ATENCIÓ A LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS … › sgfp › llicencies › 199899 › memories...

ATENCIÓ A LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS DELS

ALUMNES D’E.S.O., AMB DISCAPACITAT FÍSICA, DINS L’ÀREA

D’EDUCACIÓ FÍSICA, ALS I.E.S. DE LA CIUTAT DE BARCELONA.

ESTUDI BIOMECÀNIC DELS LLANÇAMENTS DE BOCCIA.

Teresa Calverol Llauró

Curs escolar (1.998 – 1.999)

2

Va per tu Alexis.

3

Índex

$JUDwPHQWV 53ULPHUD�3DUW��$WHQFLy�D�OHV�QHFHVVLWDWV�HGXFDWLYHV�HVSHFLDOV�GHOV�DOXPQHV�G(62�DPE�GLVFDSDFLWDW�ItVLFD��GLQV�OjUHD�G(GXFDFLy�ItVLFD��DOV�,(6�GH�%DUFHORQD�FLXWDW��,QWURGXFFLy�1.1.- Antecedents del tema objecte del treball. 71.2.- Explicació del tema. 91.3.- Objectiu del treball. 111.4.- Continguts. 11��7UHEDOO�GXW�D�WHUPH�2.1.- Disseny del pla de treball. 122.2.- Metodologia. 132.3.- Recursos utilitzats. 135HVXOWDWV�REWLQJXWV�3.1.- C1 - Estudi de la mostra. Alumnes amb discapacitat física.C1.1.- Nombre d'alumnes d'ESO, amb discapacitat física, matriculats als IES 14de la ciutat de Barcelona durant el curs 98/99 i relació amb la matriculacióglobal.C.1.2.- Tipus de discapacitat física i/o sensorial i en quin grau d'afectaciófuncional.

15

C.1.3.- Condicions del centre quant a barreres arquitectòniques. 15C2 - Problemàtica en l'àrea d'Educació física.C2.1.- Actitud dels professors d'Educació física. 16C2.2.- Informació que tenen i que volen els professors. 19C2.3.- Tipus d'atenció a les necessitats educatives especials que reben 21els alumnes amb discapacitat física dins del crèdit comú.C2.4.- Crèdits variables que es realitzen per a sensibilitzar els altres alumnes, 23amb o sense participació d'alumnes amb discapacitat física.C2.5.- Activitats del crèdit comú o variable que es realitzen fora del centre. 24C.2.6.- Activitats extraescolars de l'àrea. 24C.2.7.- Suport que reben aquests centres en l'àrea d'Educació física. 24C.2.8.- Material adaptat d'Educació física. 26C.2.9.- Grau d'integració de l'alumne en el grup classe i del grup classe amb 26l'alumne amb discapacitat.C3 - Possibles pautes d'actuació per a solucionar aquesta problemàtica.C3.1.- Converses amb diferents especialistes en activitats físiques adaptades i en 28integració.C3.2.- Adaptacions curriculars. 41��&RQFOXVLRQV� 42

4

6HJRQD�3DUW��(VWXGL�ELRPHFjQLF�GHOV�OODQoDPHQWV�GH�%RFFLD��,QWURGXFFLy�1.1.- Antecedents del tema del treball. 461.2.- Explicació del tema. 481.3.- Objectiu del treball. 521.4.- Continguts. Hipòtesi inicial. 53��7UHEDOO�GXW�D�WHUPH�2.1.- Disseny del pla de treball. 542.2.- Metodologia. 552.3.- Recursos utilitzats. 59��5HVXOWDWV�REWLQJXWV�3.1.- Resultats dels llançaments. 593.2.- Resultats de les variables biomecàniques. 663.3.- Resultats de l'activitat muscular. 72��&RQFOXVLRQV� 74��5HODFLy�GHOV�PDWHULDOV�FRQWLQJXWV�HQ�HOV�DQQH[RV� 76Annex 1 77Annex 2 78Annex 3 80Annex 4 130Annex 5 173Annex 6 178��%LEOLRJUDILD� 186

5

Agraïments.

En primer lloc vull agrair al Sr. Ignasi Puigdellívol Aiguadé, Degà de la Facultat de

Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, la seva ajuda com a tutor d’aquest

treball i els seus consells en l’elaboració del seu contingut.

Aquest treball es composa de dues parts diferenciades però, al mateix temps, molt

relacionades entre elles.

La primera part és l’estudi sobre com s’està duent a terme l’atenció a les necessitats

educatives especials als alumnes amb discapacitat física, dins l’Àrea d’Educació física, en els

I.E.S. de la ciutat de Barcelona.

Per a realitzar aquesta primera part voldria agrair la col·laboració de les següents

persones: Montserrat Sánchez, Belen Escudé i Pilar Cabellos per la seva amistat, els seus

ànims i el seu suport. A Mercedes Ríos, professora de Magisteri d’Educació física de la

Universitat de Barcelona, per la seva ajuda en els plantejaments del treball. I, per últim, i molt

especialment, a tots els professors d’Educació física i alumnes amb discapacitat dels diferents

centres que he visitat, i als especialistes en les diferents discapacitats i en integració, per la

seva col·laboració desinteressada.

La segona part és l’estudi biomecànic de diferents llançaments utilitzats en un esport,

practicat per persones amb Paràlisi Cerebral, anomenat Boccia.

Per a realitzar aquesta segona part m’agradaria donar les gràcies, en primer lloc, a la

Roser Parés, responsable de la Boccia durant els Jocs Paralímpics de Barcelona’92, perquè

sense ella tot això no hagués començat mai.

En segon lloc, agrair a Miquel Chalé, a l’Arantxa González, a Joan Antúnez, tots tres

tècnics de la Federació Catalana d’Esports de Paràlisi Cerebral, i a tots els jugadors de

Boccia, per fer-me costat durant tots aquests anys de lluita per aconseguir que el nostre

esport, la Boccia, arribés a tenir la importància que té en l’actualitat.

En tercer lloc, a José Luis Sirera, responsable de la Boccia dins la Federació

Espanyola d’Esports de Paralítics Cerebrals, per tots els ensenyaments i consells que em va

donar i, sobretot, per ajudar-me a comprendre aquest esport i a fruir-ne.

6

Però sobretot vull agrair la col·laboració, desinteressada, del Centre d’Alt Rendiment

de Sant Cugat del Vallès, en concret de dues persones: el seu sots-director Sr. Guillermo

Pérez Recio, per haver-me donat la possibilitat d’accedir en aquest centre, i molt

especialment al Sr. Xavier Balius i Matas, Cap del Departament de Biomecànica, ja que,

sense ell i els seus ensenyaments de Biomecànica, aquest treball no hagués estat possible.

Educació Física i necessitats educatives especials – Teresa Calverol Llauró

7

Primera Part – Atenció a les necessitats educatives especials dels

alumnes d’E.S.O., amb discapacitat física, dins l’àrea d’Educació física,

als I.E.S. de la ciutat de Barcelona.

1.- Introducció

1.1.- Antecedents del tema objecte del treball

A principis del curs 96/97 el Departament d’Educació física de l’Institut Ausiàs

March es va trobar amb una situació desconeguda per a ell fins aquell moment, es va

matricular, a primer d’E.S.O., un alumne amb discapacitat física.

Tot i que, ara fa uns deu anys, ja vàrem tenir alguns alumnes cecs o deficients visuals,

mai no ens havíem trobat amb un alumne tan afectat físicament. Aquest alumne era paralític

cerebral i estava afectat, en un 80%, per una tetraplegia espàstica.

Fa deu anys existia la possibilitat, dins els estudis de B.U.P., de demanar l’exempció

en l’assignatura d’Educació física. Només es necessitava presentar un certificat mèdic oficial.

Aquells alumnes es varen acollir a l’exempció.

Actualment, amb la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria, aquesta

possibilitat ja no existeix, tot el contrari, s’han d’atendre les necessitats educatives especials

dels alumnes amb alguna dificultat, com és el cas dels alumnes amb discapacitat física o

sensorial.

Dins l’Educació física es treballen conceptes i actituds però, sobretot, es treballen els

procediments, ja que és una matèria eminentment pràctica.

Quan has de donar una classe a un alumne amb una discapacitat de tipus sensorial,

visual o auditiva, el problema amb què et trobes és que li arribi correctament la informació.

Un cop aconseguit això, aquest alumne pot realitzar moltes de les activitats que es treballen

dins del currículum d’Educació física, i les que no pot realitzar has d’intentar adaptar-les-hi o

bé oferir-li una activitat alternativa. Aquesta activitat alternativa pot realitzar-la sol o bé

acompanyat per un company però, en principi, no planteja possibilitat de perill per a ell.

En el cas d’un alumne amb discapacitat física la informació li arriba correctament en

la majoria dels casos però, degut a la seva discapacitat i depenent del seu grau d’afectació, et

trobes que moltes de les activitats no les pot fer. Algunes pots adaptar-les-hi però, si


8

l’afectació és severa, l’única alternativa és fer-li fer activitats totalment diferents a les dels

seus companys, tot i que de vegades aquestes activitats alternatives no les pot realitzar tot sol

sinó que necessita l’ajut per part d’una altra persona.

Aquest va ser el nostre cas ja que aquest alumne estava molt afectat. Tot i que podia

caminar algunes passes sol, amb alguns problemes d’equilibri, necessitava l’ajut d’algú per

caminar distàncies més llargues. Quant a les extremitats superiors, el funcionament del braç

dret era prou correcte, però el braç esquerre estava bastant afectat. Al mateix temps tenia

molts problemes de postura, tant dret com assegut, així com, degut a la seva espasticitat,

bastants problemes en el control del to muscular.

La seva professora d’Educació física era la primera vegada que tenia un alumne

d’aquestes característiques i es va trobar impotent per oferir-li activitats alternatives i, al

mateix temps, tenir cura de la resta d’alumnes de la classe. A més a més, era un grup amb

bastants problemes de disciplina ja que hi havia alguns alumnes molt moguts. Per tant, aquest

alumne assistia a classe però es quedava assegut sense fer res, mirant com els seus companys

realitzaven les activitats. Només intervenia quan es treballaven estiraments o relaxació, o bé

quan els altres jugaven un partit de qualsevol esport i ell feia d’àrbitre.

L’altra professora del departament, especialista precisament en un esport practicat per

paralítics cerebrals, també es va veure superada per la situació, ja que, tot i conèixer activitats

que aquest alumne podia realitzar, mai no s’havia trobat en el cas de tenir vint-i-nou alumnes

sense discapacitat i un que sí, sinó que sempre havia treballat amb un grup de persones amb

la mateixa discapacitat i, per tant, amb les mateixes condicions i característiques.

Tampoc no li vàrem poder donar una atenció individualitzada ja que el departament

no disposava d’hores per oferir-li.

Durant els dos cursos següents, sí que li vàrem poder oferir aquesta atenció

individualitzada ja que el segon any el departament disposava d’hores, i el tercer any,

l’actual, perquè a la professora especialista en Paràlisi cerebral li varen concedir una llicència

retribuïda i li ha seguit donant aquesta atenció.

Com veiem, aquest alumne, durant els dos últims cursos, ha pogut tenir accés a una

sèrie d’activitats, apropiades per a ell, que sense aquesta atenció individualitzada no hagués

pogut realitzar i, per tant, ha pogut desenvolupar un currículum dins l’Educació física, adaptat

a la seva discapacitat, i assolir tota una sèrie d’objectius propis de la seva edat.


9

1.2.- Explicació del tema

Al mateix temps que aconseguíem atendre les seves necessitats educatives especials

ens plantejàvem tota una sèrie de preguntes. Com ho solucionen en els altres instituts? Podem

demanar ajuda a algú? I si és així, a qui ens hem de dirigir per demanar-la?

Per tal d’obtenir tota aquesta informació i intentar buscar possibles solucions vaig

decidir presentar un projecte al Departament d’Ensenyament, perquè crec que un alumne no

està plenament integrat a l’institut si no pot realitzar, totalment o al menys parcialment,

cadascuna de les matèries que realitzen els seus companys.

En els últims anys hem vist com millorava l’acceptació i la inclusió de les persones

amb discapacitat en totes les àrees de la vida en societat. En molts països s’estan aplicant

noves lleis per tal de poder oferir la igualtat d’oportunitats i la plena participació en la vida

social a tots els membres de la societat, posant especial atenció en la situació de les persones

amb discapacitat.

Cada vegada més les persones amb discapacitat poden practicar un esport durant el

seu temps lliure, gràcies a la supressió de barreres arquitectòniques, a l’especialització de

tècnics i a la gran tasca que desenvolupen les diferents federacions esportives de

discapacitats. Però la diferència entre la participació esportiva dels discapacitats davant dels

no discapacitats encara és molt gran. Crec que la solució passa per oferir, dins del programa

d’Educació física dels diferents centres, una activitat física alternativa, diversificada o no, tot

i saber les dificultats que això comporta, per tal que coneguin quines són les diferents

activitats que poden practicar, i que això faci que en el seu temps lliure puguin gaudir-ne. No

es pot practicar allò que no es coneix.

