7%) o Lloret de Vistalegre (0,7%).

En aquest context, l’activitat del sector s’articula a les illes a través d’una massa crítica de 1.129 empreses,2 les quals representen l’1,2% del teixit empresarial de l’arxipèlag i acullen, al seu torn, un total de 2.372 treballadors afiliats a la Seguretat Social.3 D’aquesta manera, les arts escèniques i la creació artística efectuen a les Balears una contribució a l’ocupació (0,5%) molt similar a la que el sector realitza tant en l’àmbit nacional (0,4%) com en l’europeu (0,5%).4

I és que el teixit productiu vinculat a les arts escèniques i la creació artística ha tendit a reforçar la seva presència i contribució als registres regionals al llarg de la darrera dècada. Així s’observa, per exemple, en l’esfera empresarial, atès que el sector ha incrementat durant el darrer decenni el seu pes tant en termes d’empreses (1,2% vs 0,8%, 2008) com dels comptes de cotització afiliats al règim general de la Seguretat Social (0,3% vs 0,2%, 2008), una circumstància que s’ha acabat traslladant, en els mateixos termes, a la participació sobre el nombre de treballadors d’alta als registres laborals (0,5% vs 0,3%, 2008).

En particular, aquests resultats s’expliquen per mor de la major capacitat de resiliència que el sector ha posat de manifest al llarg de la darrera dècada i, encara més especialment, durant els anys que acolliren la fase baixista del cicle econòmic. I és que durant el període 2008-2013, les activitats vinculades a les arts escèniques i la creació artística varen registrar un augment dels comptes de cotització (26,2%) i, sobretot, del nombre de treballadors afiliats (59,3%), que contrasta amb la pèrdua que aquests registres experimentaren en el conjunt del teixit productiu balear (-12,5% i -13,1%, respectivament). Tot plegat posa de manifest la capacitat del sector per obrir noves vies de negoci i cercar fonts alternatives de demanda enfront de la intensa contracció del consum que va comportar la crisi econòmica, un escenari al qual el panorama de les representacions escèniques no s’hi va mantenir aliè. No en va, els principals indicadors d’activitat de les arts escèniques5 assenyalen que, durant aquest període, el nombre de representacions teatrals es va reduir més d’una tercera part (-37,7%), un descens que va es va accentuar en termes del nombre



d’espectadors (-42,9%) i que, al mateix temps, es va fer extensiu a les representacions tant de música clàssica (-35,6% i -33,3%, respectivament), com de música popular (-38,4% i -36,3%, respectivament). Aquest context va repercutir, així mateix, sobre l’evolució de les companyies de teatre de les illes, que varen perdre durant el mateix període al voltant de tres de cada deu dels seus efectius (-29,5%).

Gràfic 3

Evolució sectorial de l’afiliació

empresarial

60

80

100

120

140

160

180

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 20182008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

180

Sector audiovisual Total teixit regional

* Dades en índex base 2008=100


160

140

120

100

80

60

De fet, fins i tot durant el darrer trienni, al llarg del qual el consum privat ha anat recuperant progressivament el pols, les arts escèniques han seguit afrontant una disminució de l’activitat, tant en termes de representacions com d’espectadors, entre alguns dels gèneres més significatius, com són el teatre (-4,2% i -13,9%, respectivament) i la música popular (-16,7% i -6,6%, respectivament). Tot i així, el sector, en conjunt, ha continuat acumulant massa crítica al llarg del període 2014-2018, tal com palesa un augment tant dels comptes de cotització (30,9%), com dels treballadors afiliats (33,7%) superior a la mitjana del teixit productiu regional (14,9% i 26%, respectivament). Amb tot, cal matisar que els registres laborals evidencien un augment força més moderat que la mitjana del sector en l’àmbit estricte de les arts escèniques (6,8%), el qual difereix notablement de l’ascens de l’afiliació de treballadors a les branques de les activitats auxiliars a les arts escèniques (35,5%), la creació artística i literària (51,9%) i, especialment, la gestió de sales d’espectacles (153,8%).



2 ESTRUCTURA I DINÀMICA EMPRESARIAL

El teixit empresarial que opera en el sector de les arts escèniques i la creació artística presenta una estructura altament polaritzada. En aquest sentit, la necessitat d’adaptar-se a un ritme d’activitat que depèn, en moltes ocasions, del desenvolupament i/o l’execució de projectes puntuals i discontinus en el temps obliga als professionals del sector a constituir-se com a unitats independents o a incorporar-se en estructures empresarials més complexes i estables, les quals tendeixen a incrementar la seva mida a mesura que es consoliden.

