ARTS PLÀSTIQUESprogramació 11-12iesjribera.edu.gva.es/programacions/DIBUIX.pdf · 2012-01-18 ·...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

DEPARTAMENT D’ARTS PLÀSTIQUES

I.E.S. JOSEP DE RIBERA CURS 2011-2012

1

INDEX 1. INTRODUCCIÓ. A) JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ. B) CONTEXTUALITZACIÓ. C) PROFESSORAT DEL DEPARTAMENT I ASSIGNATURES QUE IMPARTIM. 2. OBJECTIUS. A) OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA. E.P. i V. 1er ,3er i 4rt ESO. OPTATIVA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL 1er ESO. OPTATIVA DISSENY 2on ESO. BATXILLERAT. MODALITATS D’ARTÍSTIC I CIENTÍFIC B) OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA O MATÈRIA. 3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ. 4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ. 5. UNITATS DIDÀCTIQUES. A) ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. B) DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. 6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. A) METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÈRIA. (ATENCIÓ A LA DIVERSITAT). B)ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYANÇA I APRENENTATGE. 7. AVALUACIÓ. A) CRITERIS D’AVALUACIÓ. B) INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ. C) TIPUS D’AVALUACIÓ. D) CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. E) ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ. F) AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA I APRENENTATGE. 8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB ATENCIÓ ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA. 9. FOMENT DE LA LECTURA. 10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. 11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

2

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

3

1.INTRODUCCIÓ. La present programació didàctica sorgix d'una reflexió entorn del procés d'ensenyança-aprenentatge de la plàstica i visual en el context de l'educació secundària obligatòria. S'ha intentat superar el problema que suposa, en l'actual pla, la inexistència d'una assignatura de plàstica i visual que gaudeisca d'una continuïtat al llarg dels dos cicles complets, que permeta als alumnes anar assimilant i madurant els coneixements de forma gradual. En este sentit, es planteja el repte de condensar els continguts de la matèria dins d'un temps relativament curt. És important comprendre que els alumnes del primer cicle, no tornaran a tindre contacte amb l'Educació Plàstica i Visual fins a tercer de l'ESO i que possiblement, en este nivell acabarà el seu curt camí formatiu estètic plàstica. En atenció a este tipus de dificultat, en la planificació d'este projecte hem considerat fonamental atendre a quatre qüestions principals: La revisió i actualització d'uns coneixements previs necessaris, per a la possible consecució dels objectius específics de cada una de les unitats didàctiques que comprenen els continguts del curs. La seqüenciació constructiva de continguts. La distribució de continguts en el temps real del procés d'aprenentatge. La vinculació de continguts entre si. En definitiva, una sèrie d'aspectes, basats en el currículum oficial, que determinen el caràcter d'una voluntat docent, llocs des d'on, cregem, ha de nàixer tota programació. Des d'este enfocament, pensem que la plàstica és un instrument i sistema que des de sempre va servir al ser humà per a desenvolupar les funcions d'expressió, de comunicació, i més tard, d'anàlisi i investigació entorn dels aspectes visuals de les idees i de les formes. La dimensió tècnica del dibuix, a més de procurar el desenvolupament d'estes funcions oferix la possibilitat de desenvolupar la capacitat de creació i que allò que creguem siga interpretat unívocament. Esta disciplina és fonamental en el desenvolupament del subjecte en la seua formació com a individu, com ser autònom, i creador amb llibertat, sensible al valor i a la intensitat del gaudi del coneixement, respectuós, capaç d'elaborar criteris propis de comprensió del seu entorn, de projectar estratègies d'actuació i de transformació tant de la seua realitat subjectiva com la del seu entorn immediat. Des d'este plantejament, hem dotat d'un orde estructural al conjunt dels objectius didàctics de l'assignatura. En el desenvolupament d'este projecte de programació exposem en primer lloc el marc de referència, instrument i model des del que hem escomés la posterior exposició programada dels continguts de l'assignatura en el conjunt d'unitats

4

didàctiques. Comprovarem, al llarg dels quaranta projectes d'unitats didàctiques que presentem, una actualització constant d'orientacions didàctiques i rectificacions o modificació de programació, que ens ha permés en definitiva, la interrelació de tots els elements que intervenen en una actuació didàctica.

DIBUIX TÈCNIC(I)

El curs de dibuix tècnic de 1r de Batxillerat està connectat directament amb l'àrea d'Expressió Plàstica i Visual de l'Ensenyança Secundària Obligatòria, en la que s'aborda esta disciplina en un estat incipient, però definint el rigor i l'objectivitat en la representació gràfica com a característiques principals. El camp d'acció en esta assignatura queda delimitat des del principi pel disseny i la funcionalitat de les formes, per la qual cosa es guanya en aprofundiment i especialitat, la qual cosa permet enllaçar amb estudis superiors professionals o universitaris relacionats amb l'arquitectura o les enginyeries. Considerant el dibuix tècnic com a mitjà de comunicació d'idees que volem transmetre o comprendre dels altres, trobarem en esta disciplina les funcions instrumentals d'anàlisi, investigació, expressió i comunicació dels aspectes visuals de tals idees. Identificació del procés didàctic amb l'objectiu fonamental de la matèria. El dibuix tècnic, com a mode universal d'expressió i comunicació, és la base de tot projecte tecnològic el fi de la qual siga la creació i fabricació d'un determinat producte. Amb el dibuix tècnic com a llenguatge universal normalitzat tenim al nostre abast totes les possibilitats d'expressió i comunicació, per la qual cosa el desenvolupament d'estes capacitats serà el principal objectiu que en este curs ha d'aconseguir-se. A fi de facilitar l'aprenentatge s'atén als criteris següents: • La necessitat tindre en compte les capacitats de l'alumne i els seus coneixements previs. • La presentació dels continguts de forma lògicament significativa. • L'aproximació als continguts amb un enfocament predominantment funcional.

5

L'alumne ha d'adquirir confiança en si mateix i fixar les idees fonamentals que li permeten aprofundir en la matèria (sempre del simple al complex, sense botar escalons). • Se seguiran sempre mètodes generals basats en raonaments i teoremes de la geometria mètrica, sense utilitzar les propietats de la geometria projectiva, si no cal. • Convéncer l'alumne que, al coneixement de principis, propietats i teoremes, ha d'acompanyar-li sempre la pràctica, perquè en cas contrari l'aprofundiment i el domini de l'assignatura no seran possibles. • En la resolució de problemes geomètrics s'ha de seguir el mètode d'anàlisi i síntesi, se suposa el problema resolt i es raonen les propietats necessàries per a la solució del problema i, coneguts els passos que s'han de seguir, s'aplica el mètode de síntesi per a arribar a la solució aplicant les condicions suficients. En els sistemes de representació resultarà útil plantejar els mateixos problemes en dièdric i axonomètric per a comparar les possibilitats que oferix cada un d'ells. Per exemple, si es demana resoldre un problema en dièdric, el dibuix en un sistema axonomètric servirà com a figura-anàlisi. DIBUIX ARTÍSTIC (I) La presencia de la asignatura de Dibujo Artístico en la modalidad de Bachillerato Artístico, se produce como respuesta a la necesidad de comunicación del ser humano a través de un lenguaje universal que permita transmitir ideas, descripciones y sentimientos, pudiendo ser este el lenguaje del dibujo. La importancia de esta materia en cuanto a formación, es que desarrolla la capacidad para comprender las formas que nos rodean y la expresión mediante el dibujo. A ello se une dominio progresivo de los recursos procedimentales, instrumentos y técnicas que permitan la expresión gráfico-plástica. La adquisición de los conocimientos se producirá de forma progresiva y continua para que vaya unida a unos resultados prácticos que motiven al alumno. El estudio y análisis objetivo y riguroso de las formas, le permitirá enfrentarse más adelante a otros contenidos de una manera más creativa y personal. También será importante conseguir que el alumno sea consciente del poder de comunicación del lenguaje del dibujo, que es inmediato, universal y al cual podemos dotar de individualidad. En general, el desarrollo de los contenidos de la asignatura de Dibujo Artístico I, obliga a la aproximación a éstos de forma objetiva, evitando en cierta medida las intenciones expresivas de carácter subjetivo, reservadas para Dibujo Artístico II. DIBUIX ARTÍSTIC (II) El alumno debe ser consciente de que esta aprendiendo un lenguaje, con finalidad comunicativa propia, con códigos aspectos

6

técnicos muy particulares, pero sobre todo puede ser universal leido por personas con cualquier formación y cultura y al que siempre la originalidad i la individualidad, seran los valores supremos que le hacen trancendente en el tiempo. En cuanto a formación exigimos El desarrollo de la capacidad para comprender las formas que nos rodean La expresión mediante el dibujo en su sentido mas puro. Dominio progresivo de los recursos procedimentales, Dominio de los recursos instrumentales Conocimiento de las técnicas que permitan la expresión gráfico-plástica. Consolidar todo lo exigido en primer curso. Representaciones expresivas de carácter subjetivo, o interpretaciones de la realidad con libertad creativa absoluta o con condicionantes de expresivadad, textura ritmo etc. VOLUM Esta asignatura ha d’introduir l’alumnat en l’estudi i anàlisi de les formes manifestacions de caire tridimensional,per a completar la seua visió plàstica i contribuir al desenvolupament de la seua formació. A partir d’aspectes bàsics que configuren els continguts, ha de posar els estudiants en contacte amb les formes modulars que comporten la formació d’estructures, els elements constructius, materials, tècniques, etc.,a fi d’ensenyar-los a vore, conèixer i gaudir de les formes tridimensionals que hi ha al seu voltant. Desde l’assignatura de Volum es contribuïx a la preparació dels estudiants, desenrotlla les seues habilitats i capacitats creatives, els dota de conceptes tècnics i experiències suficients per a poder ser conscients de les múltiples facetes que inclou l’art i fomenta les seues actituds crítiques davant d’elles. A més, es treballa en la formació d’aquestos al fer ejercitar els mecanismos de percepció de les formes volumètriques , a través de l’anàlisi dels elements formals, i el coneixement del llenguatge icònic, que facilita pautes per a la comunicació amb el medi. FONAMENTS DEL DISSENY Nuestro entorno cotidiano está configurado por infinidad de objetos que han sido el producto de una acción de diseño. Incluso el mismo espacio que habitamos, de uso público o privado. es el resultado de una planificación. de un proceso de diseño.

7

El Diseño. en su concepción moderna, aparece con la Revolución Industrial y la producción en serie, que origina la necesidad de planificar, de antemano, las características funcionales y formales de los objetos fabricados por medios mecánicos. Es un proceso en el que se plantean, de forma racional. la creación, fabricación. distribución y consumo de los objetos que configuran el entorno humano, tratando de resolver y conciliar las necesidades de los usuarios y los intereses económicos de la industria. No se trata de un puro añadido estético que aumenta el valor de cambio de los objetos, sino de un proceso de optimizar los mecanismos productivos y de un factor que contribuye a aumentar la calidad de vida. Por otra parte, el diseño se aplica también a los mensajes visuales que se generan en el proceso de comunicación propio de las actividades humanas, ya sea con fin utilitario, cultural o simbólico, por lo que, a sus aspectos funcionales y estéticos se les añade un factor semántico. que los convierte en un elemento capaz de reafirmar la identidad de un grupo o sociedad determinada. El diseño es. pues, un proceso complejo interdisciplinar y, muchas veces, de trabajo en equipo, en el que intervienen factores funcionales, tecnológicos, estéticos y semánticos que deben adecuarse a las características de cada objeto. entorno y grupo al que va dirigido Son múltiples y variados los sectores productivos (mueble, cerámica, textil, calzado, juguete, etc.) en los que el diseño debe ser una herramienta para mejorar la calidad e identidad de sus productos y servicios. al tiempo que satisfacen las necesidades de uso y estéticas de los consumidores, contribuyendo a mejorar su calidad de vida y el entorno. Así pues. resulta necesario la capacitación de futuros profesionales que cubran estas nuevas necesidades sociales. A ello tiende la materia Fundamentos del Diseño, al pretender proveer a los alumnos de fundamentos y destrezas necesarios para un nivel de iniciación adecuado. estableciendo las bases para desarrollar estudios superiores dentro de este ámbito. Por tanto. los estudiantes se han de ejercitar en la identificación y utilización de los métodos proyectuales, las técnicas y los sistemas habituales de representación, en el conocimiento y experimentación de materiales con los que se constituyen los modelos y prototipos al tiempo que toman conciencia del problema que supone acomodar a las necesidades humanas la forma, función y dimensión estética de los objetos que configuran el entorno. Para el alumnado de Bachillerato. esta disciplina debe tener un carácter empírico. experimental y generalizador. por lo que los

8

contenidos se refieren a los dos ámbitos. del diseño: diseño en el plano y diseño en el espacio, los cuales pretenden dotar al alumnado de los fundamentos y destrezas suficientes para un nivel de iniciación. sin pretender profundizar en métodos y procesos proyectuales más complejos y propios de futuras especializaciones. TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRÀFICA Esta asignatura debe suponer la iniciación en el conocimiento de materiales que tradicionalmente se han usado a través de la historia del arte. Los componentes básicos de aquellos materiales que van a utilizar, y como la variación de sus proporciones y composición pueden alterar el resultado de la obra. Conocer los aglutinantes disolventes pigmentos, y su interacción con los diversos soportes. Introducirnos en el mundo de nuevos materiales productos de la investigación y de la técnica. Además informar de la utilización adecuada de todos ellos en función de su toxicidad o peligrosidad de inhalación o contacto. También informar del uso correcto de todos ellos en torno a la compatibilidad y durabilidad de todas las obras que el alumno va creando así como su adecuado almacenamiento y conservación. TALLERS ARTÍSTICS Dentro del currículo del bachillerato artístico notamos que, para algunas de los recorridos posteriores que tomara el alumno, necesita haber experimentado algunos procesos que intentamos completar en la asignatura de talleres artísticos. Medios y herramientas para el diseño, como son el uso y conocimiento de ordenadores y el estudio de programas básicos. Dentro de estos últimos, están los específicos y técnicos para cada rama, (técnico, grafico, de interiores, fotográfico) y otros cuyo conocimiento y aplicación mejorara aspectos de presentación y desarrollo creativo. Vamos a crear tres recorridos que coincidirán con los trimestres del curso. Durante el primer trimestre conocimiento y aplicación de programas informáticos al dibujo y diseño. En el segundo entraremos a estudiar y conocer la reproducción de imágenes, su recorrido histórico y la actualidad, para conocer las técnicas clásicas y otras más modernas, ya iniciadas en los contenidos del primer trimestre. En un tercer tramo estudiaremos y practicaremos técnicas pictóricas como la pintura al óleo, con introducción a los soportes y preparaciones.

9

B) CONTEXTUALITZACIÓ. La situació econòmica, social i cultural de la majoria de pobles i alumnes adscrits a l'institut Josep de Ribera no és molt diferent. Tots estan situats en la comarca de la Costera, amb predomini lingüístic valencià i amb ofertes culturals i lúdiques molt similars de les quals la ciutat n’és un focus difusor.

10

Aquests municipis dels quals provenen gran part dels alumnes d’aquest institut estan situats al llarg del curs del riu Canyoles. Els factors unitaris dels pobles són geogràfics, històrics i parcialment econòmics. Les poblacions adscrites a I'IES Josep de Ribera són les següents: LOCALITAT / Parades Núm. Ruta 46036 / 46106 / 46212 Parades Km. Estimats LLOCNOU 5 GENOVÉS 4 BARXETA 11 NOVETLÉ 3 Torre Lloris 5’5 El terme Xàtiva té una superfície de 76,6 Km2 està situat entre el riu Albaida i el seu afluent el Canyoles. El seu terme té un perímetre molt desigual, limita al nord amb Castelló de la Ribera, Manuel Ènova, Llosa de Ranes i Senyera, al est amb Barxeta, Lloc Nou de Fenollet i Genovés. Al Sud amb Bellús i l’Olleria; i a l’oest amb Novetlé, Vallés, Rotglà i Corberà , Granja de la Costera i Canals. La serra de Vernissa dividix el terme en dos sectors molt diferents. El sud té abundants floracions d’aigua i un dels seus accidents més notables és la Serra Grossa que s’estén paral·l3a a la de Vernissa, els dos es troben a la vall de Bixquert. El sector nord forma una planura que constituix una fèrtil vall. El clima és de tipus mediterrani amb n màxim de pluges en octubre (150’8mm). La ciutat de Xàtiva és un important nus de comunicacions; per ella passa el ferrocarril València-Madrid per Albacete i és punt de partida del de Xàtiva-Alcoi. L’entorn econòmic de les poblacions adscrites presenta la següent distribució per sectors de producció: *sector serveis: 45% *sector indústria: 20 *sector agricultura: 10%*sector construcció: 25 % Respecte de les professions dels pares, observem que un 23 % són treballadors assalariats i/o administratius d’empreses privades, seguits per funcionaris, 17 %, i professions liberals, 12%. Pel que fa a les mares majoritàriament es dediquen al treball domèstic, 65 %, i entre les ocupacions destaca el sector de serveis. Aquestes dades, probablement , van íntimament relacionades amb els estudis dels pares i de les mares, ja que si bé trobem que hi ha més mares que han realitzat estudis elementals a mesura que anem passant a estudis mitjans i superiors són els pares qui les superen. L’evolució de Xàtiva, principal població, des del punt de vista demogràfic és: La població total de dret, segons L’últim padró municipal a data

11

31/12/2001, és de 25736 habitants, dels quals 12568 són homes i 13168 són dones. Ens trobem en un territori de domini lingüístic, majoritàriament, valencià. Pel que fa al domini lingüístic del valencià a la ciutat i els pobles les dades són: Molt Poc Res Xàtiva Parla 95% 5% 0% Entén 98% 2% 0% Escriu 20% 75% 5% Pobles Parla 98% 2% 0% Entén 98% 2% 0% Escriu 26% 68% 6% Pel que fa al domini lingüístic del castellà a la ciutat i els pobles les dades són: Molt Poc Res Xàtiva Parla 24% 63% 13% Entén 92% 7% 1% Escriu 20% 75% 5% Pobles Parla 14% 66% 20% Entén 82% 18% 0% Escriu 18% 60% 12%

12

C ) PROFESSORAT DEL DEPARTAMENT. ASSIGNATURES I MATÈRIES QUE IMPARTIM. El curs acadèmic 2011/2012 els membres del Departament de Dibuix som els següents:

NOM NOMINAMENT CÀRREC RICARD JUAN BALLESTER EPV 1R ESO DIBUIX TÈCNIC 1 er BAT TALLERS ARTISTICS 2n BAT DIBUIX ARTÍSTC 1 er BAT EPV 4rt ESO

DEFINITIU

VICENT REIG NOGUERA T.E.G. 2n BAT D.A.I 2n BAT DIBUIX TÈCNIC 1 er BAT TALLER DISSENY 2n ESO TALLER CAV 1 er.ESO E.P.V. 3r ESO

DEFINITIU

TONI GARCIA CARBONELL C.A.V. 1er BAT DIB. ARTISTIC 2n BAT D.T.II 2n BAT E.P.V. 3 r ESO E.P.V. 1er ESO TUTORIA 2n BAT

DEFINITIU TUT BAT 2 C

13

LAURA MONTALVA TURELL FONAMENTS DEL DISSENY 2n BAT VOLUM 1r BAT E.P.V. 4rt ESO E.P.V. 3r ESO EPV 1R ESO

DEFINITIU

XELO PIQUERES FRANCÉS T.E.G. 2n BAT D.T.II 2n BAT DIBUIX TECNIC 1r BAT E.P.V. 1r ESO TUTORIA 1er BAT REPÀS DT I DA 1 er BAT

DEFINITIU TUT BAT 1C

ROSA MARTINEZ BORJAS TALLER CAV 1 er.ESO E.P.V 3er ESO DIBUIX ARTISTIC 1r ART VOLUM 1er BAT EPV 1R ESO

DEFINITIU

C.D.

Cal remarcar que, el fet de contar amb un professor menys que els dos últims anys, implica que tingam la majoria de grups massificats, cosa que repercuteix molt negativament en la qualitat de l’ensenyament. Donat que: les matèries que impartim des d’aquest departament tenen un caire eminenment pràctic, que els alumnes necessiten, si cap, d’una atenció més personalitzada i que els mitjos dels quals disposem resulten insuficients, tant per que no caben a les aules específiques com perquè no tenim suficients materials per a que treballen tots alhora( tòrculs,ordinadors…).Tenim un grup de 1er d’ESO (trilingüisme) de 31 alumnes, un 3er d’ESO en 31 alumnes,ll’optativa de 1er de Batx. CAV en 31 alumnes, Tallers Artístics de 2on de Batx. en 27 alumnes i altres grups molt al llímit de nombre d’alumnes amb els quals no es podrà treballar tot lo bé que ens agradaria,com per exemple els dos 4rts d’ESO i un 1er de Batx. de D.T. 2. OBJECTIUS. A) OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA. ESO. "L'Educació Secundària Obligatòria tindrà com a finalitat transmetre a tots els alumnes els elements bàsics de la cultura, formar-los per a assumir els seus deures i exercir els seus drets i preparar-los per a la incorporació a la vida activa o per a accedir a la formació professional específica de grau mitjà o al batxillerat". (Article 18 de la LOGSE).

• Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià i en castellà, i reflexionar sobre els processos implicats en l'ús del llenguatge i la contribució d'este a l'organització dels propis pensaments.

• Comprendre i expressar-se amb propietat en la llengua o llengües estrangeres objecte d'estudi.

• Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics per a

14

enriquir les seues possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.

• Obtindre i seleccionar informació utilitzant les fonts apropiades disponibles, tractar-la de forma autònoma i crítica, amb una finalitat prèviament establida, i transmetre-la de manera organitzada i intel·ligible.

• Elaborar estratègies d'identificació i resolució de problemes en els diversos camps del coneixement i l'experiència, per mitjà de procediments intuïtius i de raonament lògic, contrastant-les i reflexionant sobre el procés seguit.

• Formar-se una imatge ajustada de si mateix, tenint en compte les capacitats, necessitats i interessos propis per a prendre decisions, valorant l'esforç necessari per a superar les dificultats.

• Adquirir i desenvolupar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques educatives i desenvolupar actituds solidàries i tolerants davant de les diferències socials, religioses, de gènere i de raça, superant prejuís amb esperit crític, obert i democràtic.

• Conéixer, respectar i valorar les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició valorant-los críticament.

• Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets i deures dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a ells.

• Analitzar les lleis i els processos bàsics que regixen el funcionament de la naturalesa, valorar les repercussions positives i negatives que sobre ella tenen les activitats humanes i contribuir a la seua conservació i millora.

• Valorar el desenvolupament científic i tecnològic i la seua incidència en el medi físic i social, i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d'ensenyança-aprenentatge.

• Conéixer i apreciar el patrimoni cultural i lingüístic i contribuir a la seua conservació i millora, desenvolupant una actitud d'interés i respecte cap a la dimensió pluricultural i plurilingüística entesa com un dret dels pobles i dels individus.

• Conéixer els diferents elements bàsics del cos humà i comprendre el seu funcionament, així com les conseqüències de l'exercici físic, la higiene, l'alimentació i la vida sana per a la salut.

Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi.

OBJECTIUS GENERALS DE L'ÀREA, E.P.V. ESO.

15

• Percebre i interpretar críticament les imatges i les formes del seu entorn, sent sensible a les seues qualitats plàstiques, estètiques i funcionals.

• Apreciar el fet artístic com a font de gaudi estètic i com a part integrant d'un patrimoni cultural, contribuint activament al seu respecte, conservació i millora, amb especial incidència en les obres artístiques valencianes.

• Expressar-se amb actitud creativa, utilitzant els codis, terminologia i procediments del llenguatge visual i plàstic a fi d'enriquir les seues possibilitats de comunicació.

• Comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, triant la fórmula expressiva més adequada en funció de les seues necessitats de comunicació.

• Respectar i apreciar altres modes d'expressió visual i plàstica distints del propi i dels modes dominants en l'entorn, superant estereotips i convencionalismes, i elaborar juís i criteris personals que li permeten actuar amb iniciativa.

• Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interés i tolerància, superant inhibicions i prejuís i rebutjant discriminacions degudes característiques personals o socials.

• Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic com a mitjà d'expressió de vivències, sentiments i idees, superar inhibicions i apreciar la seua contribució a l'equilibri i benestar personal.

• Apreciar les possibilitats expressives que oferix la investigació amb diverses tècniques plàstiques i visuals, valorant l'esforç de superació que suposa el procés creatiu.

• Planificar, individual o conjuntament, les fases del procés de realització d'una obra, analitzar els seus components per a adequar-los als objectius que es pretenen aconseguir i revisar al finalitzar cada una de les fases.

OBJECTIUS GENERALS D'ÀREA.BATXILLERAT. Per a aconseguir la finalitat que es proposa el Batxillerat, la LOGSE establix en l'article 26 els objectius generals de l'etapa, que expressen les capacitats que han de desenvolupar els alumnes com a conseqüència de la intervenció educativa. Estos objectius, formulats el RD1178/1992, són: Dominar la llengua castellana i la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma. Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una llengua estrangera. Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedent i factors que influïxen en ell. Comprendre els elements fonamentals de la investigació del mètode científic. Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permeta actuar de forma responsable i autònoma.

16

Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora de l'entorn social. Dominar els coneixements científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies de la Modalitat triada. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font de formació i enriquiment cultural. Utilitzar l'educació física i l'esport per a afavorir el desenvolupament personal. En estes capacitats es materialitzen les grans finalitats que abans van quedar apuntades per al Batxillerat. S'aprecia en elles l'aportació de les distintes matèries i la seua vinculació amb les característiques psicoevolutives pròpies d'esta etapa. OBJECTIUS GENERALS D'ÀREA. DIBUIX TÈCNIC I. • Comprendre i valorar els convencionalismes emprats en les normes per a simplificar la comunicació donant-li un caràcter universal. • Representar formes geomètriques aplicant les normes UNE i ISO. • Apreciar les possibilitats del dibuix tècnic com a mitjà d'investigació, valorant la universalitat del llenguatge objectiu en la transmissió i comprensió de la informació. • Desenvolupar les habilitats que permetran expressar amb claredat, precisió i objectivitat les solucions gràfiques. • Conéixer i comprendre els fonaments de dibuix tècnic a fi d'aplicar-los en l'elaboració de plans, representació de les formes, elaborant solucions raonades dels problemes geomètrics que es presenten en el pla i en l'espai. • Fomentar el raonament i el mètode en les representacions de caràcter tècnic i científic. • Utilitzar amb destresa els útils específics del dibuix tècnic valorant el correcte acabat i presentació del dibuix. • Potenciar el traçat de croquis a mà alçada a fi d'aconseguir la destresa necessària en la representació gràfica. • Relacionar l'espai i el pla en la interpretació d'objectes per mitjà dels distints sistemes de representació. • Conéixer i utilitzar els avantatges aportats al dibuix tècnic per les noves tecnologies (ordinador) utilitzant programes tipus CAD OBJECTIUS GENERALS D'ÀREA. DIBUIX TÈCNIC II. Para lograr la finalidad que se propone el Bachillerato, la LOGSE establece en el artículo 26 los objetivos generales de la etapa, que expresan las capacidades que han de desarrollar los alumnos como consecuencia de la intervención educativa. Estos objetivos, formulados el RD1178/1992, son: Dominar la lengua castellana y la lengua oficial propia de la Comunidad Autónoma.

17

Expresarse con fluidez y corrección en una lengua extranjera. Analizar y valorar críticamente las realidades del mundo contemporáneo y los antecedente y factores que influyen en él. Comprender los elementos fundamentales de la investigación del método científico. Consolidar una madurez personal, social y moral que les permita actuar de forma responsable y autónoma. Participar de forma solidaria en el desarrollo y mejora del entorno social. Dominar los conocimientos científicos y tecnológicos fundamentales y las habilidades básicas propias de la Modalidad escogida. Desarrollar la sensibilidad artística y literaria como fuente de formación y enriquecimiento cultural. Utilizar la educación física y el deporte para favorecer el desarrollo personal. En estas capacidades se materializan las grandes finalidades que antes quedaron apuntadas para el Bachillerato. Se aprecia en ellas la aportación de las distintas materias y su vinculación con las características psicoevolutivas propias de esta etapa.

18

B) OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA O MATÈRIA.E.P.V. ESO. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE 1r ESO.

• Distingir contrastos del color, així com colors primaris, secundaris, terciaris i complementaris, en la naturalesa, objectes i àmbits de l'entorn; Detectar les seues possibles relacions cromàtiques i valorar la seua capacitat expressiva. També hauran d'utilitzar estos coneixements en produccions pròpies, amb temperes, ceres i retoladors, que posseïsquen un contingut.

• Observar la varietat de textures visuals (naturals i artificials) que presenten les diverses superfícies i objectes i elaborar les dites textures amb les tècniques estudiades fins al moment.

• Observar i descriure gràficament les formes i objectes de l'entorn natural, urbà o domestique, captant el caràcter i la disposició de les parts en el conjunt per a posar en evidència la constància de la seua estructura sobre la seua aparença; tot això en funció de l'espai i el punt de vista adoptat.

• Descobrir i distingir els ritmes i seqüències rítmiques en la naturalesa i objectes de l'entorn, així com en les imatges en general. Idear i representar gràfic plàsticament models seqüencials rítmics, en relació amb conceptes expansius, utilitzant xarxes i mòduls bidimensionals.

• Interpretar l'espai real o ideat, tenint en compte la proporcionalitat dels elements del conjunt i les seues escales.

• Distingir els possibles objectius de les imatges en els mitjans de comunicació visual i comprendre la relació entre forma i contingut (significant i significat) en missatges de distints tipus.

• Analitzar els elements lingüístics bàsics de les imatges pròpies dels mitjans de comunicació i saber interpretar correctament les intencions dels seus missatges i el caràcter dels seus continguts comunicatius.

• Interpretar, individual o conjuntament, temes o idees per mitjà de mòduls tridimensionals utilitzant elements estructurals bàsics.

• Conéixer els diversos materials, tècniques i procediments bàsics adequats per a la realització d'imatges gràfic plàstiques.

• Utilitzar els sistemes descriptius per a representar, de manera intuïtiu, objectes senzills.

19

OBJECTIUS ESPECÍFICS DE 3r ESO.

• Observar i interpretar les imatges i les formes de l'entorn més pròxim, així com altres una miqueta més allunyades d'ell, sent sensible a les seues qualitats plàstiques i estètiques.

• Apreciar el fet artístic com a font de gaudi estètic i com a part interessant d'un patrimoni cultural, contribuint activament al seu respecte i conservació, amb especial incidència en les obres artístiques.

• Expressar-se amb actitud creativa utilitzant la terminologia i els procediments del llenguatge visual i plàstic.

• Observar i analitzar les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, seleccionant en la mesura que es puga el medi d'expressió que millor s'adapte al missatge que es vullga transmetre.

• Respectar i apreciar altres modes d'expressió visual i plàstica distints del propi i dels modes determinants en l'entorn, superant estereotips i convencionalismes.

• Participar en activitats de grup adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interés i tolerància i rebutjant discriminacions.

• Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic com a mitjà d'expressió de vivències, sentiments i idees.

• Apreciar les possibilitats expressives que oferix la investigació amb diverses tècniques plàstiques i visuals.

• Planificar, individual o cooperativament, les fases del procés de creació i realització d'una obra.

OBJECTIUS ESPECÍFICS DE 4t eso.

• Conéixer i interpretar críticament els distints tipus de formes i imatges que es produïxen en l'actualitat, sent sensible a les seues qualitats plàstiques, estètiques i funcionals.

• Conéixer i apreciar el fet artístic com a font de gaudi estètic i com a part interessant d'un patrimoni cultural, contribuint activament al seu respecte, conservació i millora, amb especial incidència en les obres artístiques (valencianes, gallegues...).

• Expressar-se amb actitud creativa utilitzant correctament els codis, terminologia i procediments del llenguatge visual i plàstic.

• Conéixer i comprendre les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, triant la fórmula expressiva més adequada en funció de les necessitats de comunicació.

• Respectar i conéixer altres modes d'expressió visual i plàstica distints del propi i dels modes dominants de l'entorn, superant estereotips i convencionalismes, i elaborar juís i criteris personals.

