LLIBRES SOBRE ELS JUEUS A L’ESPANYA MEDIEVAL QUE POTS TROBAR A LABIBLIOTECA BELLVITGE

Vicenç Villatoro: Del call a la sinagoga. Els jueus a Catalunya

Gustavo Daniel Perednik: La judeofobia. Cómo y cuándo nace

Manuel Forcano: A fil d’espasa. Les croades vistes pels jueus

Evelyne Kenig: Historia de los judíos españoles hasts 1492

Joseph Pérez: Los judíos en España

María Antonia Bel Bravo: Sefarad: los judíos de España

Nicholas de Lange: Judaísmo

Mariano Gómez Aranda: Sefarad científica. La visión judía de la ciencia en la Edad

Media

Julio Valdeón Buarque: Cristianos, judíos y musulmanes

Albert Mestres: Història i tragèdia. A propòsit dels catalans jueus

LLIBRES D’ALFRED BOSCH QUE POTS TROBAR A LA BIBLIOTECA BELLVITGE

l’Atles furtiu

Heretaràs la Rambla

Inquisitio

Set de rei

Europa sense embuts. Carta a un amic africà

BIBLIOTECA BELLVITGE

Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet

Tel. 93 264 15 72

Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.esL’Atles furtiu

Dimarts 9 de juny a les 19:00hores

Alfred Bosch

Alfred Bosch va néixer a Barcelona l’any 1961. Després d’estudiar a una escola anglesa va

entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en Història al 1984. Durant els seus

anys d’estud¡ant va participar en la creació de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua

Catalana i en la del Centre d’Estudis Africans, assenyalant ja les que serien les seves dues

passions, a l’hora que professions: l’escriptura i la Història d’Àfrica. Després de llicenciar-se va

marxar a Sud-àfrica per completar la seva tesi doctoral sobre Nelson Mandela. Va obtenir el títol

de Doctor en Història al 1994, i a l’any següent aconseguia publicar la tesi amb el títol de Nelson

Mandela, l’últim home-Déu. El mateix 1995 aconseguia publicar un recull de contes, Herois

d’Azània, fruit de la seva experiència sud-africana, on retratava amb humor i tendresa tot un

seguit de personatges atrapats en les contradiccions de la Sud-àfrica post-apartheid. El 1995, un

any decisiu a la seva vida, es completava amb la seva contractació com a professor d’Història

d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra, càrrec que encara ocupa actualment. Des d’aleshores ha

compaginat les seves dues vocacions, l’acadèmica i la literària.

La seva carrera com a escriptor va arrencar de veritat al 1997, quan guanyà el premi Sant

Jordi amb la seva primera novel·la, L’atles furtiu, on explicava la història del cartògraf mallorquí

L’AUTOR I L’OBRA ELS JUEUS A L’ESPANYA MEDIEVAL

Jefudà Cresques i del seu pare Abraham, que reben l’encàrrec de fer un Atles mundial pel rei

de França. Abraham decideix fer dos atles, un amb els coneixements certs, al que anomena

atles real, i un altre amb els suposats, l’atles furtiu. Els atles es convertiran en l’obra de la seva

vida i marcaran els seus destins. De la mateixa manera ho farà la seva condició de jueus, que

els portarà a patir els horrors dels assalts als calls de Mallorca i Barcelona de l’any 1391.

L’èxit de la novel·la va consolidar la posició d’Alfred Bosch dins el panorama literari català.

Posteriorment ha publicat més novel·les, gairebé totes ambientades en temps passats i amb un

marcat regust per les trames d’aventures. Entre els seus títols destaquen Àlia la sublim,

ambientada entre la comunitat musulmana de la València del segle XV, la trilogia 1714, on

narra els fets de l’onze de setembre de 1714, Les set aromes del món i Inquisitio, on assistim

al judici del darrer condemnat a mort de la inquisició espanyola a principis del segle XIX.

Tot i el seu escàs nombre, la comunitat jueva va tenir un gran pes a l’Espanya

medieval. Tant als estats musulmans com als cristians, els jueus constituïen una minoria

obligada a viure en barris separats (juderías , aljamas o calls) i a portar distintius a la roba.

També estaven sotmesos a certs impostos especials i se’ls prohibia realitzar determinats

oficis. Aquest motiu els va portar a especialitzar-se en certes professions liberals. Són molt

nombrosos els metges jueus en tots els regnes espanyols, així com artesans (entre d’altres

els cartògrafs, cas dels Cresques). No obstant, va ser el de banquer l’ofici més relacionat

amb els jueus al llarg de l’edat mitjana. És injust considerar a la comunitat jueva com una

minoria de rics. Es cert que molts es van aprofitar de la prohibició eclesiàstica que impedia

als cristians dedicar-se al préstec amb interès, però no ho és menys que molts eren pobres i

que les condicions de vida als calls, que acostumaven a estar superpoblats, no sempre eren

bones. En tot cas, la progressiva monopolització de la banca pels jueus va acabar per

generar entre la població cristiana l’estereotip del jueu usurer i avar, imatge que en bona

mesura ens ha arribat fins l’actualitat.

El segle XIV, període on està ambientada la novel·la, va veure un progressiu augment

del sentiment antisemita. El segle va arrencar amb una seguit de males collites i la fam

conseqüent. La situació va empitjorar amb la terrible epidèmia de la pesta negra, que va

assolar Europa a partir de 1348. Els jueus seran el perfecte boc expiatori pel malestar de la

població: eren una comunitat “diferent”, tancada i a qui es considerava rica en una època de

penúria. En aquest període són freqüents els assalts als call de tota Espanya, precedits per

sermons incendiaris de cures i predicadors que acusen als jueus d’enriquir-se a costa dels

cristians, de propagar la pesta negra i de realitzar rituals de màgia negra amb víctimes

cristianes, sobretot amb nadons.

Aquest clima desembocarà en la gran tragèdia de 1391. Un predicador Andalús,

Fernando Martínez, llençarà al poble de Sevilla contra els jueus, i per un efecte de contagi,

els assalts s’estendran per tota la península. El poble assaltarà els calls assassinant, violant isaquejant. A Catalunya tots els calls patiran atacs i

alguns quedaran totalment destruïts. Fins hi tot els més

grans, com els de Barcelona o Palma de Mallorca

minvaran enormement. A les morts s’han d’adjuntar

també el gran nombre de jueus que es convertiran a la

força per lliurar-se d’una mort segura. L’expulsió de

1492 serà només el cop final per una comunitat que mai

es va recuperar de l’hecatombe de 1391.