COLONIA IVLIA AVGVSTA EMERITA

HISPANIA ENTRE EL 600 I EL 218 a. C.

El sud-oest d'Hispània era, abans d’August, una zona poc romanitzada i envoltada de tribus: Vettons, Túrduls, i Lusitans.

A principis del segle II a.C., tropes i colons romans van arribar pel sud a Hispania ulterior amb la intenció d'ampliar la influència romana en la península. La resistència de vetons i lusitans va ser tan forta que Viriat, famós cabdill lusità, només va poder ser vençut pel cònsol Servili Cepió per mitjà d'un sicari.

En l'elecció de l'emplaçament de la futura Augusta Emerita va influir, entre molts altres factors, l'illa que presentava el riu Guadiana en aquest punt i que hauria permès un antic pas natural del curs fluvial.

La ciutat, traçada segons el model hipodàmic, està envoltada de turons que no només la protegeixen, sinó que li proporcionen aigua, matèries primeres de construcció, terres productives i boscos.

La ciutat romana va ser fundada l'any 25 a. C., sota August, pel Llegat Publi Carisi. Va rebre el nom d‘Augusta Emerita perquè l’emperador hi va establir els soldats emeriti, de les legions V Alauda i X Gemina, que havien lluitat en les guerres càntabres. August va conferir a la ciutat l’estatus de colònia, la qual cosa suposava la ciutadania romana. Emerita esdevindrà aviat la capital de la província romana de Lusitània, tercera de les províncies d'Hispània instituïdes pel Princeps. S'inicia així un període de gran esplendor del qual donen testimoni els seus magnífics edificis: el teatre, l'amfiteatre, el circ, els temples, els ponts i aqüeductes.

DIVISIÓ ADMINISTRATIVA D’ HISPANIA

AUGUST

Els ciutadans de Augusta Emerita van ser adscrits a la tribu papiria

El teatre romà de Mèrida és el millor conservat en la nostra península, la seva construcció va ser promoguda pel cònsol Marc Vipsani Agripa i va ser inaugurat, possiblement, entre els anys 16 - 15 a C.

Va ser construït fora de les muralles de la ciutat, aprofitant el vessant d'un turó.Va patir moltes reformes, la més important a finals del segle I, sota Trajà, quan es va aixecar l'actual front de l'escena, i posteriorment entre els anys 330-340.

A la graderia (cavea) amb capacitat per a 6.000 espectadors, s'accedia per tretze portes que comunicaven amb l'interior. Està dividida en tres zones: ima, media i summa cavea , aquesta última molt deteriorada. La orchestra, està envoltada per tres grades d'honor reservades per a les autoritats.

L'escenari o pulpitum originalment estaria cobert amb fusta. Finalment, el frontal de l'escena (scaenae frons), la zona més espectacular i característica del teatre, està format per dos cossos de columnes corínties amb basaments i cornises de marbre, adornat amb escultures en els espais entre columnes. S‘hi obren tres portes, una central i dues laterals. Al darrere es troba un jardí amb una zona porticada (peristilum).

CERES

L’ amfiteatre, més del gust popular que el teatre, va ser inaugurat en el 8 aC. La seva construcció es va planificar juntament amb el teatre, fora de la muralla de la ciutat, aprofitant el turó per a les grades.

La ARENA estava envoltada per una graderia per a 15.000 espectadors dividits, igual que en el teatre, en tres zones, de les quals només es conserva la inferior ja que les dues superiors van ser utilitzades, després de caure en desús, com a pedrera per a les construccions adjacents. Podem observar restes de la tribuna on s'asseien els alts càrrecs. Per a l'entrada i sortida dels espectadors hi havia 16 portes en el seu perímetre.

