u n t a

Aspectes

generals

de la patologia

SUMARI

• Concepte de salut

• Factors que influeixen en la salut

• Etiologia de la malaltia

• Concepte de malaltia i nivells d'atenció

• Fases de malaltia i actuació sanitària en

cada una

• Terminologia patològica bàsica respecte de

salut i malaltia

OBJECTIUS

•• Definir el concepte de salut.

•• Descriure i identificar els factors que

influeixen en la salut i la malaltia.

•• Explicar el concepte de malaltia i les seves

causes.

•• Conèixer els períodes de la malaltia i els

nivells d'atenció sanitària.

•• Diferenciar els nivells de prevenció i

actuació sanitària en funció de la fase de

la malaltia.

Unitat 1 - Aspectes ge 1era1s de 12i p;:no og:a

1 >> La salut

- -----�-----------

L'ésser humà sempre ha patit amb la malaltia i això l'ha portat a buscar remeis i recórrer a diferents figures que administraven solucions per recuperar la salut. En un principi, eren els curanderos, xamans i fetillers els que s'encarregaven d'aquesta tasca, una mescla de sanadors, mags i sacerdots, que s'ocupaven fonamentalment de curar ferides i "reparar" lesions traumatològiques mitjançant plantes medicinals, immobilitzacions rudimentàries i invocació d'esperits.

De tota manera, amb l'avenç de la ciència i els coneixements tècnics, naix la figura del metge, persona encarregada de diagnosticar l'origen del mal i prescriure remeis i cures per a les diferents malalties. A més, sorgeix la figura de la persona que administra aquestes cures, a partir de la qual derivarien dues professions diferenciades que en l'actualitat es comple­menten per aconseguir el benestar de la nostra població, tant la malalta com la sana: la figura del diplomat en infermeria (DUI) i la de l'auxiliar

d'infermeria (TCAI).

1.1 > Concepte de salut

És evident que la salut és una constant que ha estat tractada des de molt diversos aspectes (mèdics, científics, filosòfics, etc.). Per definir la salut, cal tenir en compte bàsicament dos aspectes complementaris i no sempre compatibles:

La salut subjectiva, que no sempre es correspon amb la realitat; per exemple, hi ha diversos tumors que es poden desenvolupar durant mesos, o fins i tot anys, sense que el pacient percebi pèrdua de salut i que, tot i això, en molts casos resultin fatals.

- La salut objectiva, que és l'aspecte que influeix en la capacitat de fun-cionar de l'organisme.

D'aquí que puguem trobar estats intermedis entre malaltia i salut, des del cas en què la persona està malalta i es troba limitada fins a situacions de malaltia en què no es veuen restringides ni la nostra activitat diària ni les nostres relacions socials. De la mateixa manera, també podem trobar estats de salut en què objectivament no s'aprecia cap tipus de patologia i, tot i això, el pacient els pot viure com a estats de limitació més o menys subjectiva.

Aquests aspectes de subjectivitat i molts altres, com la dificultat d'establir escales de mesura de salut, han fet que, fins a mitjan segle XX, la salut s'hagi definit de formes diferents.

En aquest sentit, una idea molt estesa en la nostra societat és que la salut és l'absència de malaltia i invalidesa. Tot i això, aquesta definició suposa una visió negativista, ja que a falta de millors paràmetres per definir-la, la salut es presenta com l'oposat a la situació de malaltia.

No va resultar una definició vàlida, entre altres coses perquè no sempre és possible establir un límit entre la salut i la malaltia, com ja hem vist, i no permet situacions intermèdies, de forma que l'absència de malaltia sempre implica salut.

7

Vocabulari

DUI: sigles de Diplomat Universitari

en Infermeria, que ha substituït l'antic

títol d'ATS (Ajudant Tècnic Sanitari).

TCAI: sigles del títol de cicle formatiu

de grau mitjà Tècnic en Cures Auxiliars

d'Infermeria, que ha substituït l'antic

títol d'Auxiliar de Clínica.

1. 1. Administrant cures.

8

L'OMS

És l'organisme de l'ONU (Organització

de les Nacions Unides) encarregat de

les polítiques de prevenció, promoció i

intervenció en salut a escala mundial.

Va ser creada el 7 d'abril de 1948 i

actualment la formen 193 Estats.

www.who.int/es

Visita la pàgina web oficial de l'OMS

(Organització Mundial de la Salut).

Educació per a la salut

Totes les mesures encaminades a dotar

les persones de mitjans per millorar la

salut i prevenir la malaltia.

El primer gran canvi en la definició de salut el va donar l'OMS. A la seva

carta fundacional, el 1948, defineix la salut en termes positius de la

manera següent:

I La salut és l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no

només l'absència d'afeccions o malalties.

Aquesta definició suposa diverses novetats enfront de la definició anterior,

en el sentit que:

- La salut no es refereix únicament al seu aspecte físic, sinó que aquí es

té en compte que per tenir salut també cal valorar l'aspecte mental i

social.

