A continuació apareixen per ordre alfabètic les assignatures de Graui Màster. Es tracta, però, d’una aproximació genèrica que pot ser canviada a criteri de cada professor i de cada any.

1

ASSIGNATURA: Análisi política i econòmica de la societat actualCODI: 10P01 CURS: A de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Rafael Allepuz Capdevila

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’assignatura té com a objectiu una reflexió sobre els comportaments individuals i col·lectius que configuren el model de societat en el qual ens desenvolupem. Amb aquesta reflexió es pretén perfilar aquelles actituds que haurien de canviar des d’una vessant cristiana per poder millorar l’estil de vida personal i de societat, tot fent propostes de canvi viables.

2. PROGRAMA-TEMARI1. La democràcia i les llibertats polítiques2. La solidaritat en la recerca del bé comú3. El mercat: les oportunitats socials4. El desenvolupament i les desigualtats socials5. L’anomenada “globalització”6. El neoliberalisme i el pensament únic7. Neoliberalisme, globalització i cristianisme

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. Teologia del mercat. Creixement sostenible. Nous paràmetres.

Barcelona: Cristianisme i Justícia, 1998. (Quadern de Cristianisme i Justícia; 84). ASSMAN, H. Les fal·làcies religioses del mercat. Barcelona: Cristianisme i

Justícia, 1997. (Quadern de Cristianisme i Justícia; 76). BONAVIA, P. ; GALDONA, J. Neoliberalismo y fe cristiana. Madrid:

Asociación Cultural Cristiana, 1995. DÍAZ-SALAZAR, R. La cultura de la solidaridad internacional en España.

Barcelona: Cristianisme i Justícia, 1995. (Quadern de Cristianisme i Justícia; 66). MÀRIA i SERRANO, J. F. La globalización. Barcelona: Cristianisme i Justícia,

2000. (Quadern de Cristianisme i Justícia; 103). PETRELLA, R. El bien común: un elogio de la solidaridad. Madrid: Debate,

1997. SAMPEDRO, J.L. ; BERZOSA, C. Conciencia del subdesarrollo veinticinco

años después. Madrid: Taurus, 1996.

2

SEBASTIAN, L. de. La solidaridad. Madrid: Ariel, 1996. SEN, Q. Desarrollo y libertad. Barcelona: Planeta, 2000. VITORIA, F.J. Un ordre econòmic just. Barcelona: Cristianisme i Justícia, 1998.

(Quadern de Cristianisme i Justícia; 87).

4. SISTEMA D’AVALUACIÓAvaluació continuada.

ASSIGNATURA: Antropologia filosòficaCODI: 1F003 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 4,5 CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Josep Martí Cristòfol

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’Antropologia filosòfica té per objectiu respondre a la pregunta “Què és l’home?”, “Qui és l’home?”, com a realitat peculiar entre les altres realitats que l’envolten i “entre” i “amb” les quals es realitza com persona.L’objectiu esmentat l’abastem mitjançant una descripció fenomenològica de les distintes dimensions de l’ésser humà: corporeïtat, vida, enteniment, voluntat, llibertat, cultura, joc, treball, sociabilitat, valors, religiositat i una reflexió intel·lectiva sobre el significat profund d’aquestes dimensions que, en la seva unitat integral, defineixen l’home deixant traslluir la seva condició essencial “d’esperit encarnat” o de realitat “psicosomàtica” i personal.

2. PROGRAMA-TEMARII. Introducció

A. Naturalesa i objectius de l’antropologia filosòfica.II. Primera part: Fenomenologia de l’home

A. La dimensió corpòria de l’home.B. La vida humana.C. El coneixement sensitiu i intel·lectiu de l’home.D. Voluntat-llibertat-amor de l’home.E. El problema del llenguatge.F. La dimensió social i política de l’home.G. La cultura.H. El treball i la tècnica.

3

I. El joc i el divertiment.J. L’home i la religió.K. La dimensió axiològica o dels valors.

III. Segona part: Metafísica de l’homeA. Autotranscendència i espiritualitat de l’ésser humà.B. La persona com principi substancial d’autonomia, de comunicació

i de transcendència.C. Mort i immortalitat de l’ésser humà.D. L’home: realitat cultural, lliure, espiritual, personal, “icona de

Déu”, valor absolut.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BUBER, Martín. ¿Qué es el hombre? Madrid: Fondo de Cultura Econòmica,

1976. CAMOZZI, Ronaldo. Aproximaciones al hombre. Madrid: CCS, 1997. CORETH, Emerich. El hombre. Su naturaleza y su lugar en el mundo.

Salamanca: Sígueme, 1987. GEVAERT, Joseph. El problema del hombre. Salamanca: Sígueme, 1987. LUCAS LUCAS, Ramón. El hombre, espíritu encarnado. Madrid: Atenas, 1995. SCHELER, Max. El puesto del hombre en el cosmos. Buenos Aires: Losada,

1968.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreballs sobre cada tema, debats a classe i seminaris.

4

ASSIGNATURA: Antropologia teològicaCODI: 2T003 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Llic. Pere Fible

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Aquesta assignatura és una mirada integral sobre l’home, receptiva, sensible als esdeveniments històrics on Déu s’ha revelat i a través dels quals ha manifestat també a l’home el misteri de si mateix i l’altíssima vocació a la qual està cridat (GS 22). La nostra mirada parteix, doncs, de la Revelació i usa de la raó il·luminada per la fe per comprendre el misteri de l’home.El nostre estudi inclou la realitat creatural entesa com a imatge de Déu, sense oblidar el marc més ampli de la creació del món i la seva concreta circumstància històrica abans i després de l’esdeveniment salvador de Crist. La cristologia és la font que informa profundament aquest tractat. Quan parlarem de la protologia, ens afegirem a la fecunda teologia que afirma la central mediació de Crist en tota la creació (Col 1, 15-16). Quan afrontarem la concreta circumstància històrica en la qual es troba l’home abans de la vinguda del Crist, la situació de pecat, no oblidarem que només podem captar la real situació de pecat de l’home a la llum de la salvació de Crist. Quan analitzarem la gràcia, el do de Déu fet en Crist als homes, comprendrem a través de la justificació, la filiació i la divinització de l’home la veritat pregona del seu misteri, realització plena de la imatge de Déu en Crist.

2. PROGRAMA-TEMARII. Introducció a l’antropologia.II. Introducció a l’antropologia teològica. Breus apunts històrics de la temàtica de la

disciplina.III. La doctrina de la creació.

A. La creació a l’Antic Testament.B. Crist i la creació.C. Desenvolupament històric de la doctrina de la creació.D. La reflexió teològica.E. Qüestions frontereres.

IV. L’home: imatge de Déu.A. “Imatge de Déu”: l’antropologia de l’Antic Testament.B. “Imatge de Déu en Crist”: l’antropologia del Nou Testament.C. Reflexió sistemàtica.

1. El problema ànima-cos: l’home, ésser unitari.2. La dignitat de la imatge: l’home, ésser personal.3. L’activitat humana en el món: l’home, ésser creatiu.4. La qüestió de l’origen: l’home, ésser creat.

5

V. El tema del sobrenatural.VI. El pecat original.

A. La revelació del pecat a l’Antic Testament.B. El pecat en l’horitzó de la salvació: el Nou Testament.C. Història de la doctrina del pecat original.D. Teologia del pecat original.

VII. Justificació i gràcia.A. Antecedents bíblics del concepte de gràcia: l’Antic Testament.B. La gràcia en el Nou Testament.C. Història de la doctrina de la gràcia.D. La justificació.E. Què és la gràcia.F. Dimensions de la gràcia.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICALlibres de text: RUIZ DE LA PEÑA, J.L. Teología de la creación. Santander: Sal Terrae, 1986. RUIZ DE LA PEÑA, J.L. Imagen de Dios. Antropología teológica fundamental.

Santander: Sal Terrae, 1988. RUIZ DE LA PEÑA, J.L. El don de Dios. Antropología teológica especial.

Santander: Sal Terrae, 1991.Altres llibres interessants: LADARIA, L.F. Introducción a la antropología teológica. Estella: Verbo

divino, 1993. LADARIA, L.F. Antropología teológica. Madrid-Roma: Publicaciones de la

U.P. Comillas-Universidad Gregoriana Editrice, 1987. LADARIA, L.F. Teología del pecado original y de la gracia. Madrid: BAC,

1997. (Col. Sapientia Fidei. Serie Manuales de Teología) RUIZ DE LA PEÑA, J.L. Las nuevas antropologías. Un reto a la teología.

Santander: Sal Terrae, 1985. GONZÁLEZ FAUS, J.I. Proyecto de hermano. Visión teológica del hombre.

Santander: Sal Terrae, 1987.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓL’avaluació es durà a terme mitjançant tres sistemes que hauran de ser superats amb aprovat, almenys cadascun per separat:

Petits exercicis pel tema de la teologia de la creació. Prova oral de 10-15 minuts, que alliberarà la primera meitat de la matèria: creaturalitat i

imatge de Déu. Prova escrita dels dos darrers temes del curs: el pecat original i la gràcia.

6

ASSIGNATURA: Apostolat dels laics i pastoral de joventutCODI: 9P005 CURS: B de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Amadeu Bonet i Boldú

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’objectiu d’aquesta assignatura és el d’aprofundir, per una banda, en el concepte d’Apostolat Seglar que es va definint en els diferents documents del magisteri i per l’altra, en la realitat d’aquest Apostolat en el nostre bisbat i en l’àmbit catalano-balear.Per conèixer la realitat de l’Apostolat Seglar es durà a terme un atansament des de diverses perspectives: històrica, eclesiològica, pedagògica, organitzativa... Aquest atansament permetrà veure com la vida ha portat a una especialització per ambients, necessària per a poder fer una evangelització que respongui a les qüestions profundes pròpies de les persones que viuen en cada realitat determinada.Dins d’aquesta especialització, i escoltant la crida que des del Concili Provincial Tarraconense es fa a prioritzar la pastoral de joventut, entrarem més a fons en el coneixement de les realitats de pastoral juvenil que es donen al nostre voltant.

2. PROGRAMA-TEMARI1. La vocació del laïcat a l’apostolat i les seves concrecions històriques.2. Els documents del magisteri més importants en relació a l’Apostolat Seglar:

Concili Vaticà II, Conferència Episcopal Espanyola, Concili Provincial Tarraconense.

3. Aproximació a una teologia del laïcat des dels diferents moviments d’Acció Catòlica.

4. Els diferents moviments d’Acció Catòlica a casa nostra: especificitat i complementarietat de cara a l’evangelització. Els moviments d’adults.

5. Els joves a l’albada del tercer mil·lenni.6. La pastoral de joventut: una crida des del Concili Provincial Tarraconense i

la proposta marc per a Catalunya i les illes.7. Els agents de pastoral de joventut: perfils per a una tasca prioritària.8. Les realitats de la pastoral juvenil al nostre Bisbat i la seva coordinació.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA Documents del Concili Vaticà II.

Resolucions i missatge del Concili Provincial Tarraconense. Documents de la Conferència Episcopal Espanyola. Proposta de Pastoral de Joventut per a Catalunya i les illes de l’any 1998. Documents d’identitat dels diferents moviments d’Acció Catòlica.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball escrit a partir de la lectura i comentari d’algun dels documents estudiats.Treball escrit d’aprofundiment en el coneixement d’algun dels moviments d’Apostolat Seglar del nostre Bisbat.

ASSIGNATURA: Bíblia i catequesiCODI: 9P001 CURS: A de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Jaume Pedrós Solé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Els dos substantius ja ens indiquen la finalitat d’aquesta assignatura. Es tracta de veure com la Bíblia és una font absolutament imprescindible per a la catequesi, però també veure com en la mateixa Bíblia ja hi és present la catequesi. Tanmateix, no volem quedar-nos només en l’afirmació o constatació general: baixarem al detall per a veure quins elements catequètics ens dóna la lectura de la Bíblia per acabar plantejant-nos com ha d’ésser l’ús de la Bíblia en la catequesi, entesa aquesta bàsicament com a Ministeri de la Paraula.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Idees generals sobre la catequesi i la seva història2. Definició i trets generals de la catequesi avui3. Documents importants

3.1. Concili Vaticà II3.2. Directori General de Catequesi

4. Passatges catequístics en la Bíblia5. Conceptes fonamentals de la Bíblia6. Personatges bíblics importants7. Models de pregària bíblica8. Com ha d’ésser una catequesi verament bíblica

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA Concili Vaticà II: Constitució “Dei Verbum” Catecisme de l’Església catòlica CONGREGACIÓ PER AL CLERGAT. Directori General per a la catequesi.

Barcelona: Claret, 1997. COMISIÓN EPISCOPAL DE ENSEÑANZA Y CATEQUESIS. La catequesis

de la comunidad. Orientaciones pastorales para la catequesis en España, hoy. Madrid: Edice, 1983.

AA.VV. Diccionari de Catequètica. Madrid: CCS, 1987. DE MIER, F. Encuentros bíblicos. Encuentros de Dios con personajes del

Antiguo Testamento. Madrid: PS editorial, 2000.

LATORRE, J. Modelos bíblicos de oración. Barcelona: Centre de Pastoral litúrgica, 1993.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓBàsicament consistirà a treballar més a fons algun dels elements esmentats en el programa-temari: aprofundir en algun personatge, cercar com un concepte clau bíblic es troba en diferents llibres, crear un material nou que sigui aplicable a situacions concretes...

ASSIGNATURA: Cartes ApostòliquesCODI: 3E008 CURS: segon Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Agustí Borrell Viader

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.La major part dels escrits del Nou Testament es presenten en forma de cartes adreçades a comunitats cristianes o a persones concretes. En molts casos s’hi pot trobar una gran riquesa de contingut doctrinal. Al mateix temps, són una font d’informació extraordinària sobre la vida, el pensament i els problemes dels cristians dels primers temps.El curs vol ser una preparació a la lectura d’aquests escrits. Una bona part del treball es dedica a l’estudi de les cartes atribuïdes a l’apòstol Pau, que formen el bloc més nombrós.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Les Cartes Paulines.

1.1. Pau: vida i personalitat.1.2. Les cartes paulines en el context del món antic.1.3. Les cartes paulines: presentació de cada una.

1.3.1. Les dues cartes als Tessalonicencs.1.3.2. Les dues cartes als Corintis.1.3.3. La Carta als Gàlates i la Carta als Romans.1.3.4. Les Cartes de la Captivitat: Colossencs, Efesis, Filipencs,

Filèmon.1.3.5. Les Cartes Pastorals.

2. La Carta als Hebreus.3. Les Cartes Catòliques.

3.1. La carta de Jaume.3.2. La Primera Carta de Pere.3.3. La Segona Carta de Pere.3.4. La Carta de Judes.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BARBAGLIO, Giuseppe. Pablo de Tarso y los orígenes cristianos. Salamanca: Sígueme, 1989.

BARTOLOMÉ, Juan José. Pablo de Tarso. Una introducción a la vida y a la obra de un apóstol de Cristo. Madrid: CCS, 1997.

SÁNCHEZ BOSCH, Jordi. Escritos paulinos. Estella: Verbo Divino, 1998. (Introducción al Estudio de la Biblia; 7).

SÁNCHEZ BOSCH, Jordi. Nascut a temps. Una vida de Pau, l’apòstol. Barcelona: Claret, 1998.

TUÑI, Josep Oriol. Escritos joánicos y cartas católicas. Estella: Verbo Divino, 1997. (Introducción al Estudio de la Biblia; 8).

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball escrit.

ASSIGNATURA: CatequèticaCODI: 9P002 CURS: B de llicència Nº CRÈDITS: 4,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Josep Font

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.La catequètica o ciència catequètica és la disciplina que reflexiona tot buscant definir, comprendre, orientar i valorar l’exercici d’aquesta acció educativa i pastoral que té tanta importància en l’Església.La catequesi és quelcom viu i, com tot el que és viu, és difícil de definir. L’últim Directori General per a la catequesi, citant Catechesi Tradendae, ens diu que “la finalitat definitiva de la catequesi és posar algú no sols en contacte, sinó en comunió, en intimitat, amb Jesucrist” (nº 80).La catequesi té una dimensió teològica i una dimensió pedagògica que estan íntimament unides. El “com” es diu matisa el “que” es diu. Al llarg de la història, i segons les circumstàncies i les mentalitats dominants, s’ha anat subratllant unes vegades més el “què” (continguts) i unes altres vegades el “com” (dimensions pedagògiques i metodològiques).Dins d’aquest món tan ric i amb la llum que ens donen els documents de l’Església, el curs intentarà donar elements de reflexió que serveixin d’introducció en els diferents camps i sectors de la catequesi.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Pastoral de l’Església i catequesi.2. Finalitat de la catequesi.3. Diferents models catequètics a través de la història.4. Els continguts en la catequesi.5. Condicions indispensables per una bona catequesi: mirada interior i fidelitat

a l’Església.6. Escolta de la Paraula de Déu i catequesi.7. Món d’avui i catequesi.8. Dues columnes de l’edifici catequètic: atenció a l’experiència i diàleg amb

la Bíblia.9. Esquema d’una sessió de catequesi.10. L’oració en la catequesi.11. La creativitat en la catequesi.12. Catequesi en les diferents edats.

13. El catequista.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICADocuments: Directori General de Catequesi. 1971. Evangelii Nunciandi. 1975. Catechesi Tradendae. 1979. Catecisme de l’Església Catòlica. 1992. Directori General per a la Catequesi. 1997. Concili Provincial Tarraconense. Resolucions i Missatge. 1975.S.I.C.: L’avui i el demà de la caequesi d’iniciació cristiana dels infants. 1974. L’educació de la fe i Catequesi. 1978. La iniciació cristiana. Reflexions i Orientacions. LXX Assemblea Plenària

Bisbes Espanya. 1998. Projecte global de Pastoral catequètica. 2000. L’itinerari d’iniciació cristiana per a adults. 2000.Llibres: ALBERICH, E. La catequesis en la Iglesia. Madrid: CCS, 1997. CAÑIZARES, M. Evangelización-Catequesis-Catequistas. Madrid: Edice, 1999. GINEL, A. Vocabulario básico para el cristiano (Biblia-Catequesis-Liturgia-

Teología). Madrid: CCS, 2000. MARTÍN VELASCO. El encuentro con Dios. Madrid, 1995. MARTINI. Itinerarios educativos. Valencia: Edicep, 2000. PEDROSA, V.M.ª; NAVARRO LÁZARO, M.; SASTRE, J. [Dir.. Nuevo

Diccionario de Catequètica. Madrid: San Pablo, 1999. 2 vol.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓExamen escrit.

ASSIGNATURA: Ciència i feCODI: 8P009 CURS: C de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Josep Galceran

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Les relacions entre ciència i fe no han estat exemptes de tensions al llarg dels darrers segles. Ha sorgit el conflicte per una incompatibilitat intrínseca? Existeix confrontació -teòrica o pràctica- ara? És la mentalitat científico-tècnica un tret característic de la societat en la qual la fe s’ha d’inculturar avui? L’assignatura pretén plantejar aquestes qüestions, discutir possibles respostes (amb les seves causes i conseqüències) i estendre ponts de comunicació entre les diferents disciplines que conflueixen en la comprensió del binomi ciència-fe.Entre els objectius d’aquesta assignatura destaquem: i) Reflexionar sobre la naturalesa del coneixement científic, els seus èxits i els seus límits, tot buscant les relacions amb la doctrina i praxis de la religió catòlica. ii) Analitzar en concret alguns elements històrics, filosòfics i ètics de la ciència, especialment en la seva interacció amb el cristianisme occidental.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Fe

1.1. Definicions de fe1.2. Fe i raó

2. Ciència2.1. Definicions de ciència2.2. El mètode científic2.3. Història de la ciència2.4. Filosofia de la ciència2.5. Ciència i cientisme2.6. La qüestió epistemològica2.7. Ciència i ètica

3. Alguns problemes específics3.1. La cosmologia3.2. L’origen de la vida3.3. L’evolució de les espècies3.4. La manipulació genètica3.5. L’origen de l’home

3.6. Llibertat i determinisme. Caos i quàntica3.7. L’origen de la religió3.8. Els miracles. La pregària3.9. La mentalitat científico-tècnica actual

4. Conclusions

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA KÜNG, H. Existe Dios? Madrid: Cristiandad, 1979. PREVOSTI, A. Ciència i transcendència. Barcelona: Casals, 1987. MORREN, L. Déu, lliure i lligat. Barcelona: Saurí i PAM, 1986. TREVIJANO ETCHEVARRÍA, M. Fe y ciencia. Antropología. Salamanca:

Sígueme, 1996. AA.VV. Pensament científic i fe cristiana. Barcelona: Cruïlla, 1994. RUIZ DE LA PEÑA, J.L. Teología de la creación. Santander: Sal Terrae, 1986. AA.VV. Actes 1r col·loqui sobre ciència i fe. Lleida: Quaderns IEI, 1993. JOU, D. Algunes qüestions sobre ciència i fe. Barcelona: Claret, 1992. (Fundació

Joan Maragall. Quaderns) RICHARDSON, W..M.; WILDMAN, W.J. Religion & Science. New York:

Routledge, 1996. http://alpha.redeemer.on.ca/pascal/ http://itest.slu.edu/dloads.html http://www.co.caltech.edu/newman/sci-faith.html http://www.grisda.org/default.htm

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball discutit amb el professor i presentat a classe. Exercicis curts. Participació a classe.

ASSIGNATURA: Clàssics cristiansCODI: 7H003 CURS: segon Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Àngel M. Briñas

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.La finalitat d’aquesta assignatura és acostar-nos a la lectura directa, atenta i reflexiva d’alguns “clàssics” de l’espiritualitat cristiana: sant Agustí (Confessions), sant Francesc d’Assís (tots els seus escrits), santa Teresa de Jesús (Llibre de la vida), sant

Joan de la Creu (Càntic Espiritual) i santa Teresa de l’Infant Jesús (Manuscrits autobiogràfics). Es fan servir els textos en català de la col·lecció “Clàssics del Cristianisme”. S’han de triar dos o tres autors per a cada curs de 30 hores.S’imparteixen lliçons acadèmiques tot presentant el context històric social i eclesial, una biografia del personatge i una aproximació a la forma i al fons del llibre. Per la concepció peculiar d’aquesta assignatura, el treball personal dels alumnes és imprescindible. Ha de ser exposat i debatut en hores de classe, sobre cada un dels autors.

2. PROGRAMA-TEMARI(Per a cada autor i obra escollida)1. Context social i eclesial.2. Biografia.3. Línies mestres de l’obra escollida.4. Pautes de lectura.5. Lectura i treball personal de l’alumne.6. Exposició i debat a classe.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICAExclusivament l’escrit triat. Per al curs 2001-2002: AGUSTÍ D’HIPONA. Confessions. Barcelona: Proa, 1989. (Clàssics del

cristianisme; 9). FRANCESC D’ASSIS; CLARA D’ASSIS. Escrits. Barcelona: Proa, 1993.

(Clàssics del cristianisme; 1). TERESA DE LISIEUX. Manuscrits autobiogràfics. Barcelona: Proa, 1996.

(Clàssics del cristianisme; 9).

4. SISTEMA D’AVALUACIÓLes exposicions dels alumnes a classe.

ASSIGNATURA: Cristologia

CURS: primer Nº CRÈDITS: 4,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSORES: Ferran Manresa

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.El cristianisme no s’autodefineix com unes normes o una ideologia a acceptar, sinó com el seguiment d’una persona, Jesús de Natzaret, que va viure fa dos mil anys. I gràcies a la seva mort i resurrecció la presència de Jesucrist es descobreix viva en el nostre temps.La Cristologia es constitueix per la interacció d’una doble actitud: a) estudi i coneixement de qui va ser en realitat Jesús de Natzaret, que va viure a Palestina i va morir crucificat. Això es coneix com la qüestió del “Jesús històric”, i b) creure en Ell com a Ressuscitat i Messies de Déu, acceptant el seu missatge i la seva experiència alliberadora, i que s’acostuma a conèixer com el “Crist de la fe”.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Què entenem per Cristologia.2. El Regne de Déu: el que Jesús va fer i va viure.3. El Regnat del Déu invocat i percebut com Abbà: el que fonamenta la vida

de Jesús.3.1. Una concepció de Déu diferent.

4. Mort i resurrecció de Jesucrist (I)4.1. Per què maten a Jesús. Per què mor Jesús.

5. “Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts i nosaltres en som testimonis” (Fets 3,15).

6. Pentecosta: el naixement de la comunitat de Jerusalem i de l’Església.7. Cristologia i cristofania.8. Confessions de fe del cristianisme primitiu: Fill de Déu, Messies, Senyor.9. Les primeres reflexions teològiques: la problemàtica Déu-home.10. “Allò cristià no és explicar sinó acollir”.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BORNKAMM, G. Jesús de Nazaret. Salamanca: Sígueme, 1977. BROWN, R. E. Jesús en el Nou Testament. Barcelona: Claret, 1997. BUSTO, J. R. Cristología para empezar. Santander: Sal Terrae, 1991.

