AUTO J. PIELLA, S.L.C. Sant Eudald, 8

Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088Fax 938 403 108

08420 CANOVELLES

EDITORIAL Ara és demà

10 mInuTs pER pEnsAR Londres

LA màgIA DELs númEROs Cicle de vida núm.7CALAIx DE LA CIènCIA

galzeranbELLEsA

Compte amb el que mengemEInEs DE pAgès

baiardEspuRnEs D’unA vIDA

margarida de Ca l’IgnasiLA CuInA DE L’àvIA

Faves i pèsols a la catalanapOEsIA En CATALà El per què escric

CuRIOsITATs Els vins catalans (1)

COsEs DEL CAmp El calçot

LEs pLAnTEs bignonia radica’ns

CAnOvELLEs CAsA A CAsA Can Jaume Colomer

AsTROnOmIA A L’AbAsT muntures del telescopi

15 anysde marxa a Montserrat

Abril

MAig

Juny

2009núM. 51Any XiVwww.lacomi.org

Som Caixa Penedès,

amb un gran equip de professionals

i més de 660 oficines.

T'oferim un servei amb les

tecnologies més avançades

i productes amb les solucions que

s'adapten a les teves necessitats.

Volem estar sempre molt a prop teu

i reinvertir en benefici de la societat.

www.caixapenedes.com

EL CAMPANAR

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 93 846 41 56

apartat correuS 196 - 08420 canovelleS

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

Som Caixa Penedès,

amb un gran equip de professionals

i més de 660 oficines.

T'oferim un servei amb les

tecnologies més avançades

i productes amb les solucions que

s'adapten a les teves necessitats.

Volem estar sempre molt a prop teu

i reinvertir en benefici de la societat.

www.caixapenedes.com

PortadaPublicitat

SumariEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

Publicitat10 minuts per pensar

PublicitatLa màgia dels números

PublicitatActivitats de la Comissió

PublicitatCalaix de ciència

PublicitatNatura i Bellesa

MeteorologiaNotícies del poble

PublicitatEines de pagès

PublicitatEspurnes d’una vida

PublicitatIdees

PublicitatLa cuina de l’àvia

PublicitatPoesia en català

PublicitatCuriositats

PublicitatEl lector opina

PublicitatCoses del Camp

PublicitatPlantes

PublicitatCanovelles, casa a casa

PublicitatAstronomia a l’abast

AgendaPublicitat

1 2 34-5 6 7-131415 16 1718-2021 2223 24 25 26-27 28-29 30 31 32 33 34-36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55-56

CoMissió sAnt Antoni AbAt toni CAlderongLÒRIA Cot

JoAn CAlderón roMAn MArin

JoAn Arredondo FrAnCesC AyAtsAnnA CortsCeliA díAzteresA goMàrosA grAtACós Pere JuliàJordi lloredAisAbel MArtosAnitA MirAllesMireiA PlAnsàngel ProFitósM.glÒriA PuignúriA ProFitósXAVier PuJAdAsM.Ángeles sÁnChez

AnnA Fonoyet

EditaDirector

sots-Directora

publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

03Sumari

ARA ÉS DEMÀ

Aquesta primera estrofa del vers del mateix nom escrit l’any 1977 pel nostrat poeta Miquel Martí i Pol és en aquests moments un referent ineludible que ens guiarà per l’esdevenidor de la Comissió Sant Antoni Abat.

Ara que ja hem tancat l’any del Mil·lenari de Canovelles, un dels esdeveniments més grans de la nostra història col·lectiva, cal reflexionar serenament sobre el futur d’una Entitat que ben aviat arribarà al mig segle d’existència.

Avui, la Comissió es troba en el moment més dolç de la seva història. Com tots sabeu ens trobem dins l’etapa d’expansió, iniciada el 1994 i que significà una clara obertura, amb una nova visió del que ha de ser una entitat moderna i que prima la iniciativa i les propostes culturals que la seva gent engeguen. Aquesta orientació és la que presideix el nostre tarannà actual i creiem que cal reforçar-lo en el futur.

Fa vuit anys, és a dir a partir del 2001, es va reestructurar la Junta Directiva, la qual és la que amb petits canvis és

la que dirigeix l’Entitat actualment, i va introduir uns nous criteris de gestió que han donat més vitalitat i rigor a la nostra estructura. Vam modificar els Estatuts Socials (23/3/2002), hem implantat un organigrama intern fonamentat en la divisió de tasques i responsabilitats, ens hem dotat d’un “Reglament de règim interior” (Abril 2005) del qual penja la figura de la “Junta Permanent”, la qual és una figura executiva que vetlla pels interessos de la Comissió entre juntes i que la composen els nostres quatre apoderats. Amb aquests canvis interns hem aconseguit administrar els tres elements bàsics d’una associació com la nostra: la gent, el producte i els recursos econòmics.

Com us dèiem la Comissió és, avui per avui, una Entitat respectada i amb un creixement sostingut envejable. El seguiment de la nostra gent és un capital imprescindible, sense el qual no existiríem i nosaltres el tenim; el producte, o sigui les activitats, que oferim estan en constant evolució i cercant l’excel·lència, hem aconseguit fites molt elevades i també, molt important, els nostres recursos

(...) No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui, i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d’esdevenir. (…)

04 editoriaL

econòmics es troben en un moment esplèndid, amb un model de gestió empresarial que analitza constantment les inversions, racionalitza les despeses i cerca la captació de capital aliè. En aquest sentit cal destacar que en aquests darrers vuit anys, s’han incrementat significativament els ingressos provinents de tercers i en cap moment han existit tensions de tresoreria permetent-nos guanyar en la qualitat i la quantitat dels nostres productes.

Arribat en aquest punt associativament òptim i després del gran esforç que hem hagut d’afrontar en aquests darrers cinc anys de preparació del Mil·lenari, és quan cal aturar-nos, reflexionar, enlairar-nos i pensar en el futur de la Comissió.

Creiem que el futur passa per un RELLEU de la Junta Directiva i és en aquest punt que, a partir de l’Assemblea d’enguany, començarem a treballar seriosament. No tenim pressa i treballarem sense pausa perquè creiem fermament que per seguir creixent calen noves idees, noves maneres i en definitiva noves mentalitats que condueixin aquesta Entitat més enllà del seu cinquantè aniversari.

