TERRASSES SÍ, PERÒ...GARANTINT EL DRET A L’ESPAI PÚBLIC,AL DESCANS I A L’ACCESSIBILITAT

esquerraeixampleesquerraeixample

4ª època - núm 91 - Març 2018

BUTLLETÍ DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

2 MARÇ 2018 ASSOCIACIÓ

OFICINA D’ATENCIÓ ALCIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010

SERVEIS-AVV Esquerra de l’EixampleObert de 9h a 13h i de 17h a 21havvee2013@gmail.com-Dones d’enllaçwww.donesdenllac.org-APAMwww.apamassociacio.entitatsbcn.net

CENTRES CÍVICS-Casa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les Corts Catalanes, 491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8-Centre Cultural Teresa Pàmies• Centre Cívic Urgell• Biblioteca Esquerra de l’Eixample-

Agustí CentellesComte d’Urgell, 145

SERVEIS SOCIALSCSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLEBorrell, 305 altell93 619 73 11CSS ANTIGA ESQUERRA EIXAMPLEMallorca, 219 2º93 619 73 11PIAD. Punt d’Informació i Atenció a les DonesJardins Rosa Deulofeu(c. Calàbria, entre Còrsega i París)932 562 819

GENT GRAN- Espai de Gent Gran Rosselló, 78

- Espai de Gent Gran M. Aurèlia Capmany Enric Granados, 47

- Centre Montserrat Olivella Calàbria 260

GUÀRDIA URBANAEmergències 092

SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUTCAP CASANOVARoselló, 161 1r932 279 800CAP BORRELLComte Borrell, 305932 271 800Hospital ClínicVillarroel, 170932 275 400

EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró

FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com

Bústia

Aquesta secció està oberta a tots els lectors i lectores del Butlletí.Podeu escriure’ns a:

Butlletí de l’Associació. BústiaCalàbria, 262

08029 BarcelonaO bé per correu electrònic a:

revistaavvee@yahoo.es

Escriu-nos!

ServeisSóc una veïna de l’Esquerra de l’Eixample i vull demanar ajut a l’Associació per acabar amb un problema que ens afecta a tothom.

A les voreres de la ciutat de Barcelona està permès aparcar motocicletes, des de fa molt temps. En els darrers anys, aquests vehi-cles han proliferat molt i alguns mo-toristes,aprofitantquelanormativaels permet aparcar a la vorera, hi circulen per buscar aparcament o per estalviar-se donar la volta i arribar abans al seu destí. Ho fan amb total impunitat. El veïnat ho patim amb indignació o resignació i hem de conviure amb aquest perill. La gent amb problemes de mobilitat, persones grans, mainada o cotxets de nadons han d'esquivar, diàriament, centenars de motoristes que s’han apoderat del que hauria de ser patri-moni del vianant. Sovint caminar per les voreres de Barcelona no és segur. La ciuta-dania ens veiem obligats a conviure amb conductors incívics, que creuen que el dret a aparcar damunt de les voreres també els permet circular-hi.

Volem una ciutat sostenible per a la ciutadania.Penso que la solució és sol·licitar a l’Ajuntament que no permeti aparcar motos

a les voreres, tenint en compte l’augment considerable d’aquests vehicles en els últims anys. La mesura que s’està adoptant de fer alguns aparcaments a la calça-daésinsuficient,degutal’excésd’aquestsvehicles.Laprohibiciódel’aparcamentde motocicletes a les voreres ha de ser el camí per recuperar una ciutat més sos-tenible per a la ciutadania.

Yolanda Rodríguez

Contacta amb els grups de treballVocalia de Consum Responsable eixconsum@gmail.comVocalia Intercanvi de serveis – solidaritat – avveebanc@gmail.comVocalia de les Dones vocaliadones@gmail.com 660 303 415Vocalia de Festes - Excursions 934 532 879Vocalia de Gent Gran gonzalezmariatot@gmail.com 934 532 879

Vocalia Joves xavibece4@hotmail.comVocalia de Diversitat Funcional irenebell15@hotmail.comVocalia de Sanitat 934 532 879Vocalia d’Urbanisme vocaliaurbanisme@gmail.comVocalia de debat i participació debatiparticipacio@gmail.com

3MARÇ 2018ASSOCIACIÓ

Les últimes setmanes han estat marcades pel retorn de les mobilitzacions socials, a Catalunya com a tot Espanya. Pri-mer, han estat les multitudinàries manifestacions de jubilats i pensionistes, denunciant la pèrdua constant de poder adqui-sitiu dels seus modestos ingressos, com a conseqüència d’un ridícul increment anual del 0’25%, desvinculat de l’evo-lució de l’IPC. Unes protestes que continuaran en les prope-res setmanes i que mereixen el més ampli suport de la ciuta-dania.Prousabemfinsaquinpuntlespensionsdelagentgran han estat una contribució decisiva perquè moltes famíli-es tiressin endavant durant els pitjors moments de la crisi. Per dignitat, per justícia, el sistema de pensions s’ha de man-tenirihad’assegurarunsrecursossuficientsalespersonesque en són beneficiàries. Lesmateixes elits econòmiquesque han promogut aquests anys una degradació del mercat laboral –i, per tant, una davallada de cotitzacions a la segure-tat social–, ens volen fer creure que el sistema està en fallida i que cal recórrer als fons de pensions privats. Però, la gent que protesta té raó: les pensions poden ser garantides també amb aportacions complementàries dels pressupostos gene-rals. I han de ser-ho, si volem sortir de l’escenari en què ens ha instal·lat aquesta última recessió.

En segon lloc, hem tingut, el 8 de març, una formidable vaga feminista que marcarà un abans i un després en la lluita de les dones per la igualtat –i que, des de la modèstia de les seves forces, aquesta Associació s’enorgulleix d’ha-ver acompanyat. Un seguiment massiu als centres de tre-ball, promogut pels sindicats. Manifestacions gegantines a Bilbao, a Madrid, a Barcelona. Per tot arreu, la veu de les dones denunciant injustícies, abusos i violències. La prem-sa internacional, bocabada davant l’amplitud de la jornada al nostre país. I el govern del PP –algunes ministres havien fet frívols acudits sobre una “vaga a la japonesa”–, un cop més, contra les cordes.

Alguna cosa s’està movent en el fons de la nostra socie-tat. Tornen a bufar vents de reivindicació, d’exigència de can-

vi. Doncs bé, justament ara és quan hem de parar atenció al velam; és ara quan cal desplegar-lo per tal de recollir aques-ta prometedora alenada i fer avançar la nau del progrés. Els sindicats hauran de traslladar als convenis col·lectius i al dià-leg social les exigències d’equiparació salarial, de superació de la precarietat contractual i les discriminacions que afecten principalment les dones... Entitats i associacions hauran de vetllar en el dia a dia per a l’eradicació dels comportaments masclistes. Caldrà forçar els canvis legislatius i pressuposta-ris que blindin les pensions i sostinguin polítiques actives contra les violències i a favor de l’equitat de gènere. I, tot plegat, ha de fer que la societat civil recuperi protagonisme i incideixi en el nou rumb que ha d’emprendre el país.

I caldrà desplegar les veles, també, des de la realitat quotidiana del nostre barri. Fa uns dies, hem encetat un engrescador procés participatiu al voltant del disseny del conjunt d’equipaments que han d’ocupar l’espai alliberat de La Model: zona verda, memorial democràtic, preservació de patrimoni arquitectònic, equipaments educatius i assistenci-als, habitatge social de lloguer... Un munt de necessitats que caldrà conjugar i fer encaixar. Aquí també és percepti-ble l’alenada il·lusionant d’entitats memorialistes, de joves arquitectes, d’educadors, de la gent del barri en general. Cadascú amb els seus anhels, amb les seves prioritats. Més que mai, serà necessari que l’AVVEE, que representa memòria i continuïtat de les aspiracions veïnals i una visió de conjunt sobre les variades demandes del barri, ocupi el lloc que li correspon en aquest repte de transformació.

A l’hora de celebrar la nostra Assemblea anual, moment de fer balanç de la feina feta i d’establir el nostre pla de treball de cara als propers mesos, convé prendre conscièn-cia d’aquest repte, que és el d’enfortir l’Associació, la seva vida participativa, l’activisme de les seves vocalies, la seva presència al barri, la seva capacitat per fer xarxa amb les iniciatives i entitats que hi són presents... S’alça el vent. De-cididament, es hora de disposar les veles.

Editorial

Eixample: Butlletí gratuït de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Coordinació i Direcció: Sylviane Dahan Sellem. Maquetació:CarmeAsensio•Col·laboracions: Diferents grups de treball de l’AVVEE (festes, dones, gent gran, comissió comuni-cació, salut, diversitat funcional, convivència...), Josep M. Torres, Neus Falguera, Ramón Cristóbal, Jaume Cirera, Pilar Moya, Lluís Rabell, ElvaTenorio,MiqueldelsSantsFort iBofill,MargaritaCanaldaRoig,JordiVerdaguerVila-Sivill,Magoal,FAVB,CIPAIS,CentredeNormalitzacióLingüística•Fotos: MaríaGonzález,XavierRiu,CarmeAsensio,LauraAlonso.•Publicitat:MiqueldelsSantsFortBufill.Els anunciants es poden posar en contacte a través de l’e-mail: revistaavvee@yahoo.es o al telèfon 93 453 28 79. S’han de fer arribar elsanuncistal icomesvolquesurtinpublicats.•L’Associaciónoesfaresponsabledelesopinionsdelscol·laboradorsdelButlletí.•Impressió:MEDIAactive,S.L.Dipòsitlegal:B-33086-96•Edita: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE). Calàbria 262. Telèfon: 93 453 28 79

e-mail: avvee2013@gmail.com / web de l’associació: www.avvee.org

Qui som

Amb el suport de:

VElEs I VEnts

4 MARÇ 2018 ASSOCIACIÓ

AtEnEUCurs 2017 - 2018

Hem començat el nou curs amb for-ça sòcies i socis inscrits.

Aquest mes de novembre han començat els cursos de ganxet i el d'enquadernació de llibres i llibre-tes, el dijous de 10.30 a 12 h.

Recordeu que el taller de cant Eixam de Veus, els dilluns de 19.15 a 20.45 h, és gratuït però cal ser soci.