20

• Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interés i tolerància, superant inhibicions i prejuís i rebutjant discriminacions degudes característiques personals o socials.

• Valorar la importància del llenguatge visual i plàstic com a mitjà d'expressió de vivències, sentiments i idees, superar inhibicions i apreciar la seua contribució a l'equilibri i benestar personal.

• Apreciar, analitzar i conéixer les possibilitats expressives que oferix la investigació amb distintes tècniques plàstiques i visuals valorant l'esforç de superació que suposa el procés creatiu.

• Planificar, individual o cooperativament, les fases del procés de realització d'una obra, analitzar els seus components per a adequar-los als objectius que es pretenen aconseguir i revisar, al finalitzar, cada una de les fases.

OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’OPTATIVA DE C.A.V DE 1er E.S.O. El desenvolupament d’aquesta optativa contribuirà que l’alumnat adquiresca les següents capacitats: 1-Expressar-se i comunicar-se mitjançant la utilització dels elements conceptuals i tècnics dels mitjans audio-visuals més apropiats per generar un misssatge propi. 2-Comprendre el lèxic propi d’aquest món i expressar-se amb ell, i conèixer la seua conceptualització per ser precís en el moment de traslladar una activitat de la teoria a la pràctica. 3-Analitzar críticament missatges visuals, propis o aliens, i saber extraure’n els elements estructurals tècnics, artístics ,teòrics i pràctics. 4-Analitzar els distints llenguatges audio-visuals per facilitat la integració dels coneixements propis amb la finalitat de consolidar una forma I un sistema personal d’expressió i de comunicació. 5-Interessar-se en l’adquisició d’una visió multidisciplinar a l’hora de produir, emetre i captar un missatge visual. 6-Crear missatges audiovisuals dins dels mitjans actuals de comunicació. 7-Discernir i valorar la importancia que tenen els mitjans audiovisuals en el camp de la comunicació i en els manifestacions artístiques de la societat actual. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’OPTATIVA DE DISSENY DE 2on E.S.O. -Comprendre les etapes necessàries en l’elaboració d’un disseny. -Analitzar els aspectes que incideixen en aquest com ara culturals, socials, materials, econòmics, psicològics, formals, etc… -Descobrir els principis estètics, constructius i funcionals del disseny. -Conèixer les tendències més importants del disseny del segle XX, així com els seus protagonistes més destacats. -Comprendre la importància que té el disseny en la nostra vida quotidiana. Descobrir com tot l’entorn que ens rodeja està d’una manera o altra dissenyat.

21

-Saber manipular formes bàsiques per a elaborar-ne d’altres més complexes. -Fomentar la creativitat en la creació de formes. -Desenvolupar el raonament lògic mitjançant l’aplicació de metodologies pròpies dels processos d’execució i d’avaluació de qualsevol producte. -Estimular tant la inicicativa personal com el treball en grup, ja que ambdos són fonamentals en l’elaboració de qualsevol projecte i poden ser transferibles a altres àrees de coneixement. OBJECTIUS ESPECÍFICS. DIBUIX TÈCNIC II. • Comprender y valorar los convencionalismos empleados en las normas para simplificar la comunicación dándole un carácter universal. • Representar formas geométricas aplicando las normas UNE e ISO. • Apreciar las posibilidades del dibujo técnico como medio de investigación, valorando la universalidad del lenguaje objetivo en la transmisión y comprensión de la información. • Desarrollar las habilidades que permitirán expresar con claridad, precisión y objetividad las soluciones gráficas. • Conocer y comprender los fundamentos de dibujo técnico con el fin de aplicarlos en la elaboración de planos, representación de las formas, elaborando soluciones razonadas de los problemas geométricos que se presenten en el plano y en el espacio. • Fomentar el razonamiento y el método en las representaciones de carácter técnico y científico. • Utilizar con destreza los útiles específicos del dibujo técnico valorando el correcto acabado y presentación del dibujo. • Potenciar el trazado de croquis a mano alzada con el fin de alcanzar la destreza necesaria en la representación gráfica. • Relacionar el espacio y el plano en la interpretación de objetos mediante los distintos sistemas de representación. • Conocer y utilizar las ventajas aportadas al dibujo técnico por las nuevas tecnologías (ordenador) utilizando programas tipo CAD. OBJECTIUS ESPECÍFICS. DIBUIX ARTÍSTIC I. El desarrollo de esta materia deberá contribuir a que el alumno adquiera las siguientes capacidades: 1.- Conocer y distinguir los elementos conceptuales básicos de las formas, separando o abstrayendo su entidad y verificándolas según criterios de función y comparación.

22

2.- Utilizar los datos visuales en un sentido integrador y entendiéndolas como partes relacionadas del conjunto, así como evidenciando en las imágenes su escala de valores. 3.- Representar con intención descriptiva-objetiva, de manera no mecánica y con sentido analítico, las formas naturales o artificiales del entorno. 4.- Comprender la realidad formal de los objetos como consecuencia y reflejo de su coherencia estructural, latente o explícita. 5.- Representar una forma según diversas intenciones expresivas, distintas técnicas y realizar modificaciones combinatorias divergentes. 6.- Comprender la importancia del estudio directo de las formas orgánicas y la riqueza de datos que pueden aportar a la reflexión, y que posteriormente podrán ser utilizadas con finalidad expresiva. 7.- Utilizar de forma eficaz los mecanismos de la percepción, relacionados con las Imágenes plásticas, tanto procedentes del exterior como del interior de los mismos; y desarrollar la memoria visual y retentiva. 8.- Apreciar la riqueza de posibilidades expresivas que contienen potencialmente los diversos procedimientos y técnicas de representación, y también los materiales. Valorar críticamente la utilización adecuada a la finalidad buscada, mediante la reflexión sobre los aspectos cualitativos particulares que originan en las imágenes la coherencia entre forma, expresión y contenido. 9.- Analizar y valorar las manifestaciones grafico-plásticas que se han realizado a lo largo de la historia, utilizando la observación, el estudio y comparación de estas. OBJECTIUS ESPECÍFICS. DIBUIX ARTÍSTIC II. El desarrollo de esta materia deberá contribuir a que el alumno adquiera las siguientes capacidades: 1.- Conocer y distinguir los elementos conceptuales básicos de las formas, separando o abstrayendo su entidad y verificándolas según criterios de función y comparación. 2.- Utilizar los datos visuales en un sentido integrador y entendiéndolas como partes relacionadas del conjunto, así como evidenciando en las imágenes su escala de valores. 3.- Representar con intención descriptiva-objetiva, de manera no mecánica y con sentido analítico, las formas naturales o artificiales del entorno. 4.- Comprender la realidad formal de los objetos como consecuencia y reflejo de su coherencia estructural, latente o explícita. 5.- Representar una forma según diversas intenciones expresivas, distintas técnicas y realizar modificaciones combinatorias divergentes. 6.- Comprender la importancia del estudio directo de las formas orgánicas y la riqueza de datos que pueden aportar a la reflexión, y que posteriormente podrán ser utilizadas con finalidad expresiva.

23

7.- Utilizar de forma eficaz los mecanismos de la percepción, relacionados con las Imágenes plásticas, tanto procedentes del exterior como del interior de los mismos; y desarrollar la memoria visual y retentiva. 8.- Apreciar la riqueza de posibilidades expresivas que contienen potencialmente los diversos procedimientos y técnicas de representación, y también los materiales. Valorar críticamente la utilización adecuada a la finalidad buscada, mediante la reflexión sobre los aspectos cualitativos particulares que originan en las imágenes la coherencia entre forma, expresión y contenido. 9.- Analizar y valorar las manifestaciones grafico-plásticas que se han realizado a lo largo de la historia, utilizando la observación, el estudio y comparación de estas. OBJECTIUS ESPECÍFICS. VOLUM. El desenvolupament d’esta matèria ha de contribuir al fet que els alumnes i les alumnes adquirisquen les capacitats següents: 1-Conèixer i comprendre el llenguatge tridimensional, assimilant els procediments artístics bàsics aplicats a la creació d’obres i objectes de caire volumètric. Es tracta d’aconseguir per part de l’alumne/a un cert domini i agilitat en el maneig dels mitjans d’expressió del llenguatge tridimensional, i conega les tècniques i els materials més comuns. 2-Usar de manera eficaç els mecanismos de percepció en relació amb les manifestacions tridimensionals, ja siguen estes producte del medi natural o de l’activitat humana, artística o industrial. 3-Harmonitzar les expèriencies cognitives i sensorials que conformen la capacitat per a emetre valoracions constructives i la capacitat d’autocritica a fi de desenvolupar el sentit estètic. 4-Aplicar amb lògica la visió analìtitca i sintètica a l’enfrontar-se amb l’estudi d’0bjectes i obres d’art tridimensionals.Ha de saber vore, raonar amb esperit analític, aprofundint en les estructures de l’objecte i en la seua lògica interna. 5-Mantendre una postura activa d’exploració de l’entorn, buscant totes aquelles manifestacions susceptibles de esser tractades o enteses com a missatges de caire tridimensional dins del sistema icònic des seu medi cultural. 6-Desenvolupar una actitud reflexiva i creativa en relació amb les qüestions formals i conceptuals de la cultura visual en que es desenrotlla.

24

OBJECTIUS ESPECÍFICS. FONAMENTS DEL DISSENY. El desarrollo de esta materia contribuirá a que las alumnas y los alumnos adquieran las siguientes capacidades: 1. Plantear y resolver propuestas elementales de diseño en las que los aspectos funcionales estén bien definidos. 2. Valorar y utilizar los aspectos estéticos en el diseño como un componente comunicativo subordinado a la finalidad principal del producto. 3. Elegir los medios de expresión y de representación más adecuados para cada propuesta, utilizando los procedimientos y técnicas con un nivel suficiente de destreza. 4. Comprender el papel que el diseño tiene en la cultura contemporánea como referente de las corrientes estéticas más relevantes y valorar la aportación que supone el desarrollo del diseño para la economía e independencia creativa de cada país . 5. Adquirir hábitos racionales de trabajo e investigación, utilizándolos de forma creativa y esforzándose por superar los resultados de sus trabajos de forma constante. 6. Reconocer y aceptar el papel que en el diseño integrado puede corresponder a cada una de las variables, funcionales y estéticas, que lo componen. 7. Apreciar la importancia que tiene para la actividad del diseño el trabajo en equipo, valorando y respetando el trabajo de los demás y cooperando de forma activa en la realización de trabajos en grupo. 8. Iniciarse en la realización de modelos y prototipos estableciendo el vínculo entre la representación abstracta de la idea y su realidad espacial. OBJECTIUS ESPECÍFICS. TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRÀFICA. El desarrollo de esta materia contribuirá a que las alumnas y los alumnos adquieran las siguientes capacidades: 1. Conocer los materiales y las técnicas de expresión gráfico-plásticas, analizando sus fundamentos y el comportamiento de los materiales en sus respectivos soportes. 2. Conocer y diferenciar los recursos expresivos y comunicativos que proporcionan las diversas técnicas. 3. Identificar unas técnicas determinadas, relacionándolas con unos estilos situados en un momento o en una cultura determinada. 4. Manejar los materiales oportunos en el proceso de elaboración de una obra, experimentando distintas posibilidades y combinaciones. 5, Desarrollar la capacidad creativa y de expresión formal y plástica. seleccionando los procedimientos más adecuados a su representación,

25

6. Analizar una obra de arte, observando características Y diferencias inferidas de las técnicas y modos de expresión empleados. 7, Interesarse por los nuevos medios de expresión y los valores plásticos en las tecnologías, disfrutando con su utilización y valorando sus posibilidades con vistas al futuro. 8. Valorar el proceso creativo como un medio de expresión personal y social, actuando de acuerdo con las posibilidades de interrelación que aporta el trabajo en equipo. 9. Sensibilizarse ante el hecho estético en la cultura. apreciando y respetando el valor de las técnicas tradicionales y el sentido de nuevas técnicas en las diferentes tendencias y manifestaciones artísticas. 10. Analizar las posibilidades descriptivas del color en el campo de la representación bidimensional. OBJECTIUS ESPECÍFICS. TALLERS ARTÍSTICS. El objetivo es iniciar a los participantes en los conocimientos básicos de un programa de diseño gráfico, para lo que deberá conocer la gestión de dibujos vectoriales, y la manipulación de imágenes fotográficas, con las aplicaciones de retoque recortes y otras propias de esta potente herramienta. Reconocer las funciones de la imagen reproducida a traves de la historia. Desde el descubrimiento de la imprenta, las imágenes reproducidas mediante grabados ha estado al servicio de la divulgación del saber religioso, literario, científico y técnico. Conocer mediante un recorrido histórico, como ha evolucionado los medios y técnicas para la reproducción de las imágenes Conocer y practicar los procesos de grabado y de estampación. Diferenciar entre obra única y obra seriada. Saber utilizar diversas técnicas y planificar el proceso de creación. Reconocerlas sobre soportes en el uso habitual. Reconocer las funciones de la imagen reproducida a traves de la historia. Desde el descubrimiento de la imprenta, las imágenes reproducidas mediante grabados ha estado al servicio de la divulgación del saber religioso, literario, científico y técnico. Conocer mediante un recorrido histórico, como ha evolucionado los medios y técnicas para la reproducción de las imágenes Conocer y practicar los procesos de grabado y de estampación. Diferenciar entre obra única y obra seriada. Saber utilizar diversas técnicas y planificar el proceso de creación. Reconocerlas sobre soportes en el uso habitual. 3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ.

26

Aquells apartats que duguin un asterisc és perquè afecta a tots els cursos i nivells, si apareixen els nombres 1, 3 i/o 4 és perquè afecta a les assignatures EPV 1, EPV 3 i/o EPV 4 respectivament; un mateix epígraf pot ser adaptable a dos o més nivells de dificultat depenent de com es proposen els treballs, pràctics o teòrics. C.B-1 Comunicació lingüística 1.A Llegir la informació i establir comunicació oral amb els alumnes per saber que han entès del que han llegit (dimensió comprensiva del llenguatge específic de l'assignatura).(*) 1.B Recomanar llibres i/o publicacions (p. ex: còmics) on hi ha una cooperació entre el llenguatge escrit i el visual (il·lustracions, tractament del llibre com a objecte, còmics, etc). Valorar positivament la tasca i l'esforç de l'alumne per intentar ampliar els seus coneixements.(*) 1.C Demanar per escrit i/o oralment un anàlisi dels seus treballs i/o dels altres companys, analitzar imatges del llibre o d'altres contexts fent una lectura objectiva i altra més subjectiva.(*) 1.D A partir d'un text, o de paraules o joc de paraules, construir una imatge o un objecte que doni una resposta personal i suggerent.(*) C.B-2 Competència Matemàtica 2.A Fer entendre els traçats geomètrics no sols des de la mecànica dels traçats si no recolzats amb explicacions i raonaments matemàtics, induir actituds a l'alumne per a trobar solucions per ell mateix.(a tots els cursos però molt especialment per a 3r i 4t). 2.B Donar operacions matemàtiques senzilles i que l'alumne trobe tot sol la seva “traducció” al dibuix. (3 i 4). 2.C Analitzar imatges (produccions artístiques o de la natura) on es donen proporcions matemàtiques i harmòniques. Fer veure l'estreta relació entre geometria i art. Facilitar a l'alumne la visualització d'aquestes relacions dins de la composició (organització de les parts dins del tot).(1, 3 i sobre tot 4) C.B-3 Coneixement i interacció amb el mon físic 3.A A partir d'un treball proposat, recerca de materials, suports i eines de treball adequades; l'alumne ha de triar els més adients després d'una tasca empírica avanç de donar una

27

solució final òptima. Reflexió dels diferents resultats i discriminacions empreses.(4) 3.B Estudiar el món objectual proper des de un punt de vista formal a través d'esbossos i estudis del natural, l'alumne donara diferents solucions fent servir els diferents elements del llenguatge visual (línia, taca, textures, color, etc).(3 i 4) 3.CElaboració de dibuixos i maquetes a escala dels espais que ens envolten.(4) 3.D Dibuixos d'espais o objectes inventats o reials on es doni com unitat de mesura el cos humà, emprant coneixements ja adquirits per arribar-hi a altres com els diferents sistemes perspectius.(4) 3.E Estudi de diferents efectes òptics, així com la incidència que la llum té sobre l'aparença dels objectes segons la seva intensitat i col·locació. Estudi dels diferents tipus d'ombres i el clarobscur.(*) 3.F Investigació i experimentació del color des d'un punt de vista científic i en la seva dimensió psicològica. A partir d'un mateix motiu formal donar diferents solucions atenent a unes DC020201-0 Pàg. 15/68 característiques físiques o a unes altres (temperatura del color, atributs de valor to i saturació, sentiments-tradicions, equilibri, contrast i harmonia).(*) C.B-4 Tractament de la informació i/o competència digital 4.A Valorar la capacitat de l'alumne per cercar informació, analitzar-la i discriminar-la per resoldre problemes dins del context d'un treball o exercici.(*) 4.B Documentar i recolzar solucions de producció pròpia aportant informació que valide i doni cos al seu llenguatge personal.(3 i 4) 4.C Aprendre a utilitzar els mitjans tecnològics, com per exemple la fotografia, per donar solucions plàstiques personals.(4) 4.D Investigar els diferents programes de tractament de la imatge i analitzar els resultats des de un punt de vista estètic i tècnic.(4) 4.E Experimentar tècniques modernes barrejades amb tècniques tradicionals, seleccionar, tractar i utilitzar els resultats d'aquestes proves en la recerca de solucions plàstiques expressives i personals.(3 i 4) C.B-5 Social i Ciutadana 5.A Proposar exercicis on els alumnes reflexionin sobre la necessitat de l'igualtat entre

28

homes i dones, les diferents cultures, religions o ideologies polítiques, així com un anàlisi de les avantatges que suposa aquesta igualtat de drets per a tothom.(*) 5.B Motivar als alumnes a tenir comportaments cívics i de solidaritat amb els companys, valorant i actuant positivament en el seu entorn directe: estat de les aules i com contribuir a la seva millora, neteja de les piques d'aigua, cura i neteja de les taules, us correcte dels diferents contenidors de deixalles, re utilització del paper, estalvi d'aigua i llum, comportaments respectuosos cap als companys, valoració positiva del exercici del treball propi i col·lectiu.(*) 5.C Fer que coneguin el seu entorn social heterodox com un fet enriquidor, des d'on totes les cultures puguin aportar respostes plàstiques atraients, fins i tot que investiguin els seus arrels i trets culturals per fer-los servir, com per exemple: alfabets, colors tradicionals, símbols o banderes, estampats o ornaments tradicionals, animals i llegendes, etc...Aquests motius poden actuar com a motors per a la producció icònica o plàstica.(*) 5.D Estudi i anàlisi dels diferents sistemes publicitaris i de màrqueting actuals, com a resultat es pot demanar l'elaboració d'una targeta de presentació d'una empresa, un treball sobre packaging o la creació d'un logotip.(*, a 1r és més teòric es fan petites reflexions; estudis més exhaustius a 3r i 4t) 5.E Projectar el disseny d'un objecte pràctic i quotidià que millori el seu precedent tenint en compte la seva dimensió econòmica, funcional, estètica i ecològica.(4) C.B-6 Cultural i artística 6.A Incentivar en els alumnes la curiositat davant de fets artístics com a exposicions, anada a museus, biblioteques o activitats com a teatre, cinema, circ i altres esdeveniments artístics. Demanar-los una actitud activa d'anàlisi i crítica constructiva aportant opinions personals però també racionalitzades.(*) 6.B A partir d'una corrent artística i del seu estudi, demanar a l'alumne una solució plàstica que utilitzi els trets conceptuals, procedimentals i actitudinals més adients.(*) 6.C Proposar exercicis de “traducció” d'un llenguatge artístic diferent al llenguatge visual,

29

donar una resposta equivalent o establir un diàleg fructificador; aquests altres llenguatges podrien ser (dansa, música, literatura, activitats esportives).(*) 6.D Participar en fets artístics com a concursos, trobades i/o fòrums dins o fora del centre. (*) DC020201-0 Pàg. 16/68 C.B-7 Per aprendre a aprendre 7.A Fer us actiu del llibre de text i del quadern d'activitats, valorar la capacitat de l'alumne per a fer apunts a classe nets i complets així com la seva capacitat d'ampliar la informació i saber manejar aquesta en la seva dimensió pràctica.(*) 7.B Estimular els treballs projectuals (amb diferents fases de treball) més o menys complicats segons el nivell de coneixements, que desenvolupin en l'alumne consciència de que el coneixement és progressiu i que les seves possibles solucions finals són el resultat d'un treball elaborat i meticulós.(*, a 1r a nivell de esbossos, a 3r i 4t de forma més complexa) 7.C Fer una autocrítica analítica bipolar del seus treballs des d'un punt de vista objectiu: el que més els agrada del seu treball i perquè, el que menys els agrada i perquè. Per fer aquesta pràctica sempre han de tenir molt clar que se'ls demanava.(*) 7.D Quan reben informació demanar-los resums i quadres sinòptics per aclarir idees i conceptes pròpies de l'assignatura, sinó hi saben ensenyar-los.(*) 7.E Demanar exercicis de ràpida execució i fer comentar als alumnes els resultats obtinguts i les diferències amb exercicis d'elaboració més lenta o progressiva.(*) C.B-8 Autonomia i iniciativa personal 8.A Valorar l'esforç de l'alumne que amplia i utilitza la informació explicada pel professor/a així com el que demana, si és necessari, explicacions puntuals tenint una actitud activa davant el coneixement.(*) 8.B Fer postes en comú dels seus treballs, on els alumnes mateixos analitzin què han fet, com ho han fet i quines troballes o tries han fet, per arribar-hi a la solució final.(sobre tot a 4t) 8.C Auto avaluar coneixements, procediments i actituds, apresos i aprendre a comparar i valorar els canvis que han fet al llarg de la seva experiència com a creadors i/o dibuixants.(*)

30

8.D Proposar treballs lliures, per mesurar la capacitat d'iniciativa de l'alumne i la seva maduresa com a persona.(*) 8.E Fer treballs molt restringits per mesurar la seva capacitat d'adaptabilitat i aleshores de creativitat i llenguatge personal.(*) 8.F Estimular en l'alumne actituds d'independència creativa i motivar-lo per a que lliure treballs extres d'ampliació de coneixements o de solucions alternatives a les exposades a l'aula, defendre aquestes solucions amb exposicions raonades i d'auto-avaluació dels resultats.(*)

CURS PRIMER ESO. EPV UNIDAD DIDÀCTICA EL LLENGUATGE VISUAL NIVELL EDUCATIU Cicle inicial ESO

OBJECTIUS COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ

Observar, percebre, comprendre i interpretar les imatges de l’entorn natural i cultural, sent sensible a les seves qualitats plàstiques, estètiques i funcionals.

Competència matemàtica Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Tractament de la informació i competència digital Competència cultural i artística

Identificar els elements constitutius essencials d’objectes i aspectes de la realitat.

[Apartat 1.6. La forma plana] Descobrir formes partint de la percepció i l’observació sistemàtica.

[Apartat 1.6. La forma plana] Diferenciar i reconèixer els processos, tècniques, estratègies i materials en imatges de l’entorn audiovisual i multimèdia.

[Apartat 1.3. La comunicació visual Apartat 1.4. La publicitat

Activitat 1. Les imatges que ens envolten Activitat 4. Dissenyar un cartell publicitari]

Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i imaginació.

[Activitat 1. Les imatges que ens envolten Activitat 4. Dissenyar un cartell publicitari Activitat 7. Formes regulars i irregulars]

Seleccionar i utilitzar els materials més apropiats per elaborar un producte plàstic tenint en compte uns objectius prefixats i adequant el procés de realització a l’assoliment d’aquests objectius.

[Activitat 7. Formes regulars i irregulars]

Entendre les relacions del llenguatge plàstic i visual amb altres llenguatges i escollir la fórmula expressiva més adequada en funció de les necessitats de comunicació.

1

Expressar-se amb creativitat, mitjançant les eines del llenguatge plàstic i visual, i saber relacionar-les amb altres àmbits de coneixement.

Competència matemàtica Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Tractament de la informació i competència digital Competència cultural i artística

Diferenciar i reconèixer els processos, tècniques, estratègies i materials en imatges de l’entorn audiovisual i multimèdia.

[Activitat 1. Les imatges que ens envolten Activitat 4. Dissenyar un cartell publicitari]


[Activitat 1. Les imatges que ens envolten Activitat 4. Dissenyar un cartell publicitari Activitat 7. Formes regulars i irregulars]



Utilitzar les diverses tècniques plàstiques i visuals i les tecnologies de la informació i la comunicació per aplicar-les en les creacions pròpies.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Tractament de la informació i competència digital Competència cultural i artística





Representar cossos i espais simples mitjançant l’ús de la perspectiva, les proporcions i la representació de les qualitats de les superfícies i el detall de manera que siguin eficaços per a la comunicació.

Competència matemàtica Competència cultural i artística


[Apartat 1.6. La forma plana] Descobrir formes partint de la percepció i l’observació sistemàtica.

[Apartat 1.6. La forma plana]

2


[Activitat 7. Formes regulars i irregulars] Seleccionar i utilitzar els materials més apropiats per elaborar un producte plàstic tenint en compte uns objectius prefixats i adequant el procés de realització a l’assoliment d’aquests objectius.


Planificar i reflexionar, de forma individual i cooperativament, sobre el procés de realització d’un objecte partint d’uns objectius prefixats, i revisar i valorar, al final de cada fase, l’estat de la seva consecució.

Competència matemàtica Tractament de la informació i competència digital Competència cultural i artística


[Activitat 4. Dissenyar un cartell publicitari]


[Activitat 4. Dissenyar un cartell publicitari Activitat 7. Formes regulars i irregulars]



3

UNITAT DIDÀCTICA ELEMENTS VISUALS DE LA IMATGE NIVELL EDUCATIU Cicle inicial ESO


Observar, percebre, comprendre i interpretar les imatges de l’entorn natural i cultural, sent sensible a les seves qualitats plàstiques, estètiques i funcionals.

Competència matemàtica Competència cultural i artística Competència per aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal


[Apartat 2.1. El punt en la imatge Apartat 2.3. El pla en la imatge

Apartat 2.4. Les textures Activitat 8. La línia analitza imatges]

Descobrir formes partint de la percepció i l’observació sistemàtica.

[Apartat 2.1. El punt en la imatge Apartat 2.3. El pla en la imatge]

Diferenciar i reconèixer els processos, tècniques, estratègies i materials en imatges.

[Activitat 8. La línia analitza imatges]

Llegir imatges i reconèixer els valors tècnics que les conformen.


Apartat 2.4. Les textures Activitat 8. La línia analitza imatges]


Competència matemàtica Competència cultural i artística Competència per aprendre a aprendre



Apartat 2.4. Les textures] Descobrir formes partint de la percepció i l’observació sistemàtica.

[Apartat 2.1. El punt en la imatge Apartat 2.3. El pla en la imatge]

4

Llegir imatges i reconèixer els valors tècnics que les conformen.


Apartat 2.4. Les textures]

Expressar-se amb creativitat, mitjançant les eines del llenguatge plàstic i visual i saber relacionar-les amb altres àmbits de coneixement.




Representar objectes i idees de forma bidimensional aplicant tècniques gràfiques i plàstiques i aconseguir resultats concrets en funció d’unes intencions quant als elements visuals (llum, ombra, textura) i de relació. [Activitat 2. Investiga les possibilitats gràfiques de les

línies Activitat 5. Construint textures]

Diferenciar i reconèixer els processos, tècniques, estratègies i materials en imatges.

[Activitat 8. La línia analitza imatges] Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i imaginació. [Activitat 2. Investiga les possibilitats gràfiques de les


Llegir imatges i reconèixer els valors expressius i tècnics que les conformen.


5



Representar objectes i idees de forma bidimensional aplicant tècniques gràfiques i plàstiques i aconseguir resultats concrets en funció d’unes intencions quant als elements visuals (llum, ombra, textura) i de relació. [Activitat 2. Investiga les possibilitats gràfiques de les


Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i imaginació. [Activitat 2. Investiga les possibilitats gràfiques de les



6

UNITAT DIDÀCTICA EL COLOR NIVELL EDUCATIU Cicle inicial ESO


Observar, percebre, comprendre i interpretar amb ull crític les imatges de l’entorn natural i cultural, sent sensible a les seves qualitats plàstiques, estètiques i funcionals.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana Competència cultural i artística


[Apartat 3.1. La llum i el color Activitat 1. Els colors del color

Activitat 7. El color i els senyals de trànsit] Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i imaginació.

[Activitat 7. El color i els senyals de trànsit]


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana

Identificar els elements constitutius essencials d’objectes i aspectes de la realitat. Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i imaginació.

[Activitat 7. El color i els senyals de trànsit] Expressar-se amb creativitat, mitjançant les eines del llenguatge plàstic i visual i saber relacionar-les amb altres àmbits de coneixement.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència cultural i artística Competència per aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal


[Activitat 2. Colors i colors] Representar objectes i idees de forma bidimensional aplicant tècniques gràfiques i plàstiques i aconseguir resultats concrets en funció d’unes intencions quant als elements visuals (llum, ombra, textura).

[Activitat 3. Un color per a cada estació]

Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i


7

imaginació. [Activitat 2. Colors i colors

Activitat 3. Un color per a cada estació]


[Activitat 2. Colors i colors Activitat 3. Un color per a cada estació]

Utilitzar el llenguatge plàstic per representar emocions i sentiments, vivències i idees, contribuint a la comunicació, reflexió crítica i respecte entre les persones.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència cultural i artística

Representar objectes i idees de forma bidimensional aplicant tècniques gràfiques i plàstiques i aconseguir resultats concrets en funció d’unes intencions quant als elements visuals (llum, ombra, textura).

Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i imaginació. Seleccionar i utilitzar els materials més apropiats per elaborar un producte plàstic tenint en compte uns objectius prefixats i adequant el procés de realització a l’assoliment d’aquests objectius.

[Activitat 3. Un color per a cada estació]

Utilitzar les diverses tècniques plàstiques i visuals per aplicar-les en les creacions pròpies.



[Activitat 5. El triangle cromàtic]

8

UNITAT DIDÀCTICA ESPAI I VOLUM NIVELL EDUCATIU Cicle inicial ESO



Competència cultural i artística Competència per aprendre a aprendre

Realitzar obres plàstiques com a representació subjectiva de les formes (imaginació, fantasia…). Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i imaginació. Seleccionar i utilitzar els materials més apropiats per elaborar un producte plàstic tenint en compte uns objectius prefixats i adequant el procés de realització a l’assoliment d’aquests objectius.

[Activitat 8. Formes cubistes]

Apreciar els valors culturals i estètics, identificant, interpretant i valorant-ne els continguts.




[Apartat 4.4. La perspectiva cònica] Representar objectes i idees de forma bidimensional o tridimensional aplicant tècniques gràfiques i plàstiques i aconseguir resultats concrets en funció d’unes intencions quant als elements visuals (llum, ombra, textura) i de relació. [Activitat 2. Composició amb figures geomètriques]

Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i imaginació. [Activitat 2. Composició amb figures geomètriques]

9

Seleccionar i utilitzar els materials més apropiats per elaborar un producte plàstic tenint en compte uns objectius prefixats i adequant el procés de realització a l’assoliment d’aquests objectius. [Activitat 2. Composició amb figures geomètriques]



Representar objectes i idees de forma bidimensional o tridimensional aplicant tècniques gràfiques i plàstiques i aconseguir resultats concrets en funció d’unes intencions quant als elements visuals (llum, ombra, textura) i de relació.

[Activitat 2. Composició amb figures geomètriques Activitat 6. Representació de sòlids en perspectiva

cònica I] Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i imaginació.

[Activitat 2. Composició amb figures geomètriques Activitat 6. Representació de sòlids en perspectiva

cònica I] Seleccionar i utilitzar els materials més apropiats per elaborar un producte plàstic tenint en compte uns objectius prefixats i adequant el procés de realització a l’assoliment d’aquests objectius. [Activitat 2. Composició amb figures geomètriques]




Realitzar obres plàstiques com a representació subjectiva de les formes (imaginació, fantasia…).