Al llarg de la vasta història de la Comissió, ens hem trobat en situacions molt delicades i en les quals la nostra existència ha perillat, com a exemple d’això cal recordar les crisis de l’any 1986 i del 1999, van ser moments molt delicats, però ens en vam sortir. Ara, per això, que ningú cregui que ens trobem en una situació comparable, ni molt menys, no té res a veure ja que hem après del passat i avui que estem forts pensem en un canvi tranquil, perquè els nostres joves que són els dipositaris de la nostra història puguin seguir les nostres passes.

Us proposem un exercici de reflexió, el qual ha de ser conjunt amb aquesta Junta Directiva, entre tots hem de trobar mecanismes que ens permetin evolucionar i seguir creixent.

El passat importa i el futur arribarà, però només si es comença a edificar avui. Tots els somnis que semblaven llunyans no ho són pas. Estan aquí al costat. Després del primer pas n’hi ha un altre que ve al darrera i que és imprescindible per al que vindrà.

Volem el demà que ara ja s’acosta. I el que semblava que no arribaria, serà aquí, i estarem orgullosos d’haver-ne contribuït a la seva plasmació.

El futur de la Comissió passa per un RELLEU

dels seus òrgans de govern

05Editorial

06 publicitaT

Hem tornat a la normalitat. Després d’un 2008 frenètic, la Comissió continua amb la programació que ofereixen les seves seccions i el seu calendari tradicional.Del primer trimestre destaquem l’inici del Projecte teatral, el nou format de la Diada de Sant Antoni i les actuacions de la nostra Colla de Gitanes.

Activitat Data

Els Pastorets 3 de gener

Els Pastorets 4 de gener

Diada de Sant Antoni 17 de gener

Caminada pel Cabrerès 15 de febrer

Carnestoltes. “Esquimals” 21 de febrer

Ballada de Gitanes de Carnestoltes 22 de febrer

Ballada de Gitanes. “Tres Tombs de Bigues” 8 de març

Ballada de Gitanes. “Sta. Perpètua de la Mogoda” 15 de març

Caminada. “Sant Miquel del Fai” 15 de març

Caminada. “Sant Martí del Brull” 22 de març

Missa “ in memoriam” 28 de març

Assemblea General Ordinària de Socis 28 de març

Caminada. “Santuari de Sant Llorens del Munt” 29 de març

Curs de Balls de Saló gener-març

Curs de Sardanes febrer-març

Secció de Ball de Gitanes gener-març

Secció Teatral febrer-març

Només iniciar l’any i després de la Cloenda del Mil·lenari, els PASTORETS DE CANOVELLES, van representar-se en dues ocasions més i sobretot la del diumenge 4 de gener va ser increïble, amb un sobreeiximent de la capacitat del teatre de Can Palots, que va fer que es tinguessin de prendre mesures per atendre l’allau de públic que es va donar cita.

De fet, la resposta del públic durant les quatre sessions de Pastorets va ser extraordinària i això ens ha fet reflexionar. Per a la propera edició es prendran mesures més adequades que donin resposta a la receptivitat que ja ha assolit el nostre projecte de Pastorets de Canovelles, iniciat el 2007.

Un cop paït el gran èxit dels Pastorets i sense gaire temps, vam iniciar les

07La comissió informa

tasques que demana la nostra gran festa la DIADA de SANT ANTONI ABAT. El diumenge 11 de gener, un bon grup de socis vam endinsar-nos al bosc, per tal de recollir uns quants feixos de llentiscle; és a dir la típica “mata” amb que guarnim els carros i remolcs que sis dies després circulen pels carrers de la nostra població.

Una setmana de muntatge i esperant il·lusionats el dia de la Passada de Sant Antoni, que en aquesta ocasió va escaure’s el mateix dia de la onomàstica; és a dir el 17 de gener.

El Mil·lenari va servir, entre d’altres coses, per adonar-nos que tot és possible canviar-ho i en aquest sentit algunes de les modificacions en la Diada han estat aplicades enguany, veient-les:

08 la comissió informA

L’esmorzar per a tots els participants, davant el Teatre-Auditori de Can Palots. Aquesta va ser la primera mesura que vam instaurar i que, tot i no estar ben organitzada, és una pràctica que té molt de recorregut. Dic que no va estar ben organitzada, perquè molts dels nostres socis no van poder gaudir de l’esmorzar; pel proper any estem cercant formules que ens permetran oferir-ho a tothom.

La ballada de Gitanes, abans de l’inici de la Passada, també té una bona acceptació.

La benedicció de la Passada, a l’inici i també davant de Can Palots, té molt més seguiment que amb la manera antiga, sota de Sant Fèlix. Malgrat ens sap greu el canvi d’ubicació, ja que la

benedicció sempre ha estat a la nostra Parròquia, valorem molt positivament l’aprofitament del moviment que es genera a l’inici de la Passada.

El canvi de la música que acompanya la Passada, l’hem substituït per “un himne per Canovelles”, molt més nostrada que “a la Festa”.

Un altre factor que també tindrà resultats positius és la col·laboració de la família Pujadas, la qual té amplis contactes amb el món del cavall i les hípiques. Sempre hem tingut mancança de cavalls de sella i carros d’altes pobles i, mitjançant aquesta col·laboració, volem ampliar la participació de persones de poblacions veïnes.

09La comissió informa

A grans trets, aquestes són les modificacions en el format del nostre Sant Antoni i creiem que la implicació de més participants ens garantirà un futur sòlid.

Pel que respecte als detalls significatius de la Passada d’enguany, cal fer esment d’un fet que hagués pogut esdevenir

tràgic i que, si més no, ens va dur de corcoll tota la jornada. Sempre fem venir un parell o tres de cavalls de tir per poder arrossegar els nostres carros (el del Sant Antoni i el de la Bandera), enguany van tocar-nos un cavall autènticament embogit, amb una energia i una mala llet poques vegades vista. Les conseqüències varen ser, ja només engegar la Passada i en el moment de la benedicció, la col·lisió del carro del Sant Antoni, conduït per en Miquel Castellà, amb un vehicle propietat d’una sòcia de l’entitat; però aquest no va ser un fet aïllat, el cavall nerviós va comportar-se excitat durant tot el recorregut, fins que a l’alçada de Can Pere i amb un Miquel exhaust, va deixar la formació i es procedir a desenganxar-lo.