Queden places lliures als cursos següents, animeu-vos-hi!!

Francès nivell mitjà, dilluns de 17.30 a 19 h

Artteràpia, dimarts d’11.30 a 12.45 h

Ciències per a la vida quotidia-na, dimarts de 18.15 a 19.15 h

Dibuix, dimecres de 17.15 a 18.30 h

Català nivell mitjà, dimecres 17.15 a 18.30 h

Taitxí 2n nivell (cal saber-ne), dijous d’11 a 12 h

Sardanes, dijous de 12 a 13.30 h

Conversa en català (nivell mitjà), dijous de 10.30 a 12 h

Pintura sobre roba, dijous de 17 a 19.30 h

Frivolité, dijous de 17 a 19.30 h

Manualitats, divendres de 10 a 12 h

Anglès nivell mitjà, divendres de 17.30 a 19 h

Informàtica, divendres de 19 a 20.40 h

CURsOs nOUs

Meditació, dilluns de 10 a 11 h.

Artteràpia, dilluns de 12 a 13.30 h.

Tots dos cursos molt benefi-ciosos per tothom. Apun-teu-vos!

Carnestoltes i calçotada a tarragona

Un cap de setmana amb interessants visites, sopar de carnestoltes, ball, premis a les millors disfresses i la calçotada. Dos dies amens i divertits i amb bon temps!

5MARÇ 2018DONES

Enguany, el 8 de març, Dia Internacional de les Dones Tre-balladores,harepresentatunafitahistòricaenlasevalluitaper la igualtat: milions de vaguistes a tot Espanya, manifes-tacions de la grandària de les accions contra la guerra, mo-bilitzacions heroiques en països com Turquia, Iran o Pakis-tan... un clam unànime arreu del món. Una acció que connecta, actualitzant-la davant dels reptes del món capitalista glo-balitzat, amb l’embranzida originà-ria de la jornada –quan Rosa Lu-xemburg cridava a la mobilització de les dones des de l’històric centre social de Copenhaguen, recent-ment enderrocat.

Efectivament, amb la vaga femi-nista, dones de tot el món s’han al-çat contra aquest patriarcat global que, a tot arreu, suposa per a elles desigualtat, pobresa, pitjors condici-ons de treball... i una violència mas-clista, latent o desfermada, present en totes les esferes de la vida social. Tant en les relacions laborals com a la llar, la iniquitat és estructural. A Espanya, la bretxa salarial entre ho-mes i dones és del 23%. En el de-curs dels últims 15 anys, 1.000 do-nes han mort, assassinades a mans dels seus marits o companys senti-mentals, i 14 milions han patit assetjament sexual. Aquestes xifres –que, en proporcions similars o encara més esgarrifo-ses, retrobem a tots els països– ben bé valen una vaga inter-nacional contra les injustícies i violències vers les dones. Po-bresa i violències: vectors de sofriment per a milions de dones i nenes que veuen els seus cossos mercantilitzats, víctimes dels pitjors abusos en guerres i migracions força-des,traficadesambfinalitatsd’explotaciósexual,abocadesala prostitució o transformades en ventres de lloguer.

La campanya MeToo ha posat de relleu l’abast de la violèn-cia sexual que afecta les dones de totes les classes socials, així com el sentiment d’impunitat amb què s’exerceix per part dels agressors. Es tracta d'una sensibilització de l’opinió públi-ca que subratlla la importància d’establir un veritable i efectiu pacte d’estat contra la violència masclista. La complexitat i l’ar-

relament de les relacions de domina-ció fan que només juntes puguem aconseguirvictòriessignificatives.

Tots els sindicats s’han sumat a la vaga. Les grans organitzacions confederals de classe, CCOO i UGT, han promogut i organitzat una aturada de dues hores per torn de treball,àmpliamentsecundadafinsi tot en empreses on la presència femenina és minoritària. Altres sin-dicats, CGT, IAC... han donat em-para a una vaga general. És un fet de primera importància, un senyal inequívoc de la magnitud i del pro-tagonisme que estan assolint el moviment feminista i el rebuig dels abusos del sistema capitalista, so-bretot pel que fa a una nova gene-ració de dones, marcada per la ir-rupció del 15M. I és que, en el decurs dels últims anys, totes les mobilitzacions socials i democràti-

ques no només han comptat amb una presència femenina determinant, sinó que han anat instal·lant la idea que “la revolució serà amb les dones o no serà”.

Aquest 8 de març, amb aturades coordinades a tot el món, s'enceta doncs una nova etapa en què el moviment feminista crida totes les dones i el conjunt de la societat a canviarl'ordreestablert,posantfiaunadominaciópatriar-cal que, al llarg dels segles, han anat assumint tots els rè-gimseconòmicsfinsarribaralasimbiosiambelcapitalisme

El 8 DE MARç, UnA VAgA hIstòRICA

(Continúa a la pàgina següent)

6 MARÇ 2018 DONES

globalitzat que avui patim. Aquest 8 de març, amb la vaga feminista, el nivell de consciència de les dones – i la corres-ponent repercussió en la mentalitat dels homes– faran sens dubte un pas de gegant.

El treball submergit de cures i el conjunt de l'economia do-mèstica són absolutament vitals per al progrés col·lectiu. No hi ha sistema productiu que pugui prescindir d'aquest treball ig-norat i menyspreat. Les dones estem acostumades a aquesta invisibilitat. La societat ens forma, mitjançant una brutal impo-sició cultural, perquè romanguem submises al sistema de va-lors patriarcal; val a dir, a un poder masculí, profundament im-bricat amb el funcionament del capital i la seva reproducció.

Quan hi ha feina, les dones són cridades a fer una tasca similar als homes, però amb salaris inferiors i en unes con-dicions contractuals més inestables i precàries. A tot això, calafegirlestasquesdelallar,fillsifilles,paresimares...Un treball de cures que s’incrementa i recau sobre les do-nes amb la degradació dels serveis públics i el retrocés de l’estat del benestar, provocats per les polítiques d’austeritat que han assolat les nostres societats. Sense oblidar les atencions al “senyor de la casa”.

Així, doncs, donant el nostre suport entusiasta a aquesta vaga impulsada per les dones, hem comptat també amb la implicació solidària dels homes conscients. Les dones, sot-meses durant segles, aporten el seu saber i el seu enorme potencial a la lluita per l’emancipació social, econòmica i mo-ral de tota la humanitat. Una emancipació que només és pos-sible sota l’ensenya de la llibertat i la igualtat per a les dones.

Juntes som més fortes. Hi haurà un abans i un després d’aquest 8 de març.

Vocalia de dones de l’AVVEE

SpineDetox som un centre quiropràctic, innovador i professional que busca aportar solucions eficaces i efectives per a millorar la salut anb l’ajuda de noves i tecnològiques eines de treball.

La quiropràtica s’encarrega de corretgir els pro-blemes localitzats a la columna vertebral i el sistema nerviós.

Si es té cura de la columna vertebral, es millora el funcionamient del sistema nerviós i, en conseqüència, la salut de tot l’organisme. Al centre Spinedetox Barcelona, dirigit per Christian Horn , graduat a l’Institut Franc Europeu de Quiropràctica de París, IFEC, Christian té diversos anys d’experiència a França, addicionalment, ha treballat amb quiropràctics de diferents parts del món como Londres, Luxemburg, Cambodja, Saragossa entre d’altres. Es treballa en la detecció i tractament de dolències que ténen aquest origen per a ajudar a maximitzar la salut i així tenir una vida más complerta. Aquesta tècnica, que constitueix la teràpia manual més utilitzada al món i que avui dia, és ja la tercera professió de la salut als Estats Units, és natural, segura i no té efectes secundaris. De fet disminueïx les hospitalitzacions i la cirurgia, i fins i tot els costos farmacèutico.

Té dolor? Els beneficis dels tractaments quiropràctics arriben a tot l’ organisme. SpineDetox és eficaç en el tractament de mals de cap, articulacions, ciàtica, artrosi, etc.

Preu especial de la primera visita de 10€ per als lectors de la revista, enlloc de 65€.

Carrer París, 82 • 08029 Barcelona • info@spinedetox.com • www.spinedetox.comTel.: 938.336.478 • Mòvil: 682.793.527

(Ve de pàgina anterior)

7MARÇ 2018DONES

la violació múltiple havia fet una vida “normal”! Llegir els tweets que es feien desacreditant-la, burlant-se’n, insul-tant-la i amenaçant-la feien feredat i no eren pocs.

I continua dient: Generacions senceres de dones han estat convençudes de que són neuròtiques, confuses, ma-nipuladores, malicioses, amants de la conspiració, desho-nestes de manera congènita, i sovint tot a la vegada.

Ésuntemaquecridaaunareflexió.Forçaconsultantsnotenenprouconfiançaenelquesenten,niperceben,fanpoccas de la seva experiència i prefereixen el coneixement “raci-onal” que els ofereixen alguns homes. Com aconseguir més credibilitat si ens fem tan poc cas? Com aconseguir llocs de més responsabilitat i més poder si no defensem les nostres conviccions amb prou força? Costa molt canviar els rols, inte-rioritzats durant segles, però sí que hi ha una nova generació que té més eines per fer-ho i està canviant el relat.

Per acabar destaco un paràgraf del llibre: Per a mi, els motius per l’esperança són que no sabem què passarà, i que les coses poc probables i les inimaginables passen de manera regular. I que la història no oficial ens ensenya que individus obstinats i moviments populars poden confor-mar la història, i ho han fet, encara que com i quan po-drem guanyar no és fàcil de preveure.

Ambaquestesperit iconfiançaemposo les “bambes”per tal de sumar-me a la Manifestació que, aquest any, té el lema: Ens aturem per canviar-ho tot.

Roser Moix. Equip Clínic CIPAIS

Dinar de Carmanyoles, a l’Espai alli-berat de la Model, organitzat per la Vocalia de Dones de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Ei-xample a la qual pertanyem. És una reunió de dones del barri que cele-brem el dia, allunyades de les obli-gacions que encara lliguen a moltes dones a la llar, ja que assumeixen la responsabilitat de les cures que haurien de ser compartides al 50%.

Aquest migdia està lliure d’obli-gacions. Compartim el menjar de les carmanyoles, parlem, cantem i llegim poesia. L’any passat es va començar a fer a l’Espai Germanetes i, com que l’experiència va ser molt gra-ta, aquest any, es repeteix com un acte més dels molts que es fan en el Dia Internacional de les Dones Treballadores.