[Activitat 8. Formes cubistes] Representar objectes i idees de forma bidimensional o tridimensional aplicant tècniques gràfiques i plàstiques i aconseguir resultats concrets en funció d’unes intencions quant als elements visuals (llum,

10

ombra, textura) i de relació. [Activitat 3. Representació de la profunditat]


[Activitat 3. Representació de la profunditat Activitat 8. Formes cubistes]


[Apartat 4.8. Els llapis Activitat 3. Representació de la profunditat

Activitat 8. Formes cubistes]


Competència matemàtica Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència cultural i artística


[Apartat 4.4. La perspectiva cònica] Representar objectes i idees de forma bidimensional o tridimensional aplicant tècniques gràfiques i plàstiques i aconseguir resultats concrets en funció d’unes intencions quant als elements visuals (llum, ombra, textura) i de relació.

[Activitat 3. Representació de la profunditat Activitat 6. Representació de sòlids en perspectiva

cònica I] Realitzar creacions plàstiques seguint el procés de creació i demostrant valors d’iniciativa, creativitat i imaginació.

[Activitat 3. Representació de la profunditat Activitat 6. Representació de sòlids en perspectiva

cònica I]

11


[Activitat 3. Representació de la profunditat]

12

UNITAT DIDÀCTICA FORMES POLIGONALS NIVELL EDUCATIU Cicle inicial ESO




Representar objectes i idees de forma bidimensional aplicant tècniques gràfiques i plàstiques i aconseguir resultats concrets en funció d’unes intencions quant als elements visuals (llum, ombra, textura) i de relació. Seleccionar i utilitzar els materials més apropiats per elaborar un producte plàstic tenint en compte uns objectius prefixats i adequant el procés de realització a l’assoliment d’aquests objectius.

[Activitat 2. Construcció de quadrilàters Activitat 3. Composició sobre una xarxa triangular Activitat 4. Composició sobre una xarxa quadrada

Activitat 8. Igualtat. Semblança]




[Activitat 1. Construcció de triangles Activitat 2. Construcció de quadrilàters

Activitat 3. Composició sobre una xarxa triangular Activitat 4. Composició sobre una xarxa quadrada

Activitat 8. Igualtat. Semblança]


13




[Activitat 1. Construcció de triangles]

14

CURS TERCER ESO. EPV UNITAT DIDÀCTICA EL LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO



Competència en comunicació lingüística Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Tractament de la informació i competència digital Competència social i ciutadana Competència cultural i artística Autonomia i iniciativa personal

Reconèixer els elements visuals particulars en imatges plàstiques.

[Apartat 1.2. Lectura d’imatges Activitat 3. Imatges estàtiques]

Planificar i realitzar productes plàstics incorporant al procés de creació valors de creativitat, imaginació i valoració crítica del mateix treball.

[Activitat 6. El projecte de disseny]

Descriure objectivament les formes aplicant les bases dels sistemes de representació.

[Activitat 6. El projecte de disseny] Conèixer processos, estratègies i materials de l’entorn audiovisual i multimèdia. [Apartat 1.4. Mitjans de comunicació amb imatges en

moviment] Diferenciar i analitzar els estils i les tendències de les arts visuals a través del temps i reconèixer les aportacions de les diferents cultures en les manifestacions artístiques.

[Apartat 1.2. Lectura d’imatges]

Sistematitzar un mètode d’anàlisi de la sintaxi pròpia de les formes visuals. [Apartat 1.1. La imatge com a mitjà de comunicació

15

Activitat 3. Imatges estàtiques]


Tractament de la informació i competència digital Competència cultural i artística


[Activitat 3. Imatges estàtiques]


Competència en comunicació lingüística Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència cultural i artística Autonomia i iniciativa personal


[Activitat 4. El còmic Activitat 6. El projecte de disseny]

Descriure objectivament les formes aplicant les bases dels sistemes de representació.

[Activitat 6. El projecte de disseny] Sistematitzar un mètode d’anàlisi de la sintaxi pròpia de les formes visuals. [Apartat 1.1. La imatge com a mitjà de comunicació]


Competència en comunicació lingüística Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana Competència cultural i artística Autonomia i iniciativa personal


[Activitat 2. Signes convencionals Activitat 4. El còmic]

Utilitzar processos, estratègies i materials de l’entorn audiovisual i multimèdia en les pròpies realitzacions.

[Activitat 8. El cine i la televisió a debat]

Utilitzar el llenguatge plàstic per representar emocions i sentiments, vivències i idees, contribuint a la comunicació, reflexió crítica i respecte entre les persones. Planificar i reflexionar, de forma individual i cooperativament, sobre el procés de realització d’un objecte partint d’uns objectius prefixats, i revisar i valorar, al final de cada fase, l’estat de la seva consecució.

16

Relacionar-se amb altres persones participant en activitats de grup amb flexibilitat i responsabilitat, afavorint el diàleg, la col·laboració i la comunicació.

Competència cultural i artística Autonomia i iniciativa personal


[Activitat 6. El projecte de disseny]

17

UNITAT DIDÀCTICA LÍNIA I TEXTURA, ELEMENTS VISUALS DE LA IMATGE NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO


Observar, percebre, comprendre i interpretar amb ull crític les imatges de l’entorn natural i cultural, sent sensible a les seves qualitats plàstiques, estètiques i funcionals. Competència cultural i artística

Competència per aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

Reconèixer els elements visuals particulars en imatges plàstiques. Diferenciar i analitzar els estils i les tendències de les arts visuals a través del temps i reconèixer les aportacions de les diferents cultures en les manifestacions artístiques.

[Apartat 2.3. Op-Art: il·lusions òptiques creades amb

línies i textures]



Competència cultural i artística Competència per aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

Utilitzar recursos i estratègies plàstiques en la realització d’obres visuals. Planificar i realitzar productes plàstics incorporant al procés de creació valors de creativitat, imaginació i valoració crítica del mateix treball.

[Activitat 2. La línia transmet sensacions

Activitat 5. Les textures: utilitzant trames impreses Activitat 6. Textures i suports]

Representar cossos i espais simples mitjançant l’ús de la perspectiva, les proporcions i la representació de les qualitats de les superfícies i el detall de manera que siguin eficaços per a la comunicació. Planificar i reflexionar sobre el procés de realització d’un objecte partint d’uns objectius prefixats, i revisar i valorar, al final de cada fase, l’estat de la seva consecució.

18

UNITAT DIDÀCTICA EL COLOR NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO



Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència cultural i artística


[Apartat 3.2. Teories físiques del color]




[Apartat 3.5. Teories cromàtiques del color]


Competència matemàtica Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència cultural i artística


[Apartat 3.2. Teories físiques del color] Apartat 3.5. Teories cromàtiques del color]

Planificar i realitzar productes plàstics incorporant al

19

procés de creació valors de creativitat, imaginació i valoració crítica del mateix treball.

[Activitat 1. La baldufa del cercle cromàtic Activitat 4. Treballar amb complementaris]

Diferenciar i analitzar els estils i les tendències de les arts visuals a través del temps.

[Apartat 3.2. Teories físiques del color] Apartat 3.5. Teories cromàtiques del color]

Expressar-se amb creativitat, mitjançant les eines del llenguatge plàstic i visual i saber relacionar-les amb altres àmbits de coneixement. Competència matemàtica


Utilitzar recursos i estratègies plàstiques en la realització d’obres visuals.

[Activitat 5. Les solucions plàstiques del color Activitat 6. Els colors transmeten missatges]


[Activitat 1. La baldufa del cercle cromàtic Activitat 4. Treballar amb complementaris

Activitat 5. Les solucions plàstiques del color Activitat 6. Els colors transmeten missatges]

Planificar i reflexionar sobre el procés de realització d’un objecte partint d’uns objectius prefixats, i revisar i valorar, al final de cada fase, l’estat de la seva consecució.

20

UNITAT DIDÀCTICA

REPRESENTACIÓ DE FORMES. ESTRUCTURES I RELACIONS MÈTRIQUES

NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO



Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic


[Apartat 4.3. Estructures]


Competència matemàtica Competència en el coneixement i la interacció

amb el món físic Competència cultural i artística


[Apartat 4.3. Estructures] Utilitzar recursos i estratègies plàstiques en la

realització d’obres visuals. [Apartat 4.2.Formes geomètriques]

Planificar i realitzar productes plàstics incorporant

al procés de creació valors de creativitat, imaginació i valoració crítica del mateix treball.

[Activitat 2.Traçat de polígons regulars]



amb el món físic Competència cultural i artística Competència per aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal


[Apartat 4.2.Formes geomètriques Activitat 1.Dibuix de formes orgàniques

Activitat 4. Disseny de rosetes Activitat 7.Ampliar mantenint la proporció]

Planificar i realitzar productes plàstics incorporant


[Activitat 1.Dibuix de formes orgàniques

21

Activitat 4. Disseny de rosetes Activitat 7.Ampliar mantenint la proporció]



amb el món físic Competència cultural i artística Competència per aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal


[Activitat 1.Dibuix de formes orgàniques Activitat 4. Disseny de rosetes

Activitat 7.Ampliar mantenint la proporció] Planificar i realitzar productes plàstics incorporant


[Activitat 1.Dibuix de formes orgàniques Activitat 2.Traçat de polígons regulars

Activitat 4. Disseny de rosetes Activitat 7. Ampliar mantenint la proporció]

Planificar i reflexionar, de forma individual i cooperativament, sobre el procés de realització d’un objecte partint d’uns objectius prefixats i revisar i valorar, al final de cada fase, l’estat de la seva consecució.

22

UNITAT DIDÀCTICA

ESPAI I VOLUM NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO



Competència matemàtica

Reconèixer els elements visuals particulars en imatges plàstiques. [Apartat 5.1. Els sistemes de representació. El

sistema dièdric]




sistema dièdric]


[Activitat 1.Representació de punts i rectes Activitat 2. Representació de diferents tipus de

rectes Activitat 3. Representació d’una recta i un punt

continguts en el pla Activitat 4. Representació de figures en el pla]

Realitzar obres plàstiques tridimensionals,

experimentant i utilitzant diversitat de tècniques. [Activitat 1. Representació de punts i rectes]




[Activitat 1.Representació de punts i rectes Activitat

23


2. Representació de diferents tipus de rectes Activitat 3.Representació d’una recta i un punt



experimentant i utilitzant diversitat de tècniques. [Activitat 1. Representació de punts i rectes] Planificar i reflexionar, de forma individual i

cooperativament, sobre el procés de realització d’un objecte partint d’uns objectius prefixats, i revisar i valorar, al final de cada fase, l’estat de la seva consecució.

UNITAT DIDÀCTICA LA COMPOSICIÓ NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO





[Apartat 6.2. Simetries Apartat 6.4. El ritme

Activitat 4. Diagrama compositiu i línies de tensió]


24

[Apartat 6.2. Simetries Apartat 6.4. El ritme]

Diferenciar i analitzar els estils i les tendències de les arts visuals a través del temps i reconèixer les aportacions de les diferents cultures en les manifestacions artístiques.

[Activitat 4. Diagrama compositiu i línies de tensió]




[Apartat 6.2. Simetries Activitat 4. Diagrama compositiu i línies de tensió]








[Activitat 1. Representar i compondre

Activitat 3. Simetria radial]

25


Competència matemàtica Tractament de la informació i competència digital Competència cultural i artística Competència per aprendre a aprendre



Activitat 3. Simetria radial Activitat 6. Composicions rítmiques amb unitats

modulars]





[Activitat 6. Composicions rítmiques amb unitats

modulars]




[Activitat 3. Simetria radial]

26

CURS QUART ESO. EPV UNITAT DIDÀCTICA

0. PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA I AVALUACIÓ INICIAL NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO


UNITAT DIDÀCTICA 1. INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ. NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO


UNITAT DIDÀCTICA

2. EL PROJECTE DE DISSENY ARQUITECTÒNIC : « El lloc que habitem »


27


UNITAT DIDÀCTICA 3. SISTEMA DIÈDRIC. NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO


UNITAT DIDÀCTICA 4. ACOTACIÓ. NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO


UNITAT DIDÀCTICA 5. SISTEMA AXONOMÈTRIC. NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO


UNITAT DIDÀCTICA

6. ESPAI I VOLUM NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO


28


Competència matemàtica


sistema dièdric]




sistema dièdric]


[Activitat 1.Representació de punts i rectes Activitat 2. Representació de diferents tipus de

rectes Activitat 3. Representació d’una recta i un punt



experimentant i utilitzant diversitat de tècniques. [Activitat 1. Representació de punts i rectes]

Expressar-se amb creativitat, mitjançant les eines del llenguatge plàstic i visual i saber relacionar-les amb altres àmbits de coneixement. Competència matemàtica



[Activitat 1.Representació de punts i rectes Activitat 2. Representació de diferents tipus de rectes

Activitat 3.Representació d’una recta i un punt continguts en el pla

Activitat 4. Representació de figures en el pla]


29


Realitzar obres plàstiques tridimensionals, experimentant i utilitzant diversitat de tècniques.

[Activitat 1. Representació de punts i rectes]

UNITAT DIDÀCTICA

7. APLICACIÓ PRÀCTICA DE L’ UNITAT 6. MAQUETA DEL PROJECTE “El lloc que habitem”



UNITAT DIDÀCTICA 8. EL LLENGUATGE VISUAL NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO


UNITAT DIDÀCTICA 9. ELEMENTS GRAFICO-PLÀSTICS. NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO


UNITAT DIDÀCTICA 10. LA COMPOSICIÓ. NIVELL EDUCATIU Cicle Superior ESO

30





[Apartat 6.2. Simetries Apartat 6.4. El ritme

Activitat 4. Diagrama compositiu i línies de tensió]


[Apartat 6.2. Simetries Apartat 6.4. El ritme]










[Activitat 4. Diagrama compositiu i línies de tensió] Entendre les relacions del llenguatge plàstic i visual amb altres llenguatges i escollir la fórmula expressiva més adequada en funció de les



31

necessitats de comunicació. Planificar i realitzar productes plàstics incorporant al procés de creació valors de creativitat, imaginació i valoració crítica del mateix treball.


Activitat 3. Simetria radial]


Competència matemàtica Tractament de la informació i competència digital Competència cultural i artística Competència per aprendre a aprendre



Activitat 3. Simetria radial Activitat 6. Composicions rítmiques amb unitats

modulars] Planificar i reflexionar, de forma individual i cooperativament, sobre el procés de realització d’un objecte partint d’uns objectius prefixats, i revisar i valorar, al final de cada fase, l’estat de la seva consecució.




[Activitat 6. Composicions rítmiques amb unitats

modulars] Representar cossos i espais simples mitjançant l’ús de la perspectiva, les proporcions i la representació de les qualitats de les superfícies i el detall de manera que siguin eficaços per a la comunicació.


Utilitzar recursos i estratègies plàstiques en la realització d’obres visuals. Planificar i realitzar productes plàstics incorporant al procés de creació valors de creativitat, imaginació i

32

valoració crítica del mateix treball. [Activitat 3. Simetria radial]

4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ. 4.1. BLOCS DE CONTINGUTS 1r ESO. CONCEPTES

1. EL LLENGUATGE VISUAL La comunicació visual. El llenguatge visual. La identificació dels distints llenguatges visuals. La finalitat dels llenguatges visuals.la publicitat. El procés de comunicació visual. La percepció visual. La relació forma-entorn. La relació de formes entre si.

2. ELEMENTS VISUALS DE LA IMATGE. El punt, la línia i la taca com a elements configuradors de la forma. La classificació de formes.Les textures en la imatge.

3. EL COLOR. La llum i el color.Mescla de colors.Les qualitats del color.Normes i codis utilitzats per especialistes i artistes.Utilització i significat.

4. ESPAI I VOLUM. El concepte espacial. Les relacions prop-lluny entre formes planes. La perspectiva cònica. La incidència de la llum en la percepció; valor expressiu de la llum en formes i ambients. 5. DIBUIX TÈCNIC: MATERIALS, SIGNES I TRAÇATS GEOMÈTRICS. Diferents procediments per al traçat de rectes paral·leles i perpendiculars.Traçat i operacions amb angles.Teorema de Tales.Ús dels diferents estris de dibuix tècnic. 6. FORMES POLIGONALS. Les formes poligonals. La divisió de la circumferència; construcció de polígons regulars inscrits. La igualtat i la semblança. La geometria i el disseny de formes ornamentals. Introducció a l'estructura modular i el ritme.

33

PROCEDIMENTS

• Observació i anàlisi del color en l'obra d'art, en els treballs propis i en els d'altres companys. • Investigació experimental a partir de l'obtenció de matisos de color (mescles additives i subtractives). • Interpretació dels valors subjectius del color en distints missatges visuals. Realització de composicions plàstiques per mitjà de les distintes tècniques apreses: guaix, collage, pintura

mural, frottage... Percepció de les textures. Investigació experimental a partir de l'obtenció de textures artificials. Utilització del dibuix per a captar i plasmar objectes i formes de l'entorn i per a expressar sentiments i idees

sobre un suport bidimensional. Utilització, estudi i pràctiques comparatives entre les diverses tècniques del dibuix. Elecció, en la mesura que es

puga, de la tècnica més adequada en cada obra. Utilització de la línia com a perfil i contorn en la representació de formes. Representació de formes geomètriques. Utilització dels instruments de traçat. Utilització de distintes tècniques per a reproduir signes graficoplàstics i aplicar-los en les seues representacions. Organització geomètrica del pla, a partir d'estructures modulars bàsiques. Elaboració de composicions amb supermòduls i amb mòduls transformats. Realització de composicions modulars a partir d'obres d'art.

ACTITUDS • Reconeixement i valoració del paper que juguen els mitjans de comunicació en la nostra cultura actual. • Reconeixement del valor que tenen els llenguatges visuals per a augmentar les possibilitats de comunicació. • Valorar l'activitat perceptiva com a creadora d'imatges.

34

• Receptivitat i sensibilització davant del color en l'obra d'art i en l'entorn i la seua valoració com quelcom fonamental en els mateixos.

• Superació d'estereotips referits a l'ocupació del color. • Busca de solucions originals a l'enfrontar-se a representacions gràfiques i plàstiques. • Disposició a explorar les pròpies possibilitats artístiques i gust per posar-les en pràctica. • Valoració del procés de planificació com a factor important per a la resolució satisfactòria de problemes. • Curiositat i interés per conéixer altres tècniques d'expressió plàstica i visual. • Gust per l'exactitud, orde i neteja en l'elaboració de composicions plàstiques. Valoració de la capacitat

ordenadora. • Observació i percepció de les formes. • Apreciació de l'orde intern en composicions modulars. Reconeixement del concepte de mòdul en distints contextos.

35

4.2 BLOCS DE CONTINGUTS 3r E.S.O. CONCEPTES 1. EL LLENGUATGE VISUAL Lectura d'imatges: estructura formal. Els modes d'expressió. Símbols i signes en els llenguatges visuals. Disseny de marques. El llenguatge visual. La identificació dels distints llenguatges visuals. La finalitat dels llenguatges visuals. El procés de comunicació visual. 2. PUNT, LÍNIA I PLA EN EL CAMP VISUAL, ELEMENTS CONFIGURADORS. LES TEXTURES. ANÀLISI DEL COLOR. EL COLOR COM A EXPRESSIÓ PSICOLÒGICA. El punt. La línia com a element configurador de formes i com a element estructural i constructor. La línia en l'expressió plàstica. La línia com configuradora del pla. El pla com a element constructor. Criteris de classificació de les textures. La textura en el dibuix i la pintura. Significats. El color en els cossos. Color llum, color pigment. Colors primaris i secundaris, terciaris i complementaris. Mescles additives i subtractives. Circule cromàtic. La psicologia del color. Qualitats del color. El color en l'art. 3. ANÀLISI I REPRESENTACIÓ DE FORMES Geometria, construcció i representació. Classificació de formes. Traçats geomètrics. Escales. 4. LA COMPOSICIÓ. Organització de la forma i el seu entorn en el pla. Xarxes modulars. El ritme, la seua expressió en la naturalesa i les arts visuals. 5. ESPAI I VOLUM. Geometria descriptiva. La llum, símbol i sistema visual. 6. procediments I TÈCNIQUES UTILITZADES EN ELS LLENGUATGES VISUALS. La classificació dels procediments i tècniques. Les tècniques de dibuix. Les tècniques de pintura. El collage. Les tècniques de gravat. La fotografia. Les tècniques infografiques. Adequació de la tècnica als propòsits expressius. Diferenciació dels processos expressius de les tècniques grafic-plàstiques. 7. APRECIACIÓ DEL PATRIMONI ARTÍSTIC. Coneixement, anàlisi, valoració, respecte i gaudi del patrimoni cultural i artístic de tots els pobles i cultures. Coneixement i Diferenciació d'estils artístics.

36

PROCEDIMENTS.

• Estudi de les tangències i enllaços en les arts visuals. • Disseny de mòduls bidimensionals amb enllaços. • Construcció de corbes contínues. Utilització creativa de l'espiral. • Utilització de claus cromàtiques en la pintura. • Realització de variacions cromàtiques. • Aplicació de la modulació del color. • Composicions per mitjà del collage. • Pas del pla al volum. • Aplicació del color al volum. • Tractament dels plans seriats. • Recreació tridimensional d'una obra pictòrica • Anàlisi de la perspectiva cònica frontal en la imatge fotogràfica. • Aplicació de la perspectiva cònica frontal en el disseny d'interiors. Execució de perspectiva cònica frontal de

volums bàsics. Tractament de paisatges pintats en perspectiva cònica frontal. Estudi de l'espai en l'obra pictòrica.

• Aplicacions de la perspectiva cònica obliqua. • Tractament de paisatges pintats en perspectiva cònica obliqua. Aplicació de la perspectiva cònica obliqua en

l'escorç. • Comprendre els fonaments plàstics del disseny publicitari. • Descobrir els rols socials en la publicitat. Lectura d'un missatge publicitari. • Representació de cossos senzills en sistema dièdric. Aplicació del sistema dièdric en el disseny industrial.

Aplicació del sistema dièdric en l'arquitectura. • Estudis parcials d'obres pictòriques. Anàlisi de l'expressivitat de les obres pictòriques. Lectura d'un quadro.

ACTITUDS.

• Apreciació de les característiques visuals de les formes i de la funció de les imatges en la nostra societat. • Valoració de la importància que tenen els principis perceptius en un missatge visual.

37

• Gust per l'experimentació de distints efectes visuals en un treball personal. • Valoració de les imatges com a mitjà per a emetre missatges visuals. • Reconeixement de les distintes funcions que tenen les imatges. • Reconeixement de la importància que té la fantasia i la sensibilitat en la creació d'obres plàstiques. • Valoració dels distints traços i grafismes que conformen els dibuixos d'artistes plàstics. • Gust per l'experimentació amb distintes classes de traços i grafismes amb diferents materials. • Interés per conéixer diferents estils plàstics i la seua utilització en els distints camps de l'art, el disseny i la

historieta. • Interés per descobrir en la naturalesa, en l'art i en l'entorn quotidià, indicis d'elements visuals com

estructuradors de les seues formes. • Capacitat de transmetre sensacions a través dels elements gràfics d'expressió. Confiança en la pròpia expressió i respecte pels treballs creatius dels companys. Interés per les manifestacions de la llum i el color en la naturalesa, l'entorn i les manifestacions artístiques. Capacitat d'observació de les diferents qualitats de color en els objectes. Valoració del desenvolupament estètic que produïx el coneixement i utilització de la teoria del color. Actitud crítica davant de les manifestacions ambientals que empren la il·luminació de manera equivocada i

deficient. Reconeixement de la importància d'una adequada il·luminació per a representar amb èxit un conjunt de volums. Disposició per a experimentar diferents procediments de clarobscur. Apreciació de la importància que té la imatge seqüencial en la comunicació de masses. Reconeixement de funció social, cultural i comercial del cine, televisió i còmic. Valorar la importància que té el bon ús i conservació dels instruments i materials de dibuix tècnic. Interés i respecte per les manifestacions artístiques de l'entorn que utilitzen traçats geomètrics. Apreciació del valor de la proporció en l'art ien la naturalesa. Reconeixement de la funció que té la proporció en el disseny d'objectes utilitaris per a una millor qualitat de

vida. Reconeixement del poder, que té el dibuix, de representació objectiva en l'àmbit de les belles arts,

l'arquitectura, el disseny i l'enginyeria. Valoració dels dissenys gràfics, industrials i arquitectònics d'altres èpoques i cultures diferents de les pròpies.

38

4.3. BLOCS DE CONTINGUTS 4RT E.S.O. CONCEPTES. 1.EL LENGUAJE VISUAL Lectura de imágenes. La imagen representativa y simbólica: función sociocultural de la imagen en la historia. Acercamiento a los mass media y las nuevas tecnologías. Sintaxis de los lenguajes visuales específicos: fotografía, cine, televisión, publicidad. Análisis del cómic. Análisis del fenómeno de la publicidad. Interacción entre lenguajes. 2. LOS ELEMENTOS GRÁFICO-PLÁSTICOS COMO VEHÍCULO PARA EL ANÁLISIS Y CREACIÓN DE IMÁGENES.. El punto. La línea como elemento configurador de formas y como elemento estructural y constructor. La línea en la expresión plástica. La línea como configuradora del plano. El plano como elemento constructor. Criterios de clasificación de las texturas. La textura en el dibujo y la pintura. Significados. El color en los cuerpos. Color luz, color pigmento. Colores primarios y secundarios, terciarios y complementarios. Mezclas aditivas y sustractivas. Circulo cromático. La psicología del color. Cualidades del color. El color en el arte. El claroscuro, claves tonales. Expresión, construcción y representación a través de los elementos grafico-plásticos. 3. ANÁLISIS Y REPRESENTACIÓN DE FORMAS La estructura de las formas, geometría, construcción y representación. Clasificación de formas. Interacciones formales. Trazados geométricos. Escalas. La proporción en la naturaleza y en el arte, el canon. 4. LA COMPOSICIÓN. Organización de la forma y su entorno en el plano. Redes modulares. El ritmo, su expresión en la naturaleza y las artes visuales. La composición y criterios, la composición en el diseño y arte, su análisis. 5. PERCEPCIÓN Y REPRESENTACIÓN. EL VOLUMEN. La forma bi y tridimensional, organización y estructura, geometría descriptiva. La luz, símbolo y sistema visual. La escultura, sus procesos y principios. 6. procedimientos Y TÉCNICAS UTILIZADAS EN LOS LENGUAJES VISUALES. Los materiales del arte. La clasificación de los procedimientos y técnicas. Las técnicas de dibujo. Las técnicas de pintura. El collage. Las técnicas de grabado. La fotografía. Las técnicas informáticas. Adecuación de la técnica a los propósitos expresivos.

39

7. APRECIACIÓN DEL PROCESO DE CREACIÓN DE LAS ARTES VISUALES. Diferenciación de los procesos expresivos de las técnicas grafico-plásticas. Diferenciación y estudio de estilos artísticos. 8. APRECIACIÓN DEL hecho artístico en las artes VISUALES. El proceso de creación de una obra, fases del proceso creativo y de un proyecto técnico. Del proceso al arte final. PROCEDIMENTS. • Utilización expresiva de la tinta. • Estudio del bodegón. • Interpretaciones sobre un mismo tema. • Dibujo de la arquitectura y los paisajes. • Análisis de los esquemas compositivos. • Consideración de la luz como recurso compositivo. • Consideración del color como recurso compositivo. • Introducción al Op Art. y ritmo modular. • Realización de carteles. • Plasmación de la ilustración como ejemplo de transferencia de lenguajes. • Diseño de telas y papeles pintados. • Introducción al packagíng.. • Realización de fotomontajes y otras posibilidades fotográficas. • Introducción al copyart. • Tratamiento cinematográfico del argumento. • Ejecución de croquis. • Selección de vistas de diversos objetos. • Aplicación de las técnicas plásticas al diseño arquitectónico. • Visualización de una vista no dibujada. • Utilización del papel pautado. • Aplicación de las perspectivas axonométricas en el diseño y en las artes plásticas. • Aplicación de la axonometría en la arquitectura.

40

• Estudio de los valores cromáticos de la escultura. • Análisis de la expresividad de las formas escultóricas. • Incursión en las últimas tendencias artísticas de la escultura. ACTITUDS. • Interés por conocer las múltiples imágenes que puedan tener los mismos objetos. • Valoración del dibujo como un medio de expresión. • Interés por conocer las composiciones y ritmos utilizados en obras artísticas y de diseño. • Valoración de la composición y el ritmo en obras artísticas y de diseño. • Valoración de las normas como algo que favorece el intercambio, comercio y comunicación entre países de todo el mundo. • Gusto por la precisión, exactitud y limpieza en la elaboración de trabajos y conservación de los instrumentos de precisión. • Valoración del sistema diédrico como recurso fundamental en la representación industrial de una pieza. • Valoración del orden y limpieza del aula o taller. • Valoración de la fotografía como una forma de expresión artística. • Actitud de curiosidad e interés por apreciar la calidad formal y artística del cine. • Predisposición a considerar la apreciación del volumen como algo cambiante, dependiendo de la ley, situación, punto de vista, etc. • Aceptación de los diversos estilos alejados del gusto propio. • Valoración del patrimonio cultural y artístico de la Comunidad Valenciana y del Estado español. 4.4. BLOCS DE CONTINGUTS OPTATIVA DE C.A.V. DE 1er E.S.O. Conceptes i teories de la imatge -Naturalesa i concepte d’imatge -La percepció . Teories.

41

-La forma.Simplificació estructural,elecció del mitjà de representació. -Elements dinàmics de la imatge. Imatge fixa -La fotografia. -Imatges generades per ordenador. -Diaporama. -Historieta gràfica. Imatge en moviment, sonoritzada -Dibuixos animats -Cinema. -Vídeo Llenguatges integrals -Publicitat gràfica: imatge i paraula. -El cartell:funcions . -La il.lustració. -Multimèdia. Llenguatges sonors -La música. -La oratòria. -La ràdio. 4.5. BLOCS DE CONTINGUTS OPTATIVA DE DISSENY DE 2on E.S.O. Les Administracions Educatives estructuren aquestos en tres grans blocs temàtics. Dos orientats principalment a la reflexió i al treball de camp, i un tercer que servisca d’introducció molt elemental al desenvolupament d’uns proposta de disseny. Tanmateix, s’indica – DOGV/ 12.06.08-que s’hauràn de seguir els tres blocs proposats, però que cada centre podrà adaptar els continguts específics en funció del projecte curricular de centre i de les característiques concretes en relació al nivell de l’alumnat, els seus interessos i els mitjans disponibles. “S’aconsella , donada la càrrega horaria, els nivell de l’alumnat a aquest curs, i el nombre de matèries

42

que cursen que només es desenvolupen alguns dels punts d’aquells que s’enumeren com a contingut global de la matèria.” Bloc de contingut 1 : Els processos de disseny.

- Processos conscients i inconscients: els processos de caixa negra i caixa transparent. - El Mètode en l’art, el disseny i l’artesania. - La definició d’un projecte: programa inicial i etapes necessàries per a la resolució emprant diagrames de

bambolles. - Mètodes de divergència analítica ( la busca d’informació, la selecció i orientació d’aquesta) i creativa (

tempesta d’idees o brainstorming, els canvis de context, les analogies, etc.). - Mètodes de transformació: efectes de les variacions cromàtiques, de proporció, dimensió, composició,

materials, acabats, etc. - Mètodes de convergència: les matrius d’avaluació, les maquetes i els prototipus.

Bloc de contingut 2: El món del disseny

- El disseny i l’entorn quotidià. - Comunicació i difusió del disseny: la publicitat, els estands, els show-room i les passarel.les de moda. - Les escoles i els estudis de disseny. - Les associacions i els col.legis professionals en disseny. - La imatge global: la identitat corporativa i la imatge de marca. - Senyalètica i comunicació visual. - Disseny i ecologia. - Disseny i barreres arquitectòniques.

43

- Disseny global i autòcton.

Bloc de continguts 3: Les àrees del disseny.

3.1-Disseny gràfic.

- El camp professional del disseny gràfic:de la comunicació global a la il.lustració. - Exercicis gestàltics de figura-fons. - Les tipografies bàsiques: crear un abecedari a partir de l’alteració d’una dada. - La relació text-imatge: crear un logo-símbol, il.lustrar un breu text amb una imatge, fer un còmic o story-

board d’un anunci publicitari. 3.2-Disseny de moda.