L’Educació física, en aquestes edats, no té només com a objectius el desenvolupament

de les qualitats físiques bàsiques (resistència, força, velocitat i flexibilitat) i l’aprenentatge de

les habilitats físiques bàsiques i específiques (desplaçaments, salts, girs, llançaments, etc.),

entre d’altres, sinó que, a més, té com a objectiu que els alumnes es familiaritzin amb

l’activitat física, i en gaudeixin, per tal que en finalitzar la seva etapa educativa la segueixin

practicant.

Tots sabem que realitzar una activitat física o practicar un esport és sa i contribueix a

l’educació integral de la persona. Però en una persona amb discapacitat física és, a més, un

mètode per desenvolupar i mantenir les funcions afectades per la lesió, i és un mitjà

terapèutic funcional que afavoreix la integració social, ja que disminueix les diferències amb


10

els altres i aconsegueix una millor adaptació a la seva discapacitat. És prou conegut que

l’esport és la forma més natural de fisioteràpia i de rehabilitació, que, a més, desenvolupa

l’autodisciplina, el respecte envers un mateix, l’afany de superar-se, fa que augmenti

l’autoestima, etc., i tot això és fonamental per a la integració en la societat.

Aquesta integració social crec, per tant, que ha de començar a l’escola.

Ara bé, si ha de començar a l’escola, s’ha de preveure que les condicions d’aquesta,

l’especialització del professorat, les activitats, etc., siguin les idònies per aconseguir-la.

En els últims anys s’ha avançat en aquests temes, s’han adaptat moltes instal·lacions,

s’estan realitzant cursos de postgrau i màsters en activitats físiques adaptades per als

professors i hi ha interès per part de l’administració d’integrar aquests alumnes a les escoles i

instituts. Però crec que encara queda molt per fer.

Perquè cada discapacitat física és diferent i dins d’una mateixa discapacitat cada

persona és un món. Això fa que sigui difícil programar activitats físiques estandarditzades tal

com es fa per als alumnes sense discapacitat.

Però si tenim en compte que fa deu anys aquests alumnes estaven exempts d’Educació

física i, actualment, ja s’estan portant a terme diverses experiències en alguns centres

educatius no especialitzats, crec que hem de ser optimistes cara al futur. L’objectiu de tots és

que aquesta atenció a les necessitats educatives especials dels alumnes amb discapacitat física

es faci correctament, ja que ells s’ho mereixen.

Les persones amb discapacitat són membres de la nostra societat, i com a tals, amb els

mateixos drets que tothom. Un d’aquests drets és el dret a l’educació, però no a una educació

esbiaixada o parcial, sinó total. Tenen dret a formar-se integralment com a persones igual que

les persones sense discapacitat.

Després d’aquesta reflexió se’m varen plantejar les següents preguntes (sempre des

del punt de vista de la matèria de l’Educació física):

Un alumne amb discapacitat física està integrat a un grup-classe pel sol fet d’assistir-

hi juntament amb els seus companys? Quan hi ha alguns moments de la classe, per no dir

molts, en què no pot realitzar l’activitat que fan els seus companys, és més important que es

relacioni amb ells o que aconsegueixi desenvolupar-se motriument dins la seva discapacitat?

Com es poden aconseguir els objectius establerts per a aquell curs dins la matèria, si no

realitza el cent per cent de l’activitat? El podem avaluar amb els mateixos paràmetres que als

altres?

Espero poder respondre aquestes preguntes a les conclusions d’aquest treball.


11

1.3.- Objectiu del treball

L’objectiu que em proposo és veure quines són les necessitats educatives especials

dels alumnes, amb discapacitat física, dins l’àrea d’Educació física, que assisteixen a Instituts

d’Educació Secundària Obligatòria de la ciutat de Barcelona, i conèixer quin és realment el

seu grau d’integració en aquesta matèria, en el centre i amb els seus companys. Espero poder

enumerar quines són aquestes necessitats, la problemàtica que comporten, i les possibles

pautes per a donar-hi solució, tot això per aconseguir que aquesta integració sigui real i

eficaç.

1.4.- Continguts

El treball està dividit en tres continguts:

C1 – Estudi de la mostra: Alumnes amb discapacitat física.

C1.1 – Nombre d’alumnes d’Educació Secundària Obligatòria, amb discapacitat

física, matriculats als I.E.S. de la ciutat de Barcelona durant el curs 98/99 i relació

amb la matriculació global.

C1.2 – Tipus de discapacitat física i en quin grau d’afectació funcional.

C1.3 – Condicions del centre quant a barreres arquitectòniques, etc.

C2 – Problemàtica en l’àrea d’Educació física.

C2.1 – Actitud dels professors d’Educació física.

C2.2 – Informació que tenen i que voldrien els professors.

C2.3 – Tipus d’atenció a les necessitats educatives especials que reben els alumnes

amb discapacitat física dins el crèdit comú.

C2.4 – Crèdits variables que es realitzen per a sensibilitzar els altres alumnes, amb o

sense participació d’alumnes amb discapacitat física.

C2.5 – Activitats del crèdit comú o variable que es realitzen fora del centre.

C2.6 – Activitats extraescolars de l’àrea.

C2.7 – Hores de suport per part del mateix professorat del departament d’Educació

física o d’especialistes de fora del centre.

C2.8 – Material d’Educació física adaptat.


12

C2.9 – Nivell d’integració de l’alumne en el grup classe i del grup classe amb

l’alumne.

C3 – Possibles pautes d’actuació per a solucionar aquesta problemàtica.

C3.1 – Converses amb diferents especialistes en activitats físiques adaptades i en

integració.

C3.2 – Adaptacions curriculars.

2.- Treball dut a terme

2.1.- Disseny del pla de treball

Per a desenvolupar el contingut número 1.1 em vaig dirigir en primer lloc a Carme

Riu, professora de l’institut Joan Salvat Papasseit, que el curs anterior havia realitzat un

treball amb persones amb discapacitat, també a través d’una llicència retribuïda. En segon

lloc em vaig dirigir a inspecció de Barcelona ciutat, en concret a la inspectora Sra. Montserrat

Munné, per tal de saber si el Departament d’Ensenyament tenia una base de dades sobre els

alumnes amb discapacitat física i saber, a través de l’inspector Sr. Oriol Busquets, les dades

de matriculació a l’E.S.O. a la ciutat de Barcelona.

Per a desenvolupar els continguts 1.2 i 1.3 he visitat els 22 instituts en els quals se'm

va comunicar que hi havia alumnes amb discapacitat física, realitzant una petita entrevista als

professors d’Educació física dels mateixos.

Un cop visitats i davant la impossibilitat de fer l’estudi en tots ells, vaig decidir triar-

ne sis per a fer l’estudi en profunditat. Aquests sis instituts els he triat per tres raons diferents.

En primer lloc per la seva ubicació dins la ciutat que m’ha permès accedir-hi més fàcilment.

En segon lloc per les facilitats que em varen donar els seus professors d’Educació física, els

seus alumnes amb discapacitat, així com els seus Directors. I en tercer lloc perquè els deu

alumnes amb discapacitat física d’aquests sis instituts estaven afectats per una sèrie de

discapacitats que em permetien veure les diferents situacions, tant pel tipus de discapacitat

com pel seu grau d’afectació.

Per tant, el contingut 2 l’he desenvolupat a partir d’aquestes sis entrevistes fetes amb

més profunditat, afegint en algun cas informació de la totalitat dels 22 centres, així com

opinions donades per especialistes.


13

Per a desenvolupar el contingut 3 m’he dirigit a una sèrie d’especialistes tant en

activitats físiques adaptades com en integració per tal de buscar les possibles pautes

d’actuació per a solucionar aquesta problemàtica.

2.2.- Metodologia

1.- Mètode descriptiu.

1.1- Valoració quantitativa: recollint tota la informació i confeccionant una base de

dades.

1.2- Valoració qualitativa: Elaboració i realització d’entrevistes estructurades i

obertes a alumnes amb discapacitat, professors d’educació física i especialistes

amb activitats físiques i esports adaptats.

1.3- Un cop feta la valoració quantitativa i qualitativa, procedir a la triangulació

interna per tal d’analitzar-les i interpretar-les.

2.3.- Recursos utilitzats

- Utilització i actualització de la base de dades donada per Inspecció de Barcelona

ciutat.

- Visita a tots els instituts amb alumnes amb discapacitat física coneguts i realització

d’una petita entrevista als Departaments d’Educació física, (model d’entrevista a l’annex 1).

- Diverses visites als sis instituts escollits, realitzant-hi entrevistes amb els professors

d’Educació física i amb els alumnes amb discapacitat física.

Aquestes entrevistes les vaig realitzar estructurades en una sèrie de preguntes, les

quals podien tenir, segons la resposta, altres preguntes conseqüència de les primeres (model

d’entrevista a l’annex 3)

- Visita a vuit especialistes en activitats físiques adaptades i en integració, mantenint

amb ells una conversa sobre la situació actual i les possibles solucions a emprar.


14

3.- Resultats obtinguts

3.1.- C1 – Estudi de la mostra. Alumnes amb discapacitat física.

Un cop informada per part de la inspectora de Barcelona ciutat, Sra. Montserrat

Munné, de la base de dades que disposa el Departament d’Ensenyament, em vaig dirigir a

tots els instituts que sortien en aquesta base de dades i, també, a altres dels quals tenia

informació per altres vies. No he tingut en compte els centres que depenen de l’Ajuntament o

de la Diputació.

En total varen ser 22 instituts d’ensenyament secundari de la ciutat de Barcelona, i

després de realitzar una petita entrevista als professors d’Educació física d’aquests centres he

confeccionat una nova base de dades (annex 2).

Aquesta nova base de dades l’he elaborada perquè la que té el Departament

d’Ensenyament només contempla una categoria respecte a la deficiència, però no respecte a

les necessitats educatives especials que pugui necessitar. Per exemple un alumne paraplègic,

que a la resta de matèries no té cap mena de dificultat, en l’àmbit de l’Educació física sí que

presenta unes necessitats específiques i això no ho contempla.

D’aquesta nova base de dades se n’extreuen les següents dades:

&��1RPEUH�G¶DOXPQHV�G¶(GXFDFLy�6HFXQGjULD�2EOLJDWzULD�� DPE�GLVFDSDFLWDW� ItVLFD�

PDWULFXODWV� DOV� ,�(�6�� GH� OD� FLXWDW� GH�%DUFHORQD� GXUDQW� HO� FXUV� �� L� UHODFLy� DPE� OD

PDWULFXODFLy�JOREDO�

El nombre d’alumnes amb alguna discapacitat física i/o sensorial, integrats als

instituts de secundària de Barcelona ciutat, és de 39. Estan repartits, per cursos, de la següent

manera: onze a primer d’ESO, deu a segon, tres a tercer, cinc a quart, quatre a quart d’FP,

quatre a cinquè d’FP, un a primer de batxillerat i un a COU.

Aquests 39 alumnes estan integrats en 20 centres de la ciutat. A dos dels centres que

vaig visitar, i on hi constaven alumnes amb discapacitat física, se’m va informar que aquests

alumnes ja no hi assistien.

Si observem les dades de matrícula del curs 98/991 trobem que:

1 Dades facilitades per la Inspecció


15

El total de matriculats durant el curs 98/99 a l’ESO, a Barcelona ciutat, va ser de

15.079 alumnes, dels quals 29 tenen alguna discapacitat física i/o sensorial.

Com veiem el percentatge és del 0’19, per tant, estem parlant d’un percentatge molt

baix respecte a la totalitat.

Aquest percentatge puja en els sis centres en què he centrat el meu treball, ja que en

un total de 1.328 alumnes matriculats en aquests instituts hi ha 16 alumnes amb alguna

discapacitat física i/o sensorial, que representen un 1'20%.

Si tenim en compte que a Barcelona ciutat hi ha 73 instituts de secundària que

depenen del Departament d’Ensenyament, el percentatge de centres amb alumnes amb

discapacitat física o sensorial és del 27’39%.

&��±�7LSXV�GH�GLVFDSDFLWDW�ItVLFD�L�R�VHQVRULDO�L�HQ�TXLQ�JUDX�G¶DIHFWDFLy�IXQFLRQDO�

Paràlisi Cerebral – 10

Distròfia muscular (en les seves variants) – 4

Espina Bífida – 5

Artrogriposi congènita – 2

Tetraplègic i cec – 1

Efectes d’una operació de tumor cerebral – 1

Artritis deformant – 1

Paraplegia medul·lar – 1

Hemiplegia (causa desconeguda) - 1

D. Visual (total o parcial) – 4

D. Auditiu – 8

Desconeguda – 1

Les dades sobre el nivell d’afectació es poden trobar a la base de dades en l’annex 2.