Alatardaheaprofitatperfersofàillegirunllibrequem’es-perava a la pila des de feia temps: “Els homes m’expliquen coses”, de Rebecca Solnit. Un llibre que va tenir molt èxit.

L’amfitrió d’una festa a la qual assisteix Rebecca Sol-nit li recomana un llibre que acaba de publicar-se. Ell està tan ficat en el seu paper d’home paternalista que no es-colta, fins que és massa tard, que està recomanant-li pre-cisament el llibre que ha escrit la pròpia Rebecca. Rebec-ca constata, un cop més, que alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.Aquesta anècdota serveix per iniciar una interessant re-

flexiósobrecoms’haconstruïtalllargdelahistòrialadife-rència entre homes i dones i sobre com les dones, encara avui, ho tenen més difícil per ser escoltades i valorades.

Sobre la manca de credibilitat de les reivindicacions o acusacions de les dones diu: No és estrany que, quan una dona diu una cosa que impugna un home…. o una institu-ció, sobretot si té a veure amb el sexe, la resposta qüestio-narà, no només els fets de la seva declaració, sinó també la seva capacitat de parlar i el dret a fer-ho.

D’això en tenim el recent i penós exemple del Judici per la violació d’una noia en mans de La Manada. Com va ser qüestionada la seva declaració perquè els dies següents a

8 DE MARç. FEM VAgA A lA nOstRA MAnERA

9MARÇ 2018DONES

InAUgURACIÓ DE lA nOVA sEU DEl PIAD EIXAMPlEEl dia 9 de març es va inaugurar la nova seu del PIAD Ei-xample als jardins Rosa Deulofeu (c. Calabria, entre Còrse-ga i París).

Es va llegir el manifest del 8 de març del Consell de les Dones de l'Eixample i posteriorment un recital poètic, "Dona en poemes", a càrrec de Iram Batool Qadri (grup de poesia Ahl-e-

Qalam) i Maica Duaigües (grup de poesia Poemes al Nas de la Lluna).

Les Descabellades van oferir l'espectacle A Cor Obert: Un grup de dones unides per la malaltia decideixen donar un tomb a la seva vida. És una invitació a sentir, a explorar l’univers sensible i únic de cadascú.

Renda garantida de Ciutadania i DonesEl passat setembre es posava en marxa l’activació d’un nou dret de ciutadania a Catalunya: la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). És un dret que, per les circums-tàncies de la distribució de rendes al nostre país, hauria d’acabar tenint un clar biaix de gènere en la seva distri-bució.

• Prop de 200mil persones vivien l’any 2016 en llarssense cap tipus d’ingrés laboral. Un 56% d’aquestes persones són dones.

• Tambésegonsdadesde2016aCatalunya,mésde380milpersones patien risc de pobresa tot i treballar. Són so-bretot treballadores i treballadors a temps parcial i en feines precàries. Majoritàriament, dones (10 punts per-centuals més que els homes, segons el darrer informe de Comissions Obreres sobre pobresa laboral).

• Quantapersonesquecobrenpensionsnocontributi-ves de misèria, és de llarg sabut que són, molt àmpli-ament majoritàries, les dones.

11MARÇ 2018HABITATGE

A Barcelona l'especulació ha adquirit una dimensió global que està fora de control, un fenomen que està compor-tant processos d'expulsió veïnal dels barris, convertint-los en territoris temà-tics al servei dels interessos dels inver-sors, les immobiliàries i la indústria tu-rística.

ABarcelona,elcapitalfinancers'haestès per la ciutat amb un increment de prop d'un 43% durant el 2017 res-pecte de l'any anterior. El 85% d'aquest capital és d'origen internacional i bus-ca taxes de rendibilitat segura, princi-palment en inversions en el mercat re-sidencial, sense que importin els efectes que tenen sobre les comuni-tats veïnals de la ciutat.

Com a conseqüència, els preus de l'habitatge, especialment els dels llo-guers, s'han disparat en els últims dos anysmésd'un20%finsaarribar als900€ de preu mitjà a la ciutat, un preu més alt que el salari mínim i que supe-ra amb escreix el desitjable 30% dels ingressos familiars. Es calcula que en aquest any hi haurà 44.000 finalitza-cions de contractes de lloguer a la nostra ciutat.Unreflexd'aquestasitu-ació és que el 84% dels desnonaments de 2016 –dades del CGPJ–, estan di-rectament relacionats amb el règim de lloguer o amb el fet de no poder afron-tar els forts increments especuladors.

Davant la desregularització i la situ-ació d'injustícia que genera la legislació en matèria d'habitatge, és urgent can-viar el marc legislatiu, començant per la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) en l'àmbit estatal, i garantir d'una vegada per totes el reconeixement del dret soci-al a l'habitatge per sobre de l'interès pri-vat, tal com proclama la Llei de l'Habi-tatge del 2007. Aquest marc s'ha de dotard'einesnormativesifiscalspertalque l'Índex de Preus de Referència si-gui d'obligat compliment, així com l'eli-minaciódelesprebendesfiscalsdelesSOCIMI (Societats Anònimes Cotitza-des d'Inversió Immobiliària).

Calen mesures més ambicioses per fer créixer exponencialment el parc públic d'habitatge, principalment de llo-guer social i assequible. La Favb, conjun-tament amb la PAH, el Sindicat de Lloga-ters i l'Observatori Desc hem presentat una moció a l'Ajuntament perquè imple-menti algunes actuacions en aquest àm-bit. En qualsevol cas, cal revertir la desre-gulació total que té el mercat immobiliari i que ens està fent fora de les nostres ca-ses, els nostres barris i les nostres ciutats.

Per aconseguir tots aquests canvis cal la mobilització de la gent afectada i de tota la ciutadania. Per aconseguir-ho, cal començar per treure a la llum pública el malestar social que comporta la situa-ció actual. El drama personal de deixar casa teva i els vincles comunitaris del barri (espai relacional, escoles, famí-lia...) s'ha de visibilitzar de forma col-lectiva. Les repercussions psicològiques per no poder aconseguir un arrelament estable en un habitatge fan que aquesta societat esdevingui malalta, alhora que converteixen els nostres barris en espais anònims i sense identitat.

Quatre propostes de la Favb per a la gent afectada:

1. Acudir a l'associació de veïnes i veïns del barri o col·lectius de treball d'habitatge de la zonaSer obligat a mudar-te de casa és una desgràcia personal, però també ha de

ser un problema polític. La socialitza-ció de la problemàtica en el marc terri-torial del barri possibilita l'apodera-ment, la generació de sinergies d'ajut mutu i la capacitació de coneixements per fer front a les diverses casuísti-ques. La Comissió d'Habitatge de la Favb ha elaborat una guia per a les associacions (enllaç) per apoderar els afectats, autoorganitzar-los, donar-los eines orientatives i/o adreçar-los al Sindicat de Llogaters i a altres col-lectius, i també als organismes que po-den donar suport sobre els casos es-pecífics.

2. Certificat de la FavbL'any passat la Generalitat va crear l'Índex de Preus de Referència dels Lloguers. Un índex que marca uns preus de referència que en molts ca-sos són superiors a les possibilitats reals de molta gent però, tot i això, ve-iem com el mercat immobiliari de la ciutat els supera amb escreix. La Favb no dubtarà a denunciar com a especu-ladors tots aquells propietaris que apu-gin els preus per sobre del que marca aquest índex. Amb una llei justa la seva pràctica seria il·legal. Volem que entre l'opinió pública es vagi consoli-dant aquesta opinió, per restituir la dig-nitat i fugir de l'estigmatització de la gent que no pot pagar el lloguer.

La Favb posa a disposició del lloga-ter que estigui davant d'una puja abu-siva un certificat personalitzat queaquest entregarà al propietari de l'im-moble on constarà el preu recomanat per l'índex esmentat segons la zona i la tipologia del pis on viu, i s'instarà a no superar-lo en cap cas. Creiem que aquest document, segellat per la Favb, ajudarà a apoderar el llogater davant del propietari i contribuirà perquè les dues parts siguin conscients que el seu contracte privat té una dimensió social amb repercussions reals sobre laconfiguraciódelsnostresbarrisidela nostra ciutat.

nO Ens FARAn FORA, nI DE CAsA nI DEl bARRI!Quatre propostes de la Favb contra l'expulsió del veïnat dels barris

12 MARÇ 2018 HABITATGE

3. Resistència a marxar de casaL’habitatge s’ha convertit en un objec-te d’especulació descontrolat, més quan són fons voltors els que s’estan expandint fent-se amb bona part del parc d’habitatges disponibles. En aquestes situacions, considerem que és legítima l’opció de la resistència a marxar de casa que facin totes aque-lles personesque fins llavors haviencomplert els seus deures com a lloga-ters però que en la renovació del con-tracte no poden afrontar una puja des-mesurada o que es trobin davant la rescissió del contracte com a excusa per revaloritzar el lloguer. Els hem de recolzar, especialment en tots aquells casos de famílies vulnerables. Els drets que no defensa la llei s'han de defensar al carrer, mobilitzant-nos conjuntament amb altres actors com el Sindicat de Llogaters. La Favb, en

la mesura de les seves possibilitats, orientarà qui faci aquest pas. Esgotar totes les vies legals permet fer pres-sió per obrir espais de negociació que donin una sortida concreta a la conti-nuïtat habitacional dels llogaters i, al-hora, amb la multiplicació d'aquestes resistències pretenem convertir l'ex-pulsió dels veïns i veïnes en un pro-blema polític de primer ordre.

4. “Mudances de protesta”Animem també a accions de visualit-zació de les problemàtiques concretes i els drames personals que s’estan vi-vint amb aquest procés d’expulsió veï-nal avalat per les pràctiques mercantils i la permissivitat d’administracions pú-bliques irresponsables amb els seus compromisos socials. Hem de deixar clar a tothom que ens volem quedar a casanostra.Ifinalment,sinos'hapo-

gut aconseguir que els afectats conti-nuïn vivint a casa seva i es veuen obli-gats a marxar, no volem que ho facin amb el cap cot. La Favb ha dissenyat amb la cooperativa Alencop el projecte “Mudances de protesta”. Es tracta de convertir el tràngol tan molest del tras-llat en una cercavila amb pancartes i megafonia que porti els paquets pel mig del carrer i mostri el malestar al barri. Les mudances seran una crida pràctica al suport mutu que alleugerà aquesta tasca tan ingrata i, tanmateix, serà una manifestació que visibilitzarà aquesta injustícia.