- El camp professional del disseny de moda: la roba i els complements. - El dibuix de figurins: exercicis a partir de xicotets maniquins articulats. - Còpia simplificada, aplicant distintes tècniques, d’imatges de revistes de moda. - Fer un mostrari de teixits. - Crear una col.lecció de temporada a partir de la còpia d’un disseny. - Partint de les obres d’un artista contemporani, crear complements que estiguen relacionats amb les seues

característiques estilístiques. 3.3-Disseny d’interiors. - El camp professional del disseny d’interiors: de l’hàbitat a l’arquitectura efímera de promoció i esdevinemts

culturals.

44

- La representació d’espais interiors. - Zonificació i distribució d’espais: analitzar la pròpia escola. - Circulació interior i il.luminació natural i artificial: tornar a pendre el centre com a espai d’analisi. - Les dimensions humanes dels espais interiors: pendre les mides de les portes, les cadires, les taules,etc., i

veure la seua relació amb el cos humà. 3.4-Disseny d’un producte. - El camp professional del disseny d’un producte: souvenir, electrodomèstics, mobles, joguets, xicotets

vehicles,… - Descompondre un objecte en els seus components i dibuixar-los. - Analitzar les relacions funcionals i formals d’estos. - Treballar amb l’alteració del sòlids platònics i d’Arquímedes. Construir-los en cartolina.

Reciclar per a un nou ús un objecte de rebuig (tetrabrik, recipients, joguets trencats o que no funcionen, etc.). 4.6. BLOCS DE CONTINGUTS. DIBUIX TÈCNIC. 1r CURS BATXILLERAT. CONCEPTES INTRODUCCIÓ AL DIBUIX TÈCNIC. Bloc 1: GEOMETRIA MÈTRICA Unitat Didàctica 1: Introducció al Dibuix Tècnic. Unitat Didàctica 2: Traçats fonamentals en el pla. Perpendicularitat, paral·lelisme, segments, angles, circumferència, potència. Unitat Didàctica 3: Traçat de polígons.

45

Triangles, quadrilàters, polígons regulars. Unitat Didàctica 4: Proporcionalitat i semblança. Unitat Didàctica 5: Transformacions geomètriques. Sèries lineals. Homotècia. Simetria. Translació. Gir. Unitat Didàctica 6: Traçat de tangències.Enllaços. Unitat Didàctica 7: Corbes tècniques. Ovals. Ovoides. Espirals. Hèlices. Unitat Didàctica 8: Corbes còniques. El·lipse. Hipèrbola. Paràbola. Bloc 2: GEOMETRIA DESCRIPTIVA Unitat Didàctica 9: Sistemes de representació. Unitat Didàctica 10: Sistema Dièdric: punt,recta i pla. Intersecció. Paral·lelisme. Perpendicularitat. Distàncies. Unitat Didàctica 11: Sistema Axonomètric. Punt. Recta. Pla. Interseccions. Unitat Didàctica 12: Sistema de perspectiva cavallera. Unitat Didàctica 13: Sistema cònic.

46

Bloc 3: NORMALITZACIÓ. Unitat Didàctica 14: Normalització del Dibuix Tècnic.Formats. Retolació. Línees normalitzades. Unitat Didàctica 15: Vistes, talls i seccions. Unitat Didàctica 16: Acotació. Unitat Didàctica 17: El Dibuix Tècnic a l’art.Referències històriques del Dibuix Tècnic. Relacions geomètriques en l’art. La proporció en l’art. Arrels geomètriques de l’art aràbig-andalús. Amb tots els exercicis de reforç i continguts d’ampliació que calgueren o que simplement el professor considerara oportú per a cada Unitat Didàctica. PROCEDIMENTS • Indagació de la importància del llenguatge gràfic al llarg de la història i de la seua normalització en el dibuix tècnic industrial. • Coneixement i ús dels distints suports. • Explicació dels avantatges i necessitats de l'ús adequat dels útils en el dibuix tècnic. • Anàlisi de les normes nacionals i internacionals i del seu camp d'aplicació. • Aplicació de les normes en els formats de paper, línies i retolació. • Ocupació de les escales normalitzades. • Traçat de croquis tancats. • Pràctiques de les vistes d'un objecte en els sistemes europeu i americà. • Mètodes de llocs geomètrics, d'anàlisi i de síntesi en els traçats geomètrics. • Mètodes en l'espai. • Mètodes gràfics de semblança i transformacions en el pla.

47

• Construcció d'escales gràfiques volants. • Mètode gràfic d'aplicació de les propietats en les tangències. • Procediment gràfic de suma i resta de dades en les tangències. • Aplicació de les tangències en els enllaços. • Mètodes gràfics d'aplicació de teoremes, definicions i propietats en les còniques. • Anàlisi d'una trajectòria. • Estudi i traçat de corbes cícliques. • Estudi dels sistemes de projecció. • Mètodes operatius en el sistema dièdric. •••• Anàlisi dels conceptes de projecció cilíndrica ortogonal i obliqua en les axonometries. • Mètodes operatius en les axonometries. • Mètodes operatius en la perspectiva cònica. • Mètodes de pas de dièdrica a perspectiva. • Comparació de les perspectives còniques i la fotografia. ACTITUDS • Esforç a reconéixer el llenguatge gràfic com a mode d'expressió. • Comprensió de la normalització en el dibuix tècnic com a llenguatge d'enteniment universal. • Constància en el treball i reconeixement de la importància de la precisió del traçat en el dibuix tècnic. • Reconeixement de la importància d'una aplicació correcta de les normes. • Cura en la presentació dels treballs de forma ordenada, precisa i rigorosa. • Curiositat i interés cap al dibuix geomètric i les seues aplicacions. • Valoració de l'ampliació de coneixements. • Disposició oberta a investigar les relacions geomètriques en el pla. • Interés per comprendre les diferències i propietats de les tangències. • Observació de la importància dels entroncaments en el traçat de les corbes. • Comprensió de les diferències entre els distints sistemes de projecció.

48

• Reconeixement del caràcter fonamental del sistema dièdric com a sistema de mesura. • Observació de la importància de les projeccions dièdriques en la representació dels objectes. Comprensió de les oportunes comparacions i relacions entre els distints sistemes de representació. 4.7. BLOCS DE CONTINGUTS. DIBUIX TÈCNIC II. 2on CURS BATXILLERAT. CONCEPTOS El lenguaje gráfico El lenguaje gráfico, lenguaje universal El material y su uso Normalización Papel y líneas Rotulación Escalas Acotación y croquis Las vistas de un objeto Geometría plana Elementos y métodos geométricos Trazados fundamentales Polígonos Relaciones geométricas Tangencias y enlaces Curvas Geometría descriptiva Sistema diédrico

49

Sistemas axonométricos Sistema cónico PROCEDIMIENTOS • Indagación de la importancia del lenguaje gráfico a lo largo de la historia y de su normalización en el dibujo técnico industrial. • Conocimiento y uso de los distintos soportes. • Explicación de las ventajas y necesidad del uso adecuado de los útiles en el dibujo técnico. • Análisis de las normas nacionales e internacionales y de su campo de aplicación. • Aplicación de las normas en los formatos de papel, líneas y rotulación. • Empleo de las escalas normalizadas. • Trazado de croquis acotados. • Prácticas de los vistas de un objeto en los sistemas europeo y americano. • Métodos de lugares geométricos, de análisis y de síntesis en los trazados geométricos. • Métodos en el espacio. • Métodos gráficos de semejanza y transformaciones en el plano. • Construcción de escalas gráficas volantes. • Método gráfico de aplicación de las propiedades en las tangencias. • Procedimiento gráfico de suma y resta de datos en las tangencias. • Aplicación de las tangencias en los enlaces. • Métodos gráficos de aplicación de teoremas, definiciones y propiedades en las cónicas. • Análisis de una trayectoria. • Estudio y trazado de curvas cíclicas. • Estudio de los sistemas de proyección. • Métodos operativos en el sistema diédrico. • Análisis de los conceptos de proyección cilíndrica ortogonal y oblicua en las axonometrías. • Métodos operativos en las axonometrías.

50

• Métodos operativos en la perspectiva cónica. • Métodos de paso de diédrica a perspectiva. • Comparación de las perspectivas cónicas y la fotografía. ACTITUDES • Esfuerzo en reconocer el lenguaje gráfico como modo de expresión. • Comprensión de la normalización en el dibujo técnico como lenguaje de entendimiento universal. • Constancia en el trabajo y reconocimiento de la importancia de la precisión del trazado en el dibujo técnico. • Reconocimiento de la importancia de una aplicación correcta de las normas. • Esmero en la presentación de los trabajos de forma ordenada, precisa y rigurosa. • Curiosidad e interés hacia el dibujo geométrico y sus aplicaciones. • Valoración de la ampliación de conocimientos. • Disposición abierta a investigar las relaciones geométricas en el plano. • Interés por comprender las diferencias y propiedades de las tangencias. • Observación de la importancia de los empalmes en el trazado de las curvas. • Comprensión de las diferencias entre los distintos sistemas de proyección. • Reconocimiento del carácter fundamental del sistema diédrico como sistema de medida. • Observación de la importancia de las proyecciones diédricas en la representación de los objetos. • Comprensión de las oportunas comparaciones y relaciones entre los distintos sistemas de representación. 4.8. BLOCS DE CONTINGUTS. DIBUIX ARTÍSTIC I. 1er CURS BATXILLERAT. Formas e imágenes - El espacio visual y el espacio gráfico. La forma como elemento representable y la imagen como la representación de la forma. - La imagen gráfico-plástica. Dimensiones objetivas y subjetivas.

51

- Gradaciones iconográficas: apunte, esquemas, esbozos, estudios, imagen final. - Elementos conceptuales de la forma: tamaño, proporción, estructura, textura, color. - Organización de la forma. Proporción y simetría. - Representación de la forma: punto de vista, encuadre, encaje. - Representación gráfica de las formas naturales y artificiales del entorno. - Interés por conocer las múltiples imágenes que pueden ofrecer los objetos. Elementos de configuración espacial tridimensional - Significantes configurativos: la línea, el plano y la mancha. Valoración tonal. - Claroscuro. Posibilidades expresivas, descriptivas, estructurales y constructivas. - La luz. Tipos de iluminación. Las sombras en función de la iluminación. - Significantes espaciales. Superposición, relatividad de tamaño. - Descripción gráfica de los objetos del entorno, diferenciando entre, línea y superficies, textura, claroscuro y color. - Valoración de las posibilidades expresivas del dibujo artístico. La composición: Sintaxis estructural - Forma y percepción visual. Psicología de la forma: leyes visuales asociativas. - Relaciones de las formas con el espacio. - Fuerzas perceptuales en un conjunto formal. - Organizaciones compositivas: composición simétrica y asimétrica.

52

- Representación del conjunto formas. - Representación gráfica de un conjunto formado por diversos objetos, con diferentes colores, texturas, forma, tamaño y diferentes profundidades. El color - Naturaleza de la luz. Descomposición de la luz blanca. - Percepción del color. Color luz y color pigmento. - Colores acromáticos. Colores cálidos y fríos. - Escala luminosa. Valor. Luminosidad. Claridad. - Saturación- intensidad. Armonías. Colores complementarios. - Fenómenos ópticos producidos por el color. - Variación del color según las diferentes condiciones de luz, natural y artificial. - Realización de propuestas cromáticas que evidencian los fenómenos ópticos del color. - Elaboración de representaciones que interpretan la apariencia lumínica y cromática de un objeto. - Valoración del color como elemento fundamental de la vida cotidiana, en la obra de arte y en el diseño. - Experimentación del comportamiento del color en relación con otros colores. - Semántica del color. Funciones y aplicaciones.

53

Materiales, procedimientos y técnicas - Estudio de instrumentos y soportes. - Procedimientos, su estudio y uso. - Utilización de los materiales y las técnicas: lápiz de grafito, barras de grafito, carboncillo, lápices compuestos, barra sanguina, barras de pastel, lápices de colores, tintas, acuarelas, gouache y acrílicos, difuminos y pinceles. - Terminología específica de la materia: nominal y conceptual. - Utilización correcta de los materiales, procedimientos y técnicas propias de esta materia. - Realización de interpretaciones plásticas de formas artificiales de carácter geométrico, mediante procedimientos y técnicas cromáticas. 4.9. BLOCS DE CONTINGUTS. DIBUIX ARTÍSTIC II. 2on CURS BATXILLERAT. Formes i imatges. - La forma i el seu camp visual. - Carácter descríptiu de les imatges gráfico-plástiques: representació analítica, represcntació sintética, dibuix técnic. - Geometria i Natura. - Representació gráfico-plástica. Definició lineal. Definició volumétrica. Imatge objectiva i subjectiva. - Utilització i aprofundiment en els materials, procediments i tècniques d’expressió gráfico-plàstica. - Elaboració d’esbossos o estudís d’aspectes de l’entorn urbà mitjançant la línia i el clarobscur. - Desenvolupament de la capacitat espacial, així com de la memóna visual. - Observació, retenció i plasmació posterior de formes de l’entorn mitjançant definicións lineals.

54

La composició. Sintaxi estructural. - Organitzacitó espacial de les formes. - El moviment físic i perceptual de les formes. - Ritme. Concèpte i tipus. - La composició. Concepte i classes. - Representació gráfico-plástica: perspectiva, valor expressiu de la llum i el color. - Terminologia específica de la matéria, nominal i conceptual. - Observació i análisi del moviment en una composició espacials. -Organització de les formes en el camp visual: distnibució de les masses en la composició. L’evolució del llenguatge grafico-plastic. -L ’evolució del dibuix artístic al llarg de la història. - L’estil en el llenguatge del dibuix. - La imatge gráfico-plástica i la seuá funció. - Relacions existents entre el dibuix i la pintura. - La natura com a model en les obres de dibuix. - La còpia com anàlisi i reinterpretació d’una imatge. 4.10. BLOCS DE CONTINGUTS. VOLUM. 1er CURS BATXILLERAT. 1.Valoració expresiva i creativa de forma tridimensional: 1.1-Percepció visual d’espai i forma. 1.2-Lleis fisicomatemàtiques. 1.3-Diferències entre geometría al pla i generació de volum. 1.4-Superposició de plans. Modulacions espacials rítmiques.Construcció de figures geomètriques a partir dels seus desenvolupaments plans. 1.5-Deformació de superficies com a gènesi de la tercera dimensió. 1.6-Obtenció de formes volumètriques a partir del pla.

55

1.7-Anàlisi d’objecte de l’entorn, tenint en compte els aspectos més notables de la seua configuració tridimensional. 1.8-Disseny i construcció de mòduls tridimensionals que permeten posteriorment compasar-los amb una intencionalitat creativa. 2.Estudi constructiu. Estudi d’elements esctructurals. 2.1-Elements bàsics: punt, línia i pla. 2.2-Materials i instruments d’ús escultòric. 2.3-El tacte. Valoració de la qualitat expressiva dels materials:textura. 2.4-Sistemes de construcció de relleus i de formes exemptes: per sostracció i addició. 2.5-Tècniques de reproducció. Motlles. 2.6-Elaboració d’obres usant el modelat en relleu. 2.7-Valoració i utilització de les possibilitats expressives de les texturas, acabats i tractaments cromàtics en l’elaboració d’obres volumètriques. 3.Estudi formal. Realització de projectes. 3.1-La forma volumètrica. Volum massa i volum virtual. Formes oberte, tancades, còncaves, convexes, buides, rectilínies,de revolució… Deformació de la forma tridimensional. 3.2-Forma i espai: positiu/negatiu. El buit com a element expressiu de la forma i la seua manipulació. 3.3-La creació i el disseny d’objectes. L’objecte: característiques i funció. Desenvolupament del projecte. 3.4-Recerca i elaboració d’alternatives a la configuració tridimensional d’un objecte o peça de caire escultòric. 4.11. BLOCS DE CONTINGUTS. IMATGE. 1er CURS BATXILLERAT. LA PUBLICIDAD 1 TRIMESTRE: CONTENIDOS METODOLOGÍA PARA EL ANÁLISIS CRÍTICO DE LA PUBLICIDAD

56

1. Producto y destinatarios. 2. Tipos de publicidad. Desde el punto de vista del producto y desde el punto de vista del modelo comunicativo. 3. Análisis de la narrativa. La acci6n, los personajes, el contexto o entorno y la participación emotiva. 4. Técnicas publicitarias empleadas. 5. Las figuras retóricas. 6. Reclamos empleados y valores promocionados. 7.Recursos formales: La imagen, el texto verbal, la música y los efectos, el estilo y el todo. PROCEDIMIENTOS Se organizarán durante los períodos lectivos y tras las explicaciones del profesor/a una serie de debates y puestas en común que girarán en torno a la manera en que los contenidos didácticos anteriores aparecen en distintos spots. Finalmente, y para una mejor objetivaci6n da los contenidos que cada alumno/a ha asimilado puede realizarse una prueba escrita (con los apuntes delante si se prefiere) donde compongan un comentario completo de un anuncio televisivo que se visionará repetidas veces. EL COMIC. 2 TRIMESTRE CONTENIDOS 1.- El origen de los còmics. La lucha entre las cadenas Hearst y Pulitzer y los suplementos dominicales. 2.- Página dominical y Daily strip. 3.- Fundamenos para una semiología de los cómics. Definición. - La viñeta. -La elipsis. -La línea de indicatividad -El encuadre. -La adjetivación del encuadre: angulaci6n, iluminación - Los personajes. El lenguaje gestual -Convenciones especificas de los cómics: el balloon, las onomatopeyas y los signos cinéticos. Las metáforas visualizadas. 4.El montaje de los cómics -Unidades significativas. La secuencia, la escena y toma o plano. El plano-secuencia.

57

-El montaje como estructura gráfica. -El montaje como estructura narrativa. -La narración lineal y la narración paralela. -La conexión de viñetas consecutivas: espacios contiguos, el fundido, la apoyatura, el cartucho, sonidos y voces en off. -Estructuras espaciales de montaje: ampliación, concentración y montaje analítico. -Estructuras temporales y psicológicas de montaje: el ralentí, el flash-back y el flash-forward. Los sueños y las percepciones subjetivas y la lectura de cómics. PROCEDIMIENTOS Se realizarán una serie de actividades preparatorias encaminadas al diseño de una historieta: - Guión literario - Guión técnico - Creación de personajes. Vistas de alzado, planta y perfil - Composición de páginas. Tamaño y ubicación de las viñetas - Trabajo definitivo. Formato DIN A-3- Individual. Técnica y temática libres. Se evaluarán tanto las actividades preparatorias como el trabajo definitivo. Como criterios específicos de evaluación pueden considerar los siguientes: - la adecuaoi6n entre el resultado y las actividades preparatorias- la utilización de conceptos y recursos expuestos en las explicaciones. LA FOTOGRAFIA . 3 TRIMESTRE Contenidos Las bases de la fotografía. La luz, materia prima de la fotografía. Los materiales fotosensibles. La fotografía y la visión El manejo de la cámara. La cámara elemental

58

Los mandos de la cámara: El enfoque, la abertura de diafragma y el obturador. El control de la nitidez la profundidad de campo, la velocidad de obturaci6n y la definición, la abertura y la velocidad. La película y el cálculo de la exposición. El fotómetro: La lectura de la exposición. Positivado en blanco y negro. El laboratorio. Los contactos Revelado, lavado y secado de las copias. La ampliación. La ampliadora, el tiempo de exposíción. Fallos en el positivado. Manipulación de: la copia. Control del contraste. Control local de la densidad y del contraste. Procedimientos 1. Las bases de la fotografía Experiencia de la caja obscura. Haz una foto con una lata. 2. El manejo de la cámara. Actividades de disparo. 3. Positivado en blanco y negro. El tema de revelado de negativos se ha excluido de los contenidos debido a las precarias condiciones del laboratorio. El positivado de copias puede realizarse mínimamente. En grupos de tres o cuatro alumnosos/as que comparten una cámara y película. Se podrán hacer los contactos y que cada alumno/a amplíe una o dos fotos de las mejores. 4.12. BLOCS DE CONTINGUTS. FONAMENTS DEL DISSENY. 2on CURS BATXILLERAT. DISEÑO GRÁFICO Este núcleo se ocupa del campo del diseño más asequible al estudiante: el diseño gráfico. el cual favorece la manipulación de signos e imágenes como ningún otro campo del diseño, lo que proporciona una libertad de expresión adecuada para iniciarse en esta materia.

59

Se contemplan aspectos tales como el análisis de la función del diseño bidimensional en el proceso de comunicación y los elementos del lenguaje visual en su aplicación al diseño gráfico. Los apartados de este núcleo son: - Relación de los elementos gráficos con el plano. Valores semánticos. Análisis y sintaxis visual de los elementos. - La textura como elemento de comunicación. Clasificación y aplicaciones. - El color. Análisis de sus relaciones en función de sus componentes cromáticos. Estudio de su comportamiento según la iluminación. Texturas y materiales. Sicología, simbología y codificación. - La composición. Distribución de masas en el diseño gráfico. Composición modular de superficies. - La señalética. Fundamentos. - La tipografía. Clasificación y aplicaciones. - Aplicaciones del diseño bidimensional a campos profesionales específicos de la publicidad, cerámica, textil. Procesos y técnicas especificas. - Realización de proyectos de diseño gráfico. donde se contemplen desde el boceto inicial hasta su conclusión. - Valoración y utilización de los aspectos estéticos en el diseño gráfico. su subordinación a la finalidad principal del producto, - Importancia del diseño gráfico en la cultura contemporánea. Valoración critica. DISEÑO DE OBJETOS Relación de la tercera dimensión con la bidimensionalidad del plano. La tridímensionalidad en el plano. El color y la iluminación. Redes modulares espaciales. Aspectos funcionales y formales en productos de diseño. El diseño tridimensional en el campo profesional. El diseño industrial. Elaboración de un prototipo.

60

Principales hitos en la historia del diseño. DISENO DE INTERIORES El espacio interior como espacio habitable, Organización de¡ espacio habitable. Factores ambientales. Elaboración de proyectos de diseño de interiores. Realización de maquetas de espacios habitables. 4.13. BLOCS DE CONTINGUTS. TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRÀFICA. 2on CURS BATXILLERAT. Fundamentos del lenguaje visual gráfico-plástico. Recursos y aplicaciones. En este núcleo se consideran los factores que determinan la existencia del lenguaje visual y, posteriormente, su articulación en el plano o campo visual. Los apartados de este núcleo son: Factores que determinan la existencia del lenguaje visual gráfico-plástico. Estudio analítico de los agentes morfológicos que lo definen: forma, color, textura y composición. Estudio sistemático de las relaciones estructurales de estos agentes morfológicos entre sí, y en su campo visual. Su articulación en el plano y sus modos de interrelación. Sintaxis de la forma y de la composición. Modos de expresion y procesos de realización en el lenguaje visual gráfico-plástico Se consideran en este núcleo: la aplicación de las diferentes técnicas de expresión con sus recursos, procedimientos y soportes, así corno las características y función de las mismas: los utensilios y soportes del dibujo, los pigmentos y aglutinantes de la pintura: los materiales y las técnicas propios de la obra gráfica, así como las nuevas técnicas y materiales aparecidas en el siglo XX y su utilización, Los apartados de este núcleo son: El dibujo, boceto y apunte. Diferentes materiales. utensilios y soportes.

61

Pintura. Estudio de pigmentos y aglutinantes, su comportamiento y adaptación entre éstos y el soporte. Tipos de soportes. Diferentes instrumentos. materiales y técnicas. Grabado y sistemas de estampación: xilografía. calcografía. litografía y serigrafia. Diferentes matrices, instrumentos. materiales y técnicas para su realización. Procesos de estampación. Otros modos de expresión: fotografía, reprografía. aerografía. ordenador, electrografía e infografía. Selección y utilización de diferentes materiales, soportes e instrumentos en función de la obra que se vaya a realizar, experimentando distintos resultados plásticos y visuales. Utilización de los nuevos medios de- expresión en el ámbito de las artes plásticas. Manejo correcto y conservación de¡ material. Valoración del orden y limpieza en la elaboración de obras gráfico-plásticas. Incidencia de las técnicas en el proceso artística-cultural Este núcleo trata de la evolución de las técnicas de expresión gráfico-plástica a lo largo de la historia. desde )os rudimentos primitivos hasta las técnicas actuales más sofisticadas; desde el sentido utilitario y ritual W arte hasta los conceptos y las relaciones de arte y función y arte y comunicación. Los apartados de este núcleo son: Las técnicas a través de la historia. Su evolución, La incorporación de nuevos materiales al arte actual, Su incidencia en la comunicación de masas. El arte para el consumo. Análisis de una obra de arte teniendo en cuenta la técnica i soporte de la misma y su incardinación en un momento determinado de ¡a historia del arte. La incorporación del desarrollo tecnológico y las innovaciones técnicas y sus repercusiones sobre el mundo del arte. Comparación entre las diversas técnicas y modos de hacer tradicionales junto a los actuales como vías expresivas del arte y la comunicación. 4.14. BLOCS DE CONTINGUTS. TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRÀFICA. 2on CURS BATXILLERAT. TALLER INFOGRAFICO

62

Hemos creado unos bloques de ejercicios, empezando por los pasos más elementales puesto que hay alumnos que nunca antes han manejado el ordenador. Iniciamos el curso con la instalación del programa Poco a poco hemos conocido y usado: Herramientas que existen en el programa. Funciones de las mismas. Distintos caminos para acceder a funciones iguales o similares. Aplicaciones prácticas de todo lo anteriormente aprendido. A medida que vamos avanzando tratamos de relacionar lo aprendido con procesos más costosos por otros más directos, pero que requieren un cierto entrenamiento. En definitiva, procuramos que ante la resolución de cualquier ejercicio, el alumno tome una postura reflexiva.

IMAGEN Reprografia moderna y procesos tradicionales. Grabado y estampación. Fotocopiadora, ordenador, escáner.

CONTENIDOS. Las técnicas de reproducción de la imagen en el momento actual. Ordenador escaner y fotocopiadora, posibilidades expresivas. Niveles industriales de reproducción: la litografía, la imprenta offsset y la serigrafía. Introducción a la historia del grabado calcografíco y su función en la divulgacion y en el arte. Técnicas básicas de grabado. La xilografía, linoleo. Formación del alumno mediante la practica de las posibilidades expresivas del proceso de obtención de la imagen grafica. Formación del alumno en cuanto que el proceso de reproducción es el mas planificado y con mayor aplicación metodológica de todos los procesos creativos artísticos que suelen ser a veces mas intuitivos libres y espontáneos. Dominio de las técnicas mas elementales de estampación.

TALLER DE PINTURA AL OLEO.

63

CONTENIDOS. Las técnicas de utilización mas frecuentes. Proceso de dibujo, materiales adecuados y soportes utilizados. Preparación de soportes de papeles y cartones. Preparación de telas de algodón montadas sobre bastidores de maderas. La mancha y el empaste. Introducción al concepto de tecnicas mixtas. Compatibilidad de materiales. Orden y uso de los polimeros acrilicos en la pintura al oleo. Aspectos de barnizado y conservación de la obra. Aspectos medioambientales. Uso adecuado de materiales grasos, disolventes y otros productos que pueden ser tóxicos. Residuos, tratamientos y destrucción. 5. UNITATS DIDÀCTIQUES. A) ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

1. ANALISIS DE LOS ASPECTOS VISUALES Y PLÁSTICOS DEL ENTORNO 2. FUNDAMENTOS DEL LENGUAJE PLÁSTICO. 3. REPRESENTACIÓN DE FORMAS PLANAS. 4. ESPACIO Y VOLUMEN. 5. PROCEDIMIENTOS Y TECNICAS DE LOS LENGUAJES GRAFICO-PLÁSTICOS. 6. APRECIACIÓN DEL HECHO ARTÍSTICO Y ANÁLISIS DE OBRAS DE ARTE.

Una primera aproximación a la conciencia del entorno visual a través de la observación y un análisis progresivo por cursos de los distintos lenguajes visuales permiten situar al alumno de modo crítico ayudándole a discernir y valorar la importancia de los medios visuales en el campo de la comunicación visual. El segundo bloque apoya los aspectos sintácticos del lenguaje plástico. Tiene un carácter eminentemente práctico y de exploración. Procura profundizar y estimular el desarrollo de la intuición como forma de aproximación a los fundamentos del lenguaje visual, que irá afianzándose a lo largo de los dos ciclos.

64

Un tercer bloque constituye el desarrollo de las herramientas, de base reguladora, y conjunto de técnicas y procesos que orientan y predisponen al alumno frente al reto de la representación. El carácter de los contenidos de índole geométrica, dotará al alumno, progresivamente para poder afrontar nuevos problemas en cada nivel de aprendizaje. Un cuarto bloque de contenidos incidirá en la importancia de la luz como configuradora del espacio y del volumen y aportará estrategias descriptivas para la representación bidimensional que irán afianzándose desde una aproximación en primer curso hasta una profundización en cuarto curso en el cual se tratarán campos directamente relacionados con este agente, como lo es el estudio de la fotografía, sus técnicas y modos expresivos. Aunque los procedimientos y técnicas plásticas se desarrollarán paralelamente a los anteriores bloques de contenidos, el quinto bloque hace referencia al modo en que las técnicas y procedimientos se adecuan a la intención del proyecto creativo, formando un todo inseparable al que también se le ha dedicado una construcción significativa durante los dos ciclos. Por último, y con este bagaje elemental se plantea un acercamiento al análisis de las obras de arte y al patrimonio cultural y artístico del entorno más cercano y que de algún modo, puede, este último bloque temático, significar un espacio donde la historia del arte se haga un hueco modesto en la educación secundaria obligatoria. B) DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES.

DEPARTAMENT D’ARTS PLÀSTIQUES TEMPORALITZACIÓ CURS 2010-2011

NIVELL: 1r ESO MATERIA :EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL

UNITAT DIDÀCTICA NOMBRE. SESSIONS

ACTIVITATS AVA.

1. El llenguatge visual

19 1a sessió: - Presentació. - Avaluació inicial

2ª sessió: - Introducció de la unitat. - Explicació apartat 1.1

1a

65

- Subratllar i desenvolupar esquemes senzills en què s’estructuren els conceptes apresos.

- Recordar-los portar per a les dues properes sessions revistes velles i/o imatges tretes per internet.

3ª sessió: -Activitat nº1/pàg.17 4ª sessió: - Activitat: Recobrir amb imatges manipulades per ells la carpeta de la matèria on guardaran la unitat, els esquemes i les diferents activitats. 5ª sessió: Continuar amb l’activitat anterior. 6ª sessió: - Explicació apartat 1.2


7ª sessió: -Activitat nº2/pàg.19 8ª sessió:- Explicació apartat 1.3



- Subratllar i desenvolupar esquemes senzills en què

66

s’estructuren els conceptes apresos.





15ª sessió: -Activitat nº6/pàg.27 16ª sessió: - Explicació apartat 1.7


17ª sessió: -Activitat nº7/pàg.29 18ª sessió: - Explicació apartat 1.8


19ª sessió: -Activitat nº8/pàg.31

2. Elements visuals de la

14 1ª sessió: - Introducció de la unitat. - Explicació apartat 2.1

1a

67

imatge - Subratllar i desenvolupar esquemes senzills en què s’estructuren els conceptes apresos.

2ª sessió: -Activitat nº1/pàg.45 3ª sessió: -Activitat nº2/pàg.47 4ª sessió: - Explicació apartat 2.2






11ª sessió: -Activitat nº7/pàg.57 12ª sessió: - Repàs dels continguts apresos en les dues unitats.

- Activitat nº8/pàg.59 - Recordar-los portar per al

68

proper dia diferent material amb relleu: botons, cotompèl, troços de llana, cuir, teixits en general, escuradents, etc.i paper de colors;tisores i pegament.

13ª sessió: -Activitat: Pegar sobre una làmina de dibuix o cartolina diferents materials que creen una textura tàctil amb motius nadalencs. Es pot decorar l’aula amb els resultats. 14ª sessió: - Prova escrita on s’avaluen les unitats 1 i 2.

- Lliurament dels esquemes realitzats al llarg de les dues unitats primeres.

3. El color 15 1ª sessió: - Introducció de la unitat.

- Explicació apartat 3.1 - Subratllar i desenvolupar

esquemes senzills en què s’estructuren els conceptes apresos.