Les notes positives, van donar-les els remolcs, amb escenes al·legòriques a la vida a pagès: “per Sant Antoni Abat, el brou ve de bon grat”, el de les Gitanes, un de llenyataires, el porxo amb puntes de coixí, el dels calçots, el de la canalla, el dels Diables, el tradicional dels Amics i pel que fa a carros, el de Sant Antoni i la jardinera amb la bandera, a banda de tots els que van venir de pobles veïns, com la Roca, Bigues i Riells, i alguns de

10 la comissió informA

casa nostra.

Després de la Passada que va acabar a quarts de tres de la tarda, tothom a recuperar forces i per la nit retrobament al restaurant la Masia de l’Ametlla, per

fer la cloenda de la 47a edició de la Diada de Sant Antoni.

Pel que respecte al sopar, cal apuntar que va haver-hi una baixada de comensals, suposem que per la maleïda crisi que està afectant-nos des del darrer trimestre de l’any passat; però l’essència no va perdre’s. I arribat l’hora del pastís, com sempre vam retre homenatge a algun dels nostres socis que per la seva dedicació mereixen un reconeixement públic. Enguany era obligat tancar el Mil·lenari, fent-ne una valoració i tenint un detall amb les persones que van comandar un dels projectes més importants de la nostra història. L’Àngel Sànchez i en Josep I. Pascual van rebre de mans de la Junta Directiva una imatge d’ambdós, amb un sentit paràgraf.

En resum, la Diada d’enguany la recordarem per la consolidació d’un canvi d’estructura i sobretot per voluntat d’implicar més persones.

El 21 de febrer va arribar el CARNESTOLTES i la nostra gent va

11La comissió informa

triar una disfressa prou calenta per passejar pels carrers de Canovelles, la d’esquimals amb iglú inclòs, en una tarda de dissabte prou freda.

Diuen les cròniques que vam participar 21 comparses i que el guanyador va ser la Casa d’Andalusia, un bon premi pel seu 25è aniversari. Igual que nosaltres vam guanyar pel nostre 40è aniversari, l’any 2002, els andalusos ho han fet aquest any.

La Rua va ser lluïda i seguida per un nombrós públic que omplia els carrers per on vam transitar tots els disfressats. Nosaltres, en un nombre de 33 persones entre petits i grans vam participar un any més en aquesta activitat prohibida als tímids.

Al dia següent, el diumenge 22 de febrer, la nostra Colla de Gitanes va organitzar, com ho va fer l’any passat, la BALLADA de GITANES de CARNESTOLTES. Conjuntament amb els nens del CEIP Quatre Vents, les nostres tres colles van fer una ballada a la plaça de la Joventut, on un gran nombre de públic va seguir les seves evolucions.

El diumenge 8 de març, la cita va ser Bigues i Riells i concretament la seva Diada dels Tres Tombs. Ja l’any passat vam tornar la col·laboració de la gent de Bigues i Riells, a la nostra Diada de Sant Antoni. Com ja va passar, ens vam sentir com a casa i amb dos remolcs vam participar en uns Tres Tombs multitudinaris. A més d’això, la nostra contribució a la festa va tancar-se amb la ballada de les nostres tres colles de Gitanes, amb tot el seu repartiment de danses.

Mentre tant, el nostre PROJECTE TEATRAL, iniciat pel gener i dirigit per la Mònica Lucchetti, ja ha tancat la composició dels dos grups que treballaran per separat. Més d’una vintena d’actors s’han afegit al projecte que ara, a les darreries del març, ja està en fase de tria d’obres, les qual volem que s’estrenin per la tardor.

Les sensacions dels actors, tots socis de la Comissió, són molt bones i valoren d’allò més les propostes de la Mònica.

Ja per acabar aquest relat de l’hivern

Ballada de Carnestoltes

12 la comissió informA

i com ja és costum a mitjans de març, s’ha iniciat el període d’entrenaments per a la 15a marxa CANOVELLES-MONTSERRAT, que recupera el seu format tradicional. En aquests dos darrers anys aquesta marxa ha sofert canvis, sobretot el 2008 que va canviar de sentit i afegir-se així als actes del Mil·lenari.

Enguany la sortida de la marxa es farà el divendres 24 d’abril, des de Sant Fèlix i l’arribada a Monserrat es produirà catorze hores més tard, on esperem que ens trobem amb socis i simpatitzants vinguts de Canovelles.

Mentre no arriba la data de sortida i durant sis setmanes, el nostre equip organitzador ha preparat un calendari d’entrenaments, amb dificultat progressiva, per tal d’habituar als inexperts.

La primera caminada ens va dur a Sant Miquel del Fai, on feia anys que no hi fèiem cap entrenament. 62 marxadors van assistir, en matí assolellat i sense problemes de cap mena.

Toni Calderon

Autora: Montserrat Pocurull

Ballada a Bigues i Riells

13La comissió informa

www.joyeriarafa.com

14 publicitaT

LONDRES

“Creuar el carrer i mirar primer a la dreta –pel contrari de mirar a l’esquerra-, veure gent immigrant (de diferents races) treballant en qualsevol lloc de treball –sense cap tipus de diferència amb els natius-, carregar la bateria del mòbil i veure que l’endoll té tres forats – enlloc de dos-, passar a la una

de migdia per davant de restaurants BUITS – i veure a la gent caminant pel carrer mentre es mengen un sandwich (i prou!)-...”

Fa uns mesos vaig estar a Londres, una de les capitals (des de el meu punt de vista) més boniques d’Europa.

El temps que vaig ser allà em va sorprendre perquè és un lloc que gira al revés del món. Moltes de les coses quotidianes que fem aquí cada dia mil vegades, allà t’ho has de pensar dos cops; i vigilar mentrestant, que no t’atropellin.

Aquest escrit no és una crítica, -ni molt menys!-, és més, us recomano personalment que visiteu Londres perquè gaudireu d’una ciutat diferent, però això sí..., aneu preparats, no llogueu un cotxe perquè no sabreu conduir-lo, sigueu conscients que a l’hora de dinar probablement haureu d’anar al Mc’Donalds, emporteu-vos un endoll especial i sobretot... vigileu al creuar el carrer!