En el mes de març començarà una campanyademicromecenatgeper fi-nançar aquest projecte que ha estat seleccionat per la Fundació Goteo.

Comissió d'Habitatge FavbBarcelona, febrer de 2018

Les famílies de l’Esquerra de l’Eixam-ple a qui aviat se’ns acaba el contracte de lloguer, estem lògicament preocu-pades per les condicions de renovació que ens poden imposar. La reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que va aprovar en solitari el govern del PPfapocsanys,aprofitant lamajoriaabsoluta, ens ha deixat molt indefen-ses quan s’han de renovar els contrac-tes, perquè el període de vigència es va reduir de cinc a tres anys i es va treure la referència de l’IPC per als augments. El problema s’agreuja per la pressió a l’alça que provoca l’aug-ment de l’oferta de pisos turístics i per l’especulació de molts fons inversors que, en un moment en què els interes-sos bancaris estan molt baixos, és més rendible invertir altre cop en “el totxo”. Sembla que no hem après del període de la bombolla immobiliària.

La Federació d’Associacions de Veï-nes i Veïns de Barcelona (FAVB) calcula que aquest any vencen els contractes de lloguer d’unes 44.000 famílies de tot Barcelona, que es troben, per tant, en situació d’amenaça. I convida, en pri-mer lloc, a buscar l’assessorament i el suport de les associacions de veïns de cada barri, així com el dels diver-

sos col·lectius que també hi estan tre-ballant.

Al barri col·laborem amb la Xarxa d’Habitatge que s’ha creat amb diversos grups de veïns i veïnes afectats. Volem detectar les persones afectades, acom-panyar-les i assessora-les, fer una radio-grafiadelaproblemàticareal,oferirser-veis jurídics i mediar en els conflictes,que se sentin fortes per afrontar aquesta

lluita col·lectiva. Cal sensibilitzar tot el barri i reivindicar una política de lloguer que sigui realment una alternativa a la propietat.

L’any passat la Generalitat va crear l’Índex de Preus de Referència dels Llo-guers. Un índex que marca uns preus que en molts casos són superiors a les possibilitats reals de la gent però, tot i això, veiem com el mercat immobiliari de

la ciutat els supera amb escreix. La FAVB no dubtarà a denunciar com a especula-dors tots aquells propietaris que apugin els preus per sobre del que marca aquest índex. Amb una llei justa, aquesta pràcti-ca seria il·legal. Volem que entre l’opinió pública es vagi consolidant aquesta idea, per restituir la dignitat i fugir de l’estigma-tització de la gent que no pot pagar el lloguer. La FAVB, doncs, posa a dispo-sició del llogater que estigui davant d’un augment abusiu un certificat per-sonalitzat que per entregar al propie-tari de l’immoble, on constarà el preu recomanat per l’índex esmentat segons la zona i la tipologia del pis on viu, i s’ins-tarà a no superar-lo en cap cas. Creiem que aquest document, segellat per la FAVB, ajudarà el llogater davant del pro-pietari i contribuirà perquè les dues parts siguin conscients que el seu contracte privat té una dimensió social, amb reper-cussionsrealssobrelaconfiguraciódelsbarris i de la ciutat.

La tercera mesura és la resistència. La FAVB considera legítima l’opció de re-sistir-se a marxar de casa, tenint en compte que l’habitatge s’ha convertit en un objecte d’especulació descontrolat. S’ofereix a donar suport a aquests lloga-ters i ajudar-los a esgotar totes les possi-

REnOVACIÓ DEl COntRACtE DE llOgUER

Aquest any vencen els contractes de lloguer

d’unes 44.000 famílies

13MARÇ 2018HABITATGE

bles vies de diàleg. La lluita es farà con-juntament amb el Sindicat de Llogaters.

L’objectiu és visualitzar el que finsara s’han anomenat desnonaments in-visibles. I, sobretot, crear xarxa i que el problema de la pujada del lloguer es deixi de veure com una amenaça indi-vidual i passi a ser una lluita conjunta. El drama personal de deixar casa teva i els vincles comunitaris del barri (espai relacional, escoles, família...) s’ha de visibilitzar de forma col·lectiva. Al llarg dels anys d’escolarització dels nostres fillsifilles,pretenenquehaguemd’anarcanviant d’escola i de barri cada tres anys?

És urgent canviar el marc legisla-tiu, començant per la LAU en l’àmbit es-tatal, i garantir d’una vegada per totes el reconeixement del dret social a l’habitat-ge per sobre de l’interès privat, tal com proclama la Llei de l’Habitatge del 2007 del Parlament de Catalunya. Aquest marc s’ha de dotar d’eines normatives i fiscals per tal que l’Índex de Preus deReferència sigui d’obligat compliment, així com l’eliminació de les prebendes fiscalsde lesSOCIMI (SocietatsAnòni-mes Cotitzades d’Inversió Immobiliària).

Cal que especialment les diferents ad-ministracions competents (Estat i Genera-litat) inverteixin per anar creant un parc públic d’habitatge social de lloguer, com tenen les grans ciutats europees, que pugui incidir sobre els preus del mer-cat i donar sortida a situacions socials de necessitat. Així mateix, l’ajuntament ha d’assessorar el veïnat i controlar més els permisos d’obres per evitar remodelaci-ons fraudulentes que l’expulsen.

Ara que es parla tant de complir i fer complir la Constitució, volem recordar el seu art. 47: “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda dig-

na y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regu-lando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la es-

peculación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urba-nística de los entes públicos.”

Comissió d’Habitatgede la Vocalia d’Urbanisme

Al febrer, a la rambla del barri, mercat de pagès, carnestoltes, actuacions...

15MARÇ 2018URBANISME

El ple de l’Ajuntament va aprovar, l’octubre de l’any passat, el nou Reglament de Participació Ciutadana de Barcelo-na, que regula millor les iniciatives ciutadanes, la realització d’una multiconsulta anual amb les propostes veïnals que aconsegueixin un cert suport previ (recollida de signatures) i els processos participatius. El primer d’aquests processos que es desenvoluparà amb la nova normativa serà sobre el futur de l’espai de la Model.

Des de fa uns mesos es reuneix un grup impulsor del procés participatiu obert a les diverses entitats del barri. A la reuniódelproppassat19de febrer,esvaacabardedefinircom funcionarà el procés. El punt de partida serà l’actualitza-ció a les noves circumstàncies del Pla Director aprovat el 2009, més la Mesura de Govern d’aquest 2017, preparant l’assump-ció per part de l’ajuntament de la titularitat de tot el recinte.

Hemvolgutclarificar,pernocrear falsesexpectatives,què és objecte realment de debat ciutadà i quines coses no estan en discussió. Hi ha cinc grans decisions munici-pals sobrel’aprofitamentd’aquestesduesillesdel’Eixam-ple recuperades per al barri i la ciutat, que valorem positiva-ment pel gran canvi que representaran:

1. Mantenir el compromís dels 14.000 m2 de verd amb entitat pròpia, previst al Pla General Metropolità.

2. Incloure entre 12.000 i 18.000 m2 de sostre d’habi-tatge públic de lloguer.

3. Crear un espai memorial per no oblidar tot el que ha representat La Model.

4. En funció de les possibilitats tècniques, preservar el valor patrimonial i la singularitat de l’edifici.

5. Dotar els barris dels equipaments de proximitat ne-cessaris, actualitzant la llista compromesa en el Pla Director del 2009.

Sobre aquesta base, hi ha tres grans preguntes que ens hem de plantejar, per respondre conjuntament durant el procés:

1. Quins usos i equipaments hauria d'acollir de mane-ra prioritària, partint del que ja es va aprovar el 2009 i de l’estudi de les necessitats actuals?

El PROCés PARtICIPAtIUsObRE lA MODEl

16 MARÇ 2018 urbanisme

2. Quins criteris de protecció patrimonial i de preser-vació de la memòria cal tenir en compte?

3. Quina configuració urbana ha de tenir el conjunt de l’espai de la Model per encaixar els equipaments, la superfície verda, l’habitatge públic, l’espai memori-al i la preservació del patrimoni?

La metodologiadelprocésesbasaenaprofitardiver-ses eines participatives, amb criteris d’inclusivitat i màxima transparència. Hi haurà quatre fases: informació inicial, de-bat obert, retorn i seguiment posterior. Es treballarà amb col·lectiusespecífics,iambunstallerstemàticsdeconvo-catòria àmplia, més la presència al propi espai de La Model i l’ús de la plataforma decidim.barcelona per a la participa-ció per Internet.

Les quatre grans convocatòries són:1. Patrimoni i memòria: 6 de març (també el 13 de

març si s’inscriuen més de 100 persones). Conserva-ciódelsedificisactuals.

2. Equipaments i habitatges: 20 de març (també el 3 d’abril si s’inscriuen més de 100 persones). Priorit-zació i ubicació dels equipaments, l’habitatge i l’espai lliure.

3. Verd i carrer: 10 d’abril (també el 17 abril si s’inscri-uen més de 100 persones). Usos i característiques de l’espai verd.

4. El conjunt de La Model: 6 de maig. Definició de la proposta global.

Per participar en aquests tallers cal inscriure’s al portal que té l’Ajuntament de Barcelona per a aquests processos: https://www.decidim.barcelona/

S’han encarregat un seguit d’estudis i propostes tèc-niques per preparar aquests debats, que s’han presentat a les reunions del grup impulsor. Es pot consultar tot el treball de preparació al web http://ajuntament.barcelo-na.cat/ecologiaurbana/ca/amb-qui-ho-fem/participa-cio-ciutadana/la-model. Hi trobareu les actes de les re-unions i:

– Un avançament de propostes sobre l’espai memorial.– Un estudi comparatiu sobre la reutilització d’edificis

panòptics.– Una actualització de la diagnosi estructural de la pre-

só Model.– Un balanç de les necessitats actuals i propostes

d’equipaments en relació a la Model i el seu entorn proper.

– Un estudi històric arquitectònic i una valoració patri-monial de la presó Model.