- La salut no es refereix únicament a l'absència de malaltia. A més, es

busca un estat de perfecció, incloent en la definició el terme de "complet

benestar".

Tot i això, aquesta definició també té els seus defectes:

- És una definició bastant utòpica, ja que és gairebé impossible aconseguir

aquest estat de perfecció en tots els seus aspectes.

- Equipara la salut amb el benestar i, corn hem vist en l'exemple dels

tumors, es pot tenir sensació de benestar sense estar sa en absolut.

- És una definició estàtica, ja que no permet estats intermedis de salut: o

es té un complet benestar o no s'està sa.

- És una definició subjectiva, basada en el benestar, sense elements mesu-

rables sobre corn assolir aquest estat.

Per tot això, i enfront del gran avenç que va suposar aquesta definició, amb

el temps han anat sorgint nous conceptes de salut que intenten completar

o millorar aquesta definició de l'OMS de 1948.

La pròpia OMS, el 1985, a través de la seva Oficina Regional Europea, defi­

neix la salut corn:

I La capacitat de desenvolupar el propi potencial personal i res­

pondre de forma positiva als reptes de l'ambient.

Amb aquesta definició s'intenten solucionar alguns dels problemes de

concepte sorgits arran de la definició de 1948, dotant-la d'un aspecte

dinàmic, ja que considera la salut corn un mitjà per aconseguir les millors

capacitats de l'individu i enquadra la salut en un entorn social, relacionant

les persones amb l'ambient on viuen i incitant-les a superar els reptes de

qualsevol tipus a què estiguin exposades.

Aquesta definició està essencialment relacionada amb l'educació per a

la salut (EPS), ja que els professionals sanitaris, a través de l'educació

sanitària, podem dotar els individus d'armes per aconseguir aquesta

finalitat.

La salut és, doncs, un procés continuat, no una situació estàtica. Amb

la finalitat de poder aconseguir els objectius fixats en el concepte de

salut, hem de conèixer quins factors hi influeixen per modificar o pre­

venir les circumstàncies que impedeixin el desenvolupament personal i

així poder respondre de forma més eficaç als continus canvis del nostre

entorn.

Unitat 1- Aspectes ge�e·als :-e a ;Jaco 09 a 9 ---------------

1.2 > Factors que influeixen en la salut

Conèixer els factors que influeixen positivament o negativament en la

salut és de vital importància per poder planificar les actuacions que millo­

ren l'estat de salut i evitar o disminuir els factors que hi influeixen negati­

vament, optimitzant els recursos i marcant les directrius d'actuació en els

sistemes de salut dels diferents països.

Múltiples estudis s'han proposat identificar quines són les variables que

afecten el procés de salut-malaltia. La perspectiva més acceptada és la

plantejada el 1974 per Marc Lalonde, aleshores ministre de sanitat de

Canadà, al seu informe ja clàssic A new perspective on the health of canadians.

Segons ell:

I La salut d'una comunitat està determinada per la interacció de quatre factors que influei­xen en l'individu, denominats determinants de salut.

Aquests determinants de la salut, als quals Lalonde es

referia, són els següents (Figura 1.2):

L'estil de vida

S'entén per estil de vida el conjunt d'hàbits, corn­

portaments i actituds de les persones en la seva vida

diària.

Medi ambient

Biologia humana

SALUT

I Estil

de vida

Aquesta variable, al seu torn, depèn de múltiples fac- 1.2. Determinants de la salut.

Serveis d'atenció

mèdica

tors, corn són la cultura, l'educació, el nivell socioe------------r--------------

conòrnic, etc.

Segons l'estil de vida, es poden produir malalties de tot tipus i fins i tot

conduir-nos a una mort prematura. Alguns dels comportaments més nega­

tius per a la salut són: una alimentació inadequada, la vida sedentària, el

consum de substàncies tòxiques, l'estrès, les pràctiques sexuals no segures

i la conducció temerària.

L'estil de vida és el determinant que més influeix en el nostre estat de salut

i sobre el qual més podem influir. Donada la dificultat de modificar hàbits

instaurats, són necessàries actuacions de promoció de la salut a escala

global, des de les escoles, l'entorn laboral, les famílies, etc.

S'ha demostrat que són molt més eficaces les campanyes destinades a evi­

tar l'aparició d'aquestes actituds negatives per a la salut que modificar-les

un cop establertes.

El medi ambient

Comprèn el conjunt de factors extrínsecs que influeixen en l'estat de salut.

Aquests factors extrínsecs són:

- L'ambient físic: clima, zona geogràfica, contaminació, etc.

- L'ambient biològic: densitat de població, flora, fauna, disponibilitat

d'aliments, etc.

- L'ambient socioeconòmic: nivell de desenvolupament de la regió, tipus

de treball, tipus d'urbanització, guerres, etc.

10

La carta d'Ottawa

El1986, l'OMS va elaborar un document,

en la Primera Conferència Internacional

per a la Promoció de la Salut, celebrada

a Ottawa (Canadà), segons el qual els

requisits per al manteniment de la

salut són: la pau, l'educació, el vestit,

el menjar, l'habitatge, un ecosistema

estable, la justícia social i l'equitat.