COMBLIN, J. Jesús de Nazaret. Santander: Sal Terrae, 1991. GONZÁLEZ FAUS, J. I. La Humanidad Nueva. Santander: Sal Terrae, 1984. KASPER, W. Jesús, el Cristo. Salamanca: Sígueme, 1976. KÜNG, H. Credo. Madrid: Trotta, 1994. MOLTMANN, J. Cristo, para nosotros, hoy. Madrid: Trotta, 1997. SOBRINO, J. Jesucristo liberador. Madrid: Trotta, 1991. SOBRINO, J. La fe en Jesucristo. Ensayo desde las víctimas. Madrid: Trotta,

1999.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓPreguntes d’avaluació permanent contestades a classe en acabar cada part del temari. Un treball individual de síntesi.

ASSIGNATURA: Diàleg interreligiósCODI: 8P007 CURS: C de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Juan Moral Barrio

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.A partir de la distinció entre la teologia de les religions i el diàleg interreligiós, l’assignatura vol establir una base de coneixement de les quatre grans religions: Hinduisme, Budisme, Islamisme i Judaisme, per tal de deduir-ne la seva possible implicació pràctica pel que fa al diàleg interreligiós amb el Cristianisme.El crèdit pretén introduir als principis elementals des del seu context històric i cultural. S’intenta aclarir, des d’una aproximació a les religions especialment significatives, què és el religiós i què és l’home religiós.

2. PROGRAMA-TEMARI0. Introducció.

0.1. Situació actual del diàleg interreligiós.0.2. El tronc comú de les grans religions.0.3. Història de la salvació i grans religions.

1. Cristianisme policèntric.1.1. Al voltant d’una mateixa taula.

2. Judaisme i el seu context.2.1. Els fonaments del judaisme postbíblic.2.2. Diàleg: Judaisme i Cristianisme.

3. L’Islam: naixement i expansió.3.1. Doctrines, pràctiques, valors de l’Islamisme. 3.2. Islam i Cristianisme.

4. Budisme: introducció històrica.4.1. Doctrines i veritats.

5. Hinduisme: introducció històrica.5.1. L’ètica de l’ortopraxi.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. ¿Qué es el Islam? Madrid: Alianza Editorial, 1994. AA.VV. El Déu de les religions, el Déu dels filòsofs. Barcelona: Cruïlla, 1992. AA.VV. Las religiones. Bilbao: Mensajero, 1976. ACHARUPARAMBIL, D. Espiritualidad hinduista. Madrid: BAC, 1982.

BRANDON, S. Diccionario de religiones comparadas. Madrid: Cristiandad, 1987.

COMEAU, G. Catholicisme et judaïsme dans la modernité. París: Du Cerf, 1998.

CONCILI ECUMÈNIC VATICÀ II. Declaració sobre la llibertat religiosa i sobre la relació de l’Església envers les religions no cristianes. Barcelona: Claret, 1993.

DEPUIS, J. Jesucristo al encuentro de las religiones. Madrid: Ediciones Paulinas, 1989.

DHAVAMONI, M. Teología de las religiones. Madrid: San Pablo, 1997. ELIADE, M. Historia de las creencias y de las ideas religiosas. Madrid:

Cristiandad, 1978. ELIADE, M. Tratado de historia de las religiones. Madrid: Cristiandad, 1981. ESQUERDA, J. El cristianismo y las religiones de los pueblos. Madrid: BAC,

1997. JAMES, E.O. Historia de las religiones. Madrid: Alianza, 1998. MARTÍNEZ, P. El reto del Islam. Madrid: Temas de hoy, 1997. PANIKKER, R. Religión y religiones. Madrid: Gredos, 1965. RILOBA, F. Jesús, hijo de María, en el Corán y en el Evangelio. Barcelona:

Claret, 2000. SAMUEL, A. Para comprender las religiones de nuestro tiempo. Estella: Verbo

Divino, 1998. SANS, I..M. Hacia un diálogo religioso universal. Bilbao: Mensajero, 1992. SCHOLEM, G.G. Les grands courants de la Mystique juive. París: Payot, 1968. TRIAS, E. Por qué necesitamos la religión. Barcelona: Plaza & Janés, 2000. VARILLON, F. El cristianismo ante las grandes religiones. Bilbao: Mensajero,

1997.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓParticipació. Treballs. Experiències.

ASSIGNATURA: Didàctica de la religióCODI: 13S01 CURS: B de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Lluís Agustí

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’assignatura té per objectius capacitar en el desenvolupament i utilització de procediments que permetin orientar l’aprenentatge de la religió als alumnes d’Educació Primària i ESO. Per tal d’assolir això, caldrà conèixer les variables socials, familiars i psicològiques que actuen en el desenvolupament de l’aprenentatge de la religió. A més, es crearà material i activitats didàctiques fent transferència de les tècniques apreses i es desenvoluparà una Unitat Didàctica utilitzant els coneixements adquirits. També es reflexionarà sobre l’ensenyança de la religió a l’escola i dels elements que intervenen per mitjà de lectures complementàries.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Elaboració d’una Unitat Didàctica.2. Estudi de les variables socials, familiars i psicològiques.3. Les dinàmiques de grup.4. Els mitjans audiovisuals.5. El joc.6. Teatre, titelles, mim, happenings...7. Convivències i trobades.8. Temes transversals:

8.1. Educació per la pau.8.2. Educació moral-bioètica.8.3. Educació de la salut.

9. Celebració de la Fe.10. Organització del Departament de Pastoral Escolar.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA ATOCHA, R. La enseñanza escolar de la religión. Madrid: PPC, 1989. Comisión Episcopal de Enseñanza y Catequesis. El profesor de religión católica.

Madrid: Edice, 1998. Comisión Episcopal de Enseñanza y Catequesis. Orientaciones pastorales sobre

la enseñanza religiosa escolar. Madrid: Edice, 2000.

CRESPO MARCO, V. Actividades para la enseñanza escolar de la religión. Madrid: PPC, 1994.

ESTEBAN GARCES, C. Didáctica del àrea de religión. Madrid: San Pio X, 1998.

OTERO, H. Propuestas creativas para la clase de religión. Madrid: CCS, 1998. SALAS, A. ; GEVAERT, J. ; GIANNATELLI, R. Didáctica de la enseñanza de

la religión. Madrid: CCS, 1993. TORRES, M. A. ; VILLAR, G. Materiales para la clase de religión en Primaria

/ 1. Madrid: CCS, 2000. TORRES, M. A. ; VILLAR, G. Materiales para la clase de religión en la ESO /

1. Madrid: CCS, 2000. TORRES, M. A. Materiales para la clase de religión en la ESO / 2. Madrid:

CCS, 2000. TORRES, M. A. Materiales para la clase de religión en Primaria / 2. Madrid:

CCS, 2000. TORRES, M. A. Materiales para la clase de religión en Primaria / 3. Madrid:

CCS, 2000.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓEl curs consistirà en l’exposició dels temes amb diàleg posterior tot ampliant i aclarint conceptes, tècniques, activitats, fent suggeriments, valoracions crítiques...; en la realització d’activitats pràctiques a classe de forma individual o utilitzant la metodologia grupal; en l’elaboració de material didàctic; en l’ampliació dels continguts per mitjà del suport de lectures complementàries, vídeos, pel·lícules, materials curriculars... i en l’orientació del treball de l’alumne a través de la tutoria.S’avaluarà l’alumne per la seva assistència i participació en les diferents activitats que es desenvolupin a classe, per l’elaboració d’una Unitat Didàctica amb la creació de material didàctic i pel resum d’articles de lectura que es facilitaran a classe.

ASSIGNATURA: Dinàmica de grups i acompanyament educatiuCODI: 10P02 CURS: B de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSORS: Josep Pifarré / Montse Esquerda

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Escolto i oblido Classe magistralVeig i recordo Aprenentatge vicari - pràctiques passivesFaig i comprenc Pràctiques activesConfuci, 551 -479 a. de JC.

En qualsevol aprenentatge hi ha tres elements bàsics: els coneixements, les habilitats i les actituds. En la formació curricular clàssica s’han tingut en compte especialment els coneixements i en ocasions les habilitats, donant poca importància a les actituds. En canvi, aquest últim factor s’ha vist tant o més important que els altres alhora de predir l’èxit laboral i la realització professional.Aquesta assignatura incideix bàsicament en dos aspectes complementaris:1. L’aprenentatge de les actituds, entenent que són una part del coneixement que

també pot ésser educat, tant a partir d’uns mínims teòrics com a través de l’anàlisi d’exemples de situacions paradigmàtiques en el maneig dels grups.

2. La capacitació dels alumnes per tal de poder dinamitzar grups d’àmbits molt diferents: acadèmic, professional, voluntariat...

Es pretén, per tant, que els alumnes restin motivats i amb la suficient capacitat per dinamitzar diferents equips de treball, tenint molt en compte l’aprenentatge de les actituds i no només dels coneixements i de les habilitats.Per tot això, el mètode docent utilitzat serà mixt, incloent algunes classes magistrals i seminaris sobre els aspectes més teòrics i sobretot classes pràctiques actives, per tal d’abordar les diferents actituds en les situacions plantejades.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Classes magistrals i seminaris.

1.1. Introducció: Què és un grup? Funcionaments grupals. Dinàmiques de grups.

1.2. L’empatia. Com parlar en públic.1.3. Intel·ligència emocional.1.4. La comunicació no verbal.1.5. Teories de lideratge.

1.6. Com afrontar les frustracions. Aprendre a dir no.1.7. Ètica de les relacions interpersonals.

2. Tallers pràctics sobre dinàmica de grups.2.1. Com trencar el gel.2.2. Maneig de les situacions conflictives.2.3. Maneig de les persones conflictives.

2.3.1. L’acaparador de l’atenció.2.3.2. El pallasso.2.3.3. El disgregat.

2.4. El grup en crisi.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA TORRALBA, F. Per què creure? La raonabilitat de la fe. Barcelona: Edebé,

2000.Altres lectures recomanades: AGUSTÍ I BARRI, M. Carme. Feblesa i plenitud. Psicopedagogia de

l’harmonia de contraris. Lleida: Pagès editors, 2000.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ Avaluació continuada a partir de l’assistència a les classes i la realització dels

tallers pràctics. L’assistència als tallers és obligatòria. Examen escrit sobre els aspectes teòrics. Treball optatiu: Disseny d’un programa per dinamitzar un grup i/o descripció de

com porten a terme la dinàmica de grups aquells alumnes que ja estan treballant en algun grup.

ASSIGNATURA: Disseny curricular ERECODI: 12S01 CURS: A de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Lluís Agustí

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Com fer de l’ensenyament de la Religió una matèria atractiva, motivadora i al mateix temps reflexiva respecte de la cultura que ens envolta. Com transmetre una filosofia de la vida, una manera d’entendre el món i la cultura des de la tradició cristiana.Per tal que això sigui possible, per una part hem d’aprendre a programar els objectius aprovats pel Departament d’Ensenyament i seqüenciar els seus continguts, i per l’altra conèixer tècniques i estratègies per a saber-los aprendre i ensenyar.Aquest seminari està destinat a aquelles persones que estiguin impartint la matèria de Religió a l’Educació Secundària Obligatòria o s’estiguin preparant per a impartir-la.

Quan acabem el curs, l’alumne ha de ser capaç de: Confeccionar una programació amb els seus objectius d’aprenentatge i els

diferents continguts amb la seva proposta d’activitats. Seqüenciar els diferents continguts procedimentals, conceptuals i actitudinals

d’un crèdit de religió (ESO), o de la matèria (Primària). Aplicar les metodologies didàctiques a cada crèdit i/o matèria. Avaluar els diferents continguts a partir d’uns criteris elaborats prèviament. Elaborar una xarxa d’observació i seguiment dels alumnes en cada crèdit.

2. PROGRAMA-TEMARI1. El nen/nena de Primària: El seu desenvolupament psico-afectiu i moral.

1.1. Construcció de la pròpia identitat.1.2. Psicologia religiosa de l’alumne de Primària.

2. Anàlisi dels objectius generals d’aquesta àrea i dels continguts que es desprenen.2.1. Dels Objectius de l’Àrea de Religió als Objectius de Cicle.2.2. Dels Blocs de Continguts de l’Àrea de Religió a la Seqüenciació

dels Continguts per Cicles.3. Anàlisi del com aprenen els alumnes: l’aprenentatge significatiu.4. Anàlisi del com s’ensenya i del com s’avalua: les metodologies.

4.1. Criteris d’avaluació.4.2. Objectius Terminals per Cicles.

5. La Programació de l’Aula.5.1. La pràctica de la programació.5.2. Recursos.5.3. Dificultats amb què es troba l’Ensenyament Religiós Escolar.

6. El professor de Religió.6.1. Característiques i perfil del professor de religió.6.2. La Declaració Eclesiàstica d’Idoneïtat (DEI).

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA EQUIP EDEBÉ. El currículum de l’àrea de Religió i Moral catòlica. Barcelona:

Edebé, 1996. GASOL, R.; BESTARD, J. ; QUESADA, A.; TRENTI, Z. L’ensenyament de la

Religió a l’Escola. Barcelona: Edebé, 1997.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓEl curs es distribueix en 10 sessions de tres hores. Cada sessió tindrà una part teòrica de 20-30 minuts; una part de treball en grup de 2 a 2,30 hores i una part conclusiva de 15-20 minuts. La part teòrica està pensada per a centrar el tema. El treball en grup està destinat a tècniques de treball en grup, confecció de treballs del curs (que al mateix temps seria l’avaluació), etc. Vol ser un seminari eminentment participatiu.Com després de cada sessió caldrà lliurar el treball elaborat, si algú, pel motiu que sigui falta a una sessió, per a ser avaluat positivament li caldrà presentar el treball que s’hagi fet en la mateixa dintre dels terminis de presentació de treballs marcats per l’IREL.

ASSIGNATURA: Dret canònic CODI: 6D001CURS: segon Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Antoni Agelet Delpueyo

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.El contingut del curs parteix de la consideració de l’Església com a Poble de Déu. Es tracta d’un veritable poble que precisa d’unes normes que regulin la relació dels seus membres. El conjunt de normes que contenen els drets i deures dels membres del Poble de Déu és anomenat “Codi de Dret Canònic”. El curs té per objecte l’aproximació al dret canònic, tot elaborant un particular estudi de la funció docent i santificadora de l’Església, amb especial dedicació a la normativa matrimonial canònica.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Nomologia canònica

1.1. Llei eclesiàstica. Privilegis i dispenses.1.2. Persones físiques i jurídiques.1.3. Potestat de règim. Classes: ordinària i delegada. Concepte

d’ordinari.1.4. L’ofici eclesiàstic: concepte, adquisició i pèrdua.

2. El Poble de Déu2.1. Fidels cristians: laics, clergues, religiosos.

3. Jerarquia3.1. Romà pontífex. Bisbes. Concilis. Sínodes.3.2. Cúria romana.3.3. Conferència episcopal.3.4. Parròquia: consells, arxiprestat.

4. Funció d’ensenyar4.1. Universitat: eclesiàstica, catòlica. Escola catòlica.

5. Funció de santificar5.1. Sagrament del matrimoni. Regulació canònica.

6. Processal canònic6.1. La nul·litat matrimonial.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA Codi de dret canònic comentat. Salamanca.

Manuals de dret canònic: CATEDRÁTICOS de DERECHO CANÓNICO de Universidades Españolas.

Derecho Canónico. DEL GIUDICE, Vincenzo. Nociones de Derecho Canónico. FELICIANI, Giorgio. Elementos de Derecho Canónico.Dret matrimonial canònic: AZNAR GIL, Federico. El nuevo derecho matrimonial canónico. DELLA ROCA, F. Derecho matrimonial canónico. MONTSERRAT, V. Derecho matrimonial canónico. REINA, V. Lecciones de derecho matrimonial.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓExamen.

ASSIGNATURA: EclesiologiaCODI: 2T006 CURS: segon Nº CRÈDITS: 4,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: José Luis López Gallardo

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.El tractat d’Eclesiologia és una reflexió entorn a l’origen, la identitat i la missió de l’Església. Entorn a l’origen, perquè es remunta al temps de Jesucrist com a fundador i fonament i a les primeres comunitats cristianes com a model d’Església. Entorn a la identitat, perquè es realitza un estudi del que significa per l’Església viure en unitat, santedat, catolicitat i apostolicitat el seu ésser propi. I entorn a la missió perquè l’Església és missionera per naturalesa.Tres són les fonts per dur a terme aquesta reflexió: la Sagrada Escriptura, la vida quotidiana de les comunitats cristianes i l’autoconsciència que la mateixa Església ha anat adquirint i formulant. Des d’aquí podrem aproximar-nos al misteri de l’Església i contemplar la seva dimensió visible i institucional, i la seva dimensió espiritual i divina.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Pròleg.

1.1. Situació de l’assignatura en l’actual context històric i social.1.2. Objectiu de l’assignatura, metodologia i temes pràctics.

2. Introducció.2.1. Orígens i història del tractat d’Eclesiologia.

3. Origen de l’Església: nascuda de la missió del Fill.3.1. De Jesús a l’Església.3.2. L’Església primitiva, norma i fonament.

4. El ser de l’Església: Crec en l’Església, Una, Santa, Catòlica i Apostòlica.4.1. Crec en l’Església.

4.1.1. Poble de Déu.4.1.2. Cos de Crist.4.1.3. Temple de l’Esperit.4.1.4. L’Església, Comunió i Sagrament.

4.2. L’Església Una.4.2.1. L’Església, comunió d’esglésies particulars.4.2.2. L’ecumenisme.

4.3. L’Església Santa (... i pecadora).4.3.1. Tensió escatològica de l’Església Santa.

4.4. L’Església Apostòlica.4.4.1. La Comunitat Cristiana.4.4.2. Formes d’existència eclesial: laicat, vida consagrada,

sacerdoci.4.4.3. Ministeri apostòlic: l’episcopat.4.4.4. Ministeri petrí com primat: el Papat.4.4.5. Apèndix: la Infalibilitat.

4.5. L’Església Catòlica.4.5.1. Sentit de la catolicitat.4.5.2. La “missió” i les “missions”.4.5.3. L’Església en el món.4.5.4. Relació amb altres religions.

5. La finalitat de l’Església: una Església que testifica.5.1. L’evangelització: anunci del Regne amb paraules i amb la vida.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICALlibres fonamentals: BUENO DE LA FUENTE, E. Eclesiología. Madrid: BAC, 1998. (Col. Sapientia

Fidei; 18). PIÉ-NITOT, J. Introducción a la Eclesiología. Navarra: Verbo Divino, 1995. RATZINGER, J. La Iglesia, una comunidad siempre en camino. Madrid:

Ediciones Paulinas, 1992.Obres de consulta: AA.VV. “Eclesiología” en Manual de Teología Dogmática. Barcelona: Herder.

Pàg. 665-770. AA.VV. “Iglesia” en Diccionario de Teología Fundamental. Madrid: Ediciones

Paulinas, 1992. Pàg. 626-686. Catecismo de la Iglesia Católica. Madrid: Asociación de editores del Catecismo,

1992. Concilio Vaticano II. Constitución dogmática “Lumen Gentium”.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball escrit en el qual l’alumne haurà de demostrar que ha assolit els coneixements de la matèria i pot fer una reflexió per tal d’adaptar els continguts de l’assignatura a la vida concreta de la comunitat eclesial.No queda descartat el poder realitzar altres modalitats d’avaluació, tal com un examen final.

ASSIGNATURA: EcumenismeCODI: 7H004 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 1,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Jaume Pedrós Solé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’assignatura vol presentar als alumnes tot el camp de l’ecumenisme per tal que, en primer lloc, adquireixin unes idees bàsiques sobre què és ecumenisme i els elements essencials que aquest comporta. En segon lloc, és important conèixer aquells elements generals que distingeixen les comunitats siguin ortodoxes, anglicanes o protestants. Encara que no formin part de l’ecumenisme, serà important definir alguns conceptes sobre les sectes, donat el seu nombre i perillositat.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Idees generals sobre l’ecumenisme2. Concili Vaticà II: Decret Unitatis Redintegratio 3. Directori General d’Ecumenisme4. Problemes actuals de les esglésies cristianes i possible solució5. El diàleg6. Elements comuns en les diferents comunitats cristianes

6.1. Esglésies ortodoxes6.2. Església anglicana6.3. Luteranisme6.4. Esglésies reformades6.5. Altres esglésies protestants

7. Les sectes: visió general i anàlisi d’algunes en concret

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. Pluralismo religioso I: Confesiones cristianas. Madrid: Atenas, 1992. AA.VV. Pluralismo religioso II: Sectas y nuevos movimientos religiosos.

Madrid: Atenas, 1993. AA.VV. Pluralismo religioso III: Religiones no cristianas. Madrid: Atenas,

1997. BOSCH, J. Para comprender el ecumenismo. Estella: Verbo Divino, 1996. BOSCH, J. Para conocer las sectas. Estella: Verbo Divino, 1998. Concili Vaticà II: Decret “Unitatis redintegratio”.

PONTIFICIO CONSEJO para la Promoción de la Unidad de los cristianos. Directorio para la aplicación de los principios y normas sobre el ecumenismo. Madrid: Comisión Episcopal de Relaciones Interconfesionales, 1993.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓEls alumnes, a poder ser, tindran una experiència ecumènica tot entrant en relació amb germans d’altres confessions cristianes. Hauran de deixar constància escrita d’aquest contacte en un treball, expressant quins són els conceptes o les formes de viure la fe cristiana que es troben en aquestes confessions religioses i les compararan amb les que vivim els catòlics.

ASSIGNATURA: Educació de la consciència moralCODI: 8P004CURS: A de llicència Nº CRÈDITS: 4,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSORES: Lluís Sallán

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Tanca el cicle dels estudis sobre Moral. Es proposa una reflexió teòricopràctica de l’itinerari psicopedagògic sobre l’educació de la consciència personal, intentant fer una síntesi entre la vessant humanista i la visió evangèlica.

2. PROGRAMA-TEMARII. Procés dinàmic de la consciència.1. Aproximació a la consciència humana de Jesús.

1.1. Què entenem per consciència.1.2. La persona de Jesús.1.3. Principis de la nova Bioètica aplicats a la persona de Jesús.

2. La consciència personal.2.1. Els nivells de la consciència.2.2. Descripció dels nivells.2.3. Concrecions pràctiques.

3. La integració personal.3.1. Els estats del jo.3.2. Les gravacions de la infància.3.3. Posicions existencials enfront la vida.

4. Les necessitats bàsiques de l’ésser humà.4.1. Les necessitats bàsiques dels nivells de la consciència.4.2. Factors bàsics del procés existencial.4.3. Reaccions davant d’una circumstància.

II. Alguns dels grans aprenentatges.1. La limitació.

1.1. Sentit de les dificultats.1.2. La limitació i el principi masculí i femení.1.3. Viure serenament les limitacions.

2. La convivència.2.1. Autonomia i dependència.2.2. Comportaments autònoms i dependents.

2.3. L’autonomia i la dependència des del nivell fonamental de la consciència.

3. Construir la identitat personal.3.1. Etapes del desenvolupament del jo.3.2. Perfil de la maduresa humana i cristiana.3.3. Arguments de coincidència i/o no coincidència.

4. La soledat.4.1. Classes de soledat.4.2. La soledat de l’originalitat.4.3. La soledat contemplativa.

5. La pobresa del ser.5.1. Pobresa i necessitats bàsiques.5.2. La pobresa i el protagonisme personal.5.3. Perfil dels pobres segons l’Evangeli.

III. Estats significatius de la consciència.1. El desert.

1.1. La travessia del desert.1.2. Senyalitzacions indicatives de la ruta.1.3. La interiorització.

2. Paradoxes del nivell fonamental de la consciència.2.1. Harmonia dels contraris.2.2. Feblesa i plenitud.2.3. Desaparició de les dicotomies de la vida.

3. Programa de vida dissenyat per Jesús.3.1. Les Benaurances.3.2. Viure en pau amb si.3.3. La convivència en pau.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AGUSTÍ I BARRI, M. Carme. Feblesa i plenitud. Psicopedagogia de

l’harmonia de contraris. Lleida: Pagès editors, 2000. ALLPORT, G.W. La personalidad, su configuración y desarrollo. 8a ed.

Barcelona: Herder, 1986. 691 pàg. CORTINA, Adela. El quehacer ético. Guía para la educación moral. Madrid:

Santillana. Aula XXI, 1999. 128 pàg.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓExercicis d’avaluació permanent a classe. Proves escrites en acabar cada part. Treball individual de síntesi final.

ASSIGNATURA: Entorn cultural de la BíbliaCODI: Sense codificar CURS: primer Nº CRÈDITS: 0 (Assignatura introductòria d’Antic i Nou Testament)CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Jaume Sidera Plana

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Com a objectiu primer, es proposa familiaritzar l’alumne/a amb el món de l’Antic i del Nou Testament, tot donant-li unes idees clares del marc geogràfic, històric i cultural on es formà la Bíblia.