Després de tants anys de reivindicacions i de diversos incompliments, aquest cop va de debò i entrem realment en lafasedecisiva.Aprofitem-hoifemsentirlanostraveu!

Com explicàvem a l’anterior butlletí de l’Associació, una al-tra gran oportunitat de millora urbanística per al barri de l’Esquerra de l’Eixample, la tenim en la transformació del solar “Germanetes” i tot el seu entorn. Aquest cop ens vo-lem centrar en la possibilitat de guanyar espai públic, amb una campanya coordinada entre diverses entitats, per acon-seguir més verd i menys cotxes.

Pel que fa a tota aquesta remodelació, volem destacar especialment el que podria representar guanyar ara un tram

de Consell de Cent entre Viladomat i Comte Borrell, més la plaça que es pot crear a la cruïlla de Consell de Cent amb Comte Borrell.

Actualment ja hi ha una consolidació de l’experiència quinzenal del “Mercat de pagès-Rambla de barri” on es rea-litza una ocupació periòdica del carrer Consell de Cent -2n i 4t dissabte de cada mes- plena d’activitats ciutadanes de tot tipus,aprofitantl’espaiguanyatalscotxesenaquesttram.

Necessitem fer molta pedagogia perquè tothom vegi el guany que podria representar, per a tot el veïnat i per al comerç de proximitat, aconseguir de forma més estable aquest tram del carrer Consell de Cent, iniciant un Eix Verd que començaria amb la nova plaça a la cruïlla amb Borrell (amb voreres ja ampliades i circulació a 30 km) i que amb el tempss’aniriaestenentfinsalparcJoanMiró.Estemreco-llint suports personals i d’entitats, amb la perspectiva d’im-plantar aquest tram inicial el setembre del 2018, quan s’in-auguri l’institut. El model d’intervenció serà el de l’eix Borrell-Tamarit, acordat amb l’ajuntament a l’entorn del re-modelat mercat de Sant Antoni, que deixa un carril de ser-vei, però guanya tota la resta per a vianants, espai verd i tot tipus d’activitats relacionals.

Vocalia d’Urbanisme

lA REMODElACIÓ D’Un tRAM DE COnsEll DE CEnt

17MARÇ 2018URBANISME

19MARÇ 2018PARTICIPACIÓ

155 I VULNERACIÓ DELS DRETS CIVILS:Crònica de l’acte del 13 de desembre del 2017Al capítol tercer de la Constitución Españolahifigural’arti-cle 155, que literalment diu el següent:

1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obli-gaciones que la Constitución u otras leyes le impon-gan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo re-querimiento al Presidente de la Comunidad Autóno-ma y, en el caso de no ser atendido, con la aproba-ción por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.

2. Para la ejecución de las medidas previstas en el aparta-do anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

Després de la celebració del referèndum unilateral el dia 1 d’octubre i la proclamació el de la República Catalana el dia 27 per la majoria dels diputats del Parlament de Cata-lunya, el Senado Español va aprovar per 214 vots a favor (PP, Ciudadanos, PSOE i Coalición Canaria) i 43 en contra, que el Gobierno de l’estat pogués aplicar l’article 155 sal-tant-se el punt 2 i conferint-se atribucions que mai havien estat considerades -ni esmentades- en aquest article, com ara dissoldre el Govern de la Generalitat democràticament elegit, suspendre les funcions del Parlament i convocar eleccions per al 21 de desembre. Segons l’Estatut de Cata-lunya, només el President de la Generalitat pot dissoldre els òrgans de govern i convocar eleccions al Parlament.

Era la primera vegada des del 1978 que s’aplicava aquest article, considerat excepcional i extrem, sense se-guir els procediments que la pròpia Constitución estableix.

Aquesta decisió política del Gobierno del Sr. Rajoy, re-colzada pels dos partits majoritaris a Espanya, PSOE-PSC i Ciudadanos, sens dubte ha marcat un abans i un després en la història de Catalunya i de l’estat espanyol.

Per aquest motiu, la Vocalia de Debat i Participació va orga-nitzar el 13 de desembre passat un acte que ens va permetre conèixer de primera mà què implica per a tots el catalans (inde-pendentistes i no independentistes) viure sota l’article 155.

Hi van participar dos reconeguts Juristes, en Jordi Do-mingo i García-Milà, expert en Dret Civil, Mercantil, Proces-sal i Constitucional, membre de la Plataforma Constituïm i en Josep Ramon Barberà i Gomís, Professor de Dret Adminis-tratiu de la Universitat Pompeu Fabra, membre del Col·lectiu Praga, iniciativa impulsada per una quarantena de catedrà-tics i professors de Dret per contribuir amb arguments jurídics al debat sobre l’exercici del dret a decidir a Catalunya.

Els ponents van abordar principalment com ha repercutit la imposició del 155 sobre l’exercici dels drets civils a Catalu-nya i a continuació, hi va haver un enriquidor torn d’interven-cions per part del públic demostrant gran interès pel tema.

En Jordi Domingo va destacar que l’excepcionalitat amb què va ser concebut aquest article hauria d’haver fet que

s’apliqués de forma molt restrictiva i mesurada, cosa que no va ocórrer. L’ús del 155 demostra que el sistema polític no funciona, que no hi ha hagut ni diàleg ni negociació.

L’article diu que “el Gobierno podrá dar instrucciones a to-das las autoridades de las Comunidades Autónomas”, cosa que òbviament no es va fer i es va passar directament als cessaments, destitucions i dissolucions, seguits de la interven-ció total de la Generalitat, que ha passat a ser administrada des de Madrid pel Consejo de Ministros del Reino de España, essent substituït el President legítim per la Vicepresidenta del Gobierno, que actua com a delegada del Presidente.

ElSr.Rajoy,perjustificarl’aplicaciódel155,esvabasaren “la vuelta a la legalidad, la restauración de la normalidad y la convivencia, la recuperación económica y la celebra-ción de unas elecciones autonómicas”, que com es ben sa-but és potestat exclusiva del President de la Generalitat.

La pregunta és: quina normalitat s’ha restaurat i a quin preu?En Josep Ramon Barberà va remarcar que administrati-

vament la intervenció de la Generalitat des del primer mo-ment ha creat distorsions, alentiments i una aturada total de l’administraciócatalanafinsalpuntqueelpagamentd’unafactura de 5 euros, ha de ser autoritzat des de Madrid.

L’actuació del Gobierno de España va dirigida a liquidar la voluntat majoritària popular i combatre el sector indepen-dentista. Per aconseguir aquests objectius, a més de repri-mir, esporuguir i intentar dividir els polítics republicans, tam-bé anava dirigida a que el sector autoanomenat “constituci-onalista”, que va donar suport a l’article 155, guanyés les eleccions del 21 de desembre.

Els esdeveniments posteriors a l’acte, han demostrat que les eleccions a Catalunya, (celebrades en les pitjors condicions per als independentistes, amb presos, exiliats. amenaçats i vetats) van ser un cop més guanyades pels partidaris de la República.

L’article 155 ha aconseguit gran part dels seus objectius: destituir personal (251 càrrecs), eliminar organismes (Diplocat, delegacionsal’exterior),nomenarcàrrecsdeconfiançadelGo-bierno, tancar webs, i sobre tot augmentar la burocràcia i afectar subvencions dirigides a 500 entitats que atenen 900.000 perso-

20 MARÇ 2018 PARTICIPACIÓ

nes necessitades, així com d’altres desenes de mesures que afecten greument el funcionament de la Generalitat.

Els funcionaris de la Generalitat, unànimement contraris alasevaintervenció,viuendiàriamentlesdificultatsiarbi-trarietats aportades pel 155 i per això s’han constituït en el col·lectiu SERVIDORS.CAT i han elaborat un inventari de greuges conseqüència de l’aplicació de l’article que es pot consultar a la pàgina web https://www.servidorscat.cat/.

Ara toca que el nou Govern que sorgeixi de la voluntat majoritària del Parlament democràticament escollit el 21D, pugui eliminar el 155 de les nostres vides i governar des de Catalunya i per als catalans. Ara bé, podem estar segurs que ho podran fer sota la lupa del Gobierno de España?

Josep M. Torres, Neus Falguera,Ramón Cristóbal, Jaume Cirera

Més sObRE lA CAtAlAnOFòbIA O lA UtIlItzACIÓ POlítICA DE l’AntICAtAlAnIsME He llegit amb interés l’article sobre Ca-talanofófia publicat al darrer númerodel Butlletí, i considero molt preocu-pant que alguns partits polítics de l’arc parlamentari català facin servir l’anti-catalanisme per obtenir vots.

En les darreres eleccions al Parla-ment de Catalunya,Ciutadans-Ciuda-danos ha rebut la gran majoria del vot monàrquic o unionista, que al cap i a la fiéselmateix.Eldiscursd’aquestpar-tit,ques’autodefineixcomacatalàidecentre, té paradoxalment un fort com-ponent de rebuig a tot allò que confor-ma la cultura catalana, amb especial atenció a la llengua i educació.

Anem a pams, Ciutadans o més aviat Ciudadanos (C’s), ja que la seva utilització del català no va gaire més enllà del nom, conforma el bloc monàr-quic del Parlament juntament amb el PP i el PSC, en contraposició al grup republicà.

Per conèixer d’on venen C’s cal que ens remuntem a l’any 1996 quan un grup d’intel·lectuals lligats al món de les lletres castellanes van crear el “Foro Ba-bel”. La major part dels fundadors prove-nien de l’entorn dels partits d’esquerra i de la Gauche Divine i en els seus mani-festos, com el que defensa la superiori-tat de la llengua castellana per sobre del català,feienafirmacionscom,perexem-ple, “hay una asimetría entre las lenguas españolas oficiales, lo cual no implica injusticia de ningún tipo porque en Es-paña hay diversas realidades culturales pero sólo una de ellas es universal-mente oficial”, o bé “las lenguas no tie-nen el derecho de conseguir coactiva-mente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc… en detri-mento del castellano”. Si analitzem els noms dels fundadors trobem a Mario Vargas Llosa, Felix de Azúa, Albert Boa-

della, Arcadi Espada o Fernando Sava-ter, molts del quals tornem a trobar en la fundació de C’s o en el seu espai afí.