Mireia Plans

1510 minuts per pensar

16 publicitaT

INTRODUCCIÓ A LA NUMEROLOGIA

El cicle de vida any 7 té vibracions de coneixement i saviesa. És l’any que s’han de prendre les coses amb més calma i cuidar molt la salut. El cicle de vida any 7 és un any místic que hi ha fortes inclinacions cap a l’ocult, espiritual.

Període en el qual hi haurà excel·lents oportunitats d’afermar i realçar el prestigi i el lluïment personal. Pot portar la popularitat, l’èxit i la fama a les persones que es mouen en cercles públics.

Es viuran noves i interessants experiències i serà un bon any per a negociar amb les coses que estaven en camí, però no per a iniciar operacions arriscades, perquè aquest és un any per al perfeccionament en tots els nivells però no per a l’expansió.

Oportunitat de viatjar, vendre, comprar, buscar treball, iniciar estudis, (especialment esotèrics) o especialitzar-se.

A l’any 7 no hi ha lloc per a la frivolitat, sinó per a la reflexió i els pensaments profunds. Serà un període d’acte anàlisi de recerca creixement espiritual i mental. Intentarà reflexionar sobre la seva pròpia vida i li inquietarà i desitjarà conèixer “el perquè” i “el cap

a on” de l’existència humana. Sentirà la necessitat de llegir i conrear-se. Tractarà d’aïllar-se o pot sentir-se solament i malenconiós àdhuc en companyia.

Encara que no és aconsellable fomentar l’ambició ni els assumptes materials i les finances haurien de passar a segon lloc, ocasionalment pot rebre inesperats guanys que la Destinació posa en el seu camí en aquest període.

Les seves qualitats psíquiques i intuïtives estaran molt acrescudes. Escolti la seva veu interior perquè ella li inspirarà per a arribar a la perfecció, per a apreciar les millors coses de la vida i per a constituir-se en l’amo de la seva destinació.

Cura amb les noves amistats o la signatura de documents, perquè existeix la tendència a acte enganyar-se.

Aquest pot ser també un període delicat per a la salut o pot sofrir depressions.

Ocasionalment aquest any pot portar la pèrdua d’éssers estimats, per distància, separació o mort, amb el consegüent sofriment.

Isabel Martos

Col·leccionable núm. 19

CICLE DE VIDA núm. 7

17La màgia dels números

18 publicitaT

19Publicitat

20 publicitaT

Fes-te soci de la COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT (només per 27€ a l’any)

Fes-te soci del CENTRE EXCURSIONISTA (només per 12€ a l’any)

Per poder donar-vos d’alta a la SECCIÓ EXCURSIONISTA cal, prèviament ser soci de la COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT

Si voleu fer-vos soci, adreceu-vos a: LLIBRERIA ASGLOR -C. Indústria, 39-

Qualsevol membre de la Junta Directiva o monitors d’activitat

www.lacomi.org a/e: gent@lacomi.org

Balls de saló

Si vols aprendre a ballar, vine amb nosaltres tots els divendres, al vespre, al Campanar

info: Glòria 626 35 60 71

Relacions ciutadanes

et neCessiteM Per trebAllAr AMb el MoViMent AssoCiAtiu de CAnoVelles,

Perquè tAMbé és el nostre obJeCtiu Vine AMb nosAltres...

info: Sunsion 93 849 47 39 a/e: re _ ciutadanes@lacomi.org

secció excuRsionista

15 marxa canovelleS - montSerrat 24 i 25 d’abril del 2009

de marxa a Montserratinfo: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65

a/e: xavi.al63@gmail.com

saRdanes

al vostre abast. Veniu a aprendre’n Dimarts, de 20 a 21.30h Casal “El Campanar”

info: Jordi 627 03 13 73

Gitanes

Dilluns, de 19 a 21.30h Casal “El Campanar” info: Margarita 659 22 28 01

teatRe

El teatre amateur, amb direcció professional.

Els nostres grups teatrals hi guanyenDimecres i dijous 20.30-22.30h “Campanar”

info: Consol 93 840 10 73 a/e: tandemcicles@gmail.com

21Activitats de la comissió

22 publicitaT

GALZERANNOM: Català: Galzeran Castellà: Rusco Científic: Ruscus aculeatus

FAMÍLIA: Liliàcies

ECOSISTEMA: Alzinar

ASPECTES FÍSICSPlanta arbustiva d’uns 30 a 80 cm. d’alçada de color verd, glabre (sense pèls), amb la soca reptant.

Tija: Les tiges poden ser de dues menes: normals o modificades (fil·locladis). Les normals són erectes, cilíndriques, verdes, nues a la base i molt ramificades a la part superior. Els fil·locladis tenen l’aspecte i funció de les fulles, verds, alterns, rígids, lanceolats, sense pecíol; amb base girada i l’àpex apiculat i punxent.

Fulles: Les fulles veritables són delicades, petites i caduques. Els fil·locladis neixen a la seva axil·la.

Flors: Són menudes, de color verdós o liloses, trímeres. Es troben a l’anvers de les falses fulles, breument peciolades (1 o 2) . Floreix entre els mesos de gener i abril.

Fruit: Són baies carnoses, rodones,

lluentes i vermelles. Surt a la tardor i a l’hivern.

UTILITATMedicinal: Es poden fer infusions amb les fulles per millorar el mal de cap, també serveix de diürètic.

Alimentació: Quan són tendres s’assemblen als espàrrecs i també són comestibles.

S’utilitzen com a branques d’hivern, especialment pels volts de Nadal en ornamentació.

CURIOSITATS A la Comunitat Valenciana aquesta espècie està legalment protegida.

Per acabar, ja que enguany hem tingut un hivern més dur que els anteriors, crec que aquesta cançoneta és bastant adient.

Anita Miralles

23Calaix de la ciència

24 publicitaT

LLET: Alguns experts aconsellen no prendre antibiòtics amb llet ja que disminueix la seva absorció.

En canvi si que es pot beure llet si prenem tranquil·lizants.

SUCS: La mescla d’antihistamínics amb suc de fruita, redueix la seva absorció. Les estatines pel colesterol tampoc s’han d’acompanyar amb sucs.

Els anticoagulants (per a la fluïdesa de la sang) no s’han de prendre amb aliments que portin vitamina K (espinacs, bledes, coliflor) o vitamina C.