2. PROGRAMA-TEMARI1. El Creixent Fèrtil: de Mesopotàmia a Egipte, aturant-nos a Canaan. Grans

etapes de la història d’Israel.2. Palestina: marc geogràfic i economia3. Temple i culte4. Grups político-religiosos: saduceus, fariseus, essenis, zelotes, herodians...5. Dones, nens i esclaus6. Literatura intertestamentària

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA GONZÁLEZ ECHEGARAY, i altres. La Biblia en su entorno. Estella: Verbo

Divino, 1992. (Col. Introducción al Estudio de la Biblia; I). NOTH, M. El mundo del Antiguo Testamento. Introducción a las ciencias

auxiliares de la Biblia. Madrid: Cristiandad, 1976. DE VAUX, R. Instituciones del Antiguo Testamento. Barcelona: Herder, 1992. MAIER, J. Entre los dos Testamentos. Historia y religión en la época del

segundo templo. Salamanca: Sígueme, 1996. PAUL, A. Intertestamentario. (CB; 12). LEIPOLDT, J. ; GRUNDMANN, W. El mundo del Nuevo Testamento. Madrid:

Cristiandad, 1973. 3 vol. SAULNIER,C. ; ROLLAND, B. Palestina en tiempos de Jesús. (CB;27). TASSIN, C. El judaísmo. Desde el destierro hasta el tiempo de Jesús. (CB; 55) JEREMIAS, J. Jerusalén en tiempos de Jesús. Madrid: Cristiandad. PENNA, R. Ambiente histórico-cultural de los orígenes del cristianismo.Textos

y comentarios. Bilbao: Desclée de Brower, 1994. COMBY, J. ; LEMONON, J.P. Roma frente a Jerusalén, vista por autores

griegos y latinos. Doc 8.

SICRE, J.L. El Cuadrante. [Parte II: “La Apuesta. El mundo de Jesús”. Estella: Verbo Divino, 1997.

GNILKA, J. Jesús de Nazaret, mensaje e historia. Barcelona: Herder, 1995. MALINA, B.J. ; ROHRBAUGH, R. Los sinópticos y la cultura mediterránea del

siglo I. Comentario desde las ciencias sociales. Estella: Verbo Divino, 1996. EQUIPO “FACULTAT DE TEOLOGÍA DE LYON”. Flavio Josefo. Un testigo

judío de la Palestina del tiempo de los apóstoles. Doc 5.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓDonat el contacte constant professor/estudiant, l’avaluació es va duent a terme al llarg del curs i culmina en un treball que l’alumne/a realitza seguint les pautes marcades pel professor.

ESCATOLOGIA (Revisat curs 2013/2014)CODI: 2T010CURS: BatxillerNbre. CRÈDITS: 4

Professor: Dr. Joan Ordi Fernández

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURAL’assignatura presentarà la concepció cristiana de l’existència sota el signe de l’esperança. La revelació bíblica dóna testimoni de la realització, en la història, del pla salvífic universal de Déu. La creació, la redempció, l’encarnació del Fill de Déu, el seu misteri pasqual, la parusia i la consumació de la història i del cosmos constitueixen realitats i categories nuclears d’aquest pla salvífic. Des d’aquesta òptica, l’escatologia culmina la protologia, és el desplegament de la cristologia i porta a consumació l’antropologia. L’assignatura aglutina, doncs, i sintetitza els tractats teològics fonamentals. El mot grec éschaton obre l’espai al llenguatge de la plenitud i a la reflexió teològica sobre el sentit definitiu de la vida. Déu mateix ha adreçat a la humanitat una paraula de promesa que il·lumina tot l’arc de l’existència i aclareix el sentit del cosmos. L’escatologia ens invita a acollir, amb l’esperança de la fe, l’Amor de Déu en Crist, que és més fort que tot allò que ens limita i deshumanitza.

2. TEMARIL’assignatura consta de 10 sessions, en cada una de les quals es treballarà un tema, d’acord amb el programa següent:

Tema 1: Delimitació de l’escatologia cristianaTema 2: Trets de l’escatologia de l’Antic TestamentTema 3: L’éschaton revelat en el Nou TestamentTema 4: La resurrecció dels mortsTema 5: La parusia i el judici finalTema 6: La vida eternaTema 7: La mort eternaTema 8: El purgatoriTema 9: El problema de l’estat intermediTema 10: Reflexions sobre la dimensió escatològica de la fe

3. METODOLOGIA

Cada sessió estarà dividida en dues parts: a la primera, el professor exposarà els continguts essencials del tema; a la segona, els mateixos/es alumnes faran una síntesi d’un article o capítol, lliurat la setmana anterior, i comentaran amb el professor el sentit, la interpretació i la relació del text amb l’experiència cristiana de Déu i del proïsme.

Per la primera part de cada sessió, que és expositiva, es requereix bona capacitat d’anàlisi i de comprensió, domini de la tècnica de prendre apunts i facilitat per relacionar idees. Per la segona part, que és participativa, es demana una bona capacitat de síntesi i exposició de textos, disponibilitat a confrontar parers en grup i implicació personal.

4. AVALUACIÓL’assistència a classe és obligatòria i avaluable amb el 20% de la nota final, si no s’ha faltat a classe, de manera justificada, més de dues sessions. A part, l’alumnat s’ha d’implicar activament cada setmana en la segona part de la sessió: el resum del text que presenti amb una reflexió personal més la seva participació en el debat-comentari integren el 40% de la nota final. El 40% restant s’avaluarà amb un examen escrit i objectiu sobre un dels 10 temes del programa, triat a l’atzar.

5. BIBLIOGRAFIA

S’indiquen obres essencials de referència i obres de consulta.

a) TextosAlviar, J. J., Escatología, Pamplona: Eunsa, 2004.Benet XVI, Salvats en esperança (Spe salvi), Barcelona: Claret, 2007.Bianchi, Enzo, El Apocalipsis, Salamanca: Sígueme, 2008.Blanco, Carlos, El pensamiento de la apocalíptica judía, Madrid: Trotta, 2013.Boff, Leonardo, Vida més enllà de la mort, Barcelona: C laret, 2004.Burdin, Leon, Decir la muerte. Palabras para vivirla, Barcelona: Claret, 2001.Canobbio, Giacomo, Sobre el alma, Salamanca: Sígueme, 2010. Gesché, Adolphe, El destino, Salamanca: Sígueme, 2007.Gil i Ribas, Josep, Escatologia cristiana, Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 1994. González de Cardedal, Olegario, Madre y muerte, Salamanca: Sígueme, 21993. Illanes, José Luis, Cristo, esperanza del mundo, Madrid: Rialp, 2011.Moltmann, Jürgen, Teología de la esperanza, Salamanca: Sígueme, 2009.Ordi Fernández, Joan, «Esperança humana, esperança cristiana», a: Revista Catalana de Teologia XXXV/2 (2010) 485-506.

Pozo, Cándido, Teología del más allá, Madrid: BAC, 1999.Peake, Anthony, ¿Somos inmortales?, Barcelona: Kairós, 2009.Rahner, Karl, Sentido teológico de la muerte, Barcelona: Herder, 2010.Ratzinger, Joseph, Escatología, Barcelona: Herder, 2007.Santiago del Cura, Elena i altres, Les darreries. Fi de la vida i fi del món, Barcelona: Cruïlla, 2006.Sayés, José Antonio, Escatología, Madrid: Palabra, 2006.Stock, Klemens, La última palabra es de Dios, Madrid: San Pablo, 2005.Suárez, Federico, Después de esta vida, Madrid: Rialp, 2006.Von Balthasar, Hans Urs, Escatología en nuestro tiempo, Madrid: Encuentro, 2008.

b) Obres de consultaAA.DD., Mysterium salutis, vol. V: «La consumación escatológica».AA.DD., Sacramentum Mundi, veu «Escatología», Barcelona: Herder, 1976, vol. II, cc. 653-663; així com per altres conceptes teològics.La Santa Sede, Catecismo de la Iglesia Católica, primera part, segona secció, tercer capítol: «Creo en el Espíritu Santo». Se’l pot consultar electrònicament en castellà al web oficial: http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/index_sp.html

ASSIGNATURA: Escrits de JoanCODI: 3E009 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Agustí Borrell Viader

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.El curs pretén oferir una introducció als diversos escrits del Nou Testament, tradicionalment vinculats amb la comunitat o escola que prové de Joan, l’apòstol de Jesús.Començarem l’estudi per l’evangeli de Joan, del qual observarem aspectes literaris com ara l’estil, el vocabulari, les tècniques narratives i de composició, i aspectes de contingut o teològics, com la figura de Jesús, la passió com a victòria, el judici mutu entre Jesús i el món, la fe com a resposta davant Jesús. També ens fixarem en els elements que permeten de reconstruir el procés de composició de l’evangeli, particularment el conflicte dels cristians del segle I amb el judaisme.Posteriorment, farem també una breu anàlisi de les tres cartes de Joan, que ens ajudaran a entendre l’ambient vital i l’evolució de la comunitat joànica.Per acabar, dedicarem també l’atenció al darrer i el més singular dels llibres bíblics, l’Apocalipsi.

2. PROGRAMA-TEMARI1. L’evangeli de Joan.

1.1. Introducció.1.2. Elements d’estil i de composició: diàlegs, signes, controvèrsies,

discurs de comiat, relat de la Passió...1.3. Jesús en l’evangeli de Joan.1.4. Altres temes d’interès: la passió com a exaltació, l’Esperit Sant,

creure o no creure...1.5. Temes històrics: la comunitat joànica, procés de redacció de

l’evangeli.2. Les cartes de Joan.3. El llibre de l’Apocalipsi.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BROWN, Raymond E. El evangelio según san Juan. Madrid: Cristiandad, 1979. 2 vol.

LEÓN-DUFOUR, Xavier. Lectura del evangelio de Juan. Salamanca: Sígueme: 1989-1998. 4 vol.

TUÑI, Josep Oriol; ALEGRE, Xavier. Escritos joánicos y cartas católicas. Estella: Verbo Divino, 1997. (Introducción al Estudio de la Biblia; 8).

TUÑI, Josep Oriol. El testimoniatge de l’evangeli de Joan. Barcelona: Claret, 1979. 2 vol.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball escrit.

ASSIGNATURA: Estètica i transcendènciaCODI: 10P05 CURS: B de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Joaquim Mesalles

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’home és el subjecte i el lloc de la manifestació de la bellesa. L’estètica -la filosofia i la ciència sobre la bellesa- només serà coneixement normatiu per a la nostra sensibilitat. Però la força normativa de l’estètica és poca: pot ésser, tan sols, una invitació a anar més enllà de l’emoció efímera i transitòria per cercar les regions sublims de la bellesa en sí mateixa.És interessant realitzar un recorregut per tota la història de la nostra cultura per descobrir com ha canviat l’apreciació de tot el que s’ha considerat lligat a la bellesa. L’art coneix -en el moment present- una incertesa en la seva orientació i una sensació d’exhauriment.La perspectiva cristiana enfront la bellesa és d’arrel bíblica: l’admiració de tot allò creat com obra del Senyor. Ho trobarem reflectit amb entusiasme en els himnes de lloança i en els salms. Les paraules de Jesús “Ni Salomó es vestí amb tant d’esplendor” tot parlant de les flors del camp, són un perfecte ressò d’aquesta mentalitat del poble jueu.Aquesta orientació es manté a l’Església de Jesús. De sant Agustí a sant Tomàs passant pels místics (sant Joan de la Creu, etc.), trobarem una línia fidel a la consideració de la bellesa com a esglaó per arribar a Déu.Seran els temps actuals els que ens demanaran un nou replantejament, ja que l’home ha sofert una perplexitat fruit del coneixement de les ciències experimentals: es pregunta una mica atuït si és ell el solitari creador de la bellesa, si aquesta queda relegada a una pura arbitrarietat humana. En definitiva: l’estètica ens porta a la transcendència? Ens porta a Déu?

2. PROGRAMA-TEMARI1. Introducció general

1.1. Què és l’estètica?1.2. Sensibilitat, art i bellesa.1.3. La normativa estètica1.4. Bellesa i Transcendent

I PART1. L’estètica a la Grècia clàssica: Mimesi i catarsi aristotèlica. Bellesa i

veritat, l’estètica classicista.2. L’estètica kantiana: L’analítica de la bellesa: com plaer desinteressat,

universal i sense concepte. L’analítica del sublim: del plaer negatiu al sublim matemàtic i dinàmic.

3. L’estètica del sentiment: L’estètica preromàntica L’estètica de Shiller, Scheling, Shopenhauer. L’estètica del Barroc.

4. De l’impressionisme a l’expressionisme: De Bergson a Cézanne, de Van Gogh a Kierkegaard. De Nietzse a Matisse. El moviment abstracte. Worringer i Kandinskij. La trajectòria de la música: de la modalitat a la tonalitat, de la tonalitat al serialisme.

II PART1. Semàntica del cos: Sinèrgia entre centres vitals i el cosmos. Presència de

l’esperit en el cos (la bioenergia). Tacte i contacte físic. Poesia del cos. La unitat personal de l’home.

2. Imaginació i sentiment: Sensibilitat racional, cogitativa i bellesa. Creativitat i imaginació. Sentiment i estètica. Sentiment estètic i sentiment religiós.

3. Valor de la bellesa: Visió i contemplació. La bellesa i el sublim. El sublim i el sagrat.

4. L’activitat artística: Art i creació. Funció del geni descobridor, demiürg, inventor i creador.

5. Art i cultura: L’educació artística. Art i moralitat. Art i religió.III PART1. L’estètica en la formació integral de la persona: Del valor ontològic al

ortopràctic de la bellesa. La unitat de l’home com a persona. Educació estètica i artística. De la bellesa a la Suprema Bellesa.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA ARGULLOL, Rafael; TRIAS, E. El cansancio de Occidente. Destino, 1993. BRUYNE, Edgar de. Estudios de Estética. Madrid: Gredos, 1970. 3 vol. DERRIDA, Jacques. La religió. Esuil Laterza, 1996. ESTRADA HERRERO, David. Estética. Barcelona: Herder, 1988. Ética i estética en Xavier Zubiri. [recull. Madrid: Trotta, 1998. Revista de Filosofía. Documentos. Estética y religión. Literatura y ciencia, 1996. FRANCÉS, Robert. Psicología del arte y la estética. Akal, 1982. FUBINI, Enrico. La estética musical del siglo XVIII a nuestros días. Barral, 1971. GARCÍA-BARÓ, Miquel. Ensayos sobre lo absoluto. Caparrós, 1993. NAVARRO, Miguel. Creo en Dios, en Mozart y en Beethoven. Bronze, 1999. TATARKIEWICZ, Wladislaw. Historia de la estética. Akal, 1987. 3 vol. KANDINSKY. De lo espiritual en el arte. Paidós, 1997.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓExamen escrit. Treball sobre un aspecte, època o autor.

ASSIGNATURA: Estructures pastorals i EvangelitzacióCODI: 9P004 CURS: A de llicència

Nº CRÈDITS: 3 CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Alfons Busto

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Aquesta assignatura pretén que l’alumne sigui plenament conscient que: l’evangelització és l’única estratègia deixada per Jesús als seus deixebles, que les estructures són una manera d’organitzar-nos els membres de l’Església

per planificar, treballar i revisar en comunió, que hem de treballar seguint la pedagogia de Déu i la pedagogia de Jesús, i que cal unificar teoria i pràctica: com unificar praxis pastoral i teologia

pràctica?

2. PROGRAMA-TEMARI1. Establim un marc

1.1. Auxiliars de la Teologia de l’Acció Eclesial (Pastoral)1.2. Àrees de l’Acció Eclesial: necessitat de transformar la societat;

acció dels creients inspirada en Crist Jesús.1.3. Propòsit de l’Acció Eclesial: construir Poble de Déu en sentit de

comunitat.2. Un cop d’ull a la realitat

2.1. A qui hem d’acollir i servir?2.2. Què decidim?

3. Què duem entre mans i què n’hem de fer?3.1. Duem la bona Nova de l’Evangeli.3.2. Què n’hem de fer? Anunciar-la al món sencer. Per això cal fer-la

concreta en la realitat sociocultural en al que les esglésies diocesanes fan camí.

4. Per què?4.1. Per servir la vida oferint la proposta del Senyor Déu.4.2. Amb la paraula.

5. Com?5.1. Donant testimoni5.2. Tot reconeixent la presència universal de l’Esperit de Déu.5.3. Deixant-se menar per l’Esperit del Senyor Ressuscitat.

6. Amb qui?6.1. Amb les petites comunitats cristianes, els moviments apostòlics

especialitzats i les comunitats parroquials.6.2. Amb un laïcat implicat decididament en la construcció del Cos de

Crist: l’Església, a l’hora d’evangelitzar.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA PRAT i PONS, Ramon. BASTARD, J. Corresponsabilidad y participación en la parroquia. 2a ed.

Madrid: PPC, 1996. FLORISTÁN, Casiano. Teología Práctica. Teoría y praxis de la acción pastoral.

2a ed. Salamanca: Sígueme, 1993. FLORISTÁN, Casiano. La Iglesia comunidad de creyentes. Salamanca:

Sígueme, 1999. GONZÁLEZ-CARVAJAL, L. Evangelizar en un mundo postcristiano. 2a ed.

Santander: Sal Terrae, 1993. KEHL, M. ¿A dónde va la Iglesia? un diagnóstico de nuestro tiempo. Santander:

Sal Terrae, 1997. KEHL, M. La Iglesia en tierra extraña. A vueltas con la situación actual de la

Iglesia. 1995. (Selecciones de Teología; 133). Vol. 34. Pàg. 3-14. LOIS FERNÁNDEZ, J. Evangelizar en tiempos de increencia. Pastoral

Misionera, abril-junio 1997. Pàg. 54-64. MARDONES, J. M. Postmodernidad y cristianismo. 2a ed. Santander: Sal

Terrae, 1988. MARTÍN VELASCO, J. Metamorfosis de lo sagrado y futuro del cristianismo.

1999. (Selecciones de Teología; 150). Vol. 38. Pàg. 127-146. ROVIRA BELLOSO, J. M. Vaticano II: un concilio para el tercer milenio.

Madrid: BAC, 1997. ROVIRA BELLOSO, J. M. Del Vaticà II al Concili Provincial Tarraconense.

Barcelona: Claret, 1998. REESE, Th. J. Más allá del 2001: preparando la Iglesia para el próximo

milenio. 1999. (Selecciones de Teología; 150). Vol. 38. Pàg. 95-106.Documents eclesials: Concilio Vaticano II. Constituciones. Declaraciones. Documentos pontificios

complementarios. 2a ed. Madrid: BAC, 1966. Concili Provincial Tarraconenese 1995. Documents i resolucions. Barcelona:

Claret, 1996. Congreso “Parroquia Evangelizadora”. Madrid: EDICE, 1989.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball escrit

ASSIGNATURA: Ètica filosòficaCODI: 8P005 CURS: B de llicència Nº CRÈDITS: 3 CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Carles Sió i Roca

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’ètica, és a dir, l’esforç racional per a captar la veritat i el bé que es concreten en l’acció pràctica, ha captivat tots els grans pensadors i també tots els homes i les dones de bona voluntat, des de la Grècia clàssica - on apareix la paraula- passant per la cultura Cristiana- sense la qual no es poden entendre els referents de les nostres valoracions morals- fins a tots els grans projectes de modernitat del nostre món.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Els conceptes fonamentals de l’ètica.

1.1. Ètica, moral, sociologia, psicologia, dret, teologia.1.2. Teories sobre l’origen de la consciència moral.

2. Història de l’ètica.2.1. Els sofistes. Sòcrates i Plató.2.2. Aristòtil: coneixement, virtut i felicitat.2.3. El pensament moral hel·lenístic.2.4. L’ètica cristiana de l’Edat Mitjana -St. Agustí i St. Tomàs- i en

l’actualitat.2.5. Hume i les ètiques utilitàries.2.6. Kant i l’ètica formal del deure.2.7. Les crítiques de Nietzsche, Marx i Freud.2.8. L’ètica existencialista.2.9. La filosofia del llenguatge moral.2.10. Les grans propostes ètiques i morals de l’actualitat.

3. Ètica, ètica pràctica, pedagogia i acció.3.1. Les inquietuds i els problemes de l’ètica pràctica.3.2. Conseqüències i aplicacions pedagògiques dels grans sistemes

ètics.3.3. L’educació moral i les seves etapes en l’evolució de la persona.3.4. Procediments i materials per a tal de fer una educació institucional

en valors.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA ARANGUREN, J.L. Ètica. Revista de Occidente, 1975. BILBENY, Norbert [Ed.]. Grans fites de l’ètica. Barcelona: Cruïlla, 2000. CAMPS, Victoria [Ed.]. Historia de la ética. Vol I, II i III. Barcelona: Crítica,

1999. ETXEBARRIA, Xavier. Ètica bàsica. Universidad de Deusto, 1995. GONZÁLVEZ, Vicent. Inteligencia moral. Bilbao: Desclée, 2000. GUARDINI, Romano. Ética. Madrid: BAC, 1999. HARE, R. M. Ordenando la ética. Barcelona: Ariel, 1999. KÜNG, Hans. Proyecto de una ética mundial. Madrid: Trotta, 2000. LE SENNE, René. Tratado de Moral General. Madrid: Gredos, 1973. SALMERON, Ana Maria. La herencia de Aristóteles y Kant en la Educación

Moral. Bilbao: Desclée, 2000. SIMON, R. Moral. Barcelona: Herder, 1978. SINGER, Peter. Ética práctica. Cambridge University Press. VIDAL MARCIANO. La estimativa moral. PPC, 1996. VILANOU, C. ; COLLELDEMONT, E. Historia de la Educación en Valores.

Vol. I. Bilbao: Desclée, 2000.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓDos treballs personals que inviten a l’anàlisi moral i a la reflexió pràctica a partir d’un comentari de text d’autors representatius de la història de l’ètica o de l’acció morals, i un treball personal a partir d’una activitat/dinàmica de grups per tal de fer una anàlisi en l’educació i transmissió de valors per a joves i adolescents.

ASSIGNATURA: Evangelis Sinòptics i Fets dels apòstolsCODI: 3E010 CURS: primer Nº CRÈDITS: 4,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Agustí Borrell Viader

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Els tres primers evangelis del Nou Testament tenen moltes característiques comunes però, al mateix temps, cada un té una manera pròpia de presentar la figura, les accions i l’ensenyament de Jesús de Natzaret, i de narrar la seva passió, mort i resurrecció.El curs es proposa oferir alguns elements introductoris que ajudin a comprendre els tres evangelis, com també el llibre dels Fets dels apòstols, continuació de l’evangeli de Lluc. Amb aquest objectiu, es fa una breu presentació de les qüestions històriques relacionades amb aquests escrits i amb els seus autors, però sobretot s’analitzen els aspectes literaris i teològics més destacats de cadascun d’ells.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Introducció als Evangelis Sinòptics.

1.1. Què són els evangelis.1.2. Evangeli i evangelis.1.3. L’origen dels evangelis.1.4. El fet sinòptic.1.5. La interpretació dels evangelis. Mètodes de lectura.

2. L’evangeli segons Marc.2.1. Contingut i estructura de l’evangeli.2.2. Aspectes literaris: estil, vocabulari, sintaxi, tècniques narratives.2.3. Aspectes teològics: Jesús, el Messies, el Fill de Déu, el Fill de

l’Home; el secret messiànic; els deixebles.2.4. Temes històrics: autor, destinataris, lloc i data de composició;

història de l’exegesi.3. L’evangeli segons Mateu.

3.1. Contingut i estructura de l’evangeli.3.2. Aspectes literaris: estil, vocabulari, sintaxi, tècniques narratives.3.3. Aspectes teològics: Jesús, el Messies d’Israel, el Senyor de

l’Església; eclesiologia.3.4. Temes històrics: autor, destinataris, lloc i data de composició;

història de l’exegesi.4. L’evangeli segons Lluc.

4.1. La doble obra llucana (evangeli i Fets dels apòstols).4.2. Contingut i estructura de l’evangeli.4.3. Aspectes literaris: estil, vocabulari, sintaxi, tècniques narratives.4.4. Aspectes teològics: la perspectiva històrica i la perspectiva

geogràfica. Temes llucans: l’Esperit Sant, l’alegria, la pregària, l’universalisme...

5. Els Fets dels apòstols.5.1. Relació amb l’evangeli de Lluc. Història de la interpretació.5.2. Autor, destinataris, lloc i data de composició.5.3. Estil, vocabulari, sintaxi i composició.5.4. Estructura. 5.5. Els discursos dels Fets dels apòstols.5.6. La visió de la història i el valor històric dels Fets dels apòstols.5.7. Pau i els Fets dels apòstols.5.8. Alguns temes teològics: l’Esperit Sant, l’universalisme...

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AGUIRRE MONASTERIO, Rafael; RODRÍGUEZ CARMONA, Antonio.

Evangelios Sinópticos y Hechos de los Apóstoles. 2a ed. Estella: Verbo Divino, 1994. (Introducción al Estudio de la Biblia; 6).

ALEGRE, Xavier; PUIG, Armand; PIÉ, Salvador; TUÑI, Josep-Oriol. Quatre comunitats davant Jesús. Barcelona: Claret, 1985. (Horitzons; 13).

BONNARD, Pierre. El Evangelio según san Mateo. Madrid: Cristiandad, 1977. FITZMYER, Joseph A. Evangelio según san Lucas. Madrid: 1986-1988. (The

Gospel According to Luke. New York: 1981-1985 (Anchor Bible; 28-28A)). 4 vol.

GNILKA, Joachim. El evangelio según san Marcos. Salamanca: Sígueme, 1986. (Das Evangelium nach Markus, Einsiedeln/Vluny: 1978-1979). 2 vol.