En un principi C’s es van presentar com una alternativa de centre-esquerra i va comptar amb l’aval d’alguns diaris com l’edició catalana d’El País o El Periódico. Un dels seus principals avaladors va ser també el president del Banc Sabadell, Jo-sep Oliu, qui va dir que per aturar l’avenç de l’esquerra i el nacionalisme català era urgent crear un Podemos de dretes, fent referència al partit taronja C’s.

D’aquesta manera va iniciar el camí per ocupar l’espai polític pel qual havia estat dissenyat des de les altes esferes del poder econòmic. En aquest punt, es va produir un canvi en la direcció, allibe-rant els fundadors del partit que tenien com a objectiu, gairebé únic, la substitu-ció de la cultura catalana per la castella-na i fitxant l’actual cúpula per avançarcap al neoliberalisme. L’estratègia per

21MARÇ 2018PARTICIPACIÓ

aconseguir-ho va ser la clàssica de l’ul-tradreta europea: oferir la cara pública d’un partit moderat d’esquerres, en el qual s’hi amaga una mentalitat i acció de dreta i d’extrema dreta. Aquest joc els ha facilitat el guany del vot de part de les classes populars menys il·lustrades que, precisament, acaben sent les més perju-dicades per les seves polítiques.

Si bé el seu posicionament ja és, per si mateix, una gran mentida, en de-finir-secomunpartitd’esquerresilibe-ral, la falsedat més gran arriba amb l’afirmacióquevolrepresentaratotselscatalans, vinguin d’on vinguin. Unes pa-raules que queden desmentides amb l’aferrissada lluita que mantenen contra el que consideren l’enemic més gran, que no és altre que el sistema educatiu català, basat en la immersió lingüística, desenvolupant campanyes en defensa de la identitat i la cultura castellanes. Aquí rau la gran contradicció de C’s.

C’safirmaquevolunaescolatrilin-güe, en la qual el català, el castellà i

l’anglès s’aprenguin al mateix nivell. Obvien, però, aquells territoris on el català és marginat. Un bon exemple és el que passa al País Valencià, on mi-lers de famílies que sol·liciten l’ense-nyament en valencià se’ls nega addu-int manca de pressupost. Però la moti-vació és clrament política.

La seva aversió a la cultura catalana també es demostra, per exemple, en els seus mítings fets casi exclusivament en castellà o en les parades del carrer, on és habitual sentir música de sevillanes, però mai música popular tradicional ca-talana, fomentant així la catalanofòbia.

Aquesta mena d’actuació és una més de les que van directament encaminades a trencar de forma voluntària la convivèn-cia i la cohesió al nostre país i així obtenir l’excusa per a que l’estat incrementi les restriccions a l’accés a la cultura pròpia, substituint-la per la castellana.

D’aquesta manera es pretén acon-seguir el que ja queda expressat en el memorial del Conde Duque de Olivares

a Felipe IV, on s’hi pot llegir: “Tenga V.M. por el negocio más importante de su Mo-narquía, el hacerse Rey de España; qui-ero decir, Señor, que no se contente V.M. con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona sino que trabaje y piense con consejo muda-do y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia, que si V.M. lo alcanza será el Príncipe más po-deroso del mundo.”

Recordem que històricament els fasci eren grups d’acció del partit soci-alista italià i van desembocar en el par-tit Feixistai la paraula Nazi es la con-tracció de Nationalsozialismus o socia-lisme nacional.

Compte, doncs, amb el que es diu i no es fa. El nom no fa la cosa. Com deia el nostre rei Pere el Cerimoniós re-ferint-se al Papa de Roma “una cosa diu e altra fa”.

Miquel dels Sants Fort i Bufill

L’any passat l’Ajuntament de Barcelona va aprovar amb un ampli consens un nou reglament de participació ciutadana que recollia en bona part moltes demandes dels moviments socials de la ciutat. Feia anys que moltes entitats havíem treballat propostes orientades a ampliar nous espais de de-mocràcia participativa, com és el cas de la celebració de consultes sobre iniciatives impulsades per organitzacions ciutadanes.

Precisament quan ja està en marxa la celebració d’una primera consulta, s’ha produït una demanda judicial contra el nou reglament de participació per part del Govern espa-nyol, l’Asociación de Juristas Catalanes por la Constitución i la Cámara de Contratistas.

Els motius d’aquestes demandes poden ser diversos, però resulta evident que el tercer demandant és un grup de pressió de diferents empreses que tenen en comú que una part crucial del seu negoci té a veure amb la gestió de ser-veis bàsics. I només cal entrar a la pàgina d’aquesta entitat per veure que el que més els preocupa en aquest moment és la gestió -privada- del cicle de l’ aigua. Una gestió qües-tionada en moltes poblacions i on ja s’han produït impor-tants processos de remunicipalització.

És bastant evident que l’intent de qüestionar el regla-ment de participació va lligat a la proposta de consulta (im-pulsada per Aigua es Vida, entitat de la qual forma part la Favb) sobre la gestió de l’aigua a Barcelona. Fa molts me-

sosqueelGrupAgbar(filialdelgrupfrancèsSuezEnviron-ment) està fent maniobres per evitar la municipalització d’un negociquelireportasucososbeneficis.Iestàutilitzanttotsels recursos possibles -pressió als partits polítics, obscenes campanyes publicitàries, pressions judicials...- per evitar que les coses canviïn. La Favb ja ha patit alguna d’aquestes maniobres, en forma d’intents d’imposar censura a la revis-ta “Carrer”. I ara la pressió passa per carregar-se la política participativa municipal. Hi ha negocis que són incompati-bles amb la democràcia.

Des de la Favb seguirem defensant el dret democràtic a decidir quin tipus de gestió volem per als serveis bàsics, com és el cas de la gestió del cicle de l’aigua. Perquè coneixem prou experiències que mostren que la gestió pública de l’aigua esméseconòmicaiméseficient.Iperquèsomconscientsqueen els últims anys s’han produït operacions molt dubtoses le-galment, com la privatització de ATLL, que el Tribunal Suprem acaba de declarar il·legal (i que ens pot sortir molt cara a tota la població), o el contracte d’Aigües de Barcelona, que ja ha estat declarat il·legal pel Tribunal Superior de Justícia de Cata-lunya i ara es troba pendent de recurs al Suprem.

La gestió de béns bàsics no pot estar en mans de qui anteposaelbeneficiprivatal’interèspúblicilademocràcia.L’accés a l’aigua i al sanejament és un dret humà.

Barcelona, 27 de febrer de 2018

IntEREssOs ECOnòMICs COntRA lA DEMOCRàCIAComunicat de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb)

22 MARÇ 2018 SALUT

Per primera vegada, l’exposició a espais verds en la infància s’associa amb canvis estructurals en l’anatomia del cervell

Els nens i nenes que s’han criat en llars envoltades de més espais verds tendeixen a presentar majors volums de matèria blanca i grisa a certes àrees del seu cervell. Al-hora, questes diferències anatòmiques estan associades alsefectesbeneficiosossobrelafunciócognitiva.Aquestaés la principal conclusió d’un estudi publicat a Environmen-tal Health Perspectives i liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (IS Global), centre impulsat per la Fundació Bancària ”La Caixa”, en col·laboració amb l’Hospital del Mar i la UCLA Fielding School de Salut Pública (UCLA FSPH).

L’estudi va ser realitzat en una subunitat de 253 esco-lars del projecte BREATHE a Barcelona. L’exposició al llarg de la vida a espais verds a la zona residencial es va estimar utilitzant imatges via satèl·lit de totes les adreces delsparticipantsdesdelseunaixementfinsalmomentdel’estudi. L’anatomia del cervell es va examinar per mitjà d’imatges per ressonància magnètica tridimensional (IRM) d’alta resolució. La memòria de treball i la manca d’atenció es van avaluar amb tests per ordinador.

“Aquest és el primer estudi que avalua l’associació entre l’exposició a llarg termini als espais verds i l’estructura del cer-vell”,afirmaelDr.PayamDadvand,investigadordeISGlobali autor principal de l’estudi. “Les nostres descobertes suggerei-xen que l’exposició a espais verds de manera precoç en la vida podria resultar beneficiosa per al cervell”, agrega.

L’anàlisi de dades va mostrar que l’exposició continuada a la verdor es va associar de manera positiva amb el volum de matèria blanca i grisa en algunes parts del cervell, les quals es van superposar parcialment amb les associades amb puntuacions més altes en les proves cognitives. A més, els volums màxims de matèria blanca i grisa a les regi-ons associades amb l’exposició als espais verds van predir una millor memòria de treball i una menor manca d’atenció, que es troben entre les funcions cognitives més importants.

Es considera que el contacte amb la naturalesa és es-sencial per al desenvolupament del cervell en els nens. Un estudi previ del projecte BREATHE amb 2.593 escolars entre 7 i 10 anys va mostrar que al llarg dels 12 mesos de durada de l’estudi els escolars de centres amb major es-pai verd a l’aire lliure van tenir major increment en la memòria de treball i major reducció en la manca d’aten-ció que aquells que assistien a col·legis amb menys verdor.

La hipòtesi de la biofília suggereix que existeix un vincle evolutiu dels humans amb la naturalesa. En conseqüència, s’argumenta que els espais verds proporcionen als nens oportunitats de restauració psicològica i estimulen exercicis importants com el descobriment, la creativitat i l’assumpció deriscos,pertantescreuqueinflueixdemanerapositiva

en diferents aspectes del desenvolupament del cervell. A més, les àrees verdes sovint presenten nivells més baixos de contaminació de l’aire i de soroll i poden enriquir les aportacions microbianes del medi ambient. Tot això fa pen-sarqueunentornméssaespottraduirenbeneficisindirec-tes per al desenvolupament del cervell.

“Aquest estudi s’afegeix a l’evidència creixent que sug-gereix que les exposicions primerenques als espais verds i altres factors mediambientals poden exercir efectes mesu-rables i duradors en la nostra salut al llarg de la vida”, adver-teix Michael Jerrett, coautor i professor de ciències de la salut ambiental en la UCLA Fielding School de salut pública.

“Aquests resultats també podrien facilitar pistes sobre com aquests canvis estructurals podrien ser la base dels efectes beneficiosos de l’exposició a l’espai verd en el desenvolupament cognitiu i de conducta obser-vats”, completa Jesús Pujol, metge del servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i també signatari de l’estudi.

Alhora, l’investigador de IS Global i últim autor de l’estu-di, Jordi Sunyer, considera que “aquest estudi suma noves evidències sobre els beneficis de transformar les nostresciutats augmentant l’entorn natural”.

Els autors coincideixen que es requereixen més recer-quesper confirmarels resultats enaltrespoblacions, en-torns i climes, avaluar altres resultats cognitius i neurològics i examinar les diferències segons la naturalesa i la qualitat de l’espai verd i l’accés i ús de nens i nenes als mateixos.

ReferènciesDadvand P., Pujol, J., Macià D., Martínez-VilavellaG.,

Blanc-Fonoll L., Mortamais M. Álvarez-Pedrerol M., Fenoll R., Esnaola M., Dalmau-Bé A., López-Vicente M., Basa-gaña X., Jerrett M., Nieuwenhuijsen M., Sunyer J. The As-sociationbetween Lifelong Greenspace Exposure and 3-Di-mensional Brain Magnetic Resonance Imagingin Barcelona Schoolchildren. Environmental Health Perspectives, Febru-ary 2018, https://doi.org/10.1289/ehp1876

Aquest article ha estat enviat per la nostra socia Elva Tenorio

CRéIXER En EntORns Més VERDsPOt tEnIR EFECtEs bEnEFICIOsOs En El DEsEnVOlUPAMEnt DEl CERVEll

23MARÇ 2018GENT GRAN

Les pensions públiques constitueixen, a un dels Són un delspuntsprincipalsdelpactesocialdefinalsdelsanys40del segle XX (postguerra) a través del qual es consolida el capitalisme a l’Europa occidental.

Amb i més o menys desenvolupades –no era el mateix el sistema de Suècia que el de les dictadures d’Espanya o Portugal-, però algun sistema públic de pensions existia. Aquestsistemaesvaanarconsolidantfinsa lacrisidelssetanta i l’arribada del neoliberalisme els anys vuitanta.

ElsistemaaEspanyas’habasatenunfinançamentpro-cedent de les cotitzacions dels treballadors, gestionat per la Seguretat Social. Ha estat el que s’anomena un sistema de repartiment.

Aquests darrers vint-i-cinc anys estem vivint una crisi econòmica. L (producció de béns i serveis, cada cop menys lucrativa) ha deixat pas al predomini de, de la qual el siste-ma de pensions n’ésuna part important.I perquè avanci ha calgut desmuntar de mica en mica (?) el sistema de pensi-ons públiques. Això mateix ha succeït amb la sanitat, l’ense-nyament o els sistemes de protecció social i ha servit per desmuntar el sector públic i afavorir el sector privat.

El sistema de pensions és inviable (diuen) perquè l’es-perança de vida ha augmentat i la taxa de natalitat ha dismi-nuït. Per tant, cada cop hi ha menys persones que cotitzen perquè hi ha menys població en edat de treballar, la piràmi-de de població fa cada cop més inviable el sistema de pen-sions, i això porta a la fallida de la Seguretat Social.

Però no ens diuen que els augments de productivitat han sigut majors que els de l’esperança de vida. Aquesta pretesa inviabilitat del sistema de pensions pels motius adduïts (in-crement esperança de vida, baixa natalitat) és falsa: entre l’any 2000 i el 2017 la productivitat ha crescut en un 15% mentre que l’esperança de vida ho ha fet en un 5% (de 79 a 83 anys, tot i que ha minvat aquests darrers anys degut a les retallades sanitàries, a la contaminació ambiental, etc.)

En els darrers deu anys, des del 2007, primer el govern de Zapatero i després el de Rajoy, han portat a terme en les lleis laborals i de la Seguretat Social (lleis 40/2007, 27/2011, RD 5/2013 i la més recent 23/2013 de 23/12), a més de múltiples en els càlculs de l’atur, la invalidesa i les jubilacions, que han significatunadelesnovesprestacionsperaquin’accedeixapartir d’ara Aquestes reformes han obert pas a la de les pen-sions a partir del 2011, a través . Uns mecanismes orientats a limitar el creixement de les pensions, retardant progressiva-ment l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i blindant la despe-sa pública: a major esperança de vida, menys import de la pensió, repartint la mateixa quantitat global entre més anys. Per tant, actualment un pensionista pot comprar menys béns i serveis que els que podia comprar fa només set anys.

Aquesta congelació i reducció del poder adquisitiu agreuja unes pensions mínimes que actualment (2018) estan en 789 € mensuals (les contributives), quanties que es redueixen considerablement en el cas de les dones (650 €aprox.lescontributives).,delaqualdepenenfillsifillesen atur i les seves famílies.

Segons càlculs que s’han fet, l’aplicació d’aquesta fór-mulaapartirdel2014potsignificaruna).Elspensionistesdeixarien de percebre entre uns els propers (segons càl-culs del govern), i uns , segons càlculs sindicals.

En conjunt, aquestes reformes suposaran una estimada en un que una persona percep en jubilar-se, però que en algunscasospotarribarfinsaun41%delapensió(perales persones que visquin més anys).

En propers articles acabarem d’explicar com ens estafen amb els sistemes de pensions, procurant que acabem fent-nosun ,enbeneficinonostresinóde lagranbanca i lesinstitucionsfinanceres.Peròaracalqueestiguematentsales propostes que s’estan llançant des de les centrals sindi-cals, la Marea Pensionista i la Coordinadora Estatal per la defensa del Sistema Públic de Pensions, amb l’objectiu que s’aprovin lleis noves per augmentar les pensions d’acord amb l’IPC, tenint en compte a més factors com la variació de la productivitat mitjana, l’increment de la participació del tre-ball a la renda nacional i la conjuntura econòmica general.

Elsseusportaveusafirmenque“elproblemadelaSeguretatSocial no és de despesa pública sinó d’ingressos. I això no-més se solucionarà acabant amb la precarietat galopant».

Si volem pensions públiques dignes hem de . No podem permetre que es perdin uns drets aconseguits amb l’esforç de les treballadores i treballadors de generacions anteriors. L’èxit de la convocatòria del passat que la va fer a tota Espanya per denunciar l’escàndol de la pujada de només un 0,25% de les pensions, mentre el govern permet pujades desproporcionades de la llum, l’aigua, el butà, o els medicaments, n’és un exemple. Perquè el objectiu és, immediatament, deturar: no deixar que ens canviïn l’estat del benestar per l’estat de la caritat.

Si els 9 milions de pensionistes i la resta de la ciutada-nia, especialment la joventut, som capaços de posar-nos en peu per defensar la dignitat, aquest dret a una jubilació dig-na no es perdrà!

Vocalia de la Gent Gran de l’AVVEE

sAlVEM lEs PEnsIOns PÚblIQUEs

24 MARÇ 2018 PASSATEMPS

sOPA DE llEtREs

sUDOKU FàCIl sUDOKU DIFíCIl

AIXOPLUGAR

APLICACIÓ

CARAMEL

CRÒNICA

EMBLEMA

IDOLATRAR

METGE

NARRATIVA

PALMARÈS

REBOMBORI

SAFRANADA

SIMULTANI

TERRAT

TRINXERA

VEREMADOR

25MARÇ 2018LA RECEPTA

RIsOttO DE FAVEs tEnDREsAmb l'arribada de la primavera poc a poc la dieta va menys associada al fred. És època de faves, una lleguminosa molt saborosa i plena de nutrients, vitamines, minerals i propietatsbeneficiosesperalasalut.Usrecomanemlesfaves tendres, perquè les seques poden resultar molt difí-cils de pair; a banda del fet que necessiten tot un dia de remull.

INGREDIENTS (4 PERS)

– 400 g arròs

– 150 g de faves tendres pelades

– Un manat d’alls tendres

– Brou de verdures

– Mantega

– Parmesà

– Botifarra de faves

– Sèsam i llavors de gallaret (per decorar)

PREPARACIÓ

Començarem deixant llestos els cruixents de parmesà, po-sant al forn preescalfat a 190ºC unes muntanyetes de par-mesà ratllat amb unes llavors de sèsam i gallaret per sobre. Quan es comencin a daurar les traiem i reservem.

En una cassola coem els alls tendres tallats a rodanxes, hi afegim l’arròs i ho sofregim durant un parell de minuts.

Hi anem afegint el brou en petites quantitats a mesura que l’arròs se’l vagi bevent, sempre sense deixar de reme-nar. Tindrem el brou en un cassó al costat d’on estem pre-parant l’arròs, per poder-lo anar afegint calent.

A mitja cocció de l’arròs afegirem les faves tendres. En total ho courem durant uns 15-18 minuts, segons el tipus d’arròs que estem utilitzant.

Quan estigui al punt, retirem el risotto del foc. Hi afegim un tros de mantega i parmesà ratllat al gust, i ho remenem béfinsquequedibenlligat.

A banda, sofregim la botifarra de faves talladeta a bocins. Em-platem, i posem per sobre la botifarra i el cruixent de parmesà.

Bon profit, i bona cuina!

Solució dels passatemps

Sopa de lletresSudoku fàcil Sudoku difícil

26 MARÇ 2018 RACÓ LITERARI

QUÈ ESTà PASSANT A CATALUNYA?

No és fàcil en els temps que corren, amb dirigents polítics a la presó i una inèdita intervenció estatal de la Generalitat que fa témer pel futur de l’autogovern, sostenir debats asse-renats sobre la situació que viu Ca-talunya i com sortir de l’actual atzu-cac. Potser hauríem de començar per admetre que, dins la nostra so-

cietat, hi ha punts de vista divergents, que són legítims i que hem de poder mostrar empatia amb qui no pensa com nosal-tres i considerar les seves raons. El reputat escriptor Eduar-do Mendoza acaba de publicar un petit llibre (“Qué está pa-sando en Cataluña”. Ed. Seix Barral), que intenta un saludable exercici en aquest sentit. “Escric aquestes pàgines, diu l’au-tor, perquè qüestionem les nostres idees enlloc d’arron-sar-nos davant del prejudici, la negligència i la incomprensió”. Vet aquí alguns extractes d’aquest opuscle... Pilar Moya.

Catalunya dins d’Espanya (p.76-77-78-79-80)(…) Comparar la situació d’avui en dia amb el franquisme constitueix una aberració històrica que, a voltes, arriba a ex-trems inadmissibles. No ha estat l’actual govern espanyol, bo o dolent, però en qualsevol cas legítimament constituït, qui ha fet afusellar Companys. El va fer afusellar Franco, i no pas perquè era català, sinó perquè era l’enemic. No haguera mostrat més pietat amb Azaña o amb Negrín. Companys va tenir mala sort, però la mala sort no és un mèrit. Invocar a hores d’ara el seu nom amb el propòsit manifest d’establir un paral·lelisme frega la vilesa, en la mesura que manipula una víctima, mereixedora de tot el respecte.

Nohihacapraópràcticaquejustifiquieldesigd’indepen-ditzar-se d’Espanya. Comparativament, i malgrat tot, Espa-nya no és un mal país. Podria ser millor, però dubto que Ca-talunya, lliurada a les seves pròpies forces, esdevingués el paradís que anuncien els partidaris de la nova república. D’una altra banda, poc marge de moviment tenen avui les unitats nacionals, llevant que emprenguin aventures demen-cials com ara Corea del Nord, Estat Islàmic o alguns països que semblen haver sortit d’una novel·la d’aventures. En rea-litat, els països no existeixen. Hi ha unes societats cada cop més barrejades i cada cop més despersonalitzades i més desproveïdes d’identitat, si per identitat entenem allò que és antic. Al capdavall, tots som consumidors de franquícies.

Aquesta barreja encara no ha assolit, ni a Espanya ni a Ca-talunya, les proporcions d’altres països europeus, per no parlar dels americans. Un cert endarreriment econòmic ha fet que la presència d’immigrants d’altres races sigui recent a casa nostra, i la seva presència en la vida pública encara inexistent. L’alcal-dessa de París, Anne Hidalgo, és gaditana de naixement; Sadiq Khan, alcalde de Londres, és nascut a Anglaterra, però de famí-lia pakistanesa i de religió musulmana. Una cosa així és impen-

sable a Madrid, a Barcelona o en qualsevol altre punt de la pe-nínsula ibèrica. Tanmateix, aquests immigrants existeixen, constitueixen un col·lectiu nombrós i són molt visibles. En pas-sar per molts pobles de Catalunya, hom pot veure una enorme bandera independentista a l’entrada i estelades als balcons, però també pot veure molts africans deambulant pels carrers. Fa poc que han arribat els africans, els hispanoamericans, els magribins, els pakistanesos o els xinesos i encara no han pene-trat en el teixit social, llevat de crear incomoditat en algunes persones. Entre ells, com en qualsevol grup, hi ha gent bona, regular i dolenta. La precarietat els fa més proclius a viure en la marginalitat, una minoria infringeix la llei i va a parar a la presó. La immensa majoria treballa i es comporta, però viu d’esquenes a la política. No saben qui mana, no segueixen els debats polí-tics, no voten. Aquesta actitud no és reprovable: qualsevol de nosaltres es conduiria de la mateixa manera si les circumstànci-es l’obliguessin a exiliar-se al primer indret on el volguessin, i també la indiferència, allò que en llenguatge col·loquial se’n diu passar de tot, és un dret constitucional. Sigui com sigui, aquests immigrants també formen part de la nostra comunitat i les insti-tucions també hi han de pensar, de la mateixa manera que se’n recorden a l’hora de recaptar impostos o d’exigir-los que com-pleixin la llei i les ordenances municipals. Ells, per la seva ban-da, només els interessa sobreviure i enviar diners als seus paï-sos d’origen. És obvi que la independència de Catalunya no els seriaprofitosa,peròfinsarasemblaqueaixònoelsamoïna.

És curiós que en alguns països, especialment al Regne Unit, on hi ha una autèntica obsessió per la diversitat, racial, de gènere, de religió, etcètera, passin per alt el caràcter unicolor dels partits i organitzacions independentistes a Catalunya.(...)

Eduardo Mendoza - Novembre 2017(Traducció “Dones d’Enllaç”)

COPLA AL RECuERDO DE MANILA

La trama es desdobla en sengles històries que es van alternant. La pri-mera s'inicia a l'any 1898 quan el protagonista veu apropar a Manila els vaixells de guerra nord-america-nes. La segona s'inicia a l'any 1998 a Barcelona, pel descendent d'uns hispans-filipins que van abandonarla seva pàtria.

A través de la primera història, es dóna a conèixer la societat de l'època, la guerra naval, el pacte amb els nord-americans, la traïció,laprimeravictòriadelestropesfilipines,lafugidaalsud.El personatge principal s'ha d'enfrontar als esdeveniments, i ho faacompanyatdelseufidelamicCarles,laprostitutadeManila,la "xinesa", els àrabs (moros),i la babaylan (bruixa).

En la segona història el personatge principal té una vida buida, sumida en el tedi i la monotonia. A causa d'una ines-perada beca s'ha de desplaçar a Manila, on s'enamorarà i

llIbREs

27MARÇ 2018RACÓ LITERARI

POEsIA

anirà descobrint la història de la seva família, el que va pas-sar amb les illes Filipines després de la invasió, i la situació de la llengua espanyola –subsistent únicament al sud de la Illes– gràcies al seu dialecte, el "xabacano". A través d'aquests descobriments es retrobarà a si mateix. Tornen a aparèixer, els àrabs, la babaylan, i una descendent de la prostituta.Alfinaltotsdosespaisidostempss'uniran.

La novel·la és principalment:1. Una història d'amor.2. Una història d'amistat.3. Una història real. La invasió de les Filipines i la pèrdua de

l'idioma espanyol. M'he intentat ajustar molt als esdeveni-

ments. La mateixa narradora de la novel·la "Doña Inés" és un personatge del llibre "nemi em tangere" de Rizal anomenada "capitana Inés", que va existir en la realitat.

4. Unareflexiópoèticasobreelpasdeltemps,lesforcesdel destí, el concepte de la vida com un teatre de far-sa..., la traïció ...

Aquest llibre també és un tribut a la llengua espanyola, alspoetesfilipins(avuirelegatsal'oblit)ialspoetesespa-nyols i llatinoamericans. Per això el seu llenguatge moltes vegades és poètic envoltat d'una nostàlgica malenconia.

Jordi Verdaguer Vila-Sivill

A MIQUEL MARTí I POL

Per a escriure aquest llibreens calia un obrer,teixidor de paraulesque s' ha fet enginyeri ha dreçat un pontque solca tots els marsdes del dolor del mónfinsalanovallar.Sempre ens calque un poeta miri el mar...Caminant amb nosaltresperò un pas endavant,traduint les onadesen mots de l'endemài contant-nos miratgesque neixen blau enllà.Sempre ens calque un poeta miri el mar...¿Qui us ha dit que els seus somnissón deliris d'un foll?¿Qui us ha dit que les naus maino sortiran del moll

quan alè de la Històriaens faci navegants?¿Qui us ha dit que hi ha amarresque no es poden desferi que haurem de romandreper sempre presoners,sijainflencorsivelesventades de Llevant?No hi ha déus ni profetes,designis ni destí.Els pobles que es revoltentracen el nou camí.Eixes mans doloridesque han forjat aceri que han bastit les vilesi els palaus del poderunint-setrencaran tots els lligams.Els versos del poetaseran com un ressòd'obstinada esperançaenfront de la raód’un vell món que s'ensorrai ens vol arrossegar.I de por que siguem lliuresni ens vol deixar somniar.Per això ens calque un poeta miri el mar...¿No sentiu les onadesque reprenen el cant?En llunyanes contradesja són dempeus germanssedejants com nosaltresd'un somni, blau enllà.Seremfillsdequimeresi viatges insensats.¿Qui gosa fer barreraa la força del mar?Rere el crepuscle ombriubatega l’endemà...

Lluís Rabell

DOS AMORES

Les arrels enganxan tantque moltes vegadesoblidem quantla terra d'acollidaens ha donat.Déu meu! oblidarla meva terra?Però els lligams d'aquímés forts encarano em deixen ni pensarque qualsevol dia,haguera pogut triarsi la fermosa terra catalanao la Galiza amorosa i galana.

Magoal

El poble és savi i sap a on vol anarLa llum de les nostres videsLaesperançadelsnostresfillsno es pot truncar.L'esperit de la llibertatés la pau de les nostres ànimesque tenen que lluitar.El nostre poble és respectuósés moderat i perseverant en les seves inquietuts, per aixòel poble es savi i sap a on vol anar.Mai ningú ens ha de dirquina és la nostra llengua,ni el nostre país.Una sola veu que vol queal seu poble li tornin la seva dignitat,per això el nostre poble és savii sap on vol anar.

Margarita Canalda Roig

DIVERSITAT

Organitzat per l'equip clínic CIPAIS (Centre d’Intervenció Psi-cològica, Anàlisi i Integració Social) i l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample es va realitzar al nostre cen-tre el taller Imatge i emoció, pensament i paraula. Va ser una sessió sobre Estratègies de pensament visual (VTS), amb l'experta Montserrat Morales, professora d'educació visual, acompanyada d'Ester Fornells, pedagoga de l'Equip Clínic Ci-pais.

Va ser l'inici d'altres tallers que es realitzaran a partir de març de 2018.

Què és el VTS?És una metodologia que utilitza l'obra d'art per aprendre a mi-rar, a pensar i a comunicar-se. Pren forma cap a la dècada dels 80, a partir de la col·laboració que s'estableix entre Philip Yena-wine, educador al MoMA de New York i Abigail Housen, psicò-leg, de la Harvard Traning School of Education.

El VTS promou l'experiència de parlar d'una obra d'art de forma lliure i creativa, des dels propis referents emocionals, culturals,socialsicognitius...,enunclimadeconfiança,distèsi engrescador, inclusiu i integrador.

• Quanmiremunaobrad'art,quèhiveiem?• Ensconnectaambalgunfactordelanostravida?• Ensdesvetllasensacions,emocionsounpensament?

• Podemaprendreamirarl'artd'unamaneradiferent,crea-tiva, innovadora?

L'art permet l'ús d'habilitats visuals i cognitives amb les que ja compta la persona; les estratègies de pensament visual plantegen usar el que ja se sap per descobrir el que no, explo-rant diferents temes i perspectives del món, des de la conversa i la col·laboració.

IMAtgE I EMOCIÓ,PEnsAMEnt I PARAUlA