Així les coses, cal tenir en compte, d’entrada, que l’elevada presència de professionals independents es tradueix en una accentuada incidència de l’ocupació autònoma, per tal com aquesta situació afecta a quasi un de cada dos treballadors del sector (46,1%), quan la mitjana regional no arriba a una cinquena part de la població ocupada (18,6%). En conseqüència, el teixit empresarial vinculat a les arts escèniques i la creació artística presenta una proporció d’unitats sense assalariats (80,5%) molt superior a la mitjana regional (55,2%), una circumstància que, al seu torn, deriva en una major inclinació cap a modalitats empresarials amb una naturalesa jurídica més senzilla i flexible. De fet, més de tres quartes parts del teixit empresarial del sector de les arts escèniques i la creació artística opera sota la condició jurídica de persona física (76,7%),6 mentre que a la resta de sectors aquest percentatge just sobrepassa la meitat de les unitats empresarials (55%), un fet que situa la participació de les formes societàries de major complexitat i estructura, com les societats anònimes i de responsabilitat limitada (18%), clarament part davall de la mitjana de l’arxipèlag (36%).

Gràfic 4

Incidència de l’ocupació autònoma

* Dades en percentatges sobre el total de treballadors afiliats a la Seguretat Social

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades d’Ibestat

Arts escèniques i creació artística

Act. artístiques, recreatives i d’entreteniment

Total teixit regional

46,1%

19,2%

18,6%

6 Dades extretes de la Demografía armonizada de empresas de l’INE, referents a l’exercici 2016.



Com a contraposició, les empreses del sector que tenen assalariats a càrrec es veuen en la necessitat de vertebrar-se a través d’estructures de major dimensió i complexitat, amb una base àmplia de treballadors que permeti assumir el risc dels costos fixos i accedir, així, als guanys d’eficiència que deriven de les economies d’escala. Només així és possible afrontar el caràcter incert i discontinu de la demanda en el sector i consolidar un nivell mínim d’activitat que alimenti el funcionament operatiu de l’empresa més enllà del curt termini. Tot plegat explica que el teixit empresarial del sector de les arts escèniques i la creació artística presenti una proporció d’empreses de cinquanta treballadors o més (1,9%) superior a la del teixit regional (0,7%), al mateix temps que les dificultats per mantenir l’activitat a través d’estructures de mida reduïda es posa en relleu a través de la menor presència relativa d’unitats que compten amb menys de cinquanta treballadors (17,6% vs 44,1%, total sectors).

* Dades corresponents a l’1 de gener de 2018

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE

1,9%

17,6%

80,5% 55,2%

44,1%

0,7%

Arts escèniques i creació artística Total teixit regional

Sense assalariats 1-49 assalariats 50 i més assalariats

Gràfic 5

Distribució del teixit empresarial

del sector per mida

En aquest context, cal assenyalar que la polarització que presenta el teixit empresarial del sector s’ha vist accentuada al llarg del darrer decenni, tota vegada que la incidència tant d’empreses sense assalariats (80,5%), com d’unitats amb cinquanta treballadors o més (1,9%) s’ha incrementat respecte dels valors que s’observaven deus anys enrere (76,9% i 1%, respectivament). En el cas particular de les unitats empresarials que incorporen mà d’obra assalariada, aquest fet es posa de manifest, així mateix, en l’augment que ha experimentat en els darrers vuit anys la proporció de comptes de cotització d’empreses afiliades al règim general que compten amb més de cinquanta treballadors (4,5% vs 2,8%, 2010). Com a resultat d’aquest procés, el sector presenta, actualment, una mida mitjana de 8,9 treballadors afiliats al règim general per cada compte de cotització, una ràtio que, si bé encara



7 Ídem nota 6. La taxa de rotació correspon a la suma de la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat empresarial del sector.

Gràfic 6

Principals paràmetres de dinàmica

empresarial

* Dades referents a l’exercici 2016

Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE

no s’equipara a la mitjana del sector serveis (9,2), supera la del conjunt del teixit productiu balear (8,6), a diferència del que s’observava vuit anys enrere (6,7 vs 7,8, Balears).