GOMÀ, Isidro. El Evangelio según san Mateo. 2a ed. Barcelona: Facultat de Teología de Barcelona, 1980. (Colectanea San Paciano; 22).

PIKAZA, Xabier. Pan, casa, palabra. La Iglesia en Marcos. Salamanca: Sígueme, 1998. (Biblioteca de Estudios Bíblicos; 94)

ROLOFF, Jürgen. Hechos de los Apóstoles. (Madrid: 1984). (Die Apostelgeschichte (Göttingen, 1981)).

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball escrit.

ASSIGNATURA: Fe i culturaCODI: 8P010CURS: C de llicència Nº CRÈDITS: 1,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Manuel Lladonosa Vall-llebrera

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Es tracta de discernir alguns dels fenòmens més significatius de l’evolució del segle XX, que han deixat un rastre decisiu en la cultura, que han influït més en la configuració de la nostra societat actual i que constitueixen interpel·lacions rellevants per a la fe religiosa.

2. PROGRAMA-TEMARI1. De la mort de Déu a la mort de l’home2. Els malestars de la nostra cultura3. Revolució de la informació o del pensament?4. La nova consciència de la dona i els canvis en la família5. La ciutadania social6. Els drets humans7. L’aposta de la fe en el món d’avui

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. Cristianisme i cultura a l’Europa dels anys 90. Barcelona: Cruïlla,

1991. COMBLIN, J. Cristianos rumbo al siglo XXI. Nuevo camino de liberación.

Madrid: San Pablo, 1997. ESTRUCH, J. [Ed.]. Les noves formes de religiositat. Barcelona: Cruïlla, 2001. MARDONES, J. M. Neoliberalismo y religión. Pamplona: Verbo Divino, 1998. PRAT, R. Rentar els peus. Lleida: Pagès editors, 1999. VERGOTE, A. Modernitat i cristianisme. Interrogacions crítiques recíproques.

Barcelona: Cruïlla, 1998.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓParticipació a classe i comentari de text.

ASSIGNATURA: Fenomenologia del fet religiósCODI: 1F007 CURS: primer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Juan Moral Barrio

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.La Fenomenologia del fet religiós es proposa examinar, des d’un punt de vista filosòfic, els fets religiosos de l’home d’avui. Aquesta assignatura posa a l’abast dels educadors i catequistes, instruments vàlids per formar persones convençudes, més obertes i dialogants davant d’altres fets religiosos. Ofereix mitjans per ésser capaç d’oferir raons de la seva pròpia fe en la societat en què vivim.

2. PROGRAMA-TEMARI0. Introducció.1. Fenomenologia.

1.1. Què és la fenomenologia?1.2. Història de la fenomenologia.1.3. Els mètodes de la fenomenologia.

2. El fet religiós.2.1. El mite. El fet sagrat. El fet profà. El fet religiós.2.2. Estructures i característiques del fet religiós. Els fonamentalismes.2.3. Els fets religiosos de les religions monoteistes. El fet cristià.

3. Les actituds de l’home davant el fet religiós.3.1. Silenci. L’actitud extàtica. El misteri. 3.2. Culte. L’actitud cultual. L’actitud salvífica. Sacrifici.3.3. Emoció-raonament. L’actitud racional. L’acció racional (persona).

4. L’home d’avui i el fet religiós.4.1. Com es qüestiona l’home d’avui davant del fet religiós.4.2. Quines respostes dóna.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. Lo sagrado y lo santo. Madrid: Trotta, 1993. AA.VV. El hecho religioso. Datos, estructura, valoración. Madrid: CCS, 1996. DARTIGUES, A. La fenomenología. Barcelona: Herder, 1981. DUCH, Lluís. Religió i món modern. Introducció a l’estudi dels fenòmens

religiosos. Barcelona: PAM., 1984. DUM’ERY, H. Fenomenología y religión. Barcelona: Nova Terra, 1968.

MARTÍN VELASCO, J. de D. Introducción a la fenomenología de la religión. Madrid: Cristiandad, 1982.

SAHAGUN, Lucas, J. Interpretación del hecho religioso. Salamanca: Sígueme, 1990.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓParticipació. Treballs. Activitats.

ASSIGNATURA: Filosofia de la religióCODI: 1F004 CURS: segon Nº CRÈDITS: 3 CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Josep Martí Cristòfol

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.La Filosofia de la religió intenta donar resposta, des de la raó, al problema de l’existència real de Déu i de la seva natura i atributs. Això ho fa donant raó de l’incontestable fenomen religiós, analitzant i desfent les sospites dels crítics de la religió i, més positivament, oferint una sèrie d’arguments ontològics, cosmològics i antropològics, que avalen raonablement el nostre coneixement de la realitat divina i la possibilitat d’un llenguatge significatiu sobre Déu.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Introducció

1.1. Naturalesa, objecte i història del tractat filosòfic sobre Déu.2. Primera part

2.1. Fenomenologia del fet religiós.2.2. La crítica il·luminista de la religió: Spinoza, Hume, Kant.2.3. L’ateisme

2.3.1. Concepte, història, causes. 2.3.2. Tipus: Feuerbach, Nietzsche, Comte, Marx, Freud, Ayer,

Bloch, Sartre, Camus.3. Segona part

3.1. Les proves o raons de l’existència de Déu: necessitat, estructura, valor, història.

3.2. Les proves o arguments ontològics, cosmològics, antropològics, de l’existència de Déu.

3.3. La transcendència i inefabilitat de Déu: el problema del llenguatge teològic.

3.4. Possibilitat i límits del llenguatge religiós.4. Tercera part

4.1. La naturalesa o atributs de l’Ésser diví.4.2. Creació i providència de Déu.4.3. El problema del mal.4.4. Llibertat divina i llibertat humana.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA ALFARO, J. De la cuestión del hombre a la cuestión de Dios. Salamanca:

Sígueme, 1988. BALTHASAR, U. El problema de Dios en el hombre actual. Madrid, 1973. GÓMEZ CAFFARENA, J.; MARTÍN VELASCO, J. Filosofía de la religión.

Madrid, 1973. KÜNG, H. ¿Existe Dios? Madrid: Cristiandad, 1979. LUBAC, H. de. El drama del humanismo ateo. Madrid: Epesa, 1967. LUCAS, Juan de Sahagún. Dios, horizonte del hombre. Madrid: BAC, 1994. RANHER, K. Oyente de la palabra. Fundamentos para una filosofía de la

religión. Barcelona: Herder, 1967. RATZINGER, J. Dios como problema. Madrid, 1973. TRESMONTANT, C. ¿Cómo se plantea hoy el problema de Dios? Barcelona:

Herder, 1969. ZUBIRI, X. El hombre y Dios. Madrid: Alianza Editorial, 1984.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreballs sobre cada tema, debats a classe i seminaris.

ASSIGNATURA: Història de l’Església a CatalunyaCODI: 10P03 CURS: C de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Joan J. Busqueta

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Aquesta matèria pretén oferir una visió general de la història de l’Església a Catalunya, tot fent un recorregut que s’estén des de les primeres mencions de comunitats cristianes a la Tarraconense, al segle III, fins als nostres dies. Hom dedicarà especial atenció als aspectes de creació i maduració institucional, al paper exercit al llarg de la història en la formació, consciència i evolució de la societat catalana, i a la seva projecció cultural i espiritual.

2. PROGRAMA-TEMARI1. La història de l’Església a Catalunya: les eines i el mètode de l’historiador.2. Del Baix Imperi Romà als visigots (s. III-VII): expansió del cristianisme i

primera organització de l’Església a la Tarraconense.3. Entre la tradició hispanogoda i la nova organització carolíngia (s. VIII-X):

Feliu d’Urgell, la crisi adopcionista i la implantació del monacat benedictí.4. L’Església dels temps feudals (s. XI-XII): el moviment de la Pau i Treva de

Déu, la renovació monàstica i els ordes militars. Les heretgies.5. Catalunya i el poder pontifici a l’època de la plenitud medieval (s. XIII):

l’aplicació del IV Concili del Laterà. La presència dels ordes mendicants en la societat i la cultura catalanes. La Inquisició.

6. La Baixa Edat Mitjana (s. XIV-XV): l’Església catalana entre Avinyó i el Cisma d’Occident. La religiositat popular.

7. L’Església del Renaixement (s. XVI): La Inquisició moderna. Els jesuïtes. L’aplicació del Concili de Trento.

8. Església i poder reial durant el primer Barroc (s. XVII): Les Escoles Pies, els nous ordes religiosos i la Contrareforma.

9. Església i societat a la Catalunya del segle XVIII: l’expulsió dels jesuïtes. La supressió dels concilis provincials i diocesans. El jansenisme a Catalunya.

10. El segle XIX: liberalisme i absolutisme a l’Església. Les desamortitzacions. Les noves fundacions. El moviment de la Renaixença.

11. L’Església catalana al segle XX.3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BAUCELLS, J. L’Església de Catalunya a la Baixa Edat Mitjana , in “Acta Mediaevalia”, 13. (1992). Pàg. 427-442.

BONET i BALTÀ, J. L’Església catalana, de la Il·lustració a la Renaixença. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984.

CATALONIA RELIGIOSA.. Atles històric: dels orígens als nostres dies. Barcelona: Claret, 1991.

CASAÑAS, J. El progressisme catòlic a Catalunya (1940-1980). Barcelona: La Llar del Llibre, 1988.

COLOMER, E. El pensament als Països Catalans durant l’Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona: IEC-Abadia de Montserrat, 1997.

DICCIONARI D’HISTÒRIA ECLESIÀSTICA DE CATALUNYA. Barcelona: Claret, 1998-2001. 3 vol.

FERNÁNDEZ, R. La clerecía catalana en el Setecientos, in “Església i Societat a la Catalunya dels segle XVIII”. Vol I. Ponències. Cervera: UNED, 1990. Pàg. 23-118.

FORT i COGUL, E. Catalunya i la Inquisició. Barcelona: Aedos, 1973. GERBERT D’ORLHAC I EL SEU TEMPS: Catalunya i Europa a la fi del 1r

mil·leni. Vic: Eumo editorial, 1999. MASSOT i MUNTANER, J. L’Església catalana al segle XX. Barcelona: Curial,

1975. MILLENIUM. Història i Art de l’Església Catalana. Barcelona: Generalitat de

Catalunya, 1989. PLADEVALL, A. Els monestirs catalans. Barcelona: Destino, 1974. PLADEVALL, A. Història de l’Església a Catalunya. Barcelona: Claret, 1989. PRATS, J. “Iglesia, enseñanza y pensamiento en al Cataluña del Setecientos:

propuestas y reflexiones”, en Església i Societat a la Catalunya del segle XVIII. Vol I. Ponències. Cervera: UNED, 1990. Pàg. 147-172.

PUIGVERD, J. [ed.]. Bisbes, Il·lustració i jansenisme a la Catalunya del segle XVIII. Vic: Eumo editorial, 2000.

VENTURA, J. Els heretges catalans. Barcelona: Selecta, 1976. VILLANUEVA, J. Viaje literario a las Iglesias de España. Vols 5 al 20.

Madrid, 1802-1852.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓParticipació a l’aula, comentaris de text i ressenya d’una lectura.

ASSIGNATURA: Història de l’Església ICODI: 7H001 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSORES: Joan J. Busqueta

PROGRAMA

0. PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA

1. NAIXEMENT, EXPANSIÓ I PRIMERA ORGANITZACIÓ DE L’ESGLÉSIA I EL MONACAT A L’IMPERI ROMÀ (S.I-V): PERSECUCIÓ, LLIBERTAT RELIGIOSA I RELIGIÓ D’ESTAT.

2. ESGLÉSIA I MONACAT A L’ÈPOCA DELS REGNES GERMÀNICS (S VI-VII): EL MIRACLE CRISTIÀ DAVANT EL PRODIGI PAGÀ

3. LA POLÍTICA ECLESIÀSTICA DELS CAROLINGIS (S. VIII-X): EUROPA CRISTIANA I EXPANSIÓ DE L’ISLAM

4. L’ESGLÉSIA EN LA SOCIETAT BIZANTINA: PATRIARCATS I MONESTIRS. L’ALLUNYAMENT ENTRE L’ORIENT I L’OCCIDENT CRISTIANS

5. ESGLÉSIA I SOCIETAT FEUDAL: 1. ELS SEGLES XI-XII, LLIBERTAT I REFORMA DE L’ESGLÉSIA

6. ESGLÉSIA I SOCIETAT FEUDAL: 2. EL SEGLE XIII, LA LLUITA PEL “DOMINIUM MUNDI”

7. LA BAIXA EDAT MITJANA: LA MONARQUIA PONTIFÍCIA D’AVINYÓ, EL CISMA D’OCCIDENT I EL MOVIMENT CONCILIAR (S. XIV-XV): LLUMS I OMBRES A LES PORTES DEL RENAIXEMENT

ESTRUCTURA DE LES SESSIONS

Les classes es desenvoluparan de la manera següent: 1. Exposició teòrica per part del professor

2. Comentaris de text i de la lectura proposada (dossier de treball)3. Recapitulació i qüestions

AVALUACIÓ

1. Entrega d’un comentari de text 2. Entrega d’una ressenya

(Es valorarà també la particiapció a l’aula)

BIBLIOGRAFIA

OBRES DE CARÀCTER GENERAL

ÁLVAREZ GÓMEZ, Historia de la Iglesia I. Edad Antigua, Madrid, BAC, 2001.ÀVILA I SERRA, M.; Breu Història del Cristianisme, Publiacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.COMBY, J.; Para leer la Historia de la Iglesia. De los orígenes al siglo XV , Estella, Editorial Verbo Divino, 2003 [13ª. Edició]DE FRANCISCO, C.; Las Iglesias orientales católicas, Madrid, San Pablo,1997.FLICHE, A., MARTIN, V. (eds.); Historia de la Iglesia, Valencia, Edicep, vol.s IV- XIV, 1974-1979.FONT, P.Ll.(coord.); Història del pensament cristià. Quaranta figures, Barcelona, Proa, 2002FRANK, I.W.; Historia de la Iglesia medieval, Barcelona, Herder, 1988.GALLEGO BLANCO, E.; Las relaciones Iglesia-Estado en la Edad Media, Madrid, Revista de Occidente, 1973.HASTINGS, A., MASON, A. PYPER, H. (eds.); Breve Historia del pensamiento cristiano, Madrid, Alianza Editorial, 2002.JEDIN, H. (ed.); Manual de Historia de la Iglesia, Barcelona, Herder, 1985.KNOWLES, D.; El monacato cristiano, Barcelona, Labor, 1969.LADERO, M.A.; Católica y latina. La cristiandad occidental entre los siglos IV y XVII, Madrid, Arco Libros, 2000. LE GOFF, J.; La civilización del occidente medieval, Barcelona, Paidós, 1999.LLORCA, B.; Manual de Historia eclesiástica, Barcelona, Labor, 1942.MASOLIVER, A.; Historia del monaquisme cristià, 2 vols., Abadia de Montserrat, 1978-1980.METZ, R.; Historia de los concilios, Barcelona, Oikos-tau, 1971.MITRE, E.; La Iglesia en la Edad Media, Madrid, Síntesis, 2003.MITRE, E.; Las herejías medievales de Oriente y Occidente, Madrid, Arco Libros,

2000.MITRE, E (coord.); Historia del Cristianismo II. El mundo medieval, Madrid, Ed. Trotta- Universidad de Granada, 2004.NIETO, J.M.; El pontificado medieval, Madrid, Arco Libros, 1996.NIETO, J.M., SANZ, I., La época medieval: iglesia y cultura, Historia de España X, Madrid, Istmo, 2002.

ORLANDIS, J.; La Iglesia Antigua y Medieval. Historia de la Iglesia I, Madrid, Palabra, 1982.ORLANDIS, J.; Historia breve del Cristianismo, Madrid, Rialp, 1983PACAUT, M.; Las instituciones religiosas, Buenos Aires, Los Libros del Mirasol, 1961.PIERINI, F.; La Edad Antigua. Curso de Historia de la Iglesia, I, Madrid, San Pablo, 1996PIERINI, F.; La Edad Media. Curso de Historia de la Iglesia, II, Madrid, San Pablo, 1997.SÁNCHEZ HERRERO, J.; Historia de la Iglesia, II: Edad Media, Madrid, BAC,2005.TERUEL, M.; Vocabulario básico de la Historia de la Iglesia, Barcelona, Crítica, 1993.ULLMANN, W., Historia del pensamiento político en la Edad Media, Barcelona, Ariel, 1983.VAUCHEZ, A.; La espiritualidad del occidente medieval, Madrid, Cátedra, 1985.VILANOVA, E.; Historia de la Teologia cristiana, I. Dels origens al segle XV, Barcelona, Herder, 1984.

RECULLS DE TEXTOS

MITRE, E.; Iglesia y vida religiosa en la Edad Media, Madrid, Ed. Istmo, 1991TEJA, R.; El cristianismo primitivo en la sociedad romana, Madrid, Ed.Istmo,1990

TEXTOS PER AL COMENTARI I LECTURES PER AL DEBAT (Dossier de treball)

BLOC 1

Textos: Edicte de Tesalònica (a. 380) / Carta de Gelasi I (492-496) a l’emperador Anastasi.

Lectura: RODRÍGUEZ-AGUILERA, C.; “Cristianisme i paganisme a l’Antiguitat: una visió política”, L’Avenç, 32 (1985), pp. 17-21.

BLOC 2

Textos: Fragments de la Regla de Sant Benet (s. VI) / Sant Gregori el Gran (590-604): Sobre les imatges; sobre el deure dels bisbes; sobre la varietat en l’exercici pastoral; sobre la permanencia dels símbols pagans.

Lectura: BROWN, P.; El primer milenio de la Cristiandad Occidental, Barcelona, Crítica, 1997 [cap. VIII: “Regimen animarum: San Gregorio Magno, pp. 121-132]

BLOC 3

Textos: Capitular Admonitio Generalis, art. 72 (789) / Concili de Frankfurt (794): la lluita contra l’Adopcionisme / Jonàs d’Orleans, De Institutione regia, c. IV: Quina ha de ser la funció del rei (833).

Lectura: VAUCHEZ, A.; La espiritualidad del occidente medieval, Madrid, Cátedra, 1985 [cap. I: “Génesis de la espiritualidad medieval (s.VIII-inicio s. X)”, pp. 13-31]

BLOC 4

Textos: Teodor de Studion: Carta a Lleó V (813-820) / L’emperador i la llei a finals del segle IXLectura: MEYENDORFF, J.; L’Església ortodoxa, Barcelona, Edicions 62, 1965 [cap. III: “El cisma i les temptatives d’unió”, pp. 39-55]

BLOC 5

Textos: El Dictatus Papae de Gregori VII (1075) / Crida d’Urbà II a la Croada (1095) / L’esperi monàstic segons Sant Bernat (1090-1153)

Lectura: SABINE, G.; Historia de la teoría política, México, FCE, 1945 [cap. XII: “La cuestión de las Investiduras”, pp. 222-239]

BLOC 6

Textos: Confessió anual i comunió pasqual obligatòries per a tots els fidels (1215) / Sant Francesc d’Assís (1182-1226): Testament; Fragments de la Regla no butllada; Carta a un ministre.

Lectura: LE GOFF, J.; San Francisco de Asís, Madrid, Akal, 2003 [cap. I: “Francisco de Asís entre la renovación y el conservadurismo del mundo feudal”, pp. 13-22]

BLOC 7

Textos: Marsili de Pàdua: Defensor Pacis (1324) / Recepció oferta al papa Climent VI pel cardenal Annibal de Ceccano (1343) / L’acció dels col·lectors apostòlics (1348) / Joan Hus: Discurs a la Universitat de Praga (1401)

Lectures: BUSQUETA, J.J.; Marsilio da Padova. Defensor Pacis, a J. OLIVES (coord.), “Idees de Tolerància”, Barcelona, INHECA, 1995, pp. 61-81

GRAUS, F.; “El proceso de herejía contra el maestro Juan Hus (1415)”, dins A. DERMANDT (ed.), Los grandes procesos . Derecho y poder en la Historia, Barcelona, Crítica, 1993, pp. 97-111,

ASSIGNATURA: Història de l’Església IICODI: 7H002 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Manuel Lladonosa Vall-llebrera

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’assignatura pretén donar a conèixer la història de l’Església i de les seves relacions amb el món de l’època moderna i contemporània. Amb aquest objectiu farà èmfasi en l’evolució interior de la institució eclesial, les interpel·lacions plantejades pels moviments ideològics, culturals, polítics i socials de cada etapa i les respostes eclesials. Mostrarà els debats i tendències interiors, així com els models d’espiritualitat i testimonis de la fe.

2. PROGRAMA-TEMARI1. L’Església a l’època del Renaixement (1480-1520)

Humanisme i cristianisme. Els papes del Renaixement. La vida interior de l’Església. Corrents reformistes.

2. La ruptura protestant (1517-1555)Les causes de l’escissió religiosa. Luter i la seva doctrina. La reforma a

Anglaterra. El calvinisme. Lluites polítiques i religió.3. La reforma catòlica.

La resposta catòlica a la ruptura religiosa. Les ordres religioses. El misticisme. La teologia. El Concili de Trento. El papat. El segle dels sants.

4. Guerres de religió i contrareforma (1500-final segle XVII)Les guerres de religió. Les missions catòliques i protestants. Fe i ciència al

segle XVII. Moviments teològics i espirituals. El jansenisme.5. La Il·lustració.

La lectura religiosa dels enciclopedistes. La crisi de l’espiritualitat contemplativa. Episcopalisme i febronianisme. Assajos de renovació catòlica.

6. L’Església i les revolucions (1789-1848)La Revolució francesa i l’assaig d’una església constitucional. Entre la

descristianització i la restauració. Les respostes pastorals, la pietat i la teologia.

7. La ciutadella assetjada (1848-1878)

Els progressos del laïcisme. La condemna de la modernitat: el Syllabus de 1864. La qüestió romana. El Vaticà I. La pietat mariana. L’educació. Els testimonis del XIX.

8. Condemnar o salvar el món?Els papats de Lleó XIII (1878-1903) i Pius X (1903-1914). La doctrina

social. Modernisme i integrisme. Els catòlics i la política. L’auge missioner. Devocions i espiritualitat.

9. L’època dels totalitarismes (1914-1945)L’Església i els totalitarismes. Pius XI i Pius XII. L’Acció Catòlica. Les

democràcies cristianes.10. L’aggiornamento del catolicisme.

Joan XXIII i el Concili Vaticà II. La teologia. Els progressos de l’ecumenisme. El diàleg amb el món modern.

11. L’etapa postconciliar.Pau VI i la conducció de l’etapa postconciliar. L’etapa de Joan Pau II i la

recerca de la identitat eclesial. Debats interiors i respostes. Perspectives finiseculars.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA COMBY, J. Para leer la historia de la Iglesia. Pamplona: Verbo Divino, 1989. 2

vol. JEDIN, H. Manual de Historia de la Iglesia.Barcelona: Herder, 1965-1978. 8

vol. LABOA, Juan M. La larga marcha de la historia. Momentos estelares de la

historia de la Iglesia. Madrid: Atenas, 1985. LENZENWEGER, J. ; STOCKMEIER, P. ; AMON, K. ; ZINNHOBLER, R.

Historia de la Iglesia católica. Barcelona: Herder, 1989. MARTINA, G. La Iglesia de Lutero a nuestros días. Madrid: Cristiandad, 1974.

4 vol. ROGIER, L.J. ; AUBERT, R. ; KNOWLES, D. Nueva historia de la Iglesia.

Madrid: Cristiandad, 1964-1974. 5 vol. VILANOVA, E. Història de la teologia cristiana. Barcelona: Herder, 1989.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓParticipació a l’aula i comentaris de text.

ASSIGNATURA: Història de la Filosofia ICODI: 1F001 CURS: primer Nº CRÈDITS: 3 CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Carles Sió i Roca

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Història de la filosofia I tracta d’una manera introductòria el pensament dels autors i corrents de la filosofia grega i de la filosofia medieval (S. VI a. C - S. XIV d. C). S´hi estudien els considerats determinants per a la nostra cultura i per a la reflexió teològica, com ara Plató, Aristòtil, St. Agustí, St. Tomàs i Guillem d’Ockham. Aquests filòsofs són tractats a partir d’una exposició sistemàtica i en contacte amb textos cabdals, oferint una visió coherent i global de l’autor i de les seves diverses teories. La formació en el pensament racional i la seva relació amb els altres àmbits de la cultura es complementen amb sessions de diàleg i seminaris en grup.

2. PROGRAMA-TEMARI1. La filosofia presocràtica2. Els Sofistes. Sòcrates3. Plató4. Aristòtil5. El pensament hel·lenístic i romà6. Cristianisme i filosofia: St. Agustí7. El pensament escolàstic: St. Tomàs8. La filosofia del nominalisme: Guillem d’Ockham

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA ABBAGNANO, N. Historia de la filosofía. Vol. I. Hora S.A., 1994. BRÉHIER, Émile. Història de la filosofia. Barcelona: Universitat Autònoma de

Barcelona, 1998. CANALS VIDAL, F. Historia de la Filosofía Medieval. Barcelona: Herder,

1992. CAPELLE, W. Historia de la filosofía griega. Madrid: Gredos, 1981. COPLESTON, Frederick. Historia de la filosofía. Vol I, II i III. Barcelona:

Ariel. RAMON GUERRERO, Rafael. Historia de la Filosofía Medieval. Akal, 1996. VIGNAUX, P. El pensamientoen la Edad Media. FCE, 1977.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓAvaluació a través de comentaris de text -un d’un autor grec i l’altre d’un autor medieval- que l’alumne elegeix entre les diverses propostes que el professor li presenta. Aquests comentaris inclouen una contextualització precisa dins de l’obra, en l’autor, en l’època i en relació a la resta del pensament racional, filosòfic i teològic.

