Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 Barcelonaopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/5.pdf · un...

5 OCTUBRE/NOVEMBRE 2002

5 OCTUBRENOVEMBRE 2002

NUM. INFORMACIÓPER ALCONSUMPVP 3

Les joguinesLes joguines

El màrqueting irresponsable

Beneficis a canvi de salut

El màrqueting irresponsable

Beneficis a canvi de salut

Especial cultura de pau:Objecció fiscal:

desarmar els impostosDespesa militar i oblit social

Especial cultura de pau:Objecció fiscal:

desarmar els impostosDespesa militar i oblit social


Direcció: Montse Peiron

Redacció: Isabel Atela, Montse Peiron

Col·laboracions: Eugeni Casanova,Ana M. Cuesta, Carlota Franco,Fundació per la Pau, Daniel Luz,Francesca Mantoux, Arcadi Oliveres,Álvaro Porro, Gil Toll

Correcció: Gustau Erill, MeritxellSubirana

Disseny gràfic i maquetació: MuntsaBusquets, Pep Sansó

Fotografia: Betty Navarro, Lluís Granell. Secció Viatges: Eugeni Casanova

Humor i il·lustracions: Laia Olivares

Impressió: Gramagraf s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-17766-2002

ISSN: 1579-9476

Imprès en paper reciclat

Us agrairem que si reproduïu de lamanera que sigui qualsevol part de larevista citeu la procedència.

Aquesta revista també es publica encastellà.

Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected]://cric.pangea.org

2

EDITORIAL

En aquest número d'Opcions hem dedicat uns quants articles a diversos aspectesentorn de la cultura de pau, en uns temps en què l'ambient que es respira al món noés precisament tranquil. L'agressivitat diríem que infantil de molts governants ens fapensar si no ens hauríem de replantejar la manera com escollim els que han d'admi-nistrar les nostres societats.

El 1998, el Consell de Ministres de la Unió Europea va aprovar un codi de conductaque prohibeix les exportacions d'armes quan hi hagi un risc manifest que l'exportacióproposada pugui usar-se amb fins de repressió interna i quan provoquin o prolonguinconflictes armats o que agreugin les tensions o els conflictes existents en el país dedestí. Sembla deduir-se que el que s'intenta és limitar els conflictes bèl·lics interns i"permetre" només els internacionals, la qual cosa seria un pas cap a més pau. Peròmés endavant llegim que tampoc no es podran exportar armes que es puguin usarper agredir un altre país o per imposar per la força una reivindicació territorial. Osigui: les armes no es poden fer servir en guerres internes ni externes. I doncs, ésque poden servir per a algun altre fi? És que hi ha alguna arma que no possibiliti i ali-menti les agressions?

En el text del codi, els ministres europeus diuen que estan decidits a impedir l'ex-portació d'equips que puguin usar-se en conflictes bèl·lics, i també que reconeixen eldesig dels estats membres de mantenir una indústria de defensa com a componenttant de la seva base industrial com del seu esforç de defensa. En totes aquestes mani-festacions hi veiem contradicció, indecisió, una mena de "ni amb tu ni sense tu". Peruna banda, tenim que les guerres han existit des de sempre, i per inèrcia les veiemcom a component inevitable de les dinàmiques socials. Per una altra, tenim correntssocials que proposen la noviolència, una manera diferent d'enfrontar-nos amb elsinteressos i sentiments difícils de conciliar i amb la mateixa agressivitat humana, partindiscutible de la nostra naturalesa.

Les guerres, la violència, engendren injustícia. Moltes persones moren, sofreixen,no poden viure la seva vida amb llibertat, sense tenir res a veure amb la decisió d'en-cetar una guerra, ni amb els conflictes ni les seves causes. Aquesta injustícia nomésengendra nous ressentiments i... nova violència, nous conflictes, més destrucció. Peraconseguir més pau hem d'endinsar-nos en totes les implicacions d'aquesta reflexió,ens hem d'obrir a assajar noves maneres de relacionar-nos, de comprendre'ns. Senseun esforç per moure'ns cap a aquesta nova cultura, les mesures puntuals per limitarla fabricació o venda d'armes només donaran fruits efímers.

Cartes a OpcionsEnvieu-les a:

Revista OPCIONSAusiàs Marc 16, 3er 2a08010 Barcelona

En escriure aquestes línies, principis de novembre, ja som uns 750 subs-criptors d'Opcions. En falten molts més; per consolidar el projecte hauríemde triplicar aquesta xifra. Si creieu que val la pena donar recolzament a larevista, és important que la difongueu en la mesura que us sigui possible.

També us agrairem que ens feu saber de punts de venda que conegueu ique estiguin interessats en distribuir Opcions (botigues de productes eco-lògics, de comerç just, llibreries, i en general qualsevol comerç), i d'empre-ses que es vulguin anunciar a través de la revista. Volem que els anuncissiguin una eina molt pràctica perquè els lectors pugueu trobar amb moltafacilitat alternatives positives de consum.

Ens agradaria que ens expliquéssiu a través de les vostres cartes siOpcions us és útil, què li trobeu a faltar, etc. Qualsevol comentari, crítica,suggeriment serà molt benvingut, i el tindrem en compte per anar remode-lant la revista.


3

SUMARI

ArgumentsCap a una cultura de pau

OpcionsLes joguines

Els fabricants de joguines

IdeesObjecció fiscal:

desarmar els impostos

EinesIndústria i cadàvers:

la producció i l'exportaciód'armes a Espanya

PossibilitatsReconversió

de la indústria militar

Trampes El màrqueting irresponsable:

beneficis a canvi de salut

LligamsUsurpadors de les cimeres:

les grans multinacionalss'han apropiat dels fòrums

intergovernamentals

Entreteniments

MiradesDespesa militar i oblit social:

la mirada d'Arcadi Oliveres

Viatges Samaritans:

els "guardians de la llei"

AL PROPER NÚMERO:

Els ordinadors

21

26

512

4

28

24

22

23

29

30

Europa S.A.A la secció Lligams del número 2d'Opcions publicàvem un articlesobre l'ERT, el grup de lobbyempresarial més influent a la UnióEuropea. Bona part de la informa-ció estava extreta del llibre EuropeInc., del Corporate EuropeObservatory.

Recentment s'ha presentat la tra-ducció al castellà d'aquest llibre:Europa S.A. (Icaria editorial). És untreball molt complet de recopilacióde dades, recerca de camp i anàlisidel paper que juguen les gransempreses en la política europea.

El consum responsable al món

Al nostre país, una revista que dónainformació sobre com són les empresesque ens ofereixen els béns de consum ésuna novetat. A d'altres països, però, ja fatemps que hi ha publicacions i organitza-cions que treballen en el camp del con-sum responsable des d'aquesta mateixaperspectiva.

• The Ethical Consumer és la publicaciómés consolidada a Europa. És unarevista bimestral editada al RegneUnit per la Ethical Consumer ResearchAssociation. Amb 13 anys d'història, té6.000 subscriptors i es calcula que lallegeixen unes 15.000 persones.

• CorpWatch és una organització nord-americana que ofereix informaciósobre la responsabilitat social de mul-tinacionals d'arreu del món i anàlisisde la participació empresarial en l'àm-bit de la política a través de les webswww.corpwatch.org i www.corpwat-chindia.org.

• El Corporate Europe Observatory ésun grup ubicat a Holanda que estudiales relacions que hi ha entre el poderpolític i l'econòmic a la Unió Europea.

• L'italià Centro Nuovo Modello diSviluppo és una de les entitats mésveteranes en el camp del consum crí-tic. Juntament amb el CRIC és autorade Rebelión en la tienda, un llibre queha esdevingut de referència a Espanya,i de diversos llibres sobre les relacionsNord-Sud, el comerç just, etc.

S'han publicat guies de consum crític,que habitualment se centren en els arti-cles de consum més quotidià, a diversospaïsos. La primera, Shopping for a betterworld (Comprar per un món millor) es vapublicar als Estats Units el 1988.Algunes revistes en el mateix àmbit sónKritisch Consumeren (Holanda) oMultinational Monitor (EUA). Konsumentés una revista austríaca "clàssica" d'in-formació als consumidors que començaa incorporar l'ètica entre els paràmetresque analitza. A Bèlgica, l'entitat públicade la qual depenen les organitzacions deconsumidors ha publicat alguns fulletonsamb informació per a un consum crític.


de vida dignes per a tothom, són ele-ments inseparables del treball per la Pau.En aquest sentit, algunes crítiques alsesclats de violència, als actes terroristes,fins i tot certes campanyes "humanità-ries", si no van acompanyades de la fermadisposició a actuar sobre les seves causesi modificar les situacions que els originen,esdevenen hipocresia.

DE LA INVERSIÓ MILITAR CAP A LA INVERSIÓ EN DESENVOLUPAMENT SOCIALUna societat amb grans desigualtats i ambinjustícia flagrant només es pot aguantaramb forts aparells policials i amb l'ús de laforça. Contràriament, com més cohesió,justícia i harmonia hi hagi en una societat,menys necessitarà de la força per mante-nir-se. Fer possibles unes condicions devida dignes per a tothom i en el seumateix lloc d'origen evitaria molts conflic-tes. La inversió en justícia, en desenvolu-pament, en seguretat social, en solidaritat,en ecologia, porta molta més seguretatque la inversió militar. Cal anar avançanten aquest transvasament de recursos.

DIFUSIÓ I PROMOCIÓ DE LA NOVIOLÈNCIALa noviolència és l'arrel antropològicadel pacifisme. Sense ella és fàcil trobar-se amb contradiccions. És alhora unaforma de vida i un mètode d'acció i llui-ta. La recerca de la Veritat, la Justícia,l'Amor i la Llibertat, també per a l'adver-sari, fa possible actuar de forma diferentdavant dels conflictes, tant personalscom col·lectius. El noviolent exclou laneutralitat, la rendició, la fugida i la vio-lència. El treball interior per adquiriraquestes actituds i impregnar-ne lesaccions és també treball per la pau.

L'EDUCACIÓ PER LA PAU A TOTA LA POBLACIÓ EN EL CAMÍ DE LA INSTAURACIÓ D'UNA CULTURA DE PAUL'educació per la pau no és un temaexclusivament escolar per als infants. Sónels adults els responsables de fer les pas-ses que ens han d'aproximar a un món enpau. Hom no pot carregar els infants ambuns problemes que els adults no saben ono volen resoldre. Projectar les frustra-cions sobre ells és una manera de crear-los angoixes inútils i paralitzants.L'educació per la pau comporta una pre-sentació alternativa de la història (remar-cant com a fets positius no les victòriesmilitars sobre altres pobles, sinó aquellsque han procurat una millora en les condi-cions de vida sobre la terra). Els heroishistòrics i de ficció, els models d'identifi-cació, els valors dominants, etc., convérevisar-los sota aquesta òptica. n

ON HI HA PERSONES HI HA CONFLICTESEl problema no són els conflictes, sinó laforma de resoldre'ls. Els conflictes, si esresolen positivament, serveixen per al pro-grés de la humanitat. No és preocupantque els conflictes siguin inevitables, allòque importa és fer evitable la violència.

LA VIOLÈNCIA ÉS UN CRITERI ABSURD DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTESAmb la violència guanya el més fort, no elmés just. No hi ha cap relació entre tenirmés força i tenir més raó. La violència ésla llei dels animals, no és la llei de la racio-nalitat.

LA VIOLÈNCIA ÉS INEFICAÇNo resol els conflictes, només els tapa. Nohem de confondre victòria amb solució.Una solució imposada per la força noméses pot mantenir per la força, i quan larelació de forces canvia el conflicte res-sorgeix amb un afegit de virulència i res-sentiment. La història ens ofereix multi-tud d'exemples de conflictes quereapareixen periòdicament.

L'ÚS DE LA VIOLÈNCIA OCASIONA SEMPRE MALS I SOFRIMENTPel cap baix, representa causar un malcert per evitar-ne un d'hipotètic, i la majo-ria de vegades ocasiona mals infinitamentsuperiors que aquells que pretén evitar.Sempre és un mètode cruel, inhumà idegradant de la dignitat de la personahumana, tant de qui la pateix com de quila practica. La guerra és una de les cau-ses de sofriment més grans per a lahumanitat i, a diferència de moltes altres,té el seu origen en una decisió directapresa per algú en algun despatx.

LA FABRICACIÓ I EL COMERÇ D'ARMES ALIMENTA I FA MÉS GREUS ELS CONFLICTESLes causes dels conflictes són sovint com-plexes i diverses, però el negoci de lesarmes els allarga i agreuja les seves con-seqüències, quan no els provoca directa-ment. És un escàndol intolerable l'aprofi-tament dels conflictes per a l'enriquimentprivat, i que els estats consentin i promo-guin aquest tràfic.

LA PAU ÉS UN CONCEPTE POSITIU, QUE CAL CONSTRUIRLa pau no és només absència de guerra.No és un fet casual, sinó que és fruit d'u-na sèrie de condicions que no són fàcils,però que són imprescindibles si volemaconseguir-la i mantenir-la. La pau és difí-cil i fràgil, però és possible. El respectedels drets humans i un ordre econòmicjust, que facin possibles unes condicions

4

FU N DAC I Ó P E R L A PAU

Cap a una cultura de pau

A la secció Arguments

d'aquest número dedicat

en bona part a la cultura

de la pau publiquem

un extracte del document

Cap a una cultura de pau,

25 arguments, elaborat

per la Fundació per la Pau.

Podeu trobar el text

íntegre a la web

www.fundacioperlapau.org.

A rgu

ments

Elements per construir c

riteri

s

Els infants viuen jugant, i necessiten jugar per viure.El joc és una activitat essencial, un impuls vital, lliure igratuït, que dóna plaer. A través seu es descobreix l’en-torn, s’aprèn a conèixer el propi cos, a reconèixer elsaltres i a acceptar-los.

A bona part del món les joguines prenen especial protago-nisme en l’”època dels regals”. A l’Estat espanyol, més del 70% deles vendes de joguines es fan durant les campanyes de Nadal i Reis.

Part de la informació que trobareu en aquest número d’Opcions estàextreta del llibre Guia per al Consum Responsable de Joguines (ed. Icaria),que el CRIC va publicar el 1998. Hi podeu trobar trobar més detalls sobretots els aspectes que tractem en aquest article i d’altres.

El jocEl joc és imprescindible per desenvolu-par aptituds en els infants que formaranla persona adulta que serà més enda-vant:• Personals: sensorials, psicomotores,

cognitives, afectives.• Socials: assimilació de normes i con-

ductes que facilitaran als infants laintegració en la societat, la incorpora-ció dels patrons culturals i el desenvo-lupament de la capacitat de consens ide cooperació.

• Descoberta del món: el joc permetsuperar les barreres de l’espai i eltemps proporcionant situacions multi-dimensionals i complexes. Permet l’a-ventura i el risc.