Paral·lelament, la pràctica recurrent en l’àmbit de les arts escèniques i la creació artística de constituir empreses ad hoc per a la realització de projectes puntuals sense una continuïtat establerta més enllà del curt termini, propicia, juntament amb les dificultats per mantenir projectes empresarials de mida reduïda, un elevat dinamisme demogràfic en el teixit empresarial del sector. Així les coses, el sector presenta una taxa de rotació empresarial7 que equival a més d’una quarta de les unitats actives (28,5%), una incidència superior a la del conjunt d’activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment (24,7%) i, especialment, a la mitjana del teixit productiu balear (20,5%). En particular, aquesta elevada dinàmica demogràfica respon a una major taxa tant de natalitat (17,3% vs 11,9%, Balears), com de mortalitat empresarial (11,2% vs 8,6%, Balears), d’acord amb el menor grau de supervivència que, en termes relatius, presenten les empreses del sector. I és que, segons les dades disponibles a nivell nacional, les empreses vinculades a les arts escèniques i la creació artística tenen una taxa de supervivència durant el seu primer any d’activitat (70,1%) inferior a la mitjana del teixit productiu (77,3%), un diferencial negatiu que es manté i, fins i tot, s’accentua si es considera la supervivència en els primers cinc anys de vida (31,9% vs 40,4%, Balears).

Taxa de rotació Taxa de natalitat Taxa de mortalitat

Arts escèniques i creació artística Total teixit regional

28,5%

20,5%

17,3%

11,9% 11,2%

8,6%



3 FONAMENTS PRODUCTIUS

La lògica productiva de les empreses del sector de les arts escèniques i la creació artística està altament condicionada tant per les particularitats de l’activitat que duen a terme, com per l’entorn en el qual es desenvolupen. En aquest sentit, l’elevat grau de diferenciació del producte i d’especialització dels diferents gèneres escènics dificulta l’aprofitament d’economies d’escala, més encara si es té en compte la presència elevada en el sector d’empreses joves i que, en moltes ocasions, es sostenen a través d’una estructura organitzativa de mida reduïda. Al mateix temps, no es pot obviar que el caràcter eminentment artesanal de la producció obstaculitza l’adopció i la integració d’innovacions tecnològiques, els beneficis de les quals es circumscriuen, de manera pràcticament exclusiva, a la comercialització i la difusió del producte. A aquest fet hi contribueix, així mateix, l’elevada dependència dels models de gestió d’espais de titularitat pública, atès que, si bé les unitats de producció s’adscriuen majoritàriament al sector privat, en els espais d’exhibició hi predomina la propietat i gestió pública.

Tot plegat, dificulta la capacitat del teixit empresarial del sector per optimitzar l’aprofitament del recursos. Prova d’això és que les empreses de les arts escèniques i la creació artística operen amb una ràtio de valor afegit per treballador que rebaixa en més d’una tercera part la del conjunt del teixit productiu (60,2%).8 En conseqüència, i malgrat que les despeses de personal per treballador se situen part davall de la mitjana regional, les empreses del sector afronten una pressió dels costs laborals unitaris superior a la de la resta de l’entramat productiu (127,6%). Com a resultat d’aquestes consideracions, en termes relatius, els marges empresarials mantenen en l’àmbit les arts escèniques i la creació artística un diferencial negatiu respecte de la resta del teixit que s’acaba traslladant a la rendibilitat derivada de l’activitat econòmica i, en darrera instància, al retorn final de la inversió.

No en va, l’estructura de finançament guarda un potencial limitat per compensar els menors rèdits derivats de l’activitat econòmica, per tal com es caracteritza per un baix grau d’endeutament, que, si bé afavoreix la solvència i l’autonomia financera de les empreses del sector, restringeix l’efecte derivat del palanquejament financer. En aquest sentit, la reduïda propensió a l’endeutament que s’observa entre les empreses de les arts escèniques i la creació artística s’associa tant a l’atomització del teixit com a la possibilitat d’accés als recursos públics, els quals permeten alimentar la dinàmica de les unitats empresarials –especialment de les més joves–

8 Dades de Fundació IMPULSA BALEARS. iIempresa. Juliol 2018. Disponible a: <http://www.impulsabalears.org/index.php/ca/recursos/i-eines/i-empresa>. Les ràtios aquí esmentades s’han obtingut, únicament, a partir de la informació de les empreses que operen en el sector de les arts escèniques i la creació artística incloses a la mostra. Els percentatges expressen la relació dels resultats del sector respecte de la mitjana del conjunt d’activitats no agràries de l’economia, expressada en índex = 100%.



en el mercat local, però que, en determinades ocasions no incentiven el desenvolupament empresarial cap a estructures més complexes i amb una major orientació exterior.