ASSIGNATURA: Història de la Filosofia IICODI: 1F002 CURS: primer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Josep M. Forné Febrer

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Els objectius d’aquest curs són dos. D’una banda, informar del pensament d’aquells autors i corrents que han marcat i marquen la filosofia moderna i contemporània, és a dir, del Renaixement als nostres dies. D’altra banda, formar en la manera de fer pròpia de la filosofia, o sigui, del pensament racional en ell mateix i com a eina per a la resta de matèries dels estudis en ciències religioses.

2. PROGRAMA-TEMARI1. El Renaixement.2. La nova Ciència.3. Descartes, la modernitat.4. L’empirisme de Hume.5. La Il·lustració.6. Kant: teoria del coneixement, ètica i filosofia de la religió.7. El positivisme i el marxisme: el triomf històric de la raó.8. La sospita: Nietzsche i Freud.9. El segle XX.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. Breu història de la filosofia. Barcelona: Columna, 1975. DESCARTES. Discurs del mètode. Barcelona: Ed. 62, 1996. (Col·lecció Textos

Filosòfics). GEYMONAT, L. Historia de la filosofía y de la ciencia. Barcelona: Crítica,

1985. KANT. Fonamentació. Barcelona: Ed. 62, 1984. (Col·lecció Textos Filosòfics).

4. SISTEMA D’AVALUACIÓComentari de text i participació a classe.

ASSIGNATURA: Increença i EvangelitzacióCODI: 8P008 CURS: B de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Francisco Cabrero

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.És evident que la nostra societat està canviant a un ritme vertiginós. En l’aspecte socio-religiós, caminem cap a una situació de neo-paganisme provinent d’un marc anomenat de cristiandat del qual en resten vestigis.En aquest context, l’exigència de l’Església de reflexionar sobre la seva identitat i la seva missió en el món es fa ineludible. Es defineix en la pro-existència: existeix per a evangelitzar, tot seguint els passos de Jesucrist, el primer evangelitzador. Aclarir què significa avui això és l’objecte del nostre aprofundiment. Comptarem amb la referència pròxima del Cardenal J.H. Newman, un model d’evangelitzador del seu temps.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Consideracions prèvies.2. Presentació: increença i evangelització.

2.1. El nostre temps.2.1.1. Fins ara, cristiandat.2.1.2. Avui, un món secularitzat necessitat de salvació.

2.2. Evangelitzar.2.2.1. Punt de partida: recentrar-nos en la missió fonamental de

l’Església, en allò que la constitueix i la defineix: l’evangelització.

2.2.2. Què és evangelitzar?2.2.2.1. El primer evangelitzador: Jesucrist.2.2.2.2. L’Església: el procés evangelitzador (elements,

moments): Anunci explícit, testimoni de vida, compromís transformador, adhesió personal i comunitària, conversió personal al Déu de Jesucrist.

3. Síntesi de Newman: claus per entendre una situació.4. Propostes operatives

4.1. Actituds.4.2. Des d’on.

4.3. Que ofereixin què.4.4. A través de (medis)4.5. A on (àmbits d’actuació).

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA PAU VI. Evangelii Nuntiandi [EN, (08.12.1975). AA.VV. Evangelizar en tiempos de increencia [Carta pastoral de los obispos

vascos y Pamplona. San Sebastián: Editorial Diocesana Idatz, Pascua 1994. AA.VV. Evangelización y hombre de hoy [Congreso. Madrid: Edice, 1986. SEBASTIÁN, Fernando. Una reflexión teológica adecuada al servicio de la

nueva evangelización [Lección inaugural del curso 1992-93. (Barcelona: 1992).Altres: AA.VV. La Iglesia, comunidad evangelizadora [Cartas pastorales de los obispos

vascos y Pamplona. San Sebastián: Editorial Diocesana Idatz, 1989. AA.VV. Ante el reto de la increencia [Cartas pastorales de los obispos vascos y

Pamplona. San Sebastián: Editorial Diocesana Idatz, 1992. SEBASTIÁN, Fernando. Nueva evangelización (Fe, cultura y política en la

España de hoy). Madrid: Ediciones Encuentro, 1991. (Col. Ensayos; 65) PRAT, Ramon. La misión de la Iglesia en el mundo. Madrid: S.M., 1989. (Col.

Formación de Catequistas)

4. SISTEMA D’AVALUACIÓPresentació d’un treball, de característiques per determinar.

ASSIGNATURA: Introducció a l’Antic TestamentCODI: 3E001 CURS: primer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Jaume Sidera Plana

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Com a objectiu primari, hom malda per assolir que l’alumne es familiaritzi en el maneig de la Bíblia amb un criteri científic, amb una visió crítica, amb una il·luminació de i des de la fe.Un cop proposades les qüestions prèvies a l’estudi de la Bíblia, tractem l’origen, formació i contingut dels llibres que la conformen segons els tres grans blocs: Torà, Nebiïm i Qetubim.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Qüestions elementals sobre l’AT: què és, com s’ha fet, problemes que

planteja, valors perennes de l’AT.2. El Pentateuc: formació, fonts, missatge; el Pentateuc llibre a llibre.3. Les lleis a Israel.4. La història a Israel: Història Deuteronomística. Profetisme i profetes. Els

llibres sapiencials i profètics. Els Salms.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. Introducción al estudio de la Bíblia. Estella: Verbo Divino. 10 vol. AA.VV. Comentario al Antiguo Testamento, 1. La Casa de la Biblia, 1997. AA.VV. Llegir l’Antic Testament. Una iniciació. Barcelona: Publicacions de

l’Abadia de Montserrat, 1997. 2 vol. (Saurí, 133) BROWN, R.E. 101 preguntas y respuestas sobre la Biblia. 2a ed. Salamanca:

Sígueme, 1997. CHARPENTIER, E. Para leer el Antiguo Testamento. 16a ed. Estella: Verbo

Divino, 1996. DRONE, John. El Antiguo Testamento. Los relatos. Estella: Verbo Divino, 1986. GONZÁLEZ LAMADRID, A. Las tradiciones históricas de Israel. Estella:

Verbo Divino, 1993. LOHFINK, G. Ahora entiendo la Biblia. Madrid: Ediciones Paulinas, 1997. MORLA ASENSIO, V. Libros sapienciales y otros escritos. Estella: Verbo

Divino, 1994. (Introducción al Estudio de la Biblia; 5).

PONTIFÍCIA COMISSIÓ BÍBLICA. La interpretació de la Bíblia en l’Església. Barcelona: Claret, 1994. (Paràbola, 7).

RAGUÉ, Hilari. Para comprender los salmos. Estella: Verbo Divino, 1998. SCHMIDT, W.H. Introducción al Antiguo Testamento. 2a edició. Salamanca:

Sígueme, 1990. SICRE, J.L. Introducción al Antiguo Testamento. 3a edició. Estella: Verbo

Divino, 1996. SIVATTE, R. Alliberament d’Israel. Introducció a l’Antic Testament.

Camicatecumenal universitari. Barcelona: Claret, 1987. (Horitzons, 7). SIVATTE, R. Dios camina con los pobres. Introducción al Antiguo y Nuevo

Testamento. El Salvador: UCA, 1997. SKA, Jean Louis. Introduzione al Pentatenco. Pontificio Instituto Biblico. Ad

usum privatum. VILCHEZ LÍNDEZ. Sabiduría y sabios en Israel. Estella: Verbo Divino.

Per a gairebé cada llibre de la Bíblia, hi ha una bona síntesi a la col·lecció Cuadernos Bíblicos de l’editorial Verbo Divino. Ja s’especifiquen al programa lliurat als alumnes.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓLliçons acadèmiques. Lectura i estudi de textos a classe amb els alumnes. La lliçó acadèmica a partir de textos concrets. Es lliura als alumnes un guió de la lliçó que s’explica.L’avaluació -a part del contacte de classe- es basa sobre un treball que reculli globalment el que s’ha explicat durant el curs.Tutoria personalitzada.

ASSIGNATURA: Introducció al Nou TestamentCODI: 3E002 CURS: primer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Jaume Pedrós Solé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’assignatura vol donar als alumnes tots aquells elements que els capacitin per a estudiar més a fons el Nou Testament. No es tracta, doncs, de veure’n coses concretes, sinó una presentació general partint del mateix concepte de Nou Testament i de la seva situació en l’interior d’això que anomenem la Bíblia: Quan sorgeix el concepte de Nou Testament? Quines implicacions té? Quins elements tenim de cara a poder interpretar-lo correctament? Com s’ha entès en relació amb l’Antic Testament al llarg de la tradició?

2. PROGRAMA-TEMARI1. Formació de l’escriptura2. El cànon i la inspiració3. Conseqüències de cara a la veritat en la Bíblia4. Gèneres literaris5. Mètodes d’interpretació de l’escriptura6. Relació amb la tradició de l’Església7. Influències literàries sobre els llibres del Nou Testament

7.1. Escrits rabínics7.2. Literatura gnòstica7.3. La literatura qumràmica7.4. L’hel·lenisme7.5. Filó d’Alexandria7.6. Josep Flavi

8. Història de l’ocupació romana en temps del Nou Testament9. Geografia física i política de Palestina10. Relació entre unitat i pluralisme en el Nou Testament

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA CHARPENTIER, E. Para leer el Nuevo Testamento. Estella: Verbo Divino,

1992. PIÑERO, A. ; PELÁEZ, J. El Nuevo Testamento. Introducción al estudio de los

primeros escritos cristianos. Córdoba: El Almendro, 1995.

SICRE, J. L. El Cuadrante. Introducción a los evangelios. [Parte I: La búsqueda]. Estella: Verbo Divino, 1996.

SICRE, J. L. El Cuadrante. Introducción a los evangelios. [Parte II: La apuesta. El mundo de Jesús]. Estella: Verbo Divino, 1997.

SICRE, J. L. El Cuadrante. Introducción a los evangelios. [Parte III: El encuentro. El evangelio de San Juan]. Estella: Verbo Divino.

ZIMMERMANN, H. Los métodos histórico-críticos en en Nuevo Testamento. Madrid: BAC, 1969.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓEs realitzarà bàsicament a través d’un treball en el qual l’alumne cercarà un determinat concepte al Nou Testament, en farà la comparació i en traurà algunes conseqüències. També es pot fer comparant els miracles, les paràboles, els relats de passió, etc., en els quatre evangelistes.

ASSIGNATURA: Introducció a la Teologia i mètode teològicCODI: 2T012 CURS: primer Nº CRÈDITS: 4,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Ramon Prat Pons

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.La Introducció a la Teologia i Mètode Teològic obre les portes a l’estudi de tota la teologia, mitjançant la resposta a tres preguntes: Què és la teologia?, Com es fa teologia?, Per a què serveixen els teòlegs?. L’assignatura es planteja aquestes preguntes en el context de la secularització i del pluralisme de societat actual. Per aquesta raó, a banda del coneixement del mètode teològic acadèmic, aquesta assignatura conté, també, un seminari de teologia pràctica sobre alguna qüestió candent del moment present, tot utilitzant la metodologia de la “lectura creient de la realitat”.El curs parteix de la realitat viscuda, és a dir, dels reptes i dels interrogants que afecten la societat i l’Església. En un segon moment, reflexiona sobre el sentit dels estudis teològics, mitjançant les exposicions i els debats en les classes, i l’acompanyament personalitzat en les tutories. Finalment, dissenya l’itinerari global dels estudis teològics i el lloc de cada assignatura en el currículum general acadèmic de la diplomatura en Ciències Religioses.

2. PROGRAMA-TEMARI1. La teologia en un temps d’increença.2. Les arrels de la increença en el segle XXI.3. Imatges de Déu subjacents en el debat teològic.4. Perspectiva antropològica.5. Camins d’accés a la fe i a la teologia.6. Experiència, fet religiós i teologia.7. Què és la teologia?8. Qui és el teòleg?9. Fonts de la teologia.10. Mediacions de la teologia.11. Itinerari dels estudis teològics.12. Lectura creient de la realitat.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICAText bàsic: ROVIRA BELLOSO, Josep M. Introducción a la teología. Madrid: BAC, 1996.Altres: CONGAR, Y.M. La fe y la teología. Barcelona: Herder, 1977. CONGAR, Y.M. Situación y tareas de la teología, hoy. Salamanca: Sígueme,

1970. ROVIRA BELLOSO, Josep M. La humanitat de Déu. Barcelona: Edicions 62,

1984. SANT TOMÀS, Summa Theologica. [Ia Part, Pròleg i Qüestió 1a. Misterium Salutis, [Tomo I, cap. VI. Sacramentum Mundi, [Teologia, fundamental, dogmàtica, etc.. Diccionario Teológico Interdisciplinar, Conceptos Fundamentales de Teología,

etc.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓRealització d’unes enquestes entre la gent del propi ambient de l’estudiant. Redacció d’un treball de síntesi sobre la definició, la metodologia i el sentit de la teologia en el món contemporani.

ASSIGNATURA: Literatura i cristianismeCODI: 10P04 CURS: A de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Salvador Escudé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.El curs pretén acostar-nos a la lectura de textos literaris, especialment de la poesia catalana moderna i contemporània, que plantegin conceptes, vivències o reptes relacionats amb l’experiència transcendent. S’intentarà establir un marc de diàleg entre literatura i cristianisme i s’emmarcaran els autors en el context històric, literari i eclesial. Veurem com l’experiència cristiana s’ha traslladat a la literatura i com des de la literatura se’ns ofereixen models -i llenguatges!- de vivències religioses.

2. PROGRAMA-TEMARI1. El marc teòric de les relacions entre literatura i cristianisme.2. La influència franciscana en la literatura catalana.3. Ramon Llull: contemplació i acció.4. El Cant espiritual d’Ausiàs March.5. La religiositat popular de Jacint Verdaguer.6. L’inconformisme religiós de Joan Maragall.7. Les respostes a la crida de la Veu: Nabí, de Josep Carner.8. Carles Riba: la recerca de Déu entre els déus.9. L’esperança en Màrius Torres: l’absurd pot tenir sentit.10. La Incerta glòria de Joan Sales.11. Heterodòxia i cristianisme: Blai Bonet i Màrius Sampere.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BALASCH, M. Carles Riba, poeta i humanista cristià. Barcelona: Claret, 1991.

(Els daus; 111). BENET, J. Maragall i la Setmana Tràgica. Barcelona: Ed. 62, 1963. (Libres a

l’abast; 15). GOMIS, J. Tres poetes i Déu. Barcelona: Claret, 1979. (Els Daus; 30). JOSSUA, J. P. Literatura i absolut. Barcelona: Cruïlla-FJM, 2000. (Cristianisme

i cultura; 29). MANENT, A. Josep Carner i el noucentisme. Barcelona: Ed. 62, 1969. (Llibres

a l’abast; 76).

MARAGALL, J. A. Fe i cultura en Joan Maragall. Barcelona: Claret, 1993. (Quaderns FJM; 17).

PRATS, M. Màrius Torres. L’home i el poeta. Barcelona: Ed. del Mall, 1986. PRATS, M. Sobre el Cant espiritual d’Ausiàs March. Barcelona: Claret, 1998.

(Quaderns FJM; 41). RIQUER; COMAS; MOLAS. Història de la literatura catalana. Barcelona:

Ariel. ROURE; SUBIRANA; TORNER. Poesia i transcendència en Josep Carner, M.

Torres i S. Espriu. Barcelona: Claret, 1995. (Quaderns FJM; 26). ROVIRA BELLOSO, J. M. Fe i cultura al nostre temps. PAM, 1987.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓEs valorarà la preparació dels textos i la participació. Hi haurà comentaris de text optatius. Caldrà presentar un treball/comentari crític sobre alguna obra literària.

ASSIGNATURA: LitúrgiaCODI: 5L001 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 4,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Gerard Soler

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’Església té una espiritualitat pròpia que pertany a tot el poble de Déu. Aquesta espiritualitat es viu i se celebra al llarg de l’Any litúrgic, tot contemplant i celebrant Jesucrist ressuscitat en els diferents moments o aspectes de la seva vida. Celebrant el Misteri pasqual (Eucaristia) de Jesucrist, els fidels es converteixen i creixen, en els moments concrets de la seva pròpia vida, dins el marc de la vida de la comunitat de la qual formen part. Els sagraments com a celebracions de Jesucrist ressuscitat. Els Rituals, amb els seus Leccionaris, oracions i ritus, com a font de vida espiritual cristiana. La Litúrgia de les Hores, celebració de Jesucrist ressuscitat en el temps.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Què és la Litúrgia?

1.1. Teologia de la Litúrgia2. Espiritualitat de l’Any litúrgic

2.1. Leccionari de la Paraula de Déu, font de totes les coses2.2. Diumenge: Pasqua setmanal2.3. Vigília pasqual2.4. Quaresma: teologia2.5. Advent: teologia2.6. Nadal: teologia2.7. Temps ordinari durant l’any2.8. Presència de Maria en l’Any litúrgic2.9. Les festes dels sants

3. La missa, acció de Crist i de tot el poble de Déu3.1. Ritus introductoris3.2. Litúrgia de la Paraula3.3. La Paraula de Déu: iniciativa de Déu, “memorial”, diàleg3.4. La Paraula de Déu i els sagraments3.5. La Litúrgia de la Paraula i la Litúrgia de l’Eucaristia3.6. Evangeli3.7. L’homilia3.8. El Credo

3.9. Oració universal o oració dels fidels3.10. El silenci3.11. Preparació de les ofrenes

4. La gran pregària eucarística4.1. Els principals elements de la pregària eucarística4.2. La reforma del Concili Vaticà II

5. El convit de la comunió6. Els sagraments, signes de la nova aliança

6.1. Els sagraments de la iniciació cristiana7. La Litúrgia de les Hores

7.1. Celebració de Jesucrist Ressuscitat en el temps7.2. Configuració de la Litúrgia de les Hores7.3. Laudes i Vespres: les hores principals

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BELLAVISTA, Joan. L’Any litúrgic. Barcelona: Saurí, 1982. LÓPEZ MARTÍN, Julián. El Año litúrgico. Madrid: BAC, 1984. (BAC Popular;

62). LÓPEZ MARTÍN, Julián. El Domingo, fiesta de los cristianos. Madrid: BAC,

1992. (BAC Popular; 98). LÓPEZ MARTÍN, Julián. En el Espítitu y la Verdad. Introducción teológica a la

Liturgia. Salamanaca: Secretariado Trinitario, 1993. LÓPEZ MARTÍN, Julián. La Liturgia de la Iglesia. Madrid: BAC, 1994.

(Manuales; 6). LÓPEZ MARTÍN, Julián. La Oración de las Horas. Salamanca: Secretariado

Trinitario, 1984. MARTIMORT, A. G. La Iglesia en oración. Barcelona: Herder, 1987. VELADO, Bernardo. Vivamos la Santa Misa. Celebrar la Eucaristia hoy.

Madrid: BAC, 1986. (BAC Popular; 75). Misal Romano Leccionarios Rituales

4. SISTEMA D’AVALUACIÓAssistència a classe. Un treball escrit sobre algun aspecte concret de la Litúrgia. Examen oral.

ASSIGNATURA: Litúrgia i pastoralCODI: 9P003 CURS: C de llicència Nº CRÈDITS: 4,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Xavier Batiste i Mercadé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.La finalitat d’aquesta assignatura és donar uns criteris teològics i unes eines pastorals de cara a que al poble de Déu, en aquesta etapa del tercer mil·lenni i a Casa Nostra, no li manqui l’aliment i la força evangelitzadora per part de l’Església: “Església de comunió i corresponsable” (Vaticà II).Aquest objectiu es durà a terme mitjançant l’anàlisi de la realitat de les nostres comunitats, la valoració de les possibilitats d’acord amb els principis teològics, pastorals i sociològics i també per l’organització d’equips d’agents de pastoral de conjunt.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Primera part: teològica.

1.1. La litúrgia (Eucaristia), fita i font de la vida cristiana.1.2. Do de Déu i camí d’esforç humà.1.3. El poble de Déu, en virtut del baptisme (sagrament de la iniciació),

és sacerdotal.1.4. El poble de Déu, adult en la fe, ha de garantir l’existència del

ministeri de qui presideix en nom de Crist (ordre sagrat: diaca, prevere i bisbe).

1.5. L’Esperit Sant construeix el poble de Déu amb tots els carismes i ministeris que suscita per al bé de tot el cos (1a Co 12, 4). Cal institucionalitzar-los.

1.6. Una família deixa de ser tal si no es reuneix com a tal. Ídem per l’Església.

1.7. Cal que el poble de Déu sigui acompanyat pastoralment en tots els nivells i situacions (nens, pares, famílies desestructurades, malalts, pobres, militants, catecúmens, consells de pastoral en tots els nivells, seminaris, Irels).

1.8. El Guia és el Crist per mitjà de l’Esperit, però visualitzat pel germà que convoca d’una manera reconeguda pel Bisbe.

2. Segona part: pràctica.2.1. Anàlisi de la situació actual de les comunitats:

2.1.1. Petites comunitats rurals.2.1.2. Grans parròquies.2.1.3. Moviments evangelitzadors dels tres medis clàssics.2.1.4. Altres situacions: marginats, sidosos.

2.2. Valoració a la llum dels principis abans esmentats.2.2.1. Principis teològics, pastorals i sociològics.

2.3. Actuacions possibles i progressives.2.3.1. Mentalització clergat i poble de Déu a nivell diocesà,

arxiprestal o de zona.2.4. Constitució d’equips d’agents de pastoral i el seu acompanyament.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA Concili Provincial Tarraconense. Resolucions i propostes. Barcelona: Claret,

1996. Directori de la parròquia i de l’arxiprestat. Conferència Tarraconense.

Barcelona: Claret, 2001. Directori de Pastoral Sagramental. Vol I i II. Conferència Tarraconense.

Barcelona: Claret, 2000. FONTBONA, Jaume. Ministeri de comunió. Barcelona: Ed. de Montserrat, 1997. LANZA, Sergio. L’horitzó pastoral: Per què l’Església no neix dels

sagraments? Rev. “Documents de l’Església”, núm 714. Pag. 108-112. PAGOLA, José A. Experiencia de Dios y Evangelización. San Sebastian: Ed.

diocesana, 1998. PRAT, Ramon. Compartir la joia de la fe. Barcelona: Herder, 1985.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓElaborar una tesina pastoral sobre un camp concret o un col·lectiu de persones necessitades d’acompanyament pastoral i litúrgic. Dibuixar passos i progressos i el perquè.

ASSIGNATURA: MariologiaCODI: 2T007 CURS: segon Nº CRÈDITS: 1,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Jaume Pons

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Seguint el pas de l’Escriptura i de la ulterior reflexió eclesial, especialment a partir del Vaticà II, exposarem primer la figura i missió de Maria en el designi trinitari de salvació (dimensió trinitària de la mariologia) realitzat en Jesucrist amb la col·laboració de Maria (dimensió cristològica) en favor de tots els homes i dones, cridats a assolir en l’Església la perfecció humano-divina (dimensió eclesiològica), de la qual en són arquetipus ja realitzats “l’home” Jesús, Redemptor del món, i Maria,”la dona”, Mare del Redemptor (dimensió antropològica).

2. PROGRAMA-TEMARI1. Maria i la Trinitat (dimensió trinitària de la mariologia)

1.1. Pressupòsits metodològics del curs.1.1.1. Peculiaritats metodològiques de la mariologia.1.1.2. Enquadrament teològic de la mariologia, des del

preconcili fins ara.1.2. Maria en el designi salvífic de la Trinitat.

1.2.1. El Fill, enviat pel Pare i “nascut de dona” per obra de l’Esperit Sant.

1.2.2. Relació privilegiada de la “plena de gràcia” amb la Trinitat.

2. La Mare del Redemptor (dimensió cristològica)2.1. Maria, Mare del Redemptor

2.1.1. Mare de Déu.2.1.2. Mare Virginal. Maria en el naixement de Jesús.

2.2. Maria, nova Eva.2.2.1. La cooperació de Maria a l’obra de la redempció.2.2.2. “L’esclava del Senyor” i el “servent de Jahvè”.

3. Mare de l’Església (dimensió eclesiològica)3.1. Maria i l’Església.

3.1.1. Maria, membre molt eminent de l’Església.3.1.2. Maria, model de l’Església.3.1.3. Maria, Mare de l’Església.

3.2. Mariologia, culte a Maria i ecumenisme.3.2.1. Enquadrament i perspectives de l’Eclesiologia conciliar.3.2.2. Maria i la unitat dels cristians.