5

Les joguines Opcions

A la botiga, a qui v

otem

?

El joc lliure proporciona:• Satisfacció, ja que dóna plaer, diversió

i entreteniment. Permet l’alegria de l’è-xit i la possibilitat d’error, en un entornen què les seves conseqüències no sóngreus.

• Oportunitat d’expressar desitjos (sen-tir-se gran, poderós, etc.) i sentimentsde por, vergonya, debilitat, angoixa,tristesa, alegria, afecte… Els senti-ments i emocions més íntimes espoden mostrar tot jugant perquè elsinfants es troben en una situació “noformal” i no censurable.

• Curiositat, ja que potencia la imagina-ció, la creativitat i el descobriment. Apartir d’una situació real els nens inenes la imaginen i reconstrueixen enaltres escenaris, amb altres personat-ges, en altres moments...

Amb què juguem?Les joguines són estris de joc que hanexistit en totes les èpoques i en totesles cultures. Són creacions culturalsrepresentatives de la història col·lec-tiva.

Avui, quan diem joguina pensem inevi-tablement en una joguina comercial.Com sabem, però, centenars de genera-cions d’infants han jugat sense comprarcap joguina. Amb elements senzills iobjectes que ja no serveixen per a capaltre ús es poden fer infinitat de jogui-nes i crear situacions lúdiques que esti-mulen la creativitat i les destreses.

AMB QUI JUGUEM?És important jugar amb companys per poder compartirsituacions riques i diverses. Malgrat que alguna vegadael nen vulgui jugar sol, quasi sempre necessita com-panys, perquè la interacció a través del joc permet l’ad-quisició de valors i d’equilibri afectiu i mental. En parti-cular, la relació pares-fills és bàsica per aldesenvolupament dels infants, i el joc i l’elaboració d’es-tris per jugar proporcionen una oportunitat immillorableper viure-la. Les joguines no haurien de substituir lesrelacions interpersonals.


No hi ha una fórmula magistral queens doni les joguines més adequadesper a cada nen o nena. En escollir unajoguina val la pena parar una mica d’a-tenció i plantejar-nos algunes coses:• Quina és la joguina més adequada a

cada edat? A cada etapa de creixe-ment es desenvolupen unes aptituds icapacitats diferents.

• Per a qui és la joguina? Cada nen icada nena té unes necessitats i interes-sos particulars que s’han de respectar.

6

La publicitat de joguines

Les joguines comercials s’anuncien atots els mitjans. A la televisió es passenuns vint anuncis a cada descans delsprogrames infantils (cada deu minutsdurant les campanyes de Nadal).

En els missatges publicitaris es confon(s’equipara) la felicitat, la diversió o l’esta-tus amb tenir un munt de joguines, i endonen molt sovint una imatge enganyosa.Els petits es creuen en la “necessitat” deposseir les joguines que veuen anuncia-des. El Consell Àudiovisual de Catalunyaha fet les recomanacions següents sobrela publicitat de les joguines:1. Els anuncis han de ser clars i no han

de dur a confusió.2. No s’ha de conferir moviment a la

joguina si no forma part dels seusatributs.

3. S’han de presentar les joguines ambun referent (per exemple una mà)

Recentment, la coalició d’esquerres

del parlament italiàha introduït una

proposta de llei perprohibir tota

publicitat durant les programacions

infantils de la televisió.

Fent-se joguines elsmenuts gaudeixencreant i permeten

estalviar diners i recursos.

JOGUINES I VIOLÈNCIATots els nens tenen una càrrega d’agressivitat, i és moltimportant que la treguin (corrent, cridant, fent exerci-cis físics en general i interactuant amb els altres perexpressar les emocions). Però cal tenir ben clara ladiferència entre l’agressivitat pròpia de tots els infantsi l’allau d’escenes de violència que presencien. Val lapena que ens plantegem com dosificar-les; pot ser queprenguin els comportaments agressius com l’únicamanera de resoldre els conflictes.

que doni una idea clara de la sevamida real.

4. No s’han d’incloure efectes de so nopropis de la joguina.

5. Els missatges sobreimpresos s’hand’adaptar a la capacitat de lectura icomprensió dels infants.

6. S’ha d’evitar la identificació d’unajoguina com a exclusiva per a nens oper a nenes.

7. S’ha d’evitar la presentació violenta oagressiva d’algunes joguines.

A la pràctica, però, es transgredeixentots els punts anteriors. Analitzemalguns anuncis de la campanya de Nadal2001/02:1. A l’espot de Lego Jack Stone, tot i la

sobreimpressió Els sets es venen perseparat, és difícil esbrinar a quins setses refereix, perquè l’anunci no mostraclarament que la joguina estigui for-mada per peces diverses.

2. Tot l’anunci d’Snow Board Virtual(Cefa Toys) és amb animació figurada,i el text sobreimprès no evita una per-cepció de la joguina que no correspona la realitat. L’anunci del Barco Piratade Playmobil proporciona un movi-ment autònom a la joguina que no ésreal.

3. La mà de referència costa de veureen molts anuncis, i el muntatge esce-nogràfic fomenta la imaginació sobrela mida de les joguines. Per exemple,a Freestyle BMX (Bizak) o diversosanuncis d’Action Man (Hasbro).

4. A l’espot de Playmobil Vuelta ciclistaapareix un helicòpter que emet el socaracterístic d’aquest tipus de vehicles,un so que no és propi de la joguina.


d’agressivitat. També els de MaxSteel (Mattel): a Wind Raider el ninotdispara, i a Heli Jet es llencen míssilsentre ells.

Els embalatges de gran volum tambéens enganyen sobre la mida real de lesjoguines. D’altra banda, moltes joguinestambé es promocionen a través de publi-citat indirecta (dibuixos, pel·lícules,còmics) o subliminal (missatges enpel·lícules o programes de televisió sobretipus de jocs o models socials). Tots elstipus de publicitat estan encaminats adecantar-nos cap a les joguines que elsfabricants volen que comprem, que notenen perquè coincidir amb les més ade-quades a les necessitats dels infants.

5. Els missatges sobreimpresos, deltipus funciona amb piles, més de 300¤ o es venen per separat (referint-seals accesoris), passen a tal velocitatque ni els adults no som capaços dedesxifrar-los. A l’espot de MeccanoCity les sobreimpressions estan talla-des i en francès.

6. Els anuncis de nines i jocs d’imitacióde la realitat són els que presentenmés formes estereotipades femeni-nes, mentre que els de vehicles enminiatura són els que contenen mésestereotips masculins.

7. Els anuncis d’Action Man de Hasbroo de joguines electròniques com PlayStation 2 de Sony acostumen aseguir un patró bèl·lic o parabèl·lic,

7

LES LUDOTEQUESA les ludoteques els infantspoden jugar amb les joguinesabans de comprar-les, i així espoden evitar frustracions. S’hipotencia la interacció, la soli-daritat, els hàbits d’endreçar iconservar les joguines, i s’hipot disposar de les que puguinser més cares. També, unamateixa joguina l’aprofitenmolts nens i nenes.

Ludomón és una ludotecamòbil amb 100 jocs que inte-gren valors ecològics, perso-nals i socials, i fomenten lacooperació entre els jugadors.S’ofereix a jornades lúdiquesd’escoles, esplais, festesmajors, etc. Informació: 973292 012, [email protected].

PRODUCCIÓ INDUSTRIAL GLOBALA la capsa d’una joguina Fisher-Price hillegim aquesta inscripció: feta al RegneUnit, capsa impresa a la UE, inclou pecesd’EUA i Mèxic, les peces imitant fustahan estat fetes a la Xina. Il·lustra molt béel fet que avui la fabricació de joguinesestà altament “globalitzada”.

La majoria de multinacionals dissen-yen les joguines (o compren el disseny aalgun creatiu) i les distribueixen, però nosolen fabricar-les. La immensa majoriaes fabrica a països del Sud-est asiàtic iCentreamèrica, on els costos laboralssón molt baixos. Avui, el primer paísfabricant de joguines és la Xina; hi haunes 6.000 fàbriques la majoria a la pro-víncia de Guangdong. El 1996 hi treballa-ven 1,3 milions de persones.

Les grans multinacionals busquensempre els costos de producció més bai-xos possible, i això fa que hi hagi unacompetència “cap avall” a molts nivells:entre plantes de producció, per oferirpreus més baixos; entre treballadors,que per aconseguir feina han de produirmés per menys diners; i entre països, peratreure els inversors estrangers (reduintimpostos o oferint mà d’obra “dòcil”, ésa dir, prohibint els sindicats o permetentviolència als llocs de treball). Així, lescondicions laborals en què es fabriquenles joguines són molt dolentes. Aquestacursa cap avall s’ha intentat frenar desde diversos moviments socials; demoment, la resposta de les multinacio-nals ha estat adoptar un codi de conduc-

ta que estipula unes condicions laboralsmínimes, però això no garanteix pas queles condicions millorin a la pràctica.

La resposta d’algunes multinacionalsa les queixes per les condicions laboralsencara és moltes vegades la reubicació:si els treballadors s’organitzen per rei-vindicar els seus drets, l’empresa tancala fàbrica o li rescindeix el contracte imou la producció a alguna altra planta opaís on la força laboral sigui “més fàcil-ment explotable”. Això posa els treballa-dors entre l’espasa i la paret: o perme-ten ser maltractats o perden la feina.

Els últims anys ha aparegut un altrefactor que dificulta la millora de lescondicions, i és el gran poder queestan guanyant els principals punts devenda de joguines (grans superfíciescom Toys’R’Us o Wal-Mart). Aquestes

Wal-Mart és una cade-na de supermercatsnord-americana pre-sent també a nou paï-sos més. Segons larevista Fortune ésl’empresa que mésfactura del món,250.000 milions d’eu-ros el 2001.

La producció de les joguines

Vegeu el requadre Els codis de conducta.


botigues compren més de la meitat dela producció de molts fabricants, laqual cosa els permet, a la pràctica,governar la producció de joguines. Amés de perseguir una davallada cons-tant dels preus, fan les comandes cadavegada més a la vora del Nadal. Aixòimplica que, a les plantes fabricants,entre juliol i octubre les jornades hande ser més intenses i sota més pressió.Fora de la temporada alta, molts treba-lladors són acomiadats o enviats acasa sense sou.

Subcontractar la fabricació de joguinesa països del Sud no és pas una exclusivade les multinacionals. Com que els costosde transport també són molt baixos, aqualsevol empresa li surt a compte enca-rregar la manufactura a l’altra punta delmón. L’any 2001, les joguines fabricadesa l’estranger van aportar el 20% de lafacturació del sector joguiner espanyol.De fet, algunes marques de joguines(com Bizak o Popular de Juguetes) sónd’empreses que han nascut fa relativa-ment poc i que es dediquen purament a

8

ELS CODIS DE CONDUCTALes pobríssimes condicions de treball en què es fabriquen les joguines (i altres articles) als països del Sud hanestat denunciades des dels anys 80 per organitzacions socials i sindicals, que van fer una llista de les condicionslaborals mínimes exigibles: són els codis de conducta. Avui, moltes grans empreses han redactat el seu propicodi de conducta (en podeu veure alguns exemples a la pàgina 20), però encara no es controla de manera públi-ca que els codis es compleixin.

L’Asian Monitor Resource Center (AMRC) i el Hong Kong Christian Industrial Committee (HKCIC) són duesONGs de Hong Kong que treballen per millorar les condicions laborals a l’Àsia. Veuen bé que les empreses adop-tin codis de conducta, però alerten que poden ser només una eina de rentat d’imatge: les empreses els esgrimei-xen com a garantia de la seva responsabilitat social, quan en realitat moltes vegades no els respecten a la pràc-tica.

L’HKCIC va fer un estudi el 2001 a 21 plantes de producció de la zona de Guangdong que treballen per Mattel,Hasbro, Disney i McDonald’s, i va concloure que ni els codis ni la Llei Laboral xinesa no es respecten. El 90%dels treballadors entrevistats no sabien què era el codi de conducta. A part dels baixos salaris i les jornadesllarguíssimes (12 o 16 hores la temporada alta), hi van trobar una manca molt important de mesures sanitàries ide seguretat. Per exemple, als departaments de pintat de diverses plantes els treballadors no duien cap mas-careta i es desmaiaven amb una freqüència significativa. Cap dels treballadors no sabia amb quins productesquímics estava treballant ni quins problemes li podien causar en tocar-los amb les mans. Alguns van explicarque els donen guants quan se sap que ha de venir una inspecció, però que de fet prefereixen treballar senseperquè amb guants treballen més a poc a poc, no compleixen la quota de producció establerta i han de fer méshores extra.

Segons un estudi de l’HKCIC sobre 50 joguines, el percentatge querepresenten els costos de mà d’obra sobre el preu final de venda alpúblic és un 2’77% en mitjana; el percentatge més gran és un 5’5% iel més baix un 0’7%

D’altra banda, l’AMRC adverteix que veure els codis de conducta com a garantia de la responsabilitat social deles empreses té el perill de prendre’ls com a substituts de les lleis laborals. L’incompliment de les lleis es potdenunciar als tribunals, però els codis de conducta no tenen estatus legal i es poden transgredir sense cometrecap delicte, tal com passa habitualment.

gestionar tot el procés: escullen dissenysde joguines ja existents al mercat, n’enca-rreguen la fabricació al Sud, les importeni les distribueixen. La facturació d’aques-tes empreses va créixer quasi un 50%entre el 1999 i el 2000.

PRODUCCIÓ INDUSTRIAL LOCALMalgrat l’avantatge en preu que significasubcontractar la producció a països delSud, alguns fabricants espanyols deci-deixen mantenir la producció aquí, simés no la major part. Com que no podencompetir en preu, han de competir eninnovació i qualitat, o bé centrar-se enun tipus determinat de joguines, perexemple les de fusta. La majoria subcon-tracten a empreses veïnes o tallers partde la producció durant l’època anterioral Nadal, perquè no poden mantenir totl’any la plantilla necessària.

Els consumidors espanyols, però, valo-ren poc la qualitat i busquen per sobre detot preus baixos. Per això bona part de laproducció d’aquestes empreses es desti-na a l’exportació, principalment a Europa.


9

PRODUCCIÓ ARTESANAL LOCALLa producció artesanal està en auge. ACatalunya, el nombre d’inscrits al registred’artesans i el de fires artesanes van crei-xent, des de fa uns quants anys. A totesles fires d’artesania hi sol haver almenysuna parada de joguines. Des de l’any pas-sat es fa a Tona (Barcelona) la firaJocJoc, el desembre, amb l’objectiu d’o-ferir jocs i joguines que resultin unaalternativa a les de gran consum. Tambés’hi troben poden trobar joguines d’altrespaïsos i cultures.