2ª sessió: Activitat nº1/pàg.73 3ª sessió: - Explicació apartat 3.2


- Recordar-los portar per a la propera sessió papers de colors,

2a

69

cartolines, xarol i/o retalls de revistes,etc










- Subratllar i desenvolupar

70




- Activitat: Anàlisis d’obres d’art. - Lliurament dels esquemes

realitzats al llarg de la unitat 3.

4. Espai i volum 18 1ª sessió: - Introducció de la unitat. - Explicació apartat 4.1 - Subratllar i desenvolupar


2ª sessió: Activitat nº1/pàg.101 3ª sessió: Explicació apartat 4.2



- Subratllar i desenvolupar esquemes senzills en què s’estructuren els conceptes

2a

71

apresos. 6ª sessió: Activitat nº3/pàg.105 7ª sessió: Explicació apartat 4.4









- Subratllar i desenvolupar esquemes senzills en què s’estructuren els conceptes

72

apresos. 16ª sessió: Activitat nº8/pàg.115 17ª sessió: - Repàs dels continguts apresos en les unitats 3 i 4.

- Realització d’activitats de reforç.

18ª sessió: - Prova escrita on s’avaluen les unitats 3 i 4.

- Lliurament dels esquemes realitzats al llarg de la unitat 4.

5. Dibuix tècnic:

materials,signes i traçats geometrics

17 1ª sessió: - Introducció de la unitat. - Explicació apartat 5.1 - Subratllar i desenvolupar






6ª sessió: Activitat nº3/pàg.133

3a

73

7ª sessió: Explicació apartat 5.4






12ª sessió: Activitat nº6/pàg.139 13ª sessió: Activitat nº7/pàg.141 14ª sessió: Activitat nº8/pàg.143 15ª sessió: - Repàs dels continguts apresos en la unitat 5.


16ª sessió: - Continuar el repàs de la unitat.


17ª sessió: - Prova escrita on s’avalua

74

la unitat 5. - Lliurament dels esquemes

realitzats al llarg de la unitat.

6. Formes poligonals

16 1ª sessió: - Introducció de la unitat. - Explicació apartat 6.1 i 6.2 - Subratllar i desenvolupar


2ª sessió: Activitat nº1/pàg.157 3ª sessió: Explicació apartat 6.3 i 6.4




6ª sessió: Activitat nº3/pàg.161 7ª sessió: Activitat nº4/pàg.163 8ª sessió: Explicació apartat 6.6


9ª sessió: Activitat nº5/pàg.165

3a

75

10ª sessió: Activitat nº6/pàg.167 11ª sessió: Activitat nº7/pàg.169 12ª sessió: Explicació apartat 6.7 i 6.8


13ª sessió: Activitat nº8/pàg.171 14ª sessió: - Repàs dels continguts apresos en la unitat.


15ª sessió: - Prova escrita on s’avalua la unitat 6.

- Lliurament dels esquemes realitzats al llarg de la unitat.

16ª sessió: Activitat fi de curs.

3.3. DESARROLLO Y PLANIFICACIÓN ESPECIFICA 3º E.S.O.


NIVELL : 3er ESO MATERIA:EDUCACIÓ PLÁSTICA I VISUAL


ACTIVITATS AVA.

REPRESENTACIÓ DE FORMES.ESTRUCTURES I RELACIONS MÈTRIQUES.

9 1ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 1 del tema 4 del llibre.2ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº

1ª

76

2 del tema 4.3ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 3 del tema4.4ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 4 del tema 4 5ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 3 del tema 5. 6ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 6 del tema 4. 7ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 7 del tema 4. 8ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 8 del tema 4. 9ªSessió: Prova teórico-pràctica d’allò treballat a l’U.D.

ESPAI I VOLUM.

12 1ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 1 del tema 5 del llibre. 2ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 1 del tema 5. 3ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 2 del tema 5. 4ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 3 del tema 5. 5ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 4 del tema 5. 6ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 5 del tema 5. 7ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 5 del tema 5. 8ªSessió: Exposició de

1ª

77

continguts conceptuals i activitat nº 6 del tema 5. 9ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 7 del tema 5. 10ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 8 del tema 5. 11ªSessió: Repàs de l’unitat. 12ªSessió: Prova teórico-pràctica d’allò treballat a l’U.D.

EL LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC.

6 1ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 1 i 2 del tema 1 del llibre. 2ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 3 del tema 1. 3ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 3 i 4 del tema 1. 4ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 5 del tema 1. 5ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 6 i 7 del tema 1. 6ªSessió: Prova teórico-pràctica d’allò treballat a l’U.D.

2ª

LÍNIA I TEXTURA,ELEMENTS VISUALS DE LA IMATGE.

10 1ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 1 del tema 2 del llibre. 2ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 2 del tema 2. 3ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº

2ª

78

3 del tema 2. 4ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 4 del tema 2. 5ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 5 del tema 2. 6ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 6 del tema 2. 7ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 6 del tema 2. 8ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 7 del tema 2. 9ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 8 del tema 2. 10ªSessió: Prova teórico-pràctica d’allò treballat a l’U.D.

EL COLOR. 12 1ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 1 del tema 3 del llibre. 2ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 1 del tema 3. 3ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 1 del tema 3. 4ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 2 del tema 3. 5ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 2 del tema 3. 6ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 3 i 4 del tema 3. 7ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 5 del tema

3ª

79

3. 8ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 6 del tema 3. 9ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 7 del tema 3. 10ªSessió: Exposició de continguts conceptuals i activitat nº 8 del tema 3. 11ªSessió: Repàs de l’unitat. 12ªSessió: Prova teórico-pràctica d’allò treballat a l’U.D.

80


NIVELL 4rt ESO MATÈRIA EPV


ACTIVITATS A REALITZAR PER A ABSÈNCIES DEL PROFESSORAT DE LA

MATÈRIA

AVA.

0-PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA I AVALUACIÓ INICIAL. 1-INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ. 2-EL PROJECTE DE DISSENY ARQUITECTÒNIC: “El lloc que habitem”. 3-SISTEMA DIÈDRIC. 4-ACOTACIÓ. 5-SISTEMA AXONOMÈTRIC

3

Aquestes activitats ja han sigut lliurades a la Direcció del Centre. Totes aquestes activitats tènen els recursos necessaris en un full que s’entregarà a cadascun dels alumnes per poder-les realitzar. ACTV 1- expressivitat del punt. A partir d’uns referents entregats als alumnes en una làmina. ACTV 2- Traçats de formes bàsiques planes. ACTV 3-Composicions lineals. Grafismes. ACTV 4- Construcció de figures semblants. ACTV 5- Il.lustració d’una xicoteta història.

1ª

4 10

9 2

8

81


NIVELL 4rt ESO MATERIA EPV


ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE PER A ABSÈNCIES DEL

PROFESSORAT DE LA MATÈRIA

AVA.

6- ESPAI I VOLUM 7-APLICACIÓ PRÀCTICA DE L’UNITAT 6 .MAQUETA DEL PROJECTE”El lloc que habitem” 8-EL LLENGUATGE VISUAL 9-ELEMENTS GRAFICO-PLÀSTICS 10-LA COMPOSICIÓ

3

ACTV- 1- Color.Valor. ACTV 2- Interpretació cromàtica. ACTV 3- Interpretació a partir de referent fotogràfic en grafit. ACTV 4- Aplicacions del color. ACTV 5- Colors harmònics.

2ª

3 3 9

3

82

OPTATIVA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL 1er ESO. La temporalització dels diferents objectius a treballar es planteja atenent a la progressiva complexitat per a aconseguir aprenentatges significatius.Llavors durant la primera avaluació es treballarà amb l’imatge fixa. A la segona avaluació, l’imatge en moviment i els llenguatges sonors. I ja a la tercera, els llenguatges integrals.


NIVELL: 2º ESO MATERIA : TALLER DE DISSENY


ACTIVITATS AVA.

1ª ELS PROCESSOS DEL DISSENY 2ª EL MON DEL DISSENY

(12) 1 2 3 4 2 (24) 1 2 4 4 1

Introducció Teoría i pràctica –punts progr. 1-2-3 Teoría i pràctica—punt 4 Teoría i pràctica—punt 5 Teoría i pràctica – punt 6 Introducció teorico-pràctica-punts 1-2 Teoría i pràctica-------------- punts.3-4 Teoría i practica ------------- punts 5-6 Teoría i pràctica-------------- punts 7-8 Teoría i pràctica ------------- punt 9

1

3.1- DISSENY GRAFIC.

(8) 2 3 3

Teoría i pràctica------------- punt 1 Teoría i pràctica ------------ punts 2-3 Teoría i pràctica ------------ punt 4

2

83

3.2 -DISSENY DE MODA

(9) 1

2 2 2 3

Teoría i pràctica ------------ punt 1 Teoría i pràctica ------------ punt 2 Teoría i pràctica ------------ punt 3 Teoría i pràctica ------------ punt 4 Teoría i practica ------------ punts 5.6

Durant la primera avaluació es treballarà amb els conceptes i procediments bàsics per a desenvolupar qualsevol projecte de disseny. A la segona i tercera es ficaràn aquestes ferramentes en funció d’hipotètics “problemes de disseny” als diferents camps d’aplicació, sense oblidar el nivell -2on d’ESO- de l’alumnat amb el que es treballa.


NIVELL 1r BATXILLERAT MATERIA: DIBUIX TÈCNIC


ACTIVITATS AVA.

1. INTRODUCCIÓ AL DIBUIX TÈCNIC

1 1ª sessió: Presentació.Explicació de la unitat.

1ª

2. TRAÇATS FONAMENTALS EN EL PLA

10 1ª sessió: Explicació dels apartats 1 i 2 : “Paral·lelisme i perpendicularitat”. Activitat pràctica. 2ª sessió: Explicació de l’apartat 3.Segments. Exercicis. 3ª i 4ª sessió: Explicació de l’apartat 4. Angles. Exercicis. 5ª i 6ª sessió: Explicació apartat 5.

1ª

84

Circumferència. Exercicis. 7ª sessió: Explicació apartat 6. Potència. Exercicis. 8ª i 9ª sessió. Exercicis. 10ª sessió: 1ª Prova.

3. TRAÇAT DE POLÍGONS

10 1ª i 2ª sessió: Explicació apartat 1. Triangles. Exercicis. 3ª,4ª i 5ª sessió: Explicació apartat 2. Quadrilàters. Exercicis. 6ª, 7ª i 8ª sessió: Explicació apartat 3. Polígons regulars. Exercicis. 9ª i 10ª sessió: Activitat pràctica.

1ª

4. PROPORCIONALITAT I SEMBLANÇA

10 1ª, 2ª, 3ª i 4ª sessió: Explicació apartat 1. Proporcionalitat i secció àurea. Exercicis. 5ª sessió: Explicació apartat 2. Igualtat. 6ª sessió: Explicació apartat 3. Semblança. Exercicis dels dos apartats. 7ª, 8ª i 9ª sessió: Explicació de l’apartat 4. Escalas. Exercicis. 10ª sessió: Activitat pràctica.

1ª

5. TRANSFORMACIONS GEOMÈTRIQUES

6 1ª sessió: Explicació apartat 1. Exercicis. 2ª,3ª i 4ª sessió: Explicació apartat 2 i exercicis. 5ª sessió: Activitat pràctica. 6ª sessió: 2ª Prova.

1ª

85

6. TRAÇAT DE TANGÈNCIES

11 1ª sessió: Explicació apartat 1. 2ª i 3ª sessió: Explicació apartat 2. Exercicis. 4ª, 5ª i 6ª sessió: Explicació apartat 3. Exercicis. 7ª i 8ª sessió: Explicació apartat 4. Exercicis. 9ª i 10ª sessió: Activitat pràctica. 11ª sessió: 3ª Prova.

1ª

7. CORBES TÈCNIQUES

8 1ª i 2ª sessió: Explicació apartat 1. 3ª i 4ª sessió: Explicació apartat 2. 5ª sessió: Explicació apartat 3 i 4. 6ª sessió: Explicació apartat 5 i 6. 7ª i 8ª sessió: Exercicis.

2ª

8. CORBES CÒNIQUES 8 1ª i 2ª sessió: Explicació apartat 1. 3ª i 4ª sessió: Explicació apartat 2. 5ª sessió: Explicació apartat 3 i 4. 6ª i 7ª sessió: Exercicis. 8ª sessió: 1ª Prova.

2ª

9. SISTEMES DE REPRESENTACIÓ

5 1ª sessió: Explicació apartat 1. 2ª sessió: Explicació apartat 2. 3ªsessió: Explicació apartat 3, 4, 5 i 6. 4ª i 5ª sessió: Exercicis.

2ª

10. SISTEMA DIÈDRIC;PUNT,RECTA I PLA

12 1ª sessió: Explicació apartat 1.Introducció. 2ª i 3 sessió: Explicació apartat 2. El

2ª

86

punt. Exercicis. 4ª i 5ª sessió: Explicació apartat 3. La recta.Exercicis. 6ª,7ª i 8ª sessió: Explicació apartat 4. El pla. Exercicis. 9ª sessió: Explicació apartat 5. Tercera projecció.Exercicis. 10ª i 11ª sessió:Exercicis. 12ª sessió: 2ª Prova.

11. SISTEMA AXONOMÈTRIC

10 1ª sessió: Explicació apartat 1.Introducció. 2ª i 3 sessió: Explicació apartat 2. El punt. Exercicis. 4ª i 5ª sessió: Explicació apartat 3. La recta.Exercicis. 6ª i 7ª sessió: Explicació apartat 4. El pla. Exercicis. 8ª sessió: Explicació apartat 5. Perspectiva axonomètrica.Exercicis. 9ª i 10ª sessió:Exercicis.

2ª

12. SISTEMA DE PERSPECTIVA CAVALLERA

5 1ª sessió: Explicació apartat 1.Introducció. 2ª sessió: Explicació apartat 2. El punt, la recta i el pla. Exercicis. 3ª i 4ª sessió: Explicació apartat 3. Perspectiva cavallera. Exercicis. 5ª sessió: 3ª Prova.

2ª

13. SISTEMA CÒNIC 12 1ª sessió: Explicació apartat 1.Introducció.

3ª

87

2ª i 3ªsessió: Explicació apartat 2. El punt, la recta i el pla. Exercicis. 4ª,5ª i 6ª sessió: Explicació apartat 3. Perspectiva cònica. Exercicis. 7ª,8ª i 9ª sessió: Activitat pràctica 10ª i 11ª: Exercicis 12ª sessió: 1ª Prova.

14. NORMALITZACIÓ DEL DIBUIX TÈCNIC

6 1ª sessió: Explicació apartat 1 2ª sessió: Explicació apartat 2. 3ª Explicació apartat 3 i 4. 4ª,5ª i 6ª sessió: Exercicis.

3ª

15. VISTES, TALLS I SECCIONS

6 1ª i 2ª sessió: Explicació apartat 1. Exercicis. 3ª, 4ª, 5ª i 6ª sessió: Explicació apartat 2. Exercicis.

3ª

16. ACOTACIÓ 8 1ª, 2ª i 3ª sessió: Explicació apartat 1 i 2. Exercicis. 4ª sessió: Explicació apartat 3. Exercicis. 5ª, 6ª i 7ªsessió: Exercicis. 8ª sessió: 2ª Prova.

3ª

17. EL DIBUIX TÈCNIC A L’ART

16 1ª,2ª i 3ª sessió: Explicació apartat 1. Exercicis. 4ª i 5ª: Activitat pràctica. 6ª i 7ª sessió: Explicació apartat 2. Exercicis. 8ª,9ª i 10ª sessió: Explicació apartat

3ª

88

3. Exercicis. 11ª,12ª i 13ª sessió: Explicació apartat 4. Exercicis. 14ª i 15ª: Activitat pràctica. 16ª sessió: 3ª Prova.


NIVELL: PRIMER BATXILLERAT MATERIA : DIBUIX ARTÍSTI C


ACTIVITATS AVA.

AVALUACIÓ INICIAL. 2 Prova específica de coneixements adquirits en la ESO:composició,proporcions,color,línia,taca i textura.

1ª

TRAÇATS. 2 Activitats 1 i 2 : traçat de línies a mà alçada en format A3.

1ª

FONAMENT BÀSIC DE LA REPRESENTACIÓ…

13 Activitats 3,4,5,6,7 i 8 : aplicació de l’encaix a partir d’imatges 2D en format A3.

1ª

DESCONTEXTUALITZACIÓ DE LA FORMA…

2 Activitats 9 i 10: representar imatges 2D del revés en format A3.

1ª

ESCALA ACROMÁTICA. 3 Activitats 11 i 12: realització de dos escales acromàtiques amb retolador negre i dos més amb llapis compost en format A3.

1ª

APLICACIÓ DEL CLAROBSCUR…

16 Activitats 13,14,15,16 i 17:Encaix i valoració tonal en format A3.

1ª

REPRESENTACIÓ DE L’ ESPAI…(I).

4 Activitats 18 i 19:Encaix d’objectes al bloc d’esboços.

1ª

REPRESENTACIÓ DE L’ ESPAI…(II).

6 Activitats 18 i 19:Encaix d’objectes al bloc d’esboços.

1ª

89

ENCAIX: ENQUADRE, PROPORCIÓ.LA COMPOSICIÓ.

15 Encaix d’objectes en format 50*70. 2ª

TEXTURES 3 Activitat 20:Aplicació de les escales tonals en format A3.

2ª

VALORACIÓ TONAL/LÍNIA SENSIBLE…

15 Encaix d’objectes en format 50*70. 2ª

DIBUIX ANALÍTIC. 7 Encaix d’objectes en format 50*70. 2ª COLOR (I). 8 Activitats 21,22 I 23:cercle cromàtic I

escales cromàtiques I acromàtiques en format A3.

3ª

COLOR (II). 20 Activitats 24 i 25: còpia d’un bodegó I interpretació lliure d’un bodegó, a tot color I en format A3.

3ª

EL DIBUIX COM EXPRESIÓ…

8 Activitats 26 i 27:interpretacions d’estàtues en format 50*70.

3ª

PROJECTE FINAL. 8 Treball teòric sobre les avantguàrdes del s.XX i interpretació basada en una avantguàrda d’una de les estàtues dibuixades al llarg del curs.

3ª

DIBUIX ARTÍSTIC II. 2on BATXILLERAT. La asignatura de Dibujo artístico en segundo de bachillerato. se planifica atendiendo que son cuatro el número de sesiones semanales. En esta temporalización se atiende a las horas lectivas. Si bien algunas unidades didácticas necesitan una mayor dedicación(trabajos en casa) para su desarrollo. Atendiendo a la planificación presentada del curso académico 2005-2006, el número de sesiones por evaluación es el siguiente:

90

EVALUACIÓN

SESIONES (50´)

Primera 48 Segunda 40 Tercera 60 Primera evaluación:

UNIDADES DIDÁCTICAS

0- EVALUACIÓN INICIAL 3 1- TRAZADOS BÁSICOS EN AULA 4 2- MEMORIA VISUAL Y SENTIDOS.CAMPOS VISUALES

3

3- REPRESENTACIÓ ANALÍTICA 9 4- REPRESENTACIÓ SINTÉTICA 4 5- REPRESENTACIÓN DE LA NATURALEZA Y GEOMETRÍA

3

6- ENCAJE: ENCUADRE Y PROPORCIÓN 18 7- ESPAI URBÁ 2 8- RETENTIVA 2 9- TREBALL PER FER A CASA DE NARRACIÓ SOBRE UN TEMA PER TRIMESTRE

91

Segunda Evaluación: UNIDADES DIDÁCTICAS

SESIONES

(50´) 8-. REPRESENTACION VOLUMÉTRICA EL CLAROSCURO 15 9- EL MOVIMENTO FÍSICO Y PERCEPTIVO DE LAS FORMAS. RITM0. CONCÈPTO I TIPOS.

3

10- LA COMPOSICIÓN. DISTNIBUCI´N DE LES MASAS EN LA COMPOSICIÓN

15

11- DIBUJO ANALÍTICO 7 LECTURA I REINTERPRETACIÓN Trabajo utilizando como un texto historico, texto poetico y imágenes i grabados, (conmemoració del trecents aniversari de la crema de xàtiva),

Para realizar en casa

Tercera Evaluación Además de seguir trabajando las unidades didácticas 8/9/10/11 se introducen dos unidades de color, y otras dos en las que se incide en la idea del dibujo como recurso expresivo del “mundo interior” del alumno, así como actividades de coordinación interdisciplinar con los seminarios de lengua castellana y valenciana (ilustración). UNIDADES DIDÁCTICAS

SESIONES

(50´)

92

12- EVOLUCIÓN DEL DIBUJO ARTISTICO. ESCUELAS, CONCEPTOS I METODOLOGIAS

5

13- ESTILOS Y FUNCIONES DE LA IMAGEN 5 14- EL DIBUJO COMO EXPRESIÓN, COMO INTERPRETACIÓN DE LA REALIDAD

15

15- COPIAS EN DIBUJO Y PINTURA RELACIÓN Y AFIRMACIÓN. DISTRIBUIDAS CONVENIENTEMENTE

15

PROYECTO FINAL DE CURSO SOBRE UN DIBUJO LIBRE DONDE APLICARAN LOS PROCEDIMIENTOS Y TÉCNICAS APRENDIDOS DURANTE EL CURSO

Para realizar en

casa VOLUM. 1ER BATXILLERAT. La temporalització dels continguts s’establix atenet a les sessions –quatre- de treball establertes a l’horari lectiu setmanal. Si bé es cert, que també es necessari que l’alumne dedique un temps extraescolar per al satisfactori desenvolupament de les unitats didàctiques que se li proposen. Primera avaluació: Durant la primera avaluació es treballarà en primer lloc sobre el pla.La problemàtica que presenta l’alumne al representar l’espai -3D- en les dues dimensions del pla necessita ser subsanada per a que els esbossos, que seràn la primera resposta a les diferents activitats de caire tridimensional-peces o volums-, siguen clarificadors i es constituisquen en punt de referència de la resolució posterior. Llavors, la primera unitat didàctica serà “Sistemes de representació”. Aquesta es completa als continguts d’altres assignatures d’aquest curs com ara Dibuix Artístic i Dibuix Tècnic.Posteriorment, es passarà del pla a l’espai mitjançant una unitat d’aplicació de xarxes modular i els posteriors talls i seccions.

93

Els treballs teòrics que es desenvoluparàn tant a aquesta avaluació com a les altres es fonamenten en les diferents solucions que l’home ha anat desenvolupant a l’història de l’escultura. Es constituixen com a dossiers on l’alumne analitza:materials, tècniques, temàtiques,dimensions, importància constituent del buit/ple,exempta/relleu. UNITATS DIDÀCTIQUES I-SISTEMES DE REPRESENTACIÓ II-DE L’ESPAI 2D AL 3D III-DEL PUNT A LA LÍNIA 3D IV-DE LA LÍNIA 3D AL PLA 3D V- TREBALL TEÒRIC: “Història escultura de la Prehistòria al Gòtic” Segona avaluació: Les unitats didàctiques a desenvolupar en aquesta avaluació són les següents: VI-L PLA 3D AL VOLUM: PLANS SERIATS. VII- VOLUM POLIÈDRICS PER ARESTES:LINEA I PLA VIII- INTERSECCIÓ DE VOLUMS IX- RELLEU A PARTIR D’UN REFERENT 2D X- TREBALL TEÒRIC: “Història de l’escultura del Renaixement al Realisme” XI- VOLUM PER SOSTRACCIÓ (TALLA)

94

Tercera avaluació: Cal destacar que al igual que hem programat un projecte final a l’assignatura de Dibuix Artístic, també és preveu altre a Volum on es dotarà de major llibertat a l’alumne per a la seua realització tant constructiva com de material/s a utilitzar, sempre en funció del que pretenga transmetre. Unitats didàctiques: XII- VOLUM PER ADICCIÓ (MODELAT) XIII-MODIFICACIÓ DE VOLUM PER SOSTRACCIONS CONSECUTIVES XIV-ESTRUCTURES DE PARET: CUBS, COLUMNES,PANELLS. XV-MOTLLES XVI- REINTERPRETACIÓ D’UN VOLUM AMB MATERIALS RECICLATS:descontextualització XVII-PROJECTE FINAL XVIII- TREBALL TEÒRIC: “ Història de l’escultura dels moviments d’avantguarda fins a l’actualitat”

FONAMENTS DEL DISSENY. 2on BATXILLERAT. La temporalización de esta asignatura se organiza en base a las cuatro sesiones semanales asignadas.Si bien es indispensable tratándose de una asignatura de segundo de bachillerato – por lo anteriormente expuesto- la dedicación de trabajo extraescolar por parte del alumno. Primera evaluación: En la primera toma de contacto con el grupo, sin definir siquiera el concepto de diseño se plantea una actividad práctica que aúne los tres campos de aplicación. Se pretende ver de que conocimientos previos parte al

95

alumno.Ésta, se revisará al finalizar el curso académico para que puedan costatar por ellos mismos su nivel de asimilación de contenidos. La primera evaluación se plantea como una formación en la que se dota al alumno de las “herramientas” necesarias para poder desarrollar las posteriores unidades didácticas que exigen una respuesta más concreta y sólida en cada uno de los géneros del diseño.Se trabajará por tanto, con actividades básicas que le sean válidas a posteriori, tanto a nivel práctico como teórico.Además,se introducen unidades específicas de diseño gráfico. Unidades didácticas: I-CONCEPTO DE DISEÑO II-ÁMBITOS: GRÁFICO/INDUSTRIAL/INTERIORES III-ELEMENTOS BÁSICOS EN C.VISUAL IV-COMPOSICION: SINTAXI IMAGEN V-REDES MODULARES. APLICACIONES VI-TIPOGRAFIA Segunda evaluación: En esta segunda evaluación se trabajarán con contenidos de diseño gráfico e industrial. Cada una de las unidades didácticas se desarrolla de la manera siguiente: 1. Explicación detallada de los contenidos a trabajar, así cómo de los materiales a utilizar por parte del profesor. 2. La primera actuación del alumno: los bocetos. Éstos serán supervisados individualmente orientando al alumno en la elección justificada del que desarrollará posteriormente. 3. La entrega se realizará en la fecha marcada. La presentación cuidada incluirá: -bocetos

-definitivo/s

96

-justificación Se considera que ya en esta evaluación el alumno dispone de mecanismos para poder resolver algun apartado de la prueba tipo de selectividad.

97

Unidades didácticas: VII-IMAGEN COORPORATIVA:MARCA/LOGO/ANA. VIII-EL CARTEL IX-FOLLETOS. PORTADAS LIBROS,REVISTAS… XI-SEÑALÉTICA XII-PACKAGING XII-TEÓRICO:”Historia del diseño” XIII-D.INDUS.:cómo abordar analisis objeto Tercera evaluación: En esta última evaluación se trabajará sobre los contenidos relacionados con el diseño industrial y el de interiores. Si bien, se pondrá a disposición del alumnado en horario ya no lectivo el repaso de todos los contenidos desarrollados para reforzar la óptima resolución de la prueba de selectividad. Las actividades se centran en el analisis de objetos como sillas, mesas, lámparas…etc.,y en la realización de espacios diseñados en perspectiva cónica frontal y oblicua organizando los elementos a distribuir en los mismos de una forma racional y coherente resolviendo problemáticas “tipo selectivo”. Unidades didácticas:

XII-MODULACIÓN/ESTRUCTURACIÓN XIII-ESTUDIO CASOS TIPO XIV-REALIZACIÓN PROTOTIPO XV-D.INTERIORES:ORGANIZACIÓN ESPACIO/OBJ. XVI-PERSP.APLICADA PROYECTO D. INT. XVII-TEÓRICO: “Historia d. indus.”

98

TALLERS ARTÍSTICS. 2on BATXILLERAT. PRIMERA EVALUACIÓN.

Introducción. Materiales y medios para trabajar en infografía, ordenador escáner, impresora o plotter, cámara digital, soportes para almacenar y trasladar información. Programas vectoriales. Manejo de objetos, perfiles de objetos, obtención de rellenos, control de contornos, aplicaciones geométricas y de mapa de bits Internet búsqueda y selección de información. Procesos para resolver un dibujo atendiendo al proceso explicado en dibujo artístico. Otros enfoques para este dibujo, usando herramientas de agrupaciones combinaciones y soldaduras. Síntesis y aplicaciones decorativas. Tipografía La Tipografía puede definirse como el tratado de los caracteres escritos. Septiembre dos semanas Octubre cuatro

semanas Noviembre cuatro Diciembre Dos semanas SEGUNDA EVALUACIÓN Sería muy interesante poder visitar una exposición de grabado, una imprenta y un taller de estampacion serigrafica. Se podria utilizar la visita que los alumnos hacen a la universidad politecnica, para observar talleres de serigrafia y litografia, ya que de grabado nuestro centro dispone de los medios suficientes para una buena introduccion en este mundo. Enero Tres semanas Febrero cuatro

semanas

99

Marzo Dos semanas TERCERA EVALUACIÓN.

Sería muy interesante poder visitar una exposición de pintura o un museo. Marzo una semana abril tres semanas mayo tres semanas


NIVELL: 2º BATXILLER ARTS MATERIA: TECNIQUES D’E XPRESSIO GRAFIC-PLÀSTICA.


ACTIVITATS AVA.

1ª 2ª

(48) 3 20 23 02

-Introducció-Teoría i eixemples grafics -Teoría i pràctiques sobre els elements Morfologics del llenguatge visual grafic-plastic: Forma, color, textura i composició. -Informació teorica i practica en materials: Suports, eines d’aplicació. -Avaluació de exercisis on s’implica al alumne-a

1

TÈCNIQUES DE DIBUIX 3ª TECNIQUES SEQUES.

-Introducció i PRÀCTIQUES.

2

100

4ª TECNIQUES HUMIDES 5ª TECNIQUES GRASSES 6ª TECNIQUES A L’AIGUA

10 05 03 12 02

Interpretacions de fotografies del natural i interpretacions d’obres d’art clàsssiques. -Introduccio i informació sobre aquestes tècniques,…PRACTIQUES -Informació sobre aquestes tècniques: Oli i Encahustica (teoría). Ceres (PRACTIQUES). -Teoría i PRÀCTICA:Tècn.Acrilic,Tempera i Aqüarel.la (Paissatge, bodegó I figura). -Avaluació de exercises on s’implica al alumne.

7ª TECNIQUES DE GRAVAT I ESTAMPACIÓ. 8ª MONOTIPIA,XILOGRAFIA LITOGRAFIA PROVES DE DISTINTES TECNIQUES. ( 1 sessió per tècnica).

11 11 10 02

Teoría i pràctica. Teoría i pràctica. PROVES PRÀCTIQUES. -Avaluació d’exercisis on s’implica al alumne.

3

101

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. A) METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÈRIA. EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL. 1er, 3er i 4rt d’ ESO: “Saber ver y saber hacer”, son los fundamentos del programa de la educación plástica y visual, esto supone una fuerte presencia de los contenidos de tipo procedimental, y por ello se prestará atención al desarrollo de ejercicios prácticos, a través de estrategias reguladoras, técnicas, materiales y procesos que orienten y predispongan el potencial creativo de las alumnas/os. Se hará de la práctica un objetivo fundamental estableciendo en lo posible el concepto de aula-taller donde la reflexión crítica sobre lo aprendido contribuya a elaborar conclusiones propias. Como método de enseñanza y aprendizaje, para el desarrollo y aprehensión de los contenidos de la asignatura, vamos a encontrar en la propuesta de unidades didácticas dos tipos distintos de actividades: A) Las actividades de dibujo. B) Las actividades de análisis. Este método posibilita en los alumnos/as la activación y desarrollo del pensamiento formal y la consecución de las capacidades de destreza técnica. Otro de los puntos a tratar con relación a los tipos de actividades que hemos contemplado como aplicación metodológica, es la estructuración de éstas en cuatro niveles: 1. Actividades de conocimientos previos y motivación. Este tipo de actividades, nos permiten conocer si el alumno/a dispone de los conocimientos y actitudes necesarios para abordar el desarrollo del tema, bajo los supuestos desde los que nosotros lo hemos programado. Son parte fundamental del proceso de evaluación, al tiempo que pueden indicarnos que aspectos del programa podemos modificar en pro de una mejor adecuación. 2. Actividades de desarrollo y consolidación. A través de este tipo de actividades se desarrollan nuevos conceptos, procedimientos y actitudes.