Consegüentment, el sector de les arts escèniques i la creació artística evidencia un important marge de millora pel que fa als fonaments sobre els quals descansa la producció i al grau d’internacionalització assolit, si bé ofereix, gràcies especialment al seu dinamisme, un elevat potencial per contribuir a la capacitat de resiliència de l’entramat productiu regional i dinamitzar, al mateix temps, la renovació del teixit empresarial. A més, d’acord amb la seva naturalesa com a serveis intensius en coneixement –fracció del terciari a la qual hi efectuen una petita aportació en termes d’ocupats (0,69%)–,9 les activitats vinculades a les arts escèniques i la creació artística guarden, també, un potencial elevat per facilitar el trànsit del teixit productiu regional cap a fórmules de generació de valor més avançades.

Des d’aquesta perspectiva, no es pot obviar que el context de demanda actual es mostra especialment procliu al desenvolupament d’una oferta escènica més variada i professionalitzada. I és que, segons les darreres dades disponibles d‘hàbits i pràctiques culturals,10 el grau mitjà d’interès de la població pel teatre se situa a les Balears en nivells màxims des de que es començaren a computar, a l’inici d’aquest segle, aquests registres (5,8 punts) i part damunt de la mitjana nacional (5,3 punts), una circumstància que també es dóna en altres gèneres escènics, com l’òpera (3,3 punts vs 3 punts, Espanya), el ballet i la dansa (4 punts vs 3,3 punts, Espanya) o el circ (4,1 punts vs 3,9 punts, Espanya).

9 La definició del serveis intensius en coneixement (o Knowledge Intensive Services, KIS), utilitzada per l’Eurostat, acull un total de 29 divisions de la CNAE-2009, entre les quals s’hi troba la 90 · Activitats de creació, artístiques i d’espectacles. 10 Dades extretes de la Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España del Ministeri de Cultura i Esport, referents al període 2014-2015. Les puntuacions obtingudes se situen en un escala que oscil·la entre 0 i 10.

Total segments Teatre Òpera Ballet i dansa Circ

5,75,2

5,85,3

3,3 3,0

4,0

3,3

4,1 3,9

Balears Espanya

* Dades expressades en una escala de 0 a 10 punts, corresponents al període 2014-2015

Font: Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España. Ministeri de Cultura i Esport

Gràfic 7

Grau d’interès mitjà de la població

en les arts escèniques



De fet, la manca d’oferta es manté com el motiu principal pel qual el públic potencial de l’arxipèlag no acudeix més vegades a la representació d’espectacles escènics, en la manera que és adduït per prop d’una quarta part de la població balear (24,2%) i assumeix, en aquesta línia, la incidència més elevada en el conjunt estatal (14%). Al mateix temps, la proporció de la població que apel·la a la manca d’informació sobre l’oferta (10,3%) també supera amb escreix la que s’observa a la resta de comunitats autònomes (4,5%). Per contra, a les illes existeix un menor percentatge de residents que al·leguen com a obstacles per incrementar la seva demanda d’arts escèniques factors com el preu (17,7% vs 19%, Espanya) i la manca de temps (15,5% vs 23,4%, Espanya) o d’interès (18,1% vs 23,3%, Espanya). Paral·lelament, el sector disposa a les illes d’una dotació d’espais escènics estables de caràcter teatral per cada milió d’habitants (47,5) superior a la mitjana estatal (35,6) tant pel que fa als de titularitat pública (32,8 vs 25,4, Espanya) com privada (14,7 vs 9,7, Espanya).

Poca oferta a la zona

Manca d’interès

Preu elevat

Manca de temps

Poca informació

Manca de companyia

24,2%

15,3%

18,1%23,8%

17,7%

15,9%

15,5%

20,5%

10,3%

6,0%

3,9%

2,7%

Balears Espanya

* Dades relatives al període 2014-2015

Font: Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España. Ministeri de Cultura i Esport

Gràfic 8

Principals obstacles pel consum

d’arts escèniques

D’acord amb aquest context, és possible abordar una reformulació de l’oferta escènica orientada a cobrir les necessitats i expectatives de la demanda que, al mateix temps, contribueixi a la transformació del teixit empresarial del sector cap a fórmules d’organització més eficients i professionalitzades, capaces de recopilar, gestionar i aprofitar la informació interna i accedir a fonts de finançament més estables i independents, que possibilitin, al seu torn, un major desenvolupament de l’estructura i la capacitat per competir més enllà del mercat local.



