AutoSketch - WordPress.coma Al quadrant 1 cal dibuixar una línia que vagi d'A a D i una altra que...

AutoSketch

DIBUIX LINEAL

(2)

3r ESO – IES Santiago Sobrequés – Girona –Dibuix lineal: AutoSketch – Adaptació Curs D77 + MAT TIC

1

2. MODES DE REFERÈNCIA.

aSempre que trobis aquest símbol, llegeix i entén el que s’explica a continuació.

8 Quan apareix la icona del ratolí fes amb l’AutoSketch el que se’t demana a continuació. aMolt sovint en els dibuixos cal fer, per exemple, una línia a partir del punt final d'una altra línia, o bé, a partir del punt mig. També et pots trobar de vegades haver de dibuixar una línia des del punt on se'n tallen dues altres. Aquestes situacions i moltes més es poden resoldre mitjançant unes eines d'ajut que solen dur els programes de dibuix per ordinador anomenades Modes de referència a entitats.

aEls modes de referència disponibles a l'AutoSketch es troben a la barra vertical de l'esquerra de la pantalla. El significat de cada botó és el següent:

aPer seleccionar un dels modes de referència cal fer clic al botó corresponent o bé prémer la tecla que porta associada (per exemple, Punt final = E).

aEn aquesta activitat aprendràs a utilitzar els modes de referència següents:

§ Punt final

§ Centre

§ Punt mig

§ Intersecció


2

PRÀCTICA 1

8 Obre l'arxiu ref1.skf que trobaràs a la carpeta fitxers. Veuràs que té l'aspecte següent:

aAl quadrant 1 cal dibuixar una línia que vagi d'A a D i una altra que vagi de B a C.

8 Per ferho, fes clic al botó Línia senzilla i després selecciona el mode de

referència Punt final (o prem la lletra E del teclat).

aVeuràs que el cursor canvia de forma, i quan passes per sobre d'una línia, els punts finals queden marcats de color vermell.

8 Dibuixa, doncs, una línia que vagi des del punt A fins al D i una altra que vagi de B a C. El resultat final ha de ser el següent:


3

8 Per deixar anar el mode de referència Punt final, has de fer clic al botó Desactivar modes de referència (o prémer S). Fesho!

aAl quadrant 2 s'han de dibuixar dues circumferències amb el mateix centre que la que hi ha dibuixada, una de radi 20 i l'altra de radi 10 mm.

8 Selecciona l'eina Cercle de radi fix i, a la barra d'edició, posahi de radi 20mm (recorda de prémer Enter quan hagis escrit el valor).

8 Abans de fixar el centre, escull el mode de referència Centre (C) i fes clic sobre la circumferència que havies dibuixat abans.

aVeuràs que quan posis el ratolí sobre la línia et queda marcat el centre de la circumferència amb un punt vermell. La nova circumferència es dibuixarà amb el mateix centre que la que hi ha dibuixada.

8 Repeteix el mateix per fer la circumferència de 10mm. Hauràs de deixar anar l'eina circumferència (botó dret del ratolí), deixar de seleccionar la primera

circumferència i tornar a agafar l'eina .El resultat ha de ser el següent:

8 Deixa anar el mode de referència Centre prement el botó .


4

a Al quadrant 3, hi has de dibuixar les línies següents tal com expliquem més endavant.

8 Per ferho, has d'utilitzar Línia senzilla i el mode de referència Punt mig (M)

. Pots observar que quan poses el punter del ratolí sobre una línia, es marca el seu punt mig. No t'oblidis d'utilitzar el zoom sempre que el necessitis.

a Finalment, al quadrant 4, cal dibuixar una línia que vagi des del punt A fins al punt B, marcats per la intersecció de dues línies.

8 Selecciona l'eina Línia senzilla i el mode de referència Intersecció (I) . Per seleccionar cadascun dels punts has de fer clic a les dues línies que es tallen (pots marcar qualsevol punt de la línia).