4. Maria, la dona plenament realitzada (dimensió antropològica)4.1. Maria, “la dona”.

4.1.1. Home i dona, a la llum dels arquetipus Jesús i Maria.4.1.2. Dignitat i noblesa, vocació i missió de la dona.

4.2. Mariologia i escatologia.4.2.1. Esperança nostra.4.2.2. Assumpció de Maria i perfecció escatològica de la

persona.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BROWN, R. E. María en el Nuevo Testamento. Salamanca: 1986. FIORES, Stefano de. María en la teología contemporánea. Salamanca: Sígueme,

1991. FORTE, B. María, la mujer icono del Misterio. Salamanca: 1993. POZO, Cándido. María en la obra de la salvación. Madrid: 1974.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓProva escrita.

ASSIGNATURA: Matrimoni i famíliaCODI: 9P006 CURS: C de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Jordi Pardell

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Aquesta assignatura vol estudiar la visió cristiana i humana del matrimoni i de la família a la llum de l’Evangeli i de l’experiència humana. Dins d’aquest marc, pretén reflexionar sobre les qüestions concretes que es presenten al voltant de la relació de parella, de la procreació responsable, de la dimensió social de la família i dels nous models familiars, i encarar els desafiaments pastorals que aquestes realitats ens plantegen als cristians.

2. PROGRAMA-TEMARI1. El matrimoni

1.1. Significat cristià del matrimoni: “ser una sola carn”1.2. Història i perspectiva del matrimoni1.3. Etapa promatrimonial versus prematrimonial, per a fer parella.1.4. Antropologia i ètica de l’amor conjugal1.5. Amor i fecunditat en el matrimoni. Procreació responsable1.6. Crisi de la institució matrimonial: els conflictes de parella,

separacions, divorci, etc.2. La família

2.1. Significat i funció de la família2.2. La família, “Església domèstica”2.3. Actituds i valors de la família2.4. Els fills. La seva educació moral i religiosa2.5. La família, futur de la societat, una realitat canviant.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA ANATRELLA, Tony. El sexo olvidado. Santander: Sal Terrae, 1994. HORTELANO, A. El amor y la familia en las nuevas perspectivas cristianas.

Salamanca: Sígueme, 1974. HORTELANO, A. El Sínodo de la Familia. Madrid: Ediciones Paulinas, 1981. LECRERCQ, J. La familia. Barcelona: Herder, 1961. LÓPEZ AZPITARTE, E. Ética de la sexualidad y del matrimonio. Madrid:

Ediciones Paulinas, 1998. LÓPEZ AZPITARTE, E. La vida de la pareja. Bilbao: Mensajero, 1976.

MARCIANO VIDAL. Moral del amor y de la sexualidad. Madrid: P.S., 1991. PAU VI. Humanae Vitae. SÁNCHEZ URBANO. Matrimonio y familia feliz. Madrid: S.E. Atenas, 1990. VATICÀ II. Gaudium et Spes. VICO, J. Liberación sexual y ética cristiana. Madrid: San Pablo, 1999.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓSegons la participació de l’alumne en el diàleg a classe. Elaboració d’un treball sobre un dels temes del curs.

ASSIGNATURA: Metafísica i Filosofia de la ciènciaCODI: 1F005 CURS: segon Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Josep M. Forné Febrer

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’objectiu fonamental d’aquest curs és presentar els grans temes de la metafísica occidental i l’estat en què es troba avui la filosofia de la ciència després d’haver repassat breument els grans moments de la història de la ciència. Si bé la metafísica i la ciència es refereixen a aspectes diferents de la realitat, aquests no són independents més que en el mètode. Sense perdre de vista els estudis que s’estan fent (ciències religioses) es vol informar i formar en aquestes dues branques del pensament filosòfic.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Què és metafísica.2. Filosofia, metafísica i filosofia de la ciència.3. Diferents concepcions de la metafísica4. Els grans temes: ànima, món i Déu.5. Metafísica, ciència i religió.6. Història de la ciència7. El mètode científic8. La veritat científica. Ciència i ciències.9. El progrés científic10. Ciència i tècnica11. Filosofia, ciència i religió.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA GÓMEZ CAFFARENA. Metafísica fundamental. Revista de Occidente, 1969. GÓMEZ PÉREZ. Introducción a la metafísica. Madrid: Rialp, 1978. GRENET. Ontología. Barcelona: Herder, 1965. HEIMSOETH. Los seis grandes temas de la metafísica occidental, 1974. HULL. Historia y filosofía de la ciencia. Barcelona: Ariel, 1978. LOSEE. Introducción histórica a la filosofía de la ciencia. Ed. Alianza, 1981. MOULINES DIEZ. Fundamentos de filosofía de la ciencia. Barcelona: Ariel,

1997.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓComentari de text i participació a classe.

ASSIGNATURA: Mètode de treballCODI: 12S10 CURS: Especial Nº CRÈDITS: 1,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Laureano Sánchez Castillo

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Aquesta matèria té com a finalitat conèixer les tècniques bàsiques d’investigació social i els processos d’elaboració de treballs universitaris, tesines i tesis, per la qual cosa els objectius de curs seran:a) Conèixer els aspectes bàsics d’una investigació educativa o social.b) Utilitzar en els treballs universitaris les normes de presentació més actuals.c) Aprendre a expressar els continguts de les matèries creativament i amb paraules

pròpies.d) Millorar la qualitat dels treballs escrits.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Iniciació a les tècniques d’investigació social.

1.1. Concepte.1.2. El procés.1.3. Perfil de l’investigador.1.4. Principis ètics a tenir en compte.1.5. El treball en equip.1.6. La preparació del treball universitari: entrevista, enquesta, fitxers...

2. Com fer un treball universitari.2.1. Planificació.2.2. Normes de presentació.2.3. Orientacions sobre lectura de llibres i presa d’apunts.

3. Elaboració de tesis i tesines.3.1. Elecció i esbós.3.2. Organització: calendari de treball, interactivitat, densitat...3.3. Finalitat de les tesis i tesines.3.4. Estil.3.5. Presentació.3.6. La propietat literària, etc.3.7. Presentació i discussió de models de tesis i tesines.

4. Com presentar una bibliografia.4.1. Què és una bibliografia?

4.2. Per a què serveix?4.3. Com es compila?4.4. Quin estil cal seguir?4.5. Hi ha normes internacionals?4.6. Elements d’identificació que cal anotar.4.7. L’ordre bibliogràfic.4.8. La citació dintre d’un text.4.9. La citació de referències d’Internet.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. Manual d’estil. La redacció i edició de textos. Barcelona: Eumo, UB,

UPF, AMRS, 1995. ÁLVAREZ, M. Mètodes d’estudi. Barcelona: Ed. Martínez Roca, 1988. ARROYO, C.; GARRIDO, F. Libro de estilo universitario. Madrid, 1997. CARRO, L. Estrategias para el estudio y elaboración de trabajos en la

Universidad. Valladolid: ICE Universidad, 1994. FARINA, R. Metodología. Normas para la técnica del trabajo científico.

Guatemala: Instituto Teológico Salesiano, 1979. Com estudiar a la universitat. Barcelona: Universitat de Barcelona - SOU, 1990. EL PAÍS: Libro de estilo. Madrid: El País, 1991. GARCÍA BARBANCHO, A. “Represenciones gráficas”, dins Estadística

elemental moderna. Barcelona: Ariel, 1987. Pàg. 77-104. GARCÍA DE SERRANO, L. Manual para la preparación de informes y tesis.

Río Piedras: Universidad de Puerto Rico, 1975.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓL’avaluació d’aquesta matèria es farà a partir dels criteris següents:a) Qualitat de les aportacions sobre les pràctiques de cada sessió (en equip).b) Comentaris individuals sobre el temari treballat.c) Assistència a les classes.d) Presentació, en les dates oficials, d’un treball pràctic a elegir entre: esquema

molt detallat i documentat d’un treball universitari, una tesina o una tesi.

ASSIGNATURA: Ministeris ordenats i laicalsCODI: 8P006CURS: A de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Joaquim Recasens

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Aquest crèdit pretén estudiar el ministeri cristià, entès com a servei dins la comunitat ministerial que és l’Església fonamentada en la Missió del Fill.S’estudia, sobretot, el ministeri de Jesucrist i el dels seus seguidors, per aterrar en la situació actual, filla del Vaticà II, i proposar vies de futur.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Introducció.

1.1. L’essència del ministeri. Definició de termes. L’agent de Pastoral.2. Els ministeris en la Missió del Fill.

2.1. Trinitat, Creació, Encarnació, Redempció.2.2. L’Església imatge de la Trinitat, sagrament de Salvació, cridada a

aplegar comunitat.2.3. L’estil de la missió de Jesús (Nadal, Temptacions, Servent

sofrent).3. Els ministeris de l’Antiga Aliança.

3.1. Patriarques: Abraham, Moisès, Josuè.3.2. Reis, profetes i sacerdots: David, Elies, Ezequiel.

4. El ministeri de Jesús.4.1. Els preparatius. Vida de Natzaret.4.2. Vida pública: aplega deixebles, allibera i guareix, s’entaula amb

tothom, explica paràboles, dialoga amb els fariseus, instrueix els deixebles, resa en solitari, viu en comunitat.

4.3. L’essencial del ministeri de Jesús: Abbà-Regne.5. Els ministeris dels seguidors de Jesús.

5.1. L’experiència de la resurrecció. Comentari a Lc 24, Jn 21 i Ac 2.5.2. Breu recorregut pel Nou Testament. Comentari a Ef 4, 1-13 i Rm

12, 3-8.6. Breu recorregut històric.

6.1. A través de personatges rellevants: Pere, Pau, Bernabè, Antoni Abat, Martí de Tours, Benet de Núrsia, Francesc d’Assís, Tomas Moore, Felip Neri, Ignasi de Loiola, Joaquima de Vedruna, Teresa

de Lisieux, Pere Casaldàliga, Teresa de Calcuta, Frère Roger, Mn Romero, Javier Osés, Joaquim Vallmajó...

7. Els ministeris avui.7.1. A partir de Vaticà II.7.2. Ministeris laicals. Revalorització del Baptisme.7.3. Ministeris ordenats: Diaca, Prevere, Bisbe.

8. El futur. Agents de pastoral.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BOROBIO, Dionisio. Los ministerios en la comunidad. Barcelona: CPL, 1999. DELORME, Jean. El ministerio y los ministerios según el Nuevo Testamento.

Madrid: Cristiandad, 1975. GESTEIRA, M. “La diaconía de Jesús”, a La Eucaristía, Misterio de Comunión.

Salamanca: Sígueme, 1995. DUPUY, Bernard D. “Teología de los ministerios”, a Mysterium Salutis IV/2.

Pàg. 473. JOAN PAU II. La missió del Redemptor. Barcelona: Claret, 1991. VALLEJO, Josep Manuel. La pastoral de Jesús. RECERCA 24, 2000.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓS’elaborarà individualment un treball sobre un aspecte del ministeri de Jesús i un altre sobre un personatge rellevant del Cristianisme. S’acabarà el curs amb una prova escrita.

ASSIGNATURA: Missatge cristiàCODI: 8P002CURS: B de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Lluís Agustí

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.La finalitat d’aquesta assignatura és proposar una síntesi del missatge cristià: el CREDO o símbol de la fe apostòlica.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Un sol Déu: Com és el Déu dels cristians?2. Pare de Nostre Senyor Jesucrist i Pare Nostre.3. Jesucrist, fill de Déu i home com nosaltres excepte en el pecat, ens salva

amb la mort i la resurrecció.4. L’Esperit Sant: do del Pare i del Crist.5. L’Església: Poble de Déu i Sagrament de Salvació. Maria, mare de Jesús i

mare de l’Església.6. La vida eterna o el futur que esperem.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. El Credo. Reflexiones sobre la fórmula de fe del pueblo cristiano.

Madrid: Cristiandad, 1982. AA.VV. Para decir el Credo. Estella: Verbo Divino, 1988. JIMÉNEZ FERNÁNDEZ, E. El Credo. Símbolo de la fe de la Iglesia. E.G.,

2000. MARTÍNEZ LAMA, E. Dios deformado. Imágenes falsas de Dios. Madrid:

CCS, 2000. VIVES, J. Creure el Credo. Barcelona: Claret, 1986.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓPresència a classe.Comentari personal de documents.Treball monogràfic final.Si s’escau, examen escrit.

ASSIGNATURA: Misteri de DéuCODI: 2T004 CURS: segon Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Ferran Manresa Presas

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.“Senyor, Déu meu, fes que sempre et busqui amb deler. Dóna’m Tu la força per a buscar-te. Tu has sortit al meu encontre i m’has donat l’esperança de trobar-te més i més. En la teva presència està la meva força i la meva debilitat...” (St. Agustí).Buscar Déu, descobrir Déu, mostrar el sentit humà del nostre camí cap a Ell és una tasca dura a fer des de la nostra finitud. Déu es revela, Déu ens surt a l’encontre, deixar-se trobar per Ell, viure en Ell és acolliment agraït des de la nostra esperança.Dos camins -diferents però no oposats- que ens van desvetllant mica a mica el “Misteri de Déu com a Misteri del món”.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Introducció2.

2.1. Context actual de la qüestió “Déu”: reptes2.2. El nostre camí cap a Déu: Prova o itinerari?2.3. El misteri com a horitzó

3.3.1. Les vies d’accés a Déu: diversitat i valoració3.2. La “contingència” i l’obertura al sentit com a punt de partença

d’una recerca de Déu3.3. Camí cristològic3.4. Déu com a font del desig3.5. Altres itineraris cap a Déu: visió històrica

4.4.1. Punts de partença bíblics des dels quals s’ha anat formant la

consciència cristiana de Déu com a Pare, Fill i Esperit4.2. Revelació de Déu als homes i dones del món: Pare, Fill i Esperit.

Acollida d’aquesta revelació per part dels homes i dones del món: fe, esperança i amor.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA JUNGEL, E. Dios como misterio del mundo. Salamanca: Sígueme, 1989. KASPER, W. El Dios de Jesucristo. Salamanca: Sígueme, 1990. KASPER, W. Fe e historia. Salamanca: Sígueme, 1974. KUNG, H. Existe Dios? Madrid: Cristiandad, 1979. PANNENBERG, W. Cuestiones fundamentales de teología sistemática.

Salamanca: Sígueme, 1976. RAHNER, K. Curso fundamental sobre la fe. Barcelona: Herder, 1979. ROVIRA, J.M. El misteri de Déu. Barcelona, 1994.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball escrit sobre cada tema exposat a classe. Examen final sobre 4 temes prèviament escollits entre tots els exposats durant el curs.

ASSIGNATURA: Mitjans de comunicació de masses i pastoralCODI: 10P06CURS: C de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Jaume Montaña i Carrera

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Anàlisi i aprofundiment en la incidència que tenen avui els mitjans de comunicació social en la persona, en la societat i en l’Església.Com i de quina manera l’acció comunicativa pot servir a la transmissió dels valors humans i de la transcendència, de manera que l’acte comunicatiu no sigui aliè a l’Evangeli en el diàleg intercultural que vehiculen.El curs vol ajudar l’usuari dels mitjans de comunicació social a tenir una textura que el capaciti per a un tu a tu amb ells i s’alliberi de complexos davant seu.

2. PROGRAMA-TEMARI1. La societat de la informació. Quins reptes ens presenta?2. Internet com a mitjà de comunicació i com a suport de missatges religiosos.3. Els mitjans de comunicació social i el seu impacte en els grups i en la

cultura religiosa.4. La comunicació mediàtica i la comunicació interpersonal. Comparació i

conseqüències culturals i pastorals. (La dimensió humanitzadora i comunitària de l’Església en la societat de la comunicació de masses).

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BOULLET, Michael. Le choc des mèdias. Paris: Desclée, 1985. DAVARA, F. J. , i altres. Introducción a los medios de comunicación. Madrid:

Ediciones Paulinas, 1990. GENDRIN, Bernard. Église et societé communications impossible? Paris:

Desclée, 1995. IRIBARREN, Jesús. Introducción a las relaciones públicas en la Iglesia.

Madrid: BAC, 1995. VIRIEU, François-Henri de. La médiacratie. France: Flammarion, 1990.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓEs tindrà en compte l’assistència i participació activa en les sessions.Es demanarà un treball sobre un dels temes tractats i a escollir per l’alumne.

ASSIGNATURA: Moral fonamentalCODI: 4M001 CURS: primer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Gaspar Mora i Bartrès

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.La Teologia Moral estudia el comportament ètic humà, individual i social, segons l’Esperit de l’Evangeli. Dins l’ampli conjunt de la temàtica moral, la Teologia Moral Fonamental reflexiona sobre les qüestions més bàsiques i vertebradores: la fonamentació de tot el discurs moral cristià, la persona humana en la seva dimensió ètica, les actituds bàsiques de la vida evangèlica, les decisions humanes singulars, tant en la seva vessant objectiva (valors, lleis...) com subjectiva (consciència, pecat, conversió). Aquesta anàlisi té en compte algunes qüestions avui especialment vives: el lloc de la moral en el conjunt de la fe cristiana, la tensió entre la moral cristiana i la reflexió moral racional, l’estatut de l’ètica cristiana en el nostre món plural, secularitzat i injust. El curs es proposa ajudar els alumnes a plantejar les preguntes i a analitzar els temes més bàsics de l’ètica a la llum de la reflexió racional i del missatge cristià.

2. PROGRAMA-TEMARI1. La qüestió moral, avui. Plantejament de l’ètica en el context de la

postmodernitat, i qüestions obertes a l’ètica en general i a la moral cristiana.2. El fonament de la moral segons la revelació cristiana. El missatge cristià

sobre Déu i sobre Jesucrist. Relació amb la reflexió racional humana.3. La vida humana segons l’Esperit de Jesucrist. Actituds fonamentals de la

vida ètica segons el missatge cristià. Les virtuts.4. La persona humana com a subjecte ètic. Unitat i complexitat de la persona i

del seu comportament moral. 5. Valor, norma i llei. El paper de la llei en el conjunt de la moral cristiana.6. Les decisions morals humanes. Criteri de la rectitud moral.7. El pecat com a categoria moral negativa. La vida humana en la crida a la

conversió.8. El sentit del llenguatge moral cristià i el seu lloc en el conjunt dels projectes

ètics humans.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. Nuevo Diccionario de Teología Moral. Madrid: Ediciones Paulinas,

1992. BÖCKLE, F. Moral Fundamental. Madrid: Cristiandad, 1980. Catecisme de l’Església Catòlica. 1992. Tercera part: La vida en Crist. Concili Vaticà II. Constitucions, Decrets, Declaracions. Barcelona: Claret, 1993. DEMMER, K. Introducción a la Teología Moral. Estella: Verbo Divino, 1994. FLECHA, J.R. Teología Moral Fundamental. Madrid: BAC, 1994. JOAN PAU II. Veritatis Splendor. (6 agost 1993). Barcelona: Claret, 1993. MORA, G. La dimensión moral de los Sinópticos, a Praxis Cristiana.

Fundamentación. Madrid: Ediciones Paulinas, 1981. Vol. I. Pàg. 103-218. SCHNACKENBURG, R. El mensaje moral del Nuevo Testamento. Barcelona:

Herder, 1989. 2 vol. VIDAL, M [ed.. Conceptos fundamentales de ética teológica. Madrid: Trotta,

1992. VIDAL, M. Moral de Actitudes. 8a ed. Madrid: P.S., 1990-1991. 4 vol.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓExàmens escrits parcials.

ASSIGNATURA: Moral de la personaCODI: 4M002 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 4,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Jordi Pardell

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Encara que la Moral gira al voltant de la persona -perquè aquesta és sempre el centre de tota moral- l’enunciat de l’assignatura com a Moral de la persona vol fixar l’estudi en el valor moral de la persona en les dues vessants:1. LA SUBJECTIVITAT:

1.1. Autenticitat i llibertat, com a actituds de la conscienciació.1.2. Alienació i manipulació, com a pèrdua i destrucció de la

consciència.2. L’ALTERITAT:

2.1. Bioètica teològica: ètica de la vida humana, des del valor moral de l’embrió humà fins a les exigències ètiques del morir dignament.

2.2. Moral de l’amor i de la sexualitat, que comprèn els àmbits importants de la relació interpersonal i de la generativitat. I això a la llum de l’Evangeli i de l’experiència humana. (GS. 46)

2. PROGRAMA-TEMARI1. Ser persona

1.1. Estructura de la persona: El Pròsopon sobreposat al Subjecte.1.2. Dimensió moral de la persona1.3. Horitzó cristià per a la moral de la persona1.4. La Subjectivitat. Conscienciació - alienació: problema moral de les

drogues.2. Bioètica teològica

2.1. Valor de la vida humana i exigències ètiques2.2. Transmissió de la vida humana i opcions ètiques2.3. L’avortament des del punt de vista moral2.4. Manipulació genètica i fecundació artificial2.5. Agressions a la vida humana2.6. Exigències morals del morir humà

3. Antropologia sexual: Sentit de la sexualitat humana3.1. La sexualitat, llenguatge de la relació interpersonal3.2. Visió cristiana de la sexualitat i normes morals

3.3. Significat cristià del matrimoni3.4. Estabilitat de la parella i divorci3.5. Valoració moral de l’homosexualitat i d’altres anomenades

patologies sexuals

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA ALBURQUERQUE, E. Moral de la vida y de la sexualidad. Madrid: CCS, 1998. ELIZARI, F.J. Bioética. Madrid: San Pablo, 1994. FIUC. La vida humana. Origen y desarrollo. Santander: Sal Terrae, 1989. GAFO, Javier. Bioètica. Estella: EVD, 1997. HORTELAN, A. Moral Alternativa. Madrid: San Pablo, 1998. LÓPEZ AZPITARTE, E. Ética de la sexualidad y del matrimonio. Madrid:

Ediciones Paulinas, 1992. LÓPEZ AZPITARTE, E. Ética y vida. Madrid: San Pablo, 1997. MASIÁ, Juan. Moral de interrogaciones. Madrid: PPC, 2000. VICO PEINADO, J. Liberación sexual y ética cristiana. Madrid: San Pablo. VIDAL, Marciano. Diccionario de ética teológica. Estella: EVD, 1991. VIDAL, Marciano. Moral de Actitudes. Madrid: PS, 1990.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓD’acord amb la participació de l’alumne en el diàleg a classe i amb un treball escrit sobre un dels temes de l’assignatura.

ASSIGNATURA: Moral socialCODI: 4M003 CURS: segon Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Manel Mercadé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Intenta descobrir quines són les exigències de l’ètica i de la doctrina social de l’Església i de l’Evangeli pel que fa referència al comportament en la vida social, política, econòmica, laboral...Es concreta amb el coneixement dels fonaments filosòfics, ètics, bíblics de la doctrina social de l’Església. Un estudi dels continguts del magisteri de l’Església des de la “Rerum Novarum” de Lleó XIII: els documents conciliars i encícliques dels Papes. També es descobreixen els principis i valors fonamentals de la doctrina social del magisteri eclesiàstic.

2. PROGRAMA-TEMARI1. La tradició de la moral social fins a Lleó XIII2. Drets humans i ètica cristiana3. Moral econòmica4. Moral política5. Què és i en què es fonamenta la doctrina social de l’Església6. Context i continguts de les principals encícliques de la doctrina social de

l’Església7. Principis i valors permanents de la doctrina social de l’Església8. La dimensió social de la fe

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.VV. Doctrina Social de la Iglesia. Manual abreviado. Madrid: BAC, 1996. AA.VV. Los 11 principales Documentos. Madrid: BAC. AA.VV. Once Grandes Documentos. Madrid: BAC, 1996. AA.VV. Praxis cristiana. Vol. 3. Madrid: Ediciones Paulinas, 1996. CAMACHO, I. Doctrina Social de la Iglesia. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2000. GONZÁLEZ, C.L. Entre la Utopía y la Realidad.[Curso de DSI. Santander: Sal

Terrae, 1998. ORIOL, A.M. Doctrina Social de la Iglesia. Barcelona: Noticias Cristianas,

1999. VIDAL, M. Moral social. [Moral de Actitudes; III . Madrid: PS Editorial, 1995.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓParticipació a les classes. Treballs.

ASSIGNATURA: Pedagogia de la religióCODI: 1F010 CURS: segon Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Lluís Sallán

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Déu condueix l’home, el sedueix, el crida al desert i li parla al cor. Aquesta és la Pedagogia de Déu. Jesús de Natzaret ens parla del seu Déu, que és Pare, que perdona sempre, que estima sempre i que invita tot home i tota dona a fer el mateix: donar la vida per als altres per amor, fins i tot per aquells que no estimen.L’Església, seguidora de Jesús, al llarg de la història ha anat transmetent el missatge de la Bona Nova de Jesús, ha anat adaptant-la segons l’evolució cultural fins arribar als nostres dies a través del Concili Vaticà II.Aquesta matèria pretén donar claus d’interpretació amb les quals l’alumne arribi a un procés personal per tal d’anar identificant-se amb el missatge de Jesús de Natzaret i arribar a comprometre’s en la Comunitat Cristiana.

Quan acabem el curs, l’alumne ha de ser capaç de: Interpretar el perquè del pensament actual a través d’una anàlisi

històrica. Diferenciar entre Evangelitzar i Sacramentalitzar. Conèixer els diferents itineraris de creixement en la vida cristiana. Distingir entre educació ètica i educació religiosa. Elaborar una planificació educativa d’un moviment pastoral de

l’Església diocesana.