&��±�&RQGLFLRQV�GHO�FHQWUH�TXDQW�D�EDUUHUHV�DUTXLWHFWzQLTXHV�

C1.3.1 – Ascensor – Dels 20 instituts, 14 en tenen, però en dos d’ells l’ascensor és

massa petit, degut a la seva antiguitat, i no hi cap una cadira de rodes, i un tercer que té

ascensor però aquest no arriba al gimnàs (a la base de dades l’he fet constar com a sí?). Sis

instituts no en tenen.


16

C1.3.2 – Gimnàs – La resposta sí, implica que s’hi pot accedir fàcilment. La resposta

no, pot voler dir que no és fàcilment accessible, que aquest gimnàs té dues parts, una

accessible i l’altra no, ja que hi ha unes escales, o bé altre tipus de problemàtica que fa que

aquest gimnàs no estigui ben adaptat.

Sí – 7

No – 13

C1.3.3 – Pistes exteriors – Les respostes impliquen el mateix que en el gimnàs.

Sí – 13

No – 7

C1.3.4 – Lavabos – La resposta sí, implica que hi ha lavabos adaptats i són

accessibles, la resposta no, pot voler dir que no n’hi ha, o bé que n’hi ha però no són

accessibles.

Sí – 15

No – 5

C2 – Problemàtica en l’àrea d’educació física.

Com he dit abans, he centrat l’estudi en sis centres. Vaig tenir una entrevista amb els

professors d’Educació física de cadascun d’ells, en total 12 professors (model d’entrevista i

les seves respostes a l’annex 3).

&��$FWLWXG�GHOV�SURIHVVRUV�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�

Sis dels dotze professors ja havien tingut alumnes amb discapacitat física en altres

anys i sis era la primera vegada que en tenien. Ara bé, en preguntar-los quina sensació van

tenir en saber que tindrien alumnes amb aquestes característiques, la resposta va ser, en la

gran majoria, de preocupació. Dos professors van respondre que varen sentir angoixa, quatre

van sentir impotència i tres van sentir preocupació pel desconeixement que tenien del tema.

Només van ser tres professors els que no van tenir preocupació. Un d’ells perquè es

considerava una mica preparat per donar una bona resposta, degut al fet que havia realitzat un

curs de formació permanent, i els altres dos perquè ja comptaven que s’hi podien trobar i,

segons la seva resposta, “pV�XQ�SUREOHPD�TXH�VHPSUH� HO� WLQGUjV� L� O¶KDV�GH� VDEHU�DIURQWDU� L

LQWHQWDU�IHU�HO�TXH�SXJXLV´�


17

Dels dotze professors només va haver-hi dos que declaressin, de manera oberta, no

tenir clara la integració d’aquests alumnes a l’escola ordinària. Els altres deu hi estaven a

favor tot i les dificultats amb què es trobaven.

Ara bé, quan els vaig preguntar si l’alumne amb discapacitat física ha d’estar integrat

dins del grup classe, a l’hora de realitzar la classe d’Educació física, set van contestar que sí,

dos contestaren que sí però depenent de la discapacitat i tres no ho tenien clar.

Tot i això, i malgrat les excuses a les quals s’agafen, algunes amb raó i altres no tant,

crec que, en general, la seva actitud és positiva, perquè, tot i les dificultats, intenten donar

resposta el millor que saben i poden a aquesta problemàtica.

Mercedes Ríos2� qüestiona aquesta actitud del professorat i diu que ³VL� UHDOPHQW

WLQJXHVVLQ�LQWHUqV��SRGULHQ�SRVDU�VH�HQ�FRQWDFWH�DPE�,QVSHFFLy�R�DPE�O¶($3�L�QR�GRQDU�WRWD

OD�FXOSD�D�O¶H[WHULRU��eV�PROW�IjFLO�H[FXVDU�VH��$OJXQV�SURIHVVRUV�QR�VyQ�FDSDoRV�G¶DWULEXLU�VH

FXOSHV�� eV� PROW� IjFLO� GLU� TXH� QR� HV� Wp� IRUPDFLy�� SHUz� TXDQ� KDV� G¶RUJDQLW]DU� XQD� DFWLYLWDW

G¶LQLFLDFLy��SHU�H[HPSOH��O¶HVFDODGD��YHULWDW�TXH�HW�EXVTXHV�OD�YLGD"�6L�QR�SRWV�WX�VRO�KDV�GH

EXVFDU�FROÂODERUDGRUV�

(Q�O¶DUWLFOH�TXH�YDLJ�HVFULXUH�D�OD�UHYLVWD�$XOD��´'LYHUVLGDG��QHFHVLGDGHV�HGXFDWLYDV

HVSHFLDOHV�HQ�HO�iUHD�G¶HGXFDFLyQ�ItVLFD´��YDLJ�IHU�WRWD�XQD�OOLVWD�GH�FRQGLFLRQDQWV�TXH�YDLJ

GHWHFWDU�TXDQ� LQWHQWHP�LQWHJUDU�XQD�SHUVRQD�� L� OD�FRQFOXVLy�pV�TXH�pV�XQ�GHOV�JUDQV� UHSWHV

DFWXDOV�GHO�SURIHVVRU�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�

4XDQ� HO� SURIHVVRU� Wp� XQD� DFWLWXG� SRVLWLYD� DFRQVHJXHL[� XQV� QLYHOOV� EDVWDQW� zSWLPV

G¶LQWHJUDFLy� GH� O¶DOXPQH� DPE� GLVFDSDFLWDW�� HQ� FDQYL� TXDQ� HO� SURIHVVRU� QR� Wp� XQD� DFWLWXG

SRVLWLYD�OD�FRVD�HV�FRPSOLFD�PROW�´

Oriol Martínez3 opina, quant a l’actitud del professorat, que ³MR�HVWLF�FRQYHQoXW�TXH

QR�pV�XQ�SUREOHPD�GH�UHFRO]DU�VH�HQ� OD� LPSRWqQFLD�� VLQy�TXH�pV�XQ�SUREOHPD�SHUTXq�V¶KDQ

WUREDW�DOOj�VROV�D�OD�WULQ[HUD�VHQVH�TXH�QLQJ~�HOV�KL�VROXFLRQL�L��DO�ILQDO��VL�YHXV�TXH�QLQJ~�WH¶O

YRO�VROXFLRQDU��QL�WDPSRF�QLQJ~�W¶H[LJHL[�TXH�HO�VROXFLRQLV��W¶KL�UHFRO]HV��6XSRVR�TXH�SULPHU

KL�KD�XQD�IDVH�HQ�OD�TXDO�LQWHQWHV�IHU�DOJXQD�FRVD��FRPHQFHV�D�YHXUH�TXH�WRW�VyQ�SUREOHPHV�L

QLQJ~� W¶DMXGD�� WDPSRF� W¶H[LJHL[HQ� TXH� KR� VROXFLRQLV�� GRQFV� DO� ILQDO� PLUHV� TXH� IDFL� HO� TXH

SXJXL�

2 Llicenciada en Educació física, professora de la UB, especialista en A.F.A.3 Llicenciat en Medicina, gerent de la F.C.E.M..F.


18

3HU� WDQW�� MR� FUHF� TXH� HO� WHPD� SURIHVVRUDW� pV� HO� PHQ\V� FRPSOLFDW�� pV� D� GLU�� VL� DO

SURIHVVRUDW� OL� GRQHVVLQ� OHV� HLQHV� SHU� WUHEDOODU� FUHF� TXH� HQ� XQ� �� GHOV� FDVRV� OD� JHQW

UHVSRQGULD��3HUz�FODU��O¶$GPLQLVWUDFLy�QR�HVWj�SUHRFXSDGD�SHU�DTXHVW�WHPD�´

Ignasi Puigdellívol4 ens diu que ³VL� HOV� SURIHVVRUV� WLQJXHVVLQ� OD� LQIRUPDFLy�� OD

IRUPDFLy�DGLHQW�L�HOV�UHFXUVRV�QHFHVVDULV��OD�VHYD�DFWLWXG�VHULD�GLIHUHQW��'H�IHW�MR�GHWHFWR�TXH�

DTXt�D�OD�IDFXOWDW��L�DL[z�KD�FDQYLDW�PROW�HQ�SRFV�DQ\V��KL�KD�XQ�LQWHUqV�FDGD�YHJDGD�PpV�JUDQ

SHU� O¶HVSRUW� DGDSWDW�� /¶DOXPQDW� G¶(GXFDFLy� ItVLFD� DEDQV� HUD� EDVWDQW� UHDFL� D� WRWHV� OHV

THVWLRQV� TXH� QR� IRVVLQ� PpV� QRUPDWLYHV� GH� O¶HVSRUW� L� DUD�� FDGD� YHJDGD�� YHXV� JHQW� PpV

LQWHUHVVDGD�HQ�DTXHVW�jPELW� L� KL� HVWj�PpV� LPSOLFDGD�� L� WRWHV� OHV� DFWLYLWDWV� TXH� HV� IDQ� VREUH

DTXHVW�DVSHFWH�WHQHQ�PROW�ERQD�DFROOLGD�SHU�SDUW�G¶HOOV��(Q�HO�SRVWJUDX�TXH�KHP�IHW��WRW�L�VHU

XQ�SRVWJUDX�FDU��VH¶QV�KL�KD�DSXQWDW�IRUoD�JHQW��DOJXQV�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�L�DOJXQV�G¶(GXFDFLy

HVSHFLDO�

��pV�XQ�SUREOHPD�GH�IDOWD�G¶LQIRUPDFLy� L�KL�KD�PDQFD�G¶H[SHULqQFLD��HOV�SURIHVVRUV

V¶HVSDQWHQ�GDYDQW�GHO�TXH�pV�GLIHUHQW��-D�KR�VDEUp� IHU� MR��DPE�DTXHVW�QHQ�FHF"�7HQHQ�PROW

DTXHVWD�SRU��TXH�QR�pV�XQ�UHEXLJ�HQ�PROWV�GHOV��FDVRV�

+L�KD�G¶KDYHU�SULPHU�XQ�SURFpV�GH� WUDQTXLOÂOLW]DU�HO�SURIHVVRU� L�GLU�OL�TXH�SULPHU�HO

QHQ�HV�VLWXw�D�OD�FODVVH��V¶LQWHJUL��TXH�HVWLJXL�DPE�HOV�FRPSDQ\V��L�GHVSUpV�OD�UHVWD�pV�XQD�FRVD

VHFXQGjULD��MD�DQLUj�VRUWLQW��HO�SULPHU�pV�TXH�HO�QHQ�V¶LQWHJUL�

�� DPE� DL[z� TXH� HP� GLXV� TXH� WDPEp� KHX� WLQJXW� VHPSUH� DOXPQHV� DPE� DVPD� R� DPE

SUREOHPHV� FDUGtDFV�� TXH�SRGHQ� VHU� VLWXDFLRQV�PpV�SHULOORVHV�DPE� OD� SUjFWLFD� GH� O¶DFWLYLWDW

ItVLFD�SHUz�TXH�QR�HOV�SUHRFXSD�WDQW��pV�SHUTXq�QR�VyQ�GLVFDSDFLWDWV�WDQ�PDQLIHVWHV�R��XQ�FRS

MD�HVWDQ�DYLVDWV��MD�VDEHQ�PpV�R�PHQ\V�HO�TXH�SRGHQ�IHU�L��HQ�FDQYL��HOV�DOWUHV�QHQV�TXH�WHQHQ

XQD�GLVFDSDFLWDW�PDQLIHVWD�TXHGHQ�FODVVLILFDWV�FRP�TXH�VHUj�PROW�PpV�GLItFLO�IHU�DOJXQD�FRVD�

L�HQ�OORF�GH�SODQWHMDU�VH�DPE�PpV�WUDQTXLOÂOLWDW�TXq�SRGHQ�DGDSWDU�L�TXq�QR�SRGHQ�DGDSWDU��L

HQ�DVVHVVRUDU�VH��PLUDU�TXq�QHFHVVLWD�HOO��TXq�SRW�IHU��TXq�SRW�FRPSDUWLW�DPE�HO�JUXS��TXq�KD

GH� IHU� GH� IRUPD� LQGLYLGXDO�� VHQWHQ� DQJRL[D�� 1R� GLF� TXH� VLJXL� XQD� WDVFD� VHQ]LOOD� SHUz�� D

YHJDGHV�� QR� pV� XQD� WDVFD� WDQ� FRPSOLFDGD� FRP� VHPEOD�� -R� KH� WUHEDOODW� DPE� HOV� GHILFLHQWV

PHQWDOV��TXH�pV�HO�PHX�jPELW�PpV�SURSL��L�WDPEp�W¶KL�WUREHV��pV�D�GLU��SHU�H[HPSOH�XQ�QHQ�DPE

6tQGURPH�GH�'RZQ�� HOV� SDUHV� GHOV� DOWUHV� QHQV� GHILFLHQWV� HQFDUD� TXH� VLJXLQ�PpV� GHILFLHQWV�

HQFDUD�TXH�WLQJXLQ�PpV�OLPLWDFLRQV�TXH�HO�QHQ�DPE�6tQGURPH�GH�'RZQ��GRQFV�HOV�VHPEOD�TXH

QR� SRGHQ� WUHEDOODU� MXQWV�� ,�� HQ� UHDOLWDW�� HO� VHX� ILOO� Wp� PROWV� PpV� SUREOHPHV�� Wp� XQ� QLYHOO

4 Doctor en Ciències de l’Educació, Degà de la Facultat de Formació del professorat de la UB,Professor d’Educació especial.


19

LQWHOÂOHFWXDO�PROW�PpV�EDL[�TXH�HO�QHQ�DPE�6tQGURPH�GH�'RZQ��TXLQD�pV�OD�GLIHUqQFLD"�'RQFV

TXH�OD�6tQGURPH�GH�'RZQ�pV�XQD�WDUJHWD�GH�YLVLWD�L�DPE�OD�FDUD�SDJD��$L[z�SDVVD�PROW�HQ�WRWV

HOV�jPELWV��WRW�L�TXH�MD�ID�WHPSV�TXH�V¶HVWDQ�LQWHJUDQW�DTXHVWV�DOXPQHV��SRWVHU�HQ�HOV�LQVWLWXWV

ID�PHQ\V�WHPSV�´

David Huguet5 ens diu� ³OD� 0HUFHGHV� 5tRV� Wp� XQD� PLFD� GH� UDy� TXDQ� GLX� TXH� HOV

SURIHVVRUV�V¶H[FXVHQ�HQ�HO� IHW�TXH�QR� WHQHQ� IRUPDFLy��SHUz�QR�VHPSUH��'¶DOJXQD�PDQHUD�HO

'HSDUWDPHQW�VL�GyQD�XQ�YHQWDOO�PtQLP�GH�IRUPDFLy��FRP�XQ�FXUV�GH�IRUPDFLy�SHUPDQHQW��L�WX

QR� W¶KL� DSXQWHV�� DOHVKRUHV� Vt� TXH� W¶H[FXVHV� DPE� DL[z�� SHUz� FODU�� VL� QR� KL� KD� UHV� pV� XQ

SUREOHPD�

$�O¶21&(��ILQV�ID�GRV�DQ\V��WDPSRF�V¶DWHQLD�DL[z��pV�D�GLU�TXH�QR�ID�WDQW��SHUz�KH�DQDW

D�PROWV�FHQWUHV� L��SHU� H[HPSOH�� KH� YLVW� SHUVRQHV�DPE�3DUjOLVL�&HUHEUDO� L� HOV�SURIHVVRUV� HP

YpQHQ�D�GHPDQDU�D�PL� LQIRUPDFLy��-R�HOV�DMXGR�SHUTXq� WDPEp�KL�KD�DOXPQHV�TXH�D�PpV�GH

FHFV�VyQ�SDUDOtWLFV�FHUHEUDOV��SHUz�HO�TXH�YHLJ�pV�TXH�QR�KL�KD�FDS�WLSXV�G¶DMXGD�SHU�SDUW�GH

QLQJ~�TXDQ�O¶DOXPQH�pV�SDUDOtWLF�FHUHEUDO�

$UD�Ep��OD�PHYD�H[SHULqQFLD�pV�TXH�HOV�SURIHVVRUV�G¶(GXFDFLy�ItVLFD��TXH�KDQ�YLQJXW

DOV�QRVWUHV�VHPLQDULV�L�TXH�KDQ�WLQJXW�XQ�FRQWDFWH�VRYLQW�DPE�PL��KDQ�DQDW�SHUGHQW�DTXHVWD

SRU� TXH� WHQLHQ� L� KDQ� FDQYLDW� G¶DFWLWXG�� (O� FRQHL[HPHQW� L� OD� LQIRUPDFLy� SURYRFD� XQ� FDQYL

G¶DFWLWXG�´

S’ha realitzat recentment un estudi sobre l’actitud i formació dels docents d’Educació

física de secundària a la ciutat de Barcelona, els autors d’aquest estudi, J. Hernández i V.

Hospital, constaten que la resposta del professorat d’Educació física és positiva cap a la

integració, encara que no de forma categòrica

&��,QIRUPDFLy�TXH�WHQHQ�L�TXH�YROGULHQ�HOV�SURIHVVRUV�

C2.2.1 - Informació que tenen de la discapacitat dels seus alumnes.

Cinc diuen que la coneixen, cinc només la coneixen una mica, i dos la desconeixen.

Aquesta informació la reben des de diverses fonts. En primer lloc del mateix alumne i

després dels pares. Alguns tenen informació a través del certificat de disminució, d’altres ni

tan sols l’han vist. També reben informació, a vegades, del fisioterapeuta de l’alumne, del

psicopedagog del centre o de la persona de l’Equip d’Assessorament Pedagògic (EAP), però

5 Llicenciat en Educació física, professor d’Educació física integrada del centre Joan Amades de laONCE.


20

diuen que aquesta informació és massa minsa, ja que no els aporta el necessari perquè puguin

saber què és el que pot o no pot fer aquest alumne a l’àrea d’Educació física. Tenen por de

fer-li fer alguna cosa que pugui ser perjudicial per a la seva salut, sobretot als alumnes

severament afectats.

Mercedes Ríos opina que ³OD�FODVVH�PqGLFD�V¶KDXULD�G¶LPSOLFDU�PpV�GLHQW�TXLQHV�VyQ

OHV�FRQWUDLQGLFDFLRQV��$�PL�HP�ID�SHQVDU�PROW�HO�SHUTXq�QR�YROHQ�LPSOLFDU�VH��6XSRVR�TXH�pV

SHU�XQ�SUREOHPD�GH�UHVSRQVDELOLWDW�FLYLO�´

Aquesta opinió, que els metges no s’impliquen, la corrobora l’Oriol Martínez.

Els que tenen alumnes amb discapacitats sensorials reben informació detallada de

l’Organització Nacional de Cecs (ONCE) o del Centre de Recursos Educatius per a

Deficients Auditius (CREDA).

La informació sobre discapacitats físiques no saben molt bé a on anar-la a trobar.

C2.2.2 - Informació que tenen de les activitats físiques adaptades que pot fer l’alumne

Dels dotze professors, tres diuen que saben què pot fer, i els altres nou només ho

saben una mica.

Com he dit abans, en casos d’alumnes molt afectats i davant la poca informació que

tenen de la discapacitat, primer hi ha un sentiment de por a fer mal. En segon lloc, la

informació a què poden accedir, bibliografia, cursos, etc., està centrada, sobretot, en activitats

físiques que pot realitzar un grup de persones amb discapacitat i no en grups mixtos, a on hi

ha una majoria d’alumnes sense discapacitat i uns altres, normalment un de sol, amb

discapacitat.

En aquests moments només hi ha un llibre que tracti sobre activitats físiques

adaptades per a grups mixtos, “El juego y los alumnos con discapacidad” (Ríos, Blanco,

Bonany i Carol), tot i que aquest llibre es centra només en jocs, activitat que no es

desenvolupa principalment a secundària.

C2.2.3 - Informació que tenen de les Federacions o Associacions de discapacitats.

Dels dotze professors, un contesta que les coneix, set en coneixen algunes i quatre les

desconeixen.

Com veiem, la majoria desconeix les Federacions d’esports o Associacions esportives

per a discapacitats. La majoria et contesta l’ONCE, suposo que és per la presència als mitjans

de comunicació, però en desconeixen moltes altres, tot i que podrien rebre informació i

assessorament d’aquestes.


21

Aquest desconeixement és normal ja que, generalment, la societat també les desconeix

bastant.

C2.2.4 - Informació que voldrien tenir els professors.

Tots els professors opinen que hauria de ser el Departament d’Ensenyament qui fes

arribar tota la informació referent a aquesta problemàtica.

Durant la primera entrevista creien necessari que es realitzessin més cursos de

formació permanent, però en la segona entrevista, alguns d’ells posaven en dubte els

possibles coneixements a rebre en aquests cursos. Opinen que acostumen a ser de quinze

hores i que no dóna temps a adquirir uns bons coneixements.

En primer lloc perquè el món de les discapacitats físiques és molt ampli i, en quinze

hores, només es poden donar petites pinzellades de cadascuna d’elles.

Diuen que, en aquests moments, ells estan interessats en unes discapacitats concretes,

que són les que afecten als seus alumnes en aquests moments, i degut al poc temps no arriben

a conèixer-les amb profunditat.

En segon lloc, es queixen que en aquests cursos s’acostuma a informar de les

activitats físiques adaptades que existeixen i que practiquen persones amb discapacitat, però

no s’acostuma a donar solucions quan el grup està format per un grup reduït o un sol alumne

amb discapacitat i la resta d’alumnes sense discapacitat.

Una opinió bastant generalitzada és que els professors d’Educació física no surten

suficientment preparats després d’estudiar la llicenciatura. Abans l’assignatura d’Educació

física especial era obligatòria, tot i que només la feien durant l’últim any de carrera.

Actualment és una assignatura optativa i, per tant, només la trien els alumnes voluntàriament.

Tot i aquesta opinió pocs d’ells han assistit a algun d’aquests cursos, la majoria diuen

estar interessats a assistir-hi en un futur si la dinàmica d’aquests canvia.

També demanen informació de com poder posar-se en contacte amb les diferents

federacions o associacions de discapacitats.

&��±�7LSXV�G¶DWHQFLy�D�OHV�QHFHVVLWDWV�HGXFDWLYHV�HVSHFLDOV�TXH�UHEHQ�HOV�DOXPQHV�DPE

GLVFDSDFLWDW�ItVLFD�GLQV�GHO�FUqGLW�FRP~�

Tots els professors consultats, majoritàriament, a part de fer palesa la seva falta

d’informació i de formació descrita abans, afegeixen els problemes que tenen de conducció

de grup. Enumeren dos factors que fan que aquesta conducció els sigui dificultosa:


22

En primer lloc el fet que el grup classe és molt nombrós, normalment trenta alumnes.

Això fa que els sigui molt difícil poder atendre, com ells creuen que s’ha d’atendre, a un

alumne amb necessitats educatives especials, sobretot quan aquest alumne està molt afectat

físicament. Amb aquesta opinió també hi està d’acord el Sr. Pere Ruiz6.

En segon lloc fan referència als problemes actuals de disciplina que dificulten, encara

més, la possibilitat de poder atendre aquests alumnes amb dificultats d’una manera més

individualitzada.

D’altra banda opinen que la dificultat d’atenció varia depenent del contingut de la

sessió. No és el mateix quan la sessió és de preparació física, d’esport individual, d’esport

col·lectiu, etc.

A tot això hi afegeixen el fet que alguns instituts no tenen les instal·lacions totalment

adaptades, per tant les dificultats amb què es troben fan que se sentin bastant impotents per

atendre com cal aquests alumnes amb discapacitat.

Quant al tipus d’atenció que reben els 29 alumnes d’ESO amb discapacitat física dins

del crèdit comú la dividirem, com a registre a la nova base de dades, en sis tipus:

• Ho fa tot – Hi ha vuit alumnes que pel seu tipus de discapacitat poden realitzar la totalitat

dels continguts del crèdit comú. Aquests alumnes són deficients auditius i, per tant, un

cop reben correctament la informació del que han de fer no tenen dificultat física per a

realitzar les tasques. Si no reben bé la informació recorren al mimetisme.

• Ho fa quasi tot – Hi ha dos alumnes que pel seu poc grau d’afectació poden realitzar la

majoria de les tasques, i les que no poden fer els són adaptades mínimament perquè les

puguin realitzar. Són dos alumnes amb paràlisi cerebral molt poc afectats.

• Adaptació curricular parcial – En aquest cas són 16 alumnes els que es troben en aquesta

situació.

Dins d’aquest grup trobem tres alumnes amb deficiència visual o amb una discapacitat

física, amb un nivell prou baix d’afectació, que els permet realitzar moltes de les tasques i

les que no poden fer els són adaptades o variades.

En canvi els tretze restants realitzen els exercicis que poden fer i els que no poden fer

s’adapten, si poden, o no els fan. Quatre d’aquests tretze alumnes, degut al seu grau

d’afectació, treballen molt poc els procediments, alguns dels quals, no els són avaluats, i

el seu treball se centra en els conceptes i els valors i normes.

6 Llicenciat en Educació física, professor d’activitat física adaptada a l’INEF de Lleida.


23

• Adaptació curricular total amb atenció individualitzada – Hi ha dos alumnes que realitzen

una adaptació total del currículum en el crèdit comú, això és possible degut al fet que, en

un cas, el professor rep l’ajut d’un monitor de suport que ve de l’exterior i, en l’altre cas,

el Departament d’Educació física d’aquest centre, en els dos darrers anys, ha tingut la

possibilitat de realitzar un desdoblament de professorat.

• Exempt – Tot i la legislació actual, vigent des de l’any 1995, hi ha un alumne que està

exempt d’Educació física. Tanmateix, hem de dir que és l’alumne amb més afectació ja

que està afectat de dues discapacitats alhora, física i sensorial.

Ignasi Puigdellívol ens diu ³WHQV� UDy� TXH� IDOWD� ELEOLRJUDILD�� SHUz� WDPSRF� pV� QRPpV

DL[z�� V¶KD� G¶DQDU� H[SORUDQW�� 3HO� TXH� WX� GLXV�� FDGD� QHQ� pV� GLIHUHQW� L� DOHVKRUHV� HQ� XQHV

VLWXDFLRQV�HV�QHFHVVLWHQ�XQHV�FRVHV�L�HQ�XQHV�DOWUHV�VLWXDFLRQV�VH¶Q�QHFHVVLWHQ�G¶DOWUHV��(O�TXH

YD�Ep�pV�WHQLU�LGHHV�GH�OHV�GLIHUHQWV�SRVVLELOLWDWV�GH�FRVHV�TXH�SRWV�IHU��TXH�SRWV�WUHEDOODU�DPE

JUXSV�JUDQV��DPE�JUXSV�SHWLWV��TXH�SRWV�IHU�WXWRULW]DFLy��TXH�SRW�HVWDU�WUHEDOODQW�HO�QHQ�DPE

DIHFWDFLy�G¶XQD�PDQHUD�LQGLYLGXDO��DXWzQRPDPHQW�SHUTXq� WDPSRF�VH� O¶KD�GH�VREUHSURWHJLU�

pV�D�GLU��YHXUH�XQD�PLFD�OHV�GLIHUHQWV�FRPELQDFLRQV�L�DL[z�WHQLU�KR�FODU�D�QLYHOO�GH�FODXVWUH��L

TXH�HV�UHVSHFWL�TXH�DTXHVW�WUHEDOO�pV�XQ�WUHEDOO�LPSRUWDQW��4XH�HO�WUHEDOO�GH�O¶(GXFDFLy�ItVLFD

SHU�DOV�QHQV�DPE�GLVFDSDFLWDW� ItVLFD� pV�XQ� WUHEDOO� TXH� MR� FRQVLGHUR�EjVLF�� SHU�DL[z� VHPSUH

P¶KH� KRUURULW]DW� WDQW� TXDQ� H[LVWLHQ� OHV� H[HPSFLRQV�� SHUTXq� GHLD�� Ep�� VHUj� O¶H[HPSFLy� GHO

PLQLVWHUL� R� GH� TXL� VLJXL� TXH� HV� OOLXUD� GHO� QHQ�� SHUTXq� HO� TXH� pV� DO� QHQ� O¶LQWHUHVVD� IHU

O¶DFWLYLWDW�´

&��±�&UqGLWV�YDULDEOHV�TXH�HV� UHDOLW]HQ�SHU�D� VHQVLELOLW]DU� HOV�DOWUHV�DOXPQHV��DPE�R

VHQVH�SDUWLFLSDFLy�G¶DOXPQHV�DPE�GLVFDSDFLWDW�ItVLFD�

Cap dels 22 instituts visitats realitza un crèdit variable sensibilitzador, només en un

d’ells se’n va fer un durant el curs 97/98, ja que hi havia un professor especialista en

activitats físiques adaptades i aquest curs ja no hi era.

Només conec una experiència d’aquest tipus que es porta a terme a l’Institut Bisbe i

Berenguer de l’Hospitalet del Llobregat, és un crèdit variable que porta per nom “Conèixer és

estimar” i que pel que jo sé té molta acceptació.

Tots els professors consultats creuen que seria una possibilitat interessant de fer si

tinguessin la preparació adequada.


24

&��±�$FWLYLWDWV�GHO�FUqGLW�FRP~�R�YDULDEOH�TXH�HV�UHDOLW]HQ�IRUD�GHO�FHQWUH�

Quan es realitza una activitat fora del centre el problema s’agreuja, ja que els

professors es troben amb problemes afegits.

En primer lloc, per la mateixa activitat que es realitza, normalment de tipus pràctic.

Ara bé, tots els professors creuen convenient que l’alumne amb discapacitat, tot i que no

pugui realitzar-la, hi assisteixi.

En segon lloc, el desplaçament, per una banda els alumnes ambulants, però que

caminen amb dificultat, necessiten a vegades una cadira de rodes que els faciliti el

desplaçament a la mateixa velocitat que els seus companys. Moltes vegades no saben on

trobar-ne una. Per una altra banda, els alumnes que ja van amb cadira de rodes, i sobretot els

que van en cadira elèctrica, es troben amb el problema que la majoria de transports no estan

adaptats.

Tots aquests problemes condicionen aquestes sortides, però tots estan d’acord en el fet

que són molt importants per a tots els alumnes, també per als alumnes amb discapacitat.

&��±�$FWLYLWDWV�H[WUDHVFRODUV�GH�O¶jUHD�

Els alumnes amb discapacitat es troben que no hi ha activitats extraescolars de les

quals ells puguin gaudir-ne. Totes acostumen a ser esports, individuals o col·lectius,

normalment de cara a la competició escolar, o bé activitats molt mogudes com aeròbic, dansa,

etc., activitats que la gran majoria no poden realitzar a no ser que la facin amb altres persones

amb discapacitat.

Ara bé, a les persones amb discapacitat també els agrada practicar activitats

esportives, no només perquè els és convenient sinó perquè gaudeixen fent-les, és per això

que, dels deu alumnes consultats, set practiquen algun o diversos esports, però ho fan com a

lleure o a través de les associacions o federacions esportives de discapacitats i a nivell

competitiu.

&��6XSRUW�TXH�UHEHQ�DTXHVWV�FHQWUHV�HQ�O¶jUHD�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�

Dels 20 instituts, n’hi ha 13 que tenen alumnes amb discapacitats físiques, 3 que tenen

alumnes amb discapacitats de tipus sensorial (visual), 3 que tenen alumnes amb discapacitats


25

físiques i altres amb discapacitat de tipus sensorial (visual i auditiva) i un institut en què

l’alumne té, al mateix temps, una discapacitat física i una altra de sensorial (visual).

Dels 13 instituts que tenen alumnes amb discapacitat física només n’hi ha 3 que

tinguin un suport a les hores d’Educació física, dos d’ells mitjançant un monitor de suport

que ve de fora, i un tercer institut que realitza un desdoblament amb professors d’Educació

física del mateix centre, quan disposen d’hores.

Els tres instituts que només tenen alumnes amb discapacitat visual reben un

assessorament per part de l’ONCE, un d’ells el rebia ja que en l’actualitat el seu alumne fa

COU i, per tant, no fa Educació física. Aquest assessorament consisteix en un Seminari, a

començament de curs, que es realitza en el Centre de Recursos Joan Amades, i en un contacte

permanent durant tot el curs, a nivell telefònic, de visites, etc.

Dels tres instituts que tenen tant alumnes amb discapacitat física com altres de

sensorial només n’hi ha un que tingui un monitor de suport que ve de l’exterior. Tots tres

reben ajuda per part del CREDA a nivell d’assessorament per a facilitar la comunicació amb

els alumnes amb problemes auditius, i un d’aquests centres rep l’ajuda de l’ONCE ja que té

alumnes amb problemes visuals, rebent la mateixa ajuda descrita anteriorment.

L’institut que té un alumne amb discapacitat física i al mateix temps una discapacitat

sensorial, tot i tenir un monitor de suport, està exempt d’Educació física. Aquest monitor de

suport, que ve de l’exterior, l’ajuda tan sols en els desplaçaments per dins del centre, etc.

Com veiem, el professor d’Educació física no compta amb massa ajuda, per no dir

cap, a l’hora de realitzar la classe, sobretot quan l’alumne té una discapacitat motòrica.

Tots els professors opinen que haurien de poder rebre aquest suport, a poder ser d’un

professor d’Educació física del mateix centre. D’aquesta manera podrien oferir a l’alumne

amb discapacitat una sèrie d’activitats alternatives, sobretot en els casos d’alumnes

severament afectats.

Perquè com diu Pere Ruiz ³HO� IHW� TXH� O¶DOXPQH� SDUWLFLSL� PpV� R� PHQ\V� D� OD� FODVVH

G¶(GXFDFLy� ItVLFD�� DFWXDOPHQW�� GHSqQ� H[FOXVLYDPHQW� GHO� JUDX� GH� UHVSRQVDELOLWDW� TXH� YXOJXL

DVVXPLU�HO�SURIHVVRU��/D�PDMRU�SDUW�G¶HOOV��WRW�L�HOV�SRFV�UHFXUVRV��WHQHQ�OD�YROXQWDW�GH�IHU�KR�

SHUz� TXHGD� WRW� D� OHV� VHYHV� PDQV�� &DOGULD� DQDU� XQD� PLFD� PpV� HQOOj�� ,� SHUTXq� DL[z� VLJXL

SRVVLEOH�IDQ�IDOWD�WRWD�XQD�VqULH�GH�FRQGLFLRQV�� L�DTXHVWHV�FRQGLFLRQV�SDVVHQ�SHUTXq�SXJXLQ

WHQLU�XQ�DVVHVVRUDPHQW�H[WHUQ��SHUTXq�KL�KDJL�FRQGLFLRQV�HVSHFtILTXHV�D�O¶HVFROD��SHUTXq�SDUW

GHO�FXUUtFXOXP�HV�SXJXL�GHVHQYROXSDU�D�QLYHOO�GH�JUXS�L�SDUW�GHO�FXUUtFXOXP��HQ�FHUWV�FDVRV�

HV�SXJXL�IHU�GH�IRUPD�LQGLYLGXDOLW]DGD�´


26

&��±�0DWHULDO�DGDSWDW�G¶(GXFDFLy�)tVLFD�

Dels 22 instituts consultats només n’hi ha dos que tinguin alguna mena de material

adaptat.

Un d’ells té una cadira de rodes comprada per l’Associació de pares i l’altre té un joc

de Boccia deixat per un club de paràlisi cerebral.

Els professors diuen que els és difícil comprar material adaptat perquè és car i no

disposen de gaires recursos econòmics, a més diuen que no sempre tindran alumnes amb el

mateix tipus de discapacitat, cada curs pot variar i, per tant, no poden comprar tot el material

adaptat cada vegada que es matriculi un alumne amb unes característiques concretes.

&��±�*UDX�G¶LQWHJUDFLy�GH�O¶DOXPQH�HQ�HO�JUXS�FODVVH�L�GHO�JUXS�FODVVH�DPE�O¶DOXPQH

DPE�GLVFDSDFLWDW�

Quant a l’actitud dels alumnes vers l’assignatura d’Educació física, els professors dels

sis instituts entrevistats opinen que és molt bona en sis casos, regular en dos i dolenta en un

cas (annex 3). Ara bé, quan preguntes als alumnes si els agrada l’assignatura, tots nou

contesten que sí. Fins i tot un d’ells, l’alumne que està rebent una atenció individualitzada,

contesta que sí perquè ara creu que està aprofitant el temps de la classe (annex 4).

El que haurien de tenir clar tots els professors és que la integració dels alumnes amb

discapacitat física és important i necessària. Aquesta opinió és generalitzada entre tots els

especialistes consultats.

Mercedes Ríos diu: ³(VWLF�HQ�OD�OtQLD�GH�GHIHQVDU�OD�LQWHJUDFLy�HQ�O¶jUHD�G¶(GXFDFLy