5

8 Per tant, selecciona primer les dues línies que determinen el punt A i després les dues que determinen el punt B. El resultat ha de ser el següent:

8 Desa l'arxiu mitjançant File | Save As... amb el nom ref1fet.skf a la teva carpeta.


6

PRÀCTICA 2

aEn aquesta activitat aprendràs a utilitzar els modes de referència següents:

§ Quadrant

§ Tangent

§ Perpendicular

§ Línies horitzontals i verticals

8 Obre l'arxiu ref2.skf que trobaràs a la carpeta fitxers.

aAl quadrant 1 cal dibuixar els eixos de la circumferència. Aquests eixos s'han de dibuixar en qualsevol circumferència o arc que es dibuixi en un plànol. Es fan amb el tipus de línia següent: . Segueix les instruccions següents:

8 Fes clic a Línia senzilla i selecciona el mode de referència Quadrant (Q)

8 Dibuixa una línia des del punt superior al punt inferior de la circumferència i una altra de dreta a esquerra.


7

8 Desactiva els modes de referència (S).

8 Cal allargar les línies per tal que sobresurtin lleugerament de la circumferència. Per ferho, selecciona la línia i, amb el ratolí, fes clic sobre el punt que marca el seu extrem i arrossega'l lleugerament cap a fora de la circumferència.

8 Per canviar el tipus de línia, obriu el desplegable i escolliu el tipus Dash Dot.

8 Canvieu també el color dels eixos (blau).

aAl quadrant 2 has de dibuixar dues línies que surtin de cadascun dels extrems del segment AB i que siguin tangents a la circumferència. Segueix les següents instruccions:

8 Amb la Línia senzilla i el mode de referència Punt final (E) comença a dibuixar una línia a partir del punt A. Per tal que sigui tangent a la circumferència,

ara has de canviar de mode de referència fent clic al mode Tangent (o prémer la lletra T) i marcar la circumferència.

8 Repeteix el mateix procediment per fer la línia a partir del punt B.


8

8 Deixa anar el mode de referència Tangent prement el botó .

aAl quadrant 3, hi has de dibuixar línies horitzontals i verticals, com les següents:

8 Per ferho, has d'utilitzar la Línia senzilla . Per dibuixar una línia horitzontal, marques el primer punt de la línia i, si prems la lletra X del teclat, veuràs com la línia et surt horitzontal. Prement la lletra Y en lloc de la X pots dibuixar línies verticals.

8 També hi ha un mètode per tal que el programa ens deixi dibuixar línies horitzontals i verticals encadenades. Amb línia múltiple i prement la lletra O tindrem aquest efecte. Per desactivar aquest mètode de treball, prem la lletra U.


9

aFinalment, al quadrant 4 cal dibuixar una línia que vagi des del punt A fins al segment BC i sigui perpendicular a aquest segment.

8 Selecciona l'eina Línia senzilla i el mode de referència Punt final (E) per dibuixar el primer punt de la línia (punt A).

8 Agafa ara el mode de referència Perpendicular (P) i fes clic al segment BC. Veuràs com la línia que es dibuixa és perpendicular a aquest segment.

8 Desa l'arxiu mitjançant File | Save As... amb el nom ref2fet.skf a la teva carpeta.


10

3. ACOTACIÓ.

PRÀCTICA 3

aPer tal de conèixer les dimensions d'un objecte s'utilitzen les acotacions, que permeten indicar les mides exactes de qualsevol element per poder construirlo o representarlo correctament.

aLes acotacions estan formades per les parts següents:

§ Línia de cota: indica la direcció i longitud de l'acotació. Conté una fletxa als extrems. El text s'escriu al llarg d'aquesta línia. En cotes angulars la línia és un arc.

§ Fletxa de cota: símbols als extrems de la línia de cota. Les fletxes han de ser allargades i estretes.

§ Línia auxiliar de cota: línia que s'estén des de l'objecte acotat fins a la línia de cota. Les línies auxiliars no arriben a tocar l'objecte i sobrepassen lleugerament les línies de cota.

§ Cota: identifica la mesura real de l'objecte, encara que aquest estigui dibuixat a escala.

aLes cotes han d'estar separades del dibuix com a mínim 8mm, i entre elles la separació mínima és de 5mm.


11

aQuan hi ha més d'una acotació en un mateix costat de la figura, les acotacions es poden posar de dues maneres: alineades o en paral∙lel.

aSempre que sigui possible les acotacions es posaran a l'exterior de la figura.