102

3. Actividades de refuerzo y recuperación: Este tipo de actividades están principalmente destinadas a atender a los alumnos/as con necesidades específicas. Plantean en todo momento la actualización de los conocimientos previos necesarios y la posibilidad de elaboración de propuestas de trabajo personalizadas. 4. Actividades de ampliación: Este tipo de actividades, permiten a ciertos alumnos/as, la culminación de sus inquietudes y completan a este nivel, su proceso de aprendizaje. Forman parte también del diseño para la atención a las necesidades específicas. Contribuimos al aprendizaje significativo a través de las especificaciones metodológicas del tipo: Ilustrar mediante imágenes y ejemplos de la vida real las distintas aplicaciones de los trazados, distintas soluciones a problemas planteados y aplicación real de procedimientos. Para este fin como parte integrante de la metodología son de gran ayuda las nuevas tecnologías, (ordenador portátil, cañón de proyección y presentaciones en power-point) con vistas a conseguir la mayor eficiencia docente, claridad de exposición y ahorro considerable de tiempo. Confluyen en el ajuste de esta propuesta metodológica, todas aquellas especificaciones que podemos encontrar en el desarrollo de las unidades didácticas, bajo los epígrafes metodología, recursos didácticos y tratamiento interdisciplinar-transversal, en los que ampliamos y concretamos el método de enseñanza y aprendizaje que vamos a emplear para que el alumno/a alcancen los objetivos específicos que proponemos en cada una de las unidades didácticas. Las peculiaridades del área y la ayuda personalizada del profesor/a constituye un campo idóneo para atención a la diversidad. El alumno/a será impulsado a tomar decisiones propias sobre diversas opciones que se le presenten sin prejuicios y con madurez suficiente. Esta condición de libertad de elegir puede hacer al alumno/a más vulnerable, más propenso a ser víctima de sus errores pero le permiten encontrar caminos propios que les obligan a definir sobre la idoneidad de los elementos con los que configuran sus trabajos de acuerdo con las necesidades del proyecto. El valor instrumental de los conocimientos y técnicas que desarrolla el área permite por el contrario salvaguardar la coherencia de su práctica. En definitiva, el aprendizaje del lenguaje plástico visual debe permitir al alumno desarrollar aquellas capacidades que le permitan enfrentarse a las necesidades que determine su proyecto. La dificultad estriba en que para comprender y desarrollar determinadas capacidades es necesario que

103

previamente estas se hallan sentido como necesidad; Cuando no hay problema tampoco hay posibilidad de desplegar estrategias de solución. El esfuerzo motivador por parte del profesor/a es fundamental en esta tarea, incorporando todo tipo de impulsos visuales, técnicos, literarios, afectivos capaces de estimular el conocimiento divergente. Si además, las actividades propuestas tienen proyección en el entorno aumentará considerablemente el componente motivacional y la riqueza de los resultados. La metodología será: • Adaptada a las características individuales del alumno. • Favorecerán la capacidad de aprender por sí mismo. • Favorecerán el trabajo en equipo. • Favorecerá la sensibilidad por lo artístico, el respeto a los demás y al entorno, la generosidad, la capacidad crítica, la humildad y por supuesto la justicia y la solidaridad. • Iniciará el conocimiento de la realidad de acuerdo también con los principios del método científico. Motivación: Los procesos educativos son interactivos e influye tanto el aspecto formal de la materia que exige una metodología propia como el aspecto psicológico de cómo capta el alumno esa metodología. Por eso es crucial la interpelación profesor/alumno no solo desde el punto de vista pedagógico sino también desde el punto de vista afectivo y social. El profesor/a deberá plantear motivaciones que conecten la materia con la realidad más cercana y vivencial del alumno. Se organizarán situaciones didácticas que favorezcan diversas formas de interacción en el aula y se creará las condiciones en algunas de las unidades didácticas para que el profesor/a pueda dirigir su atención a algunos alumnos mientras otros realizan trabajos de forma autónoma. La labor del profesor/a en el proceso de enseñanza-aprendizaje debe ser la de un/a "espectador involucrado", una compañía cómplice que hace de guía de referencia en dicho proceso. Educar desde una actitud mediadora, no impositiva pasa por disponer actividades que favorezcan el pensamiento autónomo y la libre actuación del alumno/a desde la asunción de la responsabilidad. Crear un ambiente de trabajo afectivo en el contexto del aula como condición para la libertad de creación y expresión.

104

OPTATIVA C.A.V. 1er ESO: La metodología a aplicar a l’aula planteja la resolució pràctica d’exercicis com a eix vertebrador de l’acció educativa a aquesta optativa. Les diferents activitats persegueixen com a objectiu terminal la progressiva alfabetització visual de l’alumne i el desenvolupament de la seua capacitat de crítica envers les nombroses imatges que envolten el seu món, especialment atenent a la publicitat. Es persegueix també que adquirisquen les tècniques necessàries per a poder plasmar la seua creativitat audio-.visual. A totes i cadascunes de les activitats a desenvolupar l’actuació metodològica serà la següent: -Sondeig al grup classe sobre els coneixements previs del/s objectiu/s a treballar. -Plantejament de les característiques de l’activitat, així com de els condicionants de formats, tècnica/ques i dates d’entrega. -Exposició del treball realitzat per cadascun dels alumnes al grup classe. OPTATIVA DISSENY 2on ESO:

La metodologia a emprar partirà dels coneixements previs de l’alumnes. Amb diferents activitats teòriques i pràctiques es ficarà a l’alumne davant la realitat del disseny i el paper fonamental que desenvolupa la metodologia projectual per facilitar els procesos i garantir-ne els resultats.

Es treballaran els continguts conceptuals necessaris per a que l’alumne al finalitzar el curs acadèmic siga capaç d’assolir els objectius prefixats per l’Administració Educativa. Tanmateix, assenyalar que la tasca fonamental serà eminentment pràctica, i atendrà les mancances que a nivell procedimental pugen anar presentat els alumnes al llarg del curs. DIBUIX TÈCNIC 1er BATXILLERAT: El procés d'ensenyança-aprenentatge entenem que ha de complir els requisits següents: • Partir del nivell de desenvolupament de l'alumnat i dels seus aprenentatges previs.

105

• Assegurar la construcció d'aprenentatges significatius a través de la mobilització dels seus coneixements previs i de la memorització comprensiva. Procurant anar sempre de la cosa més general a la més específica, de la més simple a la més complexa, de la més concreta a la més abstracta i de la més familiar a la més desconeguda. • Possibilitar que els alumnes i les alumnes realitzen aprenentatges significatius per si sols, proposant-los exercicis i problemes la resolució dels quals estiga supeditada a l’aplicació dels coneixements prèviament explicats i assolits. Fent servir tots els instruments adients que estiguen al nostre abast, així com l’aplicació i la utilització de les noves tecnologies. • Afavorir situacions en què els alumnes i alumnes han d'actualitzar els seus coneixements. • Proporcionar situacions d'aprenentatge que tenen sentit per als alumnes i alumnes, a fi que resulten motivadores. • Proporcionar també situacions d’aprenentatge més concretes en què s’albire una afinitat als estudis posteriors de la rama escollida. En coherència amb allò que s'ha exposat, els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els següents: •••• Metodologia activa. Suposa atendre a aspectes íntimament relacionats, referits al clima de participació i integració de l'alumnat en el procés d'aprenentatge: − Integració activa dels alumnes i alumnes en la dinàmica general de l'aula i en l'adquisició i configuració dels aprenentatges. − Participació en el disseny i desenvolupament del procés d'ensenyança/aprenentatge. Tot i considerar que la voluntat és indispensable per a l’aprenentatge actiu –així ho farem saber als alumnes–, no per això deixarem de contemplar i aplicar estratègies de: •••• Motivació. Considerem fonamental partir dels interessos, demandes, necessitats i expectatives dels alumnes. També serà important arbitrar dinàmiques que fomenten el treball en grup.

106

•••• Atenció a la diversitat de l'alumnat. La nostra intervenció educativa amb els alumnes i les alumnes assumix com un dels seus principis bàsics tindre en compte els seus diferents ritmes d'aprenentatge, així com els seus distints interessos i motivacions. Organització del treball. El treball amb els alumnes s'estructura cap a una forma activa dels processos d'aprenentatge, canalitzant a l'alumne cap a l'autoaprenentatge i el treball en equip. Donat el caràcter pràctic de l'assignatura, una metodologia activa és la més adequada i s'aplicarà recolzant-nos en els punts següents: • Es començarà estimulant l'interés de l'alumne, presentant l'assignatura com a llenguatge universal i objectiu amb el que serà capaç d'expressar amb exactitud les formes imaginades i comprendre les representades per altres. • Amb este llenguatge serà possible comprovar allò que s'ha exposat pel professor i investigar sobre això aplicant el mètode científic al dibuix tècnic. • En el procés d'ensenyança i aprenentatge s'han d'establir les relacions entre allò que l'alumne coneix i el que està aprenent, perquè l'alumne observe com els seus coneixements s'amplien. • Es fomentarà l'estudi, la participació i la investigació a l'exposar el tema, invitant l'alumne a descobrir el que ha d'aprendre. Les explicacions han de ser senzilles i clares proporcionant sense ambigüitat els exemples concrets del que pretenem dir. El grau de complexitat a desenvolupar anirà en funció del grau d’assoliment d’exercicis pràctics fonamentals a totes i cadascuns dels gèneres de disseny .D’aquesta forma es pretenen aconseguir aprenentatges significatius de manera gradual.

DIBUIX TÈCNIC 2on BATXILLERAT:

107

El proceso de enseñanza-aprendizaje entendemos que debe cumplir los siguientes requisitos: • Partir del nivel de desarrollo del alumnado y de sus aprendizajes previos. • Asegurar la construcción de aprendizajes significativos a través de la movilización de sus conocimientos previos y de la memorización comprensiva. • Posibilitar que los alumnos y las alumnas realicen aprendizajes significativos por sí solos. • Favorecer situaciones en las que los alumnos y alumnas deben actualizar sus conocimientos. • Proporcionar situaciones de aprendizaje que tienen sentido para los alumnos y alumnas, con el fin de que resulten motivadoras. En coherencia con lo expuesto, los principios que orientan nuestra práctica educativa son los siguientes: • Metodología activa. Supone atender a aspectos íntimamente relacionados, referidos al clima de participación e integración del alumnado en el proceso de aprendizaje: - Integración activa de los alumnos y alumnas en la dinámica general del aula y en la adquisición y configuración de los aprendizajes. - Participación en el diseño y desarrollo del proceso de enseñanza/aprendizaje. • Motivación. Consideramos fundamental partir de los intereses, demandas, necesidades y expectativas de los alumnos y alumnas. También será importante arbitrar dinámicas que fomenten el trabajo en grupo. DIBUIX ARTÍSTIC I. 1er BATXILLERAT: El proceso de enseñanza-aprendizaje entendemos que debe cumplir los siguientes requisitos: - Partir del nivel de desarrollo del alumnado y de sus aprendizajes previos.

108

- Asegurar la construcción de aprendizajes significativos a través de la movilización de sus conocimientos previos y de la memorización comprensiva. - Posibilitar que los alumnos y las alumnas realicen aprendizajes significativos por sí solos. - Favorecer situaciones en las que los alumno/as deben actualizar sus conocimientos. - Proporcionar situaciones de aprendizaje que tienen sentido para los alumno/as, con el fin de que resulten motivadoras. En coherencia con lo expuesto, los principios que orientan nuestra práctica educativa son los siguientes: - Metodología activa: Supone atender a aspectos íntimamente relacionados con el clima de participación e integración del alumnado en el proceso de aprendizaje: - Integración activa de los alumnos y alumnas en la dinámica general del aula y en la adquisición y configuración de los aprendizajes. - Participación en el diseño y desarrollo del proceso de enseñanza/aprendizaje. - Motivación: Consideramos fundamental partir de los intereses, demandas y necesidades y expectativas de los alumnos y alumnas. También será importante arbitrar dinámicas que fomenten el trabajo en grupo. - Atención a la diversidad del alumnado: Nuestra intervención educativa con los alumnos asume como uno de sus principios básicos, tener en cuenta sus diferentes ritmos de aprendizaje, así como sus distintos intereses y motivaciones. - Evaluación del proceso educativo: La evaluación se concibe de una forma holística, es decir, analiza todos los aspectos del proceso educativo y permite la retroalimentación, la aportación de informaciones precisas que permiten reestructurar la actividad en su conjunto. - Selección de materiales y recursos: Los criterios de selección de los materiales curriculares siguen criterios homogéneos que proporcionan respuestas efectivas a los planteamientos generales de intervención educativa. De tal modo, directrices generales que perfilan el análisis: - Coherencia de los contenidos propuestos con los objetivos, presencia de los diferentes tipos de contenido e inclusión de los temas transversales.

109

- La acertada progresión de los contenidos y objetivos, su correspondencia con el nivel y la fidelidad a la lógica interna de la materia. - La adecuación a los criterios de evaluación. - La variedad de las actividades, diferente tipología y su potencialidad para la atención a las diferencias individuales. -La claridad y amenidad gráfica y expositiva. - La existencia de otros recursos que facilitan la actividad educativa. DIBUIX ARTÍSTIC II. 2on BATXILLERAT: El proceso de enseñanza-aprendizaje entendemos que debe cumplir los siguientes requisitos: Partir del nivel de desarrollo del alumnado y de sus aprendizajes previos. Asegurar la construcción de aprendizajes significativos a través de la movilización de sus conocimientos previos y de la memorización comprensiva. Posibilitar que los alumnos y las alumnas realicen aprendizajes significativos por sí solos. Favorecer situaciones en las que los alumno/as deben actualizar sus conocimientos. Proporcionar situaciones de aprendizaje que tienen sentido para los alumno/as, con el fin de que resulten motivadoras. En coherencia con lo expuesto, los principios que orientan nuestra práctica educativa son los siguientes: Metodología activa: Supone atender a aspectos íntimamente relacionados con el clima de participación e integración del alumnado en el proceso de aprendizaje: Integración activa de los alumnos y alumnas en la dinámica general del aula y en la adquisición y configuración de los aprendizajes. Participación en el diseño y desarrollo del proceso de enseñanza/aprendizaje. Motivación: Consideramos fundamental partir de los intereses, demandas y necesidades y expectativas de los alumnos y alumnas. También será importante arbitrar dinámicas que fomenten el trabajo en grupo.

110

Atención a la diversidad del alumnado: Nuestra intervención educativa con los alumnos asume como uno de sus principios básicos, tener en cuenta sus diferentes ritmos de aprendizaje, así como sus distintos intereses y motivaciones. Selección de materiales y recursos: Los criterios de selección de los materiales curriculares siguen criterios homogéneos que proporcionan respuestas efectivas a los planteamientos generales de intervención educativa. De tal modo, directrices generales que perfilan el análisis: Evaluación del proceso educativo: La evaluación se concibe de una forma holística, es decir, analiza todos los aspectos del proceso educativo y permite la retroalimentación, la aportación de informaciones precisas que permiten reestructurar la actividad en su conjunto. VOLUM. 1er BATXILLERAT: La metodologia a seguir al procés d’ensenyament-aprenentatge a aquesta assignatura serà: orientadora, flexible,motivadora e integradora. Es pretén que l’alumne puga adquirir aprenentatges significatius i per aixó serà indispensable que la metodologia a l’aula es recolze en els quatre principis abans esmentats. Abans de proposar qualsevol activitat es sondejarà a l’alumnat sobre els coneixements previs que ténen al respecte. Es aquí on possiblement podríem ubicar la primera actuació sobre l’atenció a la diversitat. És una realitat que no tots els alumnes parteixen del mateix nivell,però el professor ha d’intentar aconseguir que aixó no presente una problemàtica significativa per al posterior desenvolupament de l’activitat proposada.Trobem també donçs, en aquesta intencionalitat manifestada les vessants d’orientació, flexibilitat, motivació i integració.

111

Posteriorment, el professor explicarà les característiques de l’activitat a realitzar.A aquesta assignatura on treballem les possibilitats constructives i expressives de l’espai tridimensional –exceptuant aquelles teòriques que reforcen els continguts corresponents-requereixen de l’alumne una resposta també tridimensional. El primer que s’exigueix de l’alumne una vegada plantejat l’exercici a realitzar es un nombre mínim d’esbossos que es converteixen en respostes individuals i potencialment vàl.lides de cadascun dels alumnes. D’aquesta forma ens trobem amb tantes respostes diverses, com alumnes tenim a l’aula. I es tasca del professor revisar i orientar a l’alumne en quína de totes les esbossades pot resultar més interessant per a treballar els objectius que es persegueixen. Així com avaluar individualment amb l’alumne les problemàtiques constructives o de materials que es pot trobar a l’ejecució.Llavors , per a un òptim desenvolupament de les tasques educatives, tant a aquesta assignatura com a les restants que desenvolupa aquest departament, els grups no hauríen de ser molt nombrosos. Seguidament, l’alumne rep una fitxa tècnica on consten les dimensions màximes de la peça, materials que ha de treballar, especificacions dels objectius que es persegueixen a l’exercici , així com la data d’entrega d’aquest. Es indispensable que si no tot, la major part del temps que l’alumne li dedique siga a les sessions a l’aula. No s’admetrà cap treball que no complisca amb aquesta premisa, exceptuant les degudament justificades. A la data fixada l’alumne haurà d’entregar: -peça o volum tridimensional: resposta de l’alumne a l’activitat proposada -dossier o memòria, que ha d’incloure: -esbossos -un mínim de 6 fotografies de la peça desde diferents punts de vista com a estudi de les diferent possibilitats expressives d’aquesta -fitxa tècnica: dimensions, materials,acabat,títol,”missatge”…

112

A més d’aquesta dinàmica didàctica, la realització de treballs teòrics sobre la història de l’escultura i altres activitats en grup completen les actuacions educatives en aquesta assignatura.

Periòdicament es realitzaràn exposicions a l’entrada del Centre de les diferents peces que s’articulen com a respostes individuals de cada alumne/a a cadascuna de les propostes a desenvolupar i que fan que augmente la motivació envers l’assignatura, a més mostrar d’una manera molt directa el que fem a l’assignatura de Volum al Batxilerat Artístic. Per a l’alumnat que planteja problemes per a assolir els objectius estan previstes activitats de reforç que poden fonamentar-se sobre el mateix exercici proposat o sobre d’altre/s. Es preveu també l’atenció de l’alumnat que presenta la problemàtica inversa: un ritme d’aprenetatge que fa necessari el treball amb activitats d’ampliació. Finalment, apuntar que en altre aspecte on trobem la “flexibilitat” en la metodologia a emprar és a la temporalització de continguts. Si bé , el professor es marca un desenvolupament aproximat aquest estarà en funció del ritme d’aprenentages que presente el grup-classe, sempre i quant no es troben minvats els objectius mínims. FONAMENTS DEL DISSENY. 2on BATXILLERAT: La metodologia a seguir en el proceso de enseñanza-aprendizaje será:orientadora,flexible, motivadora e intregradora. Atendiendo a estos principios en los que estructura la actuación en el aula se pretende garantizar que el alumno pueda adquirir aprendizajes significativos que ratifiquen el nivel de asimilación de los objetivos marcados por las administraciones educativas.

113

El seguimiento individualizado durante todo el proceso hace de la atención a la diversidad una característica de la metodologia que se sigue.Cumpliendo por tanto con la intencionalidad orientadora , motivadora e integradora que se persiguen. La flexibilidad queda patente en aspectos indisociables con la atención a la diversidad, tanto en actuaciones individuales como en el conjunto del grupo-classe.Es evidente que no todos los alumnos desarrollan el mismo ritmo de aprendizaje,ni parten de los mismos conocimientos previos. Se preveen las actuaciones necesarias para que estos hechos no mermen la asimilación de contenidos previstos. Así mismo, se considera necesaria también la actuación en los casos que el alumno necesite realizar actividades de ampliación. La asignatura de Fundamentos del Diseño se presenta al alumnado como una optativa de modalidad en segundo de bachillerato.Obviamente el alumno puede elegir presentarse por ésta a las posteriores pruebas de selectividad. Este aspecto, y la densidad de contenidos a trabajar hace necesario un esfuerzo por parte del profesor de alcanzar un ritmo de aprendizaje en el que sea posible la asimilación de los diferentes objetivos específicos y de garantizar la superación satisfactoria tanto del curso como de la prueba en la selectividad. Atendiendo a lo anteriormente expuesto, la mayoria de actividades que se plantean al alumno estan diseñadas considerando el grado de complejidad que se observa en las diferentes pruebas de selectividad de esta asignatura recopiladas de años anteriores. Además se mantiene el pertinente contacto con los encargados de diseñar las mismas desde la Universidad ( ETSID). El desarrollo de contenidos de esta asignatura se articula en tres grandes bloques: diseño gráfico, diseño industrial (de objetos) y diseño de interiores. En cada uno de los tres campos de aplicación del diseño se pide al alumno que sea capaz tanto de obtener respuestas prácticas como de justificar debidamente las mismas. Así como adquirir un desarrollo tanto a nivel bidimensional-diseño gráfico- como tridimensional-diseño de objetos y de interiores- de lectura y estructuración formal, funcional y semántica.Por lo tanto, se preveen actividades en las que no sólo el alumno ha de dar una

114

respuesta práctica coherente, sino que su justificación también lo ha de ser. Podriamos resumir diciendo: “Hemos de conseguir que el alumno sepa lo que hace y porqué lo hace”. TALLERS ARTÍSTICS. 2on BATXILLERAT: La metodologia a seguir en el proceso de enseñanza-aprendizaje será:orientadora,flexible, motivadora e intregradora. Atendiendo a estos principios en los que estructura la actuación en el aula se pretende garantizar que el alumno pueda adquirir aprendizajes significativos que ratifiquen el nivel de asimilación de los objetivos marcados por las administraciones educativas. El seguimiento individualizado durante todo el proceso hace de la atención a la diversidad una característica de la metodologia que se sigue.Cumpliendo por tanto con la intencionalidad orientadora , motivadora e integradora que se persiguen. La flexibilidad queda patente en aspectos indisociables con la atención a la diversidad, tanto en actuaciones individuales como en el conjunto del grupo-classe.Es evidente que no todos los alumnos desarrollan el mismo ritmo de aprendizaje,ni parten de los mismos conocimientos previos. Se preveen las actuaciones necesarias para que estos hechos no mermen la asimilación de contenidos previstos. Así mismo, se considera necesaria también la actuación en los casos que el alumno necesite realizar actividades de ampliación. Revistas y periódicos. Corcho o cartón. Tijeras. Pegamento de barra. Cartulina o acetato. Tinta o guache negro. Pintura de diferentes colores. Cristal. Pinceles o esponjas. Periódicos para mantener limpias las mesas y revistas para recortar imágenes. Libros de arte. Proyector de diapositivas. Pantalla de proyección. Retroproyector (proyector de transparencias). Spray de color. Gubias. Rodillo. Tórculo de grabado. Tintas para xilografía y calcografía. Maleta pinceles y oleos una colección básica Disolventes y medium. Elementos de limpieza.

115

Papel y cartón, como primeros soportes. Espatulas y elementos para aglutinar en las tecnicas mixtas. Latex y materiales para preparar soportes de tela. Material aconsejable de uso común en el centro Fotocopiadora en blanco y negro. B)ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYANÇA I APRENENTATGE. Otro de los puntos a tratar con relación a los tipos de actividades que hemos contemplado como aplicación metodológica, es la estructuración de éstas en cuatro niveles: 5. Actividades de conocimientos previos y motivación. Este tipo de actividades, nos permiten conocer si el alumno/a dispone de los conocimientos y actitudes necesarios para abordar el desarrollo del tema, bajo los supuestos desde los que nosotros lo hemos programado. Son parte fundamental del proceso de evaluación, al tiempo que pueden indicarnos que aspectos del programa podemos modificar en pro de una mejor adecuación. 6. Actividades de desarrollo y consolidación. A través de este tipo de actividades se desarrollan nuevos conceptos, procedimientos y actitudes. 7. Actividades de refuerzo y recuperación: Este tipo de actividades están principalmente destinadas a atender a los alumnos/as con necesidades específicas. Plantean en todo momento la actualización de los conocimientos previos necesarios y la posibilidad de elaboración de propuestas de trabajo personalizadas. 8. Actividades de ampliación: Este tipo de actividades, permiten a ciertos alumnos/as, la culminación de sus inquietudes y completan a este nivel, su proceso de aprendizaje. Forman parte también del diseño para la atención a las necesidades específicas.

116

Contribuimos al aprendizaje significativo a través de las especificaciones metodológicas del tipo: Ilustrar mediante imágenes y ejemplos de la vida real las distintas aplicaciones de los trazados, distintas soluciones a problemas planteados y aplicación real de procedimientos. Para este fin como parte integrante de la metodología son de gran ayuda las nuevas tecnologías, (ordenador portátil, cañón de proyección y presentaciones en power-point) con vistas a conseguir la mayor eficiencia docente, claridad de exposición y ahorro considerable de tiempo. Confluyen en el ajuste de esta propuesta metodológica, todas aquellas especificaciones que podemos encontrar en el desarrollo de las unidades didácticas, bajo los epígrafes metodología, recursos didácticos y tratamiento interdisciplinar-transversal, en los que ampliamos y concretamos el método de enseñanza y aprendizaje que vamos a emplear para que el alumno/a alcancen los objetivos específicos que proponemos en cada una de las unidades didácticas. Las peculiaridades del área y la ayuda personalizada del profesor/a constituye un campo idóneo para atención a la diversidad. El alumno/a será impulsado a tomar decisiones propias sobre diversas opciones que se le presenten sin prejuicios y con madurez suficiente. Esta condición de libertad de elegir puede hacer al alumno/a más vulnerable, más propenso a ser víctima de sus errores pero le permiten encontrar caminos propios que les obligan a definir sobre la idoneidad de los elementos con los que configuran sus trabajos de acuerdo con las necesidades del proyecto. El valor instrumental de los conocimientos y técnicas que desarrolla el área permite por el contrario salvaguardar la coherencia de su práctica. En definitiva, el aprendizaje del lenguaje plástico visual debe permitir al alumno desarrollar aquellas capacidades que le permitan enfrentarse a las necesidades que determine su proyecto. La dificultad estriba en que para comprender y desarrollar determinadas capacidades es necesario que previamente estas se hallan sentido como necesidad; Cuando no hay problema tampoco hay posibilidad de desplegar estrategias de solución. El esfuerzo motivador por parte del profesor/a es fundamental en esta tarea, incorporando todo tipo de impulsos visuales, técnicos, literarios, afectivos capaces de estimular el conocimiento divergente. Si además, las actividades propuestas tienen proyección en el entorno aumentará considerablemente el componente motivacional y la riqueza de los resultados. La metodología será: • Adaptada a las características individuales del alumno. • Favorecerán la capacidad de aprender por sí mismo. • Favorecerán el trabajo en equipo.

117

• Favorecerá la sensibilidad por lo artístico, el respeto a los demás y al entorno, la generosidad, la capacidad crítica, la humildad y por supuesto la justicia y la solidaridad. • Iniciará el conocimiento de la realidad de acuerdo también con los principios del método científico. Motivación: Los procesos educativos son interactivos e influye tanto el aspecto formal de la materia que exige una metodología propia como el aspecto psicológico de cómo capta el alumno esa metodología. Por eso es crucial la interpelación profesor/alumno no solo desde el punto de vista pedagógico sino también desde el punto de vista afectivo y social. El profesor/a deberá plantear motivaciones que conecten la materia con la realidad más cercana y vivencial del alumno. Se organizarán situaciones didácticas que favorezcan diversas formas de interacción en el aula y se creará las condiciones en algunas de las unidades didácticas para que el profesor/a pueda dirigir su atención a algunos alumnos mientras otros realizan trabajos de forma autónoma. La labor del profesor/a en el proceso de enseñanza-aprendizaje debe ser la de un/a "espectador involucrado", una compañía cómplice que hace de guía de referencia en dicho proceso. Educar desde una actitud mediadora, no impositiva pasa por disponer actividades que favorezcan el pensamiento autónomo y la libre actuación del alumno/a desde la asunción de la responsabilidad. Crear un ambiente de trabajo afectivo en el contexto del aula como condición para la libertad de creación y expresión. TALLERS ARTÍSTICS. 2on BATXILLERAT. El planteamiento didáctico consiste en presentar a los alumnos una serie de paginas en el propio programa gráfico donde planteamos una serie de ejercicios para resolver Los alumnos comenzaran por instalar el programa en su ordenador, conociendo de este modo las posibles opciones, modificaciones y pasos que podían hacer. Cada alumno, crea su carpeta personal, e incorpora en ella los ejercicios para resolver y los resultados que va obteniendo a lo largo del curso. El hecho de la mayor o menor familiaridad con los programas de diseño, o el simple hecho de haber trabajado con ordenador, hace que las velocidades de aprendizaje sean diferentes.

118

Con este procedimiento didáctico personalizado permite que cada alumno proyecte el ritmo y velocidad de su propio aprendizaje. Finalmente la posibilidad de tomar anotaciones personales directamente sobre cada pagina de trabajo, activando el texto permite guardar en un Disquete o CD todo el trabajo realizado con las anotaciones o apuntes personales sin consumo de papel y quedando todo integrado, en el disquete. 7. AVALUACIÓ. A) CRITERIS D’AVALUACIÓ. 1. E.P.V. 1erESO. • Describir gráfica y plásticamente las formas y los objetos en su entorno natural o artificial más próximo, prescindiendo de la información superflua y utilizando líneas y trazos como elementos de expresión. • Diferenciar los matices del color en la naturaleza, en los objetos y en los diferentes ambientes espaciales del entorno, atendiendo a sus propiedades de saturación, valor y tono, así como utilizar mezclas sustractivas en creaciones propias. • Observar y reconocer los valores expresivos del color, identificando su conexión con el efecto térmico, espacial y de peso en la composición. • Diferenciar y valorar la variedad de texturas visuales y táctiles que se pueden crear por medio de la manipulación de materiales y técnicas diversas, así como la creación y utilización de las mismas en creaciones propias. • Observar y relacionar adecuadamente las dimensiones de los objetos y las personas en el espacio donde están ubicados y representar la realidad teniendo en cuenta las relaciones de proporción y la aplicación de escalas sencillas en representaciones de la realidad. • Diseñar secuencias rítmicas sobre una retícula cuadrangular o triangular en el plano a partir de un módulo sencillo, utilizando conceptos de repetición, alternancia, cambio de dirección y simetría.

119

• Valorar la utilización del módulo como unidad de medida en la naturaleza o en producciones realizadas por el hombre. • Representar la sensación de volumen y de profundidad en una composición bidimensional por medio de los sistemas de representación. • Valorar y utilizar con corrección diferentes tipos de soportes, materiales, instrumentos y técnicas gráfico-plásticas en la elaboración de sus trabajos. • Describir gráfico-plásticamente objetos y aspectos del entorno por medio del dibujo del natural, utilizando para ello los elementos gráficos del mismo. • Conocer e identificar las relaciones cromáticas y las interacciones del color que se producen en nuestro entorno, así como valorar el color como un elemento esencial en la comunicación visual y en el arte y utilizar el lenguaje del color en creaciones propias. • Observar e identificar los diferentes tipos de texturas del entorno natural o artificial y valorar la importancia de las mismas en el acabado de una obra de diseño o artística, tanto plana como volumétrica; y elaborar texturas para aplicarlas en obras concretas y con una intencionalidad determinada. • Identificar el tipo de soporte, materiales, instrumentos y técnicas utilizadas en la elaboración de una obra y relacionar los mismos en función de la obra que se vaya a realizar, sea plana o volumétrica. • Buscar diferentes significados a un mensaje visual inserto en el ambiente, ubicándolo en otro contexto y realizando variaciones de color, orden, impresión, etc., en alguno de sus elementos significativos. • Buscar diferentes alternativas en la organización de las formas de un determinado campo visual y obtener composiciones diversas, teniendo en cuenta los conceptos de dimensión, dirección, luz, proporción y modulado en sus elementos constitutivos. • Percibir y valorar críticamente las relaciones de tamaño y proporción entre la forma y el espacio que la circunda, y utilizar las escalas gráficas en cualquier representación de la realidad. • Representar alzado, planta y perfil de cuerpos sencillos. 2. E.P.V. 3erESO. • Observar y describir gráficamente formas y objetos del entorno más próximo.