Solen ser joguines de fusta, fetes entallers domèstics per una o dues perso-nes. Els artesans expliquen que les sevesjoguines tenen el valor de no ser objec-tes anònims fets en sèrie.

PRODUCCIÓ ARTESANAL GLOBALÉs la que correspon a les joguines deComerç Just. Provenen de diversos païsosdel Sud i solen ser joguines pròpies de lesseves cultures fetes de manera artesana.El Comerç Just estableix unes condicionsde producció i comercialització més justesper als productors que les habituals.

Les joguines i el medi ambient

EL MATERIALEl ventall de materials utilitzats per ferjoguines és molt ampli. N’hi ha de natu-rals (fusta, paper, cartró, cautxú, roba,llana, cera, metall, pelfa) i de sintètics(els diferents tipus de plàstics, les fibressintètiques, alguns tipus d’espumes).

Les joguines de materials naturalssolen ser duradores i formen la sensibili-tat ecològica dels nens. La fusta és unmaterial noble i la seva temperatura ésagradable. El paper i el cartró, si sónreciclats i blanquejats sense clor respec-ten més la salut i el medi ambient, aixícom els teixits de cultiu ecològic (senseadobs ni pesticides sintètics). Hi ha pin-tures fetes amb tints vegetals i que noporten metalls pesants ni dissolventsquímics que puguin contaminar.

Un dels plàstics usats en la produccióde joguines és el PVC, un dels productessintètics que s’han estudiat més a fons.És una agrupació de mol·lècules de clo-rur de vinil a les que s’afegeixen diversos

additius com els ftalats (plastificants perfer productes tous o elàstics) i metallspesants (estabilitzants).

Els principals problemes del PVC sónels següents:• Conté clor. Per tant, en fabricar-lo o

incinerar-lo s’emeten organocloratscom les dioxines, una de les substàn-cies més tòxiques que es coneixen. ElPVC és una de les principals fonts declor en els residus urbans.

• Quan el PVC es crema els metallspesants s’acumulen a les cendres, os’alliberen al medi si es llença a unabocador.

• Els additius del PVC no estan fixats ales seves mol·lècules, i se’n despre-nen passant a les mans de qui l’aga-fa, als llavis o llengua de qui el llepa,o al contingut en el cas de conteni-dors de PVC, com ara una ampollad’aigua. Nombrosos estudis indiquenque alguns ftalats són perjudicialsper a la salut.

Vegeu la secció Einesdel número 3

d’Opcions.

Algunes marques de nines de teixits de

cultiu ecològic:Keptin-Jr, Linea

Jonathan, Plü Natur.Es troben en botigues

especialitzades.

El PVC es pot identifi-car per PVC, V, vinil oel símbol

Però en molts plàsticsno hi trobem cap sig-ne que ens permetisaber de quin tipus és,perquè la legislació noobliga a posar-ne.


10

Els perills per al medi i la salut delPVC han estat descrits per estudis cien-tífics i denunciats per nombroses cam-panyes. La indústria presenta tambéinformes científics que desmenteixen elsperills per a la salut (l’alta toxicitat deles dioxines i els metalls pesants avui jano és discutida per pràcticament ningú).

Una decisió de la Comissió Europeadel 1999 ordena als estats membres que,en joguines i articles de puericultura quenens de menys de tres anys es puguindur a la boca, prohibeixin el PVC tou quecontingui algun d’aquests ftalats: DINP,DEHP, DBP, DIDP, DNOP i BBP. La prohi-bició és per tres mesos, de manera quees revisa periòdicament; fins ara sempres’ha decidit continuar amb la prohibicióper tres mesos més.

A la resta de joguines, usar o no PVCés una decisió del fabricant. La posicióde l’Asociación Española de Fabricantesde Juguetes (AEFJ) és clarament contrà-ria a l’abandó del PVC. Reconeix que hiha evidències més que raonables de riscper a la salut dels infants de fins a tresanys que els llepin o mosseguin més detres hores al dia, però demana a la UEque deixi ben clar que la prohibició ésnomés per a aquests casos, i es queixaque alguns països compradors exigeixenjoguines per a qualsevol edat lliures dePVC. Recentment, el Japó ha prohibit a

LES PILESMoltes joguines comercials funcio-nen amb piles. Val la pena pregun-tar-nos si realment són necessà-ries, perquè molts cops aportenpoc a la joguina (per exemple fergirar el cap d’una nina).

Les piles contenen metallspesants. Els més nocius per a lasalut són el mercuri, el cadmi i elplom. Les piles de botó són lesque contenen més mercuri.

Llençant-les als contenidorsespecials per a piles facilitem lapossible recuperació de part delsmaterials, encara que en moltscasos s’enterren en bidons espe-cials perquè no s’ha desenvolupatcap tecnologia per reciclar-les.

ALGUNS CONSELLS PRÀCTICS• Estalviem recursos si adquirim la joguina de segona mà o si la fem a casa aprofitant materials, amb la satisfacció

que això ens pot produir a nosaltres i als petits.• Una joguina ha de ser estimuladora del joc. Jugar no és manipular una joguina.• Si no s’adequa a l’edat del nen o nena a qui va destinada, li causa avorriment i confusió.• L’embalatge excessiu malbarata recursos i encareix la joguina sense motiu. Cal assegurar-se que a dintre hi ha el que

sembla des de fora.• Són millors els materials biodegradables i duradors. Les joguines que duren poc malgasten recursos i resulten més

cares. També es pot tenir en compte si una joguina serà fàcilment reparable en cas que s’espatlli.• Varietat. Tenir moltes joguines inutilitzades pot dificultar que els menuts aprenguin a valorar les coses. És bo tenir

joguines que estimulin els diferents aspectes per assegurar una formació integral.

partir de l‘agost del 2003 usar l’ftalatDIEN en mossegadors i el DEHP a totesles joguines destinades a nens de fins asis anys. L’AEFJ valora així aquesta deci-sió: representa un cop dur per a la indús-tria de la joguina, perquè el Japó era undels països que defensava fins ara laposició científica, i a més extén la prohi-bició fins als sis anys.

El PVC és un plàstic molt usat actual-ment: en canonades, envasos i embalat-ges, bosses de sèrum i sang, pitets, fun-des de matalàs, cortines de dutxa, paperde paret, botes d’aigua, culleretes per abebès, etc.

LES JOGUINES DE SEGONA MÀLes joguines estan destinades als petits,i els petits creixen molt de pressa... Quanun nen o nena ja és massa gran per con-tinuar fent servir una determinada jogui-na, llençar-la significa destruir un bé queencara és útil. Li podem allargar la vidaútil passant-la a germans o amics méspetits, donant-la a entitats que recullenjoguines per repartir-les entre sectorssocials desafavorits, o venent-la a boti-gues de segona mà.

Quan comprem una joguina tambépodem considerar la possibilitat de com-prar-la de segona mà, si bé al nostre paísno és fàcil perquè encara no tenim cultu-ra de mercat de segona mà.


11

A l’Estat espanyol hi ha una gran tradiciód’indústria joguinera, concentrada sobretot a lesprovíncies d’Alacant i València. Més de la meitatde les empreses són molt petites, amb menys dedeu treballadors. A Catalunya hi ha una tercerapart de les empreses estatals.

Segons l’Asociación Española de Fabricantesde Juguetes, Espanya és el setè país del món enconsum de joguines. Prop de la meitat de lesvendes es fa a través d’hipermercats i granssuperfícies especialitzades.

Al voltant d’un 70% de les joguines que esvenen a Espanya són importades; el 63% vénende la Xina (del segon origen més important, elJapó, n’arriben deu vegades menys).

Per motius d’espai no hem inclòs cap fabricantde joguines electròniques, tot i que Sony és laprimera del sector en facturació. Tampoc no hiapareixen Disney ni McDonald’s, perquè no sónempreses joguineres; però tenen unaparticipació important en el sector de lesjoguines, fent-hi aparèixer els seus personatgesl’una i regalant-ne als seus establiments l’altra.

narial en diverses empreses que no hicotitzen. El seu objectiu és que els accio-nistes de Dinamia participin indirecta-ment en les empreses que ella posseeix.

• Educa va deixar de fer servir PVC el1998.

ChiccoAquesta marca és d’Artsana, una multi-nacional italiana fundada el 1946 pel queencara n’és president, Pietro Catelli, queva començar fabricant xeringues, termò-metres i altres instruments de farmàcia.Després va incorporar les joguines iestris per a bebè i la cosmètica. El grupinclou la cadena de botigues Prénatal il’empresa espanyola Tecnilatex, quefabrica els preservatius Control.

Els fabricants de joguines

Borrás, EducaLa marca Borrás és una de les més anti-gues del sector; l’empresa Borrás Planaes va fundar a Mataró el 1894. L’empresaEduca Sallent va néixer a Sabadell el1967. El 2001 es van fusionar per formarEduca-Borrás, que és la sisena espanyo-la en volum de facturació. És líder en elsector de puzzles, i també fa jocs per apetits i grans i ordinadors infantils.

Tota la producció es fa en una plantapròpia excepte els ordinadors, que esfabriquen a la Xina (els programes, però,els desenvolupa Educa-Borrás).Puntualment encarreguen feina a fabri-cants veïns, i també produeixen per aaltres marques.

L’accionista majoritària d’Educa-Borrásés Dinamia Capital Privado, una societatque cotitza a Borsa i té participació accio-

MEDI AMBIENT


12

Bona part de la producció d’Artsana sesubcontracta al Sudest asiàtic.

• Artsana no fa servir PVC en mossega-dors destinats a nens de menys detres anys.

• El 1993 hi va haver un incendi a lafàbrica Zhili, a la Xina, que produïajoguines per a Chicco. El fet que lesportes estiguessin tancades amb clauva agreujar la situació: van morir 87treballadores i una quarantena vanresultar ferides, deu de les quals vanquedar incapacitades per treballar. Enun principi Artsana no va pagar capindemnització, però després d’anys derebre pressió social va anunciar, el1997, que constituïria un fons amb144.000 euros per compensar les víc-times. Finalment va pagar aquestsdiners però, segons l’Asian MonitorResource Center (una ONG que treba-lla per millorar les condicions laboralsa l’Àsia), no es van donar a les vícti-mes ni a les seves famílies sinó que esvan usar per a altres fins, mitjançantacords amb ONGs locals.

• Artsana és una de les principals fabri-cants de biberons i tetines del món. El1981, l’Organització Mundial de la Salut(OMS) va establir unes normes queprohibeixen les activitats de promociód’aquests articles (i també dels substi-tuts de la llet materna). Seguns uninforme del 2001 de l’organitzacióInternational Baby Food ActionNetwork, Artsana incompleix les nor-mes de l’OMS, tant a Itàlia com a altrespaïsos, amb accions com aquestes:- A través dels fulletons, i també de la

seva web, transmet el missatge queel biberó és igual o millor que la lletde la mare, tant de paraula com mit-jançant les imatges.

- Reparteix gratuïtament fulletons irevistes en hospitals, i alguns treba-lladors dels hospitals donen obse-quis Chicco a les mares.

- Promou que els nens es desmaminaviat regalant amb els biberons unacullereta especial per a la primerapapilla, a partir dels quatre mesos.Un dels biberons és específic pelprimer mes, i a l’etiqueta diu la teti-na fa la sensació més semblant pos-sible a l’alletament natural.

- Regala biberons petits, per a nensd’entre 0 i 4 mesos, a les donesembarassades que van a cursos pre-natals. També els regala samarretes,bolquers, marcs per a fotos, etc..

- Fa descomptes a les botigues queofereixen més espai d’expositor pera les tetines i biberons Chicco.

DisetL’empresa Diset va néixer a Barcelona el1970. El juliol del 2001 va ser compradaper M&R de Monchy, un grup holandèsque inclou vuit empreses de sectorsdiversos i que ja havia estat propietaride Diset durant els anys 80. Des del2001 s’ha especialitzat en fer joguines,sobretot de cartó, destinades a la grandistribució. Fabrica amb marca Diset iper a altres marques, i també distribueixalgunes joguines d’importació.

• Una part de la feina de Diset se sub-contracta a un taller d’ocupació depersones discapacitades.

FalomirJuguetes Falomir és una empresa fami-liar de L’Eliana (València) fundada el1945 que fa jocs de taula i manualitats.

El seu objectiu és fabricar el que es veni no vendre el que es fabrica. És l’empresalíder espanyola en joguines de baix preu.Moltes de les seves joguines són similarsa d’altres que també hi ha al mercat, peròamb preu més baix (per exemple téIntelect, que és més barat que Scrabble, oMaxim Castillos, més barat que ExinCastillos). Això li permet ser l’empresaque més unitats de joguines ven (tresmilions en un any) i tenir un 70% del mer-cat en joguines de menys de 12 euros. Amés, les seves joguines es venen regular-ment durant tot l’any, a diferència del queels passa a la majoria, que tenen un picde vendes l’època de Nadal. Té un grannombre de clients (botigues petites igrans, papereries, gasolineres, etc.) i elmés important representa només un 12%de les vendes (en canvi, les empresesgrans solen vendre més de la meitat de laproducció a mitja dotzena de clients).

Subcontracta el disseny i la manufac-tura a empreses del seu entorn, i muntales joguines en una planta pròpia. Perreduir costos ha ideat un sistema demuntatge senzill: els 150 models dejoguines s’envasen en només sis tipus decapses diferents. Fa deu anys que vacomençar a exportar, i ara ven a Europa,Àfrica i Amèrica.

MEDI AMBIENT

ASPECTES SOCIALS

ASPECTES SOCIALS

A la secció Trampesd’aquest mateix

número expliquem laproblemàtica dels

substituts de la lletmaterna


13

Fisher-Price, MattelLa multinacional nord-americana Mattel,fundada el 1945, és líder mundial en elsector de les joguines; a Espanya ocupael tercer lloc en volum de facturació,després de Sony i Famosa. El 1959 vacrear el que seria una de les joguinesmés venudes del món, la nina Barbie(segons Mattel, un 95% de les nenesnord-americanes d’entre 3 i 10 anys entenen almenys una); li aporta més de lameitat de la facturació. El 2001 va com-prar l’empresa propietària delPictionary.

Les marques més tradicionals deMattel es fabriquen en plantes pròpiesd’Àsia, Itàlia i Mèxic, i se subcontracta laproducció de la resta de marques a plan-tes d’arreu del món.

El pla de Mattel per retallar costos vacomençar el 2000. El 2001 va tancar unaplanta a Kentucky per obrir-ne una altraa Mèxic, la plantilla es va reduir en un7%, i es va vendre Learning Company,una editorial de programari educatiu quehavia comprat dos anys abans.

• El desembre del 2001 va llençar latecnologia Green Voice per als micro-xips de les joguines que emeten sonso fan música, que permet dividir pertres el consum elèctric. L’empresaestima que si tota la indústria usaaquesta tecnologia es poden consu-mir entre 150 i 200 milions de pilesmenys cada any.