En canvi, es poden prendre sucs amb vitamina C per acompanyar complements de ferro.

CAFÈ: No beure’l juntament amb ansiolítics, antidepressius i antipsicòtics ja que la cafeïna anul·la el seu efecte, ni tampoc

amb complexes antianèmics, ja que disminueixen l’absorció del ferro.

En canvi, es pot beure cafè en llet amb els fàrmacs descongestionants

Si hem de prendre el medicament “fora dels àpats”, hem d’esperar al menys 2 hores després de menjar,

Si l’hem de prendre “abans de menjar”: una hora abans de menjar.

Si l’hem de prendre “després de menjar”: una hora després de menjar.

Si l’hem de prendre ”durant l’ àpat”: en el segon plat o amb les postres.

Si l’hem de prendre “en dejú”: al llevar-se i esperar 1 hora per esmorzar.

Si l’hem de prendre “abans d’anar dormir”: al menys una hora després de sopar.

COMPTE AMB EL QUE MENGEM, SI PRENEM MEDICAMENTS

Font: Vive Glòria Cot

25Natura i bellesa

UN HIVERN QUE ENS ABOCA A LA TRANQUILITAT

Hivern ’09 1t trimestre –gener-febrer i març-

GENER MOLT PLUJÓS (+90%), AMB TEMPERATURES NORMALS i VENTÓSTres fets destacats van marcar aquest període, vegem-los: La primera precipitació de l’any, el dia de Reis, va ser en forma de neu, deixant-nos 10 cm. de neu. Una massa freda procedent del nord d’Europa, barrejada amb una depressió mediterrània va ser la causant d’aquesta situació i va fer baixar els termòmetres fins el –4,20 ºC, el dia 8. El dia 24, una depressió es va ubicar al nord de la península Ibèrica, que juntament amb la presència d’un anticicló al nord del continent africà, va provocar una canalització molt acusada del vent entre els dos centres d’acció. Cal destacar que el dia 24 la pressió atmosfèrica va baixar fins els 987 hPa i una ratxa màxima de 70 km/h. El darrer fet significatiu va arribar el dia 31, amb una precipitació acumulada de 45 mm la més elevada del trimestre.

FEBRER NORMAL Les pluges van afectar-nos, de forma minsa, fins el dia 6; a partir d’aquí la

manca de precipitació va dominar la resta del mes, aquesta situació va ser conseqüència d’un potent anticicló que es va situar sobre nostre. Pel que respecte a les temperatures, només cal comentar que vam tenir 3 dies amb glaçada i res més.

MARÇ PLUJÓS (+46%) i AMB TEMPERATURES NORMALS Tot i la pluja dels dies 28 i 31, amb una acumulació de 41 mm, la resta del mes va estar marcat per la sequera i unes temperatures absolutament normals. Si filem prim hem de dir que la primera quinzena les mínimes van estar un grau per sobre i a la segona part del març van ser normals.

El que és més important és l’acumulació de reserves hídriques que ens permetrà afrontar l’any amb optimisme.

Des del 2006 no superàvem els 100 mm de pluja i en aquest hivern s’ha superat amb escreix. Aquesta situació es troba a les antípodes de la que vivíem ara fa un any, amb una sequera extrema. Les temperatures han estat normals per l’època, tot i que les glaçades han estat molt minses.

La neu de gener, s’asseu com un cavaller

26 meteorologiA

Teléfono 93 849 36 9908420 CANOVELLES

Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon

27Meteorologia

DESEMBRE

21 persones participen en el voluntariat per la llengua. Durant una hora a la setmana fan converses amb nouvinguts. (El 9 Nou – 12.12.2009)

En el ple de l’ajuntament sobre el pressupost de 2009, tenen previst inversions a la piscina coberta i a l’escola bressol com a fets principals. (El 9 Nou – 23.12.2009)

Diego Sola és elegit com a president comarcal de les Joventuts nacionalistes de Catalunya. Actualment és el president de C.D.C. de Canovelles. (El 9 Nou – 23.12.2009)

GENER

El desembre de 2008 hi ha, a Canovelles, 1.343 persones aturades, que representa un 20,35% de la població. És l’ índex percentual més alt de la comarca. (Rev. del Vallès – 16.1.2009)

14 projectes estan previstos dins el Fons Estatal d’Inversió Local, amb un pressupost de 2,7 milions d’euros. Destaquem que volen remodelar el casc antic i fer zona per a vianants l’entorn de l’església de Sant Feliu i el Campanar. (El 9 Nou – 16.1.2009 – Avui Canovelles. Febrer 2009)

La manca de diners retarda les tasques de conservació de la Domus d’Olivet. Cal una intervenció aviat, perquè no es degradi la torre medieval. (El 9 Nou – 30.1.2009)

FEBRER

Es posa la primera pedra del nou casal d’avis. Estarà a punt en 14 mesos i serà el millor de Catalunya. (Rev. del Vallès – 6.2.2009).

28 notícies del poblE

http://canovellesmilenaria.blogspot.com Font: Revista del Vallès, El 9 Nou. Avui Canovelles. Ple del Ajuntament. Pere Julià

Es celebra el Campionat de Catalunya de Cros i van participar més de 1.300 atletes. L’atleta Ayad Lamdasen (marroquí i nacionalitzat espanyol) que va participar als Jocs Olímpics de Pequin, va ésser el guanyador a la categoria masculina.

(El 9 Nou – 9.2.2009)

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va oferir una conferència a l’IES Bellulla. (Rev. del Vallès – 13.2.2009)

L’agent Rachida és la primera policia local d’origen marroquí de Canovelles. El cap de la policia Sr. Balmes afirma que aquest col·lectiu pot connectar més amb ella. (El 9 Nou – 20.2.2009)

29Notícies del poble

30 publicitaT

UNIVERSAL

BAIARD

Aparell format per dues barres llargues, paral·leles amb una plataforma al mig, per a transportar-hi diversos objectes.

