El 13 de desembre de 1895, una dona va tenir un fill.

Oh, no li va posar el nom de Pau! Perquè volien el nom de Salvador Perarnau.

Volia ser un capellà ben bonic i se’n va anar al seminari de Vic.

S’avorria molt al Seminari i va tornar a Súria per treballar i llegir el diari.

Per treballar i mantenir contactes una estona, se’n va anar a viure a Barcelona.

L’any 1929 va conèixer una dona, professora de piano i molt bona.

Benvinguda era el nom d’ aquella dama i en Salvador ben enamorat, s’ hi casava.

No volia ser pas forestal i va participar als Jocs Florals.

Potser, li va sortir una pansa, quan es va haver d’ exiliar a França.

L’any 1948, va tornar a Catalunya, ben fresc, treballant com a professor de francès, llatí i grec.

Guanya a París la Viola d’ Or i se’n torna a Súria a gaudir del seu hort.

Passen els anys i la història arriba a la seva fi, quan a l’any 1971 es va morir.