8Les línies de cota no es poden creuar amb cap altra línia.

aLes línies auxiliars de cota sí que es poden tallar entre elles quan sigui necessari.

aTotes les cotes han d'estar en la mateixa unitat, normalment mm (si és així, no cal posar la unitat).


12

a Les cotes (xifres) es dibuixen sempre sobre la línia de cota i centrades i s'han de poder llegir amb el full en posició normal o girantlo cap a la dreta.

aLes acotacions que indiquen la posició d'una circumferència han de fer referència sempre al centre de la circumferència.

aPer indicar la mida d'una circumferència s'acota el diàmetre, sense posarhi cap símbol, només el valor.

aLes línies de cota de circumferències es dibuixen sempre inclinades.


13

aEls arcs més petits de 180º s'acoten indicantne el radi.

aPer acotar un angle es dibuixa la línia de cota en forma d'arc.

aNo han de faltar cotes ni han d'estar repetides.

8 Fes l’exercici que hi ha al final de l’apartat Acotació/Normes d’aquesta pàgina web:

http://xtec.net/formaciotic/mattic/disseny/dis_eso3/index.htm

http://xtec.net/formaciotic/mattic/disseny/dis_eso3/index.htm


14

E X E R C I C I S

EXERCICI 1

aEl baricentre d'un triangle és el punt on es tallen les tres mitjanes. La mitjana és la línia que va des d'un vèrtex del triangle fins al punt mig del costat oposat.

8 Obre el dibuix baricentre.skf que trobaràs a la carpeta fitxers i troba el baricentre del triangle que hi ha dibuixat, utilitzant els modes de referència que ja coneixes.

8 Desa l'arxiu amb el nom baricentre2.skf.

EXERCICI 2

8 Crea un dibuix nou i dibuixahi un pentàgon de mida qualsevol.

8 Unint els vèrtexs del pentàgon podràs dibuixar una estrella.

8 Quan tinguis l'estrella dibuixada, esborra el pentàgon i desa l'arxiu amb el nom estrella.skf.


15

EXERCICI 3

aLa mediatriu d'un segment és una línia perpendicular al segment que passa pel punt mig. Per dibuixarla cal que segueixis el procediment següent:

8 Obre l'arxiu mediatriu.skf. Hi tens dibuixat el segment del qual cal fer la mediatriu.

8 Dibuixa una circumferència de radi qualsevol amb centre a cadascun dels extrems del segment (les dues circumferències han de tenir el mateix radi i s'han de tallar entre elles).

8 Unint els dos punts on es tallen les circumferències obtindràs la mediatriu del segment.

8 Desa l'arxiu amb el nom mediatriu2.skf.

EXERCICI 4

8 Obre l'arxiu quadrat.skf.

8 Dibuixahi una circumferència de radi 20 mm a cada vèrtex i una al centre (el centre del quadrat el pots trobar mitjançant la intersecció de les seves dues diagonals).

8 Desa l'arxiu amb el nom quadrat2.skf.


16

EXERCICI 5

8 Obre el dibuix segell.skf que trobaràs a la carpeta fitxers.

8 Cal completar el dibuix per tal que quedi com la figura següent. Pots utilitzar l'eina 2 points & center arc i els modes de referència Punt Mig i Punt Final.

8 Desa l'arxiu amb el nom segell2.skf.

EXERCICI 6

8 Obre l'arxiu linies.skf.


17

8 Heu de completar el dibuix amb les línies següents: § Una línia que vagi des del punt mig de CD fins a la línia AB, essent

perpendicular a aquesta. § Una línia que vagi des de D a la circumferència, i sigui tangent a

aquesta. § Una línia que vagi des de B a la circumferència, i sigui tangent a

aquesta.

aEl resultat final ha de ser el següent:

8 Deseu l'arxiu amb el nom linies2.skf.

EXERCICI 7

aEl circumcentre d'un triangle és el punt on es tallen les mediatrius dels tres segments que el formen. Si no recordes com es dibuixa la mediatriu repassa l’exercici 3.