120

• Diferenciar los matices del color en la naturaleza, en los objetos y en los diferentes ambientes del entorno, atendiendo a sus propiedades de saturación, valor y tono. • Diferenciar y valorar la variedad de texturas visuales y táctiles que se pueden crear por medio de la manipulación de materiales y técnicas diversas. • Observar y relacionar las dimensiones de objetos y personas en el espacio donde están ubicados y representar la realidad teniendo en cuenta las relaciones de proporción. • Reconocer algunos signos convencionales del código visual, presentes en el entorno, y relacionarlos con los objetos y situaciones a las que se refieren. • Valorar y utilizar con corrección diferentes tipos de soportes, materiales, instrumentos y técnicas grafico-plásticas en la elaboración de sus trabajos. • Buscar distintas alternativas en la organización de formas en un determinado campo visual y obtener diferentes composiciones a partir de las mismas. • Diseñar secuencias rítmicas sobre una retícula cuadrangular o triangular. • Diseñar módulos derivados de una red normalizada isométrica, a partir de un módulo bidimensional básico y pasar a la tercera dimensión por medio de cortes e incisiones. • Reconocer en una imagen algunos elementos básicos de la sintaxis visual. • Seleccionar, entre los distintos lenguajes gráficos y plásticos, el más "adecuado a la idea que se quiera expresar. • Representar el espacio en el plano, utilizando como recursos gráficos la perspectiva cónica y el sistema diédrico. • Valorar las cualidades estéticas de entornos, objetos e imágenes de la vida cotidiana. 3. E.P.V. 4rtESO. • Describir gráfico-plásticamente objetos y aspectos del entorno por medio del dibujo. • Conocer e identificar las relaciones cromáticas y utilizar el lenguaje de! color en creaciones propias. • Observar e identificar los diferentes tipos de texturas y valorar su importancia en el acabado de una obra de diseño o artística, tanto plana como volumétrica.

121

• Percibir y valorar las relaciones de tamaño y proporción entre la forma y el espacio que la circunda, y utilizar las escalas gráficas en la representación de la realidad. • Conocer e interpretar diferentes signos convencionales insertos en el entorno y perteneciente al código visual, relacionándolos con los objetos y situación a los que se refieren y analizando en este contexto su estructura y cualidades materiales. • Identificar el tipo de soporte, materiales, instrumentos y técnicas utilizadas en la elaboración de una obra y relacionar los mismos en función de la obra que se vaya a realizar, bien sea plana o volumétrica. • Buscar diferentes significados a un mensaje visual inserto en el ambiente, ubicándolo en otro contexto y realizando variaciones de color, orden, impresión, etc. Buscar diferentes alternativas en la organización de formas de un determinado campo visual y obtener composiciones diversas, teniendo en cuenta los conceptos de dimensión, dirección, luz, proporción y modulado en sus elementos constitutivos, visualizando el resultado mediante esquemas, bocetos y maquetas, y seleccionar, de entre todas las obtenidas, aquella que guarde un mejor equilibrio compositivo.

4. OPTATIVA DE C.A.V. 1er E.S.O. - Diferenciar les distintes percepcions d’una mateixa imatge, a partir de situacions i de receptors diferents. - Buscar distintes alternatives en la comunicació amb imatges, tenint en compte la importancia del tipus de missatge i de receptor al qual va dirigida. - Produir missatges en els quals intervinguen els conceptes, elements i tècniques que constitueixen un procés de realització audiovisual. - Identificar paisatges urbans o rurals, amb diferentes diagrammes, en els línees directrius de configuració. - Aplicar el coneixement sobre l’ús de la llum per a acentuar el missatge plàstic en diversos sentits. - Elegir entre els diferents tipus de mitjans de producció audiovisual i considerar allò que hi ha de comú i de diferent, per tal de decidir el més adeqüat. - Experimentar en l’aspecte cromàtic de les imatges amb interposició de filtres, alteració de fotografies o diapositives per a aconseguir efectes determinats. - Dissenyar i realitzar diferents planificacions d’una mateixa imatge, buscant múltiples enfocaments i solucions. - Descriure una imatge en moviment, els diferents desplaçaments de càmera i el tractament temporal de l’acció. - Dissenyar i realitzar seqüències d’una història, per mitjà de diferents procediments d’imatge fixa. - Enregistrar diferents tipus de so diferenciant-hi orige, intensitat , to i timbre amb la finalitat d’incorporar-los com a banda sonora.

122

5. OPTATIVA DE DISSENY 2on E.S.O.

1. Haver comprés els processos implícits en tot disseny. Els alumnes, distribuïts en grups, hauràn de descobrir i comparar els procés de la creació d’una peça artesanal i un producte industrial( per exemple, una peça de ceràmica).

2. Saber analitzar els distints aspectes socioculturals, tecnològics, estètics i funcionals i econòmics, que originen un disseny.

3. Conèixer les tendències més importants dels disseny dels segle XX, així com els seus protagonistes més destacats.

4. Compendre la presència del disseny en la vida quotidiana. 5. Saber manipular formes geomètriques bàsiques per a elaborar a partir d’aquestes unes altres més

complexes. 6. Ser creatiu. 7. Saber raonar lògicament. Aixó és, ser ordenat i precís en la realització d’un projecte en els terminis

previstos. 6. DIBUIX TÈCNIC 1er I 2on DE BATXILLERAT. La evaluación se concibe de una forma holística, es decir, analiza todos los aspectos del proceso educativo y permite la retroalimentación, la aportación de informaciones precisas que permiten reestructurar la actividad en su conjunto. El dibujo técnico, como modo universal de expresión y comunicación, es la base de todo proyecto tecnológico cuyo fin sea la creación y fabricación de un determinado producto. Con el dibujo técnico como lenguaje universal normalizado tenemos a nuestro alcance todas las posibilidades de expresión y comunicación, por lo que el desarrollo de estas capacidades será el principal objetivo que en este curso debe alcanzarse. Con el fin de facilitar el aprendizaje se atiende a los siguientes criterios:

123

– La necesidad de tener en cuenta las capacidades del alumno y sus conocimientos previos. – La presentación de los contenidos de forma lógicamente significativa. El trabajo con los alumnos y alumnas se estructura hacia una forma activa de los procesos de aprendizaje, encauzando al alumno hacia el autoaprendizaje y el trabajo en equipo. Dado el carácter práctico de la asignatura, una metodología activa es la más adecuada y se aplicará apoyándonos en los puntos siguientes: – Se comenzará estimulando el interés del alumno, presentando la asignatura como lenguaje universal y objetivo con el que será capaz de expresar con exactitud las formas imaginadas y comprender las representadas por otros. – Con este lenguaje será posible comprobar lo expuesto por el profesor e investigar sobre ello aplicando el método científico al dibujo técnico. – En el proceso de enseñanza y aprendizaje se deben establecer las relaciones entre lo que el alumno conoce y lo que está aprendiendo, para que el alumno observe cómo sus conocimientos se amplían. – Se fomentará el estudio, la participación y la investigación al exponer el tema, invitando al alumno a descubrir lo que tiene que aprender. – Las explicaciones deben ser sencillas y claras proporcionando sin ambigüedad los ejemplos concretos de lo que pretendemos decir.

124

El alumno debe adquirir confianza en sí mismo y fijar las ideas fundamentales que le permitan profundizar en la materia (siempre de lo simple a lo complejo, sin saltar escalones). – Se seguirán siempre métodos generales basados en razonamientos y teoremas de la geometría métrica, sin utilizar las propiedades de la geometría proyectiva, si no es necesario. – Convencer al alumno de que, al conocimiento de principios, propiedades y teoremas, debe acompañarle siempre la práctica, pues de lo contrario la profundización y el dominio de la asignatura no serán posibles. – En la resolución de problemas geométricos se debe seguir el método de análisis y síntesis, se supone el problema resuelto y se razonan las propiedades necesarias para la solución del problema y, conocidos los pasos que se deben seguir, se aplica el método de síntesis para llegar a la solución aplicando las condiciones suficientes. En los sistemas de representación resultará útil plantear los mismos problemas en diédrico y axonométrico para comparar las posibilidades que ofrece cada uno de ellos. Por ejemplo, si se pide resolver un problema en diédrico, el dibujo en un sistema axonométrico servirá como figura-análisis. CRITERIOS DE EVALUACIÓN • Resolver problemas geométricos, valorando el método y el razonamiento de las construcciones, así como su acabado y presentación. • Utilizar escalas para la interpretación de planos y elaboración de dibujos. • Diseñar objetos de uso común y no excesivamente complejos, en los que intervengan problemas de tangencia. • Representar gráficamente una perspectiva cónica a partir de su definición y el trazado de sus elementos fundamentales.

125

• Utilizar el sistema diédrico para representar figuras planas y volúmenes sencillos. • Realizar la perspectiva de objetos simples definidos por sus vistas fundamentales y viceversa. • Definir gráficamente un objeto por sus vistas fundamentales o su perspectiva, ejecutados a mano alzada. • Obtener la representación de piezas y elementos industriales o de construcción sencillos y valorar la correcta aplicación de las normas referidas a vistas, acotación y simplificaciónes indicadas en éstas. • Culminar los trabajos de Dibujo Técnico, utilizando los diferentes recursos gráficos, de forma que éste sea claro, limpio y responda al objeto para el que ha sido realizado. 7. DIBUIX ARTÍSTIC 1er DE BATXILLERAT. 1.- Representar gráficamente formas naturales, definiendo con claridad su organización estructural (la disposición de las partes, la articulación y el encaje), y realzando las similitudes que los conjuntos presentan con respecto a los conceptos geométricos de relación y ordenamiento conocidos (simetrías y crecimientos pautados); proporcionar los distintos componentes formales, e interpretar el carácter material (flexibilidad, rigidez) y las cualidades superficiales que posea. 2.- Describir gráficamente objetos del entorno. 3.- Expresar por medio de puntos gráficos lineales, el carácter peculiar de formas del entorno pertenecientes al diseño urbano. 4.- Realizar interpretaciones plásticas (a través de procedimientos y técnicas cromáticas) de formas artificiales de carácter geométrico, en color y con incidencia de luz. 5.- Realizar representaciones que interpreten la apariencia que la luz origina cuando incide sobre la forma o los objetos no geométricos. 6.- Utilizar el conocimiento de los fenómenos ópticos del color. 7.- Utilizar los materiales, los procedimientos y las técnicas de representación gráfica (lápices, rotulador, estilografo, barras, aguadas, acrílicos, etc.). 8.- Describir gráficamente la parte esencial de las formas o sus imágenes observadas con brevedad, mediante definiciones lineales de los contornos externos, de acuerdo con la peculiaridad y las proporciones. 9.- Representar gráficamente (por medio de la línea y de la sombra) objetos de marcado carácter volumétrico de acuerdo con el estudio de valores tonales y el carácter material de la textura.

126

10.-Demostrar el conocimiento de las leyes básicas de asociaciones perceptivas, enumeradas por la psicología de la forma (igualdad, semejanza, proximidad, orientación, convergencia, cerramiento, valor tonal y el color). 8. DIBUIX ARTÍSTIC II. 2on DE BATXILLERAT. 1.- Representar gráficamente formas naturales, Manejando con soltura la representación esquemática de los campos visuales. Posición, situación i proporcion de las partes i del todo. Organización estructural (la disposición de las partes, la articulación y el encaje), 2.- Describir gráficamente objetos del entorno. Método analítico. Sintesis gráfica. 3.- Representar gráficamente objetos o modelos geometricos Mediante definición lineal. Definición volumétrica. 4.- Realizar interpretaciones plásticas sobre modelos propuestos de manera objectiva i subjectiva 5.- Utilizar los materiales, los procedimientos y las técnicas de representación gráfica (lápices, carbon difuminadores esponjas carbon prensado, barras, aguadas, etc.). 6.- Describir gráficamente la parte esencial de las formas o sus imágenes observadas con brevedad, consolidando la retentiva visual, como producto de una correcta observación y un análisis y memorización correctas. 7.- Representar gráficamente (por medio de la línea y de la sombra) objetos de marcado carácter volumétrico de edificios o espacios 8.-Demostrar el conocimiento de las leyes básicas de ordenación espacial o distribución de elementos o formas en el plano. composición 9. –Conocimiento i deducción del ritmo en elementos formales de la naturaleza i de los objetos o modelos clásicos propuestos. 10.- Diferentes momentos estilos i concepciones de la representación de las formas mediante el dibujo. Clasificaciones i agrupamientos estilísticos, expresivos i formales.

127

11.-Diferentes funciones de la imagen gráfico plástica 12.- las copias defensa i análisis de su realización 9. VOLUM 1er DE BATXILLERAT. 1- Utilitzar els mitjans elementals- relleu i exempt amb estructures senzilles- i els materials bàsics- argila, escaiola,porexpan,etc- en l’elaboració de formes tridimensionals d’escassa complexitat. 2- Analitzar des del punt de vista formal i funcional objectes quotidians, mitjançant la valoració dels aspectos més notables de la seua configuració tridimensional i la relació que s’establix entre forma i funció. 3- Valorar i usar de forma creativa d’acord amb les intencions plàstiques les possibilitats expressives de les texturas, els acabats i els tractaments cromàtics en l’elaboració de composicions tridimensionals simples. 4- Produir tridimensionalment objectes quotidians mitjançant l’aplicació d’una visió sintètica que evidència la seua estructura formal bàsica. 5- Buscar i elaborar altenatives a la configuració tridimensional d’un objecte o d’una peça de caire escultòric, descompondre-la en unitats elementals i reorgaitzar les esmentades unitats fins aconseguir composicions plàsticament expressives, equilibrades i originals. 6- Saber valorar les diferències que hi ha entre les configuracions tridimensionals de caire figuratiu i les de caire abstracte. 7- Dissenyar i construir mòduls tridimensionals que permeten estructurar de forma lògica, racional i variable, l’espai volumètric. 8- Crear configuracions tridimensionals dotades de significat on s’establesca una relació entre la imatge i el contingut. 10. CULTURA AUDIOVISUAL 1er DE BATXILLERAT. Pueden considerarse tanto las intervenciones acertadas en los debates y puestas en común como el comentario individual escrito del spot de TV. Habrá de evaluarse la medida en que han asimilado los conceptos apropiados para hacer la crítica de la publicidad televisiva y su capacidad para descubrir estos contenidos en anuncios concretos de la actualidad.

128

Los participantes entregarán un trabajo individual con las fotos obtenidas en las actividades de disparo. Las fotografías relacionadas con el tema del manejo de la cámara deberían, quizás, ser reveladas en algún laboratorio profesional. Después se confeccionará un dossier pegando cada foto en una cartulina (formato DIN A-4, color blanco o negro) acompañada de un comentario que incluirá: Título, ficha técnica y comentario personal. En cuanto a los criterios de evaluación, habría que hacer hincapié en las fichas técnicas y comentarios personales de las fotos para ver si se adecuan a los conceptos y técnicas expuestos en las explicaciones- más, e al mero resultado en sí de las fotografía. 11. FONAMENTS DEL DISSENY 2on DE BATXILLERAT. 1. Explicar los elementos gráficos que son fundamentales en el diseño bidimensional (punto, línea, plano,color y textura). caracterizando las propiedades semánticas de los mismos y su valor sintáctico en el conjunto. Con este criterio se intenta evaluar si se manejan los elementos formales básicos de la expresión plástica con evidente función comunicativa, diferenciando el alcance de cada una de las opciones que puedan presentarse en trabajos sencillos. tanto en el campo del diseño bidimensional como tridimensional. Debe considerarse que los elementos gráficos básicos tienen que suponerse enriquecidos por todos los medios de producción y reproducción gráfica.. tanto los clásicos como los más recientes. la fotografía. la fotocopia y los medios informáticos. 2. Emplear el color con un sentido funcional intentando establecer sensaciones o niveles de comunicación claramente definidos particularmente en el campo de la simbologia y de la señaletica. El uso de este criterio permite valorar el nivel alcanzado en la comprensión de la posibilidades semióticas del color en el campo de la normalización, ya codificado, y en el de las señales o indicadores visuales, que, aunque no suelen estar normalizados, sí se prestan a establecer ciertos códigos de carácter general. 3. Determinar las principales familias tipográficas. estableciendo, las ventajas e inconvenientes desde el punto de vista de la comunicación y aplicándolas en ejemplos muy concretos del diseño gráfico (prensa. revistas. libros. folletos y carteles).

129

Con este criterio se pretende evaluar el nivel de conocimientos y las actitudes desarrollados para el uso de la tipografía como elemento característico y expresivo de primer orden. dentro del diseño gráfico. No se trata de conocer todos los elementos que configuran y diferencian cada tipo, ni todas las variables que las principales familias originan, sino tener claros conceptos como -«cuerpo», «remate», -«alineación»-, etc.. así como la adecuación de la morfología tipográfica y su sintaxis a las intenciones comunicativas y/o expresivas. Por otro lado, podrá valorarse la utilización de la rotulación caligráfica. la tipografía impresa o por medio de transferibles. pero manipulada de forma creativa y de acuerdo con las necesidades expresivas de los alumnos. 4. Aplicar, en actividades propias del diseño de objetos. los recursos fundamentales para sugerir la tridimensionalidad, tales como el claroscuro y la perspectiva. valorando las ventajas e inconvenicntes, que la imitación de la tercera dimensión tiene frente al plano. e integrando dichos recursos en proyectos concretos. La propuesta de este criterio se hace para la evaluación de los conocimientos sobre perspectiva axonométrica y cónica. y sobre destrezas de sombreado que han adquirido los estudiantes. Esto no quiere decir que se deba exigir el exacto cumplimiento de las leyes de la perspectiva y del claoruscuro. sino la consecución de un acertado efecto de relieve, lo cual, a veces, requiere una deliberada transgresión de esas leyes. 5. Describir mediante el sistema diédrico, axonométrico y/o la perspectiva cónica, objetos o interiores arquitectónicos que no ofrezcan especial dificultad. relacionando las distintas descripciones y obteniendo conclusiones sobre las posibilidades de cada uno de los sistemas citados. Con este criterio se alcanza a determinar. no sólo el nivel logrado por cada alumno en cuanto al conocimiento teórico. sino. lo que es más importante, el acertado uso de dichos sistemas de representación para cada circunstancia. es decir. la capacidad de identificar y utilizar ,el sistema o sistemas necesarios, suficientes y adecuados en cada caso. 6. Diseñar redes (poligonales en el plano y poliédricas en el espacio). mediante perspectivas o maquetas a partir de un elemento modular para. con él y mediante repetición, constituir una forma real o perteneciente al diseño experimental. Este criterio se propone para juzgar el nivel de comprensión espacial alcanzado. así como la capacidad para manipular los fundamentos de la geometría plana y de la geometría descriptiva. que son imprescindibles en la

130

acción de diseñar. Se trata de valorar la capacidad de utilizar, de forma creativa, las manipulaciones o transformaciones que con las formas pudieran hacerse, tales como giros. traslaciones y simetrías. 7. Realizar maquetas de espacios habitables (lo que es propio del interiorismo) preferentemente de temas sencillos, considerando el espacio habitable como un espacio en negativo que ha de tener una concepción especial en la que la luz,,el color y los circuitos de tránsito han de ser los condicionantes principales para el diseño. Con este criterio se intenta medir también la capacidad de percibir el espacio pero, en este caso, se trata de un espacio distinto, ya que es el interior, el hueco, es decir, el verdadero espacio arquitectónico, lo que es objeto de atención. Este espacio, en lo que tiene de habitable. deberá distribuirse funcionalmente según las necesidades que del mismo vayan a exigirse, siendo este aspecto funcional el que deberá primar sobre otros, como la pura estética o la mera buena presentación del proyecto. 8. Aplicar un método de trabajo, con carácter general, que pueda ser válido para cualquier actividad de realización de proyectos dentro del campo del diseño, explicando la validez y la oportunidad de cada una de las fases ante una propuesta concreta. Este criterio permite evaluar la capacidad adquirida para la comprensión de todo el proceso de diseño. que va desde la concepción de una idea o detección de una necesidad hasta que el producto está en manos del usuario, pasando por la fabricación y distribución. Con este criterio se puede valorar además en qué medida se comprende la presencia e incidencia del diseño en la elaboración o producción de objetos. 9. Aplicar con claridad los fundamentos, así como las características diferenciales de las principales técnicas gráficas que son pertinentes para la realización del diseño, particularmente las referidas al color y a los medios transferibles, utilizándolos en ejercicios concretos de diseño gráfico (diseño de carteles, folletos y señales). 12. TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRÀFICA. 2on DE BATXILLERAT. 1. Utilizar las técnicas y materiales específicos que habitualmente se emplean en la comunicación artística y visual, analizando su composición y observando su comportamiento sobre un soporte bidimensional.

131

Este criterio permitirá comprobar si los estudiantes conocen los medios y recursos básicos de que pueden disponer para expresarse artística y adecuadamente sobre una superficie plana. Mediante este criterio se evaluará el estudio analítico de los materiales gráficos, plásticos y visuales más comunes, los pigmentos y aglutinantes, sus modos de adaptarse a los distintos soportes y también la naturaleza y cualidades de éstos. 2. Aplicar un tipo de técnica específica a la resolución gráfico-plástica de un tema concreto, seleccionando los materiales oportunos. Mediante este criterio se evaluará el empleo de los conocimiento.% teóricos y técnicos adquiridos en la práctica artística,'Ia adecuación de los materiales a la intención expresiva, y la destreza en la utilización de procedimientos, formas, color, formatos y tamaños. así como de distintos materiales en una misma obra. 3. Situar unas técnicas concretas en un contexto histórico, identificando materiales y procesos con estilos y épocas y explicando su evolución e influencias, Se evaluará el conocimiento sobre el tipo de material y procedimientos empleados en una obra, dentro de unas coordenadas espaciotemporales, las posibles motivaciones de su génesis, su repercusión en otros ámbitos y en el propio, aplicando un análisis objetivo e infiriendo a qué cultura o sociedad concreta corresponde dicha técnica y comprobando en qué otras culturas o momentos históricos se manifiesta a su vez. 4. Manejar diferentes materiales en la ejecución de un dibujo, pintura, obra gráfica o de diseño, experimentando distintos resultados plásticos y visuales. Mediante este criterio se evaluará la capacidad de análisis, experimentación e investigación frente a una gama de recursos adquiridos como medios de expresión ante un trabajo concreto, original o sugerido. También se evaluará la selección de¡ material conveniente, resolviendo los posibles problemas derivados de su comportamiento y su manipulación. 5. Planificar un proyecto visual artístico, indicando desde los materiales y procedimientos hasta su finalidad y organizando las fases en su realización.

132

Con este criterio se evaluará la capacidad para prever lo que se necesita para desarrollar un proyecto gráfico-plástico y llevarlo a buen término, anticipando datos sobre el tipo de material necesario y su utilización, con arreglo a una intención creativa, demostrando destreza para aplicar los conocimientos adquiridos a unos fines determinados. 6. Construir y organizar su propio banco de datos a base de imágenes y materiales específicos, manipulando formas y procedimientos en función de unos resultados expresivos concretos. Los estudiantes deberán saber cómo, llevar a cabo un proyecto artístico, con un mínimo criterio selectivo, acerca de la procedencia y aplicaciones de sus imágenes, tratando de combinarlas con una cierta estética y estilo, revelando en su manejo los conocimientos que posee sobre éstas. 7. Integrar en un mismo proceso diversos lenguajes visuales (gráficos, plásticos y visuales), utilizando las posibilidades de cooperación, y trabajo en equipo que ello supone. Se evaluará con este criterio la capacidad de relacionar técnicas y lenguajes visuales (esquemas, dibujos, fotografías. diseños gráficos, pinturas, etc.) sintetizados en un montaje con una finalidad y en el cual puedan colaborar distintas personas de un equipo, especializándose cada una de ellas en un cometido, a fin de conseguir el máximo rendimiento en el trabajo. 8. Comparar las técnicas, reconociendo los modos de hacer tradicionales junto a los actuales, como vías expresivas de¡ arte y la comunicación. Se tratará de evaluar con este criterio la asimilación que han realizado los alumnos acerca de¡ sentido de las manifestaciones artísticas, según el procedimiento y el material con que han sido tratadas a lo largo de la historia y en ¡a actualidad. 13. TALLERS ARTÍSTICS. 2on DE BATXILLERAT. 1. Utilizar los procesos técnicos específicos que se emplean en la comunicación visual, analizando su composición y su componente artístico aplicado a este nuevo soporte.

133

2. Deben conocer los medios y recursos básicos de que pueden disponer para expresarse adecuadamente sobre este nuevo medio. 3. Planificar un proyecto visual artístico, utilizando otros programas de presentación etc, indicando obtención de las imágenes (internet escanes etc.) procedimientos, tratamientos, guion creativo y finalidad y objetivos perseguidos. 4.Conocer, diferenciar y valorar los sistemas de grabado y de reproducir imagenes. 5.Reconocer los objetos y muestras resultantes de la estampación de las diferentes tecnicas mostradas. 6.Elaborar obras plásticas por medio de diferentes procedimientos y técnicas de grabado y estampación. 7.Conocer y usar minimamente procesos logicos de pintura, encaje, mancha valoracion y empastado 8.Hacer interpretaciones de autores con intencionalidad y criterios descritos por el alumno. 9.Proyectar un proceso de creación a partir de un elemento de la naturaleza para convertirlo en un tema pictórico adecuado a la tecnica que nos ocupa. B) INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ. El sistema educativo como constatación del proceso enseñanza-aprendizaje, exige por parte del profesor una calificación numérica del alumno, en base al nivel de asimilación de contenidos y por tanto, el desarrollo de las capacidades contempladas en los objetivos. La evaluación de los aprendizajes se realizará de una manera continua. En ella se tendrán en cuenta: - Las actividades desarrolladas en las unidades didácticas. - Pruebas examen. - Esfuerzo e interés demostrados. 1.- Seguiment de les activitats i treballs realitzats per l'alumne majoritàriament a classe, i en alguns casos a casa, controlant la consecució dels objectius proposats per a cada una d'elles. Aquest seguiment ens proporcionarà un recurs per valorar la capacitat de l'alumne d'organització de la informació, la capacitat de resolució de problemes, la creativitat i imaginació, així com el domini de les tècniques d'expressió plàstica i visual. No es descarta,

134

tanmateix, la possibilitat d'adaptar aquests criteris a alguns casos particulars d'alumnes que per les seves característiques individuals necessitin un seguiment diferenciat. 2.- L'observació sistemàtica del treball diari de l'alumne, analitzant per una part els hàbits de treball, valorant l'esforç de superació i la participació en els treballs d'equip i controlant la realització dels procediments, i per una altra part les seves intervencions i la qualitat de les mateixes, valorant la utilització correcta de la terminologia pròpia de l'àrea i la capacitat de comprensió, anàlisi i crítica, així com el respecte pel treball propi i dels altres. 3.- Proves objectives (treballs i/o exàmens) que ens permetran avaluar continguts de tipus conceptual i procedimental de manera globalitzadora. 4.- L'expressió de les seves opinions sobre situacions conflictives, i les seves actituds i comportaments habituals serviran per avaluar l'adquisició dels valors implicats en els temes transversals i de vegades seran valorats conjuntament en les proves objectives a través dels temes triats a les composicions lliures quan calgui. OPTATIVA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL 1er ESO. OPTATIVA DISSENY 2on ESO. Per a extraure la nota que demanda per a cada avaluació l’administració educativa, el/la professor/a disposarà dels següents elements: -proves tipus -projectes pràctics realitzats -actitud d’interés i la consegüent implicació de l’alumnat BATXILLERAT. El sistema educatiu preveu que a la finalització de cadascuna de les avaluacions i com document acreditatiu del grau d’assoliment dels continguts,que cada alumne ha de rebre una qualificació numèrica per part del professor. Aquesta es construeix avaluant tant els continguts conceptuals, els procedimentals com els actitudinals que s’extrauen de:

135

- activitats desenvolupades a les unitats didàctiques: tant teòriques com pràctiques - proves examen - esforç i interes demostrats La concreció numèrica atendrà als percentatges indicats en l’apartat corresponent de la present programació didàctica. Aquells alumnes que a la nota final d’aquesta assignatura –juny/tercera avaluació- obtinguen una qualificació inferior a 5 punts, tindràn altra oportunitat de superar-la a les proves de setembre.El professor indicarà les activitats tant teòriques com pràctiques que l’alumne haurà de realitzar i entregar per a la seua qüalificació en les dates previstes pel Centre per a les recuperacions de setembre.Es fa impossible concretar quínes són aquestes ja que es dissenyaran atenent les necessitats de cada alumne en particular,bé perquè aquestos no han entregat algunes de les activitats proposades o bé perquè habent sigut entregades no han arribat al grau d’assoliment mínim dels continguts. C) TIPUS D’AVALUACIÓ. OPTATIVA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL 1er ESO. Les ferramentes a partir de les quals s’extraurà la qualificació seràn: - treballs teòrics i pràctis - proves-examen - presentació acura de les tasques així com puntualitat en l’entrega - participació en classe - treballs en grup BATXILLERAT: DT I, DT II, DA I, DA II, TEG, DISSENY, IMATGE I TALLERS ARTÍSTICS.

136

1.- La evaluación del aprendizaje de los alumnos en el Bachillerato será continua y se realizará de forma diferenciada según las distintas asignaturas del currículo. 2.- Se evaluaran a los alumnos teniendo en cuenta los objetivos y los conocimientos adquiridos en cada una de las asignaturas, según los criterios de evaluación que se establezcan. 3.- Los profesores evaluarán los aprendizajes de los alumnos, los procesos de enseñanza y su propia práctica docente, en relación con los objetivos del currículo. D) CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. 1.- Lògica en el procés d'aprenentatge i treball. S'avaluarà la capacitat que tingui l'alumne d'establir un procés recolzat en la lògica, tant per a l'anàlisi com per a la síntesi dels llenguatges visuals i plàstics. Es valorarà el coneixement abstracte i la seva aplicació com a recolzament en la realització d'activitats concretes. 2.- Creativitat desenvolupada en les seves produccions. S'avaluarà la capacitat de resoldre els problemes plantejats de manera diferent i amb concepció pròpia, superant estereotips i convencionalismes. Es valorarà la inquietud en la recerca de solucions alternatives i amb la utilització de codis, terminologia i procediments dels llenguatges visuals. 3.- Correcció en l'expressió plàstica de les seves produccions. S'avaluarà la netedat, la cura del material, el gust per l'ordre en la representació i en el maneig de materials i tècniques. 4.- Capacitat de treball. S'avaluarà l'esforç i la dedicació posada en la realització de les activitats. Es valorarà l'actitud d'interès i la varietat de produccions presentades 5.- Treball en equip. S'avaluarà la capacitat d'adaptació a un grup de treball, evitant personalismes i responsabilitzant-se de les tasques pròpies. 6.- Actitud general.

137

S'avaluarà la capacitat de relació amb la resta d'individus del grup i la seva actitud respecte a la matèria pròpia de l'àrea. Es valorarà la correcció en les formes i respecte cap a les diferències. Hi ha unes normes que l’alumne ha de tenir presents : Al final de cada avaluació l’alumne haurà lliurat tots els treballs i seran qualificats. Cada treball té un termini de lliurament que s’ha de respectar escrupulosament, normalment hi haurà dos dates d’entrega, però si es fa ús de la segona data a la nota del treball se li restarà un punt. Si falta qualsevol treball serà qualificat amb un zero i a més repercutirà negativament en l’actitud. Els treballs sempre seran entregats en mà al profesor/a de l’assignatura corresponent. També es considerarà negativament, a efectes d’actitud, les faltes d’assistència injustificades i la falta de material d’ús diari a l’aula. 5 faltes d’assistència injustificades per trimestre baixarà un punt de la nota final de trimestre. Tanmateix, l’alumne que al llarg del trimestre tinga 5 faltes d’eines de treball (llibre , escaire , fulls de dibuix… ), baixarà 1 punt de la nota final de trimestre. Per a recuperar una avaluació, el professor/a pot demanar els treballs, no entregats o amb una nota inferior a 5, dins de la mateixa avaluació o durant la següent avaluació. La mateixa norma s’aplicarà per a la recuperació de les proves teòrico-pràctiques. La nota de l’avaluació sempre va referida a la comprensió ( conceptes ) adquirits per l’alumne, als exercicis i treballs d’aula i de casa ( procediments ) i el seu grau d’adquisició i a les actituds que manté l’alumne ( actitudinal ). A setembre l’alumne serà avaluat dels procediments i conceptes que tinga suspesos durant el curs. Donat el caire eminenment pràctic de l’assignatura, per apoder superar l’avaluació de setembre, el/la profesora establirà l’entrega de treballs pràctics i la realització d’una prova objectiva. Serà indispensable, per a obtindre una qualificació igual o superior a cinc, l’entrega de tots els treballs pràctics establits prèviament pel profesor/a de l’assignatura. La nota final serà el 50% de la prova objectiva i el 50% dels treballs pràctics.