4 RELACIONS INTERSECTORIALS

El conjunt d’activitats que conformen el sector de les arts escèniques i la creació artística constitueix un dels 47 traded clusters definits per l’European Cluster Observatory de la Comissió Europea que tenen presència a l’arxipèlag.11 Concretament, el clúster de les ‘arts escèniques’ aglutina l’1,4% dels ocupats de les illes que treballen en els segments productius directament vinculats a la cartera de clústers balear i s’erigeix, així, en el novè amb un major pes relatiu.12

Taula 1

Top 10 · Cartera de clústers

de les Balears

Clúster Pes

1 Allotjament i turisme 40,0%

2 Serveis empresarials 11,6%

3 Transport i logística 9,8%

4 Distribució i comerç electrònic 9,2%

5 Educació i creació de coneixement 7,3%

6 Transport marítim 3,3%

7 Màrqueting, disseny i publicitat 2,6%

8 Processament i fabricació d’aliments 1,8%

9 Arts escèniques 1,4%

10 Tecnologia de la metal·lúrgia 1,3%

* Dades en percentatges sobre la cartera de clústers regional


11 L’European Cluster Observatory ha definit, a través de l’agrupació de diverses activitats individuals, un conjunt de 51 traded clusters, prenent en consideració la concentració que presenten en l’entramat regional europeu, les relacions input-output que mantenen i l’ús de competències o habilitats que comparteixen. Per a més informació, vegeu: <www.ec.europa.eu/growth/smes/cluster/observatory>.12 Dades procedents de Fundació IMPULSA BALEARS. iIclúster. Juliol 2017. Disponible a: <http://www.impulsabalears.org/index.php/ca/recursos/i-eines/i-clúster>.

Així mateix, més enllà de les múltiples connexions existents entre les branques d’activitat que integren el clúster de les ‘arts escèniques’, cal tenir en compte les possibilitats de combinar les bases de coneixement pròpies amb les que s’acumulen al voltant d’indústries emergents. Es tracta d’entorns productius definits, també, a nivell europeu que, d’acord de les megatendències globals, agrupen als traded clusters que presenten a futur un alt potencial d’interrelació i presenten oportunitats clares per explorar noves fórmules de crear valor. En aquest sentit, les diferents activitats que conformen el clúster de les ‘arts escèniques’ troben les majors possibilitats d’interrelació en el marc de les anomenades ‘indústries experiència’, un conglomerat de vuit traded clusters que conformen la indústria emergent amb una major presència a l’arxipèlag, per tal com acull a més de la meitat de l’activitat generada per la cartera de clústers (50,2%) i al voltant d’una sisena part del teixit productiu (16,3%).



Allotjament i turisme

Transport i logística

Serveis empresarials

Arts escèniques

Distribució i comerç electrònic

Transport marítim

Màrqueting, disseny i publicitat

Tecnologia de la informació iinstruments analítics

Gràfic 10

Participació del clúster de les

‘arts escèniques’ en les

‘indústries experiència’

79,7%

* Dades en percentatges sobre els ocupats de les indústries experiència


En aquest marc, el clúster de les ‘arts escèniques’, el quart en importància en la indústria emergent esmentada (2,8%), guarda un potencial d’interrelació elevat amb serveis intensius en coneixement de naturalesa diversa, des de serveis d’alta tecnologia –com són els orientats a portals web, la programació de programes informàtics i resta de serveis relacionats amb les tecnologies de la informació i la informàtica–, fins a una àmplia gamma de serveis de mercat especialitzats –com són les activitats de consultoria o el transport de passatgers per via marítima– o relacionats amb l’àmbit recreatiu –com són els que es refereixen a la gestió d’espais esportius, parcs temàtics o instal·lacions culturals–. Addicionalment, a les ‘indústries experiència’ també hi intervenen una varietat de serveis que han assolit un elevat grau de desenvolupament en la estructura productiva balear, com són les activitats vinculades al comerç –com els intermediaris especialitzats en productes específics o el comerç al detall per correspondència o internet– i, especialment, al turisme –des d’hotels i altres tipus d’allotjament fins a agències de viatges i altres operadors turístics.

8,0%

5,2%

2,8%

2,3%

1,5%

0,4%

0,1%

Així les coses, l’adopció d’una consciència de sector i la vertebració de l’activitat associativa orientada a relacionar-se amb altres esferes productives aporta al sector de les arts escèniques i la creació literària la possibilitat d’incorporar bases de coneixement noves i descobrir vies alternatives de negoci en entorns i escenaris poc explorats fins aleshores. Aquesta transformació de l’estructura generadora de valor i el contacte amb activitats amb un elevat grau de sofisticació i apertura pot contribuir, a més, a encoratjar l’adopció d’un perfil de gestió més professionalitzat i amb una major orientació exterior.

ARTS ESCNIUES I CREACI ARTÍSTICA · més de cinquanta treballadors (1,9%), respecte de la mitjana...

Documents

Transcript of ARTS ESCNIUES I CREACI ARTÍSTICA · més de cinquanta treballadors (1,9%), respecte de la mitjana...