8 Obre l'arxiu circumcentre.skf. Cal que dibuixis les tres mediatrius del triangle i trobis el punt on es tallen.

8 Pots comprovar que el circumcentre és el centre de la circumferència que passa pels tres vèrtexs del triangle.

8 Desa l'arxiu amb el nom circumcentre2.skf.


18

EXERCICI 8

aL'ortocentre d'un triangle és el punt on es tallen les tres altures (l'altura d'un triangle és la línia que va des d'un vèrtex al costat oposat i és perpendicular a aquest costat).

8 Obriu l'arxiu ortocentre.skf.

8 Dibuixeu les tres altures i trobeu l'ortocentre, tal com es mostra a la figura següent:

8 Deseu l'arxiu amb el nom ortocentre2.skf.

EXERCICI 9

8 Obre l'arxiu cot1.skf i acota la figura que hi ha dibuixada. Tingues present que han de quedar definides totes les mesures de la figura.

8 Desa l'arxiu amb el nom excotes1.skf.


19

EXERCICI 10

8 Obre l'arxiu cot2.skf i acota la figura que hi ha dibuixada. El resultat final ha de ser el següent:

8 Desa l'arxiu amb el nom excotes2.skf

EXERCICI 11xercici 3




20

EXERCICI 12


8 Desa l'arxiu amb el nom excotes4.skf. EXERCICI 13

8 Obre l'arxiu cot1.skf i acota la figura que hi ha dibuixada. El resultat final ha de ser el següent. Desa l'arxiu amb el nom xcotes5.skf.



21

EXERCICI 14



EXERCICI 15

8 Dibuixa la figura següent sabent que les coordenades absolutes dels vèrtexs són:

Punt 1: (45,155) Punt 7: (175,245) Punt 2: (80,155) Punt 8: (140,245) Punt 3: (80,180) Punt 9: (140,220) Punt 4: (140,180) Punt 10: (80,220) Punt 5: (140,155) Punt 11: (80,245) Punt 6: (175,155) Punt 12: (45,245)


22

8 Desa el dibuix amb el nom p3a.skf.

EXERCICI 16

8 Dibuixa la figura següent utilitzant coordenades relatives. Per començar la figura dibuixa el primer punt a qualsevol lloc de l'espai de treball i vés dibuixant la resta a partir d'aquest.

aPer indicar el punt decimal es pot utilitzar el símbol punt (.) o el símbol coma (,). Per seleccionar quin dels dos vols utilitzar, obre el menú Tools / Drawing Options i a la pestanya Units hi trobaràs l'opció Decimal Simbol. Marca Period si vols utilitzar el símbol punt (facilita l'ús del teclat numèric).

8 Desa el dibuix amb el nom coordrel1.skf.


23

EXERCICI 17

8 Dibuixa la figura següent. Pots dibuixar primer el contorn utilitzant coordenades relatives i després les línies interiors mitjançant el mode de referència Punt final.

8 Desa el dibuix amb el nom coordrel2.skf.

EXERCICI 18 (AMPLIACIÓ). Coordenades polars.

p (a,b).

a La primera xifra indica la distància en línia recta des de la posició anterior. La segona xifra indica l'angle en graus respecte a l’horitzontal.

aEls valors dels angles segueixen els valors estàndard, tenint en compte que l'origen és el punt on es comença a dibuixar el segment.


24

a Per exemple, si ja hem dibuixat el punt A de la figura següent, les coordenades polars del punt B són p (20,0), atès que volem dibuixar un segment de longitud 20 amb un angle de 0º. Per dibuixar a continuació el punt C hauríem d'indicar les coordenades p (20,270).

aLa figura que dibuixaràs en aquest exercici és el triangle equilàter següent:

8 Per dibuixar el primer punt utilitza l'eina Línia múltiple, amb coordenades absolutes. Situa aquest punt a les coordenades (50,80).

8 Per dibuixar el costat 12, fes clic als botons Coordenades relatives i

Coordenades polars , de la finestra de coordenades. Al lloc on hi havia els valors X,Y, ara cal posarhi la longitud del segment (R:) i l'angle d'inclinació (f:). En aquest primer segment, dónali de longitud el valor 100 (si no poses unitats s'entén que són mm) i d'angle 0. Prem OK o Enter.

§ Per al costat 23, la longitud és 100 i l'angle 120º.

§ Per al costat 31, la longitud també és 100 i l'angle 120º (o bé 240º).

8 Dóna gruix 3 a la línia i a sota el dibuix posahi el text Coordenades polars.

8Desa el dibuix amb el nom coordpol1.skf.


25

EXERCICI 19

8 Utilitzant coordenades polars, dibuixa la figura següent:

8Desa el dibuix amb el nom coorpol2.skf.


26

EXERCICI 20

8 Dibuixa una altra habitació, diferent de la que has fet a la pràctica; per exemple, un dormitori, una cuina o un bany. Com a mostra, aquí en tens dues:


27

EXERCICI 21

aL'objectiu d'aquesta activitat és aprofundir en l'ús del mode de referència quadrant i aprendre a combinar el treball fet amb l'AutoSketch amb altres programes, en aquest cas un programa de pintura.

aEl mode de referència Quadrant, tal com està configurat per defecte, només marca els quatre extrems d'una circumferència, però això es pot canviar i fer que divideixi la circumferència en més punts.

8 Selecciona Tools / Drawing Options de la barra del menú.

8 Fes clic a la pestanya Drawing i obre el desplegable Quadrant Snap (hi havia el valor 4@90º). Escull el valor 8@45º. A partir d'aquest moment el mode Quadrant marca 8 punts sobre la circumferència.

8 Dibuixa una circumferència de 20 mm de radi.

8 Selecciona el mode de referència Quadrant (Q).

8 Dibuixa 8 circumferències, també de 20 mm, centrades als punts que us marca el mode Quadrant. Et quedarà una figura com la següent:

8 Desa la figura amb el nom pintar.skf.

8 Selecciona tot el dibuix.

8 Fes clic al botó Copiar de la barra principal.


28

8 A continuació obre un programa de pintura, per exemple, el Paint, que trobaràs al grup Programas / Accesorios.

8 Dins el programa de pintura fes Edición / Pegar, i ja has passat el dibuix a l'altre programa.

8 Amb l'eina Omplir (la icona és un pot de pintura) del programa Paint, pinta les diverses zones de la figura anterior.

aFer això mateix dins l'AutoSketch resultaria molt més complicat. Cal utilitzar cada eina (programa en aquest cas) per a la seva funció i així s'aprofiten millor els recursos i el temps.

8 Desa el dibuix amb el nom pintar.bmp. Al requadre del tipus de fitxer de la finestra Desar, escull el format Mapa de bits de 256 colors (.bmp). Si disposes del Windows 98 o posterior, el Paint permet desar també en format GIF. Aquest format necessita menys quantitat de memòria que el format Bitmap (.bmp) que utilitza el Paint per defecte. Si compares la mida de l'arxiu generat amb els dos formats veuràs que la compressió de les dades és molt gran.


29

EXERCICI 22

8 Dibuixa la rosa dels vents següent:

aSuggeriments:

8 Comença dibuixant una circumferència de radi 7,5mm i un octògon de radi 40mm amb el mateix centre. Uneixlos utilitzant els modes de referència Punt final (E) i Tangent (T).


30

8 Dibuixa també les línies centrals amb Punt final i Centre i una circumferència de radi 10 amb el mateix centre que la primera.

8 Per retallar les línies sobrants pots utilitzar Edit / Trim / Edge. Aquesta funció permet tallar línies fins a un límit. En aquest cas, selecciona la circumferència de radi 10 i marca les línies que vols retallar, per fora de la circumferència (cal marcar el tall que es vol conservar).

8 Retalla la resta de línies que sobren i esborra l'octògon. Si has deixat l'eina de retallar i la vols recuperar, prem F3 (val per a qualsevol eina d'edició).


31

8 Pinta les línies de color blau marí i fesles de gruix 3. Afegeixhi els textos. Desa el dibuix amb el nom rosa.skf.

8 Copia tota la figura i enganxala al programa Paint. Omple de color blau marí les meitats de les puntes que calgui i el cercle central. Desa el dibuix amb el nom rosa i format Mapa de bits de 256 colors o GIF.

AutoSketch - WordPress.coma Al quadrant 1 cal dibuixar una línia que vagi d'A a D i una altra que...

Documents

Transcript of AutoSketch - WordPress.coma Al quadrant 1 cal dibuixar una línia que vagi d'A a D i una altra que...