7/30/2019 AUSIS+MARCH

1/4

AUSIS MARCH

1. BIOGRAFIA

Fill de Pere March, va nixer l'any 1397 a Gandia i va morir l'any 1459

a Valncia.

L'any 1420 va participar en l'expedici d'Alfons el Magnnim a les

illes de Crsega i Sardenya juntament amb Andreu Febrer i Jordi de

Sant Jordi.

L'any 1424 va intervenir en diverses campanyes contra pirates a l'illa

de Gerba, a la Mediterrnia. Alfons el Magnnim, a petici del propi

March i com a recompensa pels seus mrits, li atorg el privilegi de la

jurisdicci civil i criminal sobre Beniarj, Pardines i Vernia.

L'any 1437 es cas amb Isabel Martorell, germana de Joanot

Martorell. Val a dir que entre ambdues famlies hi hagu

enfrontament fins al punt que Galceran Martorell, germ d'Isabel,

tramet una "Carta de desafiament" a Ausis March. Tanmateix Isabel

Martorell mor el 1439. L'any 1443, enviudat, es va casar amb Joana

Escorna.

D'altra banda, sempre va dur la vida prpia d'un cavaller del seu

temps mantenint petites bregues amb altres cavallers o per exemple

tenint cinc fills naturals.

2. OBRA

La seva obra coneguda s formada per un total de cent vint-i-vuit

poemes que, tot i que de vegades l'autor els anomena "Dictats", sn

coneguts tradicionalment com a "Cants". D'acord amb un criteri

temtic lgic, els cants han estat agrupats en diversos cicles:

Cants d'Amor: El poeta canta a la seva amada, viva.

Els cants d'amor s'han agrupat en diversos cicles segons els senhals

amorosos i segons el to:

Primer cicle: est format pels cicles Plena de seny, Lir entre

cards i Mon darrer b, que presenten un amor honest.

Segon cicle: est format pel cicle Amor, amor, que crida l'amor,

demanant-lo.

7/30/2019 AUSIS+MARCH

2/4

Tercer cicle: est format pel cicle Oh, foll' amor, que t un to

violent i turmentat.

Cants de Mort: Van ser escrits desprs de la mort de la segona

esposa Joana Escorna. El poeta canta la seva estimada, morta.

Els poemes es converteixen en veritables elegies que plantegen com

a tema el dest desprs de la mort, i constitueixen el primer pas cap a

la purificaci espiritual. Pel que fa a la seva teoria sobre la mort,

March destaca tres punts:

La mort s l'alliberament del turment amors i del desencant dela vida.

Es pot morir d'amor.

La mort real s l'nic cam que permet tornar a trobar-se amb

l'estimada ja morta.

Cants Morals: Desprs de desenganys i desillusions, purificat pel

dolor, mostra els sentiments sorgits pel raonament de les coses

terrenals i divines. Com a moralista, va tractar els temes de la

felicitat, la cobdcia, l'honor, la fe i el saber.

Cant Espiritual: El poeta, ja purificat per la contemplaci i per la

prctica de les lleis morals, contempla Du, i es mostra com l'home

pecador temors que es refugia en l'amor i el temor de Du.

3. TEORIA AMOROSA

Pel que fa a la seva teoria amorosa aquesta es centra bsicament endemostrar que ell s el ms gran amador per damunt de tots els

amadors, fins i tot els de la literatura clssica. Val a dir, que

nicament seran superiors a March aquells amadors que siguin

capaos de morir per amor a Du.

De la seva teoria amorosa es poden destacar els punts segents:

L'amor s l'nica cosa que interessa, deixant de banda totes les

coses mundanals i fins i tot la religiositat.

L'amor pot ser de tres classes:

7/30/2019 AUSIS+MARCH

3/4

La fina amor o amor honest.

La folla amor o amor deshonest.

Lo profit amable o amor venal, impulsiu.

L'amor noms es pot produir entre consemblants, s a dir, entre

ssers de la mateixa espcie. Tanmateix la correspondncia

amorosa no es pot produir per l'escassetat d'entendre de la dona.

Per aix el poeta es lamenta, sentint enyorana del passat en el

qual hi havia amor i criticant el present en el qual ja no hi ha amor.

La demostraci del seu gran amor es basar en la idea delpatiment i del sofriment: quant ms es pateix, ms s'estima. Per

tant, el dolor que mostren les seves lamentacions, s desitjat

perqu ser la seva prova d'amor.

El poeta, March, s el "mestre d'amor". I vol ser el ms gran

amador.

I el seu amor s tan gran que fins i tot desitja la mort per l'amor.

Per la mort li fa por per dos motius:

Perqu deixaria de veure l'estimada, la qual cosa suposaria

la desaparici de l'amor, ja que l'amor a l'Edat Mitjana

entrava pels ulls.

I perqu pensa que la dama s'oblidaria d'ell.

Tanmateix Ausis March havia de superar la mort per amor de la

resta de poetes, la qual cosa aconseguir indicant que el seu amor

ser etern i per tant ell continuar estimant la seva dama desprs

de la mort.

4. ESTIL

Ausis March s un poeta dur i tosc, de vegades de lectura difcil, a

causa d'una certa inhabilitat expressiva i a l'excessiva condensaci

del pensament.

Pel que fa al llenguatge va usar la llengua catalana prpia de l'poca i

va eliminar el lxic provenal i aprovenalat.

7/30/2019 AUSIS+MARCH

4/4

Val a dir que March no evita expressions de tipus vulgar i casol, la

qual cosa tot i que menys bella dna una major fora expressiva als

poemes.

D'altra banda, March va trencar amb la poesia trobadoresca entenent

la dama ja no com una imatge idealitzada, totalment artificial, si nocon un sser real el qual ja no li interessar per la seva bellesa si no

pel seu enteniment i pel seu "gest", s a dir, per la seva personalitat.

Pel que fa a la forma, utilitza els segents recursos expressius i

mtrics:

Comparacions basades en l'experincia personal i imatges aspres i

violentes basades en la mar tempestuosa.

Anttesis que mostren les contradiccions sentimentals.

Interrogacions retriques i apstrofes que augmenten el to trgic.

Usa els "estramps", per la major part de poemes sn

decasllabs, amb cesura masculina en la quarta sllaba.

Generalment les seves poesies tenen preferncia o b per les

rimes masculines o b per les rimes masculines alternades amb

rimes femenines.