• Mattel diu que creiem que és impor-tant crear un entorn que deixi la gentlliure perquè donin el millor de si. Ésper això que estem tan compromesosen equilibrar la feina i la vida. AlsEstats Units ofereix unes condicionslaborals molt bones (per exemple, espot vestir de manera informal, les

FamosaEls anys 50, la introducció del plàstic vaprovocar canvis importants en el sectorjoguiner espanyol. La producció mésaviat artesanal va deixar pas a novesmaquinàries i tecnologies que permetienproduir en sèrie, la qual cosa comporta-va també una ampliació del mercat. Perfer front a aquesta nova situació, 25fabricants de joguines d’Onil, a Alacant,es van unir el 1957 per formar l’empresaFamosa (Fabricantes Agrupados deMuñecas de Onil S.A.).

En principi només feia nines, desprésva anar diversificant el catàleg. Avui ésun grup format per nou empreses, de lesquals tres són filials comercials a l’es-tranger. És l’empresa de capital espanyolque més factura en el sector (nomésSony va facturar més que ella el 2001), iés líder al mercat portuguès. Té unafilial a Hong Kong que coordina la fabri-cació a la Xina, on se subcontracta un30% de la producció. També encarregapart de la producció a altres fàbriquesde la seva comarca. Dóna feina directa oindirecta a més d’un 10% de la poblaciód’Onil, que és d’uns 7.000 habitants.

Molt recentment, el 80% de Famosas’ha venut a un conjunt d’empreses d’in-versió. D’aquesta manera deixa de serde propietat multifamiliar i fa un pas capa una més gran professionalització, ambla qual cosa pretén créixer en volum ipresència internacional.

ASPECTES SOCIALS

MEDI AMBIENT

CANVIS EN EL MÓN DE LES MULTINACIONALS

Al llarg de la seva vida, moltes grans multinacionals evo-lucionen de manera semblant. Han nascut com petitesempreses familiars, i han anat creixent a base de com-prar altres empreses, incrementar el nombre de produc-tes i marques, ampliar el mercat fins arribar a abastartot el planeta, diversificar els sectors en els quals tenenactivitat o inversions, moure la manufactura per tal deminimitzar-ne el cost, etc. Així, els resultats econòmicshan crescut de manera sostinguda durant molts anys. Lagran envergadura que han assolit els ha permès adquirirtambé un gran poder polític.Darrerament hi està havent un punt d’inflexió. Moltesmultinacionals han vist com els beneficis anuals esreduïen o fins i tot han tingut pèrdues. Per superaraquesta situació dissenyen plans de contenció dels cos-tos, que sempre inclouen aquestes accions:• Abandonar el negoci en els sectors que no conformen el

nucli de l’activitat empresarial i centrar-se en les marquesmés consolidades.

• Tancar les plantes de producció menys eficients.• Vendre’s les empreses menys profitoses.• Reduir la plantilla.• Seguir buscant els costos de manufactura més baixos.• Simplificar l’administració, eliminant la gestió a nivell de

les filials per concentrar-la a l’empresa matriu.

Vegeu el requadreCanvis en el món deles multinacionals


cat ni manera formal de queixar-se,però la direcció de la planta argu-menta que degut a la forta adhesiócultural al confucianisme, els treba-lladors no se solen adreçar a la direc-ció de la fàbrica, és més probable quebusquin ajuda i consell entre els seuscompanys o els superiors immediats.MIMCO està d’acord amb la diagnosiperò creu que de totes maneress’haurien de crear més canals decomunicació.

- En una planta de Mèxic es va trobarque el 72% dels treballadors nosabien que tenien un sindicat (tot ique tots reben un dia de formació enmatèries sindicals en incorporar-se ala fàbrica). Però tots els treballadorsentrevistats van afirmar que ni ellsni ningú que coneguin no ha estatmolestat ni acomiadat per pertànyera un sindicat.

vacances són de cinc setmanes des-prés de 20 anys a l’empresa, et donenfacilitats si vols entrar en un progra-ma d’adopció, etc.).

• Els informes de MIMCO, el consellindependent que Mattel ha designatperquè controli el compliment del codide conducta de l’empresa, reflexen engeneral que les condicions de treball ales onze plantes visitades són forçabones, i que a les segones visites s’havist que han millorat considerable-ment quasi tots els detalls que s’ha-vien trobat incorrectes inicialment (enun cas no ho van poder comprovar deprimera mà perquè la segona visita vaser fora de la temporada alta de pro-ducció, però MIMCO diu que trobemacceptable el que ens assegura ladirecció de la fàbrica). Destaquemalguns punts dels informes de MIMCO:- En una planta xinesa no hi ha sindi-

14

Marca Empresa

Educa-Borrás

Artsana Group

Diset

Juguetes Falomir

Famosa

Mattel

Toyland

The Haba Family

Hasbro

Lego

BrandstätterGroup

Tipus

Mitjana

Multinacional

Petita

Petita

Grup empresarial

Multinacional

Petita

Grup empresarial

Multinacional

Multinacional

Multinacional

Activitats

Joguines, jocs per a adults

Puericultura, joguines, roba infan-til, cosmètica, pro-ductes sanitaris



Joguines


Joguines

Joguines, jocs, mobles infantils i pera guarderies


Joguines

Joguines, informàtica

Propietat

39’7% Dinamia CapitalPrivado, 33% Team Toys,23’8% Catalana d'Iniciatives,3,5% accionistes privats

Família Catelli

M&R de Monchy (Holanda)

Família Falomir

31% Inveralia, 24’5% Torreal,24’5% Ahorro CorporaciónDesarrollo, 20% equip direc-tiu i socis fundadors

49.000 accionistes (cap ambmés del 5% de les accions)

M&R de Monchy (Holanda)

Klaus Habermaass

12% Capital Group International,10’7% Alan G. Hassenfeld, 8’3% George Lucas, resta més de 9.000 accionistes

Família Kristiansen

Horst Brandstätter

Treballadors

150

6.000

50

11 (35 entemporada

alta)

500 (900 entemporada

alta)

27.000

47

1.300

8.000(4.700 als

EUA)

7.300 (3.300a Dinamarca)

2.300 (1.260a Alemanya)

Facturació 2001(milions d’euros)

21

1.252

8’9

7’9

160

5.423’42

11’5

?

3.224’59

1.440

293

PERFIL DELS FABRICANTS DE JOGUINES

D’on és

Sant Quirzedel Vallès(Barcelona)

Itàlia

Barcelona

L’Eliana(València)

Onil(Alacant)

Estats Units

Cornellà de Llobregat(Barcelona)

Alemanya

Estats Units

Dinamarca

Alemanya

Font de les dades: les mateixes empreses.

Vegeu el requadre Els codis de conducta

d’algunes empreses, a la pàgina 20.


15

- A la planta xinesa de Chang’an, pro-pietat de Mattel, hi ha més de 6.000treballadores (la majoria són donesjoves). Segons un estudi de l’ONGAsian Monitor Resource Center(AMRC) publicat el gener del 2001, hiha dos torns de treball: de 7:00 a18:00 i de 19:00 a 6:00, sis dies a lasetmana. De les 11 hores laborals, unaés de descans, vuit es paguen a preunormal i dues com a hores extres; elsdissabtes també es paguen com ahores extra. A part del salari (aproxi-madament entre 54 i 110 euros men-suals, segons la secció en què es tre-balli) Mattel ofereix tres àpats al dia,o bé paga uns 20 euros addicionals;segons l’AMRC, aquesta quantitat noés suficient ni per menjar dos cops aldia cinc dies a la setmana. La majoriade treballadores dormen a la facto-ria, en habitacions de 30 metres qua-

Altres marques

Llicències: Les tres bessones, Disney, Barri Sèsam,Tweenies

Puericultura: Prénatal, Artsana, Neo Baby. Cosmètica: Lycia, Korff, Mamma donna, Bubble Kids.Farmàcia: Control, You Lycia, Serenity, Pic Indolor, Dr. Marcus, Analysis, Medical Center, Plantas, Ideal Fauna, Aquafun (productes per a aquàriums)

Distribueix: Cub de Rubik, Betty Spaghetty, Jumbo.Llicències: Simpsons, Harry Potter

Marques blanques. Llicències: Power Rangers,Operación Triunfo, La Momia, Digimon

Llicències: Les tres bessones, Disney, Warner Bros.,Marvel Comics (Spiderman), Agatha Ruiz de la Prada

Barbie, HotWheels, Matchbox, Power Wheels,Pictionary, Scrabble, Tyco, American Girl. Llicències: Harry Potter, Disney, Barrio Sésamo,Nickelodeon, Barney, Max Steel, Batman, Superman

Constructo, La Nina, Pasito a Pasito, marques blan-ques. Distribueix Ambi Toys, Ses, Anna Club Plush

Wehrfritz, PluraformPlus, Gemino, Move Upp

Parker, Mister Potato, e-kara, G.I. Joe, Play Doh,Mediterráneo, Action Man, Furby, K’Nex, Tonka, Tiger.Distribueix Trivial Pursuit. Llicències: Guerra de lesGalàxies, Monsters, Tweenies

Llicències: La Guerra de les Galàxies, Winnie the Pooh, Harry Potter

Plantes deproducció

1 a Sant Quirze del Vallès(Barcelona). Els ordinadors es fan a la Xina

13 a Itàlia, 1 a Romania, 1 a Espanya(Tecnilatex), 6 al Sud-est asiàtic.Subcontracta producció al Sud-estasiàtic i Amèrica Central

1 a Barcelona

1 planta de muntatge a L’Eliana. La producció es fa en fàbriquesveïnes

4 a Onil (Alacant), 1 a Sant Antoni deVilamajor (Barcelona). Subcontractael 30% de la producció a la Xina, itambé fàbriques de la comarca

Les principals són a Xina,Indonèsia, Itàlia, Malàisia, Mèxic iTailàndia. Subcontracta produccióen aquests mateixos països

1 a Vic (Barcelona) i 1 a Es Castell(Menorca). Les nines de roba esfan a la Xina

2 a Alemanya, 1 als Estats Units

1 als Estats Units, 1 a Irlanda i 1 aValència. Subcontracta la majoriade la producció al Sud-est asiàtic iAmèrica Central

5 (Dinamarca, Suïssa, Estats Units,Corea del Sud i República Txeca)

3 (Alemanya, Malta, Espanya)

Mercat

16% Catalunya, 44% restad’Espanya, 40% 65 països(sobretot d’Europa i AmèricaLlatina)

Tot el món (60% Itàlia)

25% Catalunya, 55% restad’Espanya, 20% exportació

Europa, Àfrica i Amèrica

65% Espanya, 35% exportació (sobretot a Europa)

Tot el món

30% Catalunya, 35% resta de l’Estat, 35% exportació(sobretot al sud d’Europa)

Europa, Àsia, Amèrica del Nord

Més de 25 països (sobretot grans superfícies)

Tot el món

Tot el món (38% Alemanya)

Estan fetessobretot de...

Paper, cartó

Plàstic

Cartó

Plàstic, cartó

Plàstic

Plàstic, cartó

Fusta, roba

Fusta

Plàstic, cartó

Plàstic

Plàstic

Beneficis 2001(milions d’euros)

1’6

10

?

?

?

337’46

?

?

67’43

51

?

drats on hi ha lliteres per a 8 o 12persones. Les hores lliures es podenusar els equipaments de la fàbrica:una biblioteca, un cinema, una salade televisió, un centre recreatiu ambgimnàs i una pista de ball a l’aire lliu-re. MIMCO va visitar aquesta mateixafàbrica i va concloure que estemmolt satisfets per les instal·lacions dela fàbrica, les condicions de vida i detreball dels empleats, i per l’agrada-ble entorn de treball.

• El 1999, diversos accionistes de Mattelvan denunciar l’empresa per havercomès algunes irregularitats en lacompra de Learning Company, com arainflar el valor de les accions de Mattel,que els van causar perjudicis econò-mics. El procés judicial per aquestesdenúncies encara no està tancat.

• La Fundació Mattel per als Infants estàdedicada a millorar les condicions de

pretenen formar en la cultura de l’aprofi-tament dels recursos i el reciclatge.

• Toyland subcontracta la majoria demanipulats i acabats (bàsicamentenvasat i embalatge) a tallers socials:centres que donen feina a personesamb discapacitats, que solen estarsubvencionats per institucions públi-ques. Encarregar-ho a mà d’obra “con-vencional” és molt costós, i Toylandprefereix aquesta opció a la de fer-hoen països del sud-est asiàtic, que tam-bé seria viable econòmicament. Pensaque és positiu donar una oportunitatde feina als discapacitats.

• L’horari de feina a Toyland és de 8:00a 16:30 amb un interval de mitja horaper dinar, perquè pertany a unaempresa holandesa i aquest és l’horarihabitual allà. Això deixa una bonaestona de tarda lliure als treballadors(un 65% de la plantilla són dones).


16

vida dels nens nord-americans. El seuprincipal programa d’ajuda, el ProgramaMattel d’Educació Familiar, ha rebut uns8 milions d’euros des que es va fundarel 1990. Una altra iniciativa és Ajudar elsNens a Créixer, un programa multimilio-nari, segons Mattel. Va durar de 1994 a1997 i s’hi van destinar uns 3’4 milionsd’euros. La Fundació finança la cons-trucció de l’Hospital Infantil Mattel, a laUniversitat de Califòrnia.

• Mattel forma part de l’InternationalChamber of Commerce i dóna suportal Global Compact.

GoulaÉs una marca catalana de gran tradició.Des que va néixer, el 1942, ha estat unreferent en el sector de les joguines defusta de qualitat. Actualment és líder aEspanya en aquest sector i una de lesmés importants a Europa.

Avui, la marca pertany a l’empresaToyland, que es dedica al disseny, fabrica-ció i importació de joguines. El seu objec-tiu és oferir una alternativa a les joguinesde gran consum, i per això té 12 persones(una quarta part de tot el personal) dedi-cades al disseny de noves joguines. Això lipermet vendre dissenys a altres marques.

Toyland es va fundar a Barcelona el1989 amb capital holandès. El mateixany va comprar Constructo, una vellamarca de models de vaixells per a petitsi grans. També són seves les marques LaNina (peluixos i nines de drap) i Pasito aPasito (decoració i regal per a bebè). Un10% de la producció de Toyland és per amarques blanques.

Té dues plantes pròpies i subcontractapart de la producció a dues empresescatalanes i una de la Xina (fa els produc-tes de roba confeccionada). Exporta unterç de la producció, sobretot al sudd’Europa (en algunes marques el percen-tatge destinat a l’exportació arriba al60%), i importa joguines holandeses.

Toyland, igual que Diset, forma part deM&R de Monchy. Mentre Diset s’especia-litza en productes de gran distribució,Toyland es dedica a productes que esvenen a través de comerços especialit-zats: joguineries (grans i petites), pape-reries i botigues de regals.

• La fusta que fa servir Toyland provéde plantacions que es cultiven de for-ma sostenible, sobretotd’Escandinàvia i França.

• A les fàbriques, els retalls de fusta quees generen es fan servir com a com-bustible per a la calefacció.

• Toyland ha creat les joguines Ecoart, que

LOBBIES

MEDI AMBIENT

LES LLICÈNCIES SOBRE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL

El mercadeig amb la propietat intel·lectual forma una partimportant del negoci de les joguines. Les llicències són acordsentre una empresa joguinera i els propietaris dels drets sobrepersonatges del món de l’oci i l’espectacle (pel·lícules, sèriestelevisives, etc.). Normalment, diferents empreses adquirei-xen diferents drets sobre un mateix personatge (per exemple,una en pot fer joguines destinades a un mercat determinat,una altra el pot usar en jocs d’ordinador, etc.). L’empresa esqueda un percentatge sobre el total de vendes dels productesque contenen el personatge, a més d’un mínim garantit.

També, moltes empreses joguineres compren llicènciessobre joguines o jocs a qui els ha dissenyat. Els creadors solencobrar una quantitat fixa i un percentatge sobre les vendes.

Des de fa uns vint anys, les cadenes de menjar ràpid (comara McDonald’s) també compren llicències sobre personatges.Encarreguen a empreses fabricants que facin joguines ambels personatges (solen ser ninotets) i les regalen als seusestabliments.

ASPECTES SOCIALS

Fins aquesta temporada les

joguines Goula duienla marca Jocdi-Goula


17

Recollida selectiva: bosses

compostables, cubells

d’escombraries, contenidors...

Articles per a festes: vaixella

compostable (plats, gots, coberts,

bols)

Papereria + impremta ecològica

Embalatge: bosses comercials

compostables (samarreta, ronyó),

Flupis (material de farciment),

precinte de paper

Electrònica: lot, ràdio dinamo-solar

Estalvi d’aigua: economitzadors,

dutxes

http://www.ecrac.8m.com

[email protected] ·Tel./Fax 93 318 77 94

Solucions ecològiques

per a tothom: botigues,

associacions, comunitats

de veïns, ajuntaments,

congressos, empreses...

-productes ecològicseCRAC

Apostem pel verd!

La nostra tinta,

cian, magenta, groga i negra;

la nostra voluntat, verda!

Som una impremta certificada ISO 14001 i EMAS

Això vol dir que adquirim el compromís de desenvolu-par totes les nostres activitats (comercials, administra-tives, de producció i d’investigació) amb el màxim res-pecte per la protecció i la conservació del medi ambient

La Plana, 8, 08032 BarcelonaTel.: 93 357 00 50 / 93 357 06 04 Fax: 93 357 02 66


HabaHaba Family és un grup que inclou quatreempreses alemanyes i una dels EstatsUnits. Va néixer el 1938 i es dedica a dis-senyar, fabricar i comercialitzar joguines,jocs i mobles infantils i per a guarderies(equipa un terç de les guarderies aleman-yes). Tots els productes són de fusta id’alta qualitat; un dels principis en el dis-seny és que siguin duradors.

• La fusta és de boscos del seu entorn,explotats de manera sostenible, i estàtractada sense components tòxics.

• Fa diversos jocs cooperatius. Lesregles del joc obliguen els nens a coo-perar, i guanyen junts o perden totscontra un contrincant comú. Es fomen-ta l’aprenentatge de la percepció delbé col·lectiu: renunciar a desitjos parti-culars es convertirà en benefici per atots. Els companys de joc no són “ame-naces” sinó aliats; els més hàbils apre-nen a deixar espai als altres, i els més

dèbils se sentenigualment valorats.

LegoMultinacional danesa fundada el 1932per Ole Kirk Christiansen, un fuster quefeia escales de fusta, posts de planxar ijoguines de fusta. El 1947 va compraruna màquina d’injecció de motlles i vacomençar a fer joguines de plàstic. El1960 el magatzem de fusta es va incen-diar i es va decidir passar a fer nomésjoguines de plàstic. El 1996 va comen-çar a fer jocs d’ordinador basats en els

18

productes Lego. El 2000 va comprarZowie Intertainment, una empresanord-americana que dissenyava i fabri-cava joguines electròniques; algunesjoguines Lego duen un microprocessa-dor que es pot programar des d’unordinador personal i permet que elsnens creïn els seus propis robots.Actualment té una divisió de televisió icinema que produeix programes de TV ipel·lícules de vídeo.

Darrerament ha creat Vision Lab, unadivisió de l’empresa dedicada a preveureels patrons de comportament de lesfamílies en el futur basant-se en estudisde sociologia, antropologia, filosofia, cul-tura, patrons de consum, arquitectura,disseny i tecnologia.

Hi ha parcs temàtics Legoland a Dina-marca, el Regne Unit, Califòrnia i Alema-nya. Aquest octubre ha obert les duesprimeres botigues amb només produc-tes Lego. Ha fet importants programesde promoció conjuntament ambMcDonald’s. Fa poc ha arribat a un acordper fer servir imatges de l’NBA als seusproductes. Lego Lifestyle és una línia deroba, motxilles, rellotges i altres objectesper a nens i nenes amb la seva marca.Tota la producció de Lego es fa en plan-tes pròpies.

Lego va fer la reestructuració perfrenar el creixement de l’empresa el1999, retallant 1.000 llocs de treball.Tot i així, el resultat del 2000 va ser de144 milions d’euros de pèrdues, i vaacomiadar 133 treballadors més. El2001 es va centrar en potenciar lesvendes del seu producte clàssic, deBionicle (una línia de joguines molt exi-tosa) i de productes amb algunes de lesllicències de més anomenada, i el resul-tat econòmic va tornar a ser positiu. El2002 ha creat un equip de relacionspúbliques perquè dugui a terme progra-mes de “construcció de la reputació” atot el món.

• Lego va començar a abandonar l’ús dePVC el 1986. Actualment només en faservir per al cap de les nines LegoScala i als cables dels componentselectrònics.

• El 99% dels residus de plàstic que esgeneren en el procés de producció esreutilitza, reintroduint-lo al principi dela cadena productiva.

• Per als embalatges, Lego només usaun 50% de cartó reciclat en dues deles cinc plantes.

• Segons Lego, la tecnologia actual nopermet aconseguir que els fulletonsde propaganda siguin prou atractius sies fan amb paper reciclat, per això noen fa servir.

MEDI AMBIENT

MEDI AMBIENT

ASPECTES SOCIALS

Vegeu el requadre Canvis en el món de les multinacionals, a la pàgina 13.


També va entrar en els negocis dels jocsd’ordinador i de les llaminadures.

Una de les llicències més importantsque té Hasbro és la de La Guerra de lesGalàxies (George Lucas ésel tercer accionista del’empresa).

L’any 2000 el resultateconòmic de Hasbro vaser de més de 163 milionsd’euros de pèrdues, tot ique havia acomiadat2.200 treballadors, tancatdues plantes de producciói venut el portal d’Internetgames.com. Per això, el 2001 es va con-centrar en potenciar les seves dues mar-ques clàssiques (Mister Potato i G.I. Joe),les despeses en publicitat van ser un64% de les de l’any anterior, va vendre’sla filial de jocs d’ordinador i va decidir nocomprar més empreses.

• Hasbro té un codi de conducta des del1993, anomenat Principis Globals d’È-tica en el Negoci. A la reunió generald’accionistes d’aquest any, un grupd’accionistes van presentar una pro-posta perquè l’empresa renovés elcodi de conducta i establís sistemes decontrol independent i mecanismes perinformar els accionistes i consumidorsdel resultat de les inspeccions. ElConsell de Directors es va oposar a laproposta perquè considerava que elcodi actual ja és prou complet i, tot ique estableix que el control del com-pliment el farà la pròpia Hasbro, de fets’ha contractat una empresa auditoraen dues ocasions.

• Hasbro té dues fundacions dedicades aajudar nens necessitats dels Estats

• El 2001 es van posar nius d’estornells imarietes als parcs Legoland perquècontrolin la presència d’insectes i cucsperjudicials per a la gespa, les flors oels arbres.

• Des del 2001 i durant cinc anys, Legodóna 135.000 euros anuals a l’ONGinternacional Salvar els Infants.

• Lego formar part d’EuroPEN

MB, PlayskoolAquestes marques són de Hasbro, unade les principals multinacionals en elsector de les joguines. Dissenya, fabrica iven joguines, jocs, programari, puzzles iarticles infantils. La major part de lamanufactura de Hasbro se subcontractaal Sud-est asiàtic, principalment a laXina. Els seus productes es distribueixensobretot a través de grans superfícies; el2001, el 48% de les vendes van ser alsseus cinc principals clients (els dos pri-mers són WalMart i Toys’R’Us).

La van fundar el 1923 els germansHassenfeld, avis de l’actual president. Elsanys 50 i 60 van crear dos grans èxitsen el món de les joguines: Mister Potato(la primera joguina que es va anunciarper televisió) i G.I. Joe. Els anys 80 vacomprar moltes empreses joguineres ide productes infantils, entre les quals hihavia Milton Bradley, creadora de la mar-ca MB i propietària de Playskool. Ladècada dels 90 va comprar Tonka, pro-pietària de les marques Kenner i Parker,de la plastilina Play Doh i de jocs com elMonopoly o el Risk; Tiger, una empresade jocs electrònics; Wizards of the Coast,una cadena nord-americana de 85 boti-gues amb àrees de joc per als nens; il’espanyola Juguetes Mediterráneo.

19

ASPECTES SOCIALS

La gran majoria de les joguines i jocs de

gran anomenada queHasbro posseeix odistribueix, les ha

comprat a les empresesque les havien creat

ASPECTES SOCIALS

LOBBIES

Vegeu el requadre Els codis de conductad’algunes empreses, a la pàgina 20.


Any redacció

Coses que s’han de complir encara que les lleis nacionals no hi obliguin

Qui controla el compliment del codi

Resultat de les inspeccions

Artsana (Chicco)

1998

- Edat mínima 14 anys.- Les hores extres han de

ser voluntàries.- Hi ha d’haver assistència

sanitària en cas d’emer-gències, i qui la doni had’estar format en primersauxilis.

Artsana

El fet que Artsana no exer-ceixi el dret [de rescindir elcontracte en cas d’incompli-ment] no significa que hirenunciï ni que consenteixi operdoni l’incompliment delCodi. Els resultats de les ins-peccions no es publiquen.

Mattel

1997

- Edat mínima 16 anys; els treballadors d’entre 16 i 18 anyshan de rebre revisions mèdiques i no poden ocupar llocsde treball perillosos.

- S’ha de rebre un contracte i un full de salaris detallat. - Les hores extres han de ser voluntàries.- Les plantes han d’estar ben il·luminades, tenir una bona

climatització i no haver-hi més de 85dB de soroll. La fre-qüència d’accidents ha de ser sempre decreixent.

- A les plantes amb més de 1.000 treballadors hi ha d’ha-ver assistència mèdica. Si hi ha menys personal l’assis-tència ha d’arribar a la planta en menys de 15 minuts.

- Qualsevol treballador ha de poder associar-se a sindicats.Hi ha d’haver un full de queixes a tots els llocs de treball.

- S’ha d’oferir formació i oportunitats de promoció a qual-sevol treballador.

- Si hi ha dormitoris o menjadors han de ser prou grans,estar ben equipats sanitàriament, ventilats i nets.L’alimentació ha de ser correcta.

MIMCO (Mattel Independent Monitoring Council), un con-sell independent. Actualment està format per tres perso-nes designades per la mateixa empresa (una d’elles és unantic conseller per a afers econòmics de les administra-cions Nixon i Reagan). MIMCO ha de supervisar la feina deles empreses que es contracten per fer les auditories ipublicar almenys un infome cada any.

MIMCO ha fet entre 1999 i 2001 vuit informes que cobrei-xen 11 plantes de producció d’Àsia i Mèxic. Algunes s’hanvisitat dues vegades. A l’apartat Aspectes Socials de l’em-presa Mattel en destaquem alguns trets.

Hasbro

1993

- Edat mínima 15 anys.- La jornada màxima és de

48 hores setmanals, ambalmenys un dia de descans.

- Les hores extres s’han decompensar adequada-ment.

- L’entorn laboral ha de sersegur i saludable.

- Els residus perillosos s’hande tractar de manera ade-quada.

- Hasbro reconeix el dret detots els treballadors d’esco-llir (o no) afiliar-se a qualse-vol organització legalitzadasense interferències nopermeses per la llei.

Hasbro. Demanarà a lesempreses subcontractadesuna certificació escrita dequè compleixen el codi. Enels últims anys s’ha contrac-tat una empresa auditoraen dues ocasions.

Segons Hasbro, des del1993 fins ara s’han fet 624inspeccions a plantes deproducció, 134 de les qualsel 2001. Els resultats de lesinspeccions no es publi-quen.

Comú a tots els Codis

- No es permet el treball for-çat ni de presos ni cap for-ma d’esclavitud.

- No es permet la violènciafísica ni psicològica.

- No es pot discriminar cappersona per motius deraça, religió o gènere.

- Hi ha d’haver programesd’evacuació d’emergènciaprovats a totes les fàbri-ques.

- El codi ha d’estar a disposi-ció de tots els treballadorsen la seva llengua.

Les fàbriques han d’estardisposades a rebre inspec-cions en qualsevol moment, ihan de deixar que els inspec-tors parlin lliurement ambels treballadors.

L’empresa pot rescindirimmediatament els contrac-tes o comandes en cas dedetectar un incomplimentdel codi.

ELS CODIS DE CONDUCTA D’ALGUNES EMPRESES

Units. El seu últim informe d’activitat,de l’any 1999, explica que la FundacióHasbro per als Infants ha donat 34milions d’euros en quinze anys (es vafundar el 1984), i que el HasbroCharitable Trust va donar un milió d’eu-ros i un milió de joguines durant el 1999.Els ajuts es destinen a ONGs d’ajuda a lainfància, hospitals, escoles, etc.

PlaymobilPlaymobil és una empresa alemanyafundada a Baviera el 1876 pel besavi del’actual propietari. Al principi feia jogui-nes de metall. El 1954 es va passar alplàstic i va encetar l’expansió internacio-nal. El 1958 va tenir el seu primer granèxit quan va trobar la tècnica per fabri-car el hula hoop, la idea del qual veniadels EUA. El 1970, la crisi del petroli vaposar greus problemes econòmics al’empresa, i van resoldre la situació cre-ant un nou producte: el click. L’èxit de lanova joguina va permetre a l’empresaesdevenir líder en el sector de les jogui-

nes a Alemanya, i d’ençà de llavors no hadeixat mai de ser-ho.