Miniatura i text: Francesc Ayats Fotografia: Toni Calderon

31Eines de pagès

32 publicitaT

SUMA CARMEN

MARGARIDA de CA L’IGNASIDe sobte una s’atura a pensar per reconèixer que està agraïda a les persones que han marcat la seva vida d’una manera insòlita.Aquest és el meu cas: Dec molt a la Margarida Duran, li dec tant que no és pot pagar... Hi va haver una època complicada per a mi, el meu comportament no era compartit per alguns. De la Margarida mai un mot de desaprovació, la vaig tenir sempre al meu costat. Al néixer el meu fill, fou ella qui es va responsabilitzar, tenint cura no sols de mi i dels meus (avis, fills, treballadors) de la totalitat de la casa.Per altre banda, Ca l’Ignasi va créixer des dels sis mesos fins que va casar en Felip (el meu espòs) al quedar sense mare, considerant-lo un més de la família i ell la seva casa pairal. De’ls que aleshores vivien a Ca l’Ignasi, resta la Margarida i dos fills (Maria i Joan).Mireu si en té de records i anècdotes per explicar, ha complert noranta-set anys amb el cap clar. Segueix cuinant. Quan la van a veure és queixa: “No puc fer mitja, les mans han perdut força”. Ho lamentaran les netes i besnéts que lluïen les obres d’art que ha teixit la Margarida... “Les cames no m’aguanten” comenta un xic amoïnada, mentre cerca coca i vi bo, coca que res té d’envejar les que pugui vendre la millor pastisseria, vi de la bota del racó, la qualitat no necessita precinte de garantia, Si no pregunteu als que anem a cantar caramelles, quina taula se’ns prepara, costum de la casa oferir més del que es pot menjar.

Li he sentit dir infinitats de vegades a la Margarida: Què hi faig en aquest món?Deixa’m dir-t’ho, Ets imant irresistible. Ets punt d’unió familiar. Ets la saviesa d’un passat a un present que reneix per millorar. Ets el cor que batega per a tots. Ets imatge vivent d’una època viscuda intensament en la pròpia carn, que t’ ha ferit, que no vols recordar havent perdonat.I si tot això no fos prou, acceptes pacient desaires vestint-los d’una generositat que sols els anys comporta I preguntes que hi fas en aquest món?Ca l’Ignasi no seria el mateix sense la teva presència, tu fas cremar constantment la llar, escampant calor, llum a tots quants passen el portal de la masia. PER MOLTS ANYS MARGARIDA!Per a tu aquest poema:

L’AVI Al raig escàs que el sol d’hivern envia, segut fora el portal de la masia, va un vellet barbotejant;Què hi faig al món, si ja per a res serveixo? Per donà un pas, Déu sap lo que pateixo, Desprès... de casat el gran. De cop, el seu fill, tocant-lo per darrera, Pare! li diu amb cara riallera ... Un noi ! Tot anat bé I el vell, anant-se alçant, amb veu emocionada, diu... Encara puc ser bo per alguna cosa... Anem ...abraçar l’hereu.

( E . Guanyabens )

M. Glòria Puig

33Espurnes d’una vida

34 publicitaT

35Publicitat

36 publicitaT

Uns texans més tous Si ens resulta difícil cosir la vora d’uns texans, hi passarem abans una pastilla de sabó, així l’agulla es clavarà més fàcilment.

Tallar ceba sense plorar Afegim un raig de vinagre a un bol d’aigua calenta i hi submergim la ceba durant uns quinze minuts. Després la tallem com sempre.

Bombetes de baix consum Si les poses en les zones de la casa on més temps passes estalviarem molta energia, aproximadament ¼ del consum d’una bombeta clàssica, però no s’ha de posat en llocs on encenem i apaguem freqüentment perquè les esgotarem molt ràpidament.

Perquè la carn estigui més tendra Preparem una barreja d’oli i vinagre a parts iguals i l’estenem damunt la carn. Deixem macerar un parell d’hores.

Guardar la carn en el frigorífic Es millor prescindir dels recipients, paper d’alumini o bosses de plàstic, i guardar-la en paper encerat.

Per saber si els ous son frescos L’introduïm en un got d’aigua. Si s’enfonsa del tot, és que està fresc, Si flota, é millor tirar-lo a les escombraries.

Per eliminar les marques de cremat de cigarretaHi passem un cotó fluix mullat en aigua oxigenada fins que desapareixin

Per dissimular les ratllades en els mobles de fusta.Omplim les ratllades amb una barreja de pasta dentifrícia i oli d’oliva i després passem suaument un drap sec per sobre.

Font: Mia Celia Díaz / M. Ángeles Sánchez

37Idees

38 publicitaT

FAVES i PÈSOLS A LA CATALANA

Ingredients per a 4 persones:

1 kg de pèsols desgranats 1 kg de faves 200 gr. de calamars 1 ceba torcejada 1 all, julivert i una fulla de menta fresca 200 gr. de cansalada virada 1 tomàquet madur Un raig d’anís Oli d’oliva, sal i pebre

Elaboració:

Bulliu les faves uns 15 minuts a foc lent. Netegeu els calamars i deixeu-los escórrer i llavors els poseu en una

cassola amb una mica d’oli calent i els reservem. En el mateix oli, saltem també cansalada tallada a daus i la reserveu. Les retireu del foc. Amb la resta de l’oli, sofregiu la ceba i l’all directament a foc suau i quan la ceba sigui transparent hi afegim el tomàquet ratllat. Un cop sofregit el tomàquet, hi tireu els pèsols i una mica d’aigua calenta. Ho deixeu coure uns 10 minuts i incorporeu-hi les faves, la cansalada, els calamars ja saltejats, la menta i el julivert. Deixeu-ho coure tot junt durant 10 minuts més, rectifiqueu de sal i pebre, si fos necessari, i un raig d’anís; un cop fet això ja és a punt per servir al plat.

Teresa Gomà

39La cuina de l’àvia

40 publicitaT

EL PER QUÈ ESCRIC

Escric, perquè no hi ha, al món, ni a l’univers sencer, cap eina més poderosa que l’ús de la paraula.

Escric, perquè les paraules no deixin de ser paraules, ni paper mullat.

Escric per reivindicar, paraules silenciades, paraules ignorades, paraules oblidades.

Escric per remoure consciències, que ignoren veritats com a temples; veritats incòmodes, veritats …

Escric per expressar sentiments, anhels, desitjos, somnis…

El fet és que escric, tant se val, si bé o malament, només sé, que les paraules s’encadenen, en forma de poemes, quan la mà comença a escriure.

Però hi ha una raó principal, i jo diria, la més important, escric perquè la paraula, em fa més lliure.