2. PROGRAMA-TEMARI1. El context sociocultural on es dóna l’educació de la fe.

1.1. Concepte de Cultura.1.2. De la crisi religiosa al pensament post-modern.1.3. Repercussió en la realitat parroquial i en els moviments pastorals

diocesans.2. Evangelització i Sacramentalització.

2.1. La crida a l’Evangelització.2.2. Sectors socials a Evangelitzar.2.3. Característiques dels moviments pastorals i els seus itineraris.

2.3.1. Segons l’entorn social.2.3.2. Segons edats a treballar.

2.4. Característiques dels moviments Pastorals.2.4.1. Elements pedagògics.2.4.2. Els animadors i el consiliari o assessor.

2.5. Continguts a educar en la fe.2.5.1. Des de l’Antic Testament.2.5.2. Des del Nou Testament.2.5.3. Des del Concili Vaticà II i el Concili de la Tarraconense.

2.6. Pedagogia sacramental.2.6.1. Sagraments d’iniciació.2.6.2. Sagraments de creixement.2.6.3. Sagraments d’aprofundiment.

3. L’Educació de la consciència (Educació ètica i educació religiosa)4. Planificació Educativa.

4.1. La Programació: les activitats i els ritmes.4.2. L’Avaluació.4.3. La Metodologia.

5. Dinàmica de grups.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA Concili Vaticà II. Constitució Pastoral: Gaudium et Spes. Cristianisme i societats avançades. Barcelona: Cruïlla-FJM, 1992. (Cristianisme

i Cultura; 10). Cristianisme i cultura a l’Europa dels 90. Barcelona: Cruïlla-FJM, 1991.

(Cristianisme i Cultura; 5) Evangeli i cultures. Barcelona: Cruïlla-FJM, 1992. (Cristianisme i Cultura; 9) Encíclica Evangelii Nuntiandi. 1975. PLACER, Félix. Pedagogía de la religión. Educación de la fe en una

perspectiva evangelizadora. Vitoria: Facultat de Teología de Vitoria, 1996.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓEl curs es distribueix en 10 sessions de tres hores. Cada sessió tindrà una part teòrica de 20-30 minuts; una part de treball en grup de 2 a 2,30 hores i una part conclusiva de 15-20 minuts. La part teòrica està pensada per a centrar el tema. El treball en grup està destinat a debats, discussions, confecció de treballs del curs (que al mateix temps seria l’avaluació), etc. Vol ser un seminari eminentment participatiu.Com després de cada sessió caldrà lliurar el treball elaborat, si algú, pel motiu que sigui falta a una sessió, per a ser avaluat positivament li caldrà presentar els apunts i el treball de grup que s’hagi fet en la sessió, dintre dels terminis de presentació de treballs.

ASSIGNATURA: Pentateuc i HistòricsCODI: 3E003 CURS: segon Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Rafael de Sivatte Algueró

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.A partir de l’experiència fonamental de la fe del poble d’Israel, és a dir, de la descoberta de la presència de Déu en l’alliberament de diferents grups del domini egipci, es fa un recorregut pels llibres veterotestamentaris en els quals s’utilitza el gènere literari de tipus narratiu: els cinc primers llibres de la Bíblia (Pentateuc), la història deuteronomista (Josué, Jutges, Samuel i Reis), la història cronista (Cròniques, Esdres i Nehemies) i la resta de llibres que tenen forma de relats (Rut, Jonàs, Tobit, Ester, Daniel, Macabeus i Judit).En aquest recorregut -i tenint en compte narracions antigues, fins i tot d’altres pobles, cròniques històriques i altres tipus de relats- es va insistint com les diferents tradicions i moviments de fe d’Israel van configurant a poc a poc els diversos llibres “històrics” de l’Antic Testament, tot intentant respondre des de l’experiència fonamental de la fe als diferents moments (amb llurs crisis, esperances, avenços, etc.) de la història del poble de Déu.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Tetrateuc o la primera obra històrica del poble de Déu.

1.1. La història dels orígens (Gènesi 1,1 - 12,9)1.1.1. La tradició Javista.1.1.2. La tradició Sacerdotal.

1.2. La història dels avantpassats (Gènesi 12,10 - 50,26)1.2.1. Enllaç amb la història dels orígens.1.2.2. Formació de la història dels avantpassats.1.2.3. Exemples.

1.3. L’èxode.1.3.1. Els subjectes de l’experiència.1.3.2. Els diferents èxodes, cronologies i llenguatges.1.3.3. El líder de l’experiència.1.3.4. El protagonista principal.1.3.5. Els mitjans.1.3.6. Els moments més crítics.1.3.7. Les celebracions memorials de l’experiència.

1.4. El desert del Sinaí, lloc de les temptacions a la terra.1.4.1. La muntanya del Sinaí, lloc de l’aliança i de la llei.

2. L’obra deuteronomista o la segona obra històrica del poble de Déu.3. Moviment de predicadors deuteronòmics.

3.1. Obra deuteronomista, primera i segona edició.4. L’obra cronista o la tercera obra històrica del poble de Déu.

4.1. El context històric.4.2. Els levites.4.3. La seva obra.4.4. Exemples.4.5. Perills i correctius.

5. Dos escrits narratius, contemporanis de l’obra cronista: Rut i Jonàs.6. Llibres narratius durant la crisi hel·lenista-romana: Tobit, Ester, Daniel,

Segon Macabeu, Judit i Primer Macabeu.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BRIEND, Jacques. Una lectura del Pentateuco. Estella: Verbo Divino, 1989.

(Cuaderno Bíblico; 13). GRELOT, Pierre. Hombre, ¿quién eres? Gn 1-11. Estella: Verbo Divino, 1985.

(Cuaderno Bíblico; 5). GROLLENBERG, Luc. Visión nueva de la Biblia. Barcelona: Herder, 1972. MICHAUD, Robert. De la entrada de Canaán al destierro. Estella: Verbo

Divino, 1983. MICHAUD, Robert. Los patriarcas. Estella: Verbo Divino, 1976. RAD, Gerhard Von. El libro del Génesis. Salamanca: Sígueme, 1977. SIVATTE, Rafael de. Dios camina con los pobres. 2a ed. San Salvador: UCA

editores, 2000. WRIGHT, G.E. El Dios que actúa. Teología bíblica como narración. [Fax.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball memòria de les parts més significatives del curs.

ASSIGNATURA: Profetes

CODI: 3E004 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Rafael de Sivatte Algueró

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Sense perdre mai de vista l’experiència fonamental de la fe d’Israel -la descoberta de la presència de Déu en l’alliberament del domini egipci- es fa una introducció breu al profetisme i als seus inicis i, a continuació, un recorregut per les diferents etapes del profetisme veterotestamentari. Es van presentant els diferents profetes “escriptors”, llur context històric, alguns textos fonamentals dels quals es fa anàlisi i la síntesi del seu missatge.Al llarg d’aquest recorregut es procura no oblidar mai la presentació actualitzadora dels profetes, tot intentant descobrir la seva importància per als nostres dies i les nostres situacions històriques internacionals, nacionals, socials, personals i religioses.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Introducció.

1.1. Els precursors del profetisme.1.2. Profetisme preexílic: Edat d’or del profetisme (750-585 a. C.).

1.2.1. Amós i Osees.1.2.2. Isaïes i Miquees.1.2.3. Sofonies.1.2.4. Jeremies.

1.3. Profetisme exílic: Els profetes donen sentit i consolen (593-538 a. C.).1.3.1. Ezequiel.1.3.2. Segon Isaïes.

1.4. Profetisme postexílic: Els profetes ajuden a reconstruir (538-400 a. C.).1.4.1. Context històric.1.4.2. Persones: Abdies, Ageu, Zacaries, Malaquies, Tercer

Isaïes, Joel, Jonàs.1.5. Profetisme apocalíptic: Els profetes ajuden a resistir (200-100 a.

C.).1.5.1. Context històric.1.5.2. Persones: Segon i Tercer Zacaries, Daniel, Baruc.1.5.3. Missatge.

2. Conclusió.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA AMSLER, Samuel. Los últimos profetas. Estella: Verbo Divino, 1996.

(Cuaderno Bíblico; 90). ASURMENDI, Jesús María. Amós y Oseas. Estella: Verbo Divino, 1989.

(Cuaderno Bíblico; 64). ASURMENDI, Jesús María. Ezequiel. Estella: Verbo Divino, 1982. (Cuaderno

Bíblico; 38). ASURMENDI, Jesús María. Iasías 1 - 39. Estella: Verbo Divino, 1985.

(Cuaderno Bíblico; 23). BRIEND, Jacques. El libro de Jeremías. Estella: Verbo Divino, 1983. (Cuaderno

Bíblico; 40). BRÜGGEMANN, Walter. La imaginación profética. Santander: Sal Terrae,

1986. GRELOT, Pierre. El libro de Daniel. Estella: Verbo Divino, 1993. (Cuaderno

Bíblico; 79). GROLLENBERG, Luc. Visión nueva de la Biblia. Barcelona: Herder, 1972. MESTERS, Carlos. La misión del pueblo que sufre. Madrid: Ediciones Paulinas,

1983. SICRE, José Luis. Los profetas de Israel y su mensaje. Madrid: Cristiandad,

1986. SICRE, José Luis. Profetismo en Israel. Estella: Verbo Divino, 1982. SIVATTE, Rafael de. Dios camina con los pobres. 2a ed. San Salvador: UCA

editores, 2000. WIÉNER, Claude. El segundo Iasías. El profeta del nuevo éxodo. Estella: Verbo

Divino, 1978. (Cuaderno Bíblico; 20).

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball memòria de les parts més significatives del curs tot remarcant-ne la relació entre elles.

ASSIGNATURA: Psicologia i religióCODI: GFC06 BATXILLER Nº CRÈDITS: 4PROFESSOR: Marta Trepat

Descripció genèrica de l'assignaturaLa psicologia no tracta sobre l'existència de Déu sinó que es pregunta sobre el significat que te en la dinàmica personal de l'individu el fet de ser creient o no. Tota experiència religiosa és una experiència humana i s'expressa psicològicament. No pot haver-hi cap experiència religiosa que no tingui un correlat en la nostra ment, ja sigui conscient o inconscient. La personalitat és el terreny on es desenvolupa la religiositat. S'estudiarà la relació que hi ha entre salut mental i creixement en la fe, tant pel que fa a ales actituds envers un mateix, com envers als altres i Déu. Quant més madura sigui la personalitat d'un individu més madura podrà ser la seva religiositat. I viceversa.

Programa1.- Introducció1a.- Tota experiència religiosa és una experiència humana que s'expressa psicològicament1b.- Formació de la personalitat2.- Religió i omnipotència infantil: formes immadures de religiositat2a.- Funcionament psicològic infantil2 b.- Evolució des de l'egocentrisme infantil al reconeixement de l'altre i a la capacitat d'estimar. 2c.- Narcisisme, fanatismes i integrismes3.- Culpa i reparació3a.- La culpabilitat primitiva3b.- Culpa reparadora i culpa persecutòria3c.- Culpa i religió3d.- El sentit del sacrifici4.- Maria i la feminitat4a.- La figura de Maria a partir de la Psicologia Dinàmica: Freud, Ernest Jones Françoise Dolto, Julia Kristeva, Carl Gustav Jung4b.- Reflexions5.- Sexualitat, Institució i imatge de Déu5a.- Canvis psicològics en la comprensió i vivència de la sexualitat5b.- Llums i ombres del canvis

5c.- Déu i el plaer son incompatibles?6.- Religiositat i psicopatologia6a.- Angoixa i ansietat: la por a lo desconegut6b.- Frustració i agressivitat. Una religió persecutòria6c.- Pèrdua i depressió. Els processos de dol.6d.- Fanatisme i personalitat paranoide6e.- Il·luminisme i histèria6f.- Fariseisme i personalitat obsessiva6g.- Conclusions

Bibliografia bàsicaBernaert, L. Experiencia cristiana y psicológica. Ed. Estela, Barcelona 1969Domínguez, C. Experiencia cristiana y psicoanálisis. Ed. Sal Terrae, Madrid 2006Font, J. Religión, psicopatologia y salud mental, Ed. Paidos, Barcelona 1999Grom, B. Psicologia de la religión, Ed. Herder, Barcelona 1994Tizón, J.L. Apuntes para una psicología basada en la relación. Hogar del Libro, Barcelona 1988

Sistema d'avaluacióExercicis d'avaluació permanent a classe. Proves escrites en acabar cada tema. Treball individual de síntesi final.

ASSIGNATURA: Revelació de Déu i feCODI: 2T002 CURS: primer Nº CRÈDITS: 4,5CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Ferran Manresa Presas

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Pels cristians, Déu s’ha manifestat com a Pare en Jesús, el Fill, per la força del seu Esperit. Quan anem acollint en el nostre cor aquesta revelació, brolla en nosaltres una actitud fonamental que habitualment expressem amb les paraules “fe, esperança i caritat”. La fe s’organitza segons el passat de la revelació per mitjà de la tradició; l’esperança il·lumina el futur; la caritat administra el present convertint-lo en un do. D’aquesta manera “fe, esperança i caritat” constitueixen la resposta humana i cristiana a la revelació del Pare pel Fill en l’Esperit. Aquí rau la matriu del cristianisme i de tota la teologia cristiana.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Introducció2.

2.1. Punt de partença: l’Evangeli en els evangelis2.2. El nostre accés a Jesús: etapes de la relació de Jesús amb els seus

deixebles2.3. Experiència pasqual

3.3.1. Els temps de la paraula3.2. La situació de revelació3.3. Contingut i forma de la revelació3.4. La revelació com procés de discerniment3.5. El testimoniatge: fe, esperança i caritat

4.4.1. Plenitud de la revelació4.2. Actualitat de la revelació4.3. Universalitat de la revelació4.4. Ultimitat de la revelació

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA FISICHELLA, R. Revelación: evento y credibilidad. Salamanca: Sígueme, 1989. KASPER,W. La fe que excede todo conocimiento. Santander: Sal Terrae, 1988. SCHILLEBEECHX, E. Los hombres relato de Dios. Salamanca: Sígueme, 1997. SCHMITZ, J. La revelación. Barcelona: Herder, 1990. WALDENFELS, H. Teología fundamental contextual. Salamanca: Sígueme,

1994.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball escrit sobre cada tema exposat a classe. Examen final sobre 5 temes principals prèviament escollits entre tots els exposats durant el curs.

ASSIGNATURA: Sagraments ICODI: 2T008 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Francisco Cabrero

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.El curs pretén l’estudi sistemàtic de la teologia dels sagraments, com a signes de fe que comuniquen la salvació gratuïta de Déu. S’estudien els set sagraments a partir de la Sagrada Escriptura per entrar, després, en la regulació magisterial dels set signes sagramentals: matèria, forma, ministre, subjecte, efectes, etc.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Salvació i gràcia en la Sagrada Escriptura2. Símbol i signe3. Actualització de la salvació4. Els sagraments de la iniciació cristiana: baptisme, confirmació, eucaristia5. Sagrament de la reconciliació6. Unció dels malalts7. Orde sagrat8. Matrimoni

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Textos básicos: AA. VV., Evangelizar en tiempos de increencia (Carta pastoral de

los obispos vascos y Pamplona), Editorial Diocesana Idatz, San Sebastián (C/ Urdaneta, 10; Aptdo postal 579; Tel: 943 46.53.26; Fax: 943 47 03 63; CP: 20006), Pascua 1994.

AA.VV., Ante el reto de la increencia, Editorial Diocesana Idatz, San Sebastián 1992, "Creer en tiempos de increencia", (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona), pp. 245-284 (nn. 1-35), Cuaresma 1988, 341 pp.

Martín Velasco, Juan, Increencia y evangelización (del diálogo al testimonio), Col. Presencia Teológica, 45, Ed. Sal Terrae, Santander 1988, 252 pp.

Pablo VI, Evangelii Nuntiandi. Exhortación apostólica sobre el anuncio del evangelio (1975).

Ramos, Julio A., Teología pastoral, col. Sapientia fidei (Serie de Manuales de Teología), 13, Ed. BAC, Madrid 1995, 450 pp.

Bibliografía en general

MAGISTERIO Concilio Vaticano II: Lumen Gentium, Gaudium et Spes,

Apostolicam Actuositatem, Ad gentes. Pablo VI, Evangelii Nuntiandi. Exhortación apostólica sobre el

anuncio del evangelio (1975). AA.VV. (CEE), Testigos del Dios vivo (Reflexión sobre la misión e

identidad de la Iglesia en nuestra sociedad), Edice, Madrid 1985, 93 pp.

AA.VV. (CEE), Los católicos en la vida pública, 1986. AA.VV. (Comisión episcopal del clero-CEE), Sacerdotes para

evangelizar, Edice, Madrid 1987, 126 pp. AA.VV., Sínodo de los obispos-XIII Asamblea General Ordinaria:

La nueva evangelización para la transmisión de la fe. Lineamenta, Roma 2011, 42 pp. [Sínodo XIII. Lin]; Instrumentum laboris, Roma 2012 [Sínodo XIII. IL]; Conclusiones, Roma 2012 [Sínodo XIII. Concl].

Francisco, Papa, Evangelii Gaudium, Exhortación apostólica sobre el anuncio del Evangelio en el mundo actual (24 de noviembre de 2013).

Juan Pablo II, Christifideles Laici. Exhortación apostólica sobre la vocación y misión de los laicos en la Iglesia y en el mundo (1988), ed. PPC, Documentos y estudios, 137.

Juan Pablo II, Redemptoris Missio (nn. 41-60), Carta apostólica sobre la permanente validez del mandato misionero (1990).

AA.VV. (Conferencia episcopal española), Cristianos laicos, Iglesia en el mundo (1991)

AA.VV. (Obispos franceses), Proposer la foi dans la société actuelle, Á Lourdes, le 9 novembre 1996 (PDF).

Juan Pablo II, Novo Millenio Ineunte, Carta apostólica al concluir el gran Jubileo del año 2000 (2001).

Juan Pablo II, Ecclesia in Europa, Exhortación apostólica sobre el anuncio del evangelio (2003).

Levada, William (Congregación para la doctrina de la fe), Nota doctrinal acerca de algunos aspectos de la evangelización, Roma 2007, 13 pp. [Nota NE]

PASTORALES DE LOS OBISPOS VASCOS Y DE NAVARRA AA.VV., Ante el reto de la increencia, Editorial Diocesana Idatz,

San Sebastián 1992, "Creer en tiempos de increencia", (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona), pp. 245-284 (nn. 1-35), Cuaresma 1988, 341 pp.

AA.VV., Salvación y existencia cristiana, (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona), Editorial Diocesana Idatz, San Sebastián 1990, 106 pp.

AA.VV., La Iglesia, comunidad evangelizadora, Editorial Diocesana Idatz, San Sebastián 1989, “La Iglesia, comunidad evangelizadora”, (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona), pp. 19-113 (nn. 1-74), Cuaresma 1988, 341 pp.

AA.VV., Renovar nuestras comunidades cristianas (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona), Editorial Diocesana Idatz, San Sebastián 2005.

AA.VV., Vivir y comunicar el Evangelio hoy (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona), Editorial Diocesana Idatz, San Sebastián 2007, 47 pp.

AA.VV., Comunidades para evangelizar, Editorial Diocesana Idatz, San Sebastián 2007, “Evangelizar en tiempos de increencia”, (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona), pp. 13-83 (nn. 1-102), Pascua 1994; “El laicado: identidad cristiana y misión eclesial” (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona), pp. 85-149 (nn. 1-88), Pascua 1996; “Renovar nuestras comunidades cristianas” (Carta pastoral de los obispos vascos y Pamplona), pp. 151-242 (nn. 1-83), Pascua 2005, 251 pp.

Garciandía Goñi, Miguel, Respuestas eclesiales a la crisis de increencia en el País Vasco y Navarra en las últimas décadas: comentario a las cartas pastorales conjuntas de los obispos (excerpta ex dissertatione ad doctorandum in Facultate Theologiae Pontificiae Universitatis Gregorianae), Romae 2004, 211 pp.

CONGRESOS, JORNADAS. AA. VV., Evangelización y hombre de hoy (Congreso), Edice,

Madrid, 1986. AA. VV., Missió y Encarnació (Actas del 25 anivº de la Facultad

de Teología de Catalunya), Revista Catalana de Teología (1993), pp. 201-369. Mardones, José María, “Rasgos fundamentales de la sociedad post-cristiana en relación con la evangelización”, pp. 338-348; Martín Velasco, Juan de Dios, “Evangelización de la increencia”, pp. 363-369.

AA.VV., Cristianisme, Església i societat al segle XXI, Barcelona 2000, 219 pp.

AA.VV., Parroquia evangelizadora (Congreso) AA.VV., Congreso del laicado en Aragón (Zaragoza, 28-29 de

febrero de 2004) http://www.diocesisdeteruel.org/aseglar.html Buesa Conde, Domingo, Presencia del laicado cristiano en la

construcción de la sociedad a lo largo de la historia. Serrano Castro, Rafael, Retos que la actual situación socio-cultural

plantea a la presencia pública de la iglesia y de los cristianos. García de Andoin, Carlos, Propuesta para una presencia de la

Iglesia y de los cristianos en la sociedad AA.VV., Congreso de apostolado seglar (Madrid 22-24 de

noviembre de 2004) http://www.congresodeapostoladoseglar.org López Schlichting, Cristina, Santo, es decir, hombre. Sebastián Aguilar, Fernando, los fieles laicos, iglesia presente y

actuante en el mundo. Vocación apostólica de los fieles laicos. Sánchez Cámara, Ignacio, Llamados a la misión. Rylko, Stanislaw, El laicado europeo: situación y perspectivas.

EVANGELIZACIÓN EN GENERAL

Tema: Evangelización AA.VV., Formación básica para catequistas. Ser catequista, hacer

catequesis I, Edita Delegación y secretariado de catequesis de Aragón, Huesca 2005, 56 pp [ScHc].

AA.VV., Guía de la JMJ Madrid 2011: “La Nueva Evangelización” [Word: buena presentación sintética].

Augustin, George (Ed.), Ivan Dias, Walter Karper, Kurt Koch, Thomas Söding, El desafío de la nueva evangelización. Impulsos para la revitalización de la fe, Ed. Sal Terrae, Col Presencia teológica, 184, Santander 2012, 183 pp.

Berzosa, Raúl, Galetto, Gerardo, Hablemos de la nueva evangelización. Para que sea nueva y evangelizadora, Ed. Desclée de Brouwer, Bilbao 2012, 180 pp.[Ber-Hab]

Fisichella, Rino, La nueva evangelización, Ed. Sal Terrae, Col. “Presencia Teológica” 187, Santander 2012, 150 páginas.

Floristán, Casiano, Para comprender la evangelización, Ed. Verbo Divino, Estella (Navarra) 1993, 195 pp.

González-Carvajal, Luis, Evangelizar en un mundo post-cristiano, Ed. Sal Terrae, Col. Pastoral, Santander 1993, 174 pp.

Hortelano, Antonio, Nueva Evangelización (Ofrecer la Buena Nueva al hombre de hoy), Col. Evangelización, 97, Ed. PS, Madrid 1991, 215 pp.

Ramos, Julio A., cap. XI “La evangelización, acción de la Iglesia”, pp. 211-231, Teología pastoral, col. Sapientia fidei (Serie de Manuales de Teología), 13, Ed. BAC, Madrid 1995, 450 pp.

Sastre, Jesús, art. “Evangelización”, pp. 410-424, en Berzosa, Raúl, Pedrosa, Vicente Mª, Sastre, Jesús, Diccionario de pastoral y evangelización, Ed. Monte Carmelo, Burgos 2002, 1122 pp. [Voces: Evangelización-Nueva Evangelización; Iniciación cristiana; también. Pastoral de conjunto, Programación pastoral, Unidades de Acción Pastoral].

Sebastián, Fernando, Una reflexión teológica adecuada al servicio de la nueva evangelización (lección inaugural del curso 1992-3), Barcelona, 1992.

Sebastián, Fernando, Nueva evangelización, Ed. Encuentro, Col. Ensayos, 65, Madrid 1991, 302 pp.

Sebastián, Fernando, Evangelizar, Ed. Encuentro, Col. Ensayos, 426, Madrid 2010, 418 pp. [Ev]

Tema: Primer anuncio Carvajal Blanco, Juan Carlos, Pedagogía del primer anuncio. El

evangelio ante el reto de la increencia, Ed. PPC. Col. Didajé 19, Madrid 2012, 175 pp.

Morlans, Xavier, El primer anuncio. El eslabón perdido, Ed. PPC, Col. Didajé 13, Madrid 2009, 207 pp.

Tema: Transmisión de la fe Berzosa, Raúl, Transmitir la fe en un nuevo siglo (Retos y

respuestas), Ed. Desclée de Brouwer, Biblioteca manual Desclée, 51, Bilbao 2006, 173 pp. [Ber-trans]

Jáuregui, Julio, Cómo transmitir la fe (Cartas a los nietos), Ed. Desclée de Brouwer, Col. Preguntas & Experiencias, Bilbao 2000, 85 pp.

Martín Velasco, Juan de Dios, La transmisión de la fe en la sociedad contemporánea, Col. Pastoral, 67, Ed. Sal Terrae, Santander 2001, 142 pp. [TFSC].

Tema: Análisis de nuestra sociedad González Carvajal, Luis, Ideas y creencias del hombre actual, Col.

Presencia social, 2, Sal Terrae, Santander 1993, 190 pp. González Carvajal, Luis, Cristianismo y secularización. Cómo

vivir la fe en una sociedad secularizada, Col. Pastoral, 70, Sal Terrae, Santander 2003, 168 pp.

Bueno de la Fuente, E., España, entre el cristianismo y paganismo, Ed. San Pablo, Madrid 2002, 324 pp.

PLANIFICACIÓN PASTORAL AA. VV., Queremos ver a Jesús. Proyecto diocesano para la

transmisión de la fe, Ed. PPC-Arzobispado de Valencia, Valencia 2005, 112 p. [Proyecto de IC]

Payá, Miguel, La parroquia, comunidad evangelizadora, (Curso de renovación parroquial), Ed. PPC, Col. Pastoral Aplicada, 159, Madrid 1989, 207 pp.

Payá, Miguel, La planificación pastoral al servicio de la evangelización, Ed. PPC, Madrid 1996, 221 pp.

TEMAS PARTICULARES

FAMILIA AA.VV., La familia, santuario de la vida y esperanza de la

sociedad (Instrucción pastoral de la CEE) AA.VV., Vivencia y transmisión de la fe en la familia, Ed. Por la

CEAS- Subcomisión Episcopal de Familia y Vida, 245 pp. AA.VV. (Movimiento Familiar Cristiano), Evangelizar desde la

familia, Ed. Sal Terrae, Col. Pastoral, 57, Santander 1998, 175 pp.

VIDA RELIGIOSA AA.VV., La vida religiosa y la nueva evangelización,

Publicaciones Claretianas, Semanas de vida religiosa, 19, Madrid 1990, 342 pp.

LAICOS AA.VV., Materiales de trabajo del Congreso de laicado cristiano

de Aragón (Zaragoza, 28 y 29 de febrero de 2004): vida supra. AA.VV., Congreso del laicado en Aragón (Zaragoza, 28-29 de

febrero de 2004): vide supra. AA.VV., Congreso de apostolado seglar (Madrid 22-24 de

noviembre de 2004): vide supra. Escartín, Pedro, La presencia pública de los cristianos.

REVISTAS, FOLLETOS, FOTOCOPIAS ETC. Pliegos “Vida Nueva” (por orden de aparición) AA.VV. (Equipo del servicio de animación “Por un mundo

mejor”), “La secularización (I) y (II), Pliegos 2580 y 2581, Vida Nueva.

Andrades Ledo, Francisco José, Una propuesta pastoral de Nueva evangelización, Pliego 2807 (30 junio-6 julio 2012), Vida Nueva.

Espeja, Jesús, “Evangelizar por senderos nuevos”, (Folletos Con ÉL, nº 211), Vida Nueva n. 2292. 16 pp.

Aparicio Valls, Carmen, “El anuncio de JC en una sociedad de increencia”, Pliego 2299, Vida Nueva.

Borragán Mata, Vicente, ¿Hacia dónde va la Iglesia?, Pliego 2714 (3-9 julio 2010), Vida Nueva.

Bru Alonso, Manuel María, 50º Aniversario del Concilio Vaticano II: Volver a los textos, Pliego 2830 (5-11 enero 2013), Vida Nueva.

Cordobilla Pérez, Ángel, Crisis de fe, Pliego 2852 (15-21 junio 2013), Vida Nueva.

Del Río Martín, Juan (+), Sociedad Plural: religión y laicidad, Pliego 2724 (9-15 octubre 2010), Vida Nueva.

Galindo, José Antonio, Ideas para la nueva evangelización, Pliego 2756 (4-10 junio 2011), Vida Nueva.

Ginel, Álvaro, Gutiérrez, Koldo y Pérez Álvarez, José Luis, Leer la vida de los jóvenes. Escribir caminos de pastoral, Pliego 2731 (27 noviembre a 3 diciembre 2010), Vida Nueva.

González-Carvajal Santabárbara, Luis, “La secularización como desafío y oportunidad”, Pliego 2553, Vida Nueva.

González-Carvajal Santabárbara, Luis, “A vueltas con la nueva evangelización”, Pliego 2738 (22-28 enero de 2011), Vida Nueva.

González-Carvajal Santabárbara, Luis, “Cuatro retos del cristianismo en Europa”, Pliego 2800 (12-18 mayo de 2012), Vida Nueva.

López Varela, Los sacerdotes de la nueva evangelización, Pliego 2844 (20-26 abril 2013), Vida Nueva.

Moreno Losada, José, Evangelizar la universidad, tarea pendiente, Pliego 2739 (29 enero – febrero 2011), Vida Nueva.

San José Prisco, José, Un párroco renovado para un aparroquia evangelizadora, Pliego 2836 (16-22 febrero 2013), Vida Nueva.

Sebastián Aguilar, Fernando, “Los fieles laicos, Iglesia presente y actuante en el mundo (I) y (II)”, Pliego 2249 y 2250, Vida Nueva.

http://www.congresodeapostoladoseglar.org

Zazo Rodríguez, Jorge, Cristo evangelizador (I). El Misterio, Pliego 2870 (9-15 noviembre 2013), Vida Nueva.

Zazo Rodríguez, Jorge, Cristo evangelizador (II). La forma, Pliego 2871 (16-22 noviembre 2013), Vida Nueva.

Revistas Revista de Teología Pastoral, Ed. Sal Terrae, t. 79, Santander 1991,

pp. 879-958 Floristán, Casiano, Nueva Evangelización, ambigüedades y

exigencias, pp. 879-891. Busto, José Ramón, Pablo, el evangelizador: entregar no sólo el

Evangelio, sino la propia vida (1 Tes 2, 8), pp. 893-904. AA. VV., Jesús y la primera Iglesia. Relatos de “nueva

evangelización”, pp. 905-935. Bestard, Joan, Por una parroquia abierta a la “nueva

evangelización”, pp. 937-958. Selecciones de Tª: nn. 144, 152, 154, 156

(http://www.seleccionesdeteologia.net). Cristianismo y justicia (www.fespinal.com), Barcelona N. 51: González Fauss, J Ignacio, “Pasado y futuro de la

evangelización”. N. 159: AA. VV., Por qué volví a la fe. Cuatro Testimonios, 2009,

31 pp. Revista aragonesa de Teología: 11: # Carpeta Prat, R. “La Misión de la Iglesia en el mundo”, nº 11. Folletos Piris Frígola, Joan, Carta pastoral: Entre tots y per al bé de

tothom, Ed. Bisbat de Lleida, Lleida 2009, 31 pp. Piris Frígola, Joan, Carta pastoral: La iniciació cristiana. Creure,

viure, Anunciar L’evangeli, Ed. Bisbat de Lleida, Lleida 2010, 21 pp.[Pir-IC]

Piris Frígola, Joan, Carta pastoral: Presencia d’Església a la societat, Ed. Bisbat de Lleida, Lleida 2011, 23 pp. [Pir-PP]

Piris Frígola, Joan, Carta pastoral: La necesaria qualitat espiritual, Ed. Bisbat de Lleida, Lleida 2012, 38 pp [y pdf].

Obras por conseguir: AA.VV., Congreso Parroquia evangelizadora, Ed. Edice, Madrid

1989. Lois Fernández, J. Evangelizar en tiempos de increencia, Pastoral

Misionera, abril-junio 1997. Mardones, J.M., Postmodernidad y cristianismo, Sal Terrae,

Santander 1988 (2ª ed.). Martín Velasco, J., “Metamorfosis de lo sagrado y futuro del

cristianismo”, en vol. 38, Selecciones de teología, 150, 1999. Martín Velasco, J., Evangelizar: esa es la cuestión, PPC, 2006 Benedicto XVI, Discurso a los obispos de Portugal (13 de mayo de

2010) Obispos franceses, Proponer la fe en la sociedad actual.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓExamen.

ASSIGNATURA: Sagraments IICODI: 2T009 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 3 CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Xavier Batiste i Mercadé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Tot tenint en compte la reflexió teològica de Sagraments I, ara es tractarà de veure com preparem i celebrem els sagraments de la iniciació com a sagraments majors (Baptisme, Confirmació i Eucaristia). Finalment, en una segona tongada s’estudiaran els altres sagraments menors (Penitència, Santa Unció, Ordre i Matrimoni).

Seran nou sessions amb el següent esquema en cada una d’elles:a) Quin és el nucli de gràcia que celebrem en cada sagrament.b) Com és la persona subjecte que vol celebrar el sagrament.c) Possibilitats reals d’actuar per part dels agents de pastoral en vistes a

acompanyar el nen, jove o adult que es vol preparar per a celebrar la seva fe en un sagrament.

Es donarà molta més importància als sagraments de la iniciació cristiana.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Primera classe:

1.1. Introducció general.1.2. Bibliografia.1.3. Principis per a un itinerari dels sagraments.1.4. Sagraments de la iniciació:

1.4.1. Situacions prèvies.1.4.2. Passos catequètics-litúrgics.1.4.3. Celebració.1.4.4. Disposicions post-iniciació.

2. Segona classe:2.1. Com és la persona avui? Característiques de la New Age.2.2. Com ha de ser el catequista o agent de pastoral?2.3. Què són els catecumenats (ahir i avui)?

3. Tercera classe:3.1. Sagrament del Baptisme:

3.1.1. Per a infants (i els pares i padrins, què?)3.1.2. Nens en edat escolar (possibilitats).

3.1.3. Adolescents o joves en edat de confirmació (marc natural de maduració).

4. Quarta classe:4.1. Sagrament de la Confirmació.

5. Cinquena classe:5.1. Sagrament de l’Eucaristia: Una festa.

6. Sisena classe:6.1. Nivells de fe amb què es demanen els sagraments menors.

6.1.1. Sagrament de la Penitència: La consciència de pecat i el respecte a la llibertat.

7. Setena classe:7.1. Sagrament de l’Ordre: Els seminaristes avui.

8. Vuitena classe:8.1. Sagrament del Matrimoni: Matrimoni civil al temple

9. Novena classe:9.1. Sagrament de la Santa Unció: Celebració comunitària del gest

Salvador en família.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BATISTE, X. La primera comunió avui. (Lleida: 1991). BATISTE, X. Plançons i sagraments de vida. (Lleida: 1994). [Introducció i tota

la segona part. BATISTE, X. Signes de fe en el món rural. (Lleida: 1993). [Cap. introductori i

II. BATISTE, X. Vull rebre el baptisme. (Torres de Segre: 1998). [Fotocopiat. Catecisme de l’Església catòlica. Els 7 sagraments. Pàg. 273-368. Edició

catalana. Concili Provincial Tarraconense. Segona part. Constitució sobre “Sacrosantum concilium”, sobre la Litúrgia del Concili Vaticà

II, sobretot capítols I, II, III.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓDibuixar un procés de preparació i celebració d’un dels sagraments concretat en un ambient i un subjecte concrets.

ASSIGNATURA: Salms i SapiencialsCODI: 3E005 CURS: segon Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Jaume Pedrós Solé

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.L’assignatura pretén que en acabar el curs l’alumne tingui una idea general sobre què és la saviesa en l’Antic Testament, de la seva concreció en uns llibres determinats i en conegui els textos més significatius. Això pel que fa referència als Sapiencials. Quant als Salms, hom pretén conèixer les circumstàncies que embolcallaren el naixement d’aquestes pregàries, els principals tipus de salms que hi ha al saltiri i conèixer més a fons el seu contingut teològic per tal que ajudi els alumnes en la seva pregària.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Sapiencials

1.1. Què vol dir “saviesa” segons la Bíblia1.2. Grans obres sapiencials de l’antiguitat extrabíblica1.3. Llibres sapiencials bíblics: Job, Proverbis, Qohèlet, Siràcida i

Saviesa1.3.1. Estructura general de cada llibre1.3.2. Missatge fonamental1.3.3. Dificultat d’alguns textos determinats

2. Salms2.1. Característiques2.2. Classificació2.3. Contingut teològic2.4. Estudi i anàlisi d’alguns salms concrets

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICASapiencials: ALONSO SCHÖKEL, L.; SICRE, J. L. Job. Madrid: Cristiandad, 1984. ALONSO SCHÖKEL, L.; VILCHEZ, J. Proverbios. Madrid: Cristiandad, 1984. MORLA, V. Libros sapienciales y otros escritos. Estella: Verbo Divino, 1994. VILCHEZ, J. Eclesiastés o Qohélet. Estella: Verbo Divino, 1994. VILCHEZ, J. Sabiduría. Estella: Verbo Divino, 1990.

Salms: ALONSO SCHÖKEL-CARNITI. Salmos I. Estella: Verbo Divino, 1992. GONZÁLEZ, A. El libro de los salmos. Barcelona: Herder, 1977. GUNKEL, H. Introducción a los Salmos. València: Edicep, 1983. RAGUER, H. Curs pràctic sobre els salms. Montserrat: Saurí, 1993. Salmos. [Texto oficial litúrgico]. Madrid: Cristiandad, 1972.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓEls alumnes hauran de cercar, sigui en els Sapiencials o bé en els diferents Salms, alguns conceptes teològics que aniran verificant en els diferents llibres o salms. De tot això en faran una estructuració i en trauran unes conseqüències.

ASSIGNATURA: Síntesi teològicaCODI: 2T011 CURS: tercer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Ramon Prat Pons

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.El curs de Síntesi Teològica intenta donar una visió de conjunt i global de la teologia, a partir de l’anàlisi dels tractats estudiats al llarg de la diplomatura en Ciències Religioses. Aquesta síntesi teològica gira a l’entorn dels temes nuclears de la teologia. El curs pretén, també, realitzar una reflexió teològica comunitària. Per aquesta raó combina el treball personal i de grup amb l’exposició i debat en la classe. Cada alumne fa un treball escrit on formula l’elaboració de la seva síntesi teològica personal.A partir de l’exposició del programa i de la metodologia del curs, hi ha una primera lliçó sobre la síntesi teològica del pròleg del IV Evangeli com a model de síntesi teològica. El curs continua amb una elaboració personal i per equips de temes nuclears de la teologia a més d’una exposició a classe feta per cada equip, seguida d’un debat. La lliçó final és sobre el Credo Apostòlic, com a síntesi dels continguts nuclears de la fe i de la teologia.N.B. Algunes pautes per a l’elaboració de l’exposició dels temes teològics:Fonamentació bíblica.Visió de la Patrologia, dels Concilis i del Magisteri eclesial.Perspectiva teològica històrica.Reflexió teològica personal.Qüestions obertes.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Síntesi teològica del pròleg del IV Evangeli.2. Secularitat i obertura de l’ésser humà a Déu.3. Revelació i fe.4. El misteri de Déu.5. Jesucrist.6. Antropologia teològica: creació i pecat; gràcia i salvació; escatologia.7. L’Església, sagrament de la salvació.8. Els sagraments.9. La moral cristiana.10. L’ecumenisme i el diàleg interreligiós.

11. El credo.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICATextos bàsics: LUDWIG MÜLLER, Gerard. Dogmàtica. Barcelona: Herder, 1998. SCHNEIDER, Theodor, i altres. Manual de Teología Dogmática. Barcelona:

Herder, 1992.Llibres de consulta: AA.VV. Misterium Salutis. Manual de Teología como Historia de la Salvación.

Madrid: Cristiandad. AA.VV. Sacramentum Mundi. Barcelona: Herder.N.B. Consultar, també, els apunts de les assignatures estudiades dins del currículum de la diplomatura en Ciències Religioses.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓElaboració i redacció d’un tema teològic. Exposició del tema a la classe. Lliurament per escrit del tema exposat i del treball de síntesi teològica que relaciona aquest tema amb els altres temes nuclears de la teologia.

ASSIGNATURA: Sociologia del fet religiósCODI: 1F009 CURS: primer Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Fidel Molina

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.Aquesta assignatura ofereix els elements més importants per analitzar amb rigor el fenomen religiós en relació amb altres fenòmens socials, per tal d’assolir-ne una comprensió integral.Els continguts temàtics seran: estudi d’autors clàssics, aproximació socio-històrica a les diverses religions en general, la religiositat popular, formes d’allò sagrat en la societat secular, en el marc de la modernitat i la societat-xarxa. A més a més, s’introduiran elements metodològics de recerca sociològica per fonamentar el projecte d’investigació.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Sociologia de la religió: objecte, mètode i continguts. Els processos de

socialització de l’experiència religiosa. Agents de socialització i integració grupal.

2. Religió i religiositat: dinàmiques d’institucionalització de l’experiència religiosa. Institucionalització de l’organització (estructura), de les creences (missatge) i del culte (carisma).

3. L’estudi de la religió des de la Sociologia: Marx, Durkheim i Weber.4. Desenvolupaments actuals de les religions: el Cristianisme, l’Islam,

Judaisme, Budisme, Confucianisme i Taoisme.5. La dualitat església-secta. La religiositat popular.6. Canvis religiosos i processos de modernitat-secularitat. Formes d’allò

sagrat a la societat. El fet religiós i les seves expressions plurals.7. Radiografia religiosa a Catalunya i Espanya.8. Futur de la religió: modernitat, postmodernitat i societat-xarxa. Possibilitats

i desafiaments.9. Metodologia i tècniques d’investigació sociològica. Elaboració de projectes

de recerca.

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA BERGER, P.L. Para una teoría sociológica de la religión. Barcelona: Kairós,

1971. BERGER, P.L. Una gloria lejana. Barcelona: Herder, 1994. BOSCH, J. Iglesias, sectas y nuevos cultos. Madrid: Bruño, 1981. DÍAZ SALAZAR, R. Religión y sociedad en España. Madrid: CIS, 1993. DÍAZ SALAZAR, R.; GINER, S. ; VELASCO, F. Formas modernas de

religión. Madrid: Alianza, 1994. DURKHEIM, E. Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Alianza,

1993. FIERRO, A. Sobre la religión. Descripción y teoría. Madrid: Taurus, 1979. LUCKMANN, TH. La religión invisible. El problema de la religión en la

sociedad moderna. Salamanca: Sígueme, 1973. MARDONES, J.M. Postmodernidad y cristianismo. El desafío del fragmento.

Santander: Sal Terrae, 1995. MARRAMAO, G. Cielo y tierra. Genealogía de la secularización. Barcelona:

Paidós, 1998. MATTHES, J. Introducción a la sociología de la religión. Madrid: Alianza,

1971. NEGRE, P.; GARCÍA, J.M. i GINER, S. “La religió dels catalans” a La

Societat Catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, 1998. Pàg. 839-963.

PASTOR, G. Tributo al César. Sociología de la religión. Salamanca: Universidad Pontificia, 1992.

SÁNCHEZ NOGALES, J.L. La nostalgia del Eterno. Sectas y religiosidad alternativa. Madrid: CCS, 1997.

SCHARF, B.R. El estudio sociológico de la religión. Barcelona: Seix Barral, 1974.

WEBER, M. Ensayos sobre sociología de la religión. Madrid: Taurus, 1987. 3 vol.

WEBER, M. La ética protestante y el espíritu del capitalismo. Madrid: Península, 1991.

WEBER, M. Sociología de la religión. Madrid: Istmo, 1997.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓElaboració d’un projecte de recerca.

ASSIGNATURA: Teologia espiritualCODI: 4M004 CURS: segon Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: SíPROFESSOR: Àngel M. Briñas

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.A la Sagrada Escriptura hi ha una figura concreta i determinada: l’home espiritual (1Co 2,15). Entenem la T.E. com antropologia espiritual. Això implica determinar quins són els fonaments sobre els quals es construeix aquesta relació Déu-home, quines funcions reclama, quina dinàmica inclou.La T.E. comporta una correlació entre els diferents temes font de la Teologia: Iniciativa de Déu - Jesucrist - Esperit Sant - Vida teologal - Home - Església - Món - Pregària - Apostolat - Creu. No són temes deslligats els uns dels altres. Ans al contrari, s’exigeixen si hom vol viure marcat per l’Esperit en el context real del món i de l’Església. Destacar i subratllar aquesta interdependència fóra el mínim coneixement que s’ha de tenir de la T.E.

2. PROGRAMA-TEMARI1. Qüestions introductòries

1.1. Materials per a l’estudi de la teologia espiritual1.2. Temàtica i estructura1.3. Vocabulari espiritual1.4. Procés d’articulació de la teologia espiritual1.5. Objecte de la teologia espiritual. Principals tendències1.6. Fonts de la teologia espiritual1.7. Espiritualitat bíblica

2. Reflexió sistemàtica2.1. Un tema de vida: Les virtuts teologals2.2. Un tema dels fonaments: L’home2.3. Un tema de les funcions: La pregària / La santedat2.4. Un tema de la dinàmica: L’engranatge eclesial

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

AA. VV. Diccionario teológico interdisciplinar. Salamanca: Sígueme, 1982-1983. 4 vol.

ANCILLI, Ermanno [dir.. Diccionario de espiritualidad. Barcelona: Herder, 1983. 3 vol.

BERNARD, Charles André. Teología espiritual. Hacia la plenitud de la vida en el Espíritu. Madrid: Sociedad de Educación Atenas, 1994. 571 pàg.

FIORES, Steffano de; GOFFI, Tullo [dir.. Nuevo diccionario de Espiritualidad. Madrid: Ediciones Paulinas, 1983. 1467 pàg.

GAMARRA, Saturnino. Teología Espiritual. Madrid: BAC, 1994. 312 pàg. GOZZELINO, Giorgio. En la presencia de Dios. Elementos de Teología de la

vida espiritual. Madrid: CCS, 1994. 303 pàg. GUERRA, Augusto. Introducción a la Teología Espiritual. Santo Domingo:

Editorial de Espiritualidad del Caribe, 1994. 142 pàg. PABLO MAROTO, Daniel de. El camino cristiano. Manual de Teología

espiritual. Salamanca: Publicaciones Universidad Pontificia, 1996. 340 pàg. PINCKAERS, Servais. La vida espiritual. Valencia: Edicep, 1995. 297 pàg. RIS SALVADOR, Federico. Caminos del Espíritu. Compendio de teología

espiritual. 5a ed. Madrid: EDE, 1997.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓL’avaluació es durà a terme mitjançant un examen oral o escrit.

ASSIGNATURA: Teologia de la MissióCODI: 8P003 CURS: C de llicència Nº CRÈDITS: 3CRÈDITS LLIURE ELECCIÓ UDL: NoPROFESSOR: Joan Casas

1. DESCRIPCIÓ GENÈRICA DE L’ASSIGNATURA.“L’impuls missioner pertany a l’íntima natura de la vida cristiana” RM 1.“La missió afecta tots els cristians, totes les diòcesis i parròquies, les institucions i les associacions eclesials” RM 2.“El Concili Provincial Tarraconense demana que cada església diocesana potenciï la seva participació a l’acció evangelitzadora universal” No 159.Aquesta assignatura pretén, doncs, justificar la dimensió missionera de tot batejat. I això des de les tres òptiques: bíblica, teològica i testimonial.

2. PROGRAMA-TEMARI1. “Aneu per tot el món”. Fonament de la missió

1.1. Pentacosta: esperit i missió1.2. Felip, Pau i Pere1.3. Comunitat d’Antioquia: carisma de la missió

2. Fonament teològic de la missió2.1. El regne de Déu: esperit i Església (RM II-III)2.2. Horitzons i àmbits de la missió (RM IV-V)2.3. La cooperació a l’activitat missionera (RM VII)2.4. Persona humana: desenvolupament i evangeli (Populorum

Progressio)3. Breu esboç històric dels diferents llocs de la missió, situació actual i línies.

3.1. Europa: l’esforç missioner al llarg de la història3.2. Àfrica: el darrer sínode continental3.3. Amèrica: Medellín, Puebla...3.4. Àsia: de sant Francesc Xavier a Maria Teresa

4. Conclusió: missioners, voluntaris i cooperants

3. BIBLIOGRAFIA BÀSICA PAU VI. L’evangelització en el món contemporani. Barcelona: Claret, 1998.

( Documents del Magisteri; 4). JOAN PAU II. La Missió del Redemptor.[Encíclica]. Barcelona: Claret, 1991.

(Documents del Magisteri; 13).

KAROTEMPREL, Sebastian. Seguir a Cristo en la Misión. Estella: Verbo Divino, 1998. (Manual de Misionología).

VAULX, Bernard de. Las misiones: su historia. Andorra: Casal i Vall, 1962. IRIZAR, José Luis. Historia de las misiones. Obras MM.PP. Edibesa, 2000. 2

vols. BAUR, John. 2000 años de cristianismo en África. Madrid: Mundo Negro, 1996. DOMINGO, Agustín. Ética y voluntariado. PPC, 1997. DUVAL, Armand. L’Evangeli d’en Quim. Girona: Bisbat de Girona, 2000. CELAM. Puebla. III Conferencia General del EE. Latinoamericano. Madrid:

BAC, 1997. (BAC minor; 55). GALMÉS, Lorenzo. Bartolomé de las Casas. Madrid: BAC, 1982. (BAC

Popular; 40). CASAS, Joan. Bugingo, el noi dels mil turons. Barcelona: Esinsa-Claret, 1993.

4. SISTEMA D’AVALUACIÓTreball personal de 10 a 20 pàgines.