Tota la producció de Playmobil es fa enplantes de producció pròpies. Ha produïtmés d’un bilió i mig de clik.

Forma part d’un grup que inclou HOBElectronic, una empresa dedicada a desen-volupar programes i sistemes per a la inter-connexió d’equips informàtics. Té sis parcstemàtics (quatre a Europa i dos als EUA).

• Playmobil va eliminar l’ús del PVC desdel 1992; actualment només en fa ser-vir per a les xarxes de les brigades debombers perquè no ha trobat un mate-rial alternatiu. n

MEDI AMBIENT

20


Una part dels impostos sobre la rendaque paguem cada any es destinen alMinisteri de Defensa i a partides d’al-tres ministeris que contribueixen a lapreparació de guerres i al manteni-ment de l’estructura militar. Però hopodem evitar: si no volem col·laboraramb el finançament de les despesesmilitars de l’Estat, ens podem ferobjectors fiscals.

L’objecció fiscal és una opció de des-obediència civil i de responsabilitat ciu-tadana que consisteix a negar-se a sercòmplices del militarisme a través del’impost sobre la renda. No es tracta depagar menys, sinó de destinar els dinersdels impostos que anirien a parar alMinisteri de Defensa a un projecte alter-natiu amb una finalitat social. Fer objec-ció fiscal és una manera de mostrar quees rebutja la despesa militar i l’existèn-cia dels exèrcits i alhora de solidaritzar-se amb diverses formes de lluita per lajustícia social. Els més de 42.000 eurosdesviats anualment – uns 7 milions depessetes – serveixen per promoure eltreball per la pau, els drets humans, lacooperació per al desenvolupament, etc.Aquest any, amb el lema col·lectiu Peruna Europa desmilitaritzada s’ha propo-sat als objectors i objectores fiscals des-tinar aquests diners a un seguit de pro-jectes, campanyes, fòrums i accionsarreu d’Europa per l’abolició del deuteextern i la promoció de la noviolència il’antimilitarisme.

Les entitats que defensen activamentl’objecció fiscal s’organitzen des del1984 en grups de treball que es trobenperiòdicament en assemblees estatals.Cada any, quan s’acosten les dates defer la declaració de l’impost sobre larenda editen cartells i fulletons informa-

21

Idee s

Per consumir d’una altrama

nera

CA R LOTA FRA N CO

Objecció fiscal

Desarmar els impostos

tius que conviden a reflexionar sobre elpaper i la necessitat dels exèrcits, pro-mouen l’objecció fiscal, ofereixen asses-sorament per fer la declaració de renda iproposen un projecte on destinar l’im-port desviat.

A Espanya, més de 8.000 persones jahan optat per l’objecció fiscal. Ho pot fertothom: estudiants, persones en atursense subsidi i altres col·lectius que nofan la declaració de la renda paguen,igualment, impostos indirectes, i per tantpoden fer una declaració en blanc ireclamar a Hisenda els diners per desti-nar-los a un projecte alternatiu.

Lluita de desgast amb HisendaEl dret a l’objecció fiscal encara no estàreconegut, i els objectors i objectoresfiscals es poden veure abocats a san-cions, recursos i embargaments de laquantitat objectada. En el90% dels casos Hisendano fa res, però de vega-des reclama l’im-port que hem

objectat i ordena l’embargament d’a-questa quantitat. Tot i que probablementles nostres protestes i al·legacions serandenegades sistemàticament, els grupsd’objecció fiscal recomanen fer tant desoroll com es pugui davant les instànciesadministratives i judicials pertinents, iofereixen suport i acompanyament perafrontar tots aquests tràmits. n

Més informació:Servei d’Informació de l’Objecció Fiscalwww.justiciaipau.org/siof93 317 61 [email protected]

No es tracta de pagarmenys, sinó de destinar

els impostos a un projectealternatiu amb

una finalitat social

L’import objectat pot ser:

- una quota percentual: la part dels nostres impostos que van a parar al Ministeri deDefensa. En la declaració del 2001 el percentatge proposat va ser el 5’6%.

- una quota fixa: es proposen 84,00 euros (un per cada país empobrit pel deute extern).

1. Omplir els impresos que facilita l’AgènciaTributària per fer la declaració de la rendafins a l’epígraf quota líquida.

2. Calcular l’import de l’objecció fiscal i inclou-re’l en alguna de les caselles posteriors deretencions (normalment s’utilitza la depagaments fraccionats per activitatsempresarials), ratllant el text i escrivint-hiper objecció fiscal a la despesa militar.

3. Fer l’ingrés corresponent al projecte alter-

natiu al qual es vol destinar l’import del’objecció fiscal i adjuntar el comprovantamb els papers de la declaració.

4. Escriure una carta al delegat/a provinciald’Hisenda explicant el que s’ha fet i elsmotius i incloure-la, també, amb elspapers de la declaració.

5. Informar un dels grups d’objecció fiscalper facilitar l’avaluació i l’impacte del con-junt d’accions dels objectors fiscals.

Què cal fer per ser objector fiscal

Com es calcula l’import a objectar


L’entrada d’Espanya a l’OTAN l’any 1982va iniciar un procés de creixement de laindústria espanyola d’armaments quesuposadament havia de modernitzarels dispositius de les forces armades del’Estat per tal que fossin homologablesamb les dels nous socis. Per a la conse-cució d’aquest objectiu s’hi assignarenajuts públics, compres estatals, pressu-postos de recerca, plans electrònics iinformàtics i facilitats exportadores,sense fer constar, però, quines eren lesamenaces que obligaven a tals arse-nals. Amb el pas dels anys el resultatdel procés ha estat espectacular: pèr-dues globals constants, ocupació míni-ma, absorció de més d’un terç de ladespesa pública espanyola destinada ala investigació científica, exportacionsagressives a països en guerra, i com acloenda sanejament a càrrec delsimpostos ciutadans, venda a preus desaldo a empreses estrangeres, i com-promisos d’importants compres perpart del Ministeri de Defensa a aques-tes companyies.

Aquests antecedents ens condueixenal moment actual del sector de l’arma-ment espanyol. Amb dades de l’any2000 – malauradament les del 2001encara no han estat publicades –podem saber que la seva activitat de1.530 milions d’euros representaval’1,53% de la pro-ducció industrialespanyola, que els13.000 llocs detreballs directesgenerats significa-ven el 0,44% dela població ocupa-da en el sectorsecundari, i queels 616 milionsd’euros exportatssuposaven el0,50% de les ven-des espanyoles al’exterior.

Les produccionsde les empresesque podem veure a la taula de la pàginasegüent van òbviament destinades alsubministrament de l’exèrcit espanyol,però també a l’exportació. I resulta queuna part important de les vendes esdirigeixen a països del Sud, sovintimplicats en guerres civils o veïnals,violència estructural i manca de respec-te pels drets humans. Aquestes vendesse salten sense cap escrúpol el codi deconducta aprovat pel Consell deMinistres de la Unió Europea que limitala venda d’armes en casos com elsesmentats. Només a títol d’exemple

22

Eine s

Per anar a comprar

ARCA D I OL I V E R ES

Indústria i cadàversLa producció i l’exportaciód’armes a Espanya

A l’Estat espanyol hi ha

unes quantes empreses

fabricants d’armament i

equipament militar, que

produeixen tant per a

l’exèrcit espanyol com per

a l’exportació. I hi ha

algunes altres empreses

que tenen interessos

accionarials o productius

en la indústria militar.

podem fer esment de la recent informa-ció donada pel Ministeri d’Economiasobre el destí de les exportacionsespanyoles d’armament corresponentsa l’any 2001. Si fem exclusió dels païsosdesenvolupats, les armes espanyoleshan anat a parar, per aquest ordre, alssegüents països: Marroc, AràbiaSaudita, Kuwait, Malàisia, Sri Lanka,Egipte, Índia, Filipines, Argentina, Israel,Turquia, Pakistan, Colòmbia i Indonèsia.

Quines són les nostres possibilitatsdavant de tanta hipocresia, doble llen-guatge i falsa defensa dels ciutadans?Evidentment la denúncia, les accionsdels moviments per la pau, la pressiópolítica i l’educació per la noviolència hitenen molt a fer, però no podem oblidarel nostre comportament com a consumi-dors i usuaris de totes aquelles empre-ses que tenen interessos en el negoci dela mort. A la pàgina següent n’hi ha unallista.

La majoria d’exportacionsd’armament espanyol van a països en guerra civil o amb règims opressius

Explosivos Alavesesva desenvolupar faun parell d'anys laBPG-2000, una"bomba penetrantguiada per làser" quesatisfarà la necessi-tat de l'exèrcit espan-yol d'integrar l'armaals avions F/A-18Hornet, Mirage i elfutur Eurofighter. Hova fer juntamentamb l'empresa nord-americana Raytheon,fabricant del míssilTomahawk.


23

Reconversió de la indústriamilitar

Pos s ibi l itatsUtopies que es fan reali

tat

En l’actualitat, molts països estan comen-çant d’una manera tímida un procés dereconversió de les seves indústries militars.Això es pot trobar sobretot en molts païsosde l’Europa de l’Est, on per culpa del col·lap-se del Pacte de Varsòvia les empreses d’ar-mes s’han mostrat inviables. El més usual ésdiversificar les activitats produint articlesdestinats a la població civil però senseabandonar completament la fabricació d’ar-mes, perquè hi ha la idea que potser algundia es necessitaran.

Sí. Un exemple clar es pot trobar a Bulgària,un important país productor d’armes recu-rrentment acusat de vendre armes a païsosembargats. Una de les dues grans empresesmilitars búlgares, VMZ, ha iniciat un procésde transformació i diversificació de la pro-ducció cap a productes civils a través de lafragmentació de la indústria en petitstallers, que produeixen una àmplia varietatde productes com bicicletes, sabates espor-tives, mobles, aspiradores i peces de maqui-nària industrial civil.

Apostes com aquesta són especialmentsignificatives després dels fets de l’11 desetembre del 2001, perquè a partir d’aques-ta data s’ha produït una revifada del comerçd’armes i moltes empreses que havien apos-tat per la reconversió total s’estan fentenrera i han decidit mantenir la produccióde material militar. n

És possible apostar per unareconversió total de la indústriad’armament?

PRINCIPALS EMPRESES AMB INTERESSOS ACCIONARIALSI/O PRODUCTIUS EN LES EMPRESES ESPANYOLES D’ARMAMENT

Alcatel

Amper

Banco de Bilbao Vizcaya Argentaria

Banco Zaragozano

Caja de Ahorros Provincial de San Fernando, Sevilla y Jerez

Caja Madrid

Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles

Daimler-Chrysler

El Corte Inglés

El Monte

Ericsson

Iberia, Líneas Aéreas de España

IBM

Nissan Motor Ibérica

Rolls Royce

SA Española de la Dinamita y de Productos Químicos (Privilegios A.Nobel)

Sainco

Santana Motor

Siemens

Sociedad Española del Acumulador Tudor

Telefónica

Zodiac Española

CASA (ConstruccionesAeronáuticas S.A.),Madrid

Izar ConstruccionesNavales S.A., Madrid

Indra S.A., Alcobendas (Madrid)

General Dynamics-Santa BárbaraSistemas, Madrid

Industria de TurboPropulsores, Zamudio(Bizkaia)

Gamesa IndustrialS.A., Àlaba-Araba

Explosivos AlavesesS.A., Madrid

Iveco-Pegaso S.L.,Madrid

Propietat

Integrada dins el con-sorci EADS (EuropeanAeronautic Defenceand Space Company) iamb participació deDaimlerChryslerAerospace (Alemanya)i Aérospatiale Matra(França)

Sociedad Estatal deParticipacionesIndustriales (SEPI)

Accionistes privats

General Dynamics(Estats Units)

Accionistes privats

Accionistes privats

Accionistes privats

Iveco

Producció

Avions de transportmilitar, de combat id’entrenament.Satèl·lits

Construccions navalsmilitars

Simuladors per aavions, carros de com-bat i helicòpters,equips electrònics pera la guerra i sistemesde comunicacions

Armes lleugeres, vehi-cles blindats, explo-sius i peces de míssils

Motors i turbines d’aviació

Components i subcon-junts en materialscompostos per aavions militars

Projectils, bombes,espoletes

Vehicles militars

PRINCIPALS EMPRESES PRODUCTORES D’ARMAMENT ESPANYOLES

DA N I E L LU Z


FRA N C ES CA MA N TO UX,

MO N TS E PE I RO N

El màrquetingirresponsableBeneficis a canvide salut

Parlem de màrqueting

irresponsable quan es fabrica

un producte perillós per al

benestar humà, o quan s’usa

una estratègia de promoció

que no avisa sobre els seus

possibles riscos.

En contra del que se sol creure, el termemàrqueting no es refereix únicament ala promoció d’un producte, sinó a unconjunt de decisions i activitats que liconcerneixen (les anomenades 4P):

- Definició de les característiques delProducte i el seu posicionament (rangde preu/qualitat, públic objectiu etc.)

- Estimació del Preu (acceptabilitatpel client versus rendibilitat per al’empresa)

- Canals de distribució (Placement)- Elecció dels mitjans per a la Promoció.

Parlem de màrqueting irresponsablequan es fabrica un producte perillós peral benestar humà, o quan s’usa unaestratègia de promoció que no avisasobre els seus possibles riscos. Els casosmés rellevants es troben entre lesempreses de tabac, els laboratoris far-macèutics, els productors de pesticides,les empreses de menjar ràpid o els fabri-cants de llet en pols per a bebès.

Explicant a què duen aquestes pràcti-ques no volem pas infligir un judici anti-capitalisme a l’estil de FredericBeigbeder, autor del llibre 13’99 euros, niparlar malament de tota la professió delmàrqueting, sinó denunciar aquellesempreses els productes i/o formes devendre’ls de les quals no contemplenadequadament les conseqüènciessocials de les seves activitats.

ELS FABRICANTS DE LLET EN POLS PER A BEBÈSPer contrarestar el descens de natalitata Occident que afecta les seves vendes,les empreses de llet en pols desenvolu-pen estratègies comercials en els païsosdel Sud.

El 1981, l’Organització Mundial de laSalut (OMS) va publicar el CodiInternacional per al Màrqueting deSuccedanis de la Llet Materna, que pro-hibeix qualsevol promoció de la llet enpols o producte derivat. Malgrat això,Nestlé, Milupa/Nutricia, Gerber i altresempreses segueixen distribuint mostresgratuïtes en centres de salut, o incenti-vant els professionals sanitaris. Tambévesteixen les seves venedores d’infer-meres que “aconsellen” les mares, oorganitzen campanyes de desinformaciósobre els perills de la lactància maternaper a les mares mal nodrides o malaltesde la sida. Així, l’organitzacióInternational Baby Food Action Networkdenuncia la violació del Codi de l’OMS amés de vint països com Sud-àfrica,Pakistan, Tailàndia, Malàisia, Costad’Ivori, Brasil... però també a Polònia,Hongria i Europa occidental.