Anna Corts

Poesia en català 41

42 publicitaT

ELS VINS CATALANS (1)Una quarta part dels 100 millors vins espanyols són catalans segons el rànquing publicat a la revista “The Wine Advocate” (09/03/09)

Hi ha 24 vins catalans i 4 caves del Penedès entre els 113 millors vins espanyols. És l’elecció que ha fet la revista de l’influent crític nord-americà Robert Parker. La majoria de vins escollits són de cellers petits i cooperatives de les denominacions d’origen del Montsant i del Priorat.

Font: 3cat24.cat

Denominació d’origen dels vins catalans:

Alella: Aquesta denominació produeix principalment vins blancs, secs i semisecs, i alguns bons negres, rosats aromàtics i excel·lents caves.

Empordà - Costa Brava: Els vins més característics són els rosats, encara que també s’elaboren vins blancs, negres joves, vins dolços i excel·lents caves.

Conca de Barberà: Els vins d’aquesta denominació són bàsicament blancs, lleugers, frescs, secs i molt aromàtics. Els negres, molt equilibrats són molt agradables.

Costers del Segre: Aquesta denominació està composta per quatre zones diferenciades entre si: Raimat, Artesa, Vall de Riu Corb i Garrigues.

Montsant: Els vins més característics són els negres, molt concentrats, de bon tros cos i graduació. Els blancs són ben concentrats i tenen un caràcter mediterrani.

Penedès: L’oferta vinícola del Penedès és

molt àmplia. Els blancs joves són suaus i frescs, els fermentats en bóta són nets i brillants, els rosats molt aromàtics, els negres vellutats, el moscatell resulta molt aromàtic, i els caves són elegants i saborosos.

Pla de Bages: S’obtenen vins de molta personalitat i qualitat, destacant els blancs pel seu aroma, els rosats per la seva frutuositat i densitat, i els negres pel seu cos i matisos aromàtics.

Priorat: Els vins d’aquesta denominació resulten únics i dels millors del món. Els negres són de sabor dens i ric, i marquen la personalitat d’aquesta zona. Els blancs són d’alta graduació, secs o semisecs. Els rosats, molt saborosos i càlids. Els clàssics rancis, de paladar ric i durador, i els vins generosos, dolços i equilibrats.

Tarragona: La major part de la producció són vins blancs de caràcter mediterrani, igual que els rosats. Els negres són d’aromes consistents, elegants i amb bon cos.

Terra Alta: Són vins d’alta graduació, tenint els blancs un bon cos, de la mateixa manera que els negres. Els vins rancis són principalment blancs generosos.

Catalunya: Aquesta denominació va ser aprovada al 2001, i abasteix pràcticament tota la superfície de vinyers. Les varietats autoritzades són totes les admeses per a l’obtenció de vins dels distints consells reguladors del territori. Blancs, rosats, negres, d’agulla i de licor.

Font: vegueries.com

Glòria Cot

43Curiosistats

44 publicitaT

farmacia.fontaltaba@cofb.net

AGERMANATS i AGRAÏTS

La Coral Rosa de Bardissa vol manifestar a la Comissió Sant Antoni Abat, la satisfacció de poder col·laborar amb la important tasca d’aquesta Entitat, de la que molts de nosaltres, en som, també socis, i agrair aquesta bona sintonia i reconeixement a la nostra modesta col·laboració, en alguns actes de la Comissió, manifestats en escrit de “Gent de Canovelles”, i sotasignat, per l’amic Àngel Sànchez.

Nosaltres estem, en la mesura de tot el possible, disposats a estar al vostre costat, com ja sabeu, i amb la nostra aportació específica de Cant Coral, que és el que procurem saber fer.

La majoria de membres, socis de la nostra Entitat, volem compartir plegats, i també, cada entitat amb la seva línia, la tasca d’enriquiment de la Vida Social del nostre Municipi i País.

Hem estat considerats, en més d’una ocasió, com a entitat “Germana”; això, ens fa sentir orgullosos i agraïts i desitgem tanmateix, que aquesta “germanor” perduri, procurant que la Comissió pugui continuar comptant amb nosaltres.

Coral Rosa de Bardissa La Junta

Marc Serradell

45El lector opina

46 publicitaT

EL CALÇOT

El calçot és un ceba tendra, blanca i dolça, que cuita al foc viu és la base de la calçotada, convertida en un regal per al paladar, capaç de satisfer els més exigents gourmets. La calçotada de Valls és una especialitat única de la cuina rural típica catalana. Aquest menjar tan típic té el seu ambient, la seva llum i la seva personalitat a la ciutat de Valls, on va néixer i on es va fer famosa la frase; “Valls, ciutat d’origen de la calçotada”.

Els calçots són els grills de les cebes blanques. Tenen una llargada d’uns 50cm, dels quals 20-25 cm són fulles i la resta la tija blanca comestible.

Els podem trobar al mercat en feixos de 25 unitats degudament identificats per tal de garantir la seva qualitat.

Una de les versions més conegudes sobre l’origen dels calçots indica que el seu cultiu va ser descobert a finals del segle XIX per Xat de Benaiges, un solitari pagès de Valls. El conreu del calçot comença quan, als darrers mesos de l’any, se sembra la llavor d’aquesta varietat de ceba blanca. Quan la ceba ha germinat i comença a créixer, s’arrenca i, després de guardar-la una temporada, es torna a plantar una altra vegada de forma que només quedi mig colgada. A mesura que creix la planta, cal anar-la calçant, és a dir, rodejant-la de terra.

El calçot i el bròquil podrien incorporar-se a la llista de vegetals amb efectes potencialment anticancerígens si

es confirmen les dades preliminars obtingudes per un estudi portat a terme per experts de la Universitat de Barcelona.

L’estudi constata que certs compostos presents al bròquil, calçots, coliflor, col, espinacs i bledes són actius inductors de la quinonreductasa (un dels enzims que ajuden a fer front als productes cancerígens). Els vegetals que afavoreixen l’activitat del glutatión S-transferasa, el segon dels enzims amb efectes positius, són els calçots, l’enciam, les bledes i el pebrot vermell. Finalment, la síntesi del glutatión està afavorida per vegetals com els calçots, enciam, mongeta verda i pebrot vermell. Tot i que encara no hi ha dades quantitatives que permetin fer un rànquing dels vegetals més beneficiosos, cal destacar que el calçot té compostos que indueixen l’acció dels tres enzims estudiats i que el bròquil podria ser el més actiu en el cas de la quinonreductasa.

Xavier Pujadas

47Coses del camp

48 publicitaT

BIGNONIA RADICA’NS

És una planta trepadora que resulta molt útil i esplèndida per fer tanques i entapissar parets, perquè té les fulles d’un verd molt fort i brillant. La floració és molt abundant, de color vermell i carabassenc. Floreix durant tot l’estiu. Les flors són bastant grans i molt vistoses, per la seva forma també li diuen “flor de trompeta” per la forma atrompetada de les seves flors que

s’agrupen formant ramells de 8 a 12 flors.

És una planta vigorosa que pot arribar a una altura de fins a 10 m. Aquesta planta pot durar molts anys i pel nostre clima és ideal ja que suporta bé les temperatures baixes i també la calor rigorosa del nostre clima mediterrani.

Com totes les plantes que procuro posar en aquest comentari, la bignonia no és difícil de cultivar: bona terra adobada de forma natural –o química si no es pogués de cap altra manera- de març a setembre, que no pateixi mai set -la terra humida sempre-, la poda cap al final de l’hivern i només cal esperar que arribi la primavera, que de ben segur que la vostra planta lluirà esplèndida.

Rosa Gratacòs

49Plantes

FOTOCÒPIES i PLASTIFICACIONS

publicitaT50

CAN JAUME COLOMERPropietaris: 1805 a 1845 Miquel Casals (casa Núm. 8 i 9) 1845 a 1848 Baudilio Oliveras 1848 a 1884 Josep Oliveras i Julià 1884 a 1885 Antoni Canti i Cabost 1885 a 1899 Domingo Canti i Cabot 1899 a 1908 Fco de Paula Nebot i Canti 1908 a 1909 Gil Fau Escape 1909 a 1918 Ricardo Marsal i Padris 1918 a 1924 Gil Fau Escape 1924 a 1924 Ricardo Marsal i Padrid 1924 a 1935 Narcis Oliveras i Saborit Ampliació de la casa l’any 1859 (casa núm. 10) 1859 a 1911 Jaume Oliveras i Julià 1911 a 1935 Narcis Oliveras i Saborit S’unificaquen els tres cosos en una sola casa l’any 1924 1935 a 1968 Jaume Oliveras i Marti 1968 a 1997 Salvador Oliveras i Capdevila 1997 a act. Manel Oliveras i Pujades

Segons l’amonollament de l’any 1862 eren 3 cases. Núm. 8 – 9 i 10 del Quarter del Nord.

Antigament las casa de la cantonada l’anomenaven Can Xum o Can Mari, la casa central li deien Can Valentí, També havia rebut el nom de Cal Sidro, doncs hi visqueren temporalment abans no es construís l’actual Cal Sidro.

Situació Física: Alçada sobre el nivell del mar: 190 metresCoordenades: 2º16’19’’50’’’44000 41º37’34’’12’’’46091

Text: Pere Julià Dibuix: Joan Calderón

51Casa a casa

52 publicitaT

MUNTURES DEL TELESCOPI

Potser se’ls hi dona poca atenció a les muntures dels telescopis, però una mala muntura pot fer que un telescopi amb unes lents o miralls perfectament polits no serveixin per a res, perquè la imatge no pararà de moure’s d’un costat a un altre, fent molt incòmode la visió a través del telescopi.

La muntura és la encarregada de subjectar el telescopi i principalment ni ha de dos tipus: les muntures azimutals i les equatorials.

Les muntures azimutals permeten rotar el telescopi 360º a la horitzontal i quasi 90º a la vertical, el que permet apuntar cap a pràcticament tota la volta celeste. Pot ser una muntura recomanable per al telescopi terrestre ( observació d’ocells, esports, etc. ) però en astronomia ens serà mes útil la muntura equatorial.

La muntura equatorial, va ser especialment concebuda per la observació astronòmica. A l’igual que a la muntura azimutal, permet el moviment sobre els dos eixos perpendiculars entre si. Un apunta cap un dels pols celestes i gira al voltant seu i l’altre es mou perpendicularment a

aquests (de nord a sud). És a dir, mentre observem, un dels eixos es mourà paral·lel a l’equador celeste i l’altre es mouria perpendicularment a aquest. D’aquesta manera podem situar-nos en qualsevol punt de la volta celeste.

Les muntures de forqueta, poden ser equatorials o azimutals segons la forma en la que es disposen a l’eix horitzontal. Si rota paral·lelament al terra, llavors es tracta d’una muntura de forqueta azimutal, però si ho fa de forma paral·lela en equador terrestre ( per tant, de forma perpendicular en eix de rotació de la terra, inclinada els mateixos graus que la nostra latitud), es tracta d’una muntura de forqueta equatorial.

Solen utilitzar-se en telescopis reflectors, principalment en telescopis de tipus Cassegrain (Schmidt i Maksutov).

A diferència de les muntures azimutals, aquest tipus de muntura i les equatorials poden motoritzar-se i controlar-se mitjançant un ordinador i poder realitzar fotografies.

Jordi Lloreda

53Astronomia a l’abast

AbRIL

mAIg

JunY

Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació

APLEC DE CANOVELLES 2009

Diumenge 12 18.00 h Inauguració exposició: “Repassant el nostre Mil·lenari”, 2008: fets i gent d’un any inoblidable

Dilluns 13 11.30 h Gitanes i Sardanes a l’Era de Can Castells

Entrenaments per a la: 15a marxa CANOVELLES-MONTSERRATDiumenge 5 7.00 h PR-C9 Caldes de Montbui

Diumenge 12 7.00 h Santuari de Bellmunt

Diumenge 19 7.00 h Santuari de Cabrera

15a marxa CANOVELLES-MONTSERRATDivendres 24 18.30 h Ofici religiós i Sortida marxa des de Parròquia St Fèlix

Dissabte 25 8.00 h Amb autocar a Montserrat

Diumenge 26 Ballada de Gitanes a Corró d’Amunt

Dissabte 16 “8a Festa solidària contra el Càncer” Ballada de GitanesDiumenge 31 “1a trobada de Colles de Gitanes del Vallès”

Dissabte 12 “Festa per la Llengua” Ballada de Gitanes

54 agendA