Amb els seus més de 400 m. de longitud i 100 m. d'amplada, el circ era el major dels edificis d'espectacles de la ciutat, per la qual cosa es trobava fora del recinte emmurallat. La seva construcció data de principis del segle I, possiblement durant l'època de Tiberi

ARENA: prop de 30.000 metres quadrats, per facilitar els girs i la seguretat. Podien córrer dotze carros a l’hora tot voltant per la spina (223 x 8,5 m), fins a set cops en la cursa màxima.CAVEAE: las 11 fileres de grades, per a uns 30.000 espectadors, estan avui perdudes en la major part. CARCERES: dotze portes de 3,50 metres d’amplada, més una altra, la central (porta pompae), de 4,60 metres d’amplada, formaven la sortida dels carros. Des d’aquest punt es sortia, acabada la desfilada prèvia, per buscar l’alba linea, situada uns 125 metres per davant, des de la qual s’iniciava pròpiament la cursa.

En l'Imperi Romà el Fòrum era la principal plaça pública, on es desenvolupava la vida d'una ciutat. Augusta Emerita, per ser la capital de la província de la Lusitania, posseïa dos fòrums, el Provincial i el municipal, comunicats entre si per l'Arc de Trajà.

Al Fòrum Provincial estarien situats els edificis dedicats a l'administració de la Província i al culte religiós. S’hi van trobar les restes d'un Temple de Culte que dataria de la 2a meitat del segle I aC

El Fòrum Municipal estava situat a la zona on confluïen les dues artèries principals d'una ciutat romana, el Decumanus i el Cardo.

A més, al voltant de la plaça hi va haver un Pòrtic, amb una façana interior proveïda d'obertures on es van situar les efígies de benefactors i notables de la ciutat, entre elles la de Marc Agripa, patró de la colònia i la del Geni de la colònia. Aquest Fòrum es va construir a mitjan segle I dC i es creu que envoltava una gran superfície enjardinada; s'ha reconstruït amb les restes que es van trobar en la seva excavació. Entre d'altres objectes es van trobar elements decoratius i monumentals, que es poden visitar al Museu Nacional d'Art Romà.

Al voltant de la plaça, pavimentada amb lloses de marbre, es van aixecar importants edificis, com el Temple de Diana, de culte imperial, les termes públiques i una basílica, que era un lloc per a l'administració de justícia.

Malgrat el seu nom, l'edifici estava dedicat al culte imperial. La seva construcció data de finals del segle I a.C. o principis de l'I d.C., en l'època d'August.De planta rectangular, i envoltat de columnes, té el front orientat al fòrum. Aquest frontal estava format per un conjunt de sis columnes rematades en un frontispici semicircular. En la seva construcció es van emprar principalment materials granítics.

Sota August es produeix una notable millora de les comunicacions i de les obres públiques en general. La confluència de nombroses calçades va contribuir que Emerita Augusta es convertís en una de les ciutats romanes més importants.

XARXA VIÀRIA

VIA DE LA PLATA

Hi ha discussió sobre l'origen d'aquest nom, encara que l'opinió més acceptada és que deriva de la paraula àrab balath, que significa camí empedrat. Va ser construïda per unir Asturica Augusta (Astorga) amb Augusta Emerita . A l‘ empar d'aquesta calçada es crearen diferents colònies, campaments i ciutats, com Caparra o Norba Caesarina. Entre Mèrida i Càceres es trobava una mansio (mansio Ad Sorores), molt a prop de l'actual encreuament de Las Herrerías.

Altres vies

Partint de la via de la plata es va anar traçant una xarxa de calçades que unia els principals nuclis urbans:1. Cap a Caesaraugusta (Saragossa).2. Cap a Corduba a través de Metellinum (Medellín).3. Estava també unida a Olisipum (Lisboa) per tres camins.Un ramal de la Via de la Plata unia Norba (Càceres) amb les terres del nord-oest portuguès. Precisament en aquest traçat està el pont d'Alcàntara..

SERVEIS

Mansiones: llocs de descans per al viatger. Estaven ubicades amb una distància entre una i una altra d' aproximadament una jornada de camí i generalment eren nuclis urbans on es podia pernoctar.Stationes: situades a meitat de camí. Eren llocs de repòs i d'abeurador d'animals.Milliaria: Cada mil passos (uns 1.479 metres) es col·locava un milliarium. Els mil·liaris assenyalaven la distància des de l'origen i oferien informació sobre el finançament de la calçada.