ItVLFD��HO�TXH�SDVVD�pV�TXH�KH�GHWHFWDW�TXH�D�VHFXQGjULD�KL�KD�PpV�GLILFXOWDW�G¶DFRQVHJXLU�XQD

SDUWLFLSDFLy� DFWLYD� TXH� D� SULPjULD�� $� SULPjULD� KH� EXVFDW� VROXFLRQV� D� WUDYpV� GH� O¶~OWLPD

SXEOLFDFLy�TXH�KHP�UHDOLW]DW��³(O� MXHJR�\� ORV�DOXPQRV� FRQ�GLVFDSDFLGDG´��RQ�KHP� LQWHQWDW

GRQDU�SURSRVWHV�L�UHFXUVRV�SHU�D�IDFLOLWDU�OD�LQWHJUDFLy�HQ�VLWXDFLRQV�GH�FRPSHWLWLYLWDW�

3HUz�HO�TXH�KHP�GHWHFWDW�pV�TXH�TXDQ�PpV�VRUJHL[HQ�HOV�SUREOHPHV�pV�HQ�OHV�DFWLYLWDWV

G¶LQLFLDFLy� HVSRUWLYD� L� VREUHWRW� HQ� HO� PRPHQW� GHOV� SDUWLWV�� L� DTXt� pV� RQ� XV� PRYHX

SULQFLSDOPHQW�D�VHFXQGjULD�

$UD�Ep��V¶KD�GH�WHQLU�FODU�TXH�OD�LQWHJUDFLy�pV�IRQDPHQWDO��SHUTXq�XQ�GHOV�YDORUV�TXH

Wp�O¶(GXFDFLy�ItVLFD�pV�TXH�pV�XQD�GH�OHV�PDWqULHV�PpV�VRFLDOLW]DQWV��HQ�DTXHVWD�jUHD�HOV�QHQV

FRPSDUWHL[HQ� GHFLVLRQV�� ILQV� L� WRW� VHQWLPHQWV�� DUULEHQ� D� QHJRFLDFLRQV�� SULQFLSDOPHQW


27

PLWMDQoDQW�HO�MRF��1R�SRWV�QHJDU�DTXHVW�PLWMj�WDQW�QHFHVVDUL�HQ�HGDW�HVFRODU�D�XQ�DOXPQH�DPE

GLVFDSDFLWDW��

/¶~QLF�TXH�HW�GLULD��pV�TXH��HQFDUD�TXH�QR�SXJXL�IHU�DOJXQHV�DFWLYLWDWV��KDV�GH�EXVFDU

DOJXQD�PDQHUD�SHUTXq�HO�VHX�URO�VLJXL�PpV�DFWLX�D�OD�FODVVH��DOJXQD�SDUW�GH�OD�FODVVH�TXH�OD

IHV�VRO��FODU�TXH�VHULD�QHFHVVjULD�OD�ILJXUD�GHO�PHVWUH�GH�VXSRUW��L�O¶DOWUD�SDUW�FRPSDUWLGD�

%XVFDU�VROXFLRQV�SHUTXq�HO�Pj[LP�GH�WHPSV�SRVVLEOH�O¶DOXPQH�SXJXL�SDUWLFLSDU�DPE

HO� JUXS� FODVVH�� 3HUTXq� TXDQ� SDUWLFLSD� DPE� OD� UHVWD� GH� OD� FODVVH� LQFUHPHQWD� OD� VHYD

LQWHUUHODFLy�DPE�HOV�FRPSDQ\V��L�HO�DOWUHV�QHQV�HQWHQHQ�TXH�pV�QHFHVVDUL�TXH�HV�IDFLQ�DOJXQHV

DGDSWDFLRQV�� L� HQFDUD� TXH�� DO� SULQFLSL�� KDJL� FUHDW� HQ� DOJXQV� LQFRPSUHQVLy�� GHVSUpV� VyQ

FRQVFLHQWV� TXH� DTXHOOD� SHUVRQD� QHFHVVLWD� XQD� VqULH� G¶DGDSWDFLRQV�� L� VL� VyQ� FDSDoRV

G¶HQWHQGUH�KR�� TXDQ�DUULELQ� D� DGXOWV� VHUDQ� FDSDoRV� G¶HQWHQGUH� TXH� XQ� DXWRE~V� KD� G¶HVWDU

DGDSWDW�

/HV�H[SHULqQFLHV�HQ�LQWHJUDFLy�VyQ�XQD�QRYHWDW�� L�HO�SUREOHPD�pV�TXH�KL�KD�SHUVRQHV

TXH�HVWDQ�IHQW�FRVHV�PROW�SRVLWLYHV�SHUz�GHVSUpV�QR�OHV�SXEOLTXHQ�´

Quant a la relació amb els companys de classe, els professors responen que aquesta és

bona en set dels casos i regular en dos. Els alumnes contesten que la relació és molt bona en

quatre casos, dos diuen que està bé encara que hi ha algun company que no col·labora massa,

dos diuen que és prou correcta i un diu que la relació és regular.

Com veiem, la visió que tenen els professors és molt més optimista que la dels

alumnes, penso que això és degut al fet que el professor moltes vegades no s’adona del que

passa realment dins del grup, ja que un alumne poc col·laborador, o fins i tot amb actituds de

rebuig, no fa palesa aquesta actitud quan el professor està mirant o escoltant.

A la pregunta de si s’han sentit alguna vegada rebutjats pels companys només n’hi ha

tres que contesten que no, tres diuen que a vegades algun graciós els n’ha fet alguna, dos

responen que a l’altra escola s’han sentit ignorats i un diu que no se sent rebutjat però que sí

nota que no el tracten com als altres.

Tot i així, a sis dels nou alumnes els agradaria fer més coses de les que fan, un altre

diu que com que ho pot fer quasi tot no troba a faltar fer més coses, un altre, l’alumne amb

una atenció individualitzada, diu que ja en té prou amb el que fa, i el novè contesta que no vol

fer més coses, que ja està bé com està, perquè quan no pot fer alguna de les activitats s’ho

passa bé tot mirant què fan els altres. S’ha de dir que a aquest darrer alumne no li agrada

massa aquesta assignatura.


28

Dels nou alumnes, vuit prefereixen fer la classe conjuntament amb els seus companys,

tot i que a cinc d’ells els agradaria tenir un professor que, quan els seus companys fessin

coses que ells no poden fer, els fes realitzar tasques que sí que poden fer. Un d’ells, l’alumne

amb atenció individualitzada, diu que prefereix treballar tot sol i que ja està amb els

companys la resta d’hores.

Ignasi Puigdellívol ens diu: ³/¶HQWUHYLVWD� DPE� HOV� DOXPQHV� GyQD� XQD� VHQVDFLy�� HQ

JHQHUDO��EDVWDQW�SRVLWLYD��WDPEp�pV�OD�WHQGqQFLD�TXH�WHQHQ�VHPSUH�HOV�QHQV�GH�YROHU�VH�YHXUH

SRVLWLYDPHQW��L�DPE�DTXHVWV�WLSXV�G¶HQTXHVWHV�KR�UHIOHFWHL[HQ�L��GH�YHJDGHV��EDUUHJHQ�WDPEp

HO�TXH�pV�L�HO�TXH�YROGULHQ�TXH�IRV�

'H� WRWD� PDQHUD� D� PL� QR� P¶HVWUDQ\D�� HOV� SURIHVVRUV� HQV� SUHRFXSHP� EDVWDQW� PpV� L

YHLHP�PROW� OHV�GLILFXOWDWV��SHUz�HQ�UHDOLWDW�YHLHP�TXH�DTXt�HOV�QHQV��HQ�JHQHUDO�� HOV�DJUDGD

DQDU�D�O¶LQVWLWXW�

(V�GHWHFWD�TXH�KL�KD�DOJXQV�SUREOHPHV��TXH�SRGHQ�KDYHU�VHQWLW�UHEXLJ�DOJXQD�YHJDGD�

R� TXH� QR� IDQ� FRVHV� TXH� IDQ� HOV� DOWUHV�� SHUz�� HQ� JHQHUDO�� GyQD� XQD� YLVLy� PpV� RSWLPLVWD

O¶HQWUHYLVWD� �GHOV�DOXPQHV�TXH� OD�GHOV�SURIHVVRUV��/ODYRUV��GDYDQW�G¶DL[z�� HO�TXH� MR�GLULD�pV

TXH�QRVDOWUHV� KHP�GH� VHU� FUtWLFV� L� KHP�GH� YHXUH� WRWHV� OHV�PDQFDQFHV� TXH� WHQLP�SHUTXq� OHV

FRVHV� IXQFLRQLQ�� SHUTXq� UHDOPHQW� SHQVR� TXH� QR� IXQFLRQHQ� SURX� Ep�� L� PHQ\V� D� VHFXQGjULD�

SHUz�WDPEp�HQWHQGUH�TXH�HVWHP�HQ�XQ�SURFpV�HQ�TXq�O¶DOXPQH��G¶HQWUDGD��QR�HVWj�SHUMXGLFDW

SHU�DL[z��SRGHQ�KDYHU�KL�H[FHSFLRQV��SHUz�G¶HQWUDGD�QR�HVWj�SHUMXGLFDW��(O�TXH�SDVVD�pV�TXH

SRWVHU�QR�VH�OL�HVWj�GRQDQW�WRW�HO�TXH�VH�OL�KDXULD�GH�GRQDU�´

C3 – Possibles pautes d’actuació per a solucionar aquesta

problemàtica.

&�� ±� &RQYHUVHV� DPE� GLIHUHQWV� HVSHFLDOLVWHV� HQ� DFWLYLWDWV� ItVLTXHV� DGDSWDGHV� L� HQ

LQWHJUDFLy�

Un cop visitats tots els centres, entrevistats els professors d’Educació física i els nou

alumnes amb discapacitat vaig enumerar una sèrie de propostes:

a) Realització de més cursos de formació permanent.

b) En l’ensenyament secundari obligatori, per normativa, les assignatures de Llengua

castellana, Llengua catalana i Matemàtiques, anomenades instrumentals, de cada tres hores de

crèdit comú una d’elles ha de tenir un desdoblament de professorat per tal d’oferir una


29

atenció a la diversitat. Això també es fa, per a les pràctiques, a Ciències de la naturalesa i a

Tecnologia.

La meva proposta és que, si més no en els casos en que hi hagi alumnes amb

discapacitat i amb una afectació molt severa que els impedeixi realitzar un percentatge prou

alt de la classe d’Educació física, hi hagi la possibilitat de desdoblament de professorat i que

això es faci constar a la normativa.

c) Davant la poca disponibilitat econòmica dels Departaments d’Educació física dels

instituts per a comprar material adaptat, la meva proposta és que aquest material es trobi en

els Centres de Recursos, si no a tots almenys que estigui centralitzat en un d’ells per tal que el

centre que el necessiti en pugui disposar.

d) Com a quarta proposta, crec que hi hauria d’haver una persona al Departament que

tingués tota la informació concentrada i a qui es poguessin dirigir els professors per demanar

informació de les diferents associacions i federacions de discapacitats, així com de la

bibliografia existent.

Un cop fet això em vaig dirigir a una sèrie d’especialistes en activitats físiques

adaptades i en integració amb els quals vaig mantenir una conversa. Un cop els vaig ensenyar

un resum dels resultats de les entrevistes amb els professors i els alumnes, els vaig fer saber

les meves propostes.

Aquests especialistes varen ser:

Mercedes Ríos Hernández. Llicenciada en Educació Física. Professora de la

Universitat de Barcelona, especialista en Activitats Físiques Adaptades.

Oriol Martínez Ferrer. Llicenciat en Medicina. Gerent de la Federació Catalana

d’Esports de Minusvàlids Físics.

Pere Ruiz Sánchez. Llicenciat en Educació Física. Professor d’Activitat Física

Adaptada a l’INEF de Lleida.

Miquel Chalé Gómez. Diplomat en Treball Social. Mestre de Taller de la Fundació

Llars de l’Amistat Cheshire. Coordinador Tècnic de l’Agrupació Catalana d’Esports de

Paràlisi Cerebral.

Ignasi Puigdellívol Aguadé. Doctor en Ciències de l’Educació. Degà de la Facultat de

Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona. Professor d’Educació Especial.

David Huguet Mora. Llicenciat en Educació Física. Professor d’Educació Física

Integrada del centre Joan Amades de l’ONCE.

Javier Hernández Vázquez. Doctor en Ciències de l’Educació. Professor d’Activitat

Física Adaptada a l’INEF de Barcelona. Director del Màster en Activitat Física Adaptada.


30

Neus Carol Gres. Llicenciada en Educació Física. Professora d’Educació Física a

l’IES Terrassa. Especialista en Activitat Física Adaptada per la Universitat d’Estrasburg.

Tots aquests especialistes em varen donar la seva opinió sobre les meves propostes.

Quant a la proposta que s’haurien de programar més cursos de formació permanent les

seves opinions van ser:

• Mercedes Ríos – ³$�QLYHOO�GH�IRUPDFLy�OD�OtQLD�TXH�GXHP�HQ�HO�PHX�'HSDUWDPHQW�

GLQV� OD�8QLYHUVLWDW��pV� LQWHQWDU�GRQDU�UHVSRVWD�D� OHV�QHFHVVLWDWV�GHOV�SURIHVVRUV��EDVDQW�QRV

SULQFLSDOPHQW�HQ� O¶DSUR[LPDFLy�D� OD� UHDOLWDW�� RIHULQW� UHFXUVRV�SHU� IDFLOLWDU� OD� LQWHJUDFLy�GH

O¶DOXPQH�DPE�GLVFDSDFLWDW�

1R�Vp�D�RQ�V¶KDQ�IRUPDW�DTXHVWV�SURIHVVRUV�TXH�WX�KDV�HQWUHYLVWDW��SHUz�DOV�TXH�KDQ

SDVVDW�SHOV�FXUVRV�PRQRJUjILFV��TXH�QRVDOWUHV�DQHP�RUJDQLW]DQW��HOV�LQWHQWHP�GRQDU�UHVSRVWHV

D� DTXHVWHV� QHFHVVLWDWV� G¶LQWHJUDFLy�� $TXHVWV� FXUVRV� VyQ� REHUWV� WDQW� D� HVWXGLDQWV� FRP� D

DOXPQHV�

+HP�GHVHQYROXSDW�FLQF�MRUQDGHV�HQ�UHODFLy�D�FDGD�GLVFDSDFLWDW��L�DUD�HQV�FHQWUHP�HQ

O¶HVSRUW�DGDSWDW��eV�FtFOLF�

(O� TXH� SDVVD� pV� TXH� OD� LQIRUPDFLy� G¶DTXHVWV� FXUVRV� QR� DUULED� DOV� SURIHVVRUV

G¶LQVWLWXWV�� DUD� Ep�� QRVDOWUHV� WDPSRF� WHQLP� OD� UHVSRQVDELOLWDW� GH� OD� IRUPDFLy� SHUPDQHQW�� L

VXSRVR�TXH�GHSHQHQW�GHO�IRUPDGRU�TXH�KL�HVWLJXL�GDUUHUD�V¶LPSUHJQDUj�PpV�R�PHQ\V�DPE�OD

VHYD�PDQHUD�G¶DFWXDU�OD�GLQjPLFD�GH�IRUPDFLy�

'H�YHJDGHV�V¶HVWj�PROW�DOOXQ\DW�GH�OD�UHDOLWDW�

/D� IRUPDFLy� SHUPDQHQW� KD� GH� WHQLU� HQ� FRPSWH� HOV� UHFXUVRV� GLGjFWLFV� SHU� D� OD

LQWHJUDFLy�GH�OHV�SHUVRQHV�DPE�GLVFDSDFLWDW��SHUTXq�OD�IRUPDFLy�pV�EjVLFD��(OV�PLWMDQV�MD�HV

WUREDUDQ�GHVSUpV�´

• Oriol Martínez ±� ³/¶DQ\� �� XQD� QRLD� TXH� WUHEDOODYD� DO� 'HSDUWDPHQW

G¶(QVHQ\DPHQW�� DUD� QR� UHFRUGR� HO� QRP�� DPE� O¶DMXW� G¶XQ� QHGDGRU� QRVWUH�� HQ� -RDQ� &DUOHV

&DVWDQ\HU�� WDPEp� GHO�'HSDUWDPHQW�� L� MXQWDPHQW� DPE� HQ� 6DQWL� 6DQ]�� TXH� HQ� DTXHOOD� qSRFD

WUHEDOODYD� DPE� HO� -DYLHU�+HUQiQGH]� D� O¶,�1�(�)�� YDUHQ� SUHVHQWDU� XQ� SURMHFWH�� VHPEODQW� DO

WHX��SHUz�FHQWUDW�DO�9DOOpV�2FFLGHQWDO��L�OHV�GDGHV�TXH�VRUWLHQ�HUHQ�PpV�R�PHQ\V�DTXHVWHV�´

Consultat en Joan Carles Castanyer em va dir que no varen rebre cap suport del

Departament i ho varen deixar estar.


31

³-R�HVWLF�DO�&RQVHOO�$VVHVVRU�GH�6DOXW�)tVLFD�L�O¶(VSRUW�GH�OD�*HQHUDOLWDW�HQ�TXq�KL�KD

XQD�QRLD�GHO�'HSDUWDPHQW�SHUz�FDGD�YHJDGD�TXH�WRTXHP�DTXHVW�WHPD�VHVFDSROHL[�

(O�'HSDUWDPHQW�PDL� V¶KD� GLULJLW� D� QRVDOWUHV� SHU� SDUODU� G¶DTXHVW� WHPD��1RVDOWUHV� Vt

TXH�HQV�KHP�GLULJLW�D�HOOV��SHUz�QR�KHP�WLQJXW�UHVSRVWD��&ODU�TXH�QRPpV�HQV�YjUHP�GLULJLU�DO

'HSDUWDPHQW�GXUDQW�HO�SHUtRGH�TXH�YD�GHO��DO��GHVSUpV�QRVDOWUHV��HQ�YLVWD�GH�OD�UHVSRVWD�

KR�YjUHP�GHL[DU�FyUUHU�WRWDOPHQW�´

• Pere Ruiz – ³/HV�VLWXDFLRQV�TXH�HV�SURGXHL[HQ�HQ�XQD�VHVVLy�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�VyQ

PROWHV� L� GLIHUHQWV�� 'HSHQHQ�� SHU� FRPHQoDU�� GH� OHV� GLIHUHQWV� GLVFDSDFLWDWV� TXH� HQV� SRGHP

WUREDU��L�WDPEp�GHOV�GLYHUVRV�JUDXV�G¶DIHFWDFLy�GH�FDGDVFXQD��eV�LPSRVVLEOH�GRQDU�VROXFLRQV

HQ�XQ�FXUV�GH�IRUPDFLy�SHUPDQHQW�D�WRWHV�OHV�GHPDQGHV�

3HU� WDQW�� HQ� HOV� FXUVRV� HV� GRQHQ� JHQHUDOLWDWV� L� GHSqQ� GHVSUpV� GHO� SURIHVVRU� SRGHU

SDVVDU�G¶DTXHVWD�JHQHUDOLWDW�D�OD�FRQFUHFLy�GHO�VHX�FDV��3RWVHU�pV�HO�TXH�MR�WURER�D�IDOWDU�

3HU�SDUW�GH� O¶$GPLQLVWUDFLy�KL�KD�PROW�GHVFRQHL[HPHQW��3HU� H[HPSOH��HQ� HOV�FHQWUHV

G¶HGXFDFLy�HVSHFLDO��OD�ILJXUD�GHO�SURIHVVRU�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�QR�H[LVWHL[�L��HQ�FDQYL��Vt�TXH�KL

pV� OD�GHO� ILVLRWHUDSHXWD��3HUz�FODU�� WRWV�HOV�SURFHGLPHQWV�TXH�XWLOLW]HQ�HOV� ILVLRWHUDSHXWHV�QR

VyQ�SURFHGLPHQWV� HGXFDWLXV�� SHUTXq�QR� pV�DTXHVWD� OD� VHYD� IRUPDFLy��+L� KD� IRUoD� GLVFXVVLy

HQWUH� OHV� DVVRFLDFLRQV� GH� SDUHV� L� O¶$GPLQLVWUDFLy� SHUTXq� HOV� SULPHUV� UHLYLQGLTXHQ� TXH

H[LVWHL[L�OD�ILJXUD�GHO�SURIHVVRU�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�D�O¶HGXFDFLy�HVSHFLDO�

$FWXDOPHQW��D�TXDUW�FXUV�G¶,1()��GHOV��DOXPQHV�TXH�KL�KD��KDQ� WULDW� OD�PHYD

DVVLJQDWXUD��L�D�FLQTXq�FXUV��

3HUz� DTXHVW� pV� XQ� DOWUH� GHOV� SUREOHPHV�� SHUTXq� WRW� L� WHQLU� OD� IRUPDFLy� GHVSUpV

SURIHVVLRQDOPHQW�QR�KL�KD�VRUWLGD�

7DPEp� FUHF� TXH�� D� QLYHOO� GHO� TXH� VHULD� OD� IRUPDFLy� GH� OD� JHQW� TXH� HVWj� D

O¶$GPLQLVWUDFLy�L�TXH�Wp�FHUWD�UHVSRQVDELOLWDW��KL�KD�XQ�WUHQFDPHQW�HQWUH�HO�TXH�pV�O¶(GXFDFLy

ItVLFD�L�OD�3VLFRPRWULFLWDW�

4XDQ�QR�KL�KD�FDS�PHQD�GH�GLILFXOWDW�� DOHVKRUHV� VyQ� HVSRUWV� L�� VL� VyQ� HVSRUWV�� pV� HO

SURIHVVRU�G¶(GXFDFLy�ItVLFD�TXL�KR�KD�GH�IHU��4XDQ�KL�KD�DOJXQ�WLSXV�GH�SUREOHPD��DOHVKRUHV

KD�GH�VHU�HO�SVLFRPRWULFLVWD�

&UHF� TXH� DTXHVWD� FRQFHSFLy� GH� VHSDUDU� HO� TXH� pV� G¶XQD� EDQGD� O¶(GXFDFLy� ItVLFD� L

G¶DOWUD�EDQGD�HO�TXH�pV�3VLFRPRWULFLWDW��HQJOREDQW�GLQV�OD�3VLFRPRWULFLWDW�WRW�HO�TXH�VHULHQ�OHV

GLILFXOWDWV�G¶DSUHQHQWDWJH��FRQGLFLRQD�PROW�O¶HVWUXFWXUD�TXH�WHQLP�HQ�DTXHVWV�PRPHQWV�


32

7RW�L�TXH�D�QRVDOWUHV�HQV�SXJXL�VHPEODU�TXH�DL[z�MD�ID�PROWV�DQ\V�TXH�HVWDYD�VXSHUDW�

HQFDUD�Wp�PROWD�IRUoD�GLQV�GHOV�jPELWV�QR�HVSHFtILFV�GH�O¶(GXFDFLy�ItVLFD�

+L�KD�OD�WHQGqQFLD�GH�IHU�GH�O¶DOXPQH�TXH�Wp�XQD�GLVFDSDFLWDW�ItVLFD�PpV�GLVFDSDFLWDW

GHO� TXH� pV�� 3HO� IHW� GH� WHQLU� XQD� GLVFDSDFLWDW� QR� ID� UHV�� HQ� QR� IHU� UHV�� GRQFV� Wp� WRWV� HOV

VtPSWRPHV� GHO� VHGHQWDULVPH� L�� DO� WHQLU� WRWV� HOV� VtPSWRPHV� GHO� VHGHQWDULVPH�� HQFDUD� HVWj

LQFUHPHQWDQW�PpV� OD�VHYD�GLVFDSDFLWDW��eV�XQ�FHUFOH� WDQFDW� L�GHV�GH� O¶$GPLQLVWUDFLy�PDWHL[

V¶HVWj�FRQGHPQDQW�TXH�DTXHVW�FHUFOH�HV�YDJL�GRQDQW�FDGD�YHJDGD�DPE�PpV�IRUoD�´

• Miquel Chalé – (Q�HOV�FXUVRV�TXH�HV� IDQ�D� O¶,1()�D� O¶HVWLX��Vt�TXH�V¶LQIRUPD�GHOV

HVSRUWV�TXH�SRGHQ�IHU�HOV�DOXPQHV�DPE�GLVFDSDFLWDW��'HVSUpV�HO�SURIHVVRU��D�WUDYpV�G¶DTXHVW

HVSRUW��KD�GH�VDEHU�H[WUDXUH�HOV�SRVVLEOHV�MRFV�SHU�D�IHU�D�FODVVH�L�HQ�TXq�V¶KL�SXJXLQ�LQFORXUH

DTXHVWV�DOXPQHV��&ODU�TXH�WDPEp�WHQV�UDy�TXDQ�GLXV�TXH�D�VHFXQGjULD�QR�HV�IDQ�WDQWV�MRFV�R

WDQW�WUHEDOO�PRWULX�VLQy�TXH�HV�WUHEDOOHQ�PpV�HOV�HVSRUWV�UHJODPHQWDWV�

$FWLYLWDWV�GH�UHFLFODWJH�L�GH�IRUPDFLy�VH¶Q�IDQ��GHV�GH�0jVWHUV��SDVVDQW�SHO�SRVWJUDX

G¶(GXFDFLy�ItVLFD�DGDSWDGD�TXH�V¶KD�UHDOLW]DW�~OWLPDPHQW�D�OD�9DOO�G¶+HEURQ��HOV�FXUVRV�TXH

V¶KDQ�IHW�D�O¶,1()��SHUz�HO�TXH�SDVVD�pV�TXH�HQ�DTXHVWV�FXUVRV�KL�YD�JHQW��EjVLFDPHQW��TXH�QR

Wp�IHLQD��TXH�V¶HVWj�SUHSDUDQW��L�TXH�V¶LQWHJUD�HQ�DTXHVW�WLSXV�G¶DFWLYLWDW��3HUz�GHVSUpV��TXDQ

DFDEHQ�QR�WUREHQ�IHLQD��QR�VDEHQ�RQ�DSOLFDU�DTXHVWV�FRQHL[HPHQWV�

$L[z�V¶KDXULD�GH�WHQLU�HQ�FRPSWH�SHUTXq�DTXHVWD�JHQW��TXH�Wp�JDQHV�GH�SRUWDU�D�WHUPH

DTXHVWD�DFWLYLWDW��SRGULD�GRQDU�VXSRUW�D�OHV�HVFROHV�L�DOV�LQVWLWXWV�L��HQ�FDQYL��QR�WHQHQ�VRUWLGD

SHUTXq�SRVVLEOHPHQW�WRW�DTXHVW�WHPD�pV�EDVWDQW�GHVFRQHJXW�

3HU� H[HPSOH�� DOXPQHV� TXH� KDQ� IHW� HO� SRVWJUDX� HW� SUHJXQWHQ� RQ� SRGHQ� WUREDU� IHLQD

G¶DL[z��SHUTXq��EjVLFDPHQW�� GLQV�GH� O¶HVSRUW�D� OHV� IHGHUDFLRQV�GH�GLVFDSDFLWDWV� HV� IXQFLRQD

PROW�SHU�YROXQWDULVPH��KL�KD�PROW�SRFV�SURIHVVLRQDOV��

• Ignasi Puigdellívol – ³(OV�SURIHVVRUV�HV�TXHL[HQ�TXH� OD� IRUPDFLy�TXH�UHEHQ�HQ�HOV

FXUVRV�GH� IRUPDFLy�SHUPDQHQW�QR�pV�DMXVWDGD�H[DFWDPHQW�DO� FDV�DPE�TXq� HVWDQ� WUHEDOODQW�

SHUz� MR� SHQVR� TXH� HO� TXH� WX� SUHWHQV� DVVLVWLQW� D� DTXHVWV� FXUVRV� pV� DJDIDU� UHFXUVRV� G¶XQD

PDQHUD�JHQqULFD�SHU�WHQLU�XQD�DFWLWXG�GLIHUHQW�GDYDQW�OD�SUREOHPjWLFD��3HUTXq�VL�WX�FRQHL[HV

GLIHUHQWV�PDQHUHV� G¶HQIRFDU� HOV� MRFV� L� OHV� DFWLYLWDWV� SHUTXq� KL� SXJXLQ� SDUWLFLSDU� QHQV� DPE

GLIHUHQWV�GLVFDSDFLWDWV��VL�WHQV�XQD�QRFLy�GHO�TXH�pV�OD�GLVFDSDFLWDW�L�GHO�TXH�LPSOLFD��GH�TXLQV

VyQ� HOV� VHQ\DOV� GH� ULVF� TXH� W¶KDQ� IHW� GHPDQDU� DEDQV� XQ� GLDJQzVWLF� PqGLF�� VL� WHQV� DTXHVWD

LQIRUPDFLy�JHQqULFD��SHQVR�TXH�DL[z�HW�VHUYHL[�SHU�DGDSWDU�OHV�DFWLYLWDWV�


33

$UD�Ep�� HVWLF� FRPSOHWDPHQW� G¶DFRUG� DPE� WX� TXH� FDGD� GLVFDSDFLWDW� pV� XQ�PyQ�� DPE

XQHV�QHFHVVLWDWV�SUzSLHV� L��SHU� WDQW�� WDPEp�FUHF�TXH�KL�KDXULD�G¶KDYHU�XQ�DVVHVVRUDPHQW� LQ

VLWX��QR�FDOGULD�TXH�IRV�FRQVWDQW��SHU�H[HPSOH�FDGD�TXLQ]H�GLHV�� WHQLQW�HQWUHYLVWHV�FRQFUHWHV

DPE� XQD� SHUVRQD� G¶XQ� FHQWUH�� G¶XQ� ($3�� G¶RQ� VLJXL�� TXH� KDJL� WUHEDOODW� L� TXH� FRQHJXL

SUREOHPjWLTXHV� VHPEODQWV� D� OHV� TXH� Wp� HO� QHQ�� L� TXH� SXJXL� GRQDU�WH� XQHV� SDXWHV� R� DOJXQD

RULHQWDFLy��3HUz�QR�VHULD�SHU� WUDFWDU�KR�HQ�XQ� FXUV��SHUTXq� pV� OzJLF�TXH�HOV�FXUVRV� WLQJXLQ

DTXHVW� FDUjFWHU� HPLQHQWPHQW� PpV� JHQqULF�� 3HQVR� TXH�� SHO� TXH� HV� YHX� DTXt�� HQ� DOJXQV

SURIHVVRUV�HOV�FRQYp�WHQLU�DTXHVWD�YLVLy�XQD�PLFD�PpV�JHQqULFD�SHU�SRGHU�IHU�DGDSWDFLRQV�´

• David Huguet – “(VWLF�G¶DFRUG�DPE�WX�TXH�HOV�FRQWLQJXWV��SHU�H[HPSOH�G¶XQ�0jVWHU�

VyQ� PROW� GLIHUHQWV� DO� TXH� SDVVD� D� OD� UHDOLWDW�� )HU� XQ� 0jVWHU� HVWj� PROW� Ep� SHU� WHQLU

FRQHL[HPHQWV�SHUz�GHVSUpV�TXDQ�HVWjV�D�O¶LQVWLWXW�pV�GLIHUHQW�

6¶KDQ�GH�GRQDU�UHFXUVRV�FRQFUHWV�DOV�SURIHVVLRQDOV��FRP�HO�TXH�IHP�DTXt�D�O¶21&(�

6¶KDXULD�GH�IHU�XQD�FRVD�VHPEODQW�SHUz�TXH�YLQJXpV�GHO�'HSDUWDPHQW�G¶(QVHQ\DPHQW�

&ODU� TXH� WDPSRF� KL� KD� XQD� VRUWLGD� SURIHVVLRQDO� SHU� D� OD� JHQW� TXH� Wp� OD� IRUPDFLy

DGHTXDGD�D�QLYHOO�HGXFDWLX�L�DPE�FRQHL[HPHQWV�GH�O¶DFWLYLWDW�ItVLFD�DGDSWDGD�

(O�'HSDUWDPHQW� QR� FUHF� TXH� VjSLJD� HO� TXH� MR� HVWLF� IHQW� D� QLYHOO� G¶(GXFDFLy� ItVLFD�

7HQHQ�FRQHL[HPHQW�GHO�PHVWUH�GH�VXSRUW�SHU�D�GLVFDSDFLWDWV�YLVXDOV��SHUz�D�QLYHOO�G¶DXOD��QR

D� QLYHOO� GH� O¶(GXFDFLy� ItVLFD�� /¶21&(� SRVD� XQ� PHVWUH� LWLQHUDQW� TXH� GyQD� VXSRUW� DOV

SURIHVVRUV� G¶DXOD�� pV� DTXHVW� D� TXL� ID� UHIHUqQFLD� HO�'HSDUWDPHQW� TXDQ� HW� GLX� TXH� KL� KD� XQ

SURIHVVRU�GH�VXSRUW´�

• Javier Hernández – ³&UHF� TXH� WRWV� HOV� SURIHVVRUV� G¶(GXFDFLy� ItVLFD� KDXULHQ� GH

IRUPDU�VH� HQ� DTXHVW� FDPS� L�� SHU� WDQW�� VHU� FDSDoRV� GH� SRGHU� GRQDU� XQD� DWHQFLy� D� DTXHVWV

DOXPQHV�DPE�QHFHVVLWDWV�HGXFDWLYHV�HVSHFLDOV�´

• Neus Carol – ³7RWV� HOV� SURIHVVRUV� KDXULHQ� GH� IHU� FXUVRV� GH� IRUPDFLy� SHUPDQHQW�

LQGHSHQGHQWPHQW�TXH�HQ�DTXHVWV�PRPHQWV� WLQJXLQ�R�QR�DOXPQHV�DPE�QHFHVVLWDWV�HGXFDWLYHV

HVSHFLDOV��(O�'HSDUWDPHQW�KDXULD�G¶RIHULU�DTXHVWV�FXUVRV�

(O�TXH�SDVVD�pV�TXH�WHQV�UDy�TXDQ�GLXV�TXH�DTXHVWV�FXUVRV�VyQ�QRPpV�GH�TXLQ]H�KRUHV�

1RPpV�HV�SRW�GRQDU�XQD�SLQ]HOODGD�PROW�WHzULFD�L�QR�GyQD�WHPSV�D�DQDU�D�OD�SUjFWLFD��&ODU�

OD�JHQW�TXH�DQLUj�D�DTXHVWV�FXUVRV�GHPDQDUj�VROXFLRQV�MD��GH�WLSXV�SUjFWLF��L�HQ�TXLQ]H�KRUHV

DL[z�QR�HV�GyQD�´


34

Quant a la segona proposta, de desdoblament de professorat, aquests especialistes em

varen donar les següents opinions:

• Mercedes Ríos – ³(Q�HOV�FDVRV�HQ�TXq�O¶DOXPQH�HVWj�PROW�DIHFWDW��pV�PROW�LPSRUWDQW

OD� ILJXUD� GHO� SURIHVVRU� GH� VXSRUW� SHU� D� SRGHU� UHDOLW]DU�� HQ� DOJXQHV� SDUWV� GH� OD� VHVVLy�� XQ

WUHEDOO�PpV�LQGLYLGXDOLW]DW��6REUHWRW��D�VHFXQGjULD�SHUTXq�D�SULPjULD��H[FHSWH�HQ�DOJXQ�FDV�

KHP� DFRQVHJXLW� TXH� DOXPQHV� DPE� XQD� JUDQ� DIHFWDFLy� SDUWLFLSLQ� HQ� WRWD� OD� VHVVLy�� VHQVH

QHFHVVLWDW� GH� UHFyUUHU� DO� SURIHVVRU� GH� VXSRUW�� QRPpV� SHU� SUHVHUYDU� OD� VHYD� VHJXUHWDW�� SHU

FROÂODERUDU�DPE�HO�SURIHVVRU�HQ�O¶RUJDQLW]DFLy�GHO�JUXS�FODVVH�

(O� 'HSDUWDPHQW� G¶(QVHQ\DPHQW� KDXULD� GH� UHVSRQVDELOLW]DU�VH� G¶DTXHVWD

SUREOHPjWLFD�� 1R� SRW� VHU� TXH� KL� KDJL� FROÂOHFWLXV�� FRP� O¶21&(�� TXH� WLQJXLQ� XQ� FHQWUH� GH

UHFXUVRV�SHU�DOV�DOXPQHV�DPE�GLVPLQXFLy�YLVXDO�R�FHJXHVD�WRWDO�L��HQ�FDQYL��HOV�DOXPQHV�DPE

GLVFDSDFLWDW�PRWzULFD� R� SVtTXLFD� QR� WLQJXLQ� FDS� DMXGD��8QD�GH� GRV�� R� HV� FUHHQ� FHQWUHV� GH

UHFXUVRV�SHU�PRWzULFV�R�SVtTXLFV�R�HO�'HSDUWDPHQW�KD�G¶DEVRUELU�OD�GHPDQGD�TXH�H[LVWHL[�GH

QHFHVVLWDW�GH�VXSRUW�SHU�IDFLOLWDU�OD�LQWHJUDFLy�G¶DTXHVWV�DOXPQHV�´

• Oriol Martínez – ³(O� TXH� V¶KDXULD� GH� IHU� SULPHU� pV� XQD� DYDOXDFLy� GH� O¶DOXPQH�

SHUTXq�QR�WRWKRP�SRGUj�IHU�PROWHV�FRVHV��+L�KDXUj�JHQW�TXH�SRGUj�IHU�QH�PROWHV�L�QHFHVVLWDUj

SRF�DMXW�

6L�SDUOHP�GH�SDUjOLVL�FHUHEUDO��XQ�KHPLSOqJLF�SRF�DIHFWDW�R�XQ�PRQRSOqJLF�TXDVL�QR

QHFHVVLWHQ�UHV��L�XQ�DPSXWDW��VHJRQV�HQ�TXLQHV�FRVHV�L�VL�PpV�R�PHQ\V�HVWj�EHQ�DGDSWDW��WDPEp

SRTXHV�FRVHV�QHFHVVLWDUj�

(Q� DOJXQ� OORF�� GHSHQHQW� GHO� 'HSDUWDPHQW� G¶(QVHQ\DPHQW�� KL� KDXULD� G¶KDYHU� XQV

HTXLSV�G¶DYDOXDFLy��$TXHVWV�DOXPQHV�KDQ�GH�VHU�DYDOXDWV� L��GHVSUpV�GH� O¶DYDOXDFLy�� VDEUHP

YHULWDEOHPHQW�OHV�QHFHVVLWDWV�TXH�WLQGUDQ�L�HOV�UHFXUVRV�TXH�VH�OL�KDQ�G¶DSRUWDU�´

• Pere Ruiz – ³&RQWHPSOD� O¶$GPLQLVWUDFLy� OD� SRVVLELOLWDW� TXH� OD� GHGLFDFLy� G¶XQ

SURIHVVRU�SXJXL�VHU�FREHUWD�DPE�VHVVLRQV�LQGLYLGXDOV�G¶DWHQFLy�D�DOJXQV�DOXPQHV"�

(O� SUREOHPD� G¶RULJHQ� pV� TXL� FRQWUROD� UHDOPHQW� VL� KL� KD� QHFHVVLWDW� TXH� DTXHVWD

GHGLFDFLy�V¶KDJL�GH� IHU��(Q� WRW�FDV�KL�KD�G¶KDYHU�R�Ep�XQD�FRPLVVLy�DYDOXDGRUD�R�HO�SURSL

($3�TXH��H[WHUQDPHQW��SXJXL�YDORUDU��FRQMXQWDPHQW�DPE� O¶HVFROD� L�DPE� LQVSHFFLy��TXDQWHV

KRUHV� IDQ� IDOWD�G¶DWHQFLy� LQGLYLGXDOLW]DGD� L�� OODYRUV��HOV�SURIHVVRUV�G¶DTXHOOD�HVFROD�KDXUDQ


35

GH�WHQLU�QHFHVVjULDPHQW�DTXHVWD�GHGLFDFLy��$TXHVWD�GHGLFDFLy�V¶KDXULD�GH�FREULU�DPE�KRUHV

RUGLQjULHV�

eV� PROW� GLItFLO� DWHQGUH� Ep

ATENCIÓ A LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS … › sgfp › llicencies › 199899 › memories...

Documents

Transcript of ATENCIÓ A LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS … › sgfp › llicencies › 199899 › memories...