Percentatges d’avaluació de totes les àrees i matèries corresponents al departament de dibuix.

138

La concreció numérica del procés d’avaluació per als diferents nivells es resoldra atenent als següents percentatges per als continguts, procediments i actituds:

GRUPS CONTINGUTS PROCEDIMENTS ACTITUDS ESO

EPV PRIMER ESO 35 35 30 EPV TERCER ESO 40 40 20 EPV QUART ESO 40 40 20

TALLER AUDIOVI. 1 35 35 30 TALLER DE DISSENY 2

35 35 30

BATXILLERAT-1 DIB ARTISTIC 40 40 20 DIB TÈCNIC 40 40 20 VOLUM 40 40 20 COMUNI.AUDIOVISUAL

40 40 20

BATXILLERAT-2 DIB ARTISTIC 40 40 20 DIB TECNIC I/II 40 40 20 IMATGE 40 40 20 TEC. EX. GRA. 40 40 20 TALLER ARTISTIC 40 40 20 FON. DISSENY 40 40 20

139

Es considera aprovat l’alumne que aprova la tercera avaluació, ja que es tracta d’una avaluació continua, A cada avaluació es considerarà com a puntuable les proves objectives recollides per el professor i els exàmens. DIBUIX TÈCNIC 1er BATXILLERAT. • Resoldre problemes geomètrics, valorant el mètode i el raonament de les construccions, així com el seu acabat i presentació. • Utilitzar escales per a la interpretació de plans i elaboració de dibuixos. • Dissenyar objectes d'ús comú i no excessivament complexos, en els que intervinguen problemes de tangència. • Representar gràficament una perspectiva cònica a partir de la seua definició i el traçat dels seus elements fonamentals. • Utilitzar el sistema dièdric per a representar figures planes i volums senzills. • Realitzar la perspectiva d'objectes simples definits per les seues vistes fonamentals i viceversa. • Definir gràficament un objecte per les seues vistes fonamentals o la seua perspectiva, executats a mà alçada. • Obtindre la representació de peces i elements industrials o de construcció senzills i valorar la correcta aplicació de les normes referides a vistes, acotació i simplificacions indicades en estes. • Culminar els treballs de Dibuix Tècnic, utilitzant els diferents recursos gràfics, de manera que este siga clar, net i responga a l'objecte per al que ha sigut realitzat. DIBUIX ARTÍSTIC II. 2on BATXILLERAT. El sistema educativo como constatación del proceso enseñanza-aprendizaje, exige por parte del profesor una calificación numérica del alumno, en base al nivel de asimilación de contenidos y por tanto, el desarrollo de las capacidades contempladas en los objetivos. La evaluación de los aprendizajes se realizará de una manera continua. En ella se tendrán en cuenta:

140

Las actividades desarrolladas en las unidades didácticas. Pruebas examen. Esfuerzo e interés demostrados. Realización trimestral de una obra con presentación de bocetos en clase i realización en casa dediferentes propuestas: 1r trimestre partiendo de lecturas en esta ocasión hemos elegido un libro de poemas con una ilustración de autores valencianos titulado HOMENAJE A PICASSO. 2n trimestre compromiso con asociaciones cívicas de la ciudad o de la comarca, este año hemos trabaremos con XATEBA asociación que trabaja para la igualdad de la mujer y contra los malos tratos aspecto ligado con la transversalidad 3r trimestre tenemos dos opciones la primera va ligada a la EDUCACIÓN VIAL, de nuestros alumnosy la otra posibilidad seria tratar con imágenes la violencia en los centros.

PORCENTAJES Contenidos: 40% Procedimientos: 40%

Actitud: 20%

En el caso de que un alumno tras, la tercera evaluación haya obtenido una calificación inferior a 5 puntos, tendrá otra oportunidad de superación de la asignatura en septiembre, con la entrega de trabajos prácticos (50% nota de septiembre) y la superación de una prueba práctica (50%). FONAMENTS DEL DISSENY. 2on BATXILLERAT. Para la calificación que las administraciones educativas exigen de cada alumno tanto a la finalización de cada una de las evaluaciones, como la nota final de la asignatura, el profesor se basará en los siguientes elementos:

141

-actividades prácticas y teóricas realizadas -examenes tipo selectividad -esfuerzo e interés demostrados De lo anterior se extraerá la calificación correspondiente a la asimilación de contenidos conceptuales,procedimentales y actitudinales en los porcentajes indicados en el apartado correspondiente de la presente programación didáctica, atendiendo a los criterios de evaluación anterioremente expuestos. Para aquellos alumnos que no superen la asignatura en junio, el profesor determinará la repetición de ejercicios que estime oportunos para preparar la prueba de Septiembre. Ésta se realizará en la fecha y hora/s determinadas por el Centro y constará de la resolución de un examen “tipo selectividad”, extrayéndose del mismo la calificación. TÈCNIQUES D’EXPRESSIÓ GRÀFICA. 2on BATXILLERAT. 1ª EVALUACIÓN NIVEL MÍNIMO:

-Estudio analítico de los agentes morfológicos del lenguaje visual gráfico-plástico que lo definen: forma, color,

textura y composición. -Selección y utilización de diferentes materiales, soportes e instrumentos en función de la obra que se vaya a realizar, experimentando resultados plásticos y visuales. 2ª EVALUACIÓN

142

NIVEL MÍNIMO:

Técnicas de dibujo: -Técnicas secas: grafitos, lápices de colores y pasteles. -Técnicas húmedas: Rotuladores, estilógrafos. -Técnicas de pintura.

-Técnicas al agua. Acuarela y tempera. 3ª EVALUACIÓN NIVEL MÍNIMO

-Técnicas de grabado y estampación. -Monotipia, xilografía- litografía.

143

E) ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ. E.P.V. ESO. ACTIVITATS DE REFORÇ I RECUPERACIÓ: Este tipo de actividades están principalmente destinadas a atender a los alumnos/as con necesidades específicas. Plantean en todo momento la actualización de los conocimientos previos necesarios y la posibilidad de elaboración de propuestas de trabajo personalizadas. ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.Este tipo de actividades, permiten a ciertos alumnos/as, la culminación de sus inquietudes y completan a este nivel, su proceso de aprendizaje. Forman parte también del diseño para la atención a las necesidades específicas. F) AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYANÇA I APRENENTATGE. PROVES DE SETEMBRE A les assignatures optatives i E.P.i V. d’ESO el/la professor/a demanarà a l’alumne un dossier d’exercicis pràctics per a la superació de l’assignatura. A les assignatures de Dibuix Artístic (I / II ) , Dibuix Tècnic (I/II) , Tècniques Gràfico-Plàstiques, Imatge i Fonaments del Disseny, a més dels treballs que considere oportuns el professor, l’alumne haurà de realitzar una prova que en el cas de segon de batxillerat serà tipus selectivitat. A les assignatures de Volum i Tallers Artístics l’alumne haurà d’entregar al professor els exercicis pràctics i teòrics pertinents. OPTATIVA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL 1er ESO.

144

L’alumne que no supere l’assignatura a juny haurà de presentar els exercicis pràctics pertinents i realitzar una prova-examen en les dades marcades a tal efecte per la Direcció del Centre. OPTATIVA DISSENY 2on ESO. Els alumnes que no superen l’assignatura en la qualificació inferior a 5 punts a la final de juny, tenen l’oportunitat d’entregar en setembre els treballs que no han fet durant el curs. Tanmateix, s’estudia la possibilitat de fer a més una prova exàmen. Depenet del funcionament del curs, aquestes qüestions quedaràn especificades i- obviament ficades en coneixement dels alumnes que necessiten recuperar- al document de final de curs: Memòria Final. DIBUIX TÈCNIC 1er BATXILLERAT. L'avaluació es concep d'una forma holística, és a dir, analitza tots els aspectes del procés educatiu i permet la retroalimentació, l'aportació d'informacions precises que permeten reestructurar l'activitat en el seu conjunt. Serà contínua i entre els aspectes del procés educatiu s’atendrà l’assoliment dels conceptes mitjançant controls i propostes d’exercicis sovint, i un mínim d’un examen de conceptes per avaluació al que s’haurà previst la seva recuperació, al més aviat possible, després de cada avaluació insuficient. En el cas del Dibuix Tècnic les destreses són un valor molt important en el conjunt de l’aprenentatge integral. També aquestes seran un instrument més d’avaluació. Així mateix l’actitud que presenten els alumnes vers l’assignatura, -en conjunt i individualment ja que l’avaluació serà individualitzada perquè s’ha d’ajustar a les característiques del procés d’aprenentatge de cada alumne-, serà part proporcional de la nota global. Proporcionalitat determinada per acord de departament. En la mesura de les possibilitats materials i humanes, el centre té previstes hores de reforç –reflectides en l’horari de professor- per a tots aquells alumnes que, estant en 2n curs de Batxillerat, portaren l’assignatura de Dibuix Tècnic pendent de 1r de Batxillerat. Amb la qual cosa la recuperació hauria de ser abans de la nota final de 2n.

145

Tot i la quantitat de possibilitats d’aprovar a l’abast de cada alumne, sempre tindran una darrera oportunitat a setembre, d’acord amb les últimes instruccions, consistent a una prova extraordinària d’un nivell de mínims consensuat entre tots els membres del departament que impartisquen la mateixa assignatura. 8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB ATENCIÓ ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

El professor haurà d'ajustar l'ajuda pedagògica a les diferents necessitats de l'alumnat i facilitar recursos i

estratègies que permeten la resposta a les diverses motivacions, interessos i capacitats. Un capítol d'atenció

especial seran els alumnes immigrants, sobretot atendre a aquells que desconeixen l'idioma o que vénen de

sistemes educatius i entorns culturals diferents al nostre i estan en fase d'adaptació. L'aula haurà de ser per a

ells/es un lloc d'acollida i l'assignatura els oferirà les possibilitats d'expressió de la seua particular visió del món

amb respecte i consideració en la mesura que es puga del les seues pròpies claus culturals.

Quant als continguts es farà una graduació de les dificultats de cada unitat establint una escala clara de menor a

major dificultat, de manera que els alumnes vagen familiaritzant-se amb situacions senzilles i puguen afrontar

posteriorment altres de major complexitat.

D'altra banda, una mateixa activitat es plantejarà amb distints graus d'exigència, distints nivells d'aprofundiment

treballant amb els alumnes menys avantatjats només els continguts “mínims”.

Les activitats seran més o menys dirigides, més o menys experimentals depenent de la tipologia de l'alumnat, per

a això concretament hem previst les activitats de coneixements previs / motivació i les activitats de

desenrotllament i consolidació.

146

En la planificació d'este tipus d'activitats es planteja la següent proposta operativa.

a) Proposar activitats d'observació, reflexió i anàlisi partint de la intuïció i de les seues experiències

anteriors.

b) Establir activitats en un marc conceptual suggerint criteris interpretatius d'acord a uns continguts

específics.

EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL I OPTATIVES D’ESO A l’etapa de l’ ESO els alumnes poden presenten diferents nivells d’aprenentatge ; a més presenten també necessitats educatives aquells alumnes que per les seues característiques físiques , sensorials o altres , no poden seguir de la mateixa manera el currículo de l’etapa . L’utilització de diferents materials , activitats i actuació específica del professorat , en els diferents casos en els quals siga neccessària l’adaptació d’aquestos per a atendre les diferents necessitats dels alumnes , queda reflectit en l’apartat de metodologia als diferents cursos de l’ESO. COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. Per a afavorir l’implicació de l’alumne en els continguts que es treballaran es preveuen diverses activitats en grup, així com sondejos als alumnes sobre el què, cóm, i per a què atenent als objectius. És important que l’alumne/a siga capaç d’extraure els aprenentatges d’una forma conscient. Assenyalar que es preveu la participació en activitats relacionades amb aquesta optativa més enllà de l’espai aula: projectes interdisciplinars, d’associacions diverses,etc…

147

Per a finalitzar, es preveu per a atendre la diversitat de ritmes d’aprenetatges que puguen presentar els alumnes, les activitats de reforç o d’ampliació oportunes. ASSIGNATURES I OPTATIVES DEL BATXILLERAT. VALORACIÓ INICIAL I VIES D'ACTUACIÓ Igual que en etapes educatives anteriors, en el Batxillerat els alumnes presenten diferents nivells d'aprenentatge en relació amb l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria; a més, presenten també necessitats educatives aquells alumnes que per les seues característiques físiques, sensorials o altres, no poden seguir de la mateixa manera el currículum de l'etapa, (discapacitats motores, sensorials, etc.). No obstant, el tractament que es concedix a l'atenció a la diversitat en l'etapa de Batxillerat presenta unes característiques diferents que el concedit en l'Educació Secundària Obligatòria. D'esta manera, en este nivell educatiu diversitat fa referència a la necessitat ser ateses des d'adaptacions d'accés, mesures concretes de material; sense arribar en cap cas a prendre mesures curriculars significatives. QUÈ ÉS LA DIVERSITAT EN L'ETAPA DE BATXILLERAT? Des de l'aula, s'ha d'adoptar una metodologia que afavorisca l'aprenentatge de tot l'alumnat en la seua diversitat: proposar activitats obertes, perquè cada alumne les realitze segons les seues possibilitats, oferir eixes activitats amb una gradació de dificultat en cada unitat didàctica, organitzar els aprenentatges per mitjà de projectes que - al mateix temps que els motiven - els ajuden a relacionar i aplicar coneixements, aprofitar situacions d'heterogeneïtat, com els grups cooperatius, que afavorisquen l'ensenyança-aprenentatge, etc. Per a aconseguir estos objectius, s'ha d'iniciar cada unitat didàctica amb una breu avaluació inicial que permeta calibrar els coneixements previs del grup en eixe tema concret, per a facilitar la significatividad dels nous continguts, així com organitzar en l'aula activitats el més diverses possible que faciliten diferents tipus i graus d'ajuda.

148

VALORACIÓ INICIAL DELS ALUMNES Amb l'objecte d'establir un projecte curricular que s'ajuste a la realitat dels nostres alumnes i alumnes, és necessari realitzar una valoració de les seues característiques segons els paràmetres següents: • Què valorar: • Situació econòmica i cultural de la família. • Rendiment de l'alumne o alumna en l'etapa anterior. • Personalitat, aficions i interessos. Com obtindre informació: • Qüestionari previ als alumnes i alumnes. • Entrevista individual. • Qüestionari als pares. • Anàlisi de l'expedient escolar de Secundària, etc. VIES D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Ací es va a fer menció a aquelles mesures que no impliquen modificar substancialment els continguts, és a dir que només requerixen adaptacions referides a aspectes que mantenen bàsicament inalterable el currículum adoptat en la matèria però que, sense estes actuacions, determinats alumnes i alumnes no progressarien. En general, es pot afirmar que la programació del grup, excepte algunes variacions, és també la mateixa per a l'alumnat que reba eixes actuacions específiques. • Utilització de grups flexibles en matèries que es precise o es considere positiu. • Desdoblament del grup en dos en certes matèries, segons les necessitats de l'alumnat i característiques del professorat. • Reforços en determinades matèries o aspectes puntuals d'estes, perquè per distintes raons, determinat alumnat estan trobant majors dificultats de les habituals en el seu aprenentatge. • Ampliacions d'alguns continguts o temes per a certs alumnes que ho requerixen.

149

L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I LES SEUES IMPLICACIONS EN L'AULA És en les programacions d'aula i en les activitats d'ensenyança-aprenentatge on prenen cos, referits als alumnes i alumnes particulars, les decisions preses en el centre. Per tant, la planificació de cada unitat didàctica ha de tindre en compte que no tots els alumnes i alumnes aconseguiran de la mateixa manera els objectius, seguiran el mateix procés d'aprenentatge i aprendran exactament el mateix. Les programacions i el seu desenvolupament en l'aula, constituïxen l'àmbit d'actuació privilegiat per a ajustar l'acció educativa a la diversitat de capacitats, interessos i motivacions de l'alumnat. Quan el professorat d'un alumne o alumna determina que estos tenen dificultats d'aprenentatge i/o necessitats específiques, normalment és perquè aquell identifica que les característiques d'estos els conduïx a evidenciar discrepàncies més o menys importants entre el seu rendiment i el que es fa habitualment en l'aula. Es pot afirmar que el nombre d'alumnes i alumnes a qui s'atribuïxen dificultats importants d'aprenentatge està en relació directa amb la capacitat per a gestionar i governar una situació d'aprenentatge en l'aula en què es produïxen diferències entre els alumnes respecte a una mateixa activitat. Açò vol dir que els aspectes claus per a atribuir eixes dificultats es relacionen amb les propostes sobre què ensenyar, com ensenyar i els procediments d'avaluació. Per això, donada la importància que, per a aprendre, té la qualitat de les experiències d'aprenentatge en l'aula i amb ella la pràctica docent, s'intenta, en este apartat, exposar els aspectes educatius i pedagògics de les programacions i de les activitats d'ensenyança i aprenentatge que es consideren més rellevants per estar més compromesos amb la manera habitual de procedir educativament i didàcticament el professorat. LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

150

Com ja s'ha indicat a l'inici d'este apartat, este epígraf analitza aquelles necessitats que certs alumnes presenten en l'etapa de Batxillerat per les seues característiques físiques, sensorials, etc. (alumnes cecs, alumnes sords, ...). Per a atendre a estes necessitats, és necessari fer referència a les adaptacions d'accés al currículum, que són aquelles adequacions que tendixen a compensar dificultats per a accedir al currículum. Estes poden ser de distints tipus: Elements personals: suposen la incorporació a l'espai educatiu de distints professionals i servicis que col·laboren a un millor coneixement dels alumnes amb necessitats educatives especials, modifiquen les actituds i adeqüen les expectatives de professors i alumnes. Elements espacials: modificacions arquitectòniques del Centre i de l'aula: sonorització, rampa, etc. Del mobiliari: taules adaptades. Creació d'espais específics: aula de suport, ludoteca, etc. Elements materials i recursos didàctics: adequació de materials escrits i audiovisuals per a alumnes amb deficiències sensorials i motrius. Dotació de materials específics aparia este tipus d'alumnes: ordinadors, etc. Elements per a la comunicació: utilització de sistemes i codis distints o complementaris al llenguatge de l'aula. Modificar l'actitud comunicativa del professorat davant de certs alumnes amb necessitats educatives especials, per exemple davant de sords que realitzen lectura labial. Utilització de materials especials: ordinador, amplificadors, etc. Elements temporals: determinar el nombre d'hores, distribució temporal i modalitat de suport per a alumnes amb necessitats educatives especials. L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN L'ÀREA DE DIBUIX TÈCNIC L'atenció a la diversitat dels alumnes i alumnes, pel que fa a les diferències individuals en capacitats, motivació i interessos, exigix que les matèries curriculars possibiliten una acció oberta dels professors i professores, de manera que, tant el nivell dels continguts com els plantejaments didàctics, puguen variar segons les necessitats específiques de l'aula.

151

Els materials s'han configurat tenint açò en compte. Pretenen proposar solucions coherents tant per a aquells grups d'alumnes amb menor formació específica en estes àrees com per a aquells que han tingut la possibilitat de realitzar estudis més amplis en matèries com a Dibuix Tècnic. Este plantejament queda de manifest en els punts següents: • Les pàgines inicials de cada tema pretenen informar del professor les idees prèvies que tenen els diferents alumnes sobre el seu contingut. Açò resulta particularment útil per a poder adaptar les primeres explicacions de cada unitat al nivell de la majoria dels alumnes. • Dins del text es reforcen sovint continguts estudiats en etapes anteriors, particularment en el segon cicle de l'ESO. D'esta manera, aquells alumnes amb més dificultats podran anar assimilant els continguts de cada tema sense tindre que fer bots bruscos. • Es plantegen fenòmens que poden presentar més dificultat per a alguns alumnes i alumnes o s'amplien determinats aspectes d'altres continguts ja estudiats. Es desitja així satisfer les necessitats d'aquells alumnes més avançats o, simplement, els que han arribat a un ús determinat amb una millor preparació. • La presència contínua de les activitats al llarg de tot el tema i la diferent dificultat dels problemes proposats faciliten l'adequació al nivell de l'alumne. • La inclusió de nombrosos exemples i problemes resolts de dificultat variada ha de servir per a adquirir tècniques de resolució complicades a aquells alumnes i alumnes amb una formació més deficient en este camp. • La inclusió de continguts relacionats amb el Dibuix Tècnic, la Tecnologia i la societat al final de cada tema permet satisfer les demandes dels alumnes en funció del temps disponible i servir com a punt de partida per a la busca d'informació i l'estudi d'altres continguts semblants. • L'elaboració de materials de forma diversa per a la seua exposició, així com l'ús de mitjans audiovisuals, tenint en compte alumnes amb necessitats educatives, com són auditives, motóricas, visuals.... 9. FOMENT DE LA LECTURA. La comprensió de la lectura és fonamental des de qualsevol branca de l’ensenyament. Concretament, des del nostre departament, fem entre altres, (activitats incloses en el pla de millota el.laborat al curs 2010-11 i postha en funcionament al llarg del tercer trimestre):

• Lectura comprensiva de totes les unitats didàctiques, amb qüestions avaluables qu serveixen d’indicadors.

152

• Fer servir diferents gèneres literaris com a base argumental d’aquelles unitats didàctiques que permiteixquen un foment de la lectura adicional.

Departament de: ARTS PLÀSTIQUES

Competència: LINGÜÍSTICA – VALENCIÀ-CASTELLÀ

Subcompetències Objectius de millora

Actuacions Responsable Procediment Calendari Indicadors

Comprensió escrita

Comprendre textos dels mitjans de comunicació relacionats amb la matèria.

Llegir un text apropiat en quant a nivell i temàtica i comprendre'l.

Professor/a (proposta del text, correcció i notes). Cap de Departament (Notes mitges de cada grup per trimestres).

Llegir un text senzill relacionat amb alguns dels temes del trimestre i contestar a una sèrie de preguntes breus de forma escrita o de forma oral.

Segons temporalització del professor/a d’aula.

Qualificació del treball a nivell individual i grupal.

Coneixement de la llengua

Conèixer el vocabulari propi de l’àrea d' Educació Plàstica i Visual.

Definir i analitzar el vocabulari característic de cada tema.

Professor/a (proposta del vocabulari, correcció i notes). Cap de Departament (Notes mitges de cada grup per trimestres).

Extraure de cada tema el vocabulari específic de la matèria i confeccionar un glossari. Els termes hauran d'anar en valencià, castellà i anglès.


Qualificació del glossari.

Composició escrita Capacitat de síntesis i ortografia correcta.

Avaluar la capacitat de síntesis i la correcció ortogràfica de les proves d’avaluació i dels treballs.

Professor/a (proposta del treball i prova, correcció i notes) Cap de Departament (Notes mitges de cada grup per trimestres)

Baixar 1 punt en les proves o treballs quan les errades ortogràfiques de l'alumne siguen excessives i/o quan la redacció siga gramaticalment incorrecta.

Segons temporalització del departament i/o professor/a d’aula.

Qualificació de la prova i treballs.

Comprensió oral Saber exposar adequadament textos i/o treballs de classe.

Exposar oralment treballs en suport de paper i/o digital.

Professor/a (correcció de les exposicions i notes) Cap de Departament (Notes mitges de cada grup per trimestres)

Després de la realització del treballs adients, aquestos s'exposaran oralment i es valorarà.


Qualificació de la exposició a nivell individual i grupal.

153

1


Competència: LINGÜÍSTICA -ANGLÈS



Coneixement de la llengua

Conèixer el vocabulari propi de l’àrea d'Educació Plàstica i Visual en anglès.

Definir i analitzar el vocabulari específic de cada tema en anglès.

Professor/a (proposta del vocabulari, correcció i notes) Cap de Departament (Notes mitges de cada grup per trimestres)

Extraure de cada tema el vocabulari específic, definint els termes dins del seu context en anglès.


Qualificació del treball.

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. Des del departament de dibuix es considera de vital importancia l’utilització de les noves tecnologies en l’ensenyament, donat el moment en què vivim i més si cap donat el caire de les assignatures que impartim, on sense ordinadors no podriem treballar conceptes com ara el disseny per ordinador o el tractament informàtic d’imatges, entre molts altres. Hem de destacar que no ho podem treballar tot el que voldriem pel fet de que els alumnes no disposen d’un ordinador per cap, el fet de compartir entre dos o inclús tres, en algunes classes, fa quasi imposible avançar en esta matèria. A més no disposem de canons de projecció en totes les classes, únicament en les aules de batxillerat en tenim.

154


Competència: DIGITAL



Cerca i obtenció de la informació.

Comprendre la informació digital i saber utilitzar els mitjans de cerca digitals.

Utilitzar els mitjans digitals per cercar informació.

Professor/a (proposta del treball, correcció i notes) Cap de Departament (Notes mitges de cada grup per trimestres)

Fer servir la informació digital en els treballs proposats.

Segons temporalització del departament i/o professor/a d’aula


Processament, comunicació i transformació de la informació.

Saber utilitzar els mitjans digitals de processament de la informació, fent-los servir inclús com a eina gràfico-plàstica.

Utilitzar les eines informàtiques i/o telemàtiques per preparar presentacions de treballs i per fer exercicis gràfico-plàstics.

Professor/a (proposta dels exercicis, correcció i notes) Cap de Departament (Notes mitges de cada grup per trimestres)

Els alumnes han de presentar i/o exposar oralment els seus treballs en format digital. Els alumnes han d'elaborar treballs adequadament mitjançant el tractament de la imatge digital.



Implicació social Ser competent en la utilització de les TIC com a instrument de treball.

Utilitzar el suport digital de forma eficient.

Professor/a (proposta dels treballs, correcció i notes) Cap de Departament (Notes mitges de cada grup per trimestres)

Els alumnes han de resoldre problemes reals de manera eficient fent ús dels recursos tecnològics.


Qualificació del treball a nivell individual i grupal.

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

En primer lloc, considerem oportú, a l'iniciar el curs, orientar l'alumne/a sobre la manera de crear un espai

de treball idoni del que haurà de disposar quotidianament. Així com recordar la necessitat d'orde i economia de

mitjos. Un dels aspectes relacionats amb l'espai de treball, que considerem prioritari, és la tipologia de distribució

d'aula: agrupacions d'alumnes, ubicació del mobiliari i les seues orientacions dins de l'aula. No són res aleatoris

155

aspectes com la il·luminació, sonoritat i orientacions de professor i grup ja que són factors que poden millorar

l'ambient de treball i per tant de facilitar l'acció educativa. Donat el caràcter procedimental de l'àrea, s'acosta al

concepte de l'espai de l'aula com l'espai taller, on l'organització d'espais en funció de les activitats que es realitzen

estiga determinat per zones de treball clarament diferenciades i senyalitzades convenientment. D'esta manera,

queda garantida la neteja i l'orde perquè la llibertat de moviment dins de l'aula siga possible.

Per al següent curs i al igual que l’anterior, contem amb els següents llibres de text:

• 1er ESO: Educació Plàstica. Sèrie Mosaic A. ISBN: 978-84-481-7058-5. Editorial Mc Grau Hill. • 1er ESO ( trilingüisme): Arts and Crafts. ISBN: --------------------------. Editorial Mc Grau Hill. • 3er ESO: Educació Plàstica. Sèrie Mosaic B. ISBN: 978-84-481-7051-6. Editorial Mc Grau Hill. • 3er ESO ( trilingüisme): Arts and Crafts. ISBN: 84-481-4345-0. Editorial Mc Grau Hill. • 4rt ESO: Educació Plàstica. Sèrie Mosaic A. ISBN: 84-481-4587-9. Editorial Mc Grau Hill. • 1er BATXILLERAT: Dibujo Técnico I. ISBN: 978-84-675-2541-0. Editorial Grupo SM.

El departament disposa de 4 aules específiques i un aula de desdoble:

• Dibuix 1: aula amb material audiovisual: un ordenador portátil, un canó de projecció, un video, un reproductor de DVD, una TV, dos càmeres de fotos i dos càmeres de video. Dotada amb taules de dibuix.

• Dibuix 2: aula dotada amb taules de dibuix, un tòrcul, 5 prestatgeries i una pica amb aigua corrent. • Dibuix 3: aula dotada amb cavallets de dibuix i tres prestatgeries. • Dibuix 4: aula dotada amb taules de dibuix, una guillotina, dos prestatgeries i un tòrcul.

Aquestes quatre aules s’utilitzen per a impartir les assignatures del batxillerat artístic, la qual cosa vol dir que no

disposem d’aules específiques per a impartir l’assignatura d’Educació Plàstica i Visual de l’ESO. Açò dificulta molt l’utilització de les TIC i impartir determinats temes com ara El Color, donat que al centre disposem únicament d’un equip d’ordinadors portàtils i que quan necessitem aigua per a utilitzar tècniques humides, els alumnes han de anar a buscarla als WC, cosa que implica una gran

156

pérdua de temps i una major implicació del professorat alhora de controlar els posibles desperfectos causats als WC i als passadisos.

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.CURS 2011-2012 Les activitats culturals i extraescolars previstes per al present curs han estat programades atenent a interesos diferents; per un costat estan les eixides o viatges l’orientació dels quals és sempre formativa i per altre costat dirigides a la participació en l’organització i direcció d’activitats educatives de caràcter coiuntural: Setmana Cultural, exposicions, concursos, etc, contemplats o no en la programació General Anual. En la majoria dels casos la data està subjecta a la nova programació dels museus , com és el cas del IVAM , MUVIM , BANCAIXA i les galeries d’art contemporani , per tant poden sofrir canvis depenent dels tallers didàctics programats pels museus. Calendari d’ Activitats: 1er Trimestre: -21 de Novembre 2009: Viaje a València: I.V.A.M.- Centre Julio González. Centre del Carme. Beneficència, BANCAIXA , Sant Pius V i GALERIA PAZ Y COMEDIAS . (Valencia) 2º Trimestre: -9-13 Gener: Fira de València: Textil-Hogar. I.V.A.M.- . Centre del Carme. -6-10 Febrer: Fira de València: FEJU. DIPA . -8-10 Febrer: Fira de València: FIMI.

157

I.V.A.M.- BENEFICENCIA, BANCAIXA Y SANT PIUS V. -22-24 Febrer: Fira de València: CEVISAMA. -17-18-19 Febrer :Visita de cap de setmana a ARCO (Madrid)

3er Trimestre: -2-6 Abril: Fira de València: -INTERMUSIC. -COMUNICA.

- I.V.A.M.- BENEFICENCIA, BANCAIXA CENTRE DEL CARME. SANT PIUS V. Durant la setmana cultural hi ha programada una conferència per part de professorat de la UPV per als alumnes del batxillerat artístic.

• Es realitzaran exposicions dels treballs de l'alumnat en els dies d'activitats culturals i al llarg de tot el curs a les vitrines per a tal efecte es mostraran els treballs dels alumnes a les assignatures de T.E.G., DISSENY i VOLUM.

• Elaboració de un CD de les activitats que es treballen a les aules, per a poder difundir millor el valor de la formació plàstica.

158

SIGNAT:

ROSA MARTÍNEZ

XÀTIVA, 30 de SETEMBRE DE 2011

ARTS PLÀSTIQUESprogramació 11-12iesjribera.edu.gva.es/programacions/DIBUIX.pdf · 2012-01-18 ·...

Documents

Transcript of ARTS PLÀSTIQUESprogramació 11-12iesjribera.edu.gva.es/programacions/DIBUIX.pdf · 2012-01-18 ·...