A part del problema de la promocióintensiva, els succedanis de la lletmaterna exigeixen unes condicionshigièniques, sanitàries i socials estric-tes. Cal desinfectar sistemàticament elbiberó, usar aigua potable, o respectaral peu de la lletra les indicacions de pre-paració – si és que estan escrites en lallengua pròpia del país on es consumeix.Sovint, aquestes condicions no existei-xen en països del Sud. A més, el preupot ser prohibitiu per a mares senserecursos, que acaben per diluir massa lallet. Aleshores apareix el risc de lamalaltia del biberó, que és una combina-ció de diarrea, deshidratació o malnutri-ció. Hi ha estudis que mostren que elsbebès que prenen llet en pols presentenun risc de mort 14’2 vegades més granque els alimentats amb llet materna.Segons l’UNICEF, cada any mor un miliói mig de nens per alimentar-se ambbiberó.

Un altre problema és que el producteno està esterilitzat, i això comporta uncert risc arreu del planeta. Aquest anys’ha fet públic que en unitats de vigilàn-cia intensiva per a nounats de tot elmón s’han detectat brots d’infeccionsoriginades pel bacteri enterobactersakazakii, present a la llet en pols; unterç de les infeccions provoquen la mortdel bebè (l’última va ser a Bèlgica elmarç passat).

LES EMPRESES TABAQUERESPhilip Morris és la fabricant de cigarretsmés gran del món (74 marques en total,entre les quals hi ha Marlboro, L&M,Chesterfield o Benson & Hedges). Durantl’última dècada, als Estats Units hi hahagut diverses campanyes ciutadanes isentències judicials en contra seva queinclouen el pagament d’indemnitzacionsmultimilionàries. Això l’ha dut a a pren-dre algunes iniciatives de rentat d’imat-ge, com ara canviar de nom (aviat esdirà Altria) o llençar la campanyaPrevenció de l’Hàbit de Fumar entre elsJoves. I també a incrementar el seupressupost per a publicitat: un 1.712%entre 1998 i 2000. Alhora, és l’única font

24

Tram

pes

Allò que no es veu

El Codi Internacional per al Màrqueting

de Succedanis de la Llet Maternaprohibeix qualsevolpromoció de la llet

en pols

A la webhttp://www.ibfan.org/

english/codewatch/btr01/MAIN-en.HTM

es pot trobar un estudide casos de violació

del Codi de l’OMS a totel món.


Totes les empreses tabaqueres usen tècni-ques similars de promoció. Les principalsrivals de Philip Morris són RJ Reynolds(Camel, Winston) i British American Tobacco(Lucky Strike, Kent, Dunhill, Pall Mall).Philip Morris és la propietària del gegant ali-mentari Kraft Foods, que en el seu momentva comprar la germanosuïssa JacobsSuchard. L’any 2000 va comprar al tambégegant Nabisco Holdings (que havia pertan-gut a la seva competidora RJ Reynolds).

MARQUES QUE PERTANYEN A PHILIP MORRIS

Dolços, galetes i rebosteria:

Milka, Suchard, Sugus, Toblerone, Côte d’Or,

Oreo, Ritz, Chips Ahoy!, Nabisco, Royal

Formatge i embotits:

El Caserío, Kraft, Philadelphia, Oscar Mayer

Cafè:

Saimaza

Begudes en pols:

Tang

MARQUES QUE PERTANYEN A NESTLÉ

Segons la revista Fortune, Nestlé és la 55a

empresa del món en volum de facturació

(57.000 milions d’euros el 2001, 4.500 de benefi-

ci). És la primera en alimentació, i és la propietà-

ria d’Alcon (oftalmologia) i del 26’3% de L’Oréal.

Llet infantil:

Nestlé, Nidina, Nativa

Menjar:

Maggi, Litoral, Buitoni, Solís, La Tortillería,

Sveltesse, La Lechera, Ideal, Flanby, Dalky, MG,

LC1, Yoco, Flor de Esgueva, Chocapic, Estrellitas

Cafè, solubles i begudes:

Nesquik, Nescafé, Bonka, Cappuccino, Eko,

Nestea, Aigua de Viladrau, Aquarel, Perrier-Vittel

Gelats i dolços:

Camy, Kit Kat, Dolca, Crunch, After Eight,

Smarties, Milkybar, Noir, On line

Menjar per a animals:

Friskies, Purina

25

de finançament del Comitè perSolucions Responsables, una “organitza-ció ciutadana” que ha estat lluitant con-tra la prohibició de fumar en llocspúblics tancats a Florida.

Les seves activitats de promoció avuies dirigeixen sobretot a països del Sud id’Europa de l’Est. Des del 1990, les sevesvendes han crescut menys d’un 5% alsEstats Units i un 80% a la resta del món.

A la sortida dels instituts i a localsnocturns de tot el planeta, les “noies

Marlboro” reparteixen cigarrets gratis,especialment entre els joves (l’OMS vacalcular que, el 2001, un 25% dels jovesentre 11 i 15 anys van rebre cigarrets defranc a 68 països). Altres formes més“subtils” de promoció són organitzarconcerts en els quals l’entrada val cincpaquets buits – tres per als estudiants –,oferir material esportiu a canvi depaquets buits, o regalar motxilles, rellot-ges etc. amb els seus logotips. El 1998,el diari britànic The Guardian va desco-brir que Philip Morris pagava científicsperquè sostinguessin que fumar passi-vament no és perjudicial; alguns delsseus anuncis han afirmat que és menysperillós que menjar galetes o beure llet.

Philip Morris també utilitza la publici-tat indirecta, per exemple a través del’esponsorització d’esdevenimentsesportius o de pel·lícules. El 1979, aSuperman II sortien cigarrets Marlboroperquè l’empresa va pagar uns 40.000euros. El 1989, a la pel·lícula Llicènciaper Matar –mai més ben dit – sortien elsseus cigarrets Lark. Les pel·lícules tam-bé s’usen per difondre el model de donamoderna i emancipada; els caràctersfemenins més “envejables” per les noiesde països no occidentals surten semprefumant.

Parlant de Philip Morris: l’empresaaprofita la seva promoció a tot el mónper promocionar també l’estil de vidanord-americà. A gairebé tots els anuncisapareixen símbols com l’Estàtua de laLlibertat o l’skyline de Nova York, i usaeslògans com Llegenda Americana oL’Autèntic Sabor Americà. Des de fa unsquants anys, la paraula comuna a laRepública Txeca per referir-se als ciga-rrets és amerika.

Una altra eina que usen les tabaque-res és el lobbying contra lleis antitabac,impostos sobre els cigarrets, etc. L’any2000 van aconseguir que el Tribunal deJustícia de la Unió Europea anul·lés unadirectiva del 1998 que prohibia tota for-ma de publicitat de tabac (excepte en elspunts de venda i els anuncis dirigits adistribuïdors) i el patrocini d’esdeveni-ments esportius a la Unió Europea.Entre els aliats del lobby hi havia HelmutKohl i Margaret Thatcher, a qui PhilipMorris va contractar poc després queabandonés el càrrec de primera ministrabritànica. n

VINCLES ENTRE EMPRESES I CONSUMIDORS

MARQUES QUE PERTANYEN A PHILIP MORRIS MARQUES QUE PERTANYEN A NESTLÉ

A la sortida dels instituts i en locals nocturns de tot

el planeta hi ha “noies Marlboro” quereparteixen cigarrets gratis entre els joves


Bàsicament, el discurs dels lobbiesempresarials és l’agenda neoliberal. Enl’àmbit comercial-econòmic pressionenper la liberalització de mercats en paï-sos del Sud, la flexibilització del mercatlaboral, la privatització dels serveis, lalliure circulació financera, la desregula-ció o la preponderància de les normescomercials sobre les normativesmediambientals o socials. En l’àmbitmediambiental i social parlen de desre-gulació total, voluntarietat d’iniciatives,acords no vinculants, fiscalitat mínima,patents per a tot, solucions de mercat,biotecnologia, energia nuclear, no alprincipi de precaució...

Històricament, les empreses operavenmolt més als fòrums econòmico-comer-cials (GATT, Banc Mundial, UE), on gau-deixen de gran poder i on, a més, sen-tien que els seus interessos estaven enjoc. Però des de finals dels 80, desprésd’algunes catàstrofes mediambientalsamb gran repercussió sobre l’opiniópública, les companyies van haver decanviar la seva estratègia tradicional,

que era negar la responsabilitat en elsesdeveniments, negar la crisi de dete-riorament mediambiental, ignorar o des-autoritzar els fòrums que parlaven d’a-quests temes, etc. Aleshores vancomençar a usar les tècniques de rentatd’imatge de les quals hem parlat ennúmeros anteriors. Simultàniament vancomençar a crear lobbies per a temesmediambientals i socials per participaren cimeres d’aquest tipus, i a generarun discurs radicalment diferent de l’his-tòric. El missatge és que ells també esti-men la natura i són conscients de ladegradació, però són part de la solució ino pas del problema. Per això rebutgenqualsevol tipus de regulació o acord vin-culant i parlen constantment de regular-se a si mateixos. A més creuen que és elmercat amb els seus mecanismes laclau per solucionar tots aquests proble-

26

En els últims 20 anys, els fòrums gover-namentals internacionals, les cimeres,han anat assumint poder i prenent relle-vància en l’arena política i econòmica, iavui molts interessos graviten ja al seuvoltant. Per als moviments socials ésdifícil d’accedir a les cimeres en unaposició de mínima força i coordinació, iper això hi tenen una capacitat d’acció icontrol més reduïda que en l’àmbit local.De totes maneres, sí que en els últimsanys han aconseguit que almenys esvisibilitzi aquesta “supra política” que,malgrat el pes real que té en el governde les nostres vides, passava bastantinadvertida. En canvi, per a les gransempreses les cimeres han esdevingut unterritori on es mouen amb molta traça.Cada vegada que se’n celebra una, junta-ment amb les delegacions dels estats hiacudeixen exèrcits de lobbyistes de mul-tinacionals que intentaran salvaguardarels seus interessos; moltes vegadesdoblen o tripliquen en nombre elsenviats governamentals.

Els lobbies busquen d’una bandainfluir en les decisions que es puguinprendre a les cimeres, i de l’altra usar-lesd’aparador per generar una certa imatgede cara als consumidors en general o ala pròpia classe política.

Per exemple, la Cimera de Kyoto de1997, organitzada per l’ONU, intentavaarribar a un acord per solucionar el pro-blema del canvi climàtic. Hi van assistir12.000 delegats, dels quals només 1.500eren governamentals (de 160 països),4.000 eren periodistes, i la resta esrepartia entre ecologistes i ONGs d’unabanda i lobbies de l’altra; aquests forma-ven el grup majoritari.

De forma paral·lela al programa oficialde debats i conferències de les cimeres,els lobbies, amb un impressionant des-plegament de mitjans, organitzen cente-nars d’actes, cerimònies, presentacions,conferències, exposicions... als qualsconviden delegats i periodistes. El pro-cés de lobbying, però, no comença a lacimera; els lobbies nacionals o interna-cionals, utilitzant les seves filials locals,hauran treballat prèviament sobre elsgoverns nacionals.

Generalment les grans empreses per-tanyen a diversos lobbies, de fet això éspart de la seva estratègia. Moltes multi-nacionals europees formen part de l’ERTo el TABD, que defensen polítiquescomercials totalment despreocupadespel medi ambient, i també del ConsellMundial Empresarial pelDesenvolupament Sostenible, que enteoria intenta promoure la sostenibilitatdintre de l’activitat econòmica de lesempreses.

L lig

ams

De la botiga al Parlament

ÁLVA RO PO R RO GO N Z Á L E Z

Usurpadors de les cimeresLes gransmultinacionals s’han apropiat dels fòrumsintergovernamentals

Cada setmana trobem als diarisreferències a alguna cimerainternacional on es preténprendre acords mundials sobrealguna matèria. En l’era delmercat global, els arquitectesdel sistema econòmic i legalparticipen en fòrums que elsciutadans desconeixen, moltallunyats de l’àmbit local onacional. Però les gransempreses sí que coneixenaquests fòrums, i hi actuen.

Les grans empresesalimenten la manca de

voluntat política de governscom el d’Aznar, que no va

anar a Rio+10. Elsecologistes espanyols vanabandonar el seu “fòrum

nacional per lasostenibilitat” perantidemocràtic i

patèticament intrascendent


27

mes. Imalgrat que legi-timen i participen en els fòrums noestrictament econòmics organitzatsmajoritàriament per l’ONU, defensen demanera menys pública la superioritatd’institucions com la OMC i els seusacords comercials, deixant tots elsaltres acords socials o mediambientalscom a legislacions de segona o simbòli-ques, quan no han pogut bloquejar-lesprèviament.

En aquest procés, la Cimera de Rio deJaneiro el 1992 va significar l’apropiaciódel concepte de desenvolupament sos-tenible. Sorgia després d’un llarg procésde trobades internacionals on es va veu-re la necessitat de començar a prendrepolítiques i acords globals que detures-

sin la degradació ambiental del planeta,per això es va anomenar Cimera de laTerra. Les multinacionals hi van des-

embarcar en massa i van jugar unpaper clau, aconseguint que el seu

nou enfocament impregnésels debats i conclusions de lacimera. A partir d’aquestmoment, el discurs neolibe-ral corporatiu va començar a

ser part essencial de l’enfocament enels acords mediambientals. De fet,aquest estiu a Johannesburg hem assis-tit a la següent cimera de la terra deuanys després (Rio+10). Bàsicament, elque s’ha aconseguit en aquests deuanys del que es va apuntar a Rio és moltpoc, i el pes de les grans empreses hacrescut. El panorama és descoratjador.Les empreses s’han dedicat a entorpir lapossibilitat de qualsevol acord regula-dor i vinculant en el camp mediambien-tal, especialment a través de governsque actuen com a portaveus de lesseves tesis; al contrari del que han fetamb els acords comercials de liberalit-zació d’inversions, on exigeixen acords,aquests sí, fortament vinculants. Peròhan erigit una imatge de compromísque ha calat en la classe política.

La seva estratègia és fer projectesinsignificants i marginals (si és possible

en cooperació amb ONGs de renom), queanomenen “millors pràctiques” i quedesprés exposen a les cimeres perdemostrar que la regulació i el controlde les empreses no és necessari, perquèja estan compromeses.

Actualment són molts els movimentssocials que, en el marc de la crítica a laglobalització, veuen com el discursempresarial ha conquerit mitjançant elxantatge econòmic, les campanyes d’i-matge i relacions públiques i el lobbyinga nivell local i internacional l’arena políti-ca global. Les empreses saben com ali-mentar la manca de voluntat políticadels nostres governs per buscar verita-bles solucions als problemes ecològics osocials, i així mantenir els seus interes-sos i el seu poder desproporcionat intac-tes. No podem deixar que aquesta llun-yana i manipulada supra política satiritziobscenament els processos democràticsi a més passi inadvertida. n

Johannesburg ha estat una desfilada d’acords

no ratificats oimplementats

i de projectes gensrepresentatius patrocinats

per multinacionals que busquen consolidar la seva agenda política

en aquest estèril procés

L’ONU ha anunciat avui que la propera Cimera de la Terra secelebrarà a la seu de McSoft &BayerShell. D’aquesta manera lamajoria d’assistents no s’haurà de

desplaçar, i es reduiran les emissionsde gasos contaminants que provoca el

transport aeri.

Ase o foca?


28

Megax i f res

Aquest any 2002, l’Estat espanyol destina 41.412.000 euros diaris, és a dir

6.890 milions de pessetes cada dia dels nostres diners a despeses militars.

Font: Col·lectiu Tritón a partir dels Pressupostos Generals de l’Estat 2002

Entr

eteni

ments

Jocs, humor, pensamen

ts

Savieses

Imatge, màgia, imàgia

Amb la llei de l’ull per ulll’únic que aconseguirem ésdeixar la humanitat cega.

Mahatma Gandhi

Dos no es barallen si un no vol.Refrany català

Quants punts negres hi ha?

En Muffaroo està pescant …

Autor: Gustave Verbeek

o l’han pescat?


Mira

de s

De gent, sobre coses

29

El passat mes de juny la reunió cimerade la FAO ens advertia de la necessitatd’uns 56.000 milions d’euros anuals pertal d’eliminar la fam en el món, quesuposa a hores d’ara la mort diària d’a-proximadament cent mil persones. Laxifra és evidentment esgarrifosa, peròno sembla pas haver trencat el cor delconjunt dels dirigents mundials queaquest any 2002 destinaran a la despe-sa militar més de 900.000 milions d’eu-ros, és a dir setze vegades més que l’im-port demanat per la FAO.

Resulta, però, que una tal despesamilitar no permet pas avançar cap a lapau, ni tan sols resoldre els conflictes,sinó més aviat potenciar-los, pervertir-los i con-vertir-los en bèl·lics. Enefecte, els esmentats900.000 milions d’euroses destinaran al manteni-ment i a la preparaciód’uns exèrcits que anivell mundial represen-ten uns 25 milions de persones, al finan-çament del mig milió de científics quees dediquen a la innovació d’enginysmortífers, a la fabricació i al comerçd’armaments. Pensem però que d’acordamb els estudis de les Nacions Unides,n’hi hauria prou amb 400.000 personesenrolades en els cascos blaus per tald’apaivagar els diferents focus d’enfron-tament que poguessin aparèixer en elmón. Pensem també que la investigaciómilitar i la consegüent aparició de noussistemes d’armes genera estratègiesque estableixen noves amenaces, i quesovint obliguen fins i tot a cercar nousenemics. I pensem per últim que elcomerç d’armes, al marge de represen-tar un magnífic guany per als que s’hidediquen, serveix de potenciador de lamajoria de guerresen el Tercer Món.

En

Despesamilitar i oblit social

L A M I R A D A

d’Arcadi Oliveres

En el món actual, en què

cada vegada estem més

acostumats a les xifres

astronòmiques, les referents

a la despesa en armament i

exèrcits s’enduen la palma,

arreu del món. L’autor ens

suggereix que exigim als que

ens representen als

parlaments democràtics que

vetllin realment pel nostre

benestar, i que practiquem

l’objecció fiscal.

el cas espanyol les coses no canvien pasgaire, sinó que més aviat empitjoren. Caldir en primer lloc que el govern de l’es-tat amaga anualment la seva veritabledespesa militar en situar-la en altresseccions, per exemple: recerca de novesarmes en el Ministeri de Ciència iTecnologia, pensions militars en el capí-tol de Classes Passives, forces paramili-tars en el Ministeri de l’Interior, etc. Ambaixò, la despesa oficial de defensa s’es-capa dels càlculs establerts per la matei-xa OTAN i no arriba ni a la meitat de ladespesa real. Així per exemple, si femreferència a les dades dels pressupostosde l’any 2002 veurem que mentre que

oficialment l’estat esmerça6.322.650.000 euros en el Ministeri deDefensa, la despesa real assoleix els15.115.510.000 euros (2 bilions i mig depessetes); es pot veure el detall del càl-cul per a anys anteriors awww.nodo50.org/triton.

Per adonar-nos de l’envergadura d’a-quest import, que per altra banda responals mateixos i contraproduents criterisde la despesa mundial, val la pena com-parar la despesa militar espanyola ambaltres partides públiques extretes tambédels pressupostos de l’estat de l’any2002. Així per exemple, els pagamentsper assistència sanitària suposaranaquest any 12.238.860.000 euros, elscorresponents a desocupació8.928.440.000 euros, els destinats a

infrastructures 8.710.720.000 eurosi els de recerca científica no mili-tar 2.613.730.000 euros.

Els interessos creats dels quees troben darrera de la despesa

militar són poderosos i molt produc-tius per a ells, però això no ha de

fer que els governs, per tal d’afa-vorir-los, eludeixin les seves obli-gacions socials. Davant d’aquestasituació la consciència ciutadana

ens hauria de dur a dos tipus d’ac-cions: en primer lloc l’exigència deresponsabilitats als diputats i sena-

dors que suposadament hauriende vetllar pel nostre benestar, i

en segon lloc la pràctica del’objecció fiscal com a forma dedesobediència civil en practicarla declaració per a l’IRPF. Ens

toca a nosaltres de pensar-hi. n

Arcadi Oliveres és professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau.

Els governs de tot el món donen cadaany al sector militar quantitatsastronòmiques de diners, que no esdestinen pas a resoldre conflictes, sinójustament a convertir-los en bèl·lics


El 1993, durant la discussió del tractatde pau d’Oslo entre jueus i àrabs, avuienterrat, aquests pocs individus van cen-trar l’atenció dels negociadors, encaraque no hi va haver disputa: els seus llocssagrats i les seves tradicions serien res-pectats i, a més, tindrien un represen-tant al Parlament palestí, tal com vanexigir els israelians. El líder Iàssir Arafatno va posar impediments, i avui els 300samaritans de Nabulus tenen un escópermanent a la cambra de Gaza, de 88diputats. Aquesta concessió inesperadaduu el diputat electe, Salom AmramIsaac, de 78 anys, a afirmar amb orgullque és el primer representant políticdels samaritans en 2.100 anys, des queel cabdill jueu Hircà va conquerir Siquem–actual Nabulus-, va destruir el templesamarità de la muntanya de Garizim i vaannexionar Israel a la Judea l’any 129 aC.

Durant dos mil·lennis i mig els samari-tans han sofert pogroms i conversionsforçades per part de jueus, hel·lens,romans, bizantins cristians i, finalment,àrabs musulmans. A principis d’aquestaera n’hi havia uns 750.000 al territorique va de Damasc a Alexandria, peròmúltiples persecucions i, sobretot, larepressió per un aixecament contra l’em-perador bizantí Justinià l’any 529 vancausar milers de morts. A partir d’aquestmoment, els samaritans es van convertiren una ombra vivent. Benjamí de Tudela,que va visitar Palestina el segle XII, vacalcular que en quedaven tot just tres oquatre milers, i un cens britànic de 1903va establir que eren només 136.

El conflicte sagnant que enfronta pales-tins i israelians afecta molt especialmentun poble oblidat que no apareix alsmapes. És el grup ètnic més petit delmón, encara que una paràbola del NouTestament fa que el seu nom sigui cone-gut a tot arreu: els samaritans.

La comunitat està formada únicamentper 600 individus, repartits en dos grupsiguals en nombre, un de radicat aNabulus, a la Cisjordània palestina, i l’al-tre a Holon, al sud de Tel Aviv. Nabulusés el seu emplaçament tradicional, ellloc on els samaritans han viscut sem-pre, però el 1897 una família va emigrara Jaffa (el que després seria Tel Aviv) iva donar origen al segon nucli.

Els samaritans pertanyen a tres de lestribus “perdudes” d’Israel, les de Leví,Manassès i Efraïm. La seva tradició té qua-tre preceptes bàsics: existeix un sol Déu, elDéu d’Israel; un sol profeta, Moisès; un soltext sagrat, la Torà (el Pentateuc dels cris-tians) i un lloc sagrat, la muntanya deGarizim. Precisament, la discussió entreJerusalem i Garizim com a residència deDéu a la terra va ser la causa que va divi-dir els fills d’Abraham entre samaritans ijueus. Els samaritans estan tan conven-çuts que la seva fe és la primigènia i l’au-tèntica que es diuen a si mateixos shame-rim, que significa els guardians de la llei.Des que hi ha memòria històrica samari-tans i jueus estaven enfrontats, d’aquí laparàbola del bon samarità i el fet que ladona samaritana donés de beure a Jesús,un jueu, perquè el normal era que ambdósgrups es barallessin.

30

EU G E N I CA SA N OVA

Samaritans Els “guardians de la llei”

El conflicte que enfronta

palestins i israelians és dels

que tenim més presents,

gràcies als mitjans de

comunicació. En canvi, és

molt probable que no

haguem sentit a parlar dels

samaritans, tot i que habiten

en el mateix escenari del

conflicte. És un cas curiós de

comunitat per a la qual en

certs aspectes es diria que el

temps no transcorre.

V iat

ge s

Per obrir la perspectiva

substituït col·loquialmentper l’arameu el segle II aC.La llengua de transició entrel’una i l’altra, escrita en l’alfa-bet canaaneu (el que vantrobar en arribar a Canaan,que només utilitzen ells) ésavui ensenyada en cursosespecials als nens samari-tans i l’única utilitzada en lalitúrgia. Les parles familiarssón l’àrab a Nabulus i l’he-breu modern a Holon.

Els samaritans no sónnomés la comunitat méspetita que hagi mantingutdurant mil·lennis una cons-ciència diferenciada; són, enparaules de Batsheva Bonné,cap del departament deGenètica de la Universitat de Tel Aviv, elgrup ètnic més aïllat del món. Això esdeu al fet que han seguit al peu de la lle-

tra el manament de casar-se sempredintre de la comunitat.

L’altíssim nombre de naixements (mésde la meitat de la població són actual-ment nens) i el fet que els joves roman-guin, sense gairebé excepcions, fidels ala tradició, assegura avui la supervivèn-cia de la tribu, i això malgrat les condi-cions duríssimes que els imposen elsseus preceptes. Però ningú no vol tren-car una tradició que es remunta a “lafundació del món”. En aquest sentit,cada família guarda un llibre on apunta

El rellotge religiós es va aturar pelsshamerim en el moment que el poble ele-git va entrar a la terra promesa deCanaan. Allí van arribar amb els cinc pri-mers llibres de la Bíblia actual, i tot elque van escriure després els profetesjueus és innovador i espuri. La celebracióreligiosa més important per als “purs” ésla Pasqua, durant la qual tenen obligacióde passar una setmana a la seva mun-tanya sagrada. El principal ritual és elsacrifici d’anyells, una pràctica que elsjueus van abandonar quan el temple deJerusalem va ser destruït pels romansl’any 70. Aquesta festivitat, com les res-tants, es calcula segons un calendari pro-pi, que s’inicia amb l’entrada dels israe-lians a la Terra Promesa. Els shamerimsón ara a l’any 3639 i diuen que el mónva ser creat uns tres mil·lennis abans.

A més de guardar la seva religiómil·lenària, també han mantingut unallengua especial. L’antic hebreu va ser

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriurem a Opcions: en català en castellà a partir del número. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Forma de pagament: Taló a nom de CRIC (18 euros) Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . NIF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . D.C. . . . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili de la sucursal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONS

Cada família guarda unllibre on apunta tots elsesdeveniments familiars.Alguns d’aquests llibrestenen segles d’antiguitat

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Ausiàs March 16, 3er 2a08010 Barcelona

També pots enviar les dadesper correu electrònic a

[email protected]

Preu de la subscripció anual (6 números): 18 euros.

Per a entitats i institucions, es fan descomptes per subscripcions massives.

tots els esdeveniments familiars: naixe-ments, morts, noces, desplaçaments...Alguns d’aquests llibres tenen seglesd’antiguitat. Al grup, la tradició no ésnomés cosa dels textos: aquí la història,la prehistòria fins i tot, és familiar.Benyamin Tsedaka, l’”erudit” de la comu-nitat, que publica una revista trimestral,assegura que ell és el 126è descendentd’Aaron, el germà de Moisès. Quan se lipregunta com ho sap, diu amb naturalitatque perquè el seu pare era el 125è.

El summe sacerdot de la comunitat,Yusef ben Ab-Hisda, assegura, des de laperspectiva dels seus 84 anys, queaquests són els temps més feliços perals samaritans. Ell va pensar un dia quela seva generació seria l’última de la llar-ga saga, i va viure la pobresa extrema dela comunitat fins l’arribada de les sub-vencions jueves. Ara ens volen israeliansi palestins, tenim més nens que mai i noens falta el menjar, explica amb satisfac-ció, encara que amb un afegitó: nomésvoldríem que hi hagués pau en aquestaterra tan antiga... n

SI ESTÀS INTERESSAT/DA EN LA INFORMACIÓ

QUE OFERIM A TRAVÉS D’AQUESTA REVISTA,

ÉS IMPORTANT QUE T’HI SUBSCRIGUIS.

Dóna Opcionsa algú altrePASSA-LA!!Regala una subscripció!

De moment, Opcions no es distri-bueix a través dels quioscos.Però sí que es pot comprar enalguns establiments:

• Botigues i cooperatives de pro-ductes ecològics

• Punts de venda de productes deComerç Just

• Locals socials on hi hagi revis-tes a la venda

• Qualsevol comerç que hi estiguiinteressat

Si coneixes algun d’aquests esta-bliments que pugui estar interes-sat en distribuir Opcions, posa’ten contacte amb nosaltres.

També es pot tenir en localspúblics perquè la llegeixin els visi-tants:

• Centres cívics, ateneus• Restaurants• Biblioteques, sales de lectura,

centres de cultura• Consultes mèdiques o d’altres

tipus

Si treballes en algun d’aquestslocals i vols que els visitantspuguin llegir Opcions, posa’t encontacte amb nosaltres per feruna subscripció.

· 93 412 75 94

c r i c @ p a n g e a . o r g

Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 Barcelonaopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/5.pdf · un...

Documents

Transcript of Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 Barcelonaopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/5.pdf · un...