Deu pautes per a un envelliment saludable

1. Segueix una correcta alimenta­

ció, amb una dieta variada i sense

excessos.

2. Pràctica exercici moderat: passeigs,

natació ...

3. Realitza revisions mèdiques.

4. Descans.

5. Mantingues una actitud positiva

davant de la vida.

6. Comparteix moments amb la teva

família i amics.

7. No abusis de l'alcohol i el tabac.

8. Allunya't de l'estrès.

9. Fes excursions al camp, la mun­

tanya, la platja. La menor conta­

minació hi ajudarà.

10. Somriu.

Activitats proposades

Els factors ambientals són el segon factor que més influeix en la relació salut-malaltia i també sobre els que més podem influir modificant certs elements per tal que siguin més saludables, corn reduir tot tipus de conta­minació, proporcionar uns serveis públics adequats (clavegueram,' recollida d'escombraries, etc.), tenir cura del tipus d'habitatge, etc.

L'assistència sanitària

És el tercer factor que més influeix en la salut i, tot i això, és al que més recursos econòmics es destina degut als alts costos de la tecnificació de l'assistència. La tendència general, seguint les instruccions de l'OMS, és incrementar l'assistència primària, potenciant la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, així corn aconseguir una major implicació de la comunitat en el seu propi estat de salut.

Aquesta variable depèn de les característiques del sistema, és a dir, de:

- La qualitat del sistema sanitari. - El tipus de cobertura, a escala poblacional, ja que la no universalitat de

l'assistència produeix desigualtats que fan que les persones sense recur­sos tinguin majors taxes de mortalitat i morbiditat.

- La gratuïtat o no dels serveis.

La biologia humana

Comprèn l'herència genètica i l'envelliment de cada persona. És el deter­minant que menys influeix en la salut de la població en general i, des d'un punt de vista de salut pública, constitueix el factor menys modificable per assolir majors nivells de salut.

1.3 > Reptes del segle XXI per tenir salut en la vellesa

Una vellesa saludable és possible si s'ha tingut una vida sana. Els reptes del segle XXI se centren en identificar possibles problemes i intentar solucionar-los o prevenir-los, atenent als punts següents:

- Detecció precoç de malalties, per al seu tractament i revisió. - Fer entorns accessibles. ,

Identificació i lluita contra maltractaments. Creació de serveis d'atenció domiciliària, residències, etc., ja que per a l'any 2050 hi pot haver quatre vegades més de gent gran en situació de dependència.

- Atenció sanitària i geriàtrica en totes les parts del món. - Atenció personalitzada a gent gran i nens en situacions d'accidents,

catàstrofes, guerres.

1 · · Identifica en el teu propi estil de vida els hàbits negatius per a la teva salut i planifica actuacions per

modificar-los que siguin realistes quant als objectius que cal aconseguir i els terminis per aconseguir-los.

2· ·Observa l'ambient que envolta la teva casa i el teu institut, i fes una llista dels factors ambientals positius

i negatius que poden afectar l'estat de salut de la teva familia i companys de curs.

Unitat 1 - �spectes gene><3ls d2 a oatolcglé'

2 >> Concepte de malaltia

El concepte de malaltia, a l'igual que el de salut, ha canviat al llarg de la història, des de la pèrdua de la salut com un càstig diví fins als nostres

dies.

Tot i no haver-hi una definició oficial, podem con­siderar la malaltia com:

El resultat de la interacció entre l'agent

causal, l'individu susceptible i el medi

ambient, tot això considerat en un ampli

sentit, produint-se en la persona un desor­

dre anatòmic i/o funcional, ja sigui perma­

nent o no.

Agent etiològic

I MALALTIA I Aquesta definició es basa en l'anomenat concepte ecològic de la malaltia, segons el qual, per tal que es produeixi una malaltia, han d'interactuar tres elements, els quals s'han d'interpretar en un sentit ampli per tal que aquesta definició sigui vàlida res­pecte de les definicions de salut actuals.

Hoste susceptib le-------------

1.3. Interacció agent, medi ambient i hoste.

Aquests elements són:

Agent causal

És l'element causant de la malaltia. És necessari que estigui allotjat en algun lloc on pugui viure fins a entrar en contacte amb l'hoste. Aquest lloc s'anomena reservori, o font d'infecció, i pot ser un animal, una planta, un objecte inanimat o una altra persona.

En l'epidemiologia tradicional, es considera l'agent causal un agent pato­gen, ja sigui bacteri, virus, fong o paràsit. Tot i això, en la nostra definició de l'agent causal en un sentit ampli, pot ser a més qualsevol element que

produeixi una pèrdua de salut, com per exemple l'estrès, una mala ali­mentació o qualsevol dels determinants de salut que hem vist en el punt anterior.

Medi ambient

És l'entorn que afecta les condicions de vida de les persones. Comprèn el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i un moment determinats.

El medi ambient és decisiu en la forma d'interactuar entre l'agent causal i l'hoste, ja que, si no es donen les situacions ambientals necessàries, siguin del tipus que siguin, no es produirà la malaltia.

Hoste susceptible

És la persona que, un cop en contacte amb l'agent causal, contrau la malal­tia. Per això, és important tenir en compte el concepte de susceptibilitat,

que es refereix a les condicions biològiques particulars de cada persona que poden o no afavorir el desenvolupament de la malaltia al entrar en contacte amb l'agent.

Medi ambient

11

l2

Vocabulari

Etiologia: segons la RAE, és l'estudi

sobre les causes de les coses. En medi­

cina, s'aplica'a les causes que produei­

xen les malalties.

Prions: es tracta de proteïnes que ac­

tuen com a agents patògens. Són cau­

sants de malalties com l'encefalopatia

espongiforme bovina ("vaques boges")

o la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.

Així, per exemple, una persona vacunada contra una malaltia concreta,

encara que estigui exposada a l'agent causal d'aquesta malaltia, no la

contraurà, ja que es troba protegida d'aquesta malaltia, és a dir, no és

susceptible de contraure-la.

Segons la definició anteriorment exposada, la susceptibilitat de l'hoste no

és únicament física sinó emocional, social, etc. D'aquesta manera, una

persona exposada a una situació concreta pot patir una depressió i una

altra persona sotmesa als mateixos estímuls, no.

Avui dia, una de les definicions més acceptada és la que ofereixen

P. A. Potter i A. G. Perry al llibre Fonaments d'infermeria. Segons aquests

autors:

I La malaltia és un estat en què el funcionament físic, emocional,

intel·lectual, social, de desenvolupament o espiritual d'una per­

sona està disminuït o alterat en comparació amb l'experiència

prèvia.

Aquesta definició abraça tots els aspectes pels quals, segons l'OMS, podem

tenir una disminució en el nivell de salut i, a més, inclou un component

objectiu en comparar-lo amb l'experiència prèvia de l'individu en el seu

estat de salut.

2.1 > Etiologia de la malaltia

Les malalties es poden deure a diferents causes, que podem agrupar segons

els seus agents causals; entre les més importants, es distingeixen:

Malalties ambientals: produïdes pel medi que ens envolta; entre altres,

podem destacar com a agents productors de malalties la temperatura

ambiental, la contaminació, les radiacions, etc.

- Malalties infeccioses: provocades per agents patògens com bacteris,

fongs, virus, paràsits, protozous o prions.

Malalties tòxiques: són les produïdes pel contacte amb agents tòxics o

nocius, tant de forma externa sobre la pell com de forma interna per

ingestió o inhalació.

- Malalties neoplàsiques: són produïdes pel creixement anòmal d'una

cèl-lula o un grup de cèl-lules que donen lloc al creixement de teixits

patològics (càncer o tumor, que poden ser benignes o malignes en funció

de si comprometen o no la vida del pacient).

Malalties mentals: afecten la percepció de la realitat i/o el comporta­

ment. Engloben un número molt variat de patologies; les seves causes es

poden trobar en alteracions físiques del sistema nerviós central o poden

no tenir una causa coneguda fins al moment, encara que recentment

s'estan descobrint alteracions proteiques o genètiques que poden ser el

desencadenant d'alguna d'aquestes patologies.

Malalties traumàtiques: els traumatismes es refereixen a les lesions

produïdes per l'impacte violent d'un agent extern que produeix lesions

en òrgans i/o teixits.

- Aquestes lesions poden tenir conseqüències de diversa consideració, de

lleus a molt greus, o fins i tot la mort instantània o diferida. En aquest

tipus de patologia s'inclouen la major part dels accidents.

I �-------------- --------- ----- ----�-------------------- ---�-------------- ------------------ ------ -------- ---------------------------------------- ------

13 ------------------------------------------�------------�-------------------------------------------------------------------------------------

Malalties metabòliques: són les produïdes per alteracions en les reac­cions químiques del nostre organisme. Aquest tipus de malalties es poden manifestar de maneres molt diverses en funció del procés anòmal que es produeixi i del fet que impedeixi o es realitzi en excés un procés intern o l'absorció o formació d'un nutrient o element necessari per a l'organisme. Malalties degeneratives: són les produïdes per la pèrdua progressiva de les funcions d'un òrgan o sistema. Es poden produir per l'envelliment natural de l'organisme o per una aparició prematura de la pèrdua de les seves funcions amb causa aparent o no. Malalties genètiques: són malalties produïdes per alteracions en els gens de la persona. Es poden deure a alteracions dels gens que es trans­meten de pares a fills (hereditàries) o a mutacions en els gens sans durant la unió de la càrrega genètica del pare i la mare en la formació d'un nou ésser. Malalties autoimmunes: són les que es produeixen quan el sistema de defensa del cos humà reconeix corn a estrany algun element del propi organisme, ja sigui una proteïna, una estructura o un òrgan o sistema, atacant-lo i danyant-lo. Malalties isquèmiques: són les que es produeixen quan el sistema circulatori no pot portar sang a algun territori de l'organisme, fet que produeix la mort de les cèl-lules de la zona per falta d'oxigen. La seva gravetat depèn del tipus de teixit afectat i de l'extensió de la zona isquèmica.

2.2 > Períodes de la malaltia i nivells d'atenció sanitària

Un aspecte important, de cara a les actuacions en matèria de salut, és conèixer els períodes pels quals passa la malaltia. És el que s'ha denominat història natural de la malaltia.

Segons el període en què es trobi la malaltia, s'han de planificar unes actuacions o unes altres, ja sigui per tal que no evolucioni i tractar així d'arribar a la curació total, ja sigui per tal que, en cas que la curació no sigui factible, les seqüeles tinguin la menor repercussió possible en la vida de la persona.

Període prepatogènic: en aquesta fase, encara no es pot parlar de malal­tia. L'individu està exposat, degut al seu estil de vida, el medi ambient que l'envolta o bé per la seva dotació genètica, a una sèrie de factors que poden desencadenar la malaltia. Aquests factors es denominen factors

de risc. Si fos possible anul-lar o minimitzar aquests factors, es podria evitar l'aparició de la malaltia. En cas contrari, la malaltia evolucionarà a la fase següent. Període patogènic: es considera que l'individu ja ha contret la malaltia. Es divideix, al seu torn, en dos períodes:

• Període patogènic subclínic. L'individu té la malaltia, però encara no és capaç de sentir-la, ja que no té símptomes que li facin pensar que està malalt. Dins d'aquesta fase- s'inclouen els períodes asimptomàtics de la malaltia i les fases d'incubació. Pot evolucionar a la fase següent o bé curar-se i no evolucionar sempre que s'apliquin les mesures adequades.

Infecció i infestació

En les malalties produïdes per agents

biològics patògens de mida macroscò­

pica, com la pediculosi o la sarna, no es

parla d'infecció sinó d'infestació.

1.4. La contaminació és un factor de risc.

14 ·---------------------------------- -----------·-----------

1. 5. Període clínic/ Prevenció terciària.

• Període clínic o malaltia declarada. Els símptomes han aparegut, la persona se sent malalta i pot tenir la necessitat d'acudir als serveis sanitaris. Aquesta fase pot evolucionar cap a la curació total, cap a la fase següent o bé produir la mort, depenent de la malaltia, l'estat previ de la persona i les mesures adoptades.

- Període postclínic. En aquest període, els símptomes i la malaltia han cessat, però ha deixat seqüeles o discapacitats.

2.3 > Nivells de prevenció i actuació sanitària en funció de la fase de la malaltia

Segons l'OMS (1998), la prevenció consisteix en:

I Les mesures destinades no només a prevenir l'aparició de la

malaltia, com ara la reducció de factors de risc, sinó també a

detenir-ne l'avenç i a atenuar-ne les conseqüències un cop

establerta.

Tenint en compte que aquesta definició i la història natural de la malaltia, com abans es detecti la malaltia o el risc de patir-la i es posin en marxa les mesures més adequades per evitar-la o detenir-la, més beneficis obtindrà el pacient de cara al seu futur nivell de salut i, generalment, serà menys costós per al sistema sanitari del país.

Es distingeixen quatre nivells de prevenció:

- Prevenció primària. Aquest tipus de prevenció s'aplica en el període prepatogènic i inclou mesures de promoció de la salut i prevenció de la malaltia. En aquest nivell, s'estudia quins factors de risc actuen sobre cada malal­tia i es dissenyen campanyes destinades al fet que la població en general o els grups de risc d'una malaltia concreta canviïn d'hàbits o modifiquin conductes per evitar que aparegui la malaltia.

- Prevenció secundària. S'adreça a detectar precoçment la fase patogè­nica subclínica, amb la finalitat d'intentar curar la malaltia abans que els seus efectes siguin majors. Això s'aconsegueix mitjançant campanyes de detecció precoç i captació de pacients de risc. L'objectiu és evitar l'agreujament de la malaltia o limitar el dany ja existent.

- Prevenció terciària. S'adreça a curar la malaltia declarada (període clínic). És el que coneixem com a tractament mèdic i es defineix com a prevenció terciària, ja que intenta evitar que la malaltia evolucioni cap a la mort o deixi seqüeles.

- Rehabilitació o reeducació. És l'últin1 nivell d'assistència i s'aplica en l'últim període de la malaltia, quan ja ha desaparegut però ha deixat seqüeles. Es pretén que el pacient pugui tenir una vida el més autònoma possible i recuperi les funcions perdudes en la mesura del possible.

Posem-ne un exemple: si el pacient fos una persona de trenta anys, que segueix una dieta rica en greixos animals, amb sobrepès, que fuma trenta cigarrets al dia i porta una vida sedentària, els nivells de prevenció serien els següents:

Unitat 1 - LI.SOec •es gene,·a s de ê o a o� o og a 15

Prevenció primària

Prevenció secundària

Prevenció terciària

Rehabilitació o reeducació

-----------------------

Amb aquests antecedents, encara que ara mateix no presenta cap patologia, el pacient reuneix gairebé tots els factors de risc de cara a patir una malaltia cardiovascular i/o tromboembòlica. Per tant, es troba en la fase prepatogènica de la malaltia, de forma que les mesures sanitàries han d'anar encaminades a deixar de fumar, corregir els hàbits alimentaris i fer esport per tal d'evitar que, amb el temps, arribi a patir alguna malaltia relacionada amb aquests mals hàbits.

Les campanyes sanitàries no han aconseguit que el pacient del cas anterior modifiqui els seus costums i finalment, degut als seus mals hàbits, acaba per desenvolupar una hipertensió, encara que no en presenta símptomes ni és conscient de patir-la. En aquesta fase de la malaltia, es tracta de realitzar campanyes publicitàries en què es recomanin hàbits saludables a la població, així com la visita amb re­gularitat al centre de salut per valorar la pressió arterial i detectar l'aparició d'hipertensió. El metge posarà el tractament adequat per controlar la hipertensió i evitar problemes majors. A més, s'aprofita per realitzar la prevenció primària, ja que existeix malaltia i encara es mantenen els factors de risc.

Seguint amb l'exemple anterior, i suposant que no haguéssim aconseguit captar-lo en les campanyes de prevenció, aquest pacient hipertens pot evolucionar i patir un infart de miocardi o una hemor­ràgia cerebral. En aquest cas, i un cop que la persona va al metge perquè es troba malament, la prevenció terciària és el tractament mèdic per curar o intentar que les lesions prodüides per l'infart o l'hemorràgia cerebral deixin el mínim de seqüeles possible i no tinguin un desenllaç fatal.

En el cas que estem veient, després de l'infart, el cor del nostre pacient ha quedat danyat i amb certes limitacions en la seva vida diària que l'impedeixen desenvolupar les seves activitats amb nor­malitat. Per tant, li donarem unes pautes de comportament, alimentació, etc., per tal que porti una vida el més normal possible. També és possible que li hagin quedat seqüeles degut a l'infart cerebral, cas en el qual haurà de seguir un programa de rehabilitació per intentar recuperar al màxim les seves funcions físiques.

Com hem vist, els nivells de prevenció i les actuacions sanitàries es corres­

ponen amb les diferents fases de la malaltia. A la taula següent es resu­

meixen aquestes correspondències i els principals objectius i accions en

cada nivell:

Primari. Secundari. Terciari. Rehabilitació/ reeducació.

Prepatogènic. Patogènic subclínic. Patogènic clínic. Postclínic.

Evitar l'agreujament Intentar evitar que la Aconseguir que Evitar l'aparició de de la malaltia o malaltia evolucioni el pacient tingui la malaltia. limitar el dany ja cap a la mort o deixi una vida el més

existent. seqüeles. autònoma possible.

Campanyes de prevenció de la Mesures de

Tractament mèdic. Rehabilitació/

malaltia i promoció diagnòstic precoç. reeducació. de la salut.

Activitats proposades

3· · Per què no es considera correcte definir la malaltia com l'absència de salut? Raona la teva resposta i uti­

litza algun exemple.

4·· Imagina que durant una epidèmia a la teva ciutat, has passat una grip, necessitant fins i tot ingrés hospita­

lari. Descriu quins són els diferents períodes de la malaltia i relaciona' ls amb els nivells de prevenció i actuació

sanitària que s'han pogut donar, descrivint els objectius i les activitats que es donen en cada un.

16

3 >> Conceptes sanitaris bàsics respecte

de la salut i la malaltia

Alguns dels termes habituals en el camp de la salut són:

- Morbiditat: indica la proporció de persones malaltes en un lloc i en un

moment determinat.

- Mortalitat: és l'indicador demogràfic que indica el número de defun­

cions d'una població per cada mil habitants per a un període de temps

determinat, generalment un any.

- Taxa de natalitat: és l'indicador demogràfic que indica el número de

nascuts vius per cada mil habitants en un període de temps, general­

ment un any.

20 -- Taxa de natalitat

18 ---- Taxa de mortalitat

11'1 ....., e

16

.!S 14 :.0

ro .e 12

.E � 10 ro

� 8 ---- ........................ ..

� -----�--�----... ___ .. .... .. ... .. --- - .

ro ·� 6 •<IJ :::J

ê" 4 LL.

2

o�������������������������

1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010

Any

1.6. Evolució de taxes de natalitat i mortalitat a Espanya (1975-2010). Font: INE.

- Incidència: és la freqüència amb què apareixen casos nous d'una malal­

tia en una població i un període determinats per cada cent mil habitants.

- Epidèmia: malaltia que es propaga durant algun temps en un país i que

afecta simultàniament un gran nombre de persones.

- Pandèmia: malaltia que afecta grans extensions geogràfiques.

- Endèmia: és un procés patològic permanent en una zona geogràfica.

- Patologia: és la part de la medicina que estudia les malalties.

- Terapèutica: és el conjunt de mitjans i procediments encaminats a curar

la malaltia o a minimitzar-ne les conseqüències. En general, se sol clas­

sificar en tractaments mèdics, quirúrgics i rehabilitadors.

- Fisiopatologia: fa referència a les alteracions en les funcions orgàniques

associades a una patologia. Aquestes alteracions poden estar produïdes

per la malaltia en si o bé unes alteracions poden desencadenar-ne unes

altres; per exemple, una fractura produeix immobilitat i la immobilitat

produeix atròfia muscular.

Unitat 1 - � St::'ectes gen erals de la patologia ---------------------------

- Diagnòstic: aplicat a la medicina, el diagnòstic es pot entendre de diver­ses maneres. En un sentit ampli, es refereix als procediments clínics duts a terme per conèixer la naturalesa i l'origen de la malaltia. Habi­tualment, el terme diagnòstic fa referència al nom que rep la malaltia del pacient.

- Per arribar a un diagnòstic, cal analitzar una sèrie d'elements amb què compta el metge, corn són la història clínica, l'observació del pacient, l'exploració clínica i les proves complementàries (anàlisis, radiografies, etc.).

- Pronòstic: és la previsió mèdica sobre l'evolució de la malaltia. Per poder fer un pronòstic, cal tenir en compte l'evolució normal de la malaltia en qüestió, l'estadi en què es trobi, l'estat general del pacient, el seu estat previ de la malaltia i la possibilitat de complicacions.

- Signe: evidència objectiva (no subjectiva) i mesurable de la presència d'una malaltia. Un exemple característic és la febre.

- Símptoma: referència subjectiva i no mesurable d'un estat patològic; per exemple, el dolor.

- Semiologia o semiòtica: és l'anàlisi dels signes i els símptomes amb la finalitat d'establir un diagnòstic i/o un pronòstic d'una patologia concreta.

1. 7. Recerca de signes i símptomes en una pacient.

Activitats proposades

5 · Selecciona una o diverses malalties en què puguis identificar uns factors predisposants, una fase subclínica,

una fase clínica i unes possibles seqüeles.

a) Elabora una campanya publicitària per eliminar els factors de risc identificats.

b) Pensa quines proves diagnòstiques podries fer per identificar precoçment la malaltia.

e) Quines activitats planificaries per reduir les seqüeles?

6 Ordena els següents termes segons si creus que es poden considerar signes o símptomes: temperatura,

calfreds, hematomes, rubor, pols, mareig, tensió, dolor, nàusees, tos i somnolència.

1 7

SALUT

MALALTIA

CONCEPTES SANITARIS

3ÀSICS SOBRE .A SALUT I LA

MALALTIA

Caracteristiques de la salut

Definicions de salut al llarg de la història

Determinats de la salut

Concepte ecològic

Etiologia de la malaltia

Període de la malaltia

- Prepatogènic - Patogènic subclínic - Patogènic clínic - Postclínic

- Morbiditat - Mortalitat - T. de natalitat - Incidència - Epidèmia - Pandèmia - Endèmia

Segons Marc Lalonde

- Estil de vida - Medi ambient - Assistència sanitària - Biologia humana

- Agent causal - Medi ambient - Susceptibilitat de l'hoste

Nivell de prevenció

- Prevenció primària - Prevenció secundària - Prevenció terciària - Rehabilitació i reeducació

- Símptoma - Diagnòstic - Pronòstic - Semiologia - Terapèutica - Fisiopatologia - Signe

Atles

Ali

Ac

Descan

Realit

19

Atles

SALUT MALALTIA

Alimentació adequada Contaminació ambiental

Accidents

Descans correcte

Predisposició genètica

Realització personal

Hàbits poc saludables

Correcta assistència sanitària Exposició a agents patògens

20

Activitats finals

1 Busca a lnternet organitzacions internacionals que s'ocupin de la salut de la població.

2 Realitza i analitza una taula explicant per què la salut i la malaltia tenen caràcter subjectiu.

• Analitza els determinants de salut i realitza una taula amb les activitats que pots modificar des del punt de vista

de l'auxiliar d'infermeria.

4· · Elabora una llista amb pautes per tenir un creixement saludable.

5 Elegeix tres malalties comunes i elabora mesures per evitar que l'agent causal es posi en contacte amb l'hoste

susceptible.

6· Elegeix cinc malalties i busca informació sobre els seus factors predisposants.

7·· Millorem el món. Quins factors mediambientals podries canviar o col·laborar per millorar la salut del teu entorn?

8· · Escriu al teu quadern en què es diferencien cada tipus de malaltia i busca dos exemples de cada una:

- Malalties traumàtiques.

- Malalties ambientals.

- Malalties tòxiques.

- Malalties metabòliques.

- Malalties degeneratives.

- Malalties neoplàsiques.

- Malalties mentals.

- Malalties infeccioses.

9 · · Fes una llista de comportaments socials nocius que influeixen en el desenvolupament de malalties.

1 O·· Si un pacient té els següents signes i simptomes:

- Tos i expectoració.

- Temperatura corporal de 39,5 oc.

- Respiracions: 22 rpm.

- Sudoració.

- Astènia.

- Pols de 90 bpm.

En quin periode de la malaltia es troba? Raona la teva resposta.

11· · Elabora un quadre amb un llistat d'exemples d'activitats per a cada un dels nivells de prevenció de la malaltia.

12·· Analitza la taula següent, en què es comparen el número de casos que s'han registrat el1986, 1995 i 2010 de

les malalties següents. Què et suggereixen aquestes dades? A quins factors creus que es pot deure?

1986 I 1995 I 2010

Grip 4 555 6 62 386 3 407 21 6 401

Xarampió 22 0096 8845 283

Paludisme 153 284 378

Tètanus 6 9 39 8

Malalties de declaració obligatòria a Espanya (Font: INE)

Unitat 1 -Aspectes ge·•erals de la patologia REVISTA SANITÀRIA

La globalització i el canvi climàtic estan provocant la reaparició de plagues "pròpies del segle passat" La globalització i el canvi climàtic estan provocant la reaparició de

plagues "pròpies del segle passat", que es consideraven "extingides" o "oblidades", segons han adver­tit els experts del sector, reunits

aquest divendres a la Fira i Con­grés Professional Expocida Iberia 2012. En aquest sentit, el pre­sident de l'Associació Nacional d'Empreses de Control de Plagues (Anecpla) ha indicat que un dels problemes és que "la societat no té

la percepció que existeixin aquest tipus d'espècies", ja que "moltes ni tan sols es poden veure". Per això, ha destacat la importàn­cia de "sensibilitzar" la població

sobre aquest aspecte, així com de canviar la imatge que té la socie­tat d'aquest sector, que veuen el col-lectiu "com a fumigadors que només es preocupen d'acabar amb les bestioles" sense importar-los la resta. "Quan en realitat s'ocupa de

protegir el benestar de les perso­nes amb el menor impacte sobre el medi ambient i la biodiversitat".

La directora general d' Anecpla

ha apuntat que la crisi "podria

ser un altre dels factors que hagi potenciat la reaparició d'aquest tipus de plagues", en entendre

Activitats

que "s'han invertit menys diners, per exemple, en el manteniment

d'instal-lacions". Durant aquesta jornada, s'ha presentat un estudi elaborat per Anecpla -amb la

col-laboració de la Universidad Autónoma de Madrid- que cons­tata un increment de fins a un 70% en la prestació de serveis de control de xinxes del llit en els últims cinc anys a Espanya i Por­

tugal. D'aquesta forma, es posa

en evidència que Espanya "no és aliena a aquesta incipient plaga

d'àmbit mundial, eradicada al país fa mig segle, i que s'ha convertit en un dany emergent a Europa i els Estats Units, així com en altres països desenvolupats, entre els

quals destaca Austràlia".

S'ha insistit que "les xinxes del llit

s'han convertit en un problema social" i, degut a la dificultat

d'eradicació, resulta "imprescin­dible que la societat tingui infor­mació suficient per detectar-les i prevenir-les. Segons aquest estudi, un 80% de les empreses relaciona­

des amb el sector assegura haver

dut a terme serveis de control

de xinxes de llit durant l'últim quinquenni. Així, la majoria dels tractaments s'han dut a terme en

Europapress.es- 24/02/2012

habitatges (35%), hotels, hostals

i pensions (30%), albergs (10%), hostaleria (5%), seguit de residèn­

cies d'ancians, transport públic,

escoles, guarderies, universitats i

centres de lleure.

L'increment dels viatges i el

turisme "podrien ser la principal

causa de ressorgiment" d'aquesta

plaga en concret. Té una espe­

cial incidència a les Canàries i a

la conca mediterrània. "L'origen

podria ser el trànsit de mercade­

ries i equipatges contaminats, la

falta d'inspeccions, la negació

d'incidents i la falta de notifica­

cions", afegeix l'informe.

Les xinxes del llit són insec­

tes d'activitat nocturna que s'alimenten exclusivament de

sang, preferentment humana,

de forma que se solen allotjar

en llocs pròxims a la seva font

d'alimentació. Matalassos, tau­

letes de nit, sofàs, armaris, roba de llit o somiers són un

refugi habitual d'aquesta

plaga que "produeix moles­

tes picades i que, en els

últims anys, s'ha conver­

tit de nou en un problema social a escala mundial".

1 ·Consulta la pàgina de l'Associació Nacional d'Empreses de Control de Plagues (www.anecpla.com) i realitza

un informe sobre alguna altra malaltia que pugui estar relacionada amb aquest tipus de fenòmens associats a

la globalització; per exemple, el paludisme.