El llarguíssim pont d’Alcàntara sobre el riu Guadiana a Mèrida és obra del segle I a. C. Té una longitud de 792 ms. i 62 arcs . És de màxima importància per a la configuració urbana de la ciutat.

PONT SOBRE EL GUADIANA

Més senzill, situat en la direcció nord de la Via de la Plata, cap a Astorga.

Pont sobre l’Albarregas

El Pont d’Alconètar

Estava originàriament sobre el Tajo, en direcció també cap a Astorga. És un dels ponts més antics en arcs segmentals del món.

Es conserven a Mérida restes importants de domus, l'habitatge propi de les famílies benestants. A la domus del teatre, situada darrere del prosceni, destaquen dues habitacions acabades en absis, decorades amb frescs de figures humanes.

Les restes de la domus de l’amfiteatre ocupen dues zones ben diferenciades. La primera, més completa, dóna a un pati porticat amb jardí i pou. Al triclini hi ha una interessant decoració de mosaic amb motius de verema i de Venus i Cupido.

En una altra zona, potser corresponent a una domus diferent, coneguda com la Torre de l'Aigua, hi ha una gran sala amb mosaic de motius marins: l'habitació del mosaic dels Peixos, que va poder ser un luxós menjador. Al sector nord de la casa hi ha restes de la cuina i dels banys amb hypocaustum i conduccions d'aigua.

La casa de Mitra, del segle I o II d.C, és així anomenada per la proximitat a les restes arqueològiques del culte a Mitra.

Es destaca per una sala en què es troba el famós mosaic còsmic, de gran colorit, sobre temes al·legòrics de la natura: el Temps, el Cel, el Caos, els Vents ...

En destaca igualment l'habitació de les pintures, que havia de ser un menjador familiar, amb pintures murals de color vermell.

Altres habitacions tenen decoració de pintures i de mosaics. Fins i tot hi habitacions subterrànies, per a dormitoris d'estiu, i un conjunt termal del qual es conserven banyeres i part de l’hypocaustum.

Les obres hidràuliques conformaven un sistema complet d’aprovisionament d’aigua, conducció, utilització i desguàs. Així tenim en aquest apartat els embassaments,  aqüeductes, conduccions i dipòsits urbans, així com el clavegueram. 

Els romans van planificar fins a tres conduccions d'aigua per a la ciutat: Aqua Augusta, coneguda ara com Cornalvo. Una altra anomenada Cua de Bou, -San Lázaro i una tercera en què es conserven les restes més importants, la de Proserpina-Els Miracles

L’embassament de Cornalvo, sobre la capçalera de l’Albrregas presa té més de 200 metres de longitud i gairebé 20 d'alçada. Destaca la torre de distribució de l'aigua, unida al mur per un pontet metàl·lic. No es conserven restes del seu aqüeducte, segons una inscripció, l’Aqua Augusta.

L'embassament de Proserpina a 5 km al nord de Mèrida deu el seu nom a una làpida trobada allà. A banda i banda de l'angle que forma la presa es situen dues torres de desguàs.

Les seves aigües entraven a Mérida per l'aqüeducte dels Miracles.

Aquest presenta un sistema espectacular d'arcuacions, en tres ordres. La combinació de maó i granit li dóna un color especial. Té gairebé 900 m. de longitud i 25 d'alçada màxima.

L’ aqüeducte de San Lázaro es nodreix d'aigües de diversos rierols i brolladors, que s'uneixen al dipòsit anomenat Cua de Bou. El conjunt d'arcuacions va ser construït per salvar la vall de l'Albarregas.

Era més llarg que el dels Miracles, encara que menys elegant, i també combina el maó i el granit. D'aquesta obra només es conserven tres pilars i algun arc. El traçat original va ser aprofitat en el s- XVI per a una conducció moderna.

Després de la invasions bàrbares, a partir del segle V d. C., Mèrida va seguir sent un important enclavament i va arribar ser capital de tot el Regne Visigot d'Hispània al segle VI. En l'any 713 la ciutat va caure en mans musulmanes, en què va romandre fins a la seva reconquesta pels cristians en 1230.

L’any 1